Page 23

TRIBUNAmaresme | 23

L’arquelogia a Cabrera, una opció de futur

QUÈ CAL FER AMB EL MONUMENTAL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CABRERA DE MAR? En diversos moments Cabrera de Mar ha tingut un paper històric important: capital política i administrativa de la Laietània en temps dels ibers, compta amb una ciutat romana -Ilturo- que les recents excavacions estan traient a la llum amb les termes públiques més antigues que es coneixen a Hispània. Ilturo, Empúries i Tàrraco, van ser les tres localitats clau des d’on es va iniciar la romanització del territori català. Excepcional és també el conjunt arqueològic de Can Modolell. Ja en època medieval, bona part de l’actual Maresme estava sota el jou del senyor del Castell de Burriac que, avui enrunat, encara domina tota la vall i plana costanera. PERÒ COM S’HA DE GESTIONAR AQUEST PATRIMONI? Primer s’ha de protegir, després s’ha d’excavar i investigar perquè finalment sigui divulgat. Aquest procés de treball estaria definit en un Pla Director del Patrimoni de Cabrera que ens ha de portar finalment a veure aquests jaciments ben museïtzats i oberts al públic. PROTECCIÓ. Per a tal fi Cabrera compta amb un experimentat arqueòleg (Albert Martín) i el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Històric. És lloable la labor de Joan Carles Alay (SCA) de seguiment i denúncia del furtivisme que es produeix al poblat ibèric. Cal declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) el poblat ibèric que té incomprensiblement la declaració de BCIN incoada des de l’any 1983 i també caldria declarar BCIN la Ilturo romana. Una mesura complementària fora installar videocàmeres als jaciments com a elements de vigilància i dissuasió. EXCAVACIÓ. Cal realitzar excavacions programades. El poblat ibèric i la ciutat romana, per la seva complexitat, només

poden ser excavats de forma programada i gestionats des d’una institució científica (Universitat, Museu Arqueològic de Catalunya, ICAC, etc.). Poblacions amb problemàtiques semblants com Olèrdola, Ullastret, Tornabous, Tivissa, Guissona, Castelló d’Empúries, tenen al darrere una institució cinetífica reconeguda. INVESTIGACIÓ. Per entendre les restes arqueològiques és fonamental fer recerca. DIFUSIÓ. S’ha de fer difusió científica, educació formal, turisme cultural, divulgació amb tots els mitjans com congressos, llibres, publicacions audiovisuals, publicacions en línia, mitjans de comunicació, publicitat. Darrerament ha vist la llum la pàgina web Cabrera de Mar: arqueologia i patrimoni (www. cabrerademarpatrimoni.cat), que té per objectiu divulgar al gran públic, però sobretot als estudiants, l’arqueologia i el patrimoni de Cabrera. CONCLUSIONS. La primera tasca seria cercar una institució científica capacitada per a la redacció d’un Pla Director del Patrimoni de Cabrera i la creació paral·lela d’un Patronat Municipal o Consell assessor del Patrimoni de Cabrera, d’aquesta manera comptaríem amb els millors tècnics i especialistes treballant de forma coordinada. Aquest és el camí a seguir; només amb un projecte seriós podrem obtenir els recursos humans i econòmics necessaris. Per acabar, voldria recordar que són els nostres representants a l’Ajuntament de Cabrera qui tenen la facultat i la responsabilitat d’iniciar aquest procés, altra cosa serà ‘marejar la perdiu’. Josep Maria Rovira Redactor del Catàleg de Patrimoni Arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar

Tribuna Maresme Mes a Mes 238  

Tribuna Maresme Mes a Mes, la nova revista gratuita mensual del Maresme