Tribuna 326. Setembre 2017

Page 1

tribuna maresme NÚMERO 326. SETEMBRE 2017 Propera sortida: 5 d’octubre

www.tribunamaresme.com k @tribunamaresme f tribunamaresme

Cuina televisiva

Entrevista a Marc Ribas, el cuiner mediàtic del programa ‘Cuines’, i presentador del concurs ‘Joc de Cartes’, a tv3

Més de 23.000 tastos a la 30a edició de la Mostra Gastronòmica de Cabrils

Del 8 al 10 de setembre arriba la 43a Festa de la Verema a Alella

El retorn al curs escolar, amb les millors propostes d’ensenyament al Maresme Foto: Marc Giner (Clack/AMIC)


EDITORIAL En aquesta edició, el periòdic mensual TRIBUNA Maresme canvia de format i de paper, així com reordena les seves seccions i continguts, amb l’objectiu de fer un nou pas cap endavant, millorar la qualitat de la publicació i adaptar-se al mercat comunicatiu actual. Aquesta actuació s’emmarca en el seguit de millores que, amb motiu dels 15 anys de la publicació, venent fent-se aquest any 2017. El passat mes de juny es renovava i actualitzava el web www.tribunamaresme.com, un espai digital on s’hi poden trobar tots els articles del mitjà, amb informació de tot tipus de la comarca: notícies, entrevistes, opinió, una renovada agenda i els pdf de la revista. Precisament, l’any 2002 es posava en marxa el projecte de TRIBUNA Maresme, que va néixer inicialment en format periòdic amb nombroses edicions per a

diverses localitats de la comarca. Amb el temps, però, es va consolidar dins el territori i es va acabar convertint en un setmanari comarcal, ampliant així el seu radi de distribució. L’any 2009 va passar a tenir una periodicitat mensual i a convertir-se en el TRIBUNA Maresme que coneixem avui en dia i que aquest mes renovem. El contingut de la publicació que mensualment es distribueix pels pobles de la comarca inclou notícies d’actualitat, entrevistes i reportatges, una àmplia agenda mensual i un espai d’opinió, entre d’altres àmbits seccions. Amb aquests canvis que implementem ara a la publicació TRIBUNA Maresme, es vol fer un nou pas cap endavant en uns temps en els quals és més necessària que mai la informació de proximitat per contribuir a la construcció de la societat catalana del segle XXI.

LA VINYETA

CONCURSOS SORTEIG D’UN LLIBRE Participa i guanya un exemplar del llibre Poesia, llengua i llibertat. El Grup de la Font del Cargol, d’Albert Calls i Xart, publicat per Quaderns de la Font del Cargol. La història dels escriptors del Maresme. Crònica de la memòria i alhora assaig d’autodescoberta, en aquest llibre s’explica la trajectòria del Grup de la Font del Cargol a través de les veus dels escriptors que hi van participar, entre 1970 i 1984, a la vegada que s’analitza quin és el seu llegat cultural. En el context del final del franquisme, a Premià de Mar, amb el lideratge de l’escriptor i professor Valerià Pujol de Premià de Dalt, va crear-se un espai cultural en què van confluir autors com Rafael Vallbona, Martí Rosselló, Pep Bras, M. Antònia Grau, Jordi Bilbeny, Ventura Ametller o Teresa d’Arenys, entre molts d’altres.

GUANYA ENTRADES DE TEATRE GUANYA 5 ENTRADES DOBLES PER A L’OBRA DE TEATRE SÉ INFIEL Y NO MIRES CON QUIÉN Obra al Patronat Teatre de Premià de Mar, a càrrec del grup Un glop teatre i dirigida per Ferran Corbalan.

Maneres de participar ALS CONCURSOS 1. Enviar un correu a: promocio@tribunamaresme.com. 2. Facebook. Posar m’agrada a la publicació del concurs. 3. Twitter. Retuitejar el tuit del concurs.

Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

tribuna maresme 20.000 exemplars distribuïts als municipis de la comarca

2

Tribuna Maresme

La guanyadora del concurs del llibre ‘Tot això et donaré’, de Sílvia Tarragó, és: EVA LÓPEZ de Caldes d’Estrac.

Editor/director: Josep Maria Ponce. Col·laboradors: Albert Calls, Margarida Colomer, Eduard Domingo (Natur Center), Ramon Domingo, ISSA, Jesús Gonzàlez Notario, Josep Grau (Montaltrek), Quim Gutiérrez, Anna Lladó, Passi Garden Home, Ferran Planell, Gemma Ponce, Gabriel Pujol, Remei Ribas (Àvia Remei), Joan Salicrú (Associació Cultural Valors), Ricard Soler.. C/ Lourdes, 40 · 08330 Premià de Mar · Tel. 93 752 52 67 www.tribunamaresme.com · info@tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

TRIBUNA Maresme no es fa necessàriament responsable del contingut dels articles dels seus col·laboradors, ni dels missatges publicitaris.


ACTUALITAT Mataró produeix una obra de teatre sobre Puig i Cadafalch pel 150è aniversari del seu naixement El 15 de setembre s’estrenarà “L’home inacabat”, una producció de la Direcció de Cultura que s’emmarca dins els actes commemoratius de l’Any Puig i Cadafalch. Dirigida per Pere Anglas i amb música de Joan Vallcorba, l’obra teatral reconstrueix el pensament i l’obra d’aquest mataroní polifacètic, tot fent un recorregut pels moments clau de la seva vida, des de l’època d’estudiant d’arquitectura fins al seu retorn de l’exili, l’any 1942. Can Gassol, Centre de Creació d’Arts Escèniques de Mataró acollirà les sis funcions de l’espectacle els dies 15, 16, 17, 22, 23 i 24 de setembre. Durant el 2017, Mataró i també nombroses poblacions catalanes celebren l’Any Puig i Cadafalch amb motiu del 150è aniversari del seu naixement i els 100 anys com a president de la Mancomunitat de Catalunya. Amb aquesta obra teatral es vol promoure i popularitzar la figura de Josep Puig i Cadafalch en les seves tres vessants d’arquitecte, historiador de l’art i polític. L’espectacle que proposa Pere Anglas situa l’espectador a Ma-

Durant el 2017 nombroses poblacions catalanes celebren l’Any Puig i Cadafalch amb motiu del 150è aniversari taró l’any 1967, en la celebració del centenari del naixement de Puig i Cadafalch, quan les autoritats franquistes locals només autoritzen que es col·loqui una

placa commemorativa a la seva casa natal. Una companyia de teatre independent no es resigna davant el que considera una injustícia i organitza un homenatge clandestí en forma d’obra de teatre. Segons el director, l’obra està a cavall entre el teatre documental i el teatre èpic, i combina tant elements còmics com els poètics, tant els narratius com els dramàtics. El repartiment de

“L’home inacabat” està format pels actors mataronins Xavier Alomà i Clara de Ramon, a més d’Edu Gibert i Josep Minguell. Josep Puig i Cadafalch es defineix a les seves memòries com un home incomplet que estima més l’esbós que l’obra acabada, és l’home inacabat que s’ha fet a si mateix, sense acabar-se de completar del tot, però que ha gaudit del procés d’aprenentatge. Per això Pere Anglas proposa mostrar tot el vessant creatiu i la faceta política del mataroní il· lustre tot explorant la dimensió humana, política i cultural del seu temps. Puig i Cadafalch va ser el segon president de la Mancomunitat de Catalunya (1917-1923) i va desplegar les polítiques iniciades pel seu predecessor i amic Prat de la Riba, creant institucions culturals, expandint les infraestructures del país i millorant els models d’explotació agrària. “L’home inacabat” és una producció de la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró que compta amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya.

Tribuna Maresme

3


Pont Solidari al Món i Vilassar de Mar

Pont Solidari al Món ONG

Després de visitar i donar servei d’emergència a la població afectada pels terratrèmols de 2015, Pont Solidari al Món va decidir que s’havia de continuar ajudant als nepalesos. Amb la nostra contrapart a Nepal, l’ONG Aatmiya, vàrem valorar les necessitats del moment amb una de les comunitats que tenien poc suport internacional, i entre les seves prioritats i amb la que nosaltres podíem donar servei, estava el camp de la salut. Ens van demanar un hospital. El govern ens va cedir uns edificis, Aatmiya es comprometia a fer la transformació d’aquests en hospital i gestionar-lo i Pont Solidari al Món, composta en bona part per metges, metgesses i infermeres ens vam comprometre a donar suport tecnològic i professional. El que suposava col·laborar en la construcció amb els nostres coneixements i experiència, la compra de tot l’equipament tant mobiliari com electromèdic i donar suport professional als futurs metges i infermeres nepalesos d’aquest hospital.

4

Tribuna Maresme

L’ajuntament de Vilassar de Mar hi ha contribuït subvencionant l’equipament de la Consulta Externa del Aatmiya Community Hospital amb 1.798€. També hi ha col·laborat: Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles, Ajuntament de Mollet del Vallès, l’empresa Estalki XXI de Mallabia (Bizkaia), la Fundació Maria Francisca de Roviralta, i els socis de Pont Solidari al Món. Hem dotat de mobiliari i equipament bàsic 15 llits d’hospitalització, Control d’Infermeria, 3 boxes d’Urgències, Consulta externa, Sala de Cures, i Sala de parts. Per a l’any 2017-2018 continuarem donant suport tant professional com econòmic, millorant l’equipament perquè el servei al malalt i accidentat sigui excel·lent. El passat 25 de juliol, l’Aatmiya Community Hospital va obrir les seves portes. Pont Solidari al Món vol agrair en nom del poble nepalès, la col· laboració del poble de Vilassar de Mar i us fa partícips d’aquest difícil projecte, que després de quasi dos anys de molta feina ja es una realitat.

Re introdueixen el gripau d’esperons al Baix Maresme La Diputació de Barcelona, en col·laboració amb la Societat Catalana d’Herpetologia i l’entitat Ursus Natura de Cabrils, ha posat en marxa un projecte per re introduir el gripau d’esperons (Pelobates cultripes) al Parc de la Serralada Litoral. Es tracta d’una espècie que es considera desapareguda del Baix Maresme a causa dels canvis en els usos del sol, sobretot a les planes i zones agrícoles. El projecte s’ha iniciat a partir de la recuperació de larves procedents de basses naturals que s’estaven assecant. Aquests capgrossos s’han posat en quarantena per descartar la presència de virus i fongs i s’han introduït a una bassa de l’Arboretum de Ca-

brils. En concret, s’han alliberat una quarantena d’exemplars en fase larvària i onze amb la metamorfosi completada. Durant la tardor, l’objectiu dels impulsors de projecte serà trobar basses al vessant maresmenc del Parc de la Serralada Litoral que compleixin els requeriments del gripau d’esperons, per tal de poder-lo re introduir en el medi i aconseguir que s’estableixin noves poblacions.

Convocats els 17 Premis Creatic El TecnoCampus i l’Ajuntament de Mataró han obert la 17a convocatòria dels Premis Creatic, dirigits a projectes emprenedors i empreses de recent creació relacionats amb la tecnologia i la innovació. Amb una llarga trajectòria, aquests guardons contribueixen al desenvolupament socioeconòmic de Mataró i el Maresme, promo-

vent la iniciativa empresarial, oferint suport econòmic i logístic. Les empreses Sirsa i Banc Sabadell són les patrocinadores dels premis, dotats amb un total de 16.000 euros en les diverses categories. Els premis Creatic, que es lliuraran el 16 de novembre a un acte al TecnoCampus, han ajudat al llarg de més de tres lustres a emprenedors.


La 30a Mostra Gastronòmica de Cabrils serveix més de 23.000 tastos La Mostra Gastronòmica, Comercial i d’Artesans de Cabrils va posar el punt final a la trentena edició després de quatre dies intensos en els quals van passar pel recinte prop de 15.000 persones i es van vendre un total de 23.311 tiquets de tastos. D’aquests, 6.965 es van vendre la nit del dissabte, la xifra més alta registrada en els trenta anys d’història de la fira. Aquestes xifres no fan més que posar de manifest que la Mostra Gastronòmica de Cabrils és una de les més reconegudes i consolidades de Catalunya, tal com va assenyalar la directora de la Mostra, Geno Estrada: “Any rere any es demostra que aquesta fira és un esdeveniment ja consolidat, que és capaç de rebre visitants d’arreu”. La regidora de Turisme i Pro-

moció econòmica, Isabel Tamboleo, per la seva banda, va voler destacar la qualitat dels productes que es poden trobar a la Mostra: “Hem d’estar orgullosos dels productes que tenim, productes de qualitat i proximitat que cada vegada són més valorats i reconeguts”, i alhora va voler destacar també la importància de celebrar un esdeveniment d’aquestes característiques al municipi:

“Una Mostra com aquesta no deixa de ser un gran motor econòmic per Cabrils i una empenta per comerciants i restauradors”. La 30a edició de la Mostra es va celebrar del 18 al 21 d’agost i va comptar amb un total de 64 estands, entre ells 16 de restauració i 5 de vins i caves amb DO Alella. La resta dels estands corresponen a comerciants (7), entitats (8) i artesans (28).

El món del tango a través de les ones Des del passat 2 de setembre, Mataró Ràdio emet el programa ‘Patio de tango’, tots els dissabtes a les 18h. El condueix Jorge López Alba. Durant una hora es fa un recorregut per la història del tango a través dels seus personatges, dels seus intèrprets i creadors, amb enregistraments inèdits i d’artistes internacionals que van versionar grans peces del tango. Aquest programa afronta una nova etapa, després que Jorge López Alba hagi impulsat durant cinc anys, ‘Noche de tango’. ‘Patio de tango’, com anteriorment ‘Noche de tango’, s’emetrà a través de diverses emissores catalanes amb la intenció d’arribar al màxim de públic.

Tribuna Maresme

5


CULTURA

‘Gliptopoètica’ al Museu Monjo de Vilassar de Mar Vicenç Llorca Poeta i escriptor

Escultura (Lavaill) i poesia (Llorca), poeta i escultor unint les elles dels seus cognoms. Vet aquí els termes del diàleg creatiu que us proposem i que parteix d’una primera col·laboració entre l’obra de Philippe Lavaill i la meva: el poema “Cavall d’aigua”, inscrit en una peça artística presentada el 2013 en l’exposició “Sculptures à ciel ouvert” a Ca-

net en Roussillon. Des de llavors, ha madurat la idea d’oferir al públic/ lector el que podríem anomenar la visualització escultòrica de la poesia. El resultat: la inauguració al Museu Enric Monjo de l’exposició “Gliptopoètica”, un mot que trans-

L’art i el ‘Procés’ de Pol Peiró El proper 7 de setembre, a les 19’30h, al Museu de Premià de Dalt, s’inaugurarà l’exposició dels dibuixos del procés sobiranista de l’artista de Premià de Mar Pol Peiró. D’altra banda, també es farà la presentació oficial d’un llibre que ha escrit i publicat, ‘D’un temps, d’un país. Dietari d’un procés dibuixat per Pol Peiró’. El llibre és un dietari que comprèn des de la signatura del decret de convocatòria de les eleccions del 27 de setembre fins a l’actualitat, on Peiró, com a artista plàstic, ens acosta les seves vivències com a dibuixant presencial del procés sobiranis-

6

Tribuna Maresme

ta de Catalunya, amb dibuixos inclosos. A l’acte de presentació hi seran presents l’alcalde de Premià de Mar i president de l’Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, autor del pròleg, i la diputat al Congrés Míriam Nogueras. Pol Peiró (Premià de Mar, 1994) és Graduat en Belles Arts per la UB (2016). Pintor abstracte, excepcionalment ha impulsat l’exposició ‘D’un temps, d’un país’, amb els seus dibuixos sobre el ‘Procés polític’ que viu Catalunya. La mostra, que és itinerant, ha comptat amb la vista de nombrosos polítics catalans.

forma el concepte clàssic de gliptoteca -comprès com a col·lecció de pedres fines gravades i, per extensió, d ’e s c u l t u res- per afegir obertament a l’art escultòric la dimensió de la paraula poètica. Poesia en la pedra i amb la pedra, perquè, en mans de Lavaill, es concreta com a signe

inscrit, però també com a motiu inspirador que vertebra el sentit de l’exposició a partir de diversos poemes provinents, sobretot, del meu llibre Calendari d’instints. Gliptopoètica és un cant a la bellesa, a la llibertat i a la col· laboració entre creadors perquè el públic lector miri i llegeixi, toqui i escolti els missatges reveladors de l’art. LavaillLlorca. L’exposició es podrà veure del 3 de setembre al 5 de novembre al Museu Monjo de Vilassar de Mar.

Les imatges de Les Santes Després d’un any escollint i editant fotografies, i gràcies al suport dels mecenes, amics i familiars, el llibre Santes 10x15, amb imatges del fotògraf mataroní Albert Canalejo, va publicar-se en el marc de la passada Festa Major de la capital del Maresme. Precisament, la primera incursió de Canalejo en el món editorial és un recull fotogràfic dels últims 10 anys de Santes (2006-2016), una selecció d’instants, moments i

records des de la seva visió. Tal com explica el fotògraf: “Aprofitant aquesta efemèride, vaig decidir iniciar un projecte en format de llibre fotogràfic, amb una selecció de més d’un centenar de fotografies entre les més de 40.000 que tinc a l’arxiu. El resultat final no és només un llibre fotogràfic, és un record i un llegat cultural de la festa de les nostres patrones”. El llibre pot trobar-se a les llibreries de la ciutat: Buc de Llibres, Dòria Llibres, El Tramvia, Maresme i Abacus.


Més d’una dècada de fotografia de viatges Òscar Fernández FOTÒGRAF

Organitzar una exposició sobre l’obra pròpia té sempre quelcom d’autoreflexió. Es tracta, si fa no fa, d’examinar-se a un mateix i establir un criteri. En el cas de la mostra fotogràfica “Tourist, X anys de fotografia de viatges”, celebrada al mes de juliol a la seu del Col·legi d’Aparelladors a Mataró estava ben clar: reunir les millors imatges que havia pogut captar durant més d’una dècada viatjant pel món. No us enganyaré dient que el triatge va ser duríssim… simplement perquè cada cop que torno a casa, dedico un temps a seleccionar les millors fotos. Així doncs, només vaig haver d’acurar la pre-tria que ja tenia feta, tenint en compte que el corpus final havia de constar d’unes 40 imatges. L’espai expositiu també havia de ser considerat,

atès que es tracta d’una sala amb tres parets hàbils, cadascuna amb les seves característiques pròpies. D’altra banda, em vaig plantejar finançar les ampliacions amb una campanya de micromecenatge. Aquest seria l’aspecte potser més arriscat de tot el projecte: confiar en la gent que m’era propera per poder imprimir les còpies amb la màxima qualitat. Gràcies a aquesta confiança vaig poder tirar endavant el projecte i, de fet, va ser una de les experiències més gratificants d’haver plantejat l’exposició. Darrere de cada aportació hi havia algun desconegut, una relació que es reprenia, un familiar que et trucava, etc. Per últim, interpreto aquesta exposició com un punt i seguit. He tancat un període i, gràcies a la resposta de la gent, em plantejo seguir endavant amb aquesta afició, qui sap si en format libre o web.

Tribuna Maresme

7


EN MEMÒRIA

Gerard Rosés, l’artista de la llum i els colors El passat 31 de juliol va morir Gerard Rosés, artista nascut a Barcelona el 1944 i vinculat al Masnou i Teià. Autor d’una destacada obra plàstica, molt personal i innovadora, va exposar a nivell internacional i ens deixa un important llegat de llums i colors. Recollim dos textos de persones que l’han recordat: el crític mataroní Pere Pascual i l’escriptor Francesc Miralles.

El joier del cartró Gerard Rosés era un rar espècimen que no entenia l’art com element per transcendir en la història i sí com element creatiu que servia per fer reflexionar i essencialment fer feliç a la gent. D’aquí aquesta especialitat en ser poeta del quotidià, en saber convertir qualsevol cosa del dia a dia de la nostra vida en imatge fixa que podia esdevenir obra d’art. La seva ductilitat creativa, l’habilitat compositiva i la creació d’ambients feien que cada passejada per el seu treball et transportés a fets i costums que pertanyien a la seva, a la meva, a la nostre vida. Gerard Rosés era en essència un humanista que defugia de la intel·lectualitat pedant, per esdevenir home de poble amb coneixements de savi. La darrera trobada amb llarga xerrada va ser sopant després de ser jurats del Premi Moldumat, amb en Lluís, en Joan i en Didier Lourenço. La conversa com no va ser artística,va aparèixer de nou l’etern desencís del poc reconeixement de l’obra de l’autor. S’empre-

8

Tribuna Maresme

PERE PASCUAL

nyava en Gerard quan recordava que mentre que a Alemanya era molt respectat, aquí tan sols els art ferits li fèiem confiança, però mai havia assolit el paper que certament mereixia la seva personalitat i la seva obra. Intentava aconsellar a Didier que comença ara la seva carrera internacional tot convidant-lo a esperar sempre el pitjor, per a continuació esclafir en un optimisme absolut i brindar per l’art, la cultura, els artistes i el país. Sortosament, com sempre diem, els artistes no ens deixen mai ja que romanen en les seves obres. Estic convençut que Masnou i Teià, pobles als que tant va estimar i es va dedicar, tindran cura de mantenir el seu llegat. Per la meva part jo em quedo amb els records personals de moltes xerrades i amb la frase amb la que em dedicà al seu catàleg llibre:”Contemporeneïtat amb tradició”: A l’amic Pere Pascual, agraït per l’amor que em professa que és mutu”. Un petó ben fort Gerard i gràcies pel teu art.

Eternitat Sempre que jo assistia a aquelles vetllades amb ell, trobava en Gerard l’essència de Picasso, vividor (en el millor sentit de la paraula), incorregible, amic dels seus amics, obstinat en defensar la llibertat creativa davant del desert uniforme de la comercialitat. Ell era l’encarnació del que un dia va dir el geni malagueny que va créixer a Barcelona: “Un pintor és un home que pinta el que ven; un artista, en canvi, és un home que ven el que pinta”. Dono fe que Gerard Rosés mai va ser pintor, almenys amb el seu nom. Pintava el que li donava la gana, sense importar-li si venia un quadre o deu. Va exposar repetides vegades a París, a Berlín i en moltes altres ciutats d'arreu del món, a més d'en la seva Barcelona natal. La seva obra va ser molt elogiada pels crítics i comprada per només uns pocs, com ha passat amb molts grans artistes. Així i tot, mai es va vendre a l'establishment i va seguir fent allò en el que creia, rebel i pur fins a la fi. Parlo d'un home que podia viure sense diners, i en els seus últims anys va haver de viure amb poca salut, però

Francesc Miralles

mai va saber viure una vida que no fos la seva. Aquest caràcter genuí es reflecteix en tota la seva obra, que no s'assembla a la de cap altre artista del nostre temps. D’empatia extraordinària amb els joves i els incompresos, no és casual que Gerard Rosés aparegués amb el seu propi nom en la meva bilogia ‘Retrum’, on és l'únic amic del turmentat Christian, capaç de veure la llum en el fosc fons de la seva ànima. Teià i el Masnou, els dos pobles en què va viure, tenen molt a agrair a aquest artista, i seria de justícia que es prengui la iniciativa d'obrir un museu per exposar la seva obra, que els amants de l'art del futur sabran apreciar més que els d'ara. Mentrestant, ens queda l'immens regal dels seus quadres i, als que vam tenir la sort de tractar-lo, el descobriment que es pot ser radical amb alegria i amabilitat. Es marxa un cos que es fondrà amb els camps del Maresme, però el seu geni i humanitat, els seus retrats de l'alegria de viure es queden per sempre amb nosaltres. Gràcies per tot això, Gerard. Benvingut a l'eternitat ".


Mor l’artista i activista cultural de Mataró Jordi Cuyàs

L’artista mataroní Jordi Cuyàs, que vivia a Cabrera de Mar, va morir el passat 24 d’agost als 60 anys, després de patir una aturada cardíaca. Jordi Cuyàs era molt conegut per la seva tasca cultural a la capital del Maresme, on era un dels referents. Precisament, va ser, durant els anys 80, un dels fundadors del grup CAPS.A, des d’on continuava en els darrers temps impulsant propostes culturals que interrelacionaven diverses disciplines artístiques. Es definia com ‘artista visual’

i treballava diversos llenguatges, com l’escultura, el vídeo i el ‘net art’. Era diseñador gràfic. La seva última exposició, ‘Espriu recordat. Manuel Cusachs i Jordi Cuyàs’, és de l’any 2014. També va ser membre fundador de l’Associació per la Cultura i l’Art Contemporani de Mataró (ACM), i docent. D’altra banda, una de les seves obres més reconegudes és l’escultura ‘La Matarona’, que va crear amb Jaume Simon el 1986. L’escultura va fer un itinerari per una desena d’espais urbans de Catalunya i Europa.

Mor l’historiador mataroní Joaquim Llovet El passat 27 d’agost va morir als 95 anys d’edat l’historiador Joaquim Llovet, guanyador sis vegades del Premi Iluro de Monografia Històrica. Llovet és qui ha guanyat més cops aquest guardó. Amb una llarga i destacada trajectòria, Joaquim Llovet ha estat l’autor d’importants contribucions a la història de Mataró i de la marina catalana, com El problema de l’origen de les santes Juliana i Semproniana (1953), La ciutat de Mataró (1956-61), Mataró de 1680 a 1719, pas de vila a ciutat i a cap de corregiment (1966), Constructors navals de l’exprovíncia marítima de Mataró de 1816 a 1875 (1971), Cartas a Veracruz (1974), La matrícula de mar i la província de Marina de Mataró al segle XVIII (1980) o Alsina, March i Cona

(1794-1808). Tràfic colonial, bloqueig marítim i comerç de neutrals (1986). L’historiador mataroní també va ser membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de la Real Acadèmia de la Història, sent autor de nombrosos textos per a les publicacions del Museu Arxiu de Santa Maria, entre d’altres publicacions. Pel que fa a l’àmbit professional, Joaquim Llovet i Verdura, nascut el 1921 a Mataró, va treballar com a historiador i arxiver.

Tribuna Maresme

9


OPINIÓ Aquest article forma part de la campanya de l’ANC vinculada amb el procés polític que viu Catalunya actualment

Una oportunitat única contra l’atur juvenil MODEST GUINJOAN ECONOMISTA

El pitjor problema de l’economia en els darrers 10 anys ha estat, sense cap mensa dubte, l’alt nivell d’atur. Taxes del 26% (2013) són un fracàs per un doble motiu: 1) perquè en cap país del món avançat s’hauria permès, i 2) perquè cap país hagués actuat amb la passivitat i la resignació amb què ha actuat l’Estat espanyol. I si pel conjunt de la població activa la taxa d’atur ha estat altíssima, pels joves de menys de 25 anys encara ha estat molt pitjor: al 2013 va assolir a Espanya el dramàtic registre del 55,5%. A Catalunya les dades també han estat dolentes, però no tant i han evolucionat millor. Agafant les dades més recents de l’EPA (2016), la taxa d’atur dels menors de 25 anys es va situar en el 34,3% (46,7% a la resta de l’Estat) gràcies a la recuperació econòmica en curs. Però vaja, estem parlant d’uns nivells que a Àustria, a Dinamarca o a Alemanya, per exemple, haurien provocat un estat d’emergència nacional i un pla de xoc. A Espanya no, al 2016

10 Tribuna Maresme

Crear el nou Estat català generarà uns 50.000 llocs de treball i podrà fixar un salari mínim que posi fi a sous de misèria

La independència no és la garantia d’èxit de situar l’atur juvenil en un nivell digne, però sí que és una oportunitat encara es conviu amb un atur global del 19,6%, a Catalunya del 15,7% i a la resta d’Espanya (sense Catalunya) del 20,4%. Una Catalunya independent permetria millorar aquests mal

registres crònics, que en el cas dels joves el qualificatiu més suau seria d’escandalosos? Doncs dependria de la política empresarial que seguís l’Estat català i també de la seva política laboral. De moment tenim una cosa a favor: les taxes d’atur en el punt de partida de la independència són més baixes (4,7 punts percentuals pel conjunt d’actius i 12,4 punts percentuals pels menors de 25 anys). D’altra banda, és evident que l’economia catalana té una

musculatura molt important, amb més de 250.000 empreses, amb una orientació clara cap a mercats internacionals, amb un bon sistema d’innovació, entre altres característiques que la fan viable. El sector públic també ho seria de viable, com és prou conegut. Ara bé, per a reduir l’atur general i el juvenil no n’hi ha prou amb un estat sanejat i una base productiva i exportadora. Amb Estat propi, com a mínim tres coses ens anirien a favor: 1) crear les estructures d’Estat que farien falta comporta generar segons algunes estimacions 50.000 nous llocs de treball; 2) l’Estat català disposaria de competències plenes en matèria laboral, cosa que ara no té i va a remolc de l’espanyol, que no és precisament un model a seguir; 3) l’Estat català podria fixar un salari mínim en línia amb el que tenen els països de nivell de desenvolupament semblant, i començar a deixar de competir a base de sous de misèria, especialment entre els més joves. La independència no és la garantia d’èxit de situar l’atur juvenil en un nivell digne, però sí que és, no en tinguin cap dubte, una oportunitat inigualable per a aconseguir-ho.


Sobre la manifestació del 26A XAVIER GODÀS ALCALDE DE VILASSAR DE DALT

En els dies transcorreguts entre els atemptats i la manifestació del 26-A hi ha hagut una eclosió d’opinions sobre el perquè de tanta crueltat: estupefacció per la joventut i doble vida dels assassins, els mecanismes d’integració social, la distinció entre islamisme i terrorisme, o bé la geopolítica de domini capitalista occidental com a element explicatiu a l’origen de determinades violències. Aproximacions parcials, poc sistematitzades, però necessàries per comprendre. També, però, hem patit soroll irreflexiu a conseqüència de les

tensions polítiques centrades a Catalunya. Menysteniment i qüestionament orquestrat contra l’acció policial catalana, moments de propaganda reial que han resultat insultants, interessada gestió comunicativa del moment dels atemptats i dies posteriors per part del govern espanyol. Per banda catalana –independentista–, també hem caigut en el parany de la irreflexivitat. I no m’agrada gens perquè els independentistes hauríem de mantenir sempre una qualitat moral impecable. Aquests dies hem perdut certa elegància moral. Hem caigut en una defensa gairebé sectària dels nostres objectius polítics front les etzibades del govern espanyol i el periodisme d’estat, una part de l’independentisme ha contribuït a

transformar una mobilització necessària en una guerra de banderes i relats polítics; hi ha hagut periodistes catalans que, amb els cossos encara calents dels morts, ens han alliçonat amb teories conspiratòries i s’han atrevit a qualificar l’atemptat com de bandera falsa en base a suposicions d’un nivell similar a les que afirmen que l’home no ha arribat mai a la Lluna. Tot plegat no ha estat per agradar-se. Hem tendit a oblidar el fet que hi ha persones que ja no existeixen a conseqüència d’un atemptat que les ha expulsat del món de manera radicalment injusta. Gràcies a una banda de fanàtics que colpeja arreu vides humanes: Estat Islàmic. Ens hem entretingut tant en les nostres batalles que ens hem perdut

en un joc de miralls entre oponents, fins al punt que, per primera vegada –i espero que sigui la darrera– les diferents posicions han mantingut una similar talla moral a l’hora de profanar la mort amb el càlcul de les tàctiques polítiques. Que a la manifestació de Barcelona es protestés contra la hipocresia governamental i la presència del monarca és perfectament legítim i necessari a la llum dels fets. Però el ball de bastons simbòlic sostingut a la pròpia manifestació, i en dies posteriors a la premsa i les xarxes socials, ens ha fet retrocedir en tres elements fonamentals que haurien de presidir la nostra posició política: la bona educació, el sentit del moment i un toc d’elegància que mai hauríem de perdre.

deien al Borbó, abans que la malaltia mental el desmillorés molt), se’l va cobrar amb escreix abolint les nostres institucions de govern, fur, constitució i ordenament jurídic de dret públic. El mal que això ens va suposar en perdre la capacitat legislativa, el control econòmic, fiscal, judicial, duaner i monetari, li devia servir de bicarbonat per fer-se passar la cremor d’estómac produïda per la mala digestió de l’aliança del Principat amb el candidat austríac. Es diu que en una conversa entre l’ara rei emèrit de les espanyes (quan era jove) i el Dr. Trueta,

aquest últim li va aconsellar que si volia agradar als catalans, sobretot no poses mai el nom de Felip al seu fill. De ser així, el que és evident és que no li va fer cas. Quan surti publicat aquest article, mancaran pocs dies pel que hauria de ser l’últim 11 de setembre reivindicatiu al nostre país. I ja que ha de ser l’últim, fem-lo ben sonat. Marcarà l’esprint final cap a l’1 d’octubre. Que ningú es quedi a casa. Ens cal ser-hi tots i córrer amb força. Estic convençut que anem directes cap a la república i ens podrem acomiadar definitivament dels borbons. Diguem adéu a Felip VI.

L’11-S, l’1-O i els borbons JUGANT A ESCRIURE FERRAN PLANELL ESCRIPTOR

De tots és ben conegut que la Diada recorda la derrota i la pèrdua de llibertats que va sofrir el nostre poble a la Guerra de Successió Espanyola.Ho tenim tan present perquè sempre que poden ens ho recorden fent-nos sentir vençuts. Però ja n’hi ha prou. Ara ens toca guanyar. I no ho farem amb cap altra guerra, ho farem esgrimint els més alts valors de la democràcia. El Borbó Felip V va digerir mala-

ment que els catalans apostéssim per l’arxiduc Carles d’Habsburg (que acabà deixant-nos a l’estacada). Però, què volia? No anàvem pas a jugar-nos el nostre futur a mans d’un absolutista que tan sols sabia anar endavant imposant-se per la força. El Principat de Catalunya era un poble avançat, amb una organització política de tall parlamentari, donat als pactes i amb una forta vocació comercial inspirada en el model holandès. Res a veure, com es pot observar, amb el monarca castellà. El greuge que segons l’animós li havien infringit els catalans (així li

Tribuna Maresme

11


La relació entre futbol i família VALORS JAUME MORA

President del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona

Darrerament hi ha tendència a responsabilitzar a les famílies dels incidents violents que succeeixen als camps de futbol, exposant-ho com un fet nou i que va a més. Quan jo feia esport de nen, els meus pares no em van acompanyar mai als partits, l’assistència d’adults era escassa i els conflictes sorgien també esporàdicament. Cal posar en valor que, a diferencia d’èpoques anteriors, actualment són milers els infants que cada cap de setmana participen en les diferents lligues escolars i federatives i milers les famílies que van amunt i avall per acompanyar els seus fills i

filles implicant-se en aquestes activitats. Sense el seu esforç seria impossible tenir les xifres de participants que s’assoleixin any rere any. L’evolució i el creixement d’aquestes activitats ha suposat un canvi social, que ha fet que alguns col·lectius incorporin des de fa anys mesures i canvis per treballar la formació en valors dins l’esport. L’esport no és bo ni dolent per si mateix, depèn de l’enfocament que li donem. Pot ser una eina de transmissió de valors, eina potent de cohesió i de transformació social, eina de pacificació... però no sempre és així. Es diu que és el futbol és l’esport que genera més conflictes, però cal tenir en compte que també és el que més fitxes mou, el més popular i el que té més visibilitat i referències, positives i negatives, als mitjans de comunicació.

Calen tres condicions perquè l’esport com a eina educativa doni fruits: una metodologia que sigui inductora de valors, un adult de referència amb el coneixement suficient per aplicar aquesta metodologia i una intenció clara perquè l’esport no sigui un fi en sí mateix, sinó molt més que un joc o una activitat física. I aquí també tenen el seu paper i són importants les famílies. La vida és conflicte i l’esport forma part de la vida, la qüestió és cal evitar conflictes? O cal gestionar conflictes? Penso que cal aprofitar el potencial de l’esport per ensenyar, per donar eines als nens per tal que aprenguin a gestionar

aquests conflictes, que se’ls troben en el terreny de joc, però que formen part de la pròpia vida. Estic satisfet quan als partits dels meus fills veig que ells i els seus companys compten amb un al·licient més: la família. Val a dir que la majoria de les famílies tenen clar el seu paper i són positives per al conjunt de les activitats. Cal no criminalitzar a tot aquest col·lectiu pel mal comportament d’uns pocs. Si optem per aprofitar l’esport com a eina de transmissió de valors i d’eines per a la vida, estarem incidint directament en els nens i nenes, en les seves famílies, en el seu entorn, en definitiva en el conjunt de la societat.

Dos exemples del món del ciclisme: Mikel Landa assegura que les noies del podi “no aporten res” mentre Alberto Contador afirma que “senzillament promocionen una marca determinada”. Aquests punts de vista han esclatat enguany de forma exponencial. La polèmica recent sobre les condicions laborals de les hostesses del trofeu Godó n’és una més a la llista. La veda es va obrir a la prova ciclista ‘Tour Down Under’, que eradicà la figura de les noies al podi per considerar-les “poc apropiades”. En el darrer gran premi d’Espanya

de motos el debat va saltar a les arenes de la política, amb el grup municipal de Podem a Xerez exigint la retirada de les models que acompanyen els pilots i elles reivindicant el seu “dret a treballar”. El mateix mundial de motociclisme ha protagonitzat mentrestant un fet poc comentat, el dels nois mig despullats que acompanyen en algunes curses la pilot Ana Carrasco. Aquí ningú hi ha sabut veure ‘cosificació’ ni sexisme. Estem doncs davant d’un excés de zel o d’un canvi de paradigma? Només el temps ens ho sabrà dir.

Maniquís a l’estadi VALORS www.valors.org MANEL BOSCH PERIODISTA

És una estampa habitual en molts esports, de la fórmula 1, al tennis, passant pel golf o el ciclisme. S’acaba la prova, s’entreguen els trofeus i apareix una o diverses noies. Sempre joves i de vegades lleugeres de roba. Feta la foto de rigor desapareixen fins nou avís. Són les ‘pit-babes’ de moltes proves de motor, les ‘ragazze’

12 Tribuna Maresme

que feien les delícies de l’exciclista Mario Cipollini. Per què hi són, però? Amb la sensibilització creixent respecte els drets de les dones, les hostesses esportives són la diana de moltes crítiques. Els més contraris asseguren que redueix el seu paper al d’un ornament, que les discrimina pel físic tot consolidant un imaginari masclista. D’altres ho observen des d’una perspectiva més liberal, on l’empresa anunciant ha de publicitar-se com vulgui. En aquest debat, a diferència del que és habitual, els esportistes semblen voler mullar-s’hi.



CUINA Des de fa 43 anys, Alella es converteix durant el segon cap de setmana de setembre en l’aparador i altaveu del vi i del territori DO Alella amb la Festa de la Verema. Durant tres dies, del 8 al 10 de setembre, el municipi maresmenc convida tothom a gaudir dels vins, la gastronomia, el paisatge i el patrimoni d’un poble que ha aconseguit preservar la tradició vitivinícola a tocar de Barcelona. El vi és el principal protagonista de la Festa, i enguany encara ho serà més. A més de tastar els vins dels diferents cellers de la DO, també estan convidats a participar a la Mostra gastronòmica els vinyaters del territori de Denominació d’Origen Alella, la més petita i antiga de Catalunya. Enguany, i com a novetat, s’estrena una nova copa, més gran i adequada per al tast de vins que la que s’ha vingut utilitzant els darrers anys. A la Mostra, instal· lada a l’Hort de la Rectoria, també es podran degustar els plats elaborats per a l’ocasió per una vintena de restaurants. Els vins de la DO estaran presents en bona part de les activitats programades, com el Tapes + Vi que ofereixen 13 bars i res-

14 Tribuna Maresme

FOTO:ACN

Torna la Festa de la Verema d’Alella

taurants del poble; la presentació de vins del 9 de setembre a la tarda a Can Lleonart; les visites als cellers i el tast jove de vins. El món del vi i de la vinya és també el fil conductor d’altres propostes del programa: la tallada de raïm infantil, la verema nocturna (l’Enotast matiner), les rutes patrimonials, la proposta artística de Can Manyé i les classes magistrals. La Festa té altres cites lúdiques i festives: la fira d’artesans, els concerts (amb les orquestres Pensylvania i Marinada i el grup d’havaneres Port Bo), els correfocs, la sortida dels Trabucaires

CLASSES MAGISTRALS Les dones a través dels seus vins Anna Vicens, presidenta de l’Associació Catalana de sommeliers. Dimarts 12 a les 20 h a Can Lleonart.

Els maridatges Ferran Centelles, sommelier col·laborador elBullifoundation i cofundador de Wineissocial. Dimecres 13 a les 20 h a Can Lleonart.

Alella, vinyes entre el mar i la muntanya Arnau Marco, fundador de la consultoria vinícola Consultvi. Dijous 14 a les 20 h a Can Lleonart.

del Vi d’Alella, la trobada de gegants, la ballada de sardanes o la botifarrada popular. El tret de sortida de la 43a Festa de la Verema el donarà Isma Prados, el cuiner del programa ‘Cuina x solters’, de TV3. És el convidat a fer el pregó durant l’acte d’inauguració que tindrà lloc el divendres 8 de setembre a la Plaça de l’Ajuntament. Enguany es podran comprar els tiquets per participar a les experiències enoturístiques a través d’Internet, a partir del 30 d’agost, des de www.festaverema.alella.cat o www.enoturismedoalella.cat.


PROGRAMA DE LA 43a FESTA DE LA VEREMA DIJOUS 7 SETEMBRE Tallada de raïm a la vinya de Can Magarola. 18h, Vinya testimonial de Can Magarola. Inauguració de l’exposició “Allò que vindrà”, de Jordi Mitjà. 20.30h, Can Manyé Espai d’Art i Creació. Fins al 15 d’octubre. Correfoc infantil. 22h, Can Gaza. Amb els Diablons del vi d’Alella acompanyats dels Timbalers del vi del Most.

DIVENDRES 8 SETEMBRE Fira d’artesans. De 18 a 23h, Rambla d’Àngel Guimerà i plaça dels Germans Lleonart. Inauguració de la Festa de la Verema. 19h, Plaça de l’Ajuntament. Pregó a càrrec del cuiner Isma Prados. Proclamació de la pubilla del 2017. Trepitjada del raïm pels hereus i dames d’honor. Presentació de la nova peça de la col·lecció de complements per al vi del Casal d’Alella. Mostra Gastronòmica. De 20 a 23h, Hort de la Rectoria, la Porxada i Plaça de l’Ajuntament. Degustacions de vins i especialitats gastronòmiques.

Correfoc amb els Diables del Vi d’Alella. 23h. Des del giratori de Can Sans fins a la plaça d’Antoni Pujadas. Ball amb l’Orquestra Pensylvania. 24h, Plaça d’Antoni Pujadas.

DISSABTE 9 SETEMBRE Fira d’artesans. De 18 a 23h, Rambla d’Àngel Guimerà i pl. Germans Lleonart. Visita guiada al celler Raventós d’Alella. 9.30h, Oficina de Turisme. Visita guiada al celler Quim Batlle. 10h, Oficina de Turisme. Visita guiada Les Masies d’Alella, patrimoni cultural, arquitectònic i de paisatge. 10h, Oficina de Turisme.

Sarau i escuma! 12 a 14h, Parc Gaudí. Animació infantil amb Ambaukatunabia. Presentació dels vins DO Alella. 18h, Can Lleonart. A càrrec dels enòlegs dels cellers DO Alella. Sardanes. 18h. Plaça d’Antoni Pujadas. Amb la Cobla Principal del Llobregat. Mostra Gastronòmica. De 20 a 23h, Hort de la Rectoria, la Porxada i Plaça de l’Ajuntament. Tast Jove de vins DO Alella. 22.30h, Can Lleonart. Tast Jove per conèixer alguns del vins més autèntics i representatius de la DO Alella, a càrrec d’Eli Vidal.

Visita guiada La vall de Can Cabús i el camí de la Vinyassa. 9.30h, Vinya testimonial de Can Magarola. Plantada de Gegants. 10h, Avinguda de Sant Josep de Calassanç. Tapes + Vi. A partir de les 10h, diferents bars i restaurants del municipi. Vine a tastar la selecció de tapes pensades especialment per degustar amb una copa de vi DO Alella. Visita guiada al celler Alta Alella Mirgin. 10h, Oficina de Turisme. Visita guiada al celler Alella Vinícola. 10.30h, Oficina de Turisme.

Ball amb l’Orquestra Marinada. 23.30h, Plaça d’Antoni Pujadas.

Visita guiada al celler Roura. 11h, Oficina de Turisme.

DIUMENGE 10 SETEMBRE

Cercavila de la Colla de Gegants, Capgrossos, Grallers i Timbalers d’Alella. 12h, des del Passeig Sant Josep de Calassanç fins a la Plaça d’Antoni Pujadas.

Tapes + Vi. A partir de les 10h, diferents bars i restaurants del municipi. Vine a tastar la selecció de tapes pensades especialment per degustar amb una copa de vi DO Alella.

Despertada amb els Trabucaires del Vi d’Alella. 8h, des del Pàrquing Alella Vinícola.

Visita guiada al celler Can Roda. 10.30h, Oficina de Turisme.

Botifarrada popular amb el Casal d’Alella. 9h, Plaça de l’Ajuntament. Preu 5 €.

Visita guiada al celler Bouquet d’Alella. 11h, Oficina de Turisme.

Fira d’artesans. De 18 a 23h, Rambla d’Àngel Guimerà i pl. Germans Lleonart.

Mostra Gastronòmica. De 20 a 23h, Hort de la Rectoria, la Porxada i Plaça de l’Ajuntament. Havaneres. 22h, Parc Gaudí. Amb el grup Port Bo i rom cremat preparat per Quico Lluch.

Tribuna Maresme

15


ENTREVISTA A MARC RIBAS, CUINER I PRESENTADOR

“A la cuina em considero un artesà més que un artista” Amb la seva imitació a ‘Polònia’ no ho van tenir gaire complicat. Barba espessa, tupè alt i cos fort. I una paraula recurrent que ja s’ha fet seva per enllestir cada recepta: brutal. En Marc Ribas és actualment el cuiner mediàtic de ‘Cuines’, a TV3, i també el presentador de ‘Joc de Cartes’, el programa-concurs en el qual quatre restauradors competeixen amb els Text: Anna Fernàndez / Clack Foto: Marc Giner / AMIC

Per què creu que ha funcionat el programa ‘Joc de Cartes’ davant de tanta proposta televisiva de cuina? La clau és aquesta barreja d’ensenyar territori i de programa “reality”, la part de conèixer la vida d’una persona fins aleshores desconeguda. I també la gastronomia, és clar. Qualsevol cosa en la qual hi hagi menjar, en aquest país, interessa i molt! I l’humor perquè tot s’ha acabat fent en clau d’humor, som tots una mica pallassos. Li agrada el tractament que rep el món de la cuina en els programes de televisió? A mi m’agrada que la cuina si-

16 Tribuna Maresme

seus restaurants per ser el millor segons la temàtica del capítol. recentment, a més a més dels rodatges, s’ha descobert com a presentador d’actes com la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell o fent de pregoner de la Festa Major de Terrassa, la seva ciutat. Allà s’hi ubica el Capritx, el restaurant on es refugia i cuina cada cap de setmana.

gui present a la televisió, sempre, perquè ho trobo molt interessant. És una cosa molt catalana! Pensa que el primer receptari d’Europa, manuscrit, es va fer a Catalunya, és el ‘Llibre de Sent Soví’. Més tard, va venir el ‘Llibre del Coch’. És a dir, això ens ha interessat sempre i ha de serhi sempre a la televisió. Hi ha formats que m’agradaran més o menys, a nivell personal, però és fabulós que hi siguin i que hi hagi molta difusió de la gastronomia, dels cuiners, dels restaurants... La seva presència a televisió ja va més enllà de les receptes, fa de presentador. Com s’hi veu? És molt “xulo” perquè estic aprenent. No em valoro, encara, com a comunicador. No m’avaluo perquè considero que estic en un procés d’aprenentatge. Segurament serà un procés que durarà tant com duri l’experiència de la televisió. De moment no em jutjo gaire. El que sí faig és preguntar als que en saben i em deixo guiar. Al càsting del ‘Cuines’ va arribar l’últim dia, era pràcticament l’últim candidat que van valorar... Tot perdut. Vaig anar amb tot perdut perquè ja tenien escollit el presentador. Vaig anar a passar-m’ho bé amb tota aquella pobra gent que portava hores fent càstings. S’ho van passar bé, van riure, van menjar el plat


que vaig cuinar... No m’ho havia plantejat mai abans però no em feia cap mena de vergonya posar-me davant la càmera, sóc un pocavergonya. El que no em surt, el que no sé fer és interpretar res. Si caus en gràcia, que és molt millor que ser graciós, tot et ve una mica rodat. I més enllà de caure en gràcia, amb carisma ja venia de casa, en què ha notat millora? He après moltes coses. Primer, els “temps” a la televisió. També com s’ha d’ensenyar tot a càmera, com he de tallar perquè es vegi que estic tallant. Com s’ha de mostrar perquè hi hagi el moment “porno” del menjar, perquè es pugui apreciar bé, que et faci venir salivera. També com acabar les frases, abans les deixava a mitges. Tot això m’ho van corregint. Els caps de setmana treballa al restaurant Capritx, de Terrassa. Quina sensació li dona fer un servei, una jornada en una cuina real? Primer de tot, cuino amb el meu amic, amb l’Artur, i això és agradable. I amb això no perdo la realitat de la cuina. Si t’atures, passen coses quan tu no hi ets i després no tens res més a explicar, a aportar o a experimentar. També és una mica un refugi. Estic tallant coses i no cal que expliqui com ho tallo, tot i que d’això l’Artur en fa moltes brometes. És un refugi on estem la cuina i

jo, és un moment d’intimitat. Com encaixa la bogeria i la intensitat de fer un servei amb la seva personalitat? Sóc un nervi, suposo que es nota, tinc un excés d’energia. La canalitzo a la cuina. Amb els anys he après a mantenir la calma. Si estàs liderant una cuina amb un estrès molt gran i estàs atabalat, el que transmets a l’equip, als teus companys, és precisament nerviosisme. Els has de donar tranquil·litat i el missatge de “no passa res, ens en sortim”. Apostar tant per la proximitat, acaba limitant la innovació a la cuina? Aquesta és la gran gràcia. Les limitacions fan que hagis de donar moltes voltes i no te’n cansis mai. És llicenciat en Belles Arts. En queda alguna cosa d’aquesta faceta, lligada a la cuina? Amb la cuina, no. Em considero un artesà més que no un artista. El que sí que queda és que continuo fent dibuixos quan estic reunit. De tant en tant, pinto. De fet, al ‘Cuines’ hi ha un quadre meu, hi apareixen unes cassoles muntades unes sobre les altres. Si puc, pinto cassoles i menjar, faig “gastropintura”. Segurament hi ha algun aprenentatge que s’ha quedat que no saps per què ni quan el fas servir.

Llegeix l’entrevista completa a www.tribunamaresme.com

EL MÓN DEL VI

DO ALELLA Quim Giménez sommelier

Els seus vins són coneguts des de l’època romana. Està reconeguda des de l’any 1954, quan es va crear el Consell Regulador de la DO. Localització: Província de Barcelona, al nord de la ciutat. Superfície: Aproximadament 316 hectàrees, tot i que s’ha expandit per la zona del Vallès Oriental. És la més petita de les DO de tota Catalunya. Clima: Es distingeixen dues zones climàtiques: • La zona del Maresme té un microclima mediterrani amb hiverns suaus i estius càlids i secs. La Serralada Litoral actua com a barrera natural condensant la humitat del mar. • La zona del Vallès Oriental té un clima més continental. Terres: La part interior de la se-

rralada té terrenys de composició argilosa que contrasta amb els situats a prop del mar, d’origen granític, el conegut com a “sauló” que té una gran impermeabilitat i una retenció solar alta que facilita la maduració del raïm. Varietats: • Blanques: Pansa blanca, garnatxa blanca, picapoll, chardonnay, macabeu, parellada, moscatell i chenin blanc. Que donen lloc a vins afruitats i frescos. • Negres: Garnatxa negra, garnatxa peluda, ull de llebre (tempranillo), cabernet sauvignon, merlot, pansa rosada, pinot noir i syrah. Dels quals el resultat són vins joves i de criança, caves espumosos i de qualitat i vins dolços de reconegut prestigi internacional. Entre les bodegues destaca Alella Vinícola, obra de l’arquitecte modernista Jeroni Martorell.

EL TAST

PLAER ESCUMÓS 2014 BOUQUET D’A

Color: Groc pàlid amb reflexos característics verdosos. Bombolla fina. Aromes: Aromes secs sorrencs i cítrics, pinya madura i pruna groga. Florals de ginesta i mimosa, destaca l’olor de fulla taronger. En boca: Entrada suau, evolucionant cap a sensacions afruitades. Pessigolles cítriques recorren la boca deixant un record d’aranja.

Tribuna Maresme

17


ENSENYAMENT El curs escolar començarà amb 1.562.780 alumnes i 5.514 docents més als centres El curs escolar que comença el proper 12 de setembre ho farà amb 1.562.780 alumnes matriculats, 2.700 més que el curs passat, i 5.514 docents més, 4.714 per a les plantilles i 800 substituts, una xifra que per primera vegada supera la del 2010, abans de les retallades. Així, a P3, es calcula que s’obren 76 grups nous, 52 a la pública i 24 a la concertada, mentre que creixen en 88 els grups de 1r d’ESO, 72 a la pública i 16 a la concertada, uns increments que responen als canvis demogràfics. Pel que fa a les noves instal·lacions, n’hi haurà un total de 1.017, només 7 més que l’any passat. De l’1.562.780 alumnes matriculats, 483.102 faran Primària, un gruix però, menor que l’any passat en 553 infants. A l’ESO s’hi ha matriculat 322.867 alumnes, 18.000 més que el curs passat, mentre que a Educació Infantil, s’ha registrat la davallada més forta, amb 8.219 alumnes menys. Són canvis que ja s’han anat anunciant els darrers anys, en funció de les previsions demogràfics, i que s’estan consolidant aquest curs.

18 Tribuna Maresme

Per fer front a aquest augment d’alumnat i a les seves necessitats, el Departament d’Ensenyament ha ampliat en 5.514 la plantilla de docents, que ja arriba als 71.175, una xifra per sobre de la del 2010, abans de les retallades. Amb aquestes dades l’augment de grups, el Departament d’Ensenyament ha recalcat que la ratio alumne/docent és de 12,9 a Infantil i Primària i de 10,6 a ESO i Batxillerat, per la qual cosa, les classes de P3 han assolit una mitjana de ràtio de 21, mentre que a 1r d’ESO la mitjana és de 27,7, quan fa cinc anys va arribar a superar les 29.

Beques menjador El funcionament de les beques menjador, que el curs passat se’n van atorgar més de 100.000 per un pressupost de 68 MEUR (el doble que fa cinc cursos) continua igual i per tant, la partida és oberta per poder arribar a totes les famílies que compleixin els requisits. Tot i les mocions parlamentàries que insten al Govern a obrir els menjadors a Secundària, el Departament d’Ensenyament no preveu cap mesura en aquesta línia.

El Departament estrena enguany 15 noves escoles, 11 de les quals en barracons. Els mòduls prefabricats però només han crescut en 7 unitats, perquè alguns centres han acabat les obres i s’ubicaran a les instal· lacions definitives, com és el cas de l’Institut Pineda i l’escola Montserrat Vayreda de Roses. La consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, ha destacat l’esforç pressupostari per acostar la despesa a la que es donava el 2010 però sobretot per arribar-hi amb ‘’criteris que millorin l’equitat i la qualitat del sistema’’.


Aprendre al Maresme

Quan necessiten els nens reforç escolar? ACADÈMIA ALELLA (ALELLA)

Hi ha nens que durant el curs escolar comencen a tenir dificultats al seu aprenentatge, que si no es tracten a temps ni es tenen en compte pensant que ja milloraran sols, és molt probable que comencin a tenir un retràs en els seus coneixements en respecte al nivell de la resta de la classe. Aquest fet pot ocasionar que davant els exàmens els nens no treguin

bones notes perquè prefereixen no estudiar a fer-ho davant d’alguna cosa que no entenen, i malgrat que s’hagin esforçat, el resultat serà negatiu perquè els hi exigeixen més del nivell al qual ha arribat el seu aprenentatge. El no poder superar els exàmens farà que els nens se sentin frustrats, que deixin d’organitzar-se bé, que

comencin a distreure’s, a no parar atenció i a què la seva concentració comenci a disminuir, que no facin els deures per por a equivocar-se o fins i tot, a la llarga, els pot portar al fracàs escolar. És motiu suficient per a pensar a fer-li un reforç escolar? Per descomptat que sí. En aquest sentit, els nens necessitaran clarament un reforç escolar perquè el seu rendiment no és l’adequat. Si després de llegir tot l’esmentat anteriorment penses que el teu fill pot necessitar aquesta ajuda acadèmica extra, pots demanar assessorament a l’Acadèmia Alella, estarem encantats de poder-te indicar quin és el pla més adequat i personalitzat.

Avantatges de les classes de reforç escolar: • Fer els deures en menys temps. • Reforçar els continguts apresos. • Una forma nova d’aprendre personalitzada. • Aprendre a organitzar el temps d’estudi. • Preparar els exàmens amb temps. • Descobrir tècniques d’estudi i de memorització. Com ja afirmava Albert Einstein: “No et preocupis pels teus problemes amb les matemàtiques, els meus encara són majors”. Pl. Antonia Pujadas, 4 · Alella T. 93 555 17 11 · 650 97 11 79 www.academiaalella.com

Tribuna Maresme

19


Aprendre al Maresme Notre premier anniversaire, déjà! MON PETIT ATELIER (EL masnou) Mon Petit Atelier va néixer fa un any com un espai d’aprenentatge de la llengua francesa i alhora un centre lúdic obert a tothom, tot en un entorn francès. La nostra passió per la llengua i la cultura francesa ens va dur a la creació d’aquest nou espai, que ha esdevingut la confluència i el punt de trobada de gent que, com tu, se sent atreta per la cultura francesa i vol mantenir-hi un contacte freqüent que no només es redueixi a l’estudi de la llengua. Ja hem complert un any, durant el qual han passat moltes coses... Fins i tot ens hem canviat de local i ara estem a l’edifici de la Calàndria del Masnou, en un entorn immillorable!!! El balanç d’aquest primer any ha estat molt positiu i les ganes de fer més coses han crescut amb les vostres peticions i els vostres ànims. Gràcies a tots! Així doncs, i donat que els mateixos alumnes ens heu demanat de fer altres llengües perquè al Mon Petit Atelier heu trobat una manera diferent i amena d’aprendre una llengua, en un entorn acollidor, amb gent amb els mateixos interessos i amb activitats lúdiques que comple-

20 Tribuna Maresme

menten l’aprenentatge..., us fem saber que aquest octubre comencem amb les classes d’anglès i d’alemany en tots els horaris i nivells (també seguim amb el català i el castellà per a estrangers). Com sempre ja sabeu que, al Mon Petit Atelier, a part dels cursos de diferents nivells i per a totes les edats, hi podeu venir i participar, regularment o de manera esporàdica, a un munt d’activitats lúdiques en francès en les quals intentem passar una bona estona, tot comunicant-nos i repassant els coneixements que hem anat adquirint. Per exemple, el grup de conversa de francès dels divendres a l’hora del Petit Déjeuner és tot un èxit!!! Xerrem i riem de valent!!! Aquest grup és obert a tothom, només cal reservar plaça el dia abans. Al llarg del curs i a part de les classes habituals anirem afegint també activitats lúdiques en anglès, alemany i italià, en fun-

ció de la demanda. Les podreu consultar al nostre Facebook www.facebook.com/ escolaiespaidefrances, o a la nostra pàgina web www.escolaiespaidefrances.com A més, ja sabeu que si teniu una estoneta lliure, també podeu venir i fer un cafè, llegir la premsa francesa o algun llibre de la biblioteca, fer els deures o senzillament xerrar amb els companys... Com molt bé sabeu, sovint quan un s’ho passa bé, les coses entren i s’aprenen millor. Si encara no ens coneixeu, us convidem que vingueu a conèixer la nostra escola que de ben segur us sorprendrà. À très bientôt!! Inici dels cursos de francès, el 4 de setembre 2017 (les altres llengües a l’octubre). c/ Dr. J. Agell, 5 Local 4 91 EL MASNOU T. 93 348 20 ces.com www.escolaiespaidefran

Imaginació i creativitat l’ATELIER de CARLOTA (PREMIÀ DE MAR) L’Atelier de Carlota és un espai on trobaràs tot el que necessites per desenvolupar la teva imaginació i creativitat. Tota mena de materials pels teus projectes de scrap, treballs manuals, dibuix, pintura i restauració de mobles. A més a més de moltes opcions de cursos i tallers per aprendre tècniques noves i perfeccionar les que ja saps amb el nostre assessorament professional. Pels més petits comencem amb els tallers extraescolars i, com no, amb els “cumples creatius” per compartir el dia del seu aniversari amb els seus amics. I per a tu, el curs setmanal de pintura decorativa i restauració de mobles, així com una gran varietat de tallers que preparem cada mes amb noves tècniques. Recorda’t d’utilitzar el taller obert per fer aquest moble que tens a casa per fer i no saps com, i tampoc tens eines, ni espai. Nosaltres ho posem tot, tu només has de gaudir i aprendre. Si necessites més informació, posa’t en contacte amb nosaltres o visita el nostre web www.latelierdecarlota.es i t’informarem. C/ St Antoni, 49 · Premià de Mar Tel. 669 10 77 32 www.latelierdecarlota.com


La música al teu abast

Aprendre idiomes

AULA DE MÚSICA (VILASSAR DE MAR)

THE ENGLISH CORNER (VILASSAR DE MAR)

La música és una activitat artística que afavoreix als infants, joves i adults el desenvolupament de les pròpies capacitats, el conreu de la sensibilitat i l’expressió de les emocions. L’Aula de Música de Vilassar de Mar és un centre de formació que ofereix, des del 1995, activitats destinades a persones de totes les edats amb l’objectiu de facilitar un espai pel gaudi de la pràctica musical individual i en grup. Un entorn que facilita als seus alumnes i usuaris el creixement personal, l’expressió emocional, la comunicació, l’aprenentatge a través del joc i del gaudi, el benestar, el diàleg, la convivència, la motivació vers la superació de reptes, la responsabilitat, la consciència individual i d’equip, el respecte, la solidaritat i la sensibilitat.

Les activitats programades pel curs 2017-18 són: • Música en família - nadons. • Cantem en família (2-6 anys). • Cor Infantil i juvenil. • Instruments. • Música Jove. • Música per a adults. • Música i Moviment Expressiu. • Cant modern i clàssic. • Conjunts instrumentals. • Cor VilasSons / Vilassar Big Band / Turrunats Band. • xSiSol: Activitat de percussió per a infants amb necessitats educatives especials.

C/ Narcís Monturiol, 23 Vilassar de Mar · Tel. 93 750 64 75 www.aulademusica.cat

The English Corner ofereix l’aprenentatge de diferents idiomes i estades a l’estranger. Les classes, en grups reduïts, es divideixen per nivell d’edat i coneixement. Se’n fan des de nens de 18 mesos a adults. Pels nens en l’edat escolar tenim un programa de migdia amb recollida a les escoles. Els professors tenen les llicenciatures corresponents i, a més, anys d’experiència al país i fora. També preparem els alumnes pels exàmens oficials de Cambridge, KET, PET, FCE i CAE. I ara, també, exàmens oficials d’Alemany en el Goethe Institut.

A les nostres instal·lacions oferim aules climatitzades, pantalles digitals amb un software interactiu que permeten un millor rendiment dels alumnes i un entorn nadiu totalment garantitzat. També organitzem estades a l’estranger, fent cursets d’estiu en instituts de renom o estades en famílies d’acollida durant els mesos de vacances.

Narcís Monturiol, 38 754 21 84 Vilassar de Mar · Tel. 93 s www.theenglishcorner.e

Tribuna Maresme

21


SALUT I BENESTAR La teràpia sexual Anaïs Martínez Espai Terapèutic maresme

Gaudir d’una vida sexual plena i de qualitat, superant el dia a dia, és un camí ple de daltabaixos. De fet, compaginar l’enorme quantitat de feines i rols que la societat pretén de nosaltres és quasi una “missió impossible”: homes i dones de negocis qualificats, pares perfectes, fills sol· lícits, parelles exemplars durant un dia. I, de nit... De nit sembla que hàgim de transformar-nos casi per art de màgia en amants

disposats, tigresses i gigolós, experts en el ‘Kamasutra’ i fer volar l’un a l’altre. O, com a mínim, aquests són els titulars de moltes de les revistes, llibres o programes televisius que tenim al nostre abast. Però, en realitat, en els primers moments, quan trobem a algú, costa encaixar. Som dos desconeguts, marcats per històries passades, amb les nostres manies, pors i ansietats. A sobre, l’altra no sembla gaudir com crec que ho ha de fer. Els dubtes, inoportuns, interrompen el moment en

Quin tipus de persones milloren amb aquesta teràpia? - Monotonia. - Insatisfacció. - Apatia o falta de desig. - Dificultat per aconseguir o mantenir una erecció, ejaculació precoç. - Dolor en la penetració (vaginisme, disparèunia). - Embaràs i lactància. - Menopausa.

el qual es despullen els cossos (això sí, impacients, no ens han visitat abans) i la nostra ment comença a jugar-nos males passades: què estaré fent malament? En parelles de llarg recorregut és gairebé a la inversa, ens coneixem massa. Ja no hi ha res nou en l’altre, res que ens sorprengui. L’apatia s’ha anat instal·lant entre nosaltres i està tan còmoda que sembla no voler anar-se’n. Com podem recuperar allò que vam tenir o construir allò que sempre hem anhelat i encara no hem aconseguit?

A la ISSA, cuida’t i posa’t en forma ISSA

La clínica ISSA és una de les més conegudes i de més prestigi de la comarca. Aquesta marca s’estén a ISSA-assegurances de salut, que és la única asseguradora de salut amb centre mèdic propi al cor de Mataró. D’aquesta manera imprimeix el seu segell de qualitat assistencial a tots els seus serveis. Parlar d’ISSA és fer-ho d’un centre amb dècades d’història,

22 Tribuna Maresme

obert el 1935. Òbviament els seus serveis han evolucionat molt en tot aquest temps i s’han anat adaptant a les noves necessitats sempre amb les persones i la seva atenció i tracte com a prioritat. El programa ISSA 10. ISSA 10 és l’assegurança de salut completa, on es cobreixen tots els serveis mèdics, igual que les grans companyies. Inclou visites a tots els especialistes, totes les proves mediques, urgències

les 24 hores del dia, urgències domiciliàries. A l’estranger, hospitalització i intervencions ens centres privats de referència i com també la medicina alternativa com a complement a la convencional, amb serveis d’homeopatia, acupuntura o fisioteràpia respiratòria. A ISSA són flexibles perquè sigui l’assegurat el que triï la manera d’estar sa. El seu gran aval és la proximitat. Amb ISSA, el client disposa dels mateixos serveis de qualse-

vol companyia, però a més a més amb l’avantatge de la proximitat i la flexibilitat a l’hora de gestionar tràmits, amb agilitat i rapidesa de reacció. Ofereix un ampli quadre mèdic al Maresme on pots triar el metge. Treballen amb els millors professionals (Dr. Saltor, Dr. Just, Dra. Bonamusa, CGO, Font Sastre, CRM, etc.) i centres i clíniques de referencia (Dexeus, Clínica del Remei, Cl. Sant Jordi, etc.) i amb tractaments complementaris inclosos.



LLEURE LA PASSEJADA

Ruta: Font del Ferro (Arbúcies)

Josep Grau MONTALTREK

Aquesta ruta discorre entre l’abundant aigua que envolta Arbúcies i els camins planers i ombrívols ideals per fer durant l’any, però més recomanable a ple estiu, època en la qual no podem sortir a la muntanya perquè la calor ens ho impedeix, i en canvi aquí s’hi està estupendament. Ruta Rusiñol: El reconegut pintor Santiago Rusiñol va passar llargs estius a Arbúcies, on queda pres de la bellesa de l’aigua que brollava de la Riera

24 Tribuna Maresme

Durada: 2 h. | Desnivell: 90 m. Distància: 6 Km. | Època: Tot l’any.

Track a Wikiloc: Font de ferroper-Rec-de-laPlana-Arbucies

Consulta com arribar-hi a www.tribunamaresme.com

d’Arbúcies i gran nombre de fonts. Entre l’estiu del 1926 fins al 1930, hi pintà 28 quadres, on la natura era l’element predominant. Passarem per molts d’aquests indrets.

Pomerí: En el passat, Arbúcies va ser un gran productor de pomes; s’havien arribat a recollir fins a 200.000 Kg. anuals d’una gran varietat. Per tal de preservar totes les espècies que s’hi conreaven, es va plantar un arbre de cada tipus en aquest terreny. Font del Ferro: A la mateixa font, ens indica que és de l’any 1602, i dona nom a la ruta que sortint d’Arbúcies enllaça la Riera i el camí del Rec, el qual torna a entrar a Arbúcies pel costat oposat. L’aigua no té el fort gust ferrós d’altres fonts que tenen el mateix topònim.

Premià de Dalt celebra la 3a edició d’Arrela’t a la Cultura Premià de Dalt fa una clara aposta per l’impuls de la Cultura Popular i Tradicional a través de la celebració de l’Arrela’t. Enguany celebra la tercera edició i tindrà lloc durant el cap de setmana del 16 i 17 de setembre. L’Arrela’t es mou en dos àmbits principals: la cultura popular, barrejant tant elements de creació contemporània com altres d’arrel tradicional i la participació ciutadana i l’ampliació de la base social de la cultura. Així mateix, té també un caràcter interdisciplinari i aglutina diferents llenguatges artístics: música, dansa, circ, castells... Els espectacles programats són de diferents formats: petit, mig o gran i adreçats tant al públic adult i jove com al familiar. La proposta vol ajudar a difondre diferents elements de la nostra identitat, promoure la participació i l’interès per la cultura popular i tradicional del país, així com també la d’altres llocs i fomentar la cohesió social a través de l’educació, la cultura, els costums i les tradicions.


MASCOTES

Desparasitació felina, no ens oblidem Natur Center www.naturcenter.es

Després de passar les èpoques més caloroses de l’any, on els paràsits externs estan més actius, no hem de baixar la guàrdia i oblidar-nos de la protecció dels nostres gats. Els gats són uns animals que constantment es troben entrant i sortint de la llar en molts casos. Poden passejar-se per zones infestades de puces o paparres i poden de manera involuntària portar aquests paràsits cap a la nostra casa. Si portem una protecció eficaç de forma constant i acurada, evitarem que el nostre gat s’infesti d’aquests paràsits i que a més ens els porti dins de la llar. D’igual forma, volem recordar que per aquells gats que no sur-

ten de casa, també és important portar al dia la seva desparasitació, ja que nosaltres mateixos podem ser portadors d’aquests paràsits. Per altra banda, els paràsits interns també són quelcom que hem de controlar. Aquest paràsits ataquen l’organisme del nostre gat de forma directa, provocant malestar general, problemes

digestius, pèrdua de gana i una debilitació general de l’animal. A més, en les cases amb nens, aconsellem augmentar la desparasitació de forma mensual en comptes de trimestral, per tal d’evitar possibles problemes de transmissió de paràsits interns. Com podem prevenir-ho? Pel cas de les puces i les papar-

res podem adreçar-nos al nostre centre especialitzat i trobar diverses solucions: collars antiparasitaris, pipetes o esprais. La pipeta més efectiva i més adequada és la darrera novetat en el mercat, es tracta d’un pipeta d’aplicació trimestral on garanteix una protecció de 12 setmanes front a puces i paparres. Per altra banda, pels paràsits interns, el més efectiu són els comprimits que s’administren trimestralment, tot i que aconsellem reduir-ne el període de desparasitació en funció de les situacions de cada llar. A més, també trobem productes que combinen i proporcionen una protecció completa de tots aquests paràsits de forma conjunta, tant en interns com en externs.

Tribuna Maresme 25


CINEMA

ESTRENES DESTACADES DE SETEMBRE Detroit De Kathryn Bigelow (EUA, 2017). Amb John Boyega, Jack Reynor, Hannah Murray, Anthony Mackie, Will Poulter, Jacob Latimore. Estrena 15/09/17

Kingsman: El círculo de oro De Matthew Vaughn (regne Unit, 2017). Amb Taron Egerton, Julianne Moore, Halle Berry, Mark Strong, Jeff Bridges,. Estrena 22/09/17

madre! De Darren Aronofsky (EUA, 2017). Amb Jennifer Lawrence, Javier Bardem, Michelle Pfeiffer, Ed Harris, Domhnall Gleeson, Kristen Wiig. Estrena 29/09/17

Sabates Grosses, de Ventura Pons Jesús Gonzàlez t jesusgonnot

Ventura Pons demostra amb ‘Sabates grosses’ que és un dels pocs creadors catalans que disposen del 100% de llibertat creativa. El barceloní ens porta una pel·lícula costumista que no dissimula un discurs essencialment independentista. I una altra mostra més de llibertat creativa és el seu nou i ambiciós projecte pendent d’estrena: ‘Miss Dalí’, una extensa biografia, que es preveu polèmica, sobre la germana de Salvador Dalí. Plantejat com un ‘13, rue del percebe’, però a la catalana, el film situa l’acció a un edifici concret del carrer Casp de Barcelona i que havia estat l’antic domicili de Pons. Presenta una història coral protagonitzada per un senyor català fatxa (el mataroní Joan Pera), dues conserges valen-

cianes (Amparo Moreno i Pilar Martínez), una escocesa fugitiva (Minnie Marx), una senyora progre (Vicky Peña), un capellà alliberat (Pedro Ruíz), uns turistes gais, dos mossos d’esquadra... les vida quotidiana dels quals s’anirà trenant fins a desencadenar en una acció en la que tots, d’alguna forma o altra, tindran alguna cosa a dir. Qui no es queda curt serà Ventura Pons que aprofita els seus personatges per parlar de la independència de Catalunya i de les relacions amb Madrid. De la veu de la protagonista escocesa sentim diversos textos que recolzen el referèndum i la voluntat de sobirania catalana. D’aquesta manera, ‘Sabates grosses’ es converteix voluntàriament en una pel·lícula amb una missatge secessionista que, donat que viatjarà per diversos festivals de cinema, es convertirà en l’abanderada

del sentiment d’una part de la ciutadania catalana. El film es va presentar al Festival de Guadalajara amb força èxit, tenint en compte que es tracta d’una comèdia de to fortament local. Però Pons també acosta posicions amb València, ja que part del repartiment prové d’allà i en diverses ocasions es parla de catalans i valencians com a “cosins germans”. ‘Sabates grosses’, per altra banda, es converteix en un fresc retrat de la Barcelona actual amb els seus comtes arruïnats, el lloguer al·legal d’habitacions per a turistes, la gran comunitat estrangera resident i integrada a la ciutat o el turisme homosexual. Justament l’aparició d’uns joves turistes gais esdevé un altre moment reivindicatiu per a Pons que, des del seu genial retrat d’Ocaña, no ha deixat de tenir en compte el col·lectiu LGTB i la reivindicació i lluita pels seus drets.


PLANTES

L’AGENDA DE SETEMBRE DEL JARDINER NO T’OBLIDIS DE: ADOBAR-LOS. Extenuats per l’estiu, el jardí en general, les bardisses, la gespa, les plantes de la terrassa i l’hort necessiten adob orgànic que els aporti nous nutrients per a afrontar la propera estació. RENOVAR LES PLANTACIONS. Passa pel teu centre de jardineria i escull les flors de la temporada de tardor-hivern. També és un bon moment per a plantar arbusts perennifolis (arboços, baladres, llorers, oliveres) i coníferes; excava els sots i deixa’ls oberts uns dies abans de plantar-hi res.

JARDINS EXUBERANTS DE POC REG

Setembre i octubre són els mesos ideals per a plantar les espècies de tipus mediterrani que et permetran gaudir d’un jardí amb necessitats reduïdes d’aigua però frondós i amb varietat estacional. El de la foto n’és un bon exemple.

PREPARAR ELS PARTERRES. Remou la terra i remena el substrat amb adob orgànic abans de plantar les noves plantes de temporada.

LES ESTRELLES DEL MES

Bignonia capensis

CRESPINELLS, UNA TARDOR FLORIDA

La jardineria sostenible té en els crespinells (a la foto un Sedum telephium) uns aliats d’allò més atractius i versàtils. La tardor és el seu gran moment.

PLANTA ARBRES AMB BOLETS

Vols cultivar bolets al teu jardí? Ho aconseguiràs plantant arbres micorizats, és a dir, portadors dels micelis de pinetell, tòfona negra o cep a les arrels…

Bignonia capensis

Bignonia capensis

Bignonia capensis

MÉS CONSELLS LLENYOSES •Posa fems als rosers. •Poda les bardisses. •Divideix les mates i fes esqueixos.

PLANTES DE FLOR Canvia les plantes que estan esgotades per pensaments, crisantems, salvia, morrisàs bords...

L’HORT • Sembra escarola, porro, pastanaga, nap, bleda... • Trasplanta els planters de col, llombarda...


L’AGENDA DEL MES MÚSICA ARENYS DE MAR. plaça Església Sardanes. Dissabte 9 a les 19.30 h. A càrrec de la Cobla Contemporània. ARENYS DE MUNT. Castell Jalpí Maria del Mar Bonet. Diumenge 3 a les 19.30 h. XIII Cicle de Música Mediterrània Castell Jalpí. 12 €. Argentona. Can Doro Pachawa Sound + Ovella Xao. Diumenge 10 a les 23.30 h. Pachawa Sound ens oferiran música de fusió amb caràcter propi i molta potència. Ovella Xao un estil purament engrescador i festiu tancaran la vigília de la Diada Nacional. CABRERA DE MAR. Església Sant Feliu Concert del XIX Curs d’Orgue del Maresme. Dimarts 5 a les 20 h; Cocent inaugural a càrrec de Ludger Lohmann, de la Höchschule für Musik de Stuttgart. Dissabte 9 a les 20 h: concert de cloenda a càrrec dels participants del Curs.

CABRERA DE MAR. Envelat Terrassa All Swing. Dissabte 16 a les 19 h. Una selecció de peces del jazz tradicional pels músics de la Nova Jazz Cava de Terrassa.

FESTIVAL SOLIDARI RÀDIO TELE TAXI VILASSAR DE DALT. Illa Fantasia. Diumenge 10. Amb la participació de:El Barrio, Camela, Merche, Los Del Río, Rosa López, La Húngara, Gemeliers, Andy y Lucas, El Arrebato, India Martínez, Ecos Del Rocío, entre d’altres.

MATARÓ. LES ESMANDIES Mr. Keaton. Divendres 8 a les 21 h. Concert del grup que abasta diferents estils: soul, funk, disco i acid-jazz. MATARÓ. PLAÇA DE SANTA ANNA Sardanes. Dissabte 9 a les 19 h. A càrrec de la Cobla Iluro, dins dels actes de la Diada Nacional de Catalunya. MATARÓ. BIBLIOTECA P. FABRA The White Chameleon. Dijous 14 a les 20.30 h. Concert del grup mataroní de rock progressiu. MATARÓ. LES ESMANDIES Concert solidari. Dissabte 16 a les 12 h i 1 h. Concert al migdia i a la matinada del dissabte, a càrrec de diversos grups musicals.

MATARÓ. BIBLIOTECA P. FABRA TresCant. Dijous 21 a les 20.30 h. Concert-espectacle de cançons del repertori tradicional i popular dels Països Catalans. A càrrec d’Amadeu Andrés, Isidre Caro i Jaume Elias. MATARÓ. CASAL L’ALIANÇA Barcelona Ethnic Band. Dijous 21 a les 21 h. Quintet de folk que recupera cançons tradicionals de tot el món: els Balcans, Pròxim Orient, Àsia oriental, Sud-amèrica, nord d’Àfrica o Escandinàvia. 13 €

MATARÓ. LES ESMANDIES Tuparik. Divendres 22 a les 21 h. Concert de cançons llatinoamericanes. MATARÓ. LES ESMANDIES Un passeig pel rock. Divendres 22 a les 21 h. A càrrec de Natural Rock. MATARÓ. SALA CLAP Bob Marley 30 anys. Diumenge 24 a les 12 h. Concert homenatge al músic Bob Marley a càrrec de Natxo Tarrés and the Wireless. Dirigit als petits de la casa.

PREMIÀ DALT. pista poliesportiva Sardanes. Diumenge 3 a les 20 h. A càrrec de la Cobla Ciutat de Terrassa. Premià de Dalt. Ermita St. Mateu 36è Aplec de St. Mateu. Diumenge 24 a partir de les 10.30 h. Amb la cobla Premià. PREMIÀ DE DALT. SC Sant Jaume Violintastik. Dissabte 30 a les 18 h. Concert familiar a càrrec del Duo Tocatta. Concert dins del 40è Festival de Música del Maresme. Preus: 12 €. PREMIÀ DE MAR. plaça Can Fitó Festival Gafarrock. Dissabte 16 a les 18 h. La 7a edició del Gafarrock comptarà amb: Mc Boikot, Payback Maracas, Erratik, Malämmar; Pentina’t Lula, Les Cruet i Weinf. PREMIÀ DE MAR. Espai l’Amistat Gran Ball Final d’estiu. Dissabte 30 a les 22.30 h. A càrrec de l’orquestra Parfills. Preus: 12 €.

RUTES I VISITES ARENYS DE MAR. Cementiri El cementiri a posta de sol. Divendres 8 i 15 a les 20.15 h. Visita teatralitzada. Descobrim els misteris que s’hi amaguen, amb Roger Pou i els tastets musicals de l’Oriol i la Mar de Antonio Sancho. ARENYS DE MAR. pl. ’Ajuntament Arenys de Lletres. Diumenge 17 a les 11 h. Un passeig diferent per Arenys... on poetes i escriptors han donat forma a la seva obra i han creat els seus personatges. ARENYS DE MUNT. Central Passejada de tardor. Diumenge 17 a les 10 h. El vi i la vinya. CABRERA DE MAR. Can Benet Ruta teatralitzada al Castell de Burriac. Diumenge 17 a les 10 h. Per conèixer les llegendes i la història del Castell de Burriac de manera lúdica i divertida. EL MASNOU. Plaça d’Ocata Visita la Mina d’Aigua del Masnou. Diumenge 10 a les 11 h. EL MASNOU. Cementiri Visita guiada al Cementiri del Masnou. Diumenge 17 a les 11 h. Coneixereu el cementiri com un museu a l’aire lliure. 28 Tribuna Maresme

EL MASNOU. Parròquia St Pere Itinerari “El Masnou, terra de mar”. Diumenge 24 a les 11 h. Enriquidor passeig pels carrers, edificis i racons més sorprenents de la vila.

S. Vicenç Montalt. Pk. C/Ginesta Pedraforca. Diumenge 10 a les 8 h. Sortida exigent pels seus 1000mts de desnivell. Coordinador: Joan Pallàs (660 419 475). montaltrek.org

MATARÓ. TORRE LLAUDER Vil·la romana de Torre Llauder. Dissabtes 2 i 9 a les 19 h. Dissabtes 16, 23 i 30 a les 12 h. Visita guiada al jaciment arqueològic.

S. Vicenç Montalt. Pk. C/Ginesta Camí de Ronda: de Palamós a Sant Feliu de Guíxols. Diumenge 24 a les 7 h. Aquest tram combina zones salvatges de costa amb altres humanitzades. Coordinador: Sisku Calopa (660 328 148). montaltrek.org

MATARÓ. BASÍLICA DE SANTA MARIA Visita al Conjunt dels Dolors. Dimarts 5, 12, 19 i 26 a les 11.30 h. Dijous 7, 14, 21 i 28 a les 18.30 h. Dissabtes 2, 16, 23 a les 11.30 i 19 h. Dissabte 9 a les 11.30 i 17.30 h. La visita, de 75 minuts, permet descobrir la capella, la sagristia i la Sala de Juntes del conjunt barroc mataroní, obra d’Antoni Viladomat. MATARÓ. AJUNTAMENT Salve Iluro. La ciutat romana a través dels sentits. Dissabte 9 a les 18 h. Visita guiada per la Mataró romana. MATARÓ. AJUNTAMENT Miquel Biada, el primer ferrocarril. Diumenge 10 a les 11 h. Recorregut guiat que permet visitar els escenaris relacionats amb la vida de Miquel Biada.

MONTNEGRE S. Vicenç Montalt. Pk. C/ Ginesta. Diumenge 3 a les 8 h. Excursió molt atractiva per camins, corriols i pistes; ens trobarem amb elements que ens faran gaudir de la caminada. Coordinador:Pere Zamora (629 277 680). montaltrek.org

MATARÓ. AJUNTAMENT Ruta modernista teatralitzada. Dissabte 16 a les 10 h. Ruta teatralitzada pels edificis més significatius del Modernisme mataroní. MATARÓ. NAU GAUDÍ Vapors, fàbriques i cooperatives del Mataró industrial. Dissabte 16 a les 18 h. Ruta per conèixer el ric patrimoni històric de Mataró que van fer possible la gran transformació econòmica, social i urbanística de la ciutat durant els segles XIX i XX.

VILASSAR PREHISTÒRICA VILASSAR DE DALT. Museu arxiu. Diumenge 24 a les 11 h. Can Boquet ens permet la descoberta d’un seguit de coves enterrament que ens permeten reconstruir el paisatge d’aquells pobladors mil·lenaris.

MATARÓ. ERMITA DE SANT SIMÓ Ruta del mar. Diumenge 24 a les 18 h. . MATARÓ. AJUNTAMENT Josep Puig i Cadafalch. Dissabte 30 a les 18 h. Ruta pels edificis més significatius del Modernisme mataroní. PREMIÀ DE MAR. MEP Passejada a peu per la història. Dissabte 16 a les 18 h. Passejada guiada pels principals indrets que han marcat la història de Premià.

S. Vicenç Montalt. Centre Cívic Matinal a Sant Bartomeu de la Quadra (Collserola). Dimecres 20 a les 8.30h. Inscripcions: Josep Grau (Tel.: 666 77 12 81) S. Vicenç Montalt. Pg. Marquès El passeig del Marquès de Casa Riera, una mostra monumental. Dissabte 23 de 10 a 13h. Ruta cultural a càrrec de l’historiador Antoni Paricio. VILASSAR DE DALT. Museu arxiu Rutes patrimonials: Vilassar Industrial. Dissabte 16 a les 11 h. Itinerari que transporta als anys del Vilassar més industrial per descobrir la magnífica arquitectura d’aquella època com la cúpula del teatre La Massa obra de Rafael Guastavino.


11 de setembre ALELLA. Plaça Germans Lleonart Ofrena floral de la Diada. Dilluns 11 a les 11 h. Cantada de “Els Segadors” per la Polifònica Joia d’Alella i esmorzar popular.

CABRILS. Mil·lenari de Catalunya Diada de Catalunya. Diumenge 10 a les 22.30 h. Havaneres i rom cremat, lectura del manifest i hissada de la Senyera i ofrena floral.

ARENYS DE MUNT. DIVERSOS Diada Nacional. Dilluns 11 a les 10 h: ofrena floral 11 h: interpretació del Cant de la Senyera; intervenció de l’alcalde, que llegirà el Manifest Institucional; sardanes amb la Cobla Tres Vents. A la Riera, Fira d’artesania, exposició d’entitats.

EL MASNOU. Pl. 11 de Setembre Ofrena floral i lectura del manifest. Dilluns 11 a les 11.30 h

Argentona. Baronia de Viver Portes obertes a la Baronia de Viver. Diumenge 10 de 10 a 19 h. Amb concerts, missa, sardanes, food trucks i activitats infantils. Argentona. plaça de l’Església Deien que no era possible. Diumenge 10 a les 23 h. Espectacle de foc a càrrec dels Diables d’Argentona. Argentona. Can Doro Pachawa Sound + Ovella Xao. Diumenge 10 a les 23.30 h. Pachawa Sound ens oferiran música de fusió amb caràcter propi i molta potència. Ovella Xao un estil purament engrescador i festiu. Argentona. plaça de l’Església Concentració i toc de sometent. Dilluns 11 a les 9.45 h. Argentona. plaça del Molí Ofrena floral. Dilluns 11 a les 11 h. CABRERA MAR. Parc de les Corts Commemoració de la Diada Nacional. Dilluns 11 a partir de les 11 h. Cant de la Santa Espina; Discurs a càrrec de l’alcalde, Jordi Mir; Espectacle a càrrec Cabrera és Espectacle; Ofrena floral; Lectura del Manifest del Correllengua 2017; Cant dels Segadors a càrrec del Cor Parroquial. CABRILS. PK. Sorli Discau Penjada de l’Estelada a Montcabrer. Diumenge 10 a les 18 h.

MATARÓ. AJUNTAMENT Una cultura en lluita. Divendres 8 a les 19.30 h. Conferència a càrrec de l’antropòleg Manuel Delgado. MATARÓ. PLAÇA DE SANTA ANNA Sardanes. Dissabte 9 a les 19 h. A càrrec de la Cobla Iluro. MATARÓ. PL. DE RAFAEL CASANOVA Diada Nacional de Catalunya. Dilluns 11 a les 10.30 h. Ofrena flora amb l’actuació del Cor Madrigalista i de l’esbart Mestres del Gai Saber. PREMIÀ DE DALT. Monument a l’11 de setembre 11 de setembre solidari. Dilluns 11. 11 h: Cercavila amb els Trencaones i els Gegants de Premià de Dalt. 11.30 h: Hissada de l’estelada amb El Cant de la Senyera; Ball Homenatge a càrrec de l’Esbart l’Espolsada; Lectura de manifest a càrrec de la Sra. Montse Assens; Ball de gegants; Ofrenes de les entitats i recollida solidària d’aliments; El Cant dels Segadors amb la Coral Primiliana de Veus Femenines. PREMIÀ DE MAR. pl. M. Rodoreda Marxa de Torxes per la Independència. Diumenge 10 a les 22.30 h. Des de la plaça Mercè Rodoreda a la plaça de l’Ajuntament. En arribar, lectura del manifest. PREMIÀ DE MAR. pl. Ajuntament Ballada de sardanes. Diumenge 10 a les 22.15 h. Amb la cobla Premià. PREMIÀ DE MAR. pl. Can Manent Ofrena floral al monument Rafael de Casanova. Dilluns 11 a les 12 h. Ofrena floral institucional i lectura de manifestos de les entitats.

TEATRE

S. Vicenç Montalt. Monòlit de l’11 de Setembre Diada Nacional de Catalunya. Dilluns 11 a les 11h. Entrada dels gegants, lectura del Manifest, ofrena floral, actuació de l’Orfeó Parroquial El Delme, sardanes i vermut popular.

AVUI OVIDI PREMIÀ DE DALT. Can Vallerià. Dissabte 30 a les 20.30 h. Poetes, músics, creadors i actrius homenatgen Ovidi Montllor. Amb Marc Ràmia, Jessica Pérez, Laia Puy, Pol Martínez, Maria Antònia Grau, Isidre Caro, Eloi Aymerich i Jo Jet.

VILASSAR DE DALT. espai cívic Megadiada de Can Salvet. Diumenge 11 durant tot el dia. Jocs i activitats per a la mainada. VILASSAR DE MAR. Jardí Can Bisa Recital de poesia. Divendres 8 a les 21 h. A càrrec de La Tropa Teatre. VILASSAR DE MAR. Plaça Picasso Pàtria. La llegenda d’Otger Cataló i els Nou Barons de la Fama . Divendres 8 a les 22.30 h. Cinema a la fresca. VILASSAR DE MAR Fira de la Diada Nacional de Catalunya. Diumenge 10 de 18 a 24 h. Amb productes comercials, lúdics i gastronòmics. VILASSAR DE MAR. Sala Cultural Maria Roser Carrau Els darrers dies de la Catalunya republicana. Diumenge 10 a les 19 h. Basada en l’obra de l’escriptor, historiador i polític Rovira i Virgili, a càrrec de la companyia Terra Teatre. VILASSAR DE MAR. Pl. Ajuntament Diada Nacional de Catalunya. Diumenge 10 a les 21 h: Sardanes amb la Cobla Sabadell. 22.30 h: Arribada de la Marxa de Torxes i lectura del manifest. 22.45 h: Recital de poesia, a càrrec de La Tropa Teatre. 23 h: Actuació musical. 23.15 h: Recital de poesia, a càrrec de La Tropa Teatre. 23.30 h: Recital de la Coral Englantina. 23.45 h: Ofrena floral d’entitats a la senyera. 0.15 h: Acte institucional amb el parlament de l’alcalde de Vilassar de Mar, Damià del Clot. 0.30 h: Cant dels Segadors amb la participació de la Coral Englantina.

ARENYS MAR. TEATRE PRINCIPAL Boscos endins. Dissabte 16 a les 21 h i diumenge 17 a les 19h. Un musical excepcional adaptat i produït pel Conjunt vocal VOX· ART, el Cor Jove del Maresme, de la Família Coral L´Aixa.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Boscos. Dissabte 30 a les 20 h. Oriol Broggi dirigeix aquest recorregut al llarg de les commocions històriques de l’Europa del segle XX, firmat per Wajdi Mouawad. 24 €.

ARENYS DE MAR. TEATRE PRINCIPAL La flauta màgica. Dimecres 20 a les 20.15 h. Òpera de Wolfgang Amadeus Mozart. Retransmissió en directe des de l’Òpera House de Londres.

PREMIÀ DE MAR. Patronat Teatre Sé infiel y no mires con quién. Dissabtes 16 i 23 a les 22 h, diumenges 17 i 24 a les 19 h. Dirigit per Ferran Corbalan, a càrrec de la companyia Unglopteatre.

ARENYS DE MUNT. Centre Moral La Corte del Faraón. Dissabte 23 a les 20.30 h. A càrrec de l’Escola de Música d’Arenys de Mar.

VILASSAR DE DALT. Biblioteca can Manyer Contes per adults amb música. Divendres 29 a les 19 h. Mirall endins amb Elena Codó i Carlos Morera de la Cia. Entàndem.

MATARÓ. CAN GASSOL L’home inacabat. Divendres 15 i 22 a les 20.30 h. Dissabtes 16 i 23 a les 20.30 h. Diumenges 17 i 24 a les 19 h. Una reconstrucció escènica del pensament i l’obra de Josep Puig i Cadafalch, amb text i direcció de Pere Anglas i música de Joan Vallcorba. Amb Xavier Alomà, Clara de Ramon, Edu Gibert i Josep Minguell. Espectacle que s’emmarca en el programa commemoratiu de l’Any Puig i Cadafalch. 6 €. MATARÓ. LES ESMANDIES Fantasmes. Divendres 15 a les 21 h. Una obra excèntrica i divertida inspirada en el gènere de la paròdia de terror del cinema americà dels anys quaranta. A càrrec de Pàmboliteatre. Taquilla inversa.

VILASSAR DE DALT. Teatre La Massa Paradise. Dissabte 30 a les 21 h. A càrrec de Nico & Sunset Produccions. Tres relats que ens parlen de la família, de la soledat i de l´amor. Una comèdia construïda des del drama, amb tocs esperpèntics, i amb la Veroshka com a narradora i còmplice de l’espectador. 17€ VILASSAR DE MAR. Sala Cultural Maria Roser Carrau Els darrers dies de la Catalunya republicana. Diumenge 10 a les 19 h. Basada en l’obra de l’escriptor, historiador i polític Rovira i Virgili, a càrrec de la companyia Terra Teatre.

Tribuna Maresme 29


EXPOSICIONS ALELLA. Can Manyé Allò que vindrà. Del 7 de setembre al 15 d’octubre. De Jordi Mitjà. Incursió que parteix del paisatge del vi i dels materials que se’n deriven.

MATARÓ. BIBLIOTECA P. FABRA 75 anys de tracció a vapor a RENFE. Del 4 al 29 de setembre. Selecció de fotografies de màquines locomotores.

ARENYS DE MAR. C.C.Calisay Fusió. Fins al 24 de setembre. Pintures del Grup Mitjanit.

MATARÓ. BIBLIOTECA P. FABRA Històries dins d’una ampolla. Del 18 de setembre al 6 d’octubre. Col·lecció d’ampolles de vidre amb miniatures realitzades per Guillem Aymerich.

Argentona. Museu del Càntir Imaginarium. Fins al 22 d’octubre. Pintures de Rafael Romero. CABRERA DE MAR. Biblioteca Puig i Cadafalch i el Maresme, una visió documental. Del 20 de setembre fins al 10 d’octubre. EL MASNOU. Biblioteca L’acompanyament. Del 8 al 29 de setembre. Exposició commemorativa dels 30 anys que l’Associació Amics de la gent gran. MATARÓ. CAN MARFÀ Amb ulls de gegant. Fins al 10 de setembre. Veurem Les Santes des d’un altre punt de vista. Dissabte 9 a les 19 h: Visita comentada. MATARÓ. NAU GAUDÍ Col·lecció Bassat. Art Contemporani de Catalunya 1980-1989 (II). Fins al 17 de setembre.

MATARÓ. CASAL L’ALIANÇA Elisa Schaar: Summerswing. Del 15 de setembre al 8 d’octubre. Recull d’acrílics de 2010 a 2017. MATARÓ. ATENEU FUNDACIÓ ILURO Col·lectiva Sant Lluc 2017. Del 21 de setembre al 5 de novembre. Exposició Col·lectiva. MATARÓ. ATENEU FUNDACIÓ ILURO Maristes, 200 i +. Del 25 de setembre al 8 d’octubre. Aquesta exposició posa els ulls en el passat, el present i el futur dels Maristes. MATARÓ. LES ESMANDIES L’arquitectura de Josep Puig i Cadafalch. Del 8 al 29 de setembre. Exposició fotogràfica dels edificis més emblemàtics a càrrec del fotògraf mataroní Ramon Manent.

ARRELA’T PREMIÀ DE DALT

30 Tribuna Maresme

CAMINAR SOBRE EL GEL MATARÓ. CAN PALAUET. Del 30 de setembre al 7 de gener. Exposició col·lectiva que parteix del relat del cineasta alemany Werner Herzog Del caminar sobre hielo. la disfuncionalitat de l’art.

MATARÓ. BIBLIOTECA FUND.ILURO Mostra bibliogràfica: Josep Puig i Cadafalch. Fins al 30 de desembre. Amb motiu de la celebració de l’Any Puig i Cadafalch. MATARÓ. C. CÍVIC ESPAI GATASSA Mans amb història. De l’11 al 27 de setembre. A càrrec del grup de fotografia Una Mirada Particular. MATARÓ. COL·LEGI APARELLADORS Confluències del fang. Del 8 al 30 de setembre. Ceràmiques recents dels artistes Joan Serra i Mia Llauder. MATARÓ. LA DESTIL·LERIA Seny i rauxa a Les Santes. Fins al 20 de setembre. Diversos artistes mostren una visió personal de la Festa Major mataronina.

Dissabte 16 setembre Inauguració de l’Arrela’t. 18 h. Inauguració a càrrec del grup de batucada ämbitum al Pati de Sant Jaume .

MATARÓ. MUSEU ARXIU STA MARIA Mataró per Puig i Cadafalch. Llums i ombres. Del 21 de setembre al 28 d’octubre. Repàs a tot allò que des dels àmbits institucional i cívic s’ha dut a terme per preservar la memòria de Josep Puig i Cadafalch. PREMIÀ DE DALT. Biblioteca Exposició fotogràfica de Josep Sánchez Carralero. De l’1 al 15 de setembre.

PREMIÀ DE MAR. Biblioteca En Pinotxo treu el nas. Fins al 6 de setembre. Mostra de la col·lecció de Roser López Sala del Museu Cal Tit. PREMIÀ DE MAR. Biblioteca Super women, super inventors. Del 8 al 30 de setembre. Exposició de la il·lustradora Sandra Uve. PREMIÀ DE MAR. MEP Les pedres ens parlen. Fragments de la història de Premià. Fins al 29 d’octubre. TEIÀ. BIBLIOTECA Prudenci Bertrana: l’ideari bàrbar; Aurora Bertrana: el virus de l’aventura. Del 8 al 29 de setembre. VILASSAR DE DALT. Biblioteca Exposició De Llull a PuntCat. Del 12 al 29 de setembre. Un recorregut per la llengua catalana.

PREMIÀ DE DALT. Museu D’un temps, d’un país. Del 7 al 30 de setembre. Exposició de Pol Peiró.

VILASSAR DE MAR. Biblioteca Vilassar de Mar: postals i fotografies anteriors al 1936. Del 5 al 30 setembre.

PREMIÀ DE MAR. Centre Cívic La Dansa del Vent. Del 7 al 29 de setembre. Pintura d’Esther Grosche Sirarols.

VILASSAR DE MAR. Can Bisa Montseny, 50 indrets amb encant. Del 16 de setembre al 29 d’octubre. Fotografies de Jordi Longás i Chopo.

DiUMEnGE 17 setembre Trabucaires del Vi d’Alella. 11 h. Des de la Plaça de la Vila, fins al Parc de Can Verboom.

1a sortida del nostre Carrilet Arrela’T. A continuació. Amb el Concert Viatger amb la Xaranga Excèntrica.

Tallers a càrrec del PIJ - La Fletxa. 11 h. Torrent Santa Anna. Amb L’Arbre de les nostres Arrels i Els Caps que Broten. Xocolatada per esmorzar

26a Trobada de Gegants. 19 h. Des de la Pl. de la Fàbrica fins al Parc Can Verboom.

Sardanes amb la Cobla Premià. 12.30h. Torrent Santa Anna.

Concert - Maridatge. 22 h. Parc de Can Verboom. El cantautor Vilarassenc Robert Poch “Rufí”, amb Vi Pansa Blanca DO Alella i La galeta de l’Arrela’t del PamSucre.

ApiCirc. Durant tot el dia. Parc Can Verboom. Amb la Companyia Pessic de Circ. Espectacle interactiu al voltant de 5 cúpules geodèsiques pels més petits.

Tallers. 11:30 h. Parc Can Verboom. Arts Naturals amb Les Colomes, Instruments i Sons per menuts amb en Jaume Batlle i en Carlos Garcia, Bufa&Sons per als joves. Sardanes amb la Cobla Premià. 13:30 h. Parc Can Verboom. Dinar amb els Cuiners de la Terra. 14:30 h. Parc Can Verboom. Porc sencer fet a llenya i Fideuà de verdures del Mareme. Roda d’Esbarts de Catalunya. 17 h. Parc Can Verboom. Castells al Parc. 18 h. Parc Can Verboom. Amb els Bergants i Engrescats.


INFANTIL ALELLA. Plaça de l’Ajuntament Jocs infantils. Dissabte 16 de 17.30 a 20.30h. Amb jocs gegants i en grup, circuit d’habilitat per als més menuts i trenet itinerant.

BOB MARLEY, 30 ANYS mataró. SALA CLAP. Diumenge 24 a les 12 h. Concert homenatge al músic Bob Marley a càrrec de Natxo Tarrés and the Wireless. És un concert especialment dirigit als petits, dins del cicle Xics’n’Roll.

ALELLA. Biblioteca L’hora del conte. Dimarts 19 a les 17h. Sota les onades, a càrrec de Mon Mas. CABRERA DE MAR. Biblioteca L’hora del conte. Dijous 28 a les 18 h. Un univers de contes a càrrec de Sherezade Bardají. EL MASNOU. Biblioteca Hora del Conte. Dissabte 16 a les 11 h: Contes darrere la finestra. a càrrec de Noemí Caballer. Dissabte 30 a les 11 h: Sota les onades, a càrrec de Mon Mas. MATARÓ. BIBLIOTECA FUND. ILURO L’hora del conte i manualitats. Divendres 1 a les 17.30 h: Gegants i bestiari. Dijous 7 a les 17.30 h: Lion’s Speedy Sauce. Divendres 8 a les 17.30 h: L’Onze de Setembre. Dijous 14 a les 17.30 h: El llibre secret de les princeses que també es tiren pets. Divendres 15 a les 17.30 h: Marieta grangera, Marieta cuinera i Marieta metgessa. Dijous 21 a les 17.30 h: Juguem?. Divendres 22 a les 17.30 h: Dracs! Dijous 28 a les 17.30 h: Ara em dic Joana. Divendres 29 a les 17.30 h: En Santi a la biblio. MATARÓ. BIBLIOTECA A. COMAS Empedrat de contes. Dimecres 6 a les 18 h: Llegendes d’aquí i d’allà a càrrec de Gemma Ventura. Dimecres 13 a les 18 h: M’amigues? Contes sobre l’amistat a càrrec de Suc de Contes. Dimecres 20 a les 18 h: Les disfresses encontades a càrrec de Sandra Rossi. Dimecres 27 a les 18 h: El circ de drap a càrrec de La Tabola. mataró. BIBLIOTECA FUN. ILURO Art Time. Cada dimecres a les 17.30 h. Activitats per descobrir l’art i aprendre anglès.

XERRADES ALELLA. Biblioteca Robatori de nadons a Catalunya: com va poder ser? Divendres 29 a les 20h. Xerrada a càrrec de Neus Roig, Llicenciada en antropologia urbana per la URV, doctora en Ciències Humanes i Socials. EL MASNOU. Ajuntament 2017: l’any clau per a Catalunya? Dijous 7 a les 19.30 h. Conferència a càrrec de Ferran Requejo, catedràtic de ciència política.

mataró. BIBLIOTECA P. FABRA Empedrat de contes. Dimarts 5 a les 18 h: There’s No Place Like Space a càrrec de Get It English. Dimarts 12 a les 18 h: Puig i Cadafalch, un viatge en el temps. Dimarts 19 a les 18 h: Benvingut setembre! Històries de la Nel·la a càrrec d’Eva Ortega. Dimarts 26 a les 18 h: Els Gegants del Pi van de festa a Mataró a càrrec de Cecília Vallès.

PREMIÀ DE MAR. Biblioteca Hora del conte-taller. Dilluns 11 a les 18 h. Contes vells i bells que es fan escoltar a càrrec d’Elisabeth Ulibarri.

MATARÓ. NAU GAUDÍ Els arcs intel·ligents de Gaudí. Dissabte 9 a les 18 h. Activitat lúdica i cultural en el primer edifici construït per Antoni Gaudí. mataró. CAN MARFÀ Teixim un tipi. Diumenge 17 a les 12 h. Visita a la fàbrica Marfà que permetrà conèixer la història del gènere de punt a Mataró.

S. Vicenç Montalt. Pk. C/Ginesta Montaltkids: Llac de Graugés (Alt Berguedà). Dissabte 30 a les 8.30 h. Llac artificial que va ser excavat a pic i pala i té 18 metres de fondo. Segons la llegenda va ser fet perquè un marit podes satisfer el capritx de la seva dona. Coordinadora: Anna Cuadradas (630 31 67 92). montaltrek.org

mataró. NAU GAUDÍ Sigues Guinovart i deixa’t portar on l’art et condueixi. Diumenge 17 a les 12 h. Activitat destinada a nens i nenes de 5 a 12 anys.

TEIÀ. BIBLIOTECA Teià explica contes. Dimarts 19 a les 18 h. Lectura de les obres guanyadores de la Mostra literària de Teià.

MATARÓ. LES ESMANDIES 3 músics, 6 instruments. Dimecres 6 a les 19 h. A càrrec de les fabliolaires Maria Mercè Navarro de la Cobla Contemporània, Montse Soques de la Cobla Ciutat de Terrassa i Bàrbara Ardaruy de la cobla La Flama de Farners.

MATARÓ. CAN BOET (CPAN) Esclats de vida a la tardor: els amfibis. Diumenge 24 a les 12 h. Activitat per a famílies amb la finalitat de conèixer el cicle de vida dels amfibis, quines estratègies adopten davant el fred.

VILASSAR DE DALT. Biblioteca can Manyer Hora del Conte. Divendres 15 a les 18.30 h: Quina emoció - En Ferran enfadat a càrrec de Sílvia Serra. Dissabte 23 a les 11.30 h: Contes menuts. Contes cantats.

MATARÓ. AJUNTAMENT Una cultura en lluita. El conflicte social i altres tradicions populars. Divendres 8 a les 19.30 h. Acte institucional de l’Onze de Setembre. A càrrec de l’antropòleg Manuel Delgado.

PREMIÀ DALT. Parc Felicià Xarrié Xxvi Festival Infantil. Diumenge 3 d’11 a 14 h i de 17 a 20 h. Atraccions i jocs infantils i mòbil parc.

VILASSAR DE MAR. Biblioteca L’hora del conte. Dijous 21 a les 17.30 h. Les butxaques del mar, a càrrec d’Ada Cusidó.

MATARÓ. NAU GAUDÍ Dalí i Gaudí. Dijous 14 a les 19.30 h. Conferència a càrrec de l’historiador i crític d’art Ricard Mas.

PREMIÀ MAR. Patronat Teatre Les princeses també es tiren pets. Diumenge 1 d’octubre a les 18 h. A càrrec de la companyia El Replà Produccions.

EL MASNOU. Sala J. Comellas Famílies i escola: Quins vincles per a quina educació?. Dimarts 19 a les 18.30 h. A càrrec de Jordi Collet Sabé, sociòleg.

MATARÓ. CAN PALAUET Josep Goday i Casals i Josep Puig i Cadafalch. Dijous 14 a les 19.30 h. A càrrec de l’historiador Joaquim Graupera. Josep Goday i Casals era un mataroní que fou deixeble de Puig i Cadafalch. MATARÓ. CAN PALAUET 20 anys del nou estendard de Puig i Cadafalch a Ripoll. Divendres 15 a les 19 h. A càrrec de J.B. Parés, Jaume Vellvehí i Joaquim Graupera. MATARÓ. FUNDACIÓ ILURO La societat del futur. Dimecres 20 a les 19.30 h. A càrrec de Joan Majó Cruzate, doctor en enginyeria i polític.

EL MASNOU. Can Malet La comunicació en la família. Divendres 22 a les 20 h.

MATARÓ. FUNDACIÓ ILURO Llei Pressupostos Generals i novetats llei autònoms. Dijous 21 a les 10 h. A càrrec de Santiago Tarinas i Pilar Anglada.

EL MASNOU. Biblioteca Confiança i vulnerabilitat. Dissabte 23 a les 11.30 h. A càrrec de Xavier Caparrós. Eines, suggeriments i propostes concretes per desenvolupar la confiança i accedir a la nostra vulnerabilitat i a la dels infants.

MATARÓ. BIBLIOTECA A. COMAS Diàleg entre Josep Puig i Cadafalch i Joan Peiró i Belis. Divendres 22 a les 19 h. Taula rodona amb Margarida Colomer i Esteve Mach. MATARÓ. FUNDACIÓ ILURO Un ballo in maschera, de Giuseppe Verdi. Dilluns 25 a les 19.30 h. A càrrec de l’historiador i divulgador musical Pol Avinyó. MATARÓ. Biblioteca A.Comas Univers Mouawad. Dimarts 26 a les 19 h. Tertúlia amb el director teatral Oriol Broggi i el traductor Ramon Vila sobre l’imaginari de Wajdi Mouawad i l’adaptació dels seus textos arrel dels muntatges Un ubús al cor i Boscos. MATARÓ. BIBLIOTECA P. FABRA 75 anys de tracció a vapor a RENFE. Divendres 29 a les 19 h. A càrrec de Jordi Valero i Vilaginés, tècnic de material ferroviari de RENFE i especialista en tracció de vapor.

Tribuna Maresme

31



Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.