TRIBUNAmaresme | 19 “arrossegar” a la literatura. I quan estava escrivint La puerta estava immers en una tesina sobre “la maga” de Rayuela. De fet, vaig tenir la sort de conèixer Edith Aron, la dona en qui es va inspirar l’escriptor argentí. Hi ha molt d’aquest personatge en la Blanca de la meva novel·la. La seva feina de periodista i a la xarxa han determinat en el seu estil com a narrador, de frases curtes i diàlegs ràpids, o és ja una elecció personal prèvia? Possiblement. M’és difícil veure-ho. De totes formes, m’agrada la sensació de ritme de la frase curta. En mi i, sobretot, en altres escriptors. La prosa és, essencialment, ritme. La literatura en format de llibre és vigent en el temps de la digitalitat o haurà de mutar? El llibre és una tecnologia. Sembla que ens haguem oblidat d’això. I ara es venen més llibres que mai. És cert que estem dins d’una revolució digital i hem de participar-hi sense pors, veient tot el que té de positiu, però tampoc obsessionant-nos-hi. Els temps dirà. De moment, els editors a Espanya van molt perduts. Si ofereixen la versió digital del llibre al mateix preu que la versió en paper, és que no han entès res. Gràcies a la xarxa tothom pot escriure i expressar-se, però no tothom ofereix un producte cultural de qualitat. Calen pla-
taformes que ens garanteixin una certa qualitat de les ofertes? Les editorials alternatives tenen més futur que mai? En una societat com la nostra, de la sobre-informació, no del coneixement necessàriament, la figura del “prescriptor” té més sentit que mai. I qui pot ser prescriptor? Un llibreter de proximitat, una revista especialitzada, un columnista, el catàleg d’una editorial, etcètera. Per una altra banda, això explicaria l’autèntic “boom” d’editorials independents, amb estructures mínimes, que estan sorgint. Ara, per falta de perspectiva, no som capaços de valorar el que està passant a Barcelona a nivell editorial, però és molt engrescador. En plena crisi econòmica, gent jove, preparada, està lluitant per oferir catàlegs de moltíssima qualitat. Recorda, amb totes les diferències del context, aquells anys en què es creaven projectes com Anagrama. L’escriptor i el ciberescriptor són la mateixa cosa? Hauríem de diferenciar entre literatura digitalitzada i literatura digital. Si tu ets escriptor i utilitzes les eines que la xarxa
t’ofereix per publicar i difondre la teva obra, estàs fent el mateix que sempre però amb més efectivitat. Un exemple propi: www.lanovela.es. Però si tu el que fas és intentar crear des d’una nova narrativitat, que combini diversos formats, com text, àudio i vídeo, o que utilitzi hipertext, i que la teva obra no es pugui “transportar” al format paper, llavors sí que és una proposta diferent a la de l’escriptor en sentit tradicional. Un altre exemple propi: www. diccionarioprescindible.com. Aquesta nova escriptura jo la situo més propera a la poesia i l’art multimèdia. Aquí, la barrera no és tan clara entre literatura i art. Per això, experts en aquest camp, com Laura Borràs, utilitzen el terme “liter[art]ure”, que inclou totes dues disciplines. Com a promotor de Diari Maresme vostè sap més que ningú el que és la premsa local. Té més sentit que mai? Té més sentit que mai. En un món globalitzat, la importància del zoom informatiu és fonamental. Si no ho fem nosaltres, qui ho farà? Un diari nacional? Diari Maresme es va fundar, l’octubre de
2006, amb tres compromisos: rigor, immediatesa i proximitat. Si, amb els nostres recursos, podem garantir al lector l’estabilitat entre les tres branques, estem fent les coses bé. A més, poder oferir un projecte de premsa local o comarcal és molt estimulant perquè tens la possibilitat d’escoltar, de prop, el teu lector. Des de Revista de Letras quins objectius es plantegen? Revista de Letras va néixer com tots els nostres projectes: per intentar fer el mitjà que nosaltres, com a lectors, ens agradaria llegir i no trobàvem. És una revista digital que, tot i que estem atents a l’actualitat editorial, no està “sotmesa” a la immediatesa. Tenim més de 50 firmes que escriuen articles en profunditat i crítica literària i, des del febrer passat, i tot i mantenir la nostra independència, som el canal oficial de llibres de LaVanguardia.es. Aquest tipus de “complicitats” són molt positives pels lectors. Si volen seguir l’actualitat, poden consultar la secció de Cultura de LaVanguardia.es i, si volen tenir una informació més elaborada, poden accedir a la nostra capçalera, enllaçada des del diari digital del Grup Godó. Un exemple: el lector s’assabenta que Vargas Llosa ha guanyat el Nobel gràcies a LaVanguardia.es i, si vol llegir les crítiques dels seus llibres, o una biografia a fons, ho pot fer a través de Revista de Letras. Albert Calls