Page 1

TRIBUNA maresme mesames www.tribunamaresme.com

Número 273. Març 2013

La ‘Volta’

torna a Calella

PSICOLOGIA. M.T. Morali ens parla dels tractaments amb ‘realitat virtual’.

CRÒNIQUES. Alcaldes de la comarca defensen els afectats per les preferents.

CARE SANTOS. L’escriptora mataronina publica ‘L’aire que respires’.

L’ATENEU. Triple exposició amb l’obra artística d’Ibáñez, Riera i Carrau.

DO ALELLA. Tornen les VIII Jornades Gastronòmiques del Vi de la DO Alella.

ESPECIALS. Seccions dedicades a la Gent Gran i al món del motor. FOTO: SPORTIMAGEN.COM / ’VOLTA’ A CATALUNYA


TEMA DEL MES Calella de nou amfitriona de la ‘Volta’ La “Volta” a la ciutat cosmopolita

Una imatge de la ‘Volta’ de l’any passat

FOTO: AJUNTAMENT DE CALELLA

La ‘Volta’ Ciclista a Catalunya 2013 disputarà la seva primera etapa, amb sortida i arribada, en aquesta localitat de l’Alt Maresme. Amb motiu d’aquest esdeveniment esportiu a la comarca, del 18 al 24 de març, TRIBUNA Maresme recull diversos articles que ho tracten. Alhora, també ens fem ressò d’una novetat editorial que apareix aquest mes, la biografia novel·lada del ciclista ‘Xavi’ Tondo, obra del periodista i escriptor maresmenc Rafael Vallbona. La ‘Volta’ és un referent del ciclisme i a la vegada l’aposta clara pel territori. Es manté vigent malgrat els embats de la crisi i d’uns temps canviants i a més, els maresmencs, la podem veure passar, un cop més, per casa nostra. Precisament, l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, el president de la ‘Volta’ Ciclista a Catalunya, Rubén Peris, i la presidenta de l’Associació Turística Calella (ATC), Isabel Mallol, van signar, el passat divendres 8 de febrer, els convenis de col·laboració que han fet possible que la ‘Volta’ torni a tenir aquest municipi de l’Alt Maresme com a punt de partida dels ciclistes. Cal entendre la renovació d’aquesta activitat esportiva de referència a Calella després dels bons resultats obtinguts l’any passat. Consistori calellenc i organització de la prova han acordat repetir l’experiència designant el municipi com a centre neuràlgic de la primera etapa de la competició degana del ciclisme estatal. La 93a edició de la ‘Volta’ Ciclista

LA ‘VOLTA’ HOMENATJA EL TOUR DE FRANÇA El Tour de França arriba aquest 2013 a l’edició número 100. Amb aquest motiu, la ‘Volta’ ciclista a Catalunya ha decidit retre un homenatge a ‘La Grande Boucle’. A cada etapa de la ‘Volta’ d’enguany, que es correrà entre els dies 18 i 24 del proper mes de març, es disputarà un esprint especial ‘100 edicions del Tour’. Aquesta classificació disposarà també d’un mallot de líder, que serà imposat a cada etapa per diferents personalitats lligades històricament a la cursa francesa. La ‘Volta’ a Catalunya és la tercera cursa per etapes més antiga del món, i aquesta edició serà la 93a. El Giro disputarà aquest any la 96a i el Tour arriba a les 100.

eltourmalet.blogspot.com

a Catalunya es disputarà del 18 al 24 de març. Aquesta serà la quarta vegada que Calella acull un final de etapa, després d’haver-ho fet els anys 1963, 1964 i 2012. En el marc d’aquesta prova esportiva, pels carrers de Calella rodaran alguns dels ciclistes més destacats del moment, entre els quals hi haurà Bradley Wiggins, guanyador de la darrera edició del Tour de França. D’altra banda, serà el dissabte 23 de març, al vespre, i amb la presència dels corredors de la ‘Volta’, directors d’equip, comissaris UCI, organitzadors, família, amics i autoritats locals, quan es presentarà a Valls el llibre ‘Xavi Tondo. El triomf de l’obstinació’, de Rafael Vallbona, sobre el malaguanyat corredor vallenc. Text: Albert Calls. Agraïments: Per a la realització d’aquest tema cal agrair el suport rebut de l’Ajuntament de Calella, a través de l’alcaldessa de la ciutat, Montserrat Candini i la regidora de Comunicació i Noves Tecnologies, Lorena Sànchez; el del president de la ‘Volta’ ciclista a Catalunya, Rubén Peris, i el del periodista i escriptor Rafael Vallbona.

Ja des de la seva fundació la “Volta” ciclista a Catalunya ha tingut vocació de ser una representació de la Catalunya esportiva i cosmopolita al món. El naixement de la cursa, l’any 1911, ja va ser una expressió de la idea de modernitat d’aquella l’època i del caràcter emprenedor, raonable i agosarat de la societat catalana. En un país en creixement, tothom entenia que, per ser al capdavant, calia ser del seu temps. Avui, més de cent anys després, la que és la tercera cursa per etapes més antiga del món, segueix essent un símbol de la Catalunya moderna i cosmopolita del segle XXI. La “Volta” ha acomplert un segle en mig d’una crisi que qüestiona moltes iniciatives esportives i socials arreu. Per sort, gràcies al suport de les màximes institucions del país: Generalitat, Diputacions i Ajuntaments que acullen la competició any rere any, la cursa gaudeix d’una salut notable. En aquest context, la implicació de la ciutat de Calella amb la “Volta” és un fet altament simbòlic. Que la ciutat més dinàmica i cosmopolita de la comarca aculli la sortida de la “Volta” simbolitza un doble compromís: primer amb el que representa internacionalment per al país la cursa; i segon, fent una aposta per la seva continuïtat com a paradigma de modernitat amb el qual Calella s’hi identifica gairebé genèticament. Des de Calella, la “Volta” recorrerà les carreteres del Maresme, aquests innocents colls de la serralada litoral que, en el nostre imaginari, ens semblen dificultats enormes. Així, per un dia, tornarem a visitar els anys d’infantesa, quan la bicicleta era un símbol de llibertat que encara avui anhelem. És la realitat d’un país que se sap modern i amb projecció i que vol ser normal. És això el que mostra la “Volta” al món, de Calella estant.

RAFAEL VALLBONA Periodista i escriptor


TEMA DEL MES 3

TRIBUNAMARESME MARÇ 2013

‘Volta’ 2013, tot tal com havia de ser

NOVETAT EDITORIAL

Una imatge de la ‘Volta’ Ciclista a Catalunya de l’any passat

Camprodon, i s’acabarà a Portainé, una ascensió que l’any passat no es va poder completar per culpa d’un fort temporal de neu, cosa que va obligar l’organització a suspendre l’etapa. Gràcies a la col·laboració de Ferrocarrils de la Generalitat, aquest segon final en alt promet posar un punt d’espectacularitat inèdit a la ‘Volta’. La cinquena etapa començarà a Rialp i s’acabarà a Lleida, terreny per a velocistes o fugitius solitaris, i la sisena tindrà sortida a Almacelles i arribada a Valls. Aquell dia, dissabte 23 de març, al vespre, i amb la presència dels corredors, directors d’equip, comissaris UCI, organit-

‘Xavi Tondo. El triomf de l’obstinació’, de Rafael Vallbona

El periodista maresmenc Rafael Vallbona publicarà aquest mes de març una biografia novel·lada del ciclista de Valls Xavi Tondo, mort el 2011 en un tràgic accident, quan es disposava a sortir a entrenar per preparar el Tour de França: “La història d’un home que tenia un somni: ser un gran corredor professional des de la humilitat i l’honestedat”.

TRIBUNA maresme mesames El periòdic del Maresme des de l’any 2002

“La Volta” no és només esport

FOTO: SPORTIMAGEN.COM

zadors, família, amics i autoritats locals, es presentarà el llibre Xavi Tondo, el triomf de l’obstinació, un relat biogràfic sobre el malaguanyat corredor vallenc. El llibre és editat per Cossetània, segell també de Valls. La ‘Volta’ s’acaba l’endemà, diumenge 24 de març, a l’avinguda Maria Cristina de Barcelona, a Montjuïc. Serà un bon moment per rememorar els finals de la ‘Volta’ a la muntanya barcelonina dels anys 40, 50 i 60, en els quals en Miquel Poblet era un autèntic especialista a guanyar-los. Text: eltourmalet.blogspot.com

- Vint-i-dos segons només i encara cinc quilòmetres. Arribarà? –pregunta el comentarista de la televisió francesa al seu company. - No, –respon taxatiu l’altre fent un somriure de commiseració. Quan queden menys de quatre quilòmetres són els francesos Sylvain Chavanel, Jean Christophe Perraud i Thomas Voeckler els que el persegueixen amb tanta ràbia com desordre. - Passi el que passi Tondo Volpini és l’heroi del dia, -diu ara el comentarista principal. - Bé, no l’han enxampat encara. I ell no té més sortida que seguir donantho tot fins al final, -diu el del mig somriure. A tres quilòmetres Beñat Intxausti i Yaroslav Popovich s’afegeixen al guirigall que li va al darrera. La diferència s’estira i s’arronsa segons els perseguidors es posen d’acord o malfien els uns dels altres. Contador s’ho mira de lluny; passi el que passi la Paris Niça serà seva a l’endemà. Un moment després, mentre les imatges mostren els darrers revolts abans d’entrar als carrers de Tourrettes sur Loup, el comentarista televisiu fa un panegíric de la cursa que està fent el català del Cervélo i fins i tot li diu ‘amic’.

30.123 EXEMPLARS Edita: Grama-Press, S.L. Camí Ral 495, 6e 2a · 08302 MATARÓ Tel. 93 799 18 40 · publicitat@tribunamaresme.com info@tribunamaresme.com · www.tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005 · Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

Amb el Katusha readmès a l’UCI Pro Tour, tal com era de preveure, la presència de Joaquim Rodríguez i del guanyador del darrer Tour, Bradley Wiggins, un final d’etapa a Valls per homenatjar Xavier Tondo, dues etapes de gran muntanya (Vallter i Portainé), i el final de la cursa a Montjuïc, com als vells temps, la ‘Volta’ ciclista a Catalunya presenta una 93a edició exigent, emocionant i amb la categoria que es mereix. El “Purito” Rodríguez serà el gran protagonista de l’edició d’aquest any de la ‘Volta’ Ciclista a Catalunya, juntament amb Bradley Wiggins. La ronda catalana arrencarà d’aquí un mes i ja se’n sap el recorregut. No ha estat fàcil, els temps no ho posen senzill, però enguany la cursa té un plantejament dels més prestigiosos que es poden fer avui en dia. La 93a edició de la ‘Volta’ engegarà el dilluns 18 de març amb una etapa amb sortida i arribada a Calella. El segon tram, entre Girona i Banyoles, donarà més oportunitats als velocistes abans de la muntanya. L’endemà, la cursa sortirà de Vidreres i arribarà a l’estació d’esquí Vallter 2.000, que torna a formar part de la ronda catalana al cap de vint anys. Serà la primera de les dues etapes reines. La quarta etapa arrencarà a Llanars, a prop de

Amb el suport de

El 18 de març Calella serà, per segon any consecutiu, el punt d’inici i d’arribada de la primera etapa de la Volta Ciclista a Catalunya. Els maresmencs tindrem una nova oportunitat de ser testimonis privilegiats d’una experiència d’esforç i d’autosuperació. Un exemple dels valors imprescindibles per a qualsevol societat. Mirar-se “La Volta”, només, com una prova esportiva, no faria justícia als qui durant tot un segle han mantingut viva la competició ciclista degana a l’Estat. Des dels aventurers del Club Deportivo Barcelona, que el 1911 van organitzar la primera “Volta”, fins als qui continuen treballant per garantir la continuïtat d’un esdeveniment que ha sabut sobreposar-se a tot tipus de dificultats, des dels diferents conflictes bèl·lics succeïts durant el segle XX a Espanya i Europa, fins a la darrera batalla, la que han lliurat contra una crisi que es mostra despietada, fins i tot amb el món de l’esport, i que va arribar a posar en perill la seva continuïtat. En aquest sentit, el treball de les persones que han passat per l’equip organitzador de “La Volta” és una bona una mostra del nostre tarannà com a país; un actiu de valor incalculable. Però hi ha un altre aspecte que no voldria que passés per alt a l’hora de valorar el que significa per a Calella ser el centre neuràlgic de “La Volta”, i és la forma en què s’ha aconseguit que alguns dels esportistes més destacats d’aquesta disciplina, a nivell mundial, es concentrin, per un dia, al Maresme. Em refereixo a la mai prou valorada col·laboració entre administració i sector privat. La forma en què hotelers, restauradors i comerciants en general, s’aboquen a oferir totes les facilitats possibles perquè aquest esdeveniment sigui una realitat més enllà de l’interès propi, entenent que els beneficis de l’esforç col·lectiu repercuteixen de forma particular en tots i cadascun dels ciutadans d’aquest municipi que es deu al turisme i que, per tant, necessita la millor promoció exterior i de totes les eines al seu abast per consolidar marques com la de “Turisme Esportiu”. Em sento orgullosa que Calella sigui partícip d’una iniciativa que fa que el món parli de Catalunya, i que hem de saber valorar en el seu conjunt, des del vessant esportiu, social i econòmic. MONTSERRAT CANDINI Alcaldessa de Calella (CiU)

TRIBUNA Maresme no es fa responsable de les opinions que expressen els seus col·laboradors. L’opinió de la publicació es reflecteix, tan sols, en l’editorial.


4

GENT DEL MARESME

ENTREVISTA A M. TERESA MORALI, PSICÒLOGA

“Es pot exposar la persona al medi virtual amb més facilitat que en l’entorn natural” Les noves tecnologies estan arribant a tots els àmbits de la nostra societat, també al de la salut. Parlem amb la terapeuta cognitivoconductual M. Teresa Morali sobre l’aplicació de la ‘realitat virtual’ per tractar les persones que pateixen fòbies. La por de volar, de parlar en públic, dels llocs tancats o de les alçades, són algunes de les problemàtiques que poden millorar-se amb aquests nous sistemes terapèutics.

MÉS INFORMACIÓ A LA XARXA: www.virtualret.com

En què consisteixen els nous tractaments psicològics de realitat virtual? És una teràpia que exposa les persones als entorns virtuals que simulen situacions reals, situacions que els pacients eviten o “suporten” amb molta ansietat. Abans d’utilitzar aquesta tècnica el psicòleg clínic realitza una entrevista d’avaluació per poder dissenyar posteriorment el tractament. La psicoeducació en els trastorns d’ansietat es fonamental perquè el pacient/client conegui allò que li succeeix. La teràpia d’exposició amb Realitat Virtual s’utilitza en combinació amb d’altres tècniques cognitivo-conductuals com la reestructuració cognitiva i la relaxació perquè el tractament tingui èxit. Aquestes tècniques estan dirigides tant a disminuir l’activació fisiològica com a modificar els pensaments negatius. S’aplica en la consulta mitjançant un ordinador i unes ulle-

res. L’exposició als entorns es fa d’una forma progressiva i controlada per poder passar després a l’exposició en els entorns naturals. Quin tipus de malalties es poden tractar amb aquest sistema que incorpora les noves tecnologies? Principalment es tracten els trastorns d’ansietat i les fòbies. Entre aquestes últimes tenim, per exemple, de fòbia a volar, de parlar en públic, dels llocs tancats com l’ascensor i de la ressonància magnètica, dels llocs públics com l’ autobús, el metro, anar de compres, les alçades, de la sang (injeccions), o dels insectes com les abelles, les aranyes, etc. Què determina la durada d’aquest tipus de tractaments? El terapeuta s’adapta al ritme de cada persona. S’indueix l’ansietat controlant les variables gradualment, abastant tant les situacions que s’eviten, com les prèvies que també provoquen ansietat. Per això el tractament és individualitzat, i fins que no van disminuint aquests nivells, registrats com USAs (Unitats Subjectives d’Ansietat) no es passa a una altra situació. El que succeeix normalment és que es pot exposar la persona al medi virtual amb més facilitat que en l’entorn natural i l’habituació, s’ha demostrat, es generalitza posteriorment a les situacions reals. Precisament, la durada del tractament es redueix i és més còmode que traslladar-se a l’entorn real.

La teràpia d’exposició amb Realitat Virtual s’utilitza en combinació amb d’altres tècniques cognitivo-conductuals La virtualitat ajuda el pacient, però no és la realitat. Com s’aconsegueix fer el salt de la virtualitat a la realitat per superar el problema? Posem per cas algú amb qui treballen perquè perdi la por de volar virtualment i arriba el moment en què ha d’agafar un avió de veritat. Els estudis han demostrat, i en la meva pràctica clínica també, que quan aquella situació esdevé en la realitat, el fet que la persona ja està insensibilitzada (habituada a la situació, a les seves sensacions i identificats els pensaments), és capaç d’estar més tranquilla amb les estratègies apresses. És un pas intermedi entre l’evitació i la situació real. Aquests tipus de tractaments estan pensats per a totes les edats i perfils o hi ha algunes limitacions? Hi ha literatura que mostra que la Realitat Virtual es pot utilitzar en nens i adolescents també. Stephane Bouchard de la Universitat de Quebec és qui ha fet treballs amb aquesta franja de població. Text: Albert Calls Foto: Cedida

M. Teresa Morali treballa a Premià de Mar com a terapeuta cognitivoconductual, amb adolescents i adults des de 1992. És especialista i Màster en psicologia clínica. Està acreditada per la Scritc (Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament) i també pertany al grup científic Nexusapc (Societat de psicòlegs clínics cognitivoconductuals). També està acreditada i és docent d’una nova prova d’avaluació i diagnòstic de la personalitat, el DP-TC (Diagnòstic propioceptiu del temperament i el caràcter) que no permet la simulació i no és verbal. Treballa a Mèdica de Premià, S.L. i des de 2010 a Assistencial Montaner, de Barcelona. En l’actualitat està aplicant en els seus tractaments la realitat virtual a les persones que pateixen fòbies.


TRIBUNAMARESME MARÇ 2013

5


6

CRÒNIQUES Els alcaldes del Maresme units per defensar els afectats per les participacions preferents li les mesures necessàries perquè es pugui oferir la via arbitral a totes les persones afectades pel cas Caixa Laietana, tant a aquelles persones que encara disposen de les preferents, com a aquells que les van canviar per accions. I és que segons el pacte que PP i PSOE van subscriure a principis d’any al Congrés dels Diputats, l’opció de l’arbitratge només es vàlida en l’actualitat per a aquelles persones que encara disposen de participacions preferents al seu nom. “Es tracta d’una bona solució, però deixa fora del procediment d’arbitratge a més del 90% dels afectats de la comarca del Maresme”, alerten els alcaldes.

La lluita iniciada des de Mataró té ara el suport de tota la comarca El alcaldes del Maresme van aprovar el passat 5 de març afegir-se a la lluita iniciada des de l’Ajuntament de Mataró en defensa dels clients de Caixa Laietana –actualment integrada a Bankia– afectats per la comercialització de participacions preferents. El conjunt d’alcaldes reclama al govern de l’estat espanyol que articuli les mesures necessàries perquè es pugui oferir la via de l’arbitratge a aquestes persones i, per tant, puguin intentar recuperar els seus estalvis. Des del Maresme es vol que l’opció arbitral sigui vàlida per als clients que encara tenen participacions preferents, com preveu la llei; però també per a aquells que l’any 2012 van accedir a canviar-les per accions i que són la majoria. La comarca del Maresme, argumenten els alcaldes, ha estat especialment afectada per la comercialització de les participacions preferents, ja que l’antiga Caixa Laietana, entitat fortament arrelada a Mataró i al Maresme, va ser una de les entitats que més en va vendre. Es calcula que només a Mataró hi ha 6.000 clients afectats. El 90% dels afectats va bescanviar les preferents per accions de l’entitat, pensant que així podrien recuperar la seva inversió. Segons el text aprovat pels alcaldes en el darrer consell d’alcaldes del Consell Comarcal del Maresme, els clients van fer aquesta operació “en base a la informació de fortalesa i seguretat que van transmetre els directors de les oficines comercials”. La situació, però, es va agreujar amb l’absorció de Caixa Laietana per part de Bankia i la posterior intervenció de l’entitat. Les accions que havien adquirit els clients queien en picat. “Actualment sabem que aquelles dades de fortalesa i seguretat no eren reals per les auditories externes que s’han realitzat”, adverteixen els alcaldes de la comarca. És per això que els conjunt de batlles han decidit unir-se a la lluita iniciada des de l’Ajuntament de Mataró per reclamar al govern de l’Estat que articu-

Imatge d’arxiu del Consell Comarcal del Maresme

FOTO: Olga Boix

Text: ACN

La Fundació Hospital ofereix programes d’atenció emocional per als afectats per desnonaments i participacions preferents La regidora de Benestar Social i presidenta de la Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena, Olga Ortiz, i la directora d’aquesta entitat, Àngels Cantos, van presentar el passat 5 de març el nou programa d’atenció emocional per als afectats per desnonaments i participacions preferents que s’inclou en el conveni anual establert entre l’Ajuntament i l’entitat de suport a les activitats sociosanitàries. El conveni signat regula la subvenció de 114.400,11 € que atorga l’Ajuntament per a l’any 2013 a favor de la Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena amb la finalitat de fomentar i donar suport a les actuacions sociosanitàries que desenvolupa aquesta entitat i que es concreten en programa de l’Agenda per la solidaritat local; programes de l’Hotel d’entitats i Sistema de gestió de la qualitat; programes d’atenció a les persones amb trastorns emocionals (programa d’atenció a les persones amb dependències i nous grups de suport enfront la crisi). La novetat d’aquest conveni és la inclusió, dins els programes d’atenció a les persones amb trastorns emocionals, d’uns grups de suport adreçats a persones afectades per les participacions preferents i a aquelles que hagin estat desnonades o estiguin en risc de ser-ho. Aquests programes d’atenció emocional ofereixen acompanyament psicològic i emocional per donar-los suport i enfortir les seves capacitats personals i emoci-

Cantos i Ortiz presentant el programa assistencial de la Fundació Hospital i l’Ajuntament de Mataró FOTO: Ajuntament Mataró

onals per superar la pèrdua i establir un bon camí cap al canvi. Les persones afectades, que hauran de dirigir-se primer al Servei de Benestar Social de l’Ajuntament, seran ateses en una primera visita a nivell individual per tal d’analitzar les seves necessitats personals i en funció d’aquesta valoració se seguirà atenent de manera individual o se seguirà treballant en grup. Les sessions tindran una durada d’una hora i mitja un dia a la setmana. Cada grup tindrà un màxim de 25 persones. Text: Ajuntament de Mataró.


CRÒNIQUES 7

TRIBUNAMARESME MARÇ 2013

La 20a edició de Saló Boda, consolidada com un referent Saló Boda Mataró i Maresme, en la seva 20a edició segueix considerantse una de les principals fires monogràfiques del sector. Així ho corroboren les valoracions dels expositors, que en un 83% dels casos fan una valoració global del Saló bona o molt bona. Tres quartes parts dels expositors afirmen repetir l’experiència la propera edició del SaloBoda i cinc dels expositors diuen que repetiran amb una superfície expositiva més gran. L’emplaçament al TecnoCampus, que a l’edició passada ja va demostrar ser un encert, enguany també ha permès els organitzadors oferir més i millors serveis tant als visitants com als mateixos expositors, fet que ha contribuït en un augment significatiu en la qualitat final d’aquest Saló que s’ha convertit en punt de trobada d’empreses expositores relacionades amb les celebracions familiars de tot tipus i esdeveniments d’empresa.

Desenes d’infants, acompanyats dels pares, participen en l’activitat de presentació del LAC a Mataró

Les desfilades nupcials, celebrades a l’Auditori, espai amb gran capacitat d’acolliment que ha permès organitzar les desfilades sota criteris de professionalitat a càrrec de MSM Fashion Group by Magda Simó, amb models professionals, llum, so coreografia i música, han estat un èxit d’assistència i han comptat, enguany, amb la novetat de les comunions. L’organització del SaloBoda 2013 ha anat a càrrec de la Unió de Botiguers de Mataró, associació de comerciants que representa, promociona i promou múltiples activitats dinamitzadores del sector comercial de la capital del Maresme i ha comptat amb el patrocini de Maresmenuvis. Text: Unió de Botiguers de Mataró.

“I ara com m’ho trec, això?” Ho deia la Paula, de l’escola Anxaneta de Mataró, després de comprovar com el fluid no newtonià que tenia a les mans, complint allò que els monitors del Laboratori d’Aprenentatge Científic (LAC) li havien anunciat, es convertia en sòlid. Ella va ser una més de les desenes de nois i noies que el passat dissabte 16 de febrer es van apropar a la carpa que el LAC va instal·lar a la plaça Santa Anna de la capital maresmenca per tal de presentar-se en societat. Tal com s’havia explicat, precisament l’objectiu de la convocatòria era estimular la curiositat dels més joves en l’àmbit de la ciència i la tecnologia. Altres reptes científics en els quals van participar els assistents van ser, per exemple, fer explotar un globus amb una pell de taronja, atès què l’àcid dels cítrics és corrosiu, o observar com un embut de vidre es torna invisible en ser introduït en un vas de precipitats ple d’oli, gràcies al fet que l’oli i el vidre

tenen el mateix índex de refracció. Durant tota la tarda van acudir a la cita desenes de nens i nenes acompanyats dels seus pares, els quals es van informar de les condicions per prendre part del LAC, les activitats del qual van començar l’1 de març en un espai habilitat per l’ocasió al Tecnocampus Mataró-Maresme. El Laboratori d’Aprenentatge Científic és un espai de lleure per a l’expressió i l’experimentació científico-tecnològiques ubicat al TecnoCampus Mataró-Maresme i destinat a infants i joves de 10 anys a 18 anys. Un projecte pioner a nivell de l’estat espanyol. Aquesta iniciativa de Clack ha estat mereixedora d’un ajut de finançament del Ministeri d’Economia i Competitivitat concedit per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i compta amb el suport de l’Ajuntament de Mataró. Text: Clack.


8 CRÒNIQUES

MARÇ 2013 TRIBUNAMARESME

El ‘showroom’ de Perpinyà desperta gran interès

Teresa Robert, nova presidenta de la Unió de Botiguers de Mataró Teresa Robert, de la botiga Serras, que assumeix la presidència pels propers quatre anys en substitució de Jordi Vallcorba, ha plantejat noves línies d’actuació sense deixar de banda la continuïtat. Entre els principals objectius de la nova junta hi ha convertir Mataró en una ciutat atractiva i comercial tant per als mataronins com per a les poblacions del Maresme i les comarques veïnes. La Unió de Botiguers de Mataró va renovar la seva junta en una assemblea celebrada el passat dijous 7 de febrer. Teresa Robert assumeix la presidència de l’associació, Jaume Vilaseca, de la floristeria Frèsia n’és el vicepresident, Maria Pilar Pérez, de Calçats Ponys n’és la tresorera i Lluís Gonzalez, de Casa Julià, n’assumeix la secretaria, a més de quinze representants del teixit comercial de la ciutat com a vocals, amb la integració de representants de la Plaça Gran, la Plaça de Cuba i del carrer de Barcelona. Una de les propostes de la nova junta és treballar en tots els àmbits

municipals pel bé del comerç mataroní, a la vegada que la nova junta vol treballar més colze a colze amb el comerciant per fer del comerç de la ciutat un espai a cel obert atractiu pels ciutadans, potenciant la figura del “cap de carrer”. La nova junta aposta també per la formació dels seus associats en el camp de les noves tecnologies i idiomes i una relació més propera amb els mitjans per poder comunicar als ciutadans totes les iniciatives que es portin a terme. En definitiva: la nova junta treballarà pel comerç de forma més propera amb el comerç. Text: UBM.

NECat Maresme es presenta al Masnou El passat 16 de febrer a la tarda es va constituir l’assemblea de Nova Esquerra Catalana al Maresme. L’acte, celebrat al Masnou, va començar amb la presentació per part de Xavier Vidal (responsable d’organització) del funcionament intern de NECat i amb la intervenció de Inmaculada Ranera i Albert Alfaro com a consellers maresmencs de NECat. Després de la presentació ideològica i organitzativa, es va obrir un debat amb els assistents i els adherits per valorar i de-

batre la situació política a Catalunya, dins la situació i el context actual. NECat és defineix com “una formació política catalana amb elements ideològics inspirats en la socialdemocràcia europea, amb la radicalitat democràtica com a valor essencial de funcionament cap endins i cap enfora i amb vocació de participar en el procés constituent de la Catalunya Estat”. Text: NECat.

Fins a 42 empreses i més de 80 professionals van visitar l’exposició de flor i planta organitzada pel Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya, de Vilassar de Mar, amb l’objectiu de captar nous clients al sud de França i fidelitzar els actuals. La llavor de la internacionalització del Mercat ja ha estat sembrada. La celebració el passat diumenge 17 de febrer de Xpomercat Perpignan va fer palès el gran interès que la flor i planta catalana i el conjunt de gènere comercialitzat pel Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya desperta en floristes, jardiners i majoristes del sud de França. Fins a 88 professionals, en representació de 42 empreses del sector, van acostar-se a l’Hotel Villa Duflot, als salons del qual es va dur a terme l’exposició. Una part important d’aquests visitants –més del 50%– eren persones que encara no coneixien o no havien tingut ocasió de comprar al Mercat i que van voler saber quins processos calia seguir per a fer-ho a partir d’ara, sorpresos per l’àmplia oferta de gran qualitat de flor

i planta dels productors catalans. Entre els floristes presents va tenir també una gran acollida la demostració d’art floral a càrrec de l’artista Carles Jubany, qui tant al matí com a la tarda va oferir una exhibició extraordinària de tècniques de floristeria, interactuant amb el públic i explicant-los alguns dels seus secrets. El ‘showroom’ va comptar amb la col·laboració de la Casa a Perpinyà de la Generalitat de Catalunya, i dóna pas ara a la celebració de l’Xpomercat, la gran exposició que el Mercat realitzarà a les seves instal·lacions el proper 10 de març. Es tractarà d’una mostra per al públic relacionat directament amb la producció i comercialització de plantes vives, productes de floricultura i complements, i que comptarà amb la presència de la majoria de parades i venedors de la seva venda directa i un conjunt d’activitats paral·leles. D’ambdues iniciatives, el Mercat n’espera recollir els fruits al llarg dels propers mesos, en forma d’un augment de vendes i un millor posicionament empresarial. Text: Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya.


CRÒNIQUES 9

TRIBUNAMARESME MARÇ 2013

‘Immomaresme.com’ es dóna a conèixer al mercat rus

Cada vegada més la classe alta i un gran volum de persones de classe mitja de parla russa dels països de l’est d’Europa, s’interessen per Catalunya com a destinació turística i també com a lloc preferent per realitzar inversions immobiliàries. Les raons són que hi ha destinacions que han desaparegut per motius de seguretat, i que actualment els preus a Catalunya són més competitius que els dels països del nostre entorn . Observant aquestes circumstàncies, s’ha detectat que molts d’aquests ciutadans que vénen a passar uns dies de vacances al nostre país, s’acaben decidint per comprar una segona residència perquè aquí troben un refugi per descansar i gaudir d’un bon clima en un entorn molt agradable i amb moltes activitats de tipus cultural, comercial i d’oci, i al mateix temps ben comunicat gràcies a les línies de vols regulars que ofereixen els aeroports catalans. Un altre tema també important a destacar és el pol d’atracció que ofereix la ciutat de Barcelona per la seva projecció internacional. En general les preferències d’aquest tipus de compradors, són llocs tranquils amb bones vistes i sobretot a prop del mar. En aquest sentit, la comarca del Maresme ofe-

reix una situació privilegiada perquè es troba a la faldilla de la Serralada Litoral, amb paisatges de mar i muntanya, i a més propera a la ciutat de Barcelona. Com que la barrera de l’idioma és uns dels seus principals problemes, aquests compradors valoren molt poder estar informats en la seva llengua i poder analitzar amb molt més detall les característiques de les cases que volen visitar. Per tot això, el portal immobiliari www.immomaresme.com, per promocionar la comarca del Maresme a aquest nous compradors, actualment ofereix tota la seva oferta també en llengua russa, oferint una informació afegida de la comarca i de les seves poblacions, molt valuosa per la gent que ve de fora i no coneix el territori. Al mateix temps Immomaresme.com, per facilitar la tasca comercial a aquelles immobiliàries que no disposin de personal per atendre a aquest clients en la seva llengua, ofereix la possibilitat dels serveis de traducció i d’intèrpret. Amb aquesta iniciativa, Immomaresme.com obre les portes a un nou mercat emergent amb la voluntat de promocionar la nostra comarca més enllà de les nostres fronteres. Text: Redacció

L’Ajuntament d’Argentona estudia la instal·lació de càmeres de seguretat Segons s’informa en el web municipal, l’Ajuntament d’Argentona i la Policia Local estan treballant en un pla de seguretat que inclouria la instal·lació de càmeres de vigilància a diversos punts del municipi. Aquest projecte, segons destaquen, planteja la possibilitat de collocar càmeres de seguretat als accessos del nucli urbà, així com a les ur-

banitzacions. Precisament, aquests dispositius tindrien la missió de fer un seguiment de la circulació i alertar a la policia en cas d’infraccions o si s’identifiquen vehicles sospitosos. Alhora, també s’està valorant la collocació d’una càmera per controlar l’accés motoritzat al carrer Gran, afegeixen. Text: Redacció


10

CULTURA EXPOSICIONS A L’ATENEU

La terra i el mar en l’obra artística de Concha Ibáñez i Carme Riera “Entre terra i mar”, és el títol de dues exposicions simultànies de dues artistes amigues que comparteixen temàtica. S’hi mostren els paisatges de Concha Ibáñez i les presències de Carme Riera, dues creadores de l’actual panorama artístic català que comparteixen trets en comú, però amb una sòlida trajectòria individual per separat. L’Ateneu aposta fort per l’art plàstic amb una mostra que des del passat 26 de febrer interrelaciona dues exposicions simultànies en la qual la temàtica: la terra i el mar, és el comú denominador de les obres. Ibáñez i Riera són dues grans artistes amb influència maresmenca i ressò internacional. D’altra banda, les exposicions que comparteixen cartell però no espai, ja que cadascuna ocuparà una planta de l’edifici, poden visitar-se fins al proper 7 d’abril. A ‘Entre terra i mar’ es mostra el treball de Concha Ibáñez, pintora i gravadora de Canet de Mar. Dedicada al paisatgisme, ha pintat les terres de diverses comarques de Catalunya, Castella, les Illes, Canàries, País Valencià, Grècia, el Magreb, Cuba o Nova York. Precisament, Ibáñez ocupa un lloc destacat entre les artistes plàstiques més representatives de la seva generació, com Emília Xargay, Maria Assumpció Raventós, Maria Girona o Montserrat Gudiol. I al llarg de la seva dilatada trajectòria, els millors crítics d’art

han elevat la seva obra a la categoria “d’arquitectural, personal, sòbria i anímica amb paisatges nets, serens i precisos plens de matisos amb sensibilitat poètica”. I a ‘Entre mar i terra’, el públic pot veure el treball de Carme Riera, artista consolidada del panorama artístic català dels anys 80 i 90. L’exposició aplega un conjunt d’obres que tenen el mar i el seu litoral com a generadors del material sensible que, amb el seu bagatge artístic, Riera plasma a la seva dilatada obra i de pluralitat de formes creatives. Pel que fa a la vinculació maresmenca de Riera, aquesta defineix Cabrera com “el meu paradís plàstic”, un paradís, d’altra banda, que en l’obra exposada es manifesta ple de formes, colors, llums, sensacions, fragàncies, penetra de forma vivencial i colpidora i reapareix transformat en una gran i variada gamma de propostes artístiques. Inclou dibuixos, de traç ràpid,

A dalt, un moment de l’acte inaugural de les dues exposicions a l’Ateneu. A l’esquerra, l’artista Concha Ibáñez, autora de ‘Entre terra i mar’. A baix, Carme Riera, que mostra la seva obra a ‘Entre mar i terra’.

pintures amb grans qualitat perceptives, que evoquen vivències personals com la humitat de la matinada, la fragància de la tarda o l’escalfor del vespre d’estiu. L’artista, a més, utilitza altres materials com l’estany, treballat amb un procés molt meditat, atacat i ferit per àcids, modelat i arrugat, “convertint-se en una dialèctica entre l’objecte i el subjecte”, com s’ha definit la seva tasca. Text: Redacció Fotos: Fundació Caixa Laietana


CULTURA 11

TRIBUNAMARESME MARÇ 2013

EXPOSICIONS A L’ATENEU

La immortal ciutat de Venècia recreada a través dels dibuixos de la jove artista Noemí Carrau

Més art actual a l’Ateneu, en aquest cas sota el títol ‘Un nàufrag a Venècia’. La mostra recull l’obra de l’artista vilassareca Noemí Carrau, inspirada en diversos indrets de Venècia que recrea la ciutat dels canals a través dels

dibuixos sobre negre amb llapis de colors amb un acabat digitalitzat sobre suports com la tela, l’acrílic i l’acrílic retroil·luminat. A més, també s’hi mostren llibres que ha il·lustrat. Però l’exposició va molt més enllà i

es complementa amb un recull de la fotografia artística “Descobrint Venècia” del fotògraf Matthias Scholz i la recreació dels canals de Venècia amb una góndola, elements d’il·luminació com indicadors de les vies de navegació, maniquís amb vestits i màscares típiques del carnaval venecià, i la representació d’un nàufrag. “Un nàufrag a Venècia” pot visitar-se fins el dia 7 d’abril. A l’acte inaugural, el passat 21 de febrer, que va comptar amb diverses propostes artístiques com una lectura a dues veus, una projecció simultània en pantalla de fons i música ambiental o una ‘performance’ amb cantant d’òpera veneciana que va sorprendre el públic assistent, el Doctor en Filosofia Martí Font (UB) va introduir el particular univers d’aquesta artista. Text: Albert Calls Fotos: Enric Puche

Una suggerent exposició ens acosta els dibuixos de la vilassarenca Noemí Carrau, una artista molt influenciada per les seves vivències a Venècia. Juntament amb altres elements gràfics i de decoració, converteixen l’Ateneu en una petita ‘serenissima’, mostrant, alhora, una mirada artística actual i multidisciplinar.


12 CULTURA

MARÇ 2013 TRIBUNAMARESME

Els llibres i la Barcelona intramurs, eixos de la darrera novel·la de Care Santos Arenys de Munt, Capital de la Sardana Arenys de Munt ha estat escollida Capital de la Sardana per a l’any 2013, en un acte que es va celebrar el mes d’abril de l’any passat al Palau Marc de la Generalitat de Catalunya. Aquest projecte, que compta amb el suport del Departament de Cultura, substitueix l’antic esdeveniment de la Ciutat Pubilla de la Sardana i uneix en un mateix projecte la Federació Sardanista de Catalunya, la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya i l’Obra del Ballet Popular. El certamen té com a objectius contribuir a ampliar la difusió, el conreu i el prestigi social de la sardana, així com promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Sardana a Catalunya. Arenys de Munt ha elaborat un projecte propi i específic que inclou activitats durant tot un any. Per això, ha creat el Comitè Organitzador de la Capital de la Sardana, per tal de garantir l’èxit dels actes que es faran arreu del municipi. La voluntat del govern municipal és la d’implicar a tot el teixit associatiu de la població en els actes i els preparatius, ja que és una oportunitat per reforçar i fer créixer les entitats del poble i potenciar els nexes d’unió que s’estableixen entre elles. Al mateix temps, esdevé una oportunitat per poder donar a conèixer a tots els visitants que esperem rebre durant aquest any, el que es fa a Arenys de Munt, municipi que té una trajectòria molt important pel que fa a l’activitat sardanística. Text: www.arenysmuntcapitalsardana.cat

Després de l’èxit d’’Habitacions tancades’, Care Santos ha publicat ara la novel·la ‘L’aire que respires’ (Planeta), que va presentar en el seu tret de sortida maresmenc a Dòria Llibres de Mataró. ‘L’aire que respires’ està dedicada als llibres, que són els autèntics protagonistes de la novel·la, segons explica l’autora, i a la ciutat de Barcelona, especialment a la polis intramurs, que es va transformar radicalment per la llei de desamortitzacions del 1835. L’herència d’un negoci familiar, la llibreria Palinur, és el punt de partida d’aquesta obra que va del present al passat per revelar la història de Filippo Brancaleone, un jove que va ser reclutat per les tropes de Napoleó abans de convertirse en el toca campanes de l’església de Santa Anna, a frec de la muralla. ‘Llibres llegits, ni vells ni usats’. Aquest és el cartell carregat d’intenció que custodia la llibreria Palinur, situada al carrer de la Canuda, i una declaració d’amor de l’autora. És la llibreria que hereta la Virgínia, juntament amb un munt de papers i documents que el seu pare consultava sovint i no vol relegar a l’oblit.

L’escriptora Care Santos en el claustre de la parròquia Santa Anna, a Barcelona

Per això, encarregarà a una amiga seva escriptora que se’ls miri i, entre pols, recuperaran la història de Filippo Brancaleone, un noi genovès de 16 anys que va ser reclutat per lluitar amb les tropes de Napoleó i va anar a parar malferit a l’Hospital de la Santa Creu. Allà va sobreviure gràcies a una noia bugadera que se’n va ocupar, i convertit en desertor, va trobar feina com a toca campanes de Santa Anna. La història de Carlota Guillot i la recerca d’un llibre, fonedís i capritxós, que va formar part d’una de les biblioteques particulars més sibarites de

FOTO: ACN

la Barcelona napoleònica també hi és en aquesta obra coral, que s’estén al llarg de les dècades més convulses del segle XIX, quan es van enderrocar les muralles. Care Santos (Mataró, 1970) ha publicat fins ara set novel·les, sis llibres de relats, dos poemaris i nombrosos llibres per a joves, entre d’altres obres. Els seus llibres de més èxit són ‘La muerte de Venus’ i ‘Habitacions tancades’, aquest últim amb 70.0000 exemplars venuts i traduït a 18 països. Text: ACN / Redacció.

“A través del mirall”, de Joan Fontcuberta, a Can Palauet L’artista Joan Fontcuberta reflexiona sobre la importància de la imatge a Can Palauet, a Mataró. L’exposició, titulada “A través del mirall”, que és itinerant, mostra la reflexió que l’autor barceloní fa sobre la importància i increment de les imatges a la societat actual, la facilitat de generar imatges, la

pèrdua de capacitat per controlar-les i el potencial de difusió i dispersió que tenen a través de les xarxes socials. Segons Fontcuberta, “A través del mirall” recull dues parts del projecte expositiu “Reflectogrames” en el qual aplega aquelles imatges en què les persones es fotografien davant el mirall, publi-

quen a Internet i difonen mitjançant les xarxes socials. L’exposició també té una part interactiva perquè a través d’un dispositiu, dotat amb una càmera i un software, l’espectador es pugui afegir a la mostra a través del seu retrat davant del mirall. Text: Mataró Ràdio.


CULTURA 13

TRIBUNAMARESME MARÇ 2013

L’Espai escènic Ca n’Humet, al Masnou, continua apostant fort per espectacles de qualitat Quimi Portet, amb la presentació del seu reeixit treball Oh my love, el 9 de març (22.30 h), serà l’encarregat d’iniciar la programació d’aquest trimestre a l’Espai Escènic Ca n’Humet, al Masnou. En l’apartat de noms populars, amb espectacles garantits pels bons resultats en sales de Barcelona o altres municipis catalans, es troba l’espectacle No sé si..., de Marta Carrasco (20 d’abril, 22 h), i l’obra de teatre Cosmètica de l’enemic (4 de maig, 22 h), interpretada per una de les veus més reconegudes de Catalunya, Lluís Soler, i Xavier Ripoll, a partir d’un text de l’autora belga Amélie Nothomb i direcció de Magda Puyo. L’actriu establerta al Masnou Carme Pla oferirà una acció formativa per a adults majors de 16 anys per potenciar l’expressió i la creativitat a dalt de l’escenari (del dilluns 6 al divendres 10 de maig, de 18.30 a 21 h). Pel que fa a la música, les propostes són diverses. D’una banda, el 16 de març, l’entitat Metropolis organitza la Necropolis Fest 2013 (16 de març). Per als més clàssics, s’ha programat un concert de fragments d’opereta (La

Quimi Portet presentarà el seu nou treball el proper dissabte 9 de març

vídua alegre i El comte de Luxemburg, de Franz Lehár; 7 d’abril, 19 h), a càrrec de la soprano Glòria López, el baríton Joan Josep Ramos i el pianista Josep Buforn. I, amb motiu de la Diada de la Gent Gran, el 18 i el 19 de maig, s’ha programat una doble sessió de l’espectacle Entre sarsueles, una selecció dels fragments de sarsuela més populars. Però l’oferta de Ca n’Humet és molt més àmplia: espectacles per als més

petits, dansa o teatre fet pels grups locals, entre d’altres propostes. Tota la informació sobre la programació es pot trobar a la pàgina web municipal www.elmasnou.cat. Per la seva banda, el regidor de Cultura de l’Ajuntament del Masnou, Jaume Oliveras, destaca l’aposta que suposa, en uns moments com aquests de crisi, mantenir una programació d’aquest nivell a la vila. Text: Redacció.

L’Espai l’Amistat de Premià de Mar supera els 25.000 espectadors El passat 14 de febrer es va presentar davant els mitjans de comunicació el balanç del primer any de funcionament de l’Espai l’Amistat, de Premià de Mar. La roda de premsa va anar a càrrec de l’alcalde, Miquel Buch; el director artístic de l’equipament, Toni Martín; el regidor de Cultura, Eloi Maristany, i la 3a tinent d’alcalde i regidora de Comunicació, Olga Safont. La inauguració oficial de l’Espai l’Amistat es va fer el 20 de gener de

2012. Amb el nou espai Premià de Mar ha recuperat un equipament cultural i social que gràcies a la reforma permet oferir una programació cultural estable i de qualitat per a tots els públics. Durant aquest primer any (febrer 2012-desembre 2012) un total de 25.253 espectadors han gaudit de les diferents activitats que s’han portat a terme a l’Espai l’Amistat, entre les quals cal destacar, 313 sessions de cinema repartides entre 105 pel·lícules,

que han atret 16.780 espectadors; 9 sessions de teatre professional, amb 1.527 espectadors; 5 de música professional, amb 845 espectadors; 9 activitats d’entitats municipals, amb 1.450 espectadors; i 7 sessions del Cicle de Música Clàssica (Coral l’Amistat), amb 1.055 espectadors. Cal destacar també la bona acollida entre les escoles del programa Anem al Teatre, que va aplegar 2.120 alumnes. Text: Ajuntament Premià de Mar.

‘La Revolta Poètica 19641982’, a la Fundació Palau La Fundació Palau, a Caldes d’Estrac, mostra fins al 23 d’abril, l’exposició ‘La Revolta Poètica 1964-1982’, que s’ha preparat conjuntament amb l’Arts Santa Mònica de Barcelona. Entre 1964 i 1982 va sorgir a Catalunya, el País Valencià i les Illes, un corrent de renovació cultural que va tenir com a protagonistes la poesia i els poetes. En uns anys marcats per la crisi i el final del franquisme, els poetes van proposar un compromís vital: enfront de l’art polititzat de la postguerra, un esclat d’imaginació i de creació. ‘La Revolta Poètica 1964-1982’ en dibuixa per primera vegada el mapa: els inicis als anys seixanta, en contacte amb la cultura pop; els festivals que van acostar la poesia a la gent, les revistes que van ser un espai de comunicació entre poetes i artistes i la utopia editorial dels anys setanta, quan es van multiplicar les colleccions i les edicions. Text: Fundació Palau.

Editors independents a Dòria Llibres La llibreria Dòria Llibres, de Mataró, dedica aquest mes de març un cicle d’actes als editors independents. El programa d’actes començarà divendres 8 de març, a les 19.30h, amb una ‘Trobada amb editors il·lustrats’, amb la participació de A buen paso, Ekaré, Thule i Libros del Zorro Rojo. La segona jornada serà divendres 15, a les 19.30h, amb ‘Visions del panorama editorial català’, amb la participació de Maria Bohigas, de Club editor; Albert Calls, de La Comarcal Edicions i Jordi Solé Camardons, de Voliana Edicions. Finalment, la tercera sessió, divendres 22, a les 19.30h, comptarà amb Aniol Rafel, d’Edicions del periscopi; Laura Huerga, de Raig Verd i Ramon Mas, de Les males herbes. Text: Redacció.


14 CULTURA

HOTEL ELÈCTRIC

MARÇ 2013 TRIBUNAMARESME

TRIBUNA DE LA HISTÒRIA El primer catalanisme polític (3):

Vilassar de Mar

Gaudí, cinema i llengua Enguany els premis Gaudí, tal com després s’ha tornat a repetir amb els Goya, han reconegut les dues cintes més punteres, taquilleres i exitoses de la temporada al nostre país: Blancaneus i Lo impossible. Dues pel·lícules, a priori, que ningú hauria qualificat com a “catalanes” però que l’Acadèmia de cinema ens ha fet veure que sí com ara intentarem explicar. Per més obvi que sembli, cal dir-ho, les pellícules catalanes són aquelles parlades en la llengua homònima. Pel que fa a les pel·lícules catalanes rodades en llengües estrangeres, s’inicia un procés ple d’equacions matemàtiques i de tants per cents en la participació econòmica. I finalment, hi ha un desempat per punts en funció de la catalanitat dels talents que hi participen. Operacions que demostren, tot plegat, que el motor cinematogràfic creatiu i econòmic ibèric també es troba a Catalunya. Tot això provoca que una pel·lícula com Lo imposible, on els seus tècnics i el director són catalans malgrat estar rodada íntegrament en anglès a Tailàndia, acaba essent premiada com a millor cinta europea. I encara més surrealista: considerar la millor pel·lícula en llengua catalana (sic) Blancaneus, un film mut amb intertítols en català (sembla que n’hi havia una única còpia a Arenys de Mar!) però que si un es fixa en els labials dels actors pot comprovar, amb claredat, que la pel·lícula està interpretada en castellà. I si fins aquí és complicat, aquest maremàgnum lingüístic es completa amb la millor pel·lícula de parla no catalana, Una pistola en cada mano, una cinta barcelonesa, amb molt talent català, amb el suport de l’ESCAC, que a Madrid, malgrat estar rodada en la llengua del règim, han menyspreat. Bé, sí, només han premiat Candela Peña. Però aquesta és una altra història... ria... JESÚS GONZÀLEZ. Crític i historiador de l’art

Aquest és un dels casos més rellevants de la comarca junt amb Canet o Sant Pol. Els catalanistes vilassarencs es donaren a conèixer el 1887 amb l’organització del primer certamen literari de Vilassar que es celebrà en plena crisi del Centre Català de Valentí Almirall i poc abans de la ruptura definitiva amb la creació de la Lliga de Catalunya. A aquell certamen hi assistiren les principals figures de les dues tendències enfrontades del catalanisme: un jurat format per Eduard Vidal i Valenciano com a president i Damàs Calvet, Àngel Guimerà, Frederic Soler i Valentí Almirall com a vocals. L’any següent, el Missatge a la Reina Regent fou signat pel notari Jaume Arús i Font, nascut a Canet de Mar però resident a Vilassar de Mar i Pere Julià Sust, secretari municipal. Tots dos també van assistir a l’Assemblea de Manresa com a delegats per Vilassar de Mar. Repetiren en la de

Reus i també van tenir un paper destacat en l’Agrupació Catalanista de la Costa de Llevant. Jaume Arús assistí també a la d’Olot, a la de Balaguer i a la de Girona. El 25 de desembre de 1897 es constituí l’Agrupació Catalanista de Vilassar amb una junta presidida per Joan Cisa i Permanyer; Rafael Monjo i Segura, secretari; Emili Sust, tresorer; i Joan Suasi i Pere Julià com a vocals. L’Agrupació va tenir una trajectòria i un creixement considerable amb una destacada projecció a la vila. En l’Assemblea de Terrassa hi hagueren quatre delegats i aquell mateix any 1901, l’Agrupació Catalanista de Vilassar de Mar va intentar formar una candidatura a les municipals. A principis de l’any següent l’Agrupació va col·laborar amb mossèn Antoni Maria Alcover en la recerca de materials per al Diccionari de la Llengua Catalana. En l’Assemblea de Barcelona (1904) hi hagueren cinc delegats i l’any 1905 l’Agrupació encara formava part de la Unió Catalanista. JAUME VELLVEHÍ. laraconera.blogspot.com

ART AL MARESME Una proposta expositiva de la ‘cultura oficial’? A les sales de Can Palauet de Mataró s’exhibeix fins a finals d’abril la mostra A través del mirall, Joan Fontcuberta. Basant-se en el títol d’una coneguda novel·la de Lewis Carroll, autor d’Alícia al país de les meravelles, el fotògraf (Barcelona, 1955), “participa de ple en una sèrie de qüestions que són crucials, en el debat contemporani sobre les pràctiques artístiques que plantegen les noves tecnologies en l’àmbit de la comunicació global”. Un paràgraf, aquest, d’excels vocabulari procedent del programa de mà d’una exposició que es limita en realitat, sota la visió d’aquesta crítica d’art, a mostrar una sèrie de fotografies massa tècnicament simples i temàticament inconnexes, moltes d’elles d’erotisme desmesurat, tractant-se d’una una mostra cultural, i de la qual el protagonista en fa una dissertació per mitjà d’una gravació en vídeo. A través del Mirall, Joan Fontcuberta –creador, docent i professor visitant a universitats d’Espanya, França, Gran Bretanya i Estats Units, assagista, comissari d’exposicions i historiador, a qui l’any 2011 li va ser atorgat per la Generalitat de Catalunya el Premi Nacional de Cultura (sense dubte manté bones relacions amb el que s’entén com la ‘cultura oficial’)–, sota la teòrica reflexió de les imatges proporcionades per les noves tecnologies –que inunden la

xarxes socials, on no tot són exhibicionistes, sinó persones que els agrada mostrar la seva quotidianitat, les seves opinions, crítiques... simplement comunicar-se sense que forçosament hi hagi sexe–, planteja en un exercici artístic de credulitat absoluta la crítica implacable a la usurpació que la societat civil fa de la professió de fotògraf, gràcies a les facilitats tècniques i informàtiques, que proporcionen qualitat, enfocament i un treball curós, si es vol, la qual cosa perjudica els professionals. Precisament, en aquest context, els llibres de fotografia ja no tenen la sortida i la venda d’abans i el fotoperiodisme està massa a l’abast gràcies als mitjans de comunicació, qualsevol pot tenir ull i objectiu fotogràfic. Aquesta exposició, com no podia ser d’una altra manera, està patrocinada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i diversos ajuntaments i institucions públiques. Una mostra d’aquestes característiques, no tindria sortida a través de la gestió privada, tant per la seva falta de continguts com de qualitat. Però forma part de la ‘cultura oficial’, que en realitat sempre s’ha mostrat poc atractiva pel gran públic, qui, curiosament i indirectament, proporciona els mitjans econòmics necessaris –via recaptació tributària– per a la subsistència de conceptes artístics difícilment comercials i artísticament dubtosos. MARTA TEIXIDÓ. www.cuadrosenunaexposicion.com


CULTURA 15

TRIBUNAMARESME MARÇ 2013

LLIBRES D’ARA

VICTUS: la resistència d’un poble He llegit la darrera novel·la d’Albert Sánchez Piñol, Victus (La Campana). Una novel·la escrita i publicada primer en castellà, un fet sorprenent que el propi autor havia anunciat amb anterioritat tot assegurant que li havia permès posar distància amb els fets que es narraven i que els lectors en comprendrien el motiu. Confesso que un dels interrogants que tenia ganes de desvelar en la lectura de Victus, era precisament la comprensió d’aquesta pedra filosofal idiomàtica. Ja dic ara que a mi se’m fa del tot impossible discernir el motiu real de l’elecció de l’idioma perquè, tal com era previsible, la història funcionaria exactament igual en català. O millor, ja que els protagonistes s’hi expressen de manera natural i l’autor sovint ha d’anar traduïnt a l’espanyol les catalanades del text. Dit això, recordem, esclar, que l’escriptor és ell, i només ell és qui té el dret de triar en quina llengua ho fa i quins personatges hi surten. A aquestes alçades de la pel·lícula seria d’il·lusos descobrir el talent narratiu d’Albert Sánchez Piñol; queda fora de tot dubte. La història enganxa, pràcticament no té altibaixos i culmina dramàticament l’11 de setembre de 1714. Tot i que els lectors catalans ja en sabem el final abans de començar el llibre, l’autor ençs serveix la novella cuinada amb una hàbil mescla d’ingredients històrics reals i ficció narrativa que ens va instruint en aspectes poc coneguts de la Guerra de Successió alhora que acon-

segueixen mantenir l’interès fins a la darrera pàgina. I més, ja que ens queden alguns interrogants oberts que només l’autor sap si ens els voldrà revelar algun dia. Hi ha coses discutibles? I tant! El paper de l’austríaca Waltraud, a qui el protagonista Martí Zuviria dicta el llibre dècades després dels fets i a la qual no para de maltractar constantment. Sense ella, la novel·la seria igual. I un parell de coses més m’han cridat l’atenció: l’absència del mot ‘maulets’ en tota la novel·la –penseu que un dels episodis que s’hi narren és la batalla d’Almansa– i l’explicació de l’origen etimològic del mot ‘botifler’ (per cert, que malament que queda en castellà, ‘botiflero’), que Sánchez Piñol atribueix al fet que els rics, generalment partidaris felipistes en ser grassos s’embotien als seus vestits. Pel que tenia entès, l’origen probable el trobem a les botes dels soldats francesos, que portaven inscrites els mots beauté fleur (en referència a la flor de lis, el símbol de la monarquia francesa)… Víctus és una novel·la alhora mitificadora i desmitificadora. Destrossa la figura dels governants de Barcelona –amb Rafael Casanova com a principal perjudicat– a la qual atribueix la major part de pes de la derrota per negligents i incapacos, i reforça el paper de la gent anònima, els

veritables herois de Barcelona. És impossible llegir Victus sense pensar en la Catalunya actual. L’hivern del 171314 va ser molt fred, però els catalans van seguir lluitant mentre esperaven l’ajuda dels seus aliats europeus que no va arribar mai. Segles més tard, un altre hivern molt fred, el de 193839, els catalans seguien esperant l’ajut dels demòcrates europeus… No seguim que podríem prendre mal. Esperem que el proper hivern no sigui tan fred. Victus es posiciona de manera clara. N’hi ha uns que són els bons i honorables i uns altres que són els dolents. Diguem-ho clar, els catalans en surten –en sortim– benparats, i francesos i castellans, malparats (bé, en justícia als anglesos i germànics se’ls retrata com a traïdors). La paradoxa ve que els dos grans herois del llibre són precisament un francès i un castellà. El Marquès de Vauban (ultratge! ens diran des de Perpinyà, ja que Vauban és qui va dissenyar diferents fortaleses a Catalunya Nord per assegurar-ne la seva francesitat) i Antoni de Villarroel, el darrer general de l’exèrcit català. Però la vida és així, més capriciosa que una novel·la. JOAQUIM VILARNAU. Periodista


16

OPINIÓ EDITORIAL Cap a una nova manera de ‘fer política’

EL QUART CAMÍ PAULÍ MOJEDANO Twitter: @pmojedano

Idees per a un futur digne “La nostra por més profunda no és no ser capaços. La nostra por més profunda és que som enormement poderosos.” És un text de Marianne Williamson popularitzat per Nelson Mandela en el seu discurs d’investidura de 1994. Quin futur ens espera als maresmencs? Quines són les pors que no ens deixen ser el que podríem ser? De la profunda crisi que vivim, hem d’aprendre que no hi ha realitat nostra i de fora. Mataró té la taxa d’atur més alta entre les ciutats grans catalanes, però formem part d’un procés major. Percebem problemàtiques localitzades, però les solucions són globals. Hem de treure conclusions de la fragilitat i fragmentació que ha caracteritzat una època de bonança només aparent, que ha fet palesa la nostra debilitat en cooperar. Un temps de buidor, de modernitat líquida (que diria Bauman), que ha destruït les estructures socials, la coherència econòmica i la nostra pròpia identitat individual, incapaços d’assumir la velocitat i un univers enorme de possibilitats de consum. L’economia esdevinguda ideologia i la política transformada en dogmatisme, que han deixat de banda la realitat humana, són responsables del desastre que ens dirigeix. Ara, les delirants teories sobre creixement econòmic que el neoliberalisme ha dogmatitzat han de donar pas a un creixement sostenible, local, sobri, en harmonia amb la naturalesa i respecte a les persones, actuals i futures. S’ha de començar des de la base, modificant l’aberrant deriva educa-

Vivim uns moments incerts en els quals s’estan visibilitzant els aspectes més tèrbols de l’activitat pública. Però no tothom és corrupte com demostra, principalment, el fet que aquests casos emergeixin, ja sigui pel treball de l’àmbit públic dedicat a controlar-los, per la premsa o per la pressió i l’activisme d’una ciutadania que no es vol quedar a casa, reclama els seus drets i denuncia les injustícies amb valentia i tenacitat. Una part important de l’opinió pública està veient des de la barrera com allò que tenia per certeses s’esllavissa,

tiva de les darreres dècades; i des de l’entorn més immediat, barri, ciutat, comarca, en la forma habitual d’organitzar-nos i relacionar-nos, cooperant i creant amb altres valors. S’ha d’impulsar ja en l’àmbit local una educació més humana, no només expositiva sinó interactiva entre professors i alumnes, no prioritzant objectius sinó facilitant processos. Educant en valors i actituds bàsiques: autoestima, confiança, cooperació, amor, gestió del canvi i la incertesa, decisions conscients, aprendre a aprendre; centrada en la persona, generant éssers capaços d’assumir responsabilitat, prendre decisions i actuar creativament.

Quin futur ens espera als maresmencs? Quines són les pors que no ens deixen ser el que podríem ser? Cedint sobirania de l’administració a la societat, per exemple creant des de la base una mena d’illes en xarxa de bones pràctiques educatives, de formació i convivència, que desenvolupin iniciatives, fomentin projectes,propiciant al final un territori amb prou massa crítica de persones conscients, creatives, innovadores. Treballant des de les unitats bàsiques de la societat. Potenciem a nivell local la creació d’aquestes illes educatives d’excel·lència basades en un nou paradigma de la vida i l’existència, amb experiències inicials en algunes escoles, instituts, xarxes d’investigació i debat universitari. Això sí que seria iniciar quelcom diferent. Invertint la frase, seria pensar en actuar en global pensant millor el nostre entorn local, i aconseguir internacionalitzar empreses, atraure talent, cooperar, i començar a racionalitzar un procés que semblava perdut en termes d’evolució. Be, és tan sols una idea...

dubta que molts dels culpables siguin castigats i cau en el desànim i el nihilisme. Però no hi ha crisi sense canvi i una de les coses que estan emergint és la demanda de més transparència, obertura a ‘una participació real’ en les institucions i una altra manera de fer les coses en què el centre real sigui la persona. Una part important de la societat està demanant ‘una nova manera de fer política’ i si els polítics, fins i tot els de proximitat, no en prenen nota, es poden trobar superats per aquesta sol·licitud.

Ramon Salicrú rebent el guardó ‘Mataroní de l’Any’ de l’alcalde Joan Mora

RAMON BASSAS www.ramonbassas.cat

Ramon Salicrú Mentre arreu del món la notícia era la renúncia del Papa, un fet inèdit, els mataronins estàvem pendents de les nostres coses, com sempre. En aquest cas, de l’atorgament del guardó “Mataroní de l’Any” organitzat per la revista El Tot Mataró, que va recaure en Ramon Salicrú. Em fa vergonya, perquè ens coneixem de fa molts anys, posar-me a recitar les lloances les quals no cabrien pas en aquest escrit. A banda que tothom li reconeix, el cert és que aquesta vegada és veritat. La seva predisposició i el seu rigor sempre m’han admirat, de manera que estic contentíssim d’aquest reconeixement que a ell, segur, li treurà tota importància. Jo no vaig poder ser a l’acte de lliurament del guardó, però em consta que s’ha citat, sobretot, el seu mestratge (ha estat mestre i ara fa poc que s’ha jubilat), cosa en què tenen raó i va molt més enllà de la seva tasca docent. Però aquí cal reivindicar, també, la seva militància de base (a l’Església, al PSC...), la seva implicació en diverses entitats (el Foment, el Grup 3r Món...), el fet de ser marit i pare de persones que tam-

FOTO: Anna Aluart / Tot Mataró.

bé déu-n’hi-do, etc.. També el seu rol d’historiador, sobretot d’historiador local, que no ha estat massa conegut però que a mi també m’ha admirat sempre (sobre els orígens del socialisme mataroní, sobre els noms dels carrers o sobre les relacions familiars de Mataró, per posar tres exemples més o menys coneguts). I, també, encara que sembla clandestina, la seva capacitat d’anàlisi i de proposició davant els reptes de la nostra societat. Li recordo una conferència, fa ja uns anys, al Museu-Arxiu de Santa Maria, sobre el moment actual, que s’hauria d’emmarcar, per exemple. La seva tardana iniciació a la informàtica (sí, és dels del llapis i bolígraf, de lletra impecable apresa als escolapis), junt amb la seva infinita humilitat, fa que tots aquests treballs siguin encara massa amagats al públic i, potser, una de les gràcies del reconeixement, seria el de fer-les sortir a la llum. A veure. I una darrera cosa. ¿Només sóc jo que troba que aquest mètode de selecció, eliminant gent cada setmana segons els vots obtinguts, com si fos el Gran Hermano, és poc adequat per reconèixer els mataronins? Ells no s’hi presenten pas, i penso que sotmetre’s a l’escrutini públic (que descarta tots menys a un) no està a l’alçada de la seva dignitat. Fora d’això, tota la resta la trobo magnífica. Un atemptat a la nostra manca d’autoestima tan estructural. Que descobreix persones magnífiques entre nosaltres. Molt bé.


OPINIÓ 17

TRIBUNAMARESME MARÇ 2013

la ciutat que els permetés donar-se a conèixer, sense necessitat de fer grans muntatges, minimitzant al màxim la despesa i amb un pressupost assumible. L’èxit els esperonà a donar-hi continuïtat i després del segon any va ser la Unió de Botiguers de Mataró qui assumia la responsabilitat de tirar endavant el projecte, per garantir-ne la continuïtat. Amb els anys diferents canvis d’emplaçament, amb l’objectiu de donar cabuda a nous expositors, desfilades

cada any més reeixides i un seguit d’activitats complementàries s’encarreguen de consolidar el projecte. És evident que ara més que mai són importants accions conjuntes sigui en el món del comerç, la indústria o els serveis. En aquesta línia l’edició d’aquest any del Saló Boda ha comptat amb un nou patrocinador, la cooperativa de comerços MaresmeNuvis, una iniciativa sorgida de la voluntat d’unir un seguit de comerços per oferir un servei integral dins l’ampli ventall que

representa el sector, que s’ha posat al capdavant del projecte amb el ferm compromís de donar-li el màxim de relleu possible, obrint-se a la comarca. Els vint anys del Saló Boda Mataró Maresme són un exemple clar de la necessitat que hi ha avui dia d’anar de bracet, de treballar colze a colze i, sobretot, de continuar innovant, oferint noves propostes per motivar el client. El paper de la Unió de Botiguers de Mataró com a impulsor de noves propostes per incentivar el comerç, un sector prou important a la nostra ciutat com per dedicar-hi el màxim d’atenció, sobretot en un moment de crisi econòmica com la que patim, ha de ser el revulsiu capaç de convertirse en l’autèntic motor d’aquest sector, amb la complicitat de l’Ajuntament a través de Promoció Econòmica. Propostes com “MATARÓ OPPORTUNITY WEEKEND”, les botigues al carrer, Fira Ocasió, etc., són un exemple del que necessita avui el sector per fidelitzar el client i atraure’n de nou.

diferents. Hi ha qui simplement el veu com un gegant a comparar amb el de qualsevol escola o entitat. Hi ha, en canvi, qui el contempla amb fascinació, respecte i estima particular. Des del meu punt de vista, si hi ha una cosa innegable és que la Família Robafaves és elegant, distingida i amb un comportament purament exemplar. Res a veure amb els balls esbojarrats dels gegants de les escoles, si se’m permet l’expressió. La diferència fonamental, segurament rau en què la Família Robafaves a penes té dret ni vot per decidir les seves sortides. No hem d’oblidar que estan sota la tutela de l’Ajuntament de Mataró i és, per tant, qui adjudica i planifica les sortides dels gegants de la ciutat. A partir d’aquest punt, em qüesti-

ono com pot ser que els vestits de tal família de gegants, que recordo que representen la capital del Maresme, estiguin esquinçats com ho estan en aquests moments. Segur que em contestareu dient que aquestes robes valen molts i molts diners i que la situació econòmica no està per canviar uns vestits d’uns gegants. Fins aquí puc estar-hi d’acord. No és “bon moment”, però a l’altra banda de la balança hi ha la Família Robafaves esquinçada. Què hem de fer? Una de les propostes és tancar els gegants a Can Marfà, on descansen normalment, i no deixar-los sortir fins que s’arreglin els vestits. Seria coherent? No. Una solució és treure els gegants a moltes sortides per tal que s’acabin estripant del tot els vestits i no

puguin sortir més a ballar pels carrers. Tampoc és coherent. Una opció seria portar la Toneta i en Maneló, que es troben en millors condicions, enlloc de la Geganta i en Robafaves com a representació del municipi. Poc lògic. Una alternativa és gestionar a quines sortides geganteres participen i a quines no, per tal d’aguantar un temps relatiu i aconseguir els diners necessaris per reparar els vestits. Més raonable. Sigui quina sigui l’opció, si una cosa és clara, i posant sobre la taula les diferents alternatives, és que la Família Robafaves ha d’estar a punt per Sant Jordi, i ja no parlem de Les Santes. Uns gegants tant elegants i importants com són aquests no poden anar com van. L’emblema mataroní si no, és esquinçat.

TRIBUNA DE LA MEMÒRIA MANUEL ROCA i CUADRADA Periodista

20 anys del Saló Boda El Centre de Congressos de TecnoCampus Mataró Maresme, per segon any consecutiu, s’ha convertit en l’emplaçament del Saló Boda en l’edició número vint. Per iniciativa d’una dotzena de comerciants de la ciutat relacionats directament amb el món dels casaments, conscients de la importància d’unir sinergies i de treballar de forma conjunta per promocionar-se decideixen crear el Saló Boda Mataró, ara fa vint anys. Davant de la inexperiència, conscients del risc que comportava afrontar una iniciativa d’aquestes característiques, els promotors varen apostar per organitzar el primer “Saló Boda de Mataró”, als salons d’un hotel de

L’OBSERVATORI INQUIET MARTA GÓMEZ Periodista www.martagomez.cat

Esquinçat l’emblema mataroní Molts estaran d’acord amb mi que un dels símbols de Mataró a nivell cultural és la Família Robafaves, els gegants de la ciutat de Mataró. Potser fins i tot sense generalitzar la Família sencera, concretaríem en el nostre gegant Robafaves l’emblema de la capital maresmenca. És admirat en molts sentits i de moltes maneres

Una imatge dels participants a la desfilada del Saló Boda

FOTO: Saló Boda.

Estem preparant els anuaris comercials 2013 de PREMIÀ DE MAR i VILASSAR DE MAR Si les dades del seu negoci no són correctes o no hi surten poc contactar amb nosaltres al 93 799 18 40 o a comercial@tribunamaresme.com


18 OPINIÓ

MARÇ 2013 TRIBUNAMARESME

TRIBUNA ÒMNIUM

LARIERA48

MARIA COLL Codirectora de la Revista Valors

JOAN SALICRÚ

Societat en xarxa Aquest darrer any tots hem fet un petit màster en economia. Ara, conceptes com objectiu del dèficit o prima de risc ens són familiars. La crisi econòmica ha estat i serà una de les principals preocupacions del país. Els economistes tampoc preveuen una millora de cara el 2013, per tant, la desesperança engolirà un mica més la societat catalana. Per això, davant d’aquest abisme, no podem oblidar un concepte, del qual Catalunya n’és especialment rica: el capital humà. D’una de les coses que Catalunya sempre n’ha tret pit ha estat de la seva xarxa d’entitat socials i culturals escampada arreu del país, en definitiva, de l’activisme de la societat civil. Però si hem de fer autocrítica, cosa que de vegades ens manca, també emborratxades per la bonança, les associacions hem comès, en més o menys mesura, dues faltes: primer, viure amb certa dependència econòmica de les ajudes administratives, sense treballar la recerca d’altres fonts de recursos; i, en segon lloc, actuar generalment en solidari, com ceps alineats que cada un ocupa la seva exclusiva parcel·la de terra. Quantes associacions celebren/celebrem els ‘propis’ premis, la ‘pròpia’ festa, organitzem els nostres ‘propis’ actes... sense tenir en compte la possibilitat de compartir esforços amb alguna altra entitat. La crisi ha portat moltes penúries, però també ens hauria de deixar moltes lliçons. Les entitats ara no disposem de gaires recursos econòmics, però mantenim el capital humà: persones amb creativitat disposades a fer coses. I afortunadament, la diversitat d’associacions construïdes durant la bonança, ens permet múltiples combinacions de col·laboracions. I és que potser una entitat té excés de voluntaris, una altra disposa de local i una altra coneix bons conferenciants. En definitiva, si volem obtenir fruits, ara és el moment que cada entitat estengui les seves branques com una parra i comenci establir tramats. La suma d’esforços, sense dubte, ajudarà a fer país. Òmnium Cultural Mataró-Maresme i l’Associació Valors van coorganitzar l’any 2012 actes diversos a Mataró

joansalicru.blogspot.com Twitter: @joansalicru

La millor política de l’alcalde Mora Aquestes han estat unes setmanes clau per al govern de Mataró. El dilluns 11 de febrer, en prime time televisiu de matí, l’alcalde de Mataró, Joan Mora, apareixia al programa Els Matins de TV3 en companyia de Diego Herrera, fill d’afectats per les preferents i portaveu d’Estafabanca, per parlar de la situació creada a Mataró amb el drama de les participacions preferents venudes a milers de persones, sobretot a la caixa de tota la vida, la Caixa Laietana, que –ironies de la història– arribava el passat 8 de febrer a la gloriosa xifra dels 150 anys

d’existència, però ho feia ensorrada en el pou de la història. Joan Mora apareixia així per primera vegada al mapa dels televidents catalans com un polític capaç d’interpretar la situació que viu la ciutat on governa i de donar-hi resposta. Però només era la primera part de l’operació, ens imaginem que curosament dissenyada des del gabinet d’alcaldia, a les golfes de la Casa Gran. En una hàbil maniobra per a subratllar la seva vocació d’alcalde per sobre dels partits, Mora es va endur aquell dimecres els representants de tots els grups de l’oposició al Congrés dels Diputats per a mantenir una sèrie de reunions amb els grups de la cambra –també el popular– per tal que s’arbitri alguna solució que permeti pal·liar el drama de les preferents. La idea és que els afectats per les participacions de les preferents –es parla d’entre 6.000 i 15.000 persones–, que primerament van acceptar canviar-les per accions de

Bankia, ara es puguin acollir a l’arbitratge que han pactat PP i PSOE per rescatar l’import. És una operació que no obtindrà grans resultats de cara a resoldre el problema –reconeixia el mateix Mora a la premsa posteriorment– però sí la virtut de donar resposta a una inquietud ciutadana (el dissabte següent, diversos caixers de la ciutat van aparèixer empaperats, així com les seus d’alguns partits i a la tarda hi va haver nova manifestació per La Riera, com ja s’ha convertit en tradició). Joan Mora ha situat Mataró al mapa –i a ell com a governant– amb un assumpte que mai no s’hauria imaginat, probablement. Amb aquesta operació, ha sabut sintonitzar amb una gran massa de mataronins que estan literalment indignats i liderar el moviment de protesta sense fagocitar-lo; ha fet política en el sentit de representar les inquietuds dels electors. Això és important. Perquè això no és fer gestió, sinó política pura. L’operació política de Mora en relació a Caixa Laietana va tenir ja un primer indici quan durant la inauguració de la nova biblioteca Antoni Comas, al barri de Palau-Escorxador, ja va anunciar la voluntat que la biblioteca de Caixa Laietana passi a ser pública. Seria una manera molt intelligent d’aguantar el cop de la desaparició dels actius de l’antiga caixa a la ciutat i alhora de completar el mapa de biblioteques de la ciutat. La Política, sortosament, s’obre pas a La Riera 48.

política: vull parlar de l’acord de tots els grups municipals de l’Ajuntament de Mataró sobre l’estafa de les participacions preferents, i del viatge a Madrid que el passat 13 de febrer van fer polítics de tots els grups per defensar els interessos de les persones estafades, encapçalats pel nostre alcalde i acompanyant la plataforma d’afectats. Volien explicar al Congrés del Diputats el cas excepcional de la ciutat de Mataró, on l’antiga i extinta Caixa Laietana va vendre massivament participacions preferents entre els seus clients. El cas és que aquests clients, un cop es va descobrir l’estafa, van ser novament enganyats en la seva majoria (al voltant d’un 90%), perquè van ser pràcticament obligats a bescanviar les seves participacions per accions de Bankia. Els representants del nostre Ajuntament van anar a Madrid per explicar que el recent acord entre PP i PSOE per tal que els afectats poguessin acollir-se a un arbitratge deixava fora la gran majoria de persones afectades de Mataró. I per això van viatjar a Madrid: per expressar una imatge d’unitat en un

tema molt sensible que directament o indirectament afecta uns 15.000 mataronins. Alguns dels que van estar a Madrid m’explicaven fa uns dies com els diputats del Congrés amb els quals es van reunir se sorprenien de veure que a la representació mataronina hi havia membres de tots els grups: CiU, PSC, PP, PxC, ICV-EUiA i CUP. Aquesta imatge d’unitat, crec jo, ha estat molt important per tal de poder defensar les persones estafades de la nostra ciutat. Ja sé que la paraula final la tindrà el PP a Madrid, un partit que no es caracteritza precisament per ser sensible amb les persones més humils i desafavorides, però els polítics de la nostra ciutat han fet la seva feina. I l’han fet bé. I això que sembla una excepció hauria de ser la norma. Per això vull fer aquest petit elogi, perquè de vegades diferents partits es poden posar d’acord en temes que, fent servir el sentit comú, precisen d’unitat. Perquè Mataró no es pot permetre que 15.000 conciutadans estiguin patint una injustícia tan clara com aquesta de les participacions preferents.

Una imatge de Joan Mora al programa Els Matins de TV3

MIGUEL GUILLÉN BURGUILLOS Politòleg

Petit elogi dels nostres polítics locals Avui no parlaré dels recents escàndols de corrupció de CiU, PP i PSC. La moda d’aquests dies pràcticament obliga a parlar de polítics corruptes i de conductes delictives, però jo avui vull fer un petit i modest elogi de la política. Sovint es cau en la generalització i s’arriba a la conclusió que tot el sistema està podrit, que tots els càrrecs públics estan corromputs. Partint de la base que escàndols de corrupció com el cas Pallerols (UDC), Palau (CDC), Clotilde (CiU), Bárcenas (PP) o Mercuri (PSC) són absolutament intolerables i condemnables, no vull creure que tot el sistema està corromput, i per això vull fer un petit elogi d’un gest que, al meu parer, dignifica la


OPINIÓ 19

TRIBUNAMARESME MARÇ 2013

LLEVANTADES

BLOC SENSE FULLS

JORDI SURINYACH I ROMANS

SAÜL GORDILLO Periodista

Advocat

Tossut i valent Ara que el descrèdit dels polítics està al carrer hi ha qui, anant a contra corrent, intenta amb fets demostrar que aquesta sospita generalitzada no s’ajusta a la realitat i que és, en molts casos, una exageració que ha fet forat en l’opinió pública. A Mataró, tots els regidors per unanimitat, han acordat defensar els perjudicats en la compra de les anomenades preferents venudes per l’antiga entitat d’estalvis local i que afecta un nombre molt important de ciutadans. L’alcalde denuncia sempre que pot la presumpta estafa i ha encapçalat una delegació que ha anat al Congrés dels diputats, fent gestions davant tots els grups parlamentaris, per trobar-hi solucions. Fa pocs dies s’ha entrevistat amb el cap de la fiscalia catalana i amb un dels responsables de la sindicatura de greuges. Demagògia? Electoralisme? O expressió conseqüent d’una barreja de tossuderia, agosarament i valentia que fa temps no vèiem en molts electes? Com que mai no n’hi ha prou, fa pocs dies, aprofitant la commemoració del 125è aniversari del naixement de la UGT, va fer un discurs de benvinguda als sindicalistes demanant-los ajuda i tornant a denunciar l’anòmal comportament de la desapareguda Caixa d’Estalvis Laietana. Qui ens havia de dir que a Mataró, seria precisament un alcalde convergent el més aplaudit en un acte del sindicat més proper als socialistes. L’esquerra mataronina no s’acaba de creure la contundent actitud de l’alcalde i es troba desubicada i perplexa davant les lliçons de qui havien imaginat que duraria poc, oblidant que el principal actiu de l’edil és, a més d’una exagerada capacitat de treball i d’honestedat personal, una obstinada voluntat d’aprendre ràpid l’ofici d’alcalde.

www.saul.cat / Twitter: @saulgordillo

El PSC de Calella és d’aquest món Tres dels cinc regidors del PSC de Calella van votar a favor de la declaració de sobirania aprovada per l’Ajuntament. Tretze ‘sí’ (CiU, PSC i ERC) i quatre ‘no’ (PSC i PP). Els edils socialistes tenien llibertat de vot, i l’exalcalde del PSC Josep Maria Juhé va ser dels tres que van dir ‘sí’ a una declaració que dóna suport a la del Parlament de Catalunya. Amb aquesta votació, més enllà d’actuar amb llibertat de consciència, cosa que els partits haurien de fomentar sistemàticament, Juhé se situa en la centralitat calellenca. El sobiranisme és imperant a Calella, on l’Assemblea

JUGANT A ESCRIURE FERRAN PLANELL Escriptor

Paper, paper... Quan les plomes no són ni prou prolífiques ni estan suficientment considerades, no permeten econòmicament subsistir a aquells que, servint-nos d’elles, encadenem mots. Llavors, tot i gaudir de l’etiqueta d’escriptor, hom ha de dedicar-se a altres professions de més ampli reconeixement, crematísticament parlant. En el meu cas, el fet d’haver d’assessorar a empresaris, fa que més d’un cop em trobi assegut davant d’un client, dilucidant amb ell si tal o qual negoci és o no el més encertat. Durant el procés d’anàlisi, es tracten temes

Nacional Catalana ja forma part del nervi associatiu. Estelada monumental a la muntanya presidida pel far i una pancarta a la mateixa plaça de l’Ajuntament que anuncia ‘Catalunya, nou estat d’Europa’, a part de senyeres en rotondes i places, formen part del paisatge urbà. Qui vulgui governar la ciutat no s’hi pot posar d’esquena al batec sobiranista. Totes les opcions són legítimes, però l’alcaldia de Calella podria passar de CiU a ERC o a un PSC liderat per algú que abraci el dret a decidir sense dubtes. Un PSC ‘espanyolista’ fracassaria estrepitosament a Calella, i Juhé això ho sap. Vostès es preguntaran per què parlo de Calella i de Juhé, però em sembla que estem davant d’un bon exemple comarcal. Primer, perquè els regidors van poder votar lliurement, individualment, en un aspecte gens menor de la política actual. Segon, perquè el PSC a l’oposició local segueix fent l’esforç per connectar amb el seu entorn, amb una part de la ciutadania que ha evolucionat cap

a posicionaments nítids del dret a decidir o independentistes. Tercer, perquè el PSC ha governat molts ajuntaments maresmencs gràcies a pactes amb ICV-EUiA i ERC, dues forces que al Parlament lideren el dret a decidir. El PSC corre el risc de recloure’s en feus electorals històrics com Pineda o Malgrat de Mar, al nord, i essent molt optimistes a recuperar Mataró si l’aritmètica li ho permet. Al Baix Maresme, poca cosa. Molts catalans votaven CiU al Parlament, PSOE al Congrés i PSC al municipi. Catalanisme de centredreta a Catalunya, progressisme per tombar el conservadurisme ranci a Espanya i un socialista catalanista a l’Ajuntament perquè el coneixien i era bona persona. CiU s’ha mogut i ja no és només catalanista. El PSC es mou espasmòdicament confonent el seu elector. Els alcaldes i candidats socialistes són els únics, com Juhé, que poden fer gestos per apaivagar els cops de timó dels seus dirigents. I no els resulta fàcil.

mediambientals, socials, d’afinitat, d’innovació... Però, finalment —cosa altrament del tot comprensible— per sobre de tots ells sempre acostuma a prevaldre la rendibilitat de la inversió. Arribat aquest punt, hom com a professional pot recomanar el que vulgui, però fins ara les possibilitats d’errar el tret eren considerables. Sortosament, avui, aquesta incertesa s’ha esvaït del tot, almenys per aquells empresaris que volen centrar la seva activitat dins del territori peninsular. En aquest el cas, ja no perdo ni cinc minuts més amb cap mena d’estudi. Està claríssim que actualment no hi ha millor inversió que la de muntar una fàbrica, una distribuïdora, o fins i tot un petit estudi de disseny de “sobres”. Avui, tot el que estigui relacionat amb la indústria del sobre, té l’èxit garantit. Les estadístiques avalen sense cap mena de discussió la meva teoria. O

és que potser en algun altre moment havíeu estat mai tan coneixedors d’un tal ingent transvasament de sobres? Avui, el sobre és el company inseparable de qualsevol transacció de nivell. El sobre va amunt i avall, i com que després s’ha de fer desaparèixer, vol dir que per a cada nou viatge, calen sobres nous. Per tant, de veritat, si us sobren alguns calerons, no ho dubteu més: a fer sobres! Ah! I no confongueu aquesta pestilent fortor que dia rere dia us envaeix les narius, tot recordant-vos la inoblidable pudor que desprenia l’enderrocada xemeneia de la fàbrica Torras de Sarrià de Ter. Les males olors que avui persisteixen arreu, no són conseqüència dels meus consells per incrementar la fabricació de paper per fer sobres, sinó la flaire que deixen els mateixos “sobres” en passar de mà en mà, l’altre tipus de paper que contenen dins.


20

MOTOR Es posa en marxa el Pla PIVE-2 per promoure que es comprin nous vehicles eficients Amb la intenció de facilitar l’adquisició de vehicles, des del passat dia 4 de febrer, particulars, professionals autònoms i petits i mitjans empresaris, poden sol·licitar els ajuts oficials per a la compra o renovació dels seus vehicles a través del Programa de Incentivo de Vehículos Eficientes (PIVE-2). La previsió que es fa per a aquesta segona fase del Plan PIVE és que es puguin substituir uns 150.000 vehicles comercials per d’altres de més eficients i amb consums més baixos. D’altra banda, també es preveu que el Pla aportarà més de 600 milions d’euros a les arques públiques i permetrà que es conservin més de 10.000 llocs de treball i un impacte de més de 2.000 milions d’euros de valor afegit per a l’economia espanyola, segons s’assegura des de l’Asociación Española de Fabricantes de Automóviles y Camiones (ANFAC). El Pla PIVE-2, entre les seves novetats destacables d’aquest any, compta amb l’ampliació de la prestació (aportada al 50% pel Ministerio de Industria i per les marques) a 3.000 euros, quan abans era de 2.000, per a les famílies nombroses que comprin un cotxe de més de cinc places, amb un preu abans d’IVA no superior a 30.000 euros. Un altre aspecte que també es modifica és la rebaixa de l’antiguitat exigida a l’automòbil que es retira de circulació. En aquest cas passa a ser de 12 a 10 anys, o de 10 a 7 en cas de vehicles que siguin comercials.

MATRICULACIONS AL MARESME Segons dades d’Indeauto, les matriculacions de vehicles que van fer-se el passat any 2012 a la zona del Maresme –Badalona, han estat d’un total de 6.807 unitats matriculades, el que suposa un descens del 14,91% en relació a l’any 2011. D’altra banda, pel que fa a marques, la primera ha estat Seat amb un total de 562 vehicles; la segona Volkswagen amb 546, i la tercera Toyota amb 532. Per la seva banda, pel que fa a marques, també destaca que Seat té tota la gamma renovada amb el llançament del nou Leon, que acompanya al nou Toledo i MII 5 portes, i que tots els models compleixen els requisits per poder-se acollir al nou Pla PIVE.

Una data que és força postiva d’aquest Pla PIVE-2 és que segons la Federación de Asociaciones de Concesionarios de Automoción (Faconauto), es calcula que generarà una demanda addicional d’uns 70.000 vehicles al mercat. És aconsellable parlar amb els concessionaris de cotxes on es facilitarà informació adequada a cada cas per beneficiar-se de les diverses prestacions d’aquesta opció. Pel que fa a la vigència del PIVE-2 és d’un període 12 mesos o fins a esgotar-se el pressupost destinat, de 150 milions d’euros. Text: Redacció


MOTOR 21

TRIBUNAMARESME MARÇ 2013

Trànsit estudia col·locar separacions físiques en carreteres de doble sentit per reduir els xocs frontals El Servei Català de Trànsit (SCT) està estudiant la possibilitat de collocar separacions físiques en trams de carreteres de doble sentit per tal de reduir els xocs frontals, una de les principals causes de mortalitat a la xarxa viària. Els elements físics, barreres de formigó o pals de plàstic, se situarien en trams rectes de línia contínua on els vehicles solen avançar tot i estar prohibit. Aquesta mesura ja està implantada en altres països europeus, com Suècia, on s’ha reduït substancialment la mortalitat en aquests trams. Unes barreres similars existeixen a la carretera de la Rabassada de Barcelona, però en aquest cas és per evitar les curses de motos en trams de corbes. Els trams serien d’entre un i deu quilòmetres de longitud i correspondrien a carreteres convencionals i rectes, com per exemple algunes de l’Empordà o les terres de Lleida, on hi ha molts accidents. En alguns trams on l’avançament està prohibit i hi ha

Els millors vehicles industrials de l’any 2013

línia contínua, alguns cotxes i motos fan igualment avançaments i poden xocar frontalment amb vehicles que circulen en sentit contrari. Per això, el nou director de l’SCT, Joan Josep Isern, es basa en experiències de països amb la sinistralitat molt baixa i on aquesta mesura ja s’ha aplicat amb èxit. Isern ha explicat que ara cal licitar el concurs per adjudicar l’estudi a alguna empresa o entitat que avaluï quin és el millor

mètode de separació i on es podria aplicar. La intenció és tenir enllestit el concurs prou aviat com per incloure la mesura en el Pla de Seguretat Viària 2014-2016. Els Mossos d’Esquadra també senyalaran quins són els llocs prioritaris, però la instal·lació dependrà de la disponibilitat pressupostària, tot i que no és una mesura molt cara. Text: ACN

Nova campanya de seguretat viària per a furgonetes i camions La Direcció General de Trànsit ha posat en marxa una nova campanya amb la qual intensifica aquests dies els controls sobre furgonetes i camions a la xarxa viària. La distracció i la velocitat són les causes principals d’accidentalitat d’aquest tipus de vehicles. Els agents de l’Agrupació de Trànsit de la Guàrdia Civil intensifiquen aquests dies els controls a furgonetes i camions, incidint en aspectes com ara la velocitat a la qual circulen, les

hores de conducció, el tacògraf, l’excés de pes o la seguretat de la càrrega transportada, entre d’altres. Durant el 2011 es van registrar un total de 543 víctimes a la carretera en els 11.822 accidents en què com a mínim una furgoneta o camió van estar implicats. El 88% de les víctimes es va registrar en accidents en via interurbana. Aquesta nova campanya de vigilància i control de la DGT coincideix, com en altres ocasions, amb

la que porta a terme l’Organització Internacional de Policies de Trànsit simultàniament a més de 25 països europeus. Els camions i les furgonetes són els tipus de vehicle més nombrosos que circulen per la xarxa viària, després dels turismes. Més de 5 milions als quals cal sumar-hi els camions i les furgonetes que provenen d’altres països i que han d’utilitzar la xarxa viària espanyola com a zona de pas per arribar a la seva destinació.

El passat mes de gener es van entregar a Madrid els premis que reconeixen als millors vehicles industrials de l’any 2013 a Espanya. Són el Volvo FH en la categoria de Camió de l’Any 2013 i el Mercedes-Benz Citán en la de Vehicle Industrial Lleuger de l’Any 2013. També van ser fets públics altres guardons, com el d’Autocar de l’Any 2013, que va recaure al Sunsundegui SC7, i l’Autobús de l’Any 2013, que va anar a parar al Castrosua Tempus Autogàs. El Midibús de l’Any 2013 va ser l’Indcar Mago2 mentre que el Microbús de l’Any 2013 a Espanya va anar a parar a mans del Car-bus.net Spica Urban GNC. Els premis es concedeixen des de fa més de 20 anys al vehicle que, a criteri dels professionals del transport, reuneix les millors condicions tècniques, econòmiques, funcionals i de respecte mediambiental. Aquestes distincions són otorgades per un grup de 192 empresaris i professionals dels sectors del transport de mercaderies i passatgers, i compten amb el patrocini d’Actia, Audiobus, Continental VDO, Diesel Technic, Hispacold, Mix Telematics, Spheros, Voith i Webasto Diavia. A l’acte d’entrega dels premis van assistir més de 300 convidats tant del sector privat com del públic, amb representants del Ministeri de Foment i la Comunitat de Madrid. Text: Redacció


22

GENT GRAN OFICINA DE LA GENT GRAN ACTIVA L’Oficina de la Gent Gran Activa, adscrita a la Secretaria de Família, s’encarrega de donar suport a la gent gran des de la perspectiva de l’envelliment actiu. Un dels seus principals eixos d’actuació és promoure la participació de les persones grans en temes que són del seu interès: treballar conjuntament per l’autonomia, la formació i l’accés a la cultura i les noves tecnologies de la informació. L’Oficina de la Gent Gran Activa acull: el Consell de la Gent Gran de Catalunya; el Programa d’homenatge a persones centenàries; i el servei d’atenció telefònica per a temes referents a les persones grans.

CONSELL DE LA GENT GRAN DE CATALUNYA L’any 2001 es va crear el Consell de la Gent Gran de Catalunya. Es tracta d’un òrgan consultiu de la Generalitat de Catalunya i de representació i participació de les persones grans en totes les qüestions que siguin del seu interès. L’objectiu és impulsar la participació de les persones grans en la promoció del civisme, l’associacionisme, la cooperació, la solidaritat, la convivència, la tolerància i el voluntariat. El Consell facilita la comunicació, la informació i l’intercanvi d’opinions en els assumptes que afecten la gent gran. Font: www20.gencat.cat

Com tractar la gent gran: respecte, atenció, afecte i integració a la vida de cada dia

Se’ns deia que ens convertim en adults només quan ens quedem sense pares, quan perdem la seva referència i hem de buscar-nos un espai independent al món. Però, què passa quan, com afortunadament passa sovint, superem els quaranta i els nostres fills encara gaudeixen de les moixaines dels seus avis? El problema que suposen les persones d’edat avançada per a les famílies es planteja fins i tot en el més elemental: no sabem ni com referir-nos-hi. Tercera edat, persones grans, vells, avis, ancians... Cada expressió té les seves connotacions, l’elecció no és fútil. En el fons, aquest problema de denominació manifesta la incertesa que patim davant dels grups menys afavorits socialment, o marginats de la vida quotidiana. On els col·loquem? Com els valorem?

Com els tractem? Què podem fer perquè no s’automarginin, perquè intervinguin en la societat? Un matís important: aquest desconcert davant del fenomen de la vellesa el mostren les famílies i les generacions més joves, però també les mateixes persones d’edat avançada. Reconeguem que la imatge que transmeten sobre la vellesa les societats desenvolupades econòmicament i socialment dista molt de ser atractiva o envejable. En part, es pot explicar per la decepció de contemplar que es va perdent el lloc, el protagonisme, el poder físic, intel·lectual, sexual, econòmic, laboral... És una situació, acceptemm’ho, complexa, amb aspectes objectivament negatius i difícil de ser percebuda com a desitjable. I més en un món on el desig s’ha erigit en el

motor de la vida econòmica i fins i tot en mòbil de decisions en l’espai del que és personal. La societat exclou les persones grans i elles mateixes semblen, en molts casos, disposades a arraconar-se al furgó de cua, el dels menys actius. Des d’aquestes dues dimensions complementàries hem de contemplar la situació: què podem fer pel col·lectiu de les persones grans i què poden fer elles per si mateixes? Per començar, una de les assignatures pendents d’aquesta societat, que envelleix a un ritme que demògrafs, economistes i psicòlegs no dubten a qualificar de preocupant, és com canviar la imatge de l’envelliment, pas indispensable perquè tant les persones que entren en aquesta fase vital com la societat modifiquin les seves actituds davant els ancians.


GENT GRAN 23

TRIBUNAMARESME MARÇ 2013 QUÈ PODEM FER PER INTEGRAR LES PERSONES GRANS A LA VIDA QUOTIDIANA? En primer lloc, transmetre a la societat en el seu conjunt les necessitats dels ancians, què pensen, com se senten. Tots hauríem de saber que és una situació que ens arribarà, no podem continuar mirant cap a un altre costat i negar-nos a nosaltres mateixos que ens apropem a la tercera edat o que ja hi hem arribat. És difícil, perquè els interessos de mercat han instal·lat el mite de la joventut i han dictat que aquesta fase de la nostra vida ha de perdurar indefinidament. Cada arruga és una de ferida que hem d’ocultar, en lloc de la constatació feliç del fet que continuem vivint, gaudint del nostre creixement personal. Font: revista.consumer.es

UNA DECISIÓ PERSONAL

SABER DONAR AFECTE

En realitat, què és ser vell? Cada persona va decidint de mica en mica, a vegades per simple avorriment, d’altres per convenciment, que reduirà dràsticament el seu ritme vital, que no farà esport, ni aprendrà informàtica, ni viatjarà, ni practicarà el sexe... En altres paraules, cadascú, en decisió personal i intransferible, estableix quan “és vell per a”... No és el mateix un jubilat que segueix amb els seus passeigs i va regularment a la piscina, seguir l’actualitat llegint diaris, visita els seus amics i familiars, va al cine o al teatre, juga als escacs, participa en un taller d’escriptura, milita i col·labora en una ONG o en un partit polític, que un altre les úniques activitats destacables del qual són dormir, veure la TV, jugar a cartes i queixar-se de les seves malalties davant dels seus companys pensionistes.

L’atenció a l’ancià ha de ser sempre des d’una escolta oberta, positiva i sense judicis de valor ni prejudicis. Aquesta atenció porta implícita la dedicació d’un cert temps per escoltar com es troba aquesta persona gran, com viu, què vol, què li agrada, com percep els seus records i les seves experiències. Aquesta actitud és molt diferent a la d’”escoltar les batalletes de l’avi”. Hem de proporcionar afecte a la gent gran en grans dosis, perquè en aquesta edat és quan es valora més que mai. Però no ens referim a un afecte abstret o apocat, sinó més aviat a l’afecte que es transmet mitjançant aquest interès pel que passa a les persones grans, pel respecte, l’escolta, aquell temps de dedicació... que es tradueix en els nostres gestos, la nostra mirada, el nostre to càlid a l’hora de adreçarnos-hi. I també, per què no, l’afecte manifestat mitjançant la carícia: aquella mà que es posa, que pressiona, que agafa, aquella abraçada que fon la distància i aquell petó que fa sentir que no s’està sol i que s’és estimat i valorat.

casa pairal fundació privada Àmplia zona enjardinada Servei de psicologia Fisio · Animació Serveis integrals

MOLT DE DIÀLEG El diàleg i la solidaritat intergeneracional són els ressorts insubstituïbles per promoure l’aprofitament de la riquesa cultural de les persones d’edat avançada i la millora de la seva autoestima i, a més, per assentar les bases d’una integració òptima de les persones grans a la societat. Ser gran no ha de constituir cap obstacle per ser feliç. . Independentment de l’edat, el seu “interès per la vida” és el factor clau de l’existència i no només depèn d’aquesta persona, sinó també de les xarxes socials en les que funciona la seva vida. Les relacions amb les persones grans han d’estar emmarcades en aquest principi de solidaritat i interès pel que els passa. Hem d’aportar el millor de nosaltres mateixos i adquirir la destresa de transformar les dificultats en possibilitats de millora.

TRÀMITS LLEI DE LA DEPENDÈNCIA C/ Rosari, 59 VILASSAR DE MAR Tel. 93 750 01 18 Fax 93 759 43 13


2424

GASTRONOMIES La Festa del Pèsol de Llavaneres se celebrarà del 19 al 21 d’abril El cap de setmana del 19 al 21 d’abril és la data escollida per a la celebració de la propera edició de la Festa del Pèsol de Llavaneres, que enguany arriba a la 14a edició. Es va decidir el passat dimarts 19 de febrer en una reunió amb comerciants, restauradors i productors locals. Així mateix, es va acordar que la Mostra Gastronòmica del Pèsol de Llavaneres se servirà del 4 al 28 d’abril. La reunió va anar a càrrec del regidor de Promoció Econòmica, Carlos Bartomeu, i del regidor de Relacions amb Empresaris i Comerciants, Antoni Costa, i va aplegar una desena d’assistents. A més de la data de celebració de la Festa del Pèsol 2013, els participants van acordar que enguany el sopar de gala es traslladarà a divendres, en comptes de dijous, i que el preu serà de 35 euros per comensal. L’encarregat d’organitzar el 6è Sopar del Pèsol, divendres 19 d’abril, serà el restaurant Can Jaume. Un sopar de gala que és una oportunitat única per degustar el pèsol garrofal de Llavaneres en totes les seves varietats culinàries. En el decurs del sopar es lliurarà el Pèsol d’Or. La Festa del Pèsol continuarà dissabte 20 d’abril amb la visita a la fira, on es podrà comprar pèsol de Llavaneres a 8 euros/kg, i diumenge 21 amb la tradicional degustació popular de pèsol ofegat de Llavaneres. A més hi haurà sortida de botigues al carrer durant tot el cap de setmana. Text: Ajuntament Llavaneres.

T

Les Jornades Gastronòmiques del Vi DO Alella amplien el seu territori La vuitena edició de les Jornades arriba a vint-i-dos municipis i incorporen enguany restaurants de Barcelona, Mataró, Granollers, Montmeló i Vilassar de Mar. Les Jornades Gastronòmiques del Vi DO Alella segueixen creixent i ampliant el seu àmbit d’influència. Una cinquantena de restaurants de vint-idos municipis del Maresme, el Vallès Oriental i el Barcelonès ofereixen durant tot el mes de març les seves propostes culinàries harmonitzades amb vins de la DO Alella. Tot i la dura situació del panorama econòmic actual, aquestes Jornades organitzades pel Consorci DO Alella es consoliden amb la participació de 54 restaurants i aconsegueixen expandir-se més enllà del territori DO Alella incorporant, per primera vegada, restaurants dels municipis de les dues capitals de comarca, Mataró i Granollers, a més d’un restaurant de la ciutat de Barcelona. L’objectiu de les Jornades és múltiple. Per una banda es treballa per generar sentiment de pertinença del ciutadà dels municipis que integren la DO Alella envers la seva denominació d’origen i, per l’altra, l’esdeveniment contribueix que els restaurants de la zona nodreixin les seves cartes de vins del territori. A més, tot plegat dinamitza l’economia local, una qüestió vital, especialment en temps de

Una imatge de la presentació celebrada al Restaurant La Cuina dels Capitans del Masnou

crisi. Els municipis de la DO Alella es caracteritzen per una alta concentració de restaurants de qualitat, alguns dels quals han esdevingut referència tant al Maresme i el Vallès, com per als ciutadans del Barcelonès. En un moment que la tendència en la restauració, a nivell mundial, consisteix a apostar per aquells productes que s’han produït a poca distància, els vins DO Alella tenen cada vegada una presència més important a l’oferta gastronòmica del territori. I és que quan el turista, bé sigui estranger o de proximitat, visita aquest territori, cada vegada més, demana consumir productes de la zona i vins amb Denominació d’Origen Alella.

FOTO: Ajuntament Alella.

L’oferta gastronòmica i de vins de les Jornades és ben variada i adequada a tots el gustos i butxaques. Els preus dels menús oscil·len entre els 20 i els 40 euros i els vins es serveixen a copes, de manera que els comensals poden degustar més varietats de vins amb els menús. Per ajudar els restaurants a triar les seves harmonies, el Consorci va organitzar al gener una trobada entre els vuit cellers de la DO Alella i els restaurants per tal de posar en contacte els dos sectors i facilitar els restauradors l’elecció dels vins que millor s’avenen amb les seves propostes culinàries. Text: Consorci DO Alella.


GASTRONOMIES 25

TRIBUNAMARESME MARÇ 2013

La coca de Llavaneres, a “La Riera”

LA PROPOSTA DE L’ÀVIA REMEI CREMA DE SANT JOSEP INGREDIENTS: 8 rovells d’ou; 300 g de sucre; 1 litre més 2 dl de llet; 40 g de midó; 1 canó de canyella; 1 pell de llimona.

Un moment del rodatge de la sèrie de TV3

La coca de Llavaneres va ser protagonista d’una seqüència de la sèrie de TV3 La Riera, ambientada al Maresme. Són les postres escollides per finalitzar un sopar a casa de l’actriu Mercè Sampietro, una de les protagonistes indiscutibles de la telenovel·la. En l’escena, que es va enregistrar el febrer, es parla de les excel·lències de la coca de Llavaneres i es donen detalls de la seva elaboració. Una manera de promocionar Llavaneres i aquestes postres, que tenen marca de garantia de qualitat, i alhora de personalitzar la sèrie amb la gastronomia maresmenca. El capítol s’emetrà el proper dilluns 11 de març. La seqüència en què apareixerà la

FOTO: Cedida.

coca de Llavaneres té lloc a casa de la pubilla de Can Riera i mare de la família Guitart Riera, Mercè Riera, que encarna la coneguda actriu Mercè Sampietro. Concretament, transcorre al final d’un sopar en què hi estan convidats el personatge de l’Andrea Santacana, que interpreta l’actriu Pepa López, i el personatge a qui dóna vida l’actor Ferran Rañé. Als comensals els semblen unes postres excel·lents i el personatge de Rañé pregunta a l’amfitriona com l’ha elaborat. A més d’explicar-li que és coca de Llavaneres, li detalla els ingredients principals amb què s’elabora: crema, pasta de full i coberta de pinyons i sucre. Text: Ajuntament Llavaneres.

PREPARACIÓ: Posem al foc 1 litre de llet amb la canyella i la llimona. Quan arrenqui el bull la traiem del foc i la colem. Batem els rovells dels ous amb el sucre i deixem el midó amb els 2 dl de llet freda. Barregem la llet calenta amb els ous, el sucre i el midó i la posem al foc. La posem a coure a foc ben baix, tot remenant-la fins que comenci a espessir-se. Anem amb compte que la crema no arribi a bullir. Per últim, la tornem a colar perquè no quedi cap grumoll, la posem en una plata fonda i li traiem la canyella i la llimona per deixar-la refredar. INFORMACIÓ: La diferència entre la crema de Sant Josep i la crema catalana és que l’última es pot cremar per sobre amb un pols de sucre i un pols de canyella. Segueix a TRIBUNA Maresme la proposta culinària de la popular cuinera mataronina Àvia Remei. Pots trobar més receptes seves a la web www.aviaremei.com

BOUQUET D’A BLANC Vi blanc sec el·laborat amb varietats autòctones de la DO Alella com són la pansa blanca i la garnatxa blanca conreades amb l’agricultura ecològica. Producció limitada. Es tracta d’un cupatge únic a la zona i que ha fet que la versió 2010 d’aquest vi obtingués la nota més alta entre tots els vins Denominació d’Origen Alella a la Guia de Vins de Catalunya 2012. TAST: Color: Groc palla lluminós amb reflexos característics verdosos. Aromes: Fresques de flors i fruites blanques amb una suau fragància cítrica. En boca: Entrada suau, evolucionant cap a sensacions afruitades amb una acidesa fresca i equilibrada. Estructura esbelta i sedosa. El final és llarg amb una persistència inspiradora del terrer. Caràcter mediterrani en estat pur. Estem davant d’un gran binomi joventut-complexitat.


26

APUNTS MÓN LEGAL

Mesures urgents contra els desnonaments per impagament de la hipoteca: un problema complex 4. MÉS CONTROL DE LES EMPRESES TAXADORES. Per tal de subjectar els seus informes de taxació al real valor actual de l’immoble i sotmetre-les a un major control per part del sector públic.

XAVIER CASAS MARTÍNEZ Advocat. JCM ADVOCATS xcasas@icamat.org

L’extraordinària i greu crisi econòmica que afecta gran part de la societat ha generat una multitud de problemes, entre els quals destaca l’impagament del préstec hipotecari i la consegüent pèrdua del bé que va servir de garantia: l’habitatge adquirit en propietat. Amb el pas del temps, molts dels prestataris han comprovat que els resulta impossible complir amb la seva obligació de pagament — no en falten causes: pèrdua de l’ocupació, separació i divorci dels propietaris hipotecats, sobreendeutament no previst, insolvència econòmica...— i en aplicació del que disposa el contracte de préstec i la legislacio vigent, el creditor acaba executant en via judicial la garantia hipotecària, el desenllaç del qual suposa la pèrdua de l’habitatge, a causa precisament d’aquest reiterat impagament. A hores d’ara de la crisi i per tal de protegir el sector de població més desemparat i vulnerable, els partits polítics majoritaris han acordat l’adopció immediata d’una sèrie de mesures

Un dels actes reivindicatius per evitar els desnonaments

legals destinades a evitar el desnonament forçós d’aquestes persones immerses en situacions reals de pobresa o estat de necessitat. D’aquesta manera i a partir de mitjans de novembre del 2012 s’apliquen les següents mesures: 1. SUSPENSIÓ DEL DESNONAMENT. Per als supòsits de deutors que no ingressin més de 19.200 euros anuals, la quota hipotecària superi el 50% dels seus ingressos mensuals, víctimes de violència de gènere, unitats familiars nombroses amb algun fill menor de tres anys o amb algun membre amb discapacitat superior al 33% o en situació de llarg atur. Tot això, sempre que es tracti del primer habitatge i no es

FOTO: ACN

tinguin altres immobles. 2. PRÒRROGA EN L’EXECUCIÓ DEL LLANÇAMENT. També aplicable als collectius més desfavorits, suposarà la suspensió del llançament per un període de dos anys, temps durant el qual els deutors hauran de trobar la manera de pagar el seu deute. 3. MÉS PROTECCIÓ ALS FIADORS DEL PRÉSTEC HIPOTECARI. En el sentit d’obligar el creditor, en cas d’impagament, per accionar en primer lloc contra el deutor principal i només si aquest és insolvent, demanar als avaladors (que normalment són parents o amics del prestatari).

VALORS

L’associació cultural Valors demana col·laboració per editar un llibre sobre l’èxit i l’ètica La revista Valors, que acaba d’arribar al número 100, ja va anunciar durant l’acte a Tecnocampus Mataró-Maresme del passat 22 de gener que la manera de celebrar l’efemèride seria a través de l’edició d’un llibre amb l’editorial d’ètica Proteus, amb qui l’associació que edita la revista treballa de forma conjunta en diverses

5. CREACIÓ D’UN PARC D’HABITATGES DE LLOGUER SOCIAL. Al qual podran accedir les persones afectades per la pèrdua de l’habitatge després del procés hipotecari, facilitant-los l’accés a un habitatge de lloguer en condicions ajustades al seu nivell d’ingressos actual. Totes aquestes mesures no tindran eficàcia retroactiva, en el sentit de ser aplicables als que ja han perdut el seu habitatge per l’impagament del préstec, si bé podran acollir-se als beneficis del lloguer social. Altres qüestions com la imposició de la dació en pagament al creditor o la regulació dels interessos de demora pactats en cas d’impagament seran tractades pels grups parlamentaris en dates pròximes. En definitiva, un elenc de mesures que han de permetre moderar els efectes negatius que suposa la pèrdua de l’habitatge respecte a aquells que estan patint especialment la crisi, drama al qual no són aliens els diferents agents socials i econòmics.

OCI JUVENIL iniciatives. El volum apunta la tesi de què tenir valors, actuar amb una certa ètica, no té perquè estar renyit amb aconseguir l’èxit en els projectes que un intenta assolir; és adir, tenir valors també pot conduir a l’èxit. Entre els entrevistats que figurarien al llibre hi ha personalitats tan destacades com l’expolític Federico Mayor Zaragoza, la model Judit Mascó, el periodista Iñaki Gabilondo, l’illustrador Roser Capdevila, l’escriptora Ana María Matute, l’empresari Pau García-Milà, el cuiner Joan Roca i el publicista Lluís Bassat, entre altres. Per tal d’aconseguir els 3.500 euros que es requereixen de cara a l’edició del llibre, Valors i Proteus han penjat aquest projecte a la pàgina de

micromecenatge Verkami. També s’hi pot accedir a través de la web de Valors, a www.valors.org. QUÈ ÉS VALORS? Valors és una publicació editada des del voluntariat per l’Associació Cultural Valors, entitat sense ànim de lucre. Revista especialitzada en la reflexió entorn els valors humans i l’actualitat vista des d’aquest prisma. També elabora un programa de ràdio setmanal a La Xarxa des de Mataró Ràdio, Valors a l’alça, cada dissabte d’11 a 12 de la nit, i compta amb una web –www.valors.org-, amb contingut propi. I té presència a Youtube, Facebook i Twitter. Més informació a: www.verkami.com/projects/4619-valors-una-via-cap-a-l-exit

Nou espai d’oci alternatiu Gratacel és el nou espai d’oci alternatiu, d’aventura, diversió i creativitat a Mataró per a joves de 9 a 16 anys, que pretén cobrir les necessitats dels adolescents, oferint-los l’oportunitat de gaudir del seu temps lliure en un espai tancat “sense pares”, per desenvolupar la seva identitat treballant en grup i realitzar i participar en una gran varietat d’activitats i esdeveniments. És un espai pioner, únic i innovador amb propostes com un circuit d’aventura indoor, audiovisuals, noves tecnologies, sessió de DJ, tallers manuals, pista esportiva polivalent i espai de destresa manual. GRATACEL. Carrer Alcalde Abril 34-36. MATARÓ. Tel 93 799 39 56 · www.gratacel.es


PROPOSTES CONCERTS

Aquesta secció és una selecció dels actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes que surt publicat TRIBUNA Maresme. La recepció de les propostes per a l’agenda és fins al dia 20 del mes en curs, al correu info@tribunamaresme.com.

CABRERA DE MAR. ENVELAT MUNICIPAL Concert de Sardanes amb la Cobla Ciutat de Cornellà. Diumenge 10 a les 16h. EL MASNOU. CAN MALET, SEGONA PLANTA “Dones compositores”. Divendres 8 a les 19:30h. M. Rosa Ribas oferirà una conferència acompanyada al piano per M. Àngels Miró. I també es llegirà el manifest. EL MASNOU. ESPAI ESCÈNIC CA N’HUMET Festival Metal, de l’associació Metròpolis. Dissabte 16 a les 21h.

3r Cicle.cat MATARÓ. SALA PRIVAT. DIVENDRES A LES 23H.

EL MASNOU. CAN MALET, SEGONA PLANTA Poesia i música per la igualtat. Dissabte 9 a les 19h. Dones per la Igualtat del Masnou, amb Poesia en Acció i el suport d’UNESCO del Masnou i Amnistia Internacional del Masnou. MATARÓ. AULA DE MÚSICA MASAFRETS Recital de violí. Divendres 8 a les 21h. A càrrec d’Ariadna Rodríguez.

La Sala Privat de Mataró aposta per tercer any consecutiu per programar un cicle de concerts en llengua catalana: el CICLE.CAT. A partir del mes de març passaran per la Sala Privat una combinació equilibrada d’artistes consolidats i joves promeses. De Quimi Portet a Quart Primera, de Pep Sala a Blaumut o de La Porta dels Somnis a The Mamzelles, són algunes de les propostes. Completen el cartell Cesk Freixas i Miquel Abras, els maresmencs Filippo Landini i Joan Colomo. Els propers concerts són: • Quart Primera. Divendres 8 de març • Quimi Portet + Ivette Nadal. Divendres 15 de març • Cesk Freixas + Miquel Abras. Divendres 22 de març

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Gospelsons. Dins el 8è Cicle de Músiques Tranquil·les. Divendres 8 a les 22h.

TEATRE

ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIA Les bailo un cuento, les cuento un tango. Divendres 22 a les 20h. Espectacle per a adults. Tangos amb contes, música i ball. Noemí Caballer ens contarà històries amb amors descarnadors i passions ‘porteñas’. Claudio Frost i Maia Surribas, ballarins de tango, ens explicaran històries ballant amb els seus cossos.

MATARÓ. CLAP Trogloditas: 30è aniversari. Divendres 8 a les 23h. Mítics, fidels al Rock & Roll dels 80 i grans amants del directe, Trogloditas tornen als escenaris. MATARÓ. FOMENT MATARONÍ Vanguard Duo. Dissabte 9 a les 20.30h.

EL MASNOU. ESPAI ESCÈNIC CA N’HUMET Sueños de arena. Diumenge 24 a les 19h. Espectacle que combina art amb sorra, circ, música en directe, titelles i pintura ràpida. A càrrec de Borja González, de la companyia Ytuquepintas. Venda d’entrades anticipades a www.quedat.cat.

Equilibristes VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSA. DISSABTE 9 A LES 21H. Pot una petita relliscada en un pas de peatons canviar-te la vida? Doncs si, i això és el que li va passar al protagonista de la història. Ens ho explica de viva veu, acompanyat d’uns amics músics que no han sabut dir-li que no a la seva dèria. Contemplarem el petit món que ell s’ha creat per tal de no caure de nou dins el pou on va viure tant de temps. Mica en mica, ens mostrarà el seu passat... i com encara el futur. Un espectacle a càrrec de Farrés Brothers i els Amants de Lulú que et fascinarà. Preu: 13€; Anticipada: 10€. Més informació a: www.teatrelamassa.cat. Entrades a: www.telentrada.com i www.atrapalo.com.

MATARÓ. SALA CABANYES El diari d’Anna Frank. Dissabte 9 a les 21.30h i diumenge 10 a les 18.30h. Direcció Joan Peran. Preu: Platea 11 € - Amfiteatre 9. MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Art amb sorra. Dissabte 9 a les 21.30 h i diumenge 10 a les 18h.De la companyia Ytuquepintas. Un espectacle visual i poètic d’il·lustració i art amb sorra amb el qual crea una atmosfera emocionant. MATARÓ. SALA CABANYES Lleugeres tempestes al centre del cor. Divendres 15 i dissabte 16 a les 21.30h, diumenge 17 a les 18.30h. Obra de l’actor i dramaturg Enric Benavent, dirigida per Carles Maicas i Antonio Garcia.

Concert de clarinet i acordió. Dins el VIII Cicle de Concerts de Cambra i Joves Intèrprets. MATARÓ. FOMENT MATARONÍ Zoomwatts!!! Diumenge 10 a les 12h. Un espectacle amb lletra d’Anna Fité i partitura de Saki Guillem. Amb Txell Sust, Jofre Bardagí, Salva Racero i Georgina Llauradó. Aportació voluntària a benefici de Càritas. MATARÓ. EL PÚBLIC Ninette & The Goldfish + Marc Ràmia. Dins el 8è Cicle de Músiques Tranquil·les. Diumenge 10 a les 20.30h. MATARÓ. CLAP Pau Vallvé. Divendres 22 a les 22h. Dins el 8è Cicle de Músiques Tranquil·les.Presentarà el seu darrer disc ‘de Bosc’, un disc que ha gravat i tocat ell sol al seu estudi discogràfic.

Antònia Font

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL DIVENDRES 15 A LES 22H Dins el 8è Cicle de Músiques Tranquil·les. 40 noves cançons, són les que veurem en el nou espectacle dels mallorquins, en un canvi de format-cançó després del seu disc mé exitós.

MATARÓ. CLAP Gospel meets Flamenco. Dissabte 23 a les 22h. Dins el 8è Cicle de Músiques Tranquil·les. Una aproximació als punts comuns entre el flamenc i el gospel. MATARÓ. CLAP Brams. Dijous 28 a les 23h. El grup liderat per en Titot seguirà portant la seva oferta arreu dels Països Catalans. PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT Concert de cançó catalana i sarsuela. Divendres 8 a les 21.30h.. A càrrec dels intèrprets: Anna Puche Rosado i Alejandro Picó Lionís.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍ I tu, tens feina? Diumenge 17 a les 18.30h. A càrrec del grup Tona’78 Talia. MATARÓ. CAN GASSOL Acorar. Diumenge 17 a les 19h. De Toni Gomila. Un espectacle que reflexiona a l’entorn de la identitat col·lectiva dels pobles i sobre què és el que ens defineix. PREMIÀ DE DALT. ESPAI SANTA ANNA Circus. Dissabte 9 a les 20h. Activitats dia de la dona treballadora . A càrrec de l’alumnat de Teatre Musical de l’Escola Municipal de Música. A continuació “Sopar de dones i ball”. Pel sopar cada participant haurà de portar una plat i una beguda a compartir. Cal realitzar la reserva: igualtatpladebarris@pre miadedalt.cat . PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT Lectura: Entre Dones. Divendres 15 a les 21.30h. La companyia Dimecresalesnou, presenta la lectura dramatitzada d’Entre dones de Santiago Moncada. PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT Dubte. Dissabte 23 a les 21.30h. De John Patrick Shanley. Direcció de Silvia Munt. Amb Rosa M. Sardà, Ramon Madaula, Mar Uldemolins i Nora Navas. VILASSAR DE MAR. ESPAI CULTURAL CAN BISA Anguilas. Diumenge 10 a les 19h. Teatre monòleg tragicòmic a càrrec de la companyia Andrés Cavallin.

Quimi Portet

EL MASNOU. ESPAI ESCÈNIC CA N’HUMET DISSABTE 9 A LES 22:30H Quimi Portet presenta Oh my love, el seu vuitè disc, i aprofita el concert per repassar temes de la seva extensa carrera en solitari.

CINEMA ALELLA. CAN LLEONART Una botella en el mar de gaza. De Thierry Binisti, França i Israel (2011). Dijous 14 a les 19.30h. La pel·lícula, basada en la novel·la de Valérie Zenatti, explica el conflicte entre Israel i Palestina, aproximant-nos a l’arrel d’aquest i qüestionant el sentit de la guerra, el patiment i la por diària que es viu. EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINES V Mostra de Curts de Dones. Divendres 22 a les 19:30h. Preu: Gratuït. MATARÓ. ARCÀDIA CAFÈ CULTURAL Cinema amb nom de dona. Dimecres 13 a les 21h. Amb la projecció dels curts Un mundo de juguete, d’Ana Puit Juste, i Deliris d’una poetessa, de Sandra Sàrrias. MALGRAT DE MAR. CENTRE CULTURAL En la casa. De Françoise Ozon, França (2012). Divendres 15 a les 22.30h.. PREMIÀ DE DALT. CASA DEL TERÇÓ De dioses y hombres. De Xavier Beauvois, França (2011). Diumenge 10 a les 18h. L’epopeia d’uns monjos màrtirs a Algèria. PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUME El Havre. Divendres 15 a les 22h. D’Aki Kaurismäki, Finlandia (2011).


28 PROPOSTES

MARÇ 2013 TRIBUNAMARESME

SORTIDES

ALELLA. LA ROCA DEL VALLÈS Sortida. La ruta prehistòrica de Can Gol-Céllecs. Diumenge 10 de 9.30h a 14h. Distància: 5,1km. Desnivell: 337 m. Gossos: sí. Gratuït. Cal inscriure-s’hi prèviament al Punt d’Informació del Parc de la Serralada Litoral de l’Oficina de Turisme d’Alella. (www.alella.cat/turisme, oficinadeturisme@alella.cat o p.slitoral. lleonart@diba.cat). Organitza: Consorci del Parc de la Serralada Litoral.

Nordik walking: de Calella a Malgrat ST. VICENÇ MONTALT. APARCAMENT C/ GINESTA. DIUMENGE 10 A LES 9H. Caminarem ben a prop del mar, per el camí que uneix aquets pobles de costa. Vine amb nosaltres a practicar una activitat recomanada per a metges i terapeutes per a fer treballar el 90% de la musculatura del cos. Ens movem per terreny pla i en marxes relativament curtes de unes dues hores i mitja. Dificultat baixa: Per a tota la família. Són necessaris els bastons de Nordik Walking. Coordinador: Josep Grau 666 77 12 81. www.montaltrek.org.

ALELLA. PLAÇA D’ANTONI PUJADES Sortida. El Parc Natural del Cap de Creus. Dimecres 20 a les 7.30h Plaça d’Antoni Pujadas. Dificultat baixa: Desnivell de pujada: 215 m/desnivell de baixada 215 m / distància 7,8 km / temps 4.30h. Cal inscriure-s’hi amb antelació (Guia: Ramon Rodríguez, de Giroguies www.giroguies. com). Pots trobar més informació a www. canlleonart.com. EL MASNOU. PLAÇA DE MARCEL·LINA DE MONTEYS Passejada pel nostre entorn. Diumenge 17 a les 9h. Durada: 3 hores i 30 minuts. Passejada matinal: ruta prehistòrica de Céllecs (Vilanova del Vallès). Sortida amb cotxes particulars cap a Vilanova del Vallès, a prop de Vallromanes.

CABRERA DE MAR. PISTA DE BÀSQUET Faixmob 8 M. Lectura del manifest del dia internacional de la dona treballadora. Divendres 8 a les 18.30h. CALDES D’ESTRAC. FUNDACIÓ PALAU Poesía: l’eterna revolta. Dissabte 30 a les 17.30h. Visita guiada + recital a càrrec d’Anna Maluquer. MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS 5è Campionat mundial de scrabble en català. Dissabte 9 de 10h a 14h i de 15.30h a 19.30h, diumenge 10 de 9h a 15h.

La Setmana Santa de Mataró MATARÓ. DIVERSOS INDRETS · La Passió. Últims dies de Jesús. Diumenge 17. 19.30h i 21h. Pati de la presó. · Processó del prendiment. Diumenge 24 a les 18.30h. des de pl. Santa Maria. · Desfilada dels Armats. Dijous 28 a les 19.30h. des de plaça Santa Maria. · Homenatge a la ciutat. Dijous 28 a les 20h. a la plaça de l’Ajuntament. · Processó Nit de Silenci. Dijous 28 a les 21.30h. des de plaça Santa Maria. · Processó general de Mataró. Divendres 29 a les 19.30h. Plaça Santa Maria. Amb la participació de totes les confraries i els Armats de Mataró.

ALELLA. CAN MANYÉ Tertúlia. La dona real i la dona imaginada. Dijous 7 a les 20h. A càrrec d’Erika Bornay, historiadora de l’Art de la UB i escriptora. Acte inclòs dins del 2n Festival Mirades de Dones. CALDES D’ESTRAC. FUNDACIÓ PALAU Presentació de la poesia de Maria-Mercè Marçal + recital. Divendres 8 a les 19.30h. Presentació a càrrec de Jaume Aulet. Recital a càrrec de Laia Noguera. CALDES D’ESTRAC. FUNDACIÓ PALAU Els poetes Ramon Balasch, Narcís Comadira i Jaume Creus conversen. Dijous 21 a les 19.30h.

EXPOSIC.

MATARÓ. CASA COLL I REGÀS Entrada lliure a la Casa Coll i Regàs. Diumenge 24 a les 10.30h. Visita cultural audioguiada. SANT VICENÇ DE MONTALT. APARCAMENT C/GINESTA Raquetes de Neu: Puigllançada (dia 16) i Tossa D’Alp (dia 17). Dissabte 16 i Diumenge 17. Farem estada al refugi i caminarem amb les raquetes i coronarem aquets dos cims mentre ens desplacem per aquest paisatge blanc i amable. Dificultat mitja. Cal avisar 10 dies abans per tal de fer la reserva al Refugi. Coordinador: Sisku Calopa 660 328 148. www.montaltrek.org. TEIÀ. ROTONDA PASSEIG DE LA RIERA Sortida de senderisme. Montserrat. Els Ecos i Els Flautats. (Anoia) Dissabte16 a les 7h. Data màxima d’inscripció. 10/02/13. Cal tenir licencia de la FEEC. mes informació a: www.clubexcursionistateia.cat.

ALELLA. CAN MANYÉ Ànima... més llum! Ànima... res més! Visita comentada a l’exposició de Mario Pasqualotto. Diumenge 10h a les 12h. CABRERA DE MAR. BIBLIOTECA ILTURO Maria Teresa Vernet i Real, compromís de gènere i de modernitat. Fins al 24 de març. Vernet va ser la primera dona a guanyar el Premi Joan Creixells, l’any 1934, i va ser la personalitat literària femenina de referència. MATARÓ. ATENEU CAIXA LAIETANA Un nàufrag a Venècia. Fins al 7 d’abril. Mostra de l’obra pictòrica de Noemí Carrau.

DIVERSOS

XERRADES

MATARÓ. SEU FUNDACIÓ CAXA LAIETANA. CASA COLL I REGÀS El triangle modernista al Maresme. Dissabte 9 a les 10h. Ruta d’un dia que permet descobrir el modernisme de Mataró i Canet de Mar. Inscripció prèvia a l’Oficina de Turisme de Mataró.

CABRERA DE MAR. BIBLIOTECA ILTURO Presentació: Lluny de Pekín, d’Andrea Rodés i Dues ratlles vol dir positiu de Joan Botta. Dimarts 12 a les 19h. A càrrec d’Albert Calls. CABRILS. BIBLIOTECA Tertúlia literària: El carrer de les Camèlies, de Mercè Rodoreda. Divendres 15 a les 18h. CABRILS. BIBLIOTECA Presentació del llibre: Adiestramiento que funciona, de Ken Sewell. Divendres 15 a les 20.30h. Amb la presència de l’autor. EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINES Antonio Machado. Diálogo del poeta con su tiempo. Dimarts 12 a les 18:30h. Conferència a càrrec de Teresa Martín Taffarel.

CABRERA DE MAR. ENVELAT MUNICIPAL Conferència de Joan Laporta. Divendres 8 a les 18h. Organitza: ANC.

EL MASNOU. CAN MALET, SEGONA PLANTA Conferència: “La dona, avui”. Divendres 15 a les 19:30h. Angelina Hurios ens parlarà del paper de la dona en la societat actual. Tancarà l’acte una audició de gospel, a càrrec del grup Scandicus. Les cançons interpretades a l’acte seran de dones compositores.

CABRERA DE MAR. CAN MARTINET Taula rodona ‘L’atur en femení’. Divendres 8 a les 19.30h.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA Xerrada: Plena ocupació. Dijous 7 a les 19h. A càrrec de Josep Aracil.

MATARÓ. ESPAI LAIA L’ARQUERA CTRA. N-II KM.646 (ANTIC SOLAR FABRICA IVECO) Fira d’Antiguitats i Brocanters de Mataró. Dissabte 9 de 9h a 15h. Després de l’èxit obtingut en edicions anteriors, Firantic Maresme organitza la segona fira d’Antiguitats, Brocanters, col·leccionisme i oportunitats d’enguany. MATARÓ. NOU PARC CENTRAL Diada de l’ensenyament públic del Maresme. Diumenge 10 a partir de les 10.30h. Matí de gegants, tallers i música dins els actes reivindicatius per l’actual situació del món educatiu. Organitza: Assemblea Groga i Moviment Educatiu del Maresme.

MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITAL SANT JAUME Ajudar a millorar el benestar dels teus és fàcil si saps com: Reflexologia per a ús personal. Dilluns 11 a les 19h. A càrrec de Carme Guillén massatgista i reflexologa. Cal inscripció prèvia a www.fundaciohospital.org. MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA Premi Pare Colom. Dijous 14 a les 19h. Presentació de llibres. MATARÓ. LES ESMANDIES CASAL DE BARRI Crisi econòmica o crisi de valors? Divendres 15 a les 19h. MATARÓ. CARRER DE SANT JOSEP, 9 CAPS.A. 13/13. 3/13. Enric Casasses. Divendres 15 a les 20h. Recital poètic a càrrec d’Enric Casasses. MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITAL SANT JAUME Conferència: Mindfulness: una tècnica psicològica emergent. Dilluns 18 a les 19h. A càrrec d’Eva Moscoso, psicòloga. Cal inscripció a www.fundaciohospital.org. MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITAL SANT JAUME Tinc obsessions, què he de fer? Dimecres 20 a les 19h. A càrrec de l’Associació REEIXIR. Cal inscripció www.fundaciohospital.org.

PREMIÀ DE DALT. SANTUARI DE LA CISA 29à aniversari de l’Associació de la Gent Gran. Diumenge 17. A les 12.30h Missa amb la Coral Primiliana al Santuari de la Cisa. A les 18h Espectacle/ Show (Play Back) a la sala teatre del Casal. VILASSAR DE DALT. PLAÇA DE LA VILA Calçotada popular. Divendres 10 a les 14h. Calçotada organitzada pels Diabòlics Anònims amb dinar, bingo i festa fins les 18:30h. Per un preu de 12€ el menú inclou 12 calçots, botifarra, amanida, romescu, pa amb tomàquet, vi o aigua i postres. Venda anticipada de tiquets a Perruqueria Nuova. VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSA Inauguració del boulder i el Rocòdrom de la Massa. Diumenge 10 a les 13h. Organitza: Secció de Muntanya de La Massa. Centre de Cultura Vilassarenc.

MATARÓ. ATENEU CAIXA LAIETANA Entre mar i terra. Presències. Fins al 7 d’abril. Pintures i escultures de Carme Riera. Entre terra i mar. Paisatges. Fins al 7 d’abril. Paisatges de Concha Ibáñez. PREMIÀ DE DALT. BIBLIOTECA JAUME PERICH Exposició de les fotos guanyadores de “Digiphoto”. Fins al 15 de març. PREMIÀ DE MAR. MUSEU DE L’ESTAMPACIÓ Inauguració de l’exposició Campions del motociclisme. Diumenge 10 a les 12.30h. Exhibició de motociclisme a càrrec de Josep Garcia, actual campió de Catalunya Enduro.

VILASSAR DE DALT. PLAÇA DE LA VILA Aplec de la Sardana i fira d’Artesans. Divendres 17 tot el dia. Organitzat pel Grup Sardanista de Vilassar de Dalt.

TEIÀ. CMC LA UNIÓ Amor? Una exposició sobre violència de gènere. Inauguració: dimecres 13 de març a les 19h a la CMC La Unió. Fins als 24 de març. Presentació de l’exposició de cartells feta per diferents artistes plàstics de l’Estat espanyol. Lectura, també, del manifest unitari a favor dels drets de les dones. A continuació: Concert Kassia, Grup de música clàssica .

VILLASSAR DE MAR. AV. EDUARD FERRÉS Fira Fora Estocs. Dissabte 9 de 10h a 20h. Productes i articles de la temporada anterior a bon preu.

VILASSAR DE MAR. ESPAI CULTURAL CAN BISA Exposició de fotografia Art en femení. Fins al 7 abril. A càrrec del grup de fotografia de Viladona “Una mirada particular”.

MATARÓ. NAU GAUDÍ Presentació: Itineraris. Un recorregut per les arquitectures de referència a Mataró. Dimecres 20 a les 19.30h. Josep Muñoz i Manel Recio, han seleccionat dotze edificis de la ciutat que permeten prendre com a referència els grans mestres de l’arquitectura. MATARÓ. FUNDACIÓ CAIXA LAIETANA Acte de reconeixement al tenor Eduard Giménez. Dimecres 20 a les 20h. MATARÓ. AJUNTAMENT DE MATARÓ Inauguració de l’Any Punsola. Dijous 21 a les 20h. S’inicien els actes del centenari del naixement del poeta amb la conferència “Josep Punsola i Vallespí: ànima de poeta”, a càrrec de Jaume Vellvehí. PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUME Homenatge a en Jesús Fuxet i Compte. Diumenge 17 a les 18h. PREMIÀ DE MAR. MUSEU DE L’ESTAMPACIÓ Les llegendes del Maresme. Diumenge 17 a les 12h. Xerrada a càrrec de Ramon Coll. PREMIÀ DE MAR. MUSEU DE L’ESTAMPACIÓ Taula Rodona sobre el motociclisme. Diumenge 24 a les 12h.

TEIÀ. BIBLIOTECA CAN LLAURADOR Trobada amb la Gemma Lienas. Dijous 7 a les 19h. ens parlarà del seu llibre Rebels, ni putes ni submises. TEIÀ. ESCOLA BRESSOL ELS GALAMONS Entre pares i mares: Pautes, rutines i límits 0-3. Dijous 21. Xerrada participativa per a pares, mares i familiars que vulguin reflexionar entorn a l’educació dels infants. VILASSAR DE DALT. MUSEU ARXIU Presentació del llibre: El Maresme fantàstic. Llegendes. Divendres 15 a les 20h. A càrrec de Ramon Coll. VILASSAR DE DALT. BIBLIOTECA PAU PIFERRER Tertúlia literària sobre Bartleby, l’escrivent de Herman Melville amb la col·laboració voluntària de Juli Palou. Dijous 21 a les 19 h. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA MUNICIPAL Xerrada : XVIIIè Congrès del Partit Comunista Xinès. Divendres 8 a les 19h. A càrrec de Raúl Donoso, sociòleg VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA MUNICIPAL Xerrada: L’acolliment infantil. Desemparament, tutelatge i acolliment. Dijous 21 de 19h a 21h. A càrrec de María Liceras.


PROPOSTES 29

TRIBUNAMARESME MARÇ 2013

INFANTIL

MATARÓ. NAU GAUDÍ La capsa de la imaginació. Diumenge 17 a les 11.30h. Visita i conte amagat en dues obres de Serra de Rivera. A partir de 5 anys.

ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIA Hora del conte. Dimarts 19 a les 17.30h. A càrrec d’Assumpta Mercader amb la sessió El cul d’en Jaumet i altres contes.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Alquímia. Diumenge 17 a les 18h. Dos clowns barregen diversos elements per crear moments sorprenents. Amb El Negro y el Flaco.

CABRERA DE MAR. BIBLIOTECA ILTURO Vols ser un Atrapallibres? Dijous 7 a les 18h. 3a trobada de nens i nens participants al premi ‘Atrapallibres’ 2012-13.

MATARÓ. BIBLIOTECA CAIXA LAIETANA Tallers de Primavera a la biblio. Dilluns 25, dimarts 26 i dimecres 27.

MATARÓ. BIBLIOTECA CAIXA LAIETANA Llegim el conte: Corb, de Leo Timmers. Dijous 7 a les 17.30h. La bicicleta de l’avi, de Stefan Boonen. Dijous 14 a les 17.30h. El pirata Esgarrifa, de Jean-Pierre Jäggi. Dijous 21 a les 17.30h.

La mà de Taaroa

EL MASNOU. ESPAI ESCÈNIC CA N’HUMET DIUMENGE 17 A LES 18H L’espectacle La mà de Taaroa presenta una història plena de màgia sobre la creació de l’univers. Ens descobrirà, a través d’imatges, pintura, música en directe i narració, una bonica llegenda d’Oceania. Preu: 3 euros.

MATARÓ. CA L’ARENAS La foscor no fa por. Dissabtes 9,16 i 23 a les 18h. A partir de 5 anys. Places limitades.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA L’hora del conte. Dimarts 12 a les 18h: L’Artur i la Clementina. A càrrec de Montse Margalef. Dimarts 19 a les 18h: La caça del petó. A càrrec de Carmen Millán Guerra.

PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECA MARTÍ L’hora del conte: Quina animalada! Dimecres 20 a les 18h. A càrrec de Ma Àngels Gil. PREMIÀ DE MAR. PATRONAT TEATRE Sasif i la bruixa de Jaravulà. Diumenge 24 a les 18h. Espectacle de la Cia. Fanàtik Visual.

MATARÓ. SALA-CASAL ALIANÇA Oiaraki, el castell dels ocells. Diumenge 10 a les 12h. Una divertida farsa de titelles que parla del respecte a la diferència i el diàleg. A càrrec de Binixiflat. MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS L’hora del conte. Dilluns 11 a les 18h: La vaca que va pondre un ou. A càrrec de Sílvia Barragán. Dilluns 18 a les 18h: D’on surt aquesta nena? A càrrec de Josep Roca. Dilluns 25 a les 18h: Els contes de la Marta. A càrrec de Glòria Arrufat.

PREMIÀ DE DALT. PAVELLÓ POLIESPORTIU DIVERTIT 2013: XVIII Festival de la Infància i la Joventut. Del 28 al 31 de març. Atraccions infantils i activitats dedicades als joves com inflables, jocs tradicionals, etc.

TEIÀ. BIBLIOTECA CAN LLAURADOR Hora del Conte: Schneewittchen, dels germans Grimm. Dimarts 19 a les 18h. a càrrec de Leslie Pericot. Coneixerem aquest conte de la Blancaneus en la seva llengua original. També jugarem amb els poemes i les endevinalles de la Lola Casas. A continuació: Taller: confeccionarem un mural poètic.

Confetti Circus

VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSA DIUMENGE 10 A LES 12H Espectacle familiar de circ. Un espectacle ple d’emoció, colors, música i humor on la mainada hi pren part de manera activa: repetint frases o paraules, contestant a alguna pregunta, seguint ritmes... Preu: 6€.

VILASSAR DE DALT. BIBLIOTECA PAU PIFERRER Flash de contes. Divendres 8 a les 18.30h. Contes gegants a càrrec de Cèsar Carmona. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA MUNICIPAL L’hora del conte: Rosa caramel i altres contes. Divendres 8 a les 17.30h. Especial Dia de la dona. A càrrec de Laia Ventura.

CURSOS I TALLERS ALELLA. CAN LLEONART Taller d’astronomia Com funciona el meu telescopi? Dimarts 12 de 19h a 20.30h. s’explicarà quins són els tipus de telescopis més comuns del mercat, les seves característiques i el seu funcionament bàsic. Més informació a www.canlleonart.com. ALELLA. CAN LLEONART Taller de cuina amb Termomix. Dimecres 13 de 18 a a 20h. Per a aquelles persones interessades a aprendre els secrets i les possibilitats de la termomix. Més informació: www.canlleonart.com. ALELLA CAN MANYÉ Taller d’introducció a la poesia visual. Diumenge 17 a les 11h. Veurem el treball de diversos fotògrafs contemporanis i farem un photo walk per descobrir la poesia als carrers d’Alella. Cal inscriure-s’hi prèviament a Can Manyé. Aquest taller té per objectiu facilitar la teva participació a l’iniciativa Espais poesia 2.0. Una mirada poètica. Omplim la xarxa de poesia! En la quals podràs participar a la setmana de poesia d’Alella amb micro poemes a twitter i compartint les teves fotografies amb una mirada poètica a instagram amb el hashtag #epoesialella #alella. A càrrec de Mònica Urrútia, comunicadora visual. MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITAL SANT JAUME I SANTA MAGDALENA Taller d’entrevista motivacional. Dissabte 9 de 9h a 13.30h i de 15h a 19.30h.. A càrrec de Lidia Segura, psicòloga, docent de Grup Espanyol de Treball en Entrevistas Motivacionals (GETEM). Inscripcions a www. fundaciohospital.org.

MATARÓ. CAN PALAUET Seminari Roques, sorra i aigua. Dijous 7 a les 19.30h: La formació de platges. Dimecres 13 a les 19:30h: Efectes de la pesca d’arrossegament. Dijous 14 a les 19.30h: L’aigua al Maresme. Dissabte 16 a les 10h des dels Jardins del Can Palomera de Malgrat: Sortida geològica i mineralògica pel Maresme. Dimecres 20 a les 19.30: Recursos geològics: mineria, pedreres, bòbiles i forns de vidre. Dijous 21 a les 19.30h: Les rierades al Maresme.Cicle de set conferències i dues sortides de camp amb l’objectiu d’apropar els ciutadans i ciutadanes al coneixement de la geologia més propera. Més informació a: www.scn-mm.cat. Inscripcions gratuïtes a la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró. PREMIÀ DE DALT. CAN FIGUERES Taller gratuït de pintura.Tots el dijous de 17h a 19h. Local de l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt. PREMIÀ DE MAR. BELLESA SHUN Tercer nivell de Metamorfica. Dissabte 23 i diumenge 24. Més Informació a: 602306229. PREMIÀ DE MAR. MUSEU ESTAMPACIÓ Treballem el fang com els romans. Diumenge 10 a les 12h. Taller familiar. VILASSAR DE MAR. CENTRE SOCIAL MN. JOSEP M. GALBANY Taller: Treballem per la igualtat. Dissabte 9 de 10.30h a 13 h. Dins de la celebració del Dia de la Dona Treballadora. Esmorzem i digues la teva! Inscripcions: martacasas@vilassardemar.cat.


30

CLASSIFICATS TREBALL OFERTA

ANUNCIS PER PARAULA GRATUÏTS. Envia el teu text a través de la següent adreça: www.tribunamaresme.com/classificats i l’anunci sortirà publicat en la propera edició de TRIBUNA Maresme.

COMPRA VENDA

SERVEIS PROFESSIONALS

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

EL MANITAS

Desenes d’ofertes laborals renovades setmanalment

PER ALS AVIS I ELS NOUS SOLTERS

www.artcatalunya.es

DIVERSOS

ENSENYAMENT

T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de l’habitació del nen, la finestra que no tanca, solucionar una fuita d’aigua, etc.

al telèfon 687 385 435 o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

TREBALL DEMANDA

Col·laboro amb gent de la meva confiança i amb preus competitius

Tel. 663 891 339 ADMINISTRATIVA COMPTABLE PER HORES. M’ofereixo per treballs comptables i administració. Assentaments, cicle complert. Impostos IVA, IRPF, 347,349, facturació, arxiu. 10 anys en gestoria. mrcmataro@gmail.com AUXILIAR DE EMFERMERIA EN GERIATRIA. Soy auxiliar de geriatria titulada y doy mis servicios a personas mayores por 6 euros la hora. Srta Carolina. carol_mariposa@live.com NOIA CATALANA PER NETEJA i feines de la llar. Vehicle. Molta experiència. També per cuidar o acompanyar gent gran. Tel.654.26.09.64.

INSTAL·LACIONS I REPARACIONS. Aigua, gas, electricitat i climatització. Instal·lador autoritzat. Salvador Tel.619.517.680. PÀGINES WEB. Informàtic, faig pàgines web. A partirt dels 150 euros. De 3 a 8 euros al mes de manteniment. jferrerfunes@gmail. com. Animacions, Fotografies, videos...jferrerfunes@gmail.com HERBALIFE, DISTRIBUIDOR INDEPENDIENTE. Llame para productos u Oportunidad de Negocio. Tel.629.32.42.52.

ADIESTRADOR CANINO A DOMICILIO. Necesita ayuda con su perro? Consulte nuestra oferta de pack de Adiestramiento Básico. Visite nuestra weeb: www.yoteloadiestro.com o Tel.609.79.39.06. TÉCNICO INFORMÁTICO A DOMICILIO. Reparación de PCs y portátiles configuración de adsl o cualquier otro problema. Diagnóstico gratuito Tel.610.85.36.62. PINTORES DEL MARESME. Pintor pinta piso de 3 o 4 habitaciones material incluido 500 euros limpieza y experiencia excelentes acabados. Sr. Roberto. carol_ mariposa@live.com

XOFER DE CAMIONES con especialidad con grua, dumper, trailers etc. También experiencia como almacenista i carretillas, transpalets, mecánico. ferrijaume@hotmail.es

PINTOR MISTERAPID. Precios realmente muy economicos limpio, rapido y de toda confianza experiencia y puntualidad pisos, comunidades etc. Sr. Molins .Pintor_misterapid@hotmail.com

SEÑORA BUSCA FAENA POR HORAS. Limpieza, plancha, cuidado niños, fregaplatos, ayudante locutorio, buzoneo publi. Contacto 618.007.330.

REPARTO DE FOLLETOS PUParticular se BLICITARIOS. ofrece para realizar reparto de folletos publicitarios (buzoneo, carteles) experiencia y seriedad en el reparto, económico. Tel.622.327.353.

FORNER. Pastisser oficial 1a. S’ofereix forner, pastisser oficial de 1ª amb molta experiència. Tel.672.081.995 carlesponsroyano@gmail.com. EXTERNA A HORAS. Chica catalana con referencias se ofrece para cuidar personas,limpieza,c anguro,etc,con coche para desplazamientos. Soy seria y responsable. Tel.689.38.39.48.

CLASSES PARTICULARS DE MÚSICA i PIANO. Teoria, llenguatge, improvització. Piano Modern. Professor amb titulació superior (especialitat Jazz). Opcionalment a domicili. Tel.679.93.50.19.

COMPRO Tebeos antics, còmics, superherois, manga, àlbums de cromos, llibres, postals, calendaris de butxaca, soldats de plom i joguines. Tel.630.93.06.16. VENC ACCIÓ. Venc acció títol del Centre Natació de Mataró. preu 150€. Tel.686.76.50.71.

SALUT I BELLESA

COMPRO COTXE PARTICULAR. Compro cotxe petit o mitjà en bon estat, de particular a particular, màxim deu anys i 100.000 km. Pagament comptat. Tel. 652.07.94.30.

Perruquers Keratina brasilera

120€ INGRESOS EXTRA. A tiempo parcial o completo. Información en Tel.93.100.02.03. PARKING PER LLOGAR ARENYS DE MUNT. Lloguer plaça de aparcament per 50 €/mes. Tel.677.20.90.28.

DESBROSSAMENTS - DESBROCES. Zona Maresme: Neteja de parcel·les, finques, patis… Recuperació d’espais naturals, camins. Preus econòmics. ocelld elamuntanya@hotmail.com

ESPAI DE MATERNITAT I CRIANÇA MIMA’M. Tallers Massatge Infantil i Reflexologia, assessorament portanadons, Acompanyament doula. www.espaimimam. com. Tel.650.95.92.88

MANETES. S’ofereix manetes, reparaciOns de tot tipus, pintura de pisos. Econòmic. 672081995.

Keratina plàstica

90€ RES

I DIMEC DIMARTS Porta’ns a una amig m i us fare

20%

Maria Vidal, 52 VILASSAR DE MAR Tel. 93 759 50 61

CONCURS TROBA LA ‘T’ Troba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic, indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte. Cada mes sortegem entrades de cinema dobles pels 8 Cinemes Arenys (una per a tu i una altra per a un acompanyant). POTS CONTACTAR AMB NOSALTRES: Per correu electrònic: promocio@tribunamaresme.com en un termini màxim

d’una setmana després de la publicació, indicant el nom de l’anunciant on es troba la T i les teves dades personals, nom complet i DNI. El vuitè dia després de la data de publicació es farà el sorteig. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme indicant que han estat beneficiats amb el premi. Un cop confirmada l’acceptació del premi, contestant al correu electrònic amb un termini màxim de tres dies després d’haver rebut la notificació, podran iden-

tificar-se amb el seu DNI a les taquilles dels Cinemes Arenys i rebran les entrades. Les entrades són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la confirmació del premi, les entrades caduquen. Els guanyadors de l’edició de febrer van ser: ESTHER MORA VILANOVA, PILAR MOLINS GRAUPERA, MA BELÉN SANCHEZ RODRÍGUEZ, ANNA DOMÍNGUEZ PONS

te

descomp

En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves dades formen part d’un fitxer automatitzat titularitat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició a la següent adreça: CAMÍ RAL 495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).


TRIBUNAMARESME MARÇ 2013

31


Tribunamaresme num 273  

Tribuna Maresme Mes a Mes

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you