Page 1

Direcci贸 General del Patrimoni Art铆sti c Servei d'Arqueologi a

TRIBUNA D'ARQUEOLOGI A

1985-1986 RA

DE CATA t .. 0 N YA

(> rn

Servei d'Arqueologi a

DEPARTAMENT DE CULTUR A DE LA GENERALITAT DE CATALUNY A Barcelona, 1986


© Departament de Cultura i autors Edició del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Imprès per Impremta Juvenil, S . A . - Maracaibo, 11 - 08030 Barcelon a ISBN : 84-393-0472-2 Dipòsit legal : B . 43457 - 1986


Index

Un tecno- complex del Paleolític Inferior : Puig d ' En Roca (Girona , Gironès) . Eudald Carbonell, Rafael Móra.

7

La Feixa del Moro (Juberri) i el Neolític Mig-Recent a Andorra . Xavier Llovera .

15

Els nivells ceràmics de la Cova 120 (Sales de Llierca, la Garrotxa) . Cent-Vint Group.

25

Resultats de les excavacions de la Cova de Can Sadurní (Begues , Baix Llobregat) . M . Edo, M. Millán, A . Blasco, M . Blanch .

33

La necròpolis del Coll del Moro . Sector les Maries . Campanya 1984 (Gandesa, Terra Alta) . M. Dolors Molas, Núria Rafel .

43

Els pobles dels Camps d'Urnes al sud de Catalunya : l'establiment del Puig Roig (el Masroig, Priorat) . Margarida Genera .

53

El jaciment romà de Platja de Fenals (Lloret de Mar, la Selva) . Joan Descamps, Ramon Buxó .

63

El complex industrial romà de Can Jofresa (Terrassa, Vallès Occi dental) . T. Casas, J. Coll, A . Moro .

69

Últimas intervenciones en el despoblado de Sant Miquel de la Val l (Pallars Jussà) . José Ignacio Padilla .

75

Les excavacions a l'Antic Portal de Magdalena : noves dades sobre l'urbanisme antic de la ciutat de Lleida . F . Puig, P . Lázaro .

83


Un tecno-complex del Paleolític Inferior : Puig d'En Roca (Girona, Gironès ) EUDALD CARBONELL, RAFAEL MÓR A Centre de Recerques Paleo-Eco-Socials . Museu d'Història de la Ciutat de Giron a

Com molts d'altres jaciments prehistòrics, el complex del Puig d'E n Roca es descobrí amb motiu d'unes obres d'infrastructura, l'explanaci ó d'una part de la muntanya per a construir-hi la Llar Infantil i l'Hospita l Geriàtric de Girona, l'any 1955 . Un dels arquitectes que hi treballaven , el Sr . J . Sanz, va observar que apareixien materials arqueològics despré s de passar les màquines, cosa que va fer saber a les autoritats que s'ocupaven d'aquestes qüestions . Així doncs, serien el Sr . Riuró, el Dr . Oliv a i el mateix Sr . Sanz qui portarien a terme la recuperació i excavació d e les estructures que hi apareixien, concretament d'una necròpolis neolítica . El Sr . Riuró, gran estudiós de la nostra disciplina, se n'adonà qu e entre els aixovars dels enterraments apareixien còdols tallats que serie n caracteritzats com una indústria molt grollera amb un aspecte molt mé s arcaic . Per aquest motiu es realitzà una sèrie de prospeccions pels vol tants d'aquella àrea i es recollí un centenar de peces (còdols tallats) qu e van ser dipositades en el Servei d'Arqueologia de la Diputació de Girona . Malauradament, aquesta coiiecció s'ha perdut i no ha estat possible e l seu estudi, comptant únicament amb la constància de la seva existència . Des d'aleshores hem anat recollint notes bibliogràfiques que fa n referència a un jaciment atípic de còdols tallats sense estudiar : l'any 1961 , Miquel Oliva, en la Revista de Girona ; l'any 1964, el Dr. Pericot en Cuadernos de Arqueología Española ; l'any 1965, el Dr . Ripoll en Ampurias, i l'any 1972, el Dr . H . de Lumley en la seva tesi doctoral . L'any 1972 comença una nova etapa per aquest complex prehistòric ; arrel de la publicació de la tesi d'H . de Lumley, l'Associació Arqueològica de Girona, amb un gran entusiasme per part de Josep Canal, comença a prospectar sistemàticament el Puig d'En Roca . Ja que es veia l a interrelació que podia existir entre els jaciments del migjorn mediterran i i el Paleolític gironí, el problema més important que es presentà fou l a identificació dels materials, doncs no hi havia cap especialista de Paleo lític Inferior en el nostre país . Així doncs, amb una gran dosi de volun-


8

CARBONELL . MOR A

tarisme, fenomen clau per entendre l'arqueologia a Catalunya a parti r de la segona meitat de segle, s'anà recollint una gran quantitat de materials que s'anà reduint a mesura que va anar avançant la formaci ó autodidacta dels investigadors . Entre els anys 1974-1975, el professor de Lumley i el seu equip visi ten Girona i estudien els materials recollits per 1'A .A .G . (Associació Arqueològica de Girona), confirmant la cronologia del descobriment (Paleo lític Inferior) . L'any decisiu pel jaciment fou 1976 . El Dr . Carbonell, que ja fei a anys que treballava amb 1 ' A .A .G ., presentà la tesi de llicenciatura a la Universitat Autònoma de Barcelona, fet que cal destacar, dones fou l a primera tesi presentada en una universitat catalana sobre el Paleolític Inferior . El tema que desenvolupa és l'aprofundiment en els sistemes d e classificació d'aquestes indústries . Per altra banda, durant aquest matei x any hi ha la visita a Girona del IX Congrés de l'U .I .S .P .P ., que dóna e l recolzament internacional al jaciment del Puig d'En Roca . A més a mé s es muntà una exposició a la Fontana d'Or de Girona per a divulgar i re marcar la importància dels treballs que s 'hi havien anat efectuant i es publicà el llibre El Paleolític a les comarques gironines, recull de tots el s jaciments paleolítics d'aquestes contrades . L'any 1979 ja es disposava d'una important col.lecció de referència de material en superfície i es planteja la necessitat de sondeigs per a corn provar si existia material arqueològic en estratigrafia . Aquests sondeig s donaren resultats positius i a partir d'això comencen les excavacions sis temàtiques del complex del Puig d'En Roca, encara que es van have r de superar petits entrebancs, com la negativa del permís d'excavació d e L'any 1980 per part del Ministeri de Cultura . Des d'aleshores i fins els moments presents s'han realitzat excavacion s continuades amb els resultats que exposarem en aquest article . Hem parlat del complex del Puig d'En Roca, però hauríem d'anomena r els jaciments que el componen : Puig d'En Roca 1-II, que correspon al s materials trobats en superfície durant el període 1972-1979 ; Puig d'E n Roca IV i Excavació, que defineix els materials procedents dels sondeig s de 1979 i dels de l'excavació respectivament i, finalment, el Puig d'E n Roca III, localitzat al Turó de les Bateries i que ha donat materials e n superfície i en excavació, encara que tots es troben en posició secundària (fig . 1) . Un dels handicaps que presenten els jaciments en superfície o en posició secundària és la seva cronologia, que es pot establir pel seu contex t geològic o per l'estudi dels objectes arqueològics . Els jaciments que analitzem tenen únicament restes lítiques, perqu è les terres argiloses no permeten la conservació d'altres tipus d'objecte s com podrien ser els paleontològics . Fins ara no hem pogut trobar ca p estructura, perquè tots els materials, corn hem dit abans, són en posici ó secundària .


9

PUIG D'EN ROCA

■ Llocs on sha efectua t una intervenci ó arqueològica . F . 1 :5 .00 0

Fig. 1 . — Plànol hologràfic del complex del Puig d'En Roca amb la localització del s jaciments on s'han realitzat excavacions .

Si bé les anàlisis morfotècniques ens donen dades respecte a l'evolució tecno-morfològica, també és cert que mitjançant detallats estudis cor relacionats amb altres llocs d'ocupació podem establir les «cadenes operatives» o conjunt de caràcters a nivell tècnic, morfològic i tecno-funciona l que definiran les comunitats . En primer lloc, analitzarem el context geològic en el qual es localitz a aquest complex prehistòric . Com podeu observar en la figura 2, el ri u Ter és la columna que vertebra tot el conjunt de jaciments : tots es trobe n en les terrasses fluvials dipositades pel riu . Els estudis que s'han fet de les terrasses (Marcet i Solé Sabarís, 1949 ; Pallí, 1976) ens indiquen que hi ha dues formacions : Solé Sabarís s .n .rn . Riu I lI 111 IV

52 m 55m 60m 97-100 ni 130-132 in

A . relativ a 3 8 45 78

m m m nl


lo

CARBONELL . MOR A

1ALL GI:OLOGIC LN 71lRRENSS DE SAN ]PONC DG LA BARCA lG]RON w

Fig . 2 . — Esquema de les terrasses del Ter en el terme (le Girona .

Les terrasses més interessants per nosaltres, perquè en elles s ' assente n els jaciments prehistòrics, són la I I I i la IV . Ambdues es troben absoluta ment desmantellades, però hi ha petites restes in situ com succeeix entre el camp de futbol de la Llar Infantil, on es pot observar la terrassa I I I en estratigrafia . La terrassa III es localitza a 45 metres sobre el nivell del riu, en e l pla on s ' assenten la Llar Infantil i l'Hospital Geriàtric i se superpos a al complex argilo-llimós de la Formació Banyoles, tot presentant diverso s horitzons estudiats per Pallí (Pallí, 1976) . Actualment la zona on es localitza el jaciment del Puig d'En Roca III està desmantellada, possible ment a causa de l'acció de la torrentera que separa la Llar Infantil de l Turó de les Bateries . La terrassa IV és a 78 metres sobre el nivell del riu i s'estintol a sobre la Formació Rocacorba . Ara també està desmantellada i en rest a algun testimoni molt localitzat on es troba l'emissora . L 510

M 510

N 510

Hg . 3 .— Seqüència esiratigràlica del Puig d'En Roca Excavació .

0

51 0


11

PUIG D'EN ROCA

La composició litològica d'ambdues i la seva estructura morfològica , grau d'alteració, etc ., han estat estudiats per Pallí (Pallí, 1976) . A través de les intervencions arqueològiques efectuades des de 198 1 fins al present any, hem pogut obtenir la secció estratigràfica en la qua l apareixen els materials arqueològics del Puig d'En Roca Excavació . Així doncs, i de dalt a baix, observem un paquet d'argiles rojes mol t homogeni (A i C) i al bell mig apareix el conjunt B, corresponent a u n nivell detrític de materials de la terrassa IV que, per acció gravitatòria , es dispersen en el pendent de la muntanya . En aquest conjunt és on apareixen gran part dels objectes arqueològics . El conjunt D està forma t per argiles de color groc procedents de l'alteració de la Formació Roca corba, molt ben delimitada en la secció de la figura 3 . Així doncs, la geologia ens permet de fer cronologies relatives amb u n ampli espectre : les ocupacions del Puig d'En Roca Excavació serien sin cròniques amb el desmantellament de la terrassa IV i Puig d'En Roca I1 1 seria posterior al desmantellament de la terrassa I11 .

EL COMPLEX DEL PUIG D ' EN ROCA EN EL CONTEXT MEDITERRAN I OCCIDENTA L

A fi de caracteritzar el complex del Puig d'En Roca (Canal i Carbonell, 1978 ; Carbonell et alii, 1983, 1984 ; Serra et alii, 1981), el correlacionarem amb els llocs d'ocupació que formen part del seu context i que , en general, podem dir que pertanyen al grup dels «còdols tallats» . L a seva característica comuna és l'existència dels còdols tallats com a primer a matèria utilitzada : a) Butte de Four (BF) i Llavaneres (LI) . Tecno-complexos a l'air e lliure en les terrasses mitges del Tet . Geològicament s'atribueixen a un a cronologia Günz-Mindel i Mindel (Collina-Girard, 1975) . b) Lazaret (Laz) . Lloc d ' ocupació en cova prop de Niça . S'ha n excavat els nivells superiors i la seva cronologia absoluta és de 200 .00 0 a 250 .000 anys, que correspon aproximadament al Riss Mig i Antic .

Ll

Laz

PR .III

R .I

BF

PR .Ex

CD T

102 50 2 4 38

123

11

6 6 48

67 37 2 1 34

70 3 2 47

13 0 6 8

14 6 2 5 21

140 25 2 5 85

50 5 22 2 17 29 28 1

129

141

196

245

38

48

257

1054

UE

48

BE T M C

21


CARBONELL, MOR A

12

c) Rota (R .I) . Tecno-complex a l'aire lliure localitzat a la vorera de l riu Salado (Cádiz) quan passa per la base militar de Rota . d) Cau del Duc de Torroella (CDT) . Jaciment en cova situat a Torroella de Montgrí . El caràcter facial centrípet és el que jerarquitza l'anàlisi dels material s en el sistema lògico-analític (Carbonell, Móra, Guilbaud, 1983) . En l a taula anterior s'exposen les freqüències absolutes dels caràcters Unifacia l no centrípet (UE), Bifacial no centrípet (BE), Trifacial (T), Multifacial (M) i Centrípet (C) .

Taula de valors del «Lien » UE LI l .az PR .I 1 l R. I BF PR .Ex CDT

BE

-293 -133 -1 170 66 174 25 622 -271 295 -335 -159 219 -1488

fr .

T

M

C

fr

700 -4 -11 — 22 -59 184 -106

160 -203 -35 -317 2227 972 — 58

510 -33 -369 -488 -43 498 376

1797 409 684 1473 2894 2148 2245 1165 2

1208

3041

1113

3971

2317

10,37

26,1

9,5

34,0

19,8

15,4 3 3,5 1 5,8 7 12,6 4 24,8 4 18,4 3 19,2 5

De la taula de valors del «Lien» analitzarem els més significatius pe r extreure les característiques del conjunt . Per fer-ho així estudiarem le s variables fàcio-centrípetes que caracteritzen els diversos tecno-complexos . La seva jerarquització és la següent : el caràcter Multifacial (M) és el mé s representat amb un 0,34, davant dels caràcters Bifacial no centrípet (BE ) amb un 0,26 i Centrípet (C) amb un 0,20 . A nivell de tecno-complexos és Butte de Four (BF), amb un 0,25 , el de major distorsió, fenomen que cal atribuir a la gran presència d e Multifacials en relació a la resta de caràcters . Cau del Duc de Torroell a (CDT) presenta un efectiu de 0,19 i s'explica en funció de la baixa significació dels Bifacials no centrípets (BE) en relació al conjunt . En el complex de Puig d'En Roca Excavació (PR .Ex) s'observa e l mateix fenomen que en el tecno-complex de Butte de Four (BF) respect e als Multifacials (M), destacant, però, l'alta presència de Centrípets (C) . Llavaneres, amb un 0,15, es caracteritza per la important presència d e Centrípets (C) i Bifacials (B) .


PUIG D'EN ROCA

13

1AINDPI.

RISS 1'R .III

R .I

luz

TT

CUT NI

LI

GC- \Z I'R .l :x

13F

0,39 s 0,45 6 0 .56 0

0,930

Fig. 4 . — Dendograma on es representen les distàncies euclidianes dels llocs d'ocupació més importants de la Mediterrània Occidental .

A fi d'establir una seqüència cronològica en funció del caràcte r centrípet, hem realitzat un dendograma en què els tecno-complexos s'associen o dissocien segons el conjunt de semblances o discordances qu e presenten (fig . 4) . Així doncs, podem veure com Puig d'En Roca II I (PR .III), Rota I (R .I) i Lazaret (Laz) s'associen i els hi podem atribui r una cronologia del Riss que no està en discordància amb les dades geològiques que tenim del PR .III, terrassa III del Ter datada en el Ris s (Pallí, 1976) i de Lazaret que pertany al Riss Mig Antic (datació absoluta) . Puig d'En Roca Excavació (PR .Ex) i Llavaneres (L1) tenen una cronologia Mindel . El primer es localitza a la terrassa IV del Ter, i el segon , també en terrassa, té una cronologia Mindel . Finalment, Butte de Four (BF), aïllat de la resta de complexos, presenta un caràcter marcadament arcaic, està datat geològicament en e l Günz i gairebé no té relació amb el jaciment del complex de Puig d'E n Roca .


14

CARBONELL, MOR A

BIBLIOGRAFI A

Les estacions prehistòriques del Puig d'en Roca . Ed . A .A .G . Girona . 100 pp . CARBONELL, E . ; MORA, R . ; GUILBAUD, M . (1983) : «Utilización de la lógica analítica para cl estudio de tecnocomplejos a cantos tallados» , a Cahier Noir, n .° 1, pp . 3-64 . Ed . C .R .P .E .S . Girona . CARBONELL, E . ; MORA, R . (1984) : «Diacronía y homogeneidad funciona l entre dos yacimientos de Paleolítico Inferior del NE catalán : Pedra Dreta y Puig d'en Roca III», a Arqueología Espacial, pp . 147-158 . Teruel . PALLí, Ll . (1976) : «Morfolitología de las terrazas del Ter en Girona» , a Annals de la Sec . de Ciències . C .U .G . Girona . SERRA et alii (1981) : «Puig d'En Roca III», a Butlletí, núm . 4, pp . 4-14 . A .A .G . Girona . SOLÉ SABARÍS, LI . ; MARCET, J . (1949) : Mapa geológico de España . Explicación de la hoja 334 de Gerona . Madrid . CANAL, J . ; CARBONELL, E . (1979) :


La Feixa del Moro (Juberri) i el Neolíti c Mig-Recent a Andorra XAVIER LLOVER A

1.

DESCRIPCIÓ DEL LLOC

La Feixa del Moro de Juberri és un jaciment del Neolític Mig-Recent , que inclou estructures d'enterrament i d'hàbitat, barrejades, sense ca p diferència de repartiment de l'espai entre aquestes diferents estructures . El jaciment és emplaçat en un talús que uneix dues feixes de terr a cultivable, abandonades almenys des de fa 25 anys, i per tant amb un a abundosa vegetació de tipus sotabosc . El llogarret de Juberri és situat a 1 .335 m sobre el nivell del mar i a uns 455 m sobre el fons de la Vall del Gran Valira (Gorges de St . Julià) . Actualment el jaciment ha quedat en el centre d'una urbanització, però fins fa pocs anys era envoltat de petites terrasses agrícoles . A pocs metre s per sobre de la Feixa del Moro trobem el Bosc del Fener, ric en fust a i amb alguns torrents d'aigua potable . La zona és ben assolellada, exposad a a cara oest, amb sol directe durant la major part del dia .

2.

TREIRAI .1 .s REALITZAT S

La cista 1 era visible per un dels costats, possiblement quedà obert a quan s'arranjà el terreny per fer-hi terrasses de conreu . L'antic propietar i del terreny ens informà que aquesta sepultura era oberta des de fa al menys 30 anys . Creiem, però, que amb les obres d'adequació del terren y part de l'interior de la cista 1 s'omplí de terra, doncs fins fa uns 7 any s no era totalment violada . Fou en aquesta excavació furtiva que s'emportaren un lot de 8 destrals, les quals han estat localitzades . Durant el mes de novembre del 1983, el Servei d'Investigacions Arqueològiques del Patrimoni Artístic Nacional realitzà un sondeig pe r veure què hi quedava, amb motiu de fer un inventari general del patri-


XAVIER LLOVER A

16

moni arqueològic ; i es recolliren alguns fragments de ceràmica, una den a de collaret feta amb variscita i fragments de fulla de sílex de color meló s (P . Canturri, X . Llovera, 1/1985) . Posteriorment, durant el mes d'agost de 1984, en veure's el terren y sotmès a possibles modificacions urbanístiques, es continuà l'excavació d e la cista 1, i van aparèixer nous materials . Finalment, durant els mesos de febrer, març, juliol i agost s'han continuat les excavacions, amb nous materials i noves estructures . 3.

SITUACIÓ GEOLÒGICA 1 PROBLEMES ESTRATIGRÀFIC S

3a. Litologi a El substrat litològic és format per esquistos laminats de la formaci ó de La Massana . Són de l'Edat Cambro-Ordoviciana . 3b. Geomorfologi a Els materials quaternaris són formats per esbaldregalls assistits amorfs , concretament dipòsits de gelifractes amb abundant matriu argilosa . En el lloc on s'ha realitzat l'excavació, aquests dipòsits assoleixen una potència estimada superior a 10 metres . 3c. Estratigrafia Les característiques a destacar són les següents : — Els horitzons més superficials S, I i II possiblement han estat treballats i remoguts per a la construcció de la feixa i el seu posterior conreu . — Els nivells IIIA superior, IIIA mig i IIIA inferior són els nivell s arqueològics (de mobilitat), amb restes de focs i ceràmiques . Són format s per sorres i graves subanguloses, amb matriu argilosa . — Els nivells IIIB i IIIC són nivells arqueològics (cistes i cubetes ) de reomplert, excavats a voltes en el nivell IV . — El nivell IV és totalment pedregós, pedres anguloses i algunes sub anguloses, no estructurat, molt porós i amb indicis, en alguns llocs , d'haver estat arreglat o desmuntat per l'home . — El nivell V és molt compacte, molt estructurat, molt porós, am b un alt contingut d'argiles i taques d'òxids i hidròxids . 4.

CRONOLOGIE S

L'anàlisi radiocarbònica realitzada pels laboratoris de TELEDYN E ISOTOPES de Westwood (New Jersey, U .S .A .) donen una cronologia d e 4930 ± 170 B .P ., és a dir, uns 2980 B .C . sense calibrar, el que donaria a partir de les calibracions de les taules del grup de Tucson unes cronologies entre el 3300 i el 3700 a .C .


LA FEIXA DEL MORO

5.

17

ANÀLISI ANTRACOLÒGICA

L'anàlisi antracològica del jaciment, consistent en la determinació anatòmica dels carbons trobats a fi de conèixer l'entorn vegetal i climàti c del moment, s'ha realitzat sobre un total de 134 mostres . La seva procedència és diversa : cistes, estructures de combustió, recipients i altre s dispersos . S'han determinat 8 taxons diferents : Pinus mugo sp . uncinata (p i negre), Pinus sylvestris (pi roig), Populus sp . (pollancre), Fraxinus excelsior (freixe de fulla gran), Corylus avellana (avellaner), Quercus de full a caduca (roure), Acer opalus (blada), Buxus sempervirens (boix) . L'anàlisi fa deduir que el poblat de la Feixa del Moro es trobaria e n una zona de transició entre l'estatge subalpí amb pi negre i el muntanyenc amb pi roig . En els llocs abrigats i beneficiant-se de l'exposici ó del sol podrien viure-hi espècies supramediterrànies . Avui dia, la vegetació que envolta el jaciment és una pineda de p i roig ; més avall trobem alguns roures i ja prop del riu, freixes, avellaners , salzes . . . Cal remarcar que el pi negre ha desaparegut de la vall . Interessant és la comparació d'aquests resultats amb les dades de les anàlisis paleoecològiques de la Balma de la Margineda, a la riba dret a del Valira, a 970 m d'altitud i amb una vegetació circumdant ubicad a en la transició de l'estatge supramediterrani amb roures, i l'estatge muntanyenc amb pi roig . L'anàlisi antracològica (Krauss-Marguet i Vernet , 1985), cobrint una seqüència des de 1'Epipaleolític al Neolític Anti c (entre 10 .640 i 6 .670 B .P . aprox .) revela el pas d'un bosc subalpí amb pi negre predominant, pi roig i juniperus, sota clima fred i sec (Eip-Meso) , en una fase on el clima, esdevenint més humit i temperat, afavoreix e l desenvolupament de l'avetosa (Mesolític) per acabar deixant pas a la instailació de la roureda supramediterrània entre 8 .390 i 6 .670 B .P ., coincidint amb els inicis del Neolític . L'anàlisi pollínica revela una mateixa evolució climàtica i vegetal, amb les tres fases apuntades, tot i que detecta una més prompta presència de roures a la vall, apareixent ja el curs del Mesolític (Leroyer in Vernet et al ., 1985) . En l'època d'ocupació de la Feixa del Moro, durant el Neolític Mig Recent, el pi negre romandria encara a la zona, cosa que indica unes condicions força fredes en aquesta altitud (1 .335 m), només suavitzades pe r ésser un vessant d'exposició sud, que permetria la presència d 'espècie s supramediterrànies . No seria fins més tard que el pi negre guanyà el s seus límits actuals (vora els 2 .000 m) .


Cista

1

rl Cubeta

1


19

LA FEIXA DEL MORO

6 . TI p us D 'ENTERRAMEN T

Els enterraments de la Feixa del Moro de Juberri estan entre els d e tipus 5 de la classificació d'Anna M . Muñoz : poden omplir el número 5 de M . Llongueras . Són tombes que adopten la forma de cista, malgra t que es tracti d'una fossa excavada a la terra . La missió de les lloses é s revestir-la . Les cistes eren pràcticament hermètiques . Les escletxes que quedave n entre les diferents lloses es tapaven amb pedres i altres lloses . L 'aixovar funerari

És molt típic de la Cultura dels Sepulcres de Fossa . De la cista 1 e s recuperaren les 8 destrals que s'havien expoliat, i es localitzà una den a de collaret de calaïta (variscita), fulles de sílex i algun fragment de ceràmica . o

ó0 p

~ OO o0o

0o 0 oo° 00

O

° so ° o a0

Oo 0

0

o

p 0o oc o

0~° — D

o °

°O ° °°

~~

~

°°°~a Fig . 2 . — Sepultura 2 .

o


20

XAVIER LLOVER A

No es conservava cap os, doncs feia massa anys que aquesta tomb a era oberta . Les destrals són de serpentina i esquist, molt ben polides . Les mide s varien entre els 17 i els 5,1 cm . El sílex és de color canyella, que és el qu e utilitza normalment la gent de la Cultura dels Sepulcres de Fossa . En la sepultura 2 es localitzà tot l'esquelet d'un individu d'uns 20 anys . El crani no s'havia conservat, degut a què hi havia una gotera just sobre el cap . L 'aixovar comprèn un collaret de 58 denes, igualment de variscita, u n conjunt de tres destrals i dues destraletes, un fragment d'ullal de senglar , uns 30 punxons fets amb metàpodes d'ovicàprids, dues fulles de sílex, un a d'elles amb sector marginal i abrupte . Era una tomba doble, d'una dona jove, amb un nounat . La posició de l ' esquelet de la cista 2 és molt corrent en aquest gru p cultural . Els braços són replegats sobre les espatlles i les cames es collocaren replegades i amb el temps caigueren, quedant obertes .

0

Fig. 3 . — Cista 3 .


LA FEIXA DEL MORO

21

En la cista 3, l'esquelet femení aparegué amb els braços oberts, am b la mà esquerra sobre el lloc de la pelvis (que no es conservà), i amb e l braç dret aguantava l'esquelet d'un infant . Es localitzà un braçalet de 13 denes de variscita, 15 punxons d'os , un penjoll fet amb costella, un amb ullal de senglar i un tercer d'os in determinat, una agulla d'os, una destraleta i dues fulles de sílex amb reto c marginal i abrupte .

7.

ESTRUCTURES D 'HÀBITA T

7a . Les estructures de combustió lenta i els focs simple s

Cinc cubetes amb mostres d'haver sofert una combustió lenta ha n estat localitzades a Juberri . Són estructures de forma còncava, o bitroncocònica, excavades en el terra, algunes d'elles amb una seqüència de materials força complexa . És difícil prendre una decisió sobre la utilització exacta d'aqueste s estructures, però segurament no totes elles responen a una mateixa funció . Cubeta 1 . En la part superior aparegueren algunes pedres grans qu e seguien la forma aproximadament circular de la planta del foc . La terr a era aquí vermellosa amb cendres . Per sota i durant uns 20-15 cm aparegueren gran quantitat de plaquetes informes de pissarra i fragments d e ceràmica . Per sota el nivell de plaquetes apareixen pedres mitjanes i 8 pedre s de molí . A part sortiren alguns fragments de ceràmica . La terra vermellosa va disminuint a mesura que es baixa, quedant entre les pedre s alguns buits on s'han conservat nombrosos carbons, dels quals s'ha n recollit mostres per obtenir datacions radiocarbòniques i identificació . El diàmetre màxim del foc oscilla entorn als 100 cm i té una alçad a màxima de 95 cm i és de forma bitroncocònica . Cubeta 2. És molt diferent . Morfològicament no s'assembla a ca p de les altres quatre . És poc profunda, d'uns 30-40 cm . La forma és d'un a simple concavitat excavada en el nivell III . La forma de la planta fa com dues cubetes juntes, una gran amb materials de reomplert (pedres , pissarres, algunes d'elles molt grans, nombrosos carbons i alguns fragments de ceràmica), i l'altra amb dos grans recipients, un possiblemen t de cereals i l'altre de líquids, ambdós tapats amb pissarres . El diàmetre de la cubeta gran és d'uns 130-140 cm i el de la petit a de 60-75 cm . Més que una estructura de combustió, sembla un fons de cabana , malgrat que no el podem relacionar amb els forats de pal que tenim e n aquest jaciment . Cubeta 3 . És molt semblant a la cubeta 1, encara que menys pro funda (60-70 cm) . Sota un nivell de terra negra apareix un nivell de


XAVIER LLOVER A

22

pedruscall amb carbons, després una capa de terra vermella amb carbon s i una altra capa de terra vermella . Cubetes 4 i 5 . Són molt semblants . Més petites que les altres (60 70 cm de diàmetre per 40-50 cm de profunditat), eren plenes d'una terr a vermellosa, amb algunes plaquetes de pissarra i alguns carbons . Tipològicament, aquestes estructures són molt pròximes al Foc 3 de la Bòbila Madurell, amb pedres de molí en la base, tovots i ceràmica . La terra és igualment cendrosa i cremada, això fa pensar que hauri a sofert una combustió lenta d'un sol cop en baixa temperatura (done s afectà poc a les pedres i al material arqueològic) (M . Llongueras, R . Marcet i M . A . Petit, 1980-81) . Molt semblants són també algunes fosses del món Chasséen, co m les del poblat de St .-Paul-Trois-Chateaux (Dróme), on es distingeixen tre s tipus bàsics de fosses : unes s'utilitzaren com a sitges, altres com enterraments (encara que podrien haver tingut una altra funció), i altre s s'han considerat com fosses d'activitat domèstica (A . Beechin i F . Cordier, 1985) . Tant en el cas de juberri, com a la Bòbila Madurell, com a St .-Paul Trois-Chatcaux, les fosses que presenten reomplert, sovint —encara qu e doni la sensació de ser una escombrera— els materials que hi ha en el se u interior guarden un cert ordre . Pel que respecta a les de Juberri, cal dir també que vora totes aquestes estructures hi havia recipients d'emmagatzematge, i només vora le s cubetes 1 i 4 hi ha forats de pal . Els focs simples . Dos focs simples han estat localitzats a la Feix a del Moro . Són estructures en cubeta, molt poc profundes (10 cm màxim) , amb alguna pedra de protecció i nombrosos carbons i cendres en el se u interior . 7b.

Els forats de pal

Es coneixen quatre forats de pal . Dos d'ells estan ben conservats i el s altres dos són malmesos, però identificables . En el número 1, situat vora la cubeta 1, s'hi localitzaren fragment s d'argila sense coure, amb empremtes de branques vegetals, que sens dubte s'han de relacionar amb algun tipus d'estructura aèria . La part intern a d'aquests fragments és plana o còncava, com si haguessin estat adossat s a un tronc gruixut de 20 o 25 cm de diàmetre, mentre que en la par t que creiem exterior s'observen les empremtes de l'entrecreuament d e branques fines d'uns 0,5-1,5 cm de diàmetre . 7c. El mu r Els homes de la Feixa del Moro de Juberri se situaren en un terreny amb poca vegetació, dins un bosc (vistes les anàlisis antracològiques) , sobre una zona de pedruscall (semi-tartera), que aplanaren per fer-la més


LA FEIXA DEL MORO

23

habitable . Per guanyar el pendent, almenys en una part del jaciment , van fer un mur del qual se'n conserva poc més de dos metres . Es tracta d'un mur poc acurat, fet amb blocs de pedra, alguns d'ells molt grans .

8.

8a .

ELS

MATERIALS D . HÀBITA T

La ceràmic a

Trobem a la Feixa del Moro unes ceràmiques que, encara que po c nombroses, formen un conjunt homogeni . Es coneixen pocs recipients petits, malgrat que acostumen a ser le s formes més freqüents dins la Cultura dels Sepulcres de Fossa . Només en coneixem petits fragments, això fa pensar que quan s ' abandonà el poblat s'emportaren tots aquells atuells que per la seva mida permetie n un transport fàcil . Hi ha en canvi 7 grans recipients d'emmagatzematge, pràcticament sencers . Aquests són de forma globulosa amb grans nanses de cinta . Tres d'ells tenen nanses de moustache i, en una d'aquestes, a partir d e la meitat de la corba, surten uns cordons de secció triangular (crestes ) que arriben fins a la vora . És curiós remarcar que una de les nanse s té una perforació (post-cocció) en el centre de la cinta . Un altre recipient té cordons de secció semicircular en el quart inferior del vas, i u n altre a 1 cm de la vora, que donen la volta a tot el recipient . Les nanses de moustache, bé que les trobem en el món Epicardial , perduren en el Neolític Mig-Recent, encara que solen ser amb nanse s tubulars longitudinals i no de cinta com en la majoria de les nostres . N'hi ha, però, alguns exemplars en el món Chasséen, com a la Grange de Chambon, la necròpolis de Saint-Martin-la-Rivière o a les Chevrettes , tots ells en la zona del Bassin Parisien . Els fragments petits són mal coneguts . No hi ha cap peça sencera ni totalment reproduïble . Destaquen els fragments pertanyents a dos vaso s lleugerament carenats, un d'ells amb una petita nansa tubular (longitudinal) amb bigotis ; els fragments d'un recipient amb nansa biforadada , típica d'aquest moment, encara que apareguin durant 1'Epicardial i per durin durant tot el Neolític . Com és sabut se'n troba dins de la Cultur a dels Sepulcres de Fossa (encara que no entrin en la tipologia ceràmic a d'aquest grup), però són especialment freqüents en dipòsits Chasséens . Destaca també un fragment de ceràmica d'un recipient de vora lleugerament exvasada i llavi pla, decorat amb soles poc profunds que formen meandres . Els solcs, utilitzats des de 1'Epicardial i Monboló fins a l Neolític Final (tipus Velay, etc .), no són típics de la Cultura dels Sepulcres de Fossa en el sentit més estricte . Els arqueòlegs catalans, sovint relacionen aquest tipus de materials amb les tipologies de la ceràmica Chasséenne, encara que es desconeix quin fou el seu paper al sud del Pirineu .


24

XAVIER LLOVER A

8b . La indústria lítica A més de les destrals i fulles de sílex localitzades en les tombes, trobem un interessant conjunt de materials típics d'hàbitat : pedres de molí, destrals, destraletes, aixades, un ganivet de sílex, polidors, percussors i esmoladors . Els útils de pedra polida . Aquest conjunt de materials inclou : 4 destrals, 5 destraletes i el fil d'una altra, una aixada i un cisell . Són fets amb gneis . La seva conservació és bona i tots ells han esta t utilitzats . Tres de les destrals són ja inutilitzades, i una d'elles s'utilitz à posteriorment com a polidor . Els útils picadors . Inclou dues boles polièdriques de gneis i una mé s o menys discoïdal de quars . Esmoladors . Tres peces formen aquest conjunt d ' útils . Són fets am b pedra sorrenca, bona per esmolar eines . Dos estan molt utilitzats . Polidors . Inclouen dues peces de quarcita, una pedra sorrenca i due s de gneis . Responen a diferents utilitzacions . Alguns fan servir la car a plana, altres les zones pròximes a les arestes ; uns tenen el polimen t pla i altres arrodonit . Alguns presenten finíssimes estries . El sílex . Fora de les fulles trobades en les tombes, hi ha un sol escla t sense retoc i un ganivet de sílex sobre fulla amb retoc marginal i abrupte , de 10,2 cm de llargada i fet amb sílex beix . Els molins. És el conjunt de material lític més nombrós . Inclou 21 pe ces fixes (inferiors) i 3 mòbils (superiors) . Són fetes amb esquists, grani t o arenisca . Algunes d'elles estan molt gastades . Les mides varien de 15 a 49 cm de llarg i de 8 a 31 cm d'ample . Morfològicament són tots molt semblants, tret d'un que sembla mé s un morter que un molí . Encara que sabem que els habitants de la Feix a del Moro recollien aglans i coneixien els cereals, no sabem si tots ere n destinats a moldre aquests productes . La màxima concentració de molins es trobà a l'interior de la cu beta 1 (8 moles) i entorn a la cubeta 2 . Possiblement els de la cubeta 1 són de reomplert, però en tot cas no podrien ésser massa lluny, donc s la màxima utilització de les moles seria entre la cista 1 i la cista 2 ; n o hi ha cap recipient d'emmagatzematge que no tingui alguna pedra de mol í ben a prop . Els útils de pedra polida, els polidors, etc ., apareixen també de form a concentrada entre la cubeta 1 i la sepultura 3 .


Els nivells ceràmics de la Cova 12 0 (Sales de Llierca, la Garrotxa) CENT-VINT GROU P (B .

Agustí,

G . Alcalde, F . Burjachs, R . Buxó ,

N . Juan-Muns, J . 011er, M . T . Ros, J . M . Rueda, A . Toledo )

INTRODUCCI Ó

La Cova 120 es troba dins el terme municipal de Sales de Llierca , a la comarca de la Garrotxa, a 480 m sobre el nivell del mar . L'entrad a s'obre en un cingle del vessant dret del torrent dels Llorers, poc després del Castell de Vistolta . És una zona de paisatge abrupte, amb vall s profundes, on el bosc alterna amb nombroses cingleres calcàries d'orige n eocènic . La planta de la cova té forma de «T» (fig . 1A), amidant 18 m de llargada màxima i 13 m d'amplada màxima . La seva formació és d'orige n càrstic . El seu descobriment va tenir lloc l'any 1975, per membres del Gru p Espeleològic Olotí, els quals batejaren la cova amb el número d'inventar i que li pertocava, ja que no s ' ha conservat el nom popular . El mateix an y del seu descobriment, Narcís Soler, Gabriel Alcalde i Joan Noguer (1980 ) hi realitzaren una prospecció en la qual s'extragueren gran quantitat d e fragments ceràmics, ossos humans i fauna . La cala de prospecció fou oberta en la zona final del passadís, en la planimetria realitzada pe r nosaltres correspon als quadres A, B, Z, 11, 12 . El jaciment fou publica t com pertanyent al Bronze Antic-Mitjà basant-se en les puntes de fletx a de sílex, les vores impreses i els dos apèndix de botó . L'any 1981, e l Cent-Vint Group començà les campanyes d'excavació sistemàtica . El mètode d'excavació emprat ha estat el de coordenades cartesiane s i la utilització de les talles artificials per enregistrar la profunditat . El s materials es troben dipositats en el Museu Comarcal de la Garrotx a (Olot) . La vegetació local i veïnal del voltant de la Cova 120 està compost a per un alzinar de tipus mediterrani amb boix, de transició al muntanyenc , aglutinant espècies que baixen de l'estatge submediterrani . Generalment


CENT-VINT GROUP

aquest alzinar es troba totalment format (un estrat arbori, dos estrat s arbustius i un estrat herbaci minvat, estrats que aprofiten les lianes pe r pujar fins la part més alta, donant una forta compacitat al conjunt), mal grat que en determinats llocs se'l troba degradat per la pastura o el conreu . Les plantes altament heliòfiles, arraconades a l'exterior del bosc , aprofiten les esquerdes de les cingleres nues per a installar-s'hi .

LA SEQÜÈNCIA ESTRATIGRÀFIC A

Per a realitzar l'estudi del reompliment estratigràfic de la Cova 12 0 cal diferenciar tres zones : el corredor, la sala sector est i la sala secto r oest . Les dades proporcionades per l'excavació ens permeten diferenciar , almenys, dos estrats . El primer, el qual tractarem aquí, és Holocèn i est à totalment excavat i té una potència màxima de 140 cm . El segon, començat a excavar l'any 1985, és pleistocèn . L'estrat I consta de tres nivells arqueològics, estretament relacionat s amb les zones esmentades abans . Ninell 11 1 Només localitzat en el sector est de la sala, està format per un sediment vermellós que en ocasions reomple unes fosses i en d'altres repos a sobre un sediment compacte (concrecionat o amb grumolls blancs) . L a potència del nivell és variable : de 20 a 60 cm . L'home hi intervingu é realitzant unes estructures d'emmagatzematge (fosses), que fins i tot afecten l'estrat pleistocèn . Existeixen un total d'l 1 fosses a l'interior de le s quals s'hi dipositaren grans atuells ceràmics, que juntament amb la rest a de material ceràmic del nivell ens aporten una cronologia relativa qu e situaria aquesta activitat d'emmagatzematge en el darrer moment de l Neolític Antic . Nihcll 1 1 Només el localitzem al sector est de la sala . La sedimentació és complexa i poc uniforme ; la varietat cromàtica del sediment és notable i l a textura variable ; en alguns indrets, aquest es troba protegit per colade s calcàries i la seva potència oscil .la entre 15 i 45 cm . Dins d'aquest nivel l s'han trobat 7 amassos d'ossos humans que contenen cada un les reste s d'un, dos o tres individus, sense cap mena de connexió anatòmica . E s tracta, doncs, d'un enterrament collectiu secundari, amb un nombre mínim de 17 individus (10 adults, 2 joves i 5 infants) . Una data de C1 4 situa el nivell en el 4240 ± 70 B .P . (GIF-6925), que es correspon am b un horitzó del Neolític Final-Calcolític . El conjunt de vasos extrets d'aques t nivell és poc característic ; normalment es tracta de vasos de petites dimensions, idonis per a formar part d'un aixovar funerari .


LA COVA 120

27

B

0 T U V X Y Z A B C D E F G H I

C Hg . 1 . — A, Planta de la Cova 120 . 13 , Planta i secció de la fossa 5, amb el dibuix sobreposat del gran vas ceràmic tal i com aparegué . C, Planta de les fosses del nivell 111 al sector Est de la sala .


28

CENT-VINT GROU P

Nivell I

Ocupa la totalitat del corredor i compon el nivell superficial de tot a la sala . El sediment és homogeni arreu, tant pel que fa al color com a l a textura ; és de color gris i extremadament polsós . Al corredor la sev a potència és molt variable, oscillant entre els 5 i els 65 cm, mentre qu e al sector est de la sala és una capa superficial entre 5 i 30 cm de potència . Aquest nivell presenta notables dificultats d'interpretació, ja que s'h i troben barrejades restes deixades per diferents ocupacions . Interpretem quatre fases d'ocupació dintre el nivell . Una primera hauria tingut llo c durant el Calcolític-Bronze Antic, moment en què la cova hauria esta t utilitzada com a sepulcre collectiu amb un ritus de cremació . Entre l'aixovar funerari hi trobem, a més a més de la ceràmica, indústria lítica representada majoritàriament per puntes de fletxa amb aletes i peduncle , indústria d'os amb botons perforats en V, peces de collaret en petxin a i pedra, i una punta de fletxa amb aletes i peduncle i una agulla de secció quadrada, ambdues de bronze . La indústria lítica, òssia i sobre petxin a és indestriable tecno-morfològicament de la del nivell II . Una segon a fase d'utilització es pot situar en el Bronze Recent, amb vasos ceràmic s de formes i decoracions que apareixen en el Bronze Mig (tasses carenades, amb o sense apèndix de botó, cordons impresos) o bé vasos am b formes «noves» (formes obertes, escudelles, plats/tapadores), decorat s amb motius i tècniques de tradició «antiga» (impressions de dit/ungla , superfícies exteriors amb capes d'argila grollera sobreposades, vasos am b motius incisos múltiples perduració d'una tradició decorativa que re corda la tècnica campaniforme) . Les dues darreres fases se situarien j a en època històrica, una primera en època romana pels voltants del 475 d .C . i una darrera en el segle xlx .

ELS RITUS D 'ENTERRAMEN T

Un aspecte important a remarcar és la sobreposició de dos nivell s arqueològics dins d'un mateix estrat geològic holocèn, on s'han pogu t destriar dos rituals d'enterrament diferents, un del Neolític Final-Calcolític —nivell II— i l'altre del Calcolític-Bronze Antic —primera fas e d'ocupació del nivell II— . El primer respon a les característiques d'un a inhumació on els cossos es dipositaren inconnexos en 7 cubetes petites . El segon és, com l'anterior, enterrament secundari, però amb ritual d e cremació ; aquest conté un mínim de 21 individus, les restes dels qual s estan totalment fragmentades i disseminades . Un i altre ritual se succeïren segurament amb un interval cronològic petit, com ho confirme n l'atribució cronològica i la similitud dels materials associats a ambdó s conjunts .


LA COVA 120

29

L 'APROFITAMENT DELS RECURSOS ALIMENTARI S

En el nivell Neolític Antic comptem amb cereals (T . aestivum durum , T . dicoccum, H. vulgare, H . vulgare var . nudum), llegums (Vicia sp . ) (Buxó, 1985), restes de fauna caçada i domèstica (B . taurus, S . scropha , C . pyrenaica, ovicàprids, C . familiaris, Canis sp ., V . vulpes, O . cuniculus) , i peixos (S . trutta), que ens poden ajudar a reconstruir la dieta d'aquest s avantpassats . Els cereals signifiquen una aportació important de vitamines per a l a comunitat . Tant el blat com l'ordi i la pisana són rics en vitamines i també en proteïnes . L'únic llegum identificat, la veça, és molt ric en vitamita B . Totes les carns són proteíniques, essent el porc, a més, ric en grei x i vitamines . Els minerals deurien ésser aportats per la consumició de pei x que conté fòsfor i ferro, a part de vitamines . De totes maneres, per tractar-se d'un nivell de magatzem, la visió global i completa de la dieta és difícil de precisar . Les restes trobades en el nivell Neolític Final-Calcolític correspone n al costum de proveir als difunts d'ofrenes ; és per això que també ens informen de manera parcial . En aquesta època, el blat comú-dur seria e l més conreat, al costat de l'ordi i la pisana (vitamines i proteïnes) . Ar a la dieta es veurà complementada per un altre llegum, el pèsol, i per espècies recollides, com les cireres d'arboç, els aranyons (vitamines i mine rals), glans (minerals) i raïms silvestres . Respecte a la carn, no hi ha gair e diferència amb el nivell anterior : s'ofrena porc, xai, bou, cabra i cérvol . Hi ha també truita de riu . Cereals, llegums (veça), glans, poma, oliva i raïm silvestre han estat trobats en el nivell I, al qual, com ja s'ha dit, corresponen quatre fase s d'ocupació i impossibilita la reconstrucció de la dieta alimentària e n cada moment concret .

EL PALEOAMBIEN T

Quan durant el Neolític Antic s'utilitzà la cova com a lloc d'emmagatzematge, la vegetació estava en plena recuperació d'ençà les darrere s pulsacions fredes del Tardiglaciar . Un bosc mixt, roures, amb sotabosc d'avellaner i acompanyament de pi roig i alzina-garric, s'estendria per l a vall . A nivell regional l'evidència d'una important coberta arbòria e n aquest moment ve donada per les anàlisis pollíniques de dipòsits lacustres propers (Mallarach, Pérez i Roure, 1985-86 ; Burjachs, Cartanyà , Monteis, 1985-86) . De fet, estem en un moment d'òptim climàtic a Europa (període Atlàntic, més temperat i humit que actualment), que afavoreix l'extensió


30

CENT-VINT GROU P

del bosc . Totes les anàlisis palcoecològiques realitzades semblen apunta r cap a unes condicions d'humitat edàfica i ambiental força superiors a le s actuals de la zona . En el traspàs al període sub-boreal, les anàlisis revelen una cert a reculada del bosc en l'àmbit local veïnal, amb un augment de pi i boix . Cal probablement cercar l'explicació en la pressió humana sobre la vegetació, tot i que no descartem la influència d'un cert empitjorament climàtic que marcaria l ' entrada al període Sub-boreal, més fresc i sec . L'evidència del conreu de cereals en la zona la tenim en la troball a de granes carbonitzades de cereals cultivats, així com en el taxó pollínic Cerealia (Burjachs, 1985) . Quant a la utilització sepulcral de la cova en el Neolític Final-Calcolític, la coberta arbòria, no gaire densa, està representada essencialmen t per la roureda, amb un component d'alzines important . Notem que l'increment de taxons escleròfils com alzina-garric, la bona representaci ó d'espècies colonitzadores com el boix, l'avellaner i el pi, i la reculad a de l'avet (que es refugiaria a les parts més altes de les muntanyes), re flecteix unes condicions climàtiques menys humides i probablement el s efectes de la incidència humana, fenòmens ja constatats en el final de l període anterior . En el SE francès i a Catalunya, una corba de boix i/o alzina s'installa en molts diagrames antracològics a partir del 6 .000 B .P . , traduint en part les pràctiques de l'home esdevingut més sedentari (deforestació, conreus, pastures . . .) . L'evidència del conreu de cereals a l a zona ens la dóna, a part del taxó pollínic Cerealia i la troballa de grane s de cereals carbonitzades, la troballa de l'espècie comensal M. musculu s (Alcalde, 1986) en l'anàlisi de micromamífers . Segons totes les anàlisi s paleoecològiques del nivell, la humitat deuria ésser encara considerable . Durant l'ocupació del Bronze el bosc estaria caracteritzat per una associació mixta d'alzines i roures, on les primeres tindrien un paper fona mental, actuant ara com a acompanyants el roure i el pi . S'evidencia al llarg de la segiiència post-glaciar de la Cova 120, el pa s de la roureda a l'alzinar en la xarnera Atlàntico-Sub-boreal . L'alzina , espècie més resistent i xeròfila que el roure, hauria anat guanyant terren y en detriment d'aquell davant una major sequera i pressió antròpica . Ca l destacar l'augment de la proporció de l'espècie comensal M . musculus, apareguda en el Neolític Final-Calcolític, i relacionada amb la corb a pollínica de Cerealia .

EPíLE G

Els treballs realitzats a la Cova 120 representen un precedent d'excavació metodològica a la comarca de la Garrotxa . La sort de descobri r una cova intacta, amagada de camins i corriols, ens ha permès establi r una cronologia històrica a partir del Neolític per a les valls de l ' Alta


LA COVA 120

31

Garrotxa . D'altra banda cal remarcar que es tracta d'un treball realitza t per arqueòlegs especialitzats en diferents disciplines . Pretenem que aques t estudi sigui el començament d'un programa ampli de recerca i interpretació arqueològica i paleoambiental de les valls de l'Alta Garrotxa .

BIBLIOGRAFI A ALCALDE, G . (1986) : Les faunes de rongeurs du Pléistocène supérieu r et de 1'Holocène de Catalogne (Espagne) et leurs significations paléoécologiques et paléoclimatiques . Diplome E .P .H .E . París . BURJACHS, F . (1985) : Aplicació de l'anàlisi pollínica al jaciment arqueo lògic de la Cova 120 (Alta Garrotxa, Catalunya) . Tesi de Llicenciatura . Universitat Autònoma de Barcelona . BURJACHS, F . ; CARTANYÀ, M . ; MONTEIS, J . (1985-86) : «Primers resultats sobre la paleoclimatologia i dinàmica del dipòsit lacustre quaternari del Pla de l'Estany (Sant Joan les Fonts, Garrotxa)» . Vitrina , núm . 1, pp . 27-36 . Buxó, R . (1985) : Dinàmica de l'alimentació vegetal a partir de l'anàlis i de llavors i fruits . Interès del seu estudi per a la reconstrucció de l a dieta vegetal antiga humana . Tesi de Llicenciatura . Universitat Autónoma de Barcelona . MALLARACH, J . M . ; PÉREZ, R . ; ROURA, J . M . (1985-86) : «Aportacion s al coneixement del clima i la vegetació durant el Quaternari Recen t en el NE de la Península Ibèrica» . Vitrina, núm . 1, pp . 49-54 . SOLER, N . ; ALCALDE, G . ; NOGUER, J . (1980) : «La vall de Sadernes i l a Cova 120 (Garrotxa)» . Butlletí de l'Associació Arqueològica de Girona, any III, núm . 3, pp . 21-25 .


Resultats de les excavacions de la Cov a de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat ) MANUEL EDO, MANUEL MILLÁN, ANNA BLASCO, MARTA BLANC H

A la part més alta del massís del Garraf, en el seu vessant nord oriental, trobem el «poljé» de Begues . Aquest «poljé», format durant e l primer cicle càrstic i posteriorment decapitat per l 'erosió de la riera d e Begues, donà lloc a l'anomenada «Mesa de Begues», mena de vall qu e constitueix un microambient propi dins del conjunt del Garraf . En els límits d'aquest «poljé» existeixen diverses formacions càrstiques hipogee s (principalment avenes) entre les quals es troba la Cova de Can Sadurní . La formació del massís del Garraf es remunta a l'Era Primària . E n aquest període, durant el Silúric, les afloracions de pissarres van constituir la base, el llit sobre el qual s'alçà la resta del Garraf . És el qu e podríem anomenar «Garraf negre» . No és fins a l'Era Secundària que tornen a haver-hi moviments orogènics al Garraf . En el Triàsic, durant el període anomenat Buntsandstein , es dipositaren les sorrenques de la zona de Brugués (Garraf vermell ) i sobre d'elles, en el Muschelkalk, les calcàries càrstiques que constitueixen l'últim període de la zona que ens ocupa (Garraf blanc) . La cova es troba a la vora septentrional del «poljé» en una serra qu e esdevé parallela a la riera de Begues, a uns 2 km al NO del poble . La cova gaudeix d'una immillorable visibilitat sobre el conjunt de la val l i per relació amb altres coves habitades sobre el Delta Sud-oriental (Cassimanya-Can Figueres) . El jaciment està constituït per dues parts diferencials : la cova pròpiament dita i la terrassa exterior . La cova consta d'una sala principal d'uns 190 m 2 i petites galeries avui encara tapades . La terrassa exterior, d'origen doliniforme, mesura aproximadament uns 400 m 2 i constitueix u n lloc idoni per a l'hàbitat a l'aire lliure . L'estratigrafia, tant de les cales exteriors com la de l'interior de l a cova, ha estat corroborada pels estudis edafològics de l'equip del Dr . Vallejo (Departament de Biologia Vegetal, Universitat de Barcelona) .


34

EDO, MILL .AN, BLASCO, BLANCI I

Aquests estudis han diferenciat per a la terrassa exterior 4 cape s (A, B, C, D) amb molt poca abundància de pedres i graves . El més característic ho constitueix el fet que les capes A i B no són carbonatades , mentre sí que ho són les capes C i D . Les capes C i D són les que nosaltres considerem arqueològicamen t com a vàlides i on es desenvolupa un fort estadi, en dues fases, pertanyen t al Neolític Antic Epicardial . Les capes A i B, d'altra banda, estan reme nades i tant terra com materials semblen portats d'un altre lloc . A l'interior de la cova, l'excavació s'ha vist molt afectada per l'existència de rases (alguna de molt gran), record de l'època en què la cov a era visitada per incontrolats . No obstant aquestes rases, han quedat prou zones verges com per a establir una estratigrafia fiable . Els edafòlegs han distingit 11 capes on l'abundor de pedres i grave s contrasta amb la terrassa exterior . En línies generals podem dir que é s a partir de la capa 4 quan comença a aparèixer el material arqueològi c encara que remenat i amb presència d'Alt Imperi . La capa 5 és una cap a de pedres que segella les capes posteriors (6 i 7) en les quals es desenvolupa el moment ibèric . A la capa 8 hi trobem les restes del Bronze Final i l'inici dels enterraments de 1'Eneolític . La capa 9 constitueix el moment ple dels enterra ments i una capa de pedres que els hi fa de llit . En les capes 10 i 11 es desenvolupa la seqüència del Neolític Anti c Epicardial . Cal remarcar la presència de grans blocs de pedra a la capa 10 , provinents probablement de l'esllavissament de la cornisa exterior . L a capa 11 contrasta totalment amb les 10 capes anteriors (seria el qu e nosaltres anomenem estrat II) en la pràctica absència de pedres i grave s i també en el seu nivell de carbonatació que s'aproxima molt a la capa D de l'exterior . PALEOCARPOLOGIA 1 VEGETACI Ó

Tant els estudis antracològics, fets per M . Teresa Ros, com l'anàlis i de llavors i tovots fet per Gerhild Kraub-Kashani del Naturwissenschaftliches Labor, Flonheim, R .F .A ., ens han permès reconstruir mínimamen t la vegetació i els conreus en els diferents moments culturals representat s a la cova . Segons aquests estudis antracològics, trobem a tota la seqüència d e Can Sadurní dues associacions dominants : l'alzinar litoral amb roure de fulla estreta (Quercetum illicis galloprovinciale quercetorum faginae) i l a màquia litoral de garric i margalló (Quercolentiscetum) . L'associació d'alzinar litoral amb roure de fulla petita, que avui e n dia no es troba al Garraf, constitueix una variant calcícola de l'alzinar , pròpia de les muntanyes calcàries del Maestrat, Ports de Morella, Port s de Tortosa . . . on s'hi fa entre els 500 i 1 .000 m d'alçada . Segons la interpretació de M . T . Ros, podria ser molt bé aquest tipus


LA COVA DE CAN SADURNI

35

de bosc mixt cl que trobaríem en la zona de Can Sadurní en el Neolític , perdurant-ne testimonis almenys fins el Bronze Final . L'anàlisi antracològica revela fins a aquesta data espècies pròpies del país de l'alzina : aladern, fals aladern, arboç i espècies acompanyants dels roures : server , blada . . . D'altra banda, la màquia litoral de garric i margalló és una associaci ó 1'Oleo-ceratonion, és a dir una màquia litoral termòfila, caracteritzad a de pel llentiscle, el garric, 1'ullastre, 1'arçot, el pi blanc, el margalló . . . El diagrama antracològic de Can Sadurní presenta gran afinitat am b els obtinguts per a diversos jaciments del País Valencià ubicats en l'estatg e termo-mediterrani i de transició termo-mesomediterrani (Cova de l'Or , Cova de la Recambra, Cova Ampla, Cova Bernarda . . .) . Sembla ser que l'acció antròpica de l'home neolític, a més a més d'u n assecament progressiu del clima, afavoriria l'extensió de llenyosos baixo s de vocació heliòfila, procedents d'una màquia litoral . És a dir, el procé s antròpic hauria fet disminuir les alzines i roures mentre augmentaria e l progrés del pi blanc, 1'Olea i d'altres espècies indicadores de la degradaci ó de l'alzinar. L'estudi paleocarpològic fet a Flonheim, encara que basat en un a petita mostra, ens ha donat resultats interessants : especialment per al Neolític Antic Epicardial, on trobem un conreu variat de Triticum monococcum, Triticum dicoccum i Hordeum vulgare . En el moment eneolític d'enterraments, les mostres són molt escasses i les seves restes són tote s d'empremtes en tovots . De totes maneres, s'observa la presència de l'ord i (Hordeum vulgare) i el manteniment de 1'espelta (Triticum monococcum) . En la fase del Bronze Final podem observar ja el conreu del bla t modern (Triticum aestivum), el manteniment de l'ordi i la importaci ó del lledoner (Celtis australis), arbre de fusta molt dura i resistent que s'utilitza per a la fabricació d'eines de conreu (mànecs, forques . . .) . Gairebé a totes les masies catalanes hi ha o hi havia un lledoner . Més endavant, en el moment ibèric observem la desaparició del blat , el conreu de l'ordi modern (Hordeum vulgare polystichum), el manteniment del lledoner i l'aparició de la vinya (Vitis vinivola), conreu que s'h a mantingut fins als nostres dies a la vall de Begues .

CAN SADURNÍ : EVOLUCIÓ 1 HÀBITA T

Una de les constants que observem a Can Sadurní és el predomini continuat de la fauna domèstica, que marca la importància del règim ramade r per a totes les fases d'ocupació de la cova . Parallelament trobem una gra n quantitat de restes de fauna no domèstica, caracteritzada per una varieta t significativa i poc freqüent que no sols ens illustra la importància, encar a que en regressió, de la caça i la pesca, sinó que també ens remarca l'evolució ecològica i climatològica de l'entorn .


36

EDO . MILLÁN, BLASCO, BLANC H

L'estudi de la fauna de Can Sadurní corrobora la paulatina degrada ció de l'alzinar cap a la garriga litoral, i parallelament ens confirma l'evolució climàtica característica del Holocè, sempre dins del marc del clim a mediterrani . Així ho demostren espècies com la tortuga mediterrània, e l Ilargandaix verd, el talpó vulgar, la ratapinyada de ferradura mediterrània i altres quiròpters, la musaranya nana, o felins com el linx ibèric . Un altre aspecte a remarcar és l'abundància i varietat del material líti c respecte de l'utillatge en os, així com la major acumulació d'ambdós e n els moments més antics fins ara excavats, especialment en el Neolític Anti c Epicardial . Hem de fer esment, d'altra banda, del notable descens en e l nivell de Bronze Final . Respecte del macroutillatge, l'observació més important és que pràcticament es dóna tan sols en el moment de Neolític Antic Epicardial , i aquest moment està molt lligat a una economia mixta agrícola-ramadera . Neolític Anti c L'estat actual de les excavacions i les troballes fetes fora de contex t ens permeten intuir l'existència d'un Neolític Antic Cardial, que d e moment 1'estratigrafia no ens marca, ja que tan sols en un dels quadre s sembla que hi hem arribat . Fins el present hem detectat únicament ele ments ceràmics a base de formes globulars i amb decoració impresa am b la petxina del cardium . Contràriament, el moment posterior, Neolític Antic Epicardial, am b datació per C14 de 3 .850 a .C ., és el millor representat en tots els aspecte s i per tant el que pot alustrar una reconstrucció més completa i aproximada a la realitat . L'abundància de material antròpic, les seves característiques i la cor recta disposició estratigràfica ens parlen d'un veritable hàbitat i de l a seva perllongació en el temps tant en la cova com en la seva terrassa . En la seqüència estratigràfica de Can Sadurní aquest període no presenta una evolució absolutament uniforme, sinó que es poden diferencia r dos moments d'habitació . Els seus fòssils culturals d'identificació só n prioritàriament les restes ceràmiques . Així, el nivell més antic s'identifica per la coexistència de la ceràmica fosca tipus Montboló amb l'inici de l a ceràmica raspallada amb crestes tipus Font del Molinot . D'altra banda , la imposició de la ceràmica raspallada sobre la llisa ens marca la fase mé s recent . En aquest moment l'hàbitat es converteix en un veritable lloc estable, com ho demostra la utilització de la terrassa per a les funcion s vitals del grup . Una bona prova d'aquesta asseveració seria la troballa d e tres sitges d'emmagatzematge reomplertes de materials lítics i ceràmics , tots pertanyents a aquest moment . Fins al moment actual de la investigació, l'existència d'aquests do s moments epicardials sembla molt més clara a la terrassa, mentre que a l'interior de la cova ara per ara queda molt més difosa .


LA COVA DE CAN SADURNI

37

En aquest sentit, l'estudi de les restes faunístiques tan sols corrobor a l'existència d'un hàbitat força perllongat en el temps . Així, animals típic s de vida cavernícola (quiròpters, determinats carnívors, aus depredadores , certs rosegadors i insectívors . . .) són abundants entre les restes d'aquest s períodes i augmenten progressivament a mesura que es produeix l'abandonament de la cova . Resulta complicat discernir, d'entre les restes faunístiques, quines cor responen a animals que vivien a la cova i quines a individus que ha n estat preses, bé de l'home, bé d'altres animals . És ben clar que els quiròpters (rat-penat petit comú, rat-penat de bosc . . .) són animals de cova . El cas dels carnívors és més dificultós ja que són animals de costums cavernícoles, però molts d'ells són preses potencials de l'home (pell, defens a de l'hàbitat i de la ramaderia, ritus d'iniciació o bé la mateixa alimentació) . D'altra banda hi ha tot un seguit d'espècies de rosegadors, insectívors , rèptils i aus de bosc que es poden considerar més aviat com a prese s d'aquells carnívors que de l'home . A més a més, a totes aquestes espècie s s'hi han d'afegir les que poden conviure amb l'home (ratolí de camp , talpó vulgar . . .) . Les troballes de Can Sadurní ens remunten a un món familiar amb un a economia mixta autosuficient, en la que el grup desenvolupa tota un a sèrie de facetes econòmiques que conformen una societat estable i presumiblement estàtica . El conreu del camp està documentat en tots els aspectes que el caracteritzen, des dels elements de desforestació (destrals, gratadors, denticulats i demés elements per a tallar fusta) fins als propis per a la consecuci ó i transformació del cereal (aixades, destrals, fulles de falç, allisadors i molins), sense oblidar les pròpies llavors, de les quals anteriorment ja hem donat testimoni . L'aspecte ramader, en el cas de Can Sadurní, l'entenem més aviat co m a un pasturatge, on s'observa un predomini de la cabra domèstica sobr e l'ovella, mentre que el bou és un espècimen més aviat escàs . En aquest marc d'economia mixta a què ens referim, la caça constitueix, encara, un factor econòmic prou important . Per la diversitat d'espècies trobades a Can Sadurní deduïm l'existència de dos tipus de caça : la que té com a finalitat un objectiu principalment alimentari, predominant la caça major (porc senglar i cèrvids) sobre la menor (lepòrids i aus) ; i, d'altra banda, la que té com a objectiu la defensa dels ramats (llop , guineu, linx) i l'aprofitament de les pells (marta, llúdriga, linx) . És significatiu, en aquest sentit, l'abundància i varietat de puntes de sílex re tocades . Els testimonis sobre la pesca són menys freqüents, però no per aix ò inexistents . Hi ha documentada la presència de la truita i el lluç de riu , a més de l'esporàdica aparició de bivalves i gasteròpods tan fluvials co m marins (cloïssa, pegellida . . .) .


38

EDO, MILLÁN, BLASCO, BLANC H

Eneolític La següent fase que trobem representada en l'estratigrafia de la cov a ve caracteritzada per l'ús sepulcral . Es tracta d'un conjunt d'enterrament s collectius d'inhumació . Per la manera com s'han trobat disposades le s restes humanes en el transcurs de l'excavació, podem suposar que este m davant d'enterraments de tipus secundari, la qual cosa vindria recolzad a pels signes de cremació que s'observen en algunes de les restes, així co m per la presència d'una llar, segurament lligada als ritus sepulcrals, le s datacions de la qual no han estat encara publicades, i que han donat el s següents resultats : Codi laboratori I-12 .717 1-13 .313

Codi jaciment 5CS-H8-If-1 6CS-H8-If-lbis

-8 C14 398 ± 8 406 ± 10

Edat B .P. 4080 ± 100 4160 ± 160

Edat a .C. 2130 ± 10 0 2210 ± 160

Aquestes datacions, fetes pel laboratori Teledyne Isotopes de Ne w Jersey (Estats Units), es corresponen perfectament amb una datació anterior feta sobre os humà (2 .275 ± 90 a .C .) i amb una altra datació n o publicada, sobre carbó vegetal procedent d'un dels enterraments, feta a l mateix laboratori i que donà els següents resultats : Codi laboratori Codi jaciment 1-13 .315 6CS-18-Ie-lbis

-8 C14 402 ± 8

Edat B .P. Edat a .C . 4130 ± 110 2180 ± 11 0

Pel que respecta al probable nombre d'individus inhumats, hem inicia t la seva quantificació per les zones amb estratigrafia, deixant de banda , momentàniament, les innumerables restes que trobem a les zones d e rases . Els resultats d'aquesta quantificació oscillen entre un mínim de 1 3 a 15 individus adults i un mínim de 5 individus infantils . Aquests enterraments van acompanyats d'un aixovar característic, e n el qual s'integren fonamentalment tres tipus d'elements : ceràmics, lític s i ossis . La ceràmica està representada principalment per recipients oberts, am b carena alta i bases arrodonides, de parets llises, relativament fines, fosques i lleugerament brunyides . La factura és bona i la cocció reductora . Amb les mateixes característiques però de factura més grollera hi trobe m una relativa profusió de formes simples . Dins d'aquest conjunt força homogeni cal remarcar l'aparició am b una certa freqüència d'elements ceràmics de tipus veracià i la inexistència de vas campaniforme . L'utillatge lític ve caracteritzat fonamentalment per les puntes de Iletx a de retoc pla, pedunculades, amb o sense aletes . Aquestes puntes han esta t


LA COVA DE CAN SADURNI

39

normalment fabricades sobre sílex, però no és extrany trobar-les fetes e n calcària . Crida l'atenció la troballa d'una punta del tipus la Font-Rober t dins d'un conjunt de puntes amb aletes i peduncle . A més, hi trobem altres elements lítics, com ara gratadors, rascadors, bitruncatures, làmine s i becs-puntes . Entre els nombrosos materials sense estratigrafia trobats a les rases , cal destacar l'existència d 'un braçal d'arquer fet sobre pissarra, que creiem que podria correspondre perfectament a aquest món sepulcral . El niés característic de l'utillatge ossi ho constitueix la presència d e botons plans i piramidals de perforació en V, així com denes de colla r de petxina i os, acompanyats de punxons i agulles . Com element, ara pe r ara únic, remarquem la troballa d'una punta de fletxa pedunculada i am b forma subtriangular . L'abundància de restes de fauna domèstica de les mateixes espècie s que en el moment anterior, amb la incorporació del porc, en un momen t on, presumiblement, la cova no era habitada, ens fa pensar que aqueste s restes podrien estar relacionades amb el ritual propi dels enterraments . Això ve corroborat per l'augment de restes d'animals cavernícoles i de le s seves preses . És important la poca abundància de restes de caça major , especialment de cèrvids . L'Edat del Bonz e Per sobre dels enterraments, la identificació dels nivells culturals de l Bronze es fa més complexa i no presenta la mateixa claredat que el s moments anteriors . Ara per ara, el període representat amb una majo r evidència és el que correspondria al Bronze Final, però hi trobem tot u n seguit d'elements dispersos que ens fan pensar en l'existència, en cert s indrets de la cova, de presències més antigues : Bronze Mig i, fins i tot , Bronze Antic (bases amb empremtes d'estora, una nansa d'apèndix d e botó, algun fragment de vas campaniforme, determinades incisions i decoracions ungulades . . .) . Esperem que properes excavacions ens permetin ampliar el coneixement d'aquest moment escassament representat, però de moment, de l'úni c que podem parlar amb una relativa entitat, és de l ' esmentat període de l Bronze Final, del qual disposem d'una data de C14 (970 ± 100 a .C .) que ens situaria en els inicis del Bronze Final III . Aquesta fase ve representada per 2 tipus d'elements ceràmics diferenciats . D'una banda, la ceràmica llisa, fina, negra, brunyida, carenada , amb llavis bisellats i formes bitroncocòniques, que quan porta decoració acostuma a ser a base d'acanalats formant motius geomètrics, exponen t dels anomenats Camps d'Urnes . D'altra banda, es documenta la presènci a d'una ceràmica més gruixuda, corresponent a grans vasos, relativamen t grollera, de vegades brunyida i decorada a base de cordons, creuats o no , d'impressió digital .


40

EDO, MILLÁN, BLASCO, BLANC H

L'abundància de fauna cavernícola i l'augment dels carnívors ens de mostra que els períodes en què la cova restava desocupada eren llargs . La fauna domèstica, en la qual es detecta l'equilibri entre l'ovella i l a cabra i el creixement en importància del bou i el porc, ens demostra e l desenvolupament de la ramaderia i la seva importància en aquesta societat, en la qual no hem d'oblidar l'agricultura, que també es troba forç a ben representada i més evolucionada que en etapes anteriors . La caç a manté una relativa importància, encara que en descens, i es document a més per les restes òssies que per 1'utillage, el qual és molt escàs . Tot això ens fa pensar en un grup o grups que ocupen la cova permanentment però en períodes de temps no gaire llargs, si no és difíci l entendre la presència del porc, del conreu i de les grans gerres d'emmagatzematge . Alhora, el desenvolupament de la ramaderia, la menor potència estratigràfica (respecte a períodes anteriors) i l'abundància ja es mentada d ' animals cavernícoles, ens remunten a una economia on possiblement predomina la ramaderia, encara que no de manera exclusiva , i la societat es troba a cavall entre el nomadisme i la sedentarització . El món ibero-rom à

Aquesta fase correspon al moment més recent d'ocupació estable d e la cova . No constitueix un nivell uniforme ni homogeni, sinó que podem distingir-hi 2 períodes, més o menys diferenciats, segons els quadre s treballats . D 'aquests 2 períodes, el que presenta major claredat és el que cor respondria al moment més antic, l'ibèric, mentre que l'altre, romà imperial, sovint el trobem representat molt difusament i barrejat amb ele ments posteriors (monedes hispano-aràbigues, de Felip II, del momen t de la Revolta Catalana . . .) . El que anomenem moment ibèric constitueix un nivell, ibero-rom à pròpiament dit, que es desenvolupa entre finals del segle II i principi s del I a .C . ; així ens ho testimonien els diversos materials arqueològic s malgrat l 'absència de ceràmica de vernís negre . Els elements que en s daten aquest nivell són els següents : un cubilet de parets fines de l a forma Mayet 2A (125-75 a .C .), un kylix de ceràmica grisa de la cost a catalana, dos asos de bronze encunyats a Kase (segona meitat segle II a .C . ) i una datació radiocarbònica que donà com a resultat 100 ± 80 a .C . Altres elements que ens situen en aquest món ibèric de finals d'Er a són un plom amb dues paraules i un nexe (actualment en mans d'u n afeccionat), un fragment de falcata i altres fragments metàllics (puntes d e fletxa, arracades, elements de subjecció de les corretges del carro . . .) . Conjuntament amb aquests elements, documentem la presència de ceràmica ibèrica a torn, pintada a bandes, metopes i semicercles concèntrics, fàcilment atribuïble al segle 1 a .C ., i tot un seguit de sítules i fragments d'àmfora ibèrica que ens fan pensar en una utilització més o menys


41

LA COVA DE CAN SADURNI

estable de la cova . Això ve corroborat per l'abundant presència de faun a domèstica i de restes agrícoles (sílex i llavors) . Cal destacar l'existènci a ja de llavors de Vitis vinifera . Dins d'aquest conjunt força homogeni ens trobem sovint amb l a presència d'unes ceràmiques grises estampillades, la tipologia de le s quals correspon a un moment baix imperial (plats Rigoir 1 i bols qu e recorden la forma Draggendorf 37 b de la TSH tardana) . La interpretació de la presència d'aquestes ceràmiques grises amb tipologia molt mé s tardana (segles Iv-vt d .C .) en un moment clarament republicà i segella t estratigràficament, ha dut en certs moments a considerar-les ibèriques , però donat que és un tema polèmic i conflictiu esperem futures excavacions per intentar aclarir-ho més bé . Per sobre d'aquest moment ibero-romà hem constatat la presència esporàdica d'elements isolats que ens situen en una època romana alt i bai x imperial : fragments de TSCA, forma Lamboglia 10 A o Hayes 23 B (segona meitat s . tt d .C .), fragments de TSCD, forma Lamboglia 51-4 5 (segle tv d .C .), una moneda de Volusià, un didal possiblement del segle ni d .C . . . . Presències posterior s Les troballes numismàtiques ens han situat cronològicament les presències posteriors en l'interior de la cova fins a la seva definitiva oclusió , que ens aventurem a datar en el segle xvnt . Així, les monedes hispanoaràbigues, de Felip II, Felip IV, Lluís XII de França . . . ens parlen d e la continuïtat en el coneixement de la cova fins al segle xvttt, momen t en què l'entrada queda closa pels sediments fins la seva redescobert a pel Sr . Sadurní Vendrell, pare de l'actual propietari, a l'any 1945 .

APENDI X DATACIONS

C14

DE LA COVA DE CAN SADURN Í

Nivell cultural Neolític Antic Epicard . Eneolític

Bronze Final lbero-romà

Codi mostra I-11 .787 I-11 .789 1-11 .533 I-13 .313 I-13 .315 1-12 .717 1-12 .718 1-12 .266

Edat B .P . 5 .800 ± 160 5 .700 + 110 4 .225 + 90 4 .160 + 160 4 .130 ± 110 4 .080 + 100 2 .920 ± 100 2 .050 ± 80

Totes aquestes datacions estan sense calibrar .

Edat 3 .850 3 .750 2 .275 2 .210 2 .180 2 .130 970 100

a .C . ± 16 0 ± 11 0 ± 90 ± 16 0 ± 11 0 ± 10 0 ± 10 0 ± 80


La necròpolis del Coll del Moro . Sector les Maries . Campanya 1984 (Gandesa, Terra Alta ) M . DOLORS MOLAS, NÚRIA RAFE L

La necròpolis de les Maries forma part de les necròpolis del Col l del Moro (Gandesa, Terra Alta) integrades per tres àrees d'enterrament : Calars, Tauler i les Maries, estudiades a partir de 1953 per S . Vilasec a (Vilaseca, 1954) i durant la primera part de la dècada dels setanta pe r M. Bergés i M . Ferrer (Ferrer, 1982, pp . 238-241) . L'any 1984 es reprengueren els treballs a l'àrea de les Maries sota la direcció de M . D . Molas , N. Rafel i F . Puig com a complement a les excavacions del poblat (Rafe l i Puig, 1985, pp . 603-610) . A la zona excavada, que ocupa una superfície de 100 m 2 , es documentaren cinc tombes, totes elles saquejade s amb anterioritat als treballs de 1984 . TOMBA M 1

Estructura tumular de planta circular (5,40 m) amb cista excèntrica . La cista, rectangular i orientada a l'oest, està construïda amb lloses posa des dretes, excepte en la part frontal que queda tancada per l'anell tumular que s'acabà de construir un cop dipositat l'enterrament dins l a cista ; adossada a la llosa de capçalera, assenta una banqueta feta sobr e el paviment de lloses irregulars . L'anell del cercle tumular (4,70 m d e diàmetre) és format per blocs de pedra escairats en la cara externa . A ni vell de base, el cercle tumular està rodejat per una corona de dues file s de lloses posades planes que ocupa un espai de 0,35 m d'amplada mitjana . A l'interior de la cista es diferenciaren 6 estrats arqueològics, els do s primers totalment estèrils . L'estrat 3, assentat directament sobre l'enllosat de la cista que recobria també la banqueta, proporcionà un gra n manyoc de bronzes totalment deformats per l'acció del foc ; incrusta t en ell es va trobar una falange de nià humana cremada . Sota el pavimen t va aparèixer l'estrat 4 constituït per cendres totalment estèrils, producte


MOLAS . RAFE L

44

de la cremació d'un cadàver tal com han indicat les anàlisis de laboratori . L'estrat 5 estava compost per una terra d'un vermell intens a causa d e l'acció del foc, mentre que l'estrat 6 correspon al sector de terra marronosa i estèril no ocupat pels estrats 4 i 5 . L ' aixovar funerari conservat està format exclusivament per objecte s de bronze, entre els quals destaquen quantitativament i qualitativa braçalets i fragments de cadenetes . És interessant l'associació entre braçalet s de secció plano-convexa del tipus acintat que es daten en el segle vtn a .C . (el Molar) i els de diverses tiges de secció rectangular que, segons Al magro, apareixen en el s . vu a .C . (Almagro Gorbea, 1977) amb altre s tipus de diferents tiges de secció quadrada i rodona, datats en les necròpolis baix-aragoneses (Bursau, Bursal i Roquizal del Rullo) i de l'Ebr e (Mas de Mussols) i més al sud, en la de la Solivella, entorn del segl e vt a .C . Aquesta baixa cronologia ve corroborada per la presència de cadenetes característiques de les necròpolis ibèriques antigues (Can Canyís , Solivella, Oriola i Mianes) . Malgrat l'escàs aixovar conservat, els elements metàllics són suficient ment significatius com per a datar la tomba en el segle vtt a .C . i probablement en la seva segona meitat, atesa la presència de cadenetes . L ' associació dels diferents elements assenyalats revela el contacte entre l'horitzó cultural dels camps d'urnes i l'horitzó pre-ibèric antic .

Ton-ttsA

M2

Estructura tumuliforme de planta quadrada (1,24 X 1,24 m) construïda amb pedres lleugerament escairades collocades en filades força regulars . L'interior està farcit per pedres i terra, on s'hi collocà una caixa feta amb lloses clavades dretes per rebre l'enterrament . L'aixovar funerari ceràmic, tot modelat a mà i en un estat de conservació molt deficient, està integrat per l'urna que contenia abundant s restes òssies calcinades, acompanyada per un bol o tapadora i cinc vaso s d'ofrena . L'aixovar metàllic està format per tres braçalets de bronze : un de secció circular, un de plano-convex i un de diverses tiges de secci ó rectangular, a més d'alguns fragments de làmina de bronze, un fragmen t de cadeneta i una dena de collaret de pasta vítria . L'estat de conservaci ó del material metàllic indica que fou cremat conjuntament amb el cadàver . La fragmentació de I'urna impedeix reconstruir el perfil, si bé la bas e plana molt reenfonsada i el tipus de vora exvasada i amb llavi indicat , assenyalen la seva pertinença a un moment avançat de la primera Eda t del Ferro . La presència de braçalets de diferents tiges de secció rectangular i d'un fragment de cadeneta, associats al fet que l'aparició de le s tombes tumuliformes d'empedrat quadrangular no és anterior al segl e vii a .C ., ens permeten datar la tomba en el segle vtt a .C . i, possiblement , en la seva segona meitat .


LA NECRÓPOLIS DEL

COLL

DEL MORO

45

TOMBA M 3 Estructura tumuliforme de planta quadrada (1 x 1 m), de la qua l se'n conserva una filada de 0,25 m d'alçada . Està formada per un empedrat de pedra petita delimitada per pedres escairades només en la car a externa . L'enterrament havia d'estar dipositat per sobre del nivell d e base, atés que per sota de l'empedrat no aparegué el loculus . Els fragments ceràmics conservats damunt de la base pertanyen a u n mateix vas modelat a mà d'impossible identificació tipològica ; seguramen t es tracta de l'urna, ja que aquests aparegueren associats a restes òssie s calcinades . La tomba correspon al tipus d'empedrat pseudo-tumular amb l'enterrament dipositat a sobre, del qual desconeixem l'estructura que el protegia . Tipus d'estructura que data la tomba en un moment no anterior al segle vti a .C .

TOMBA M 4 Estructura tumular de planta circular (4,40 m de diàmetre màxi m í 3,80 m de diàmetre mínim) amb cista excèntrica de planta rectangula r (1,62 x 0,74 m) orientada a l'est . Està delimitada per grans lloses clavades dretes, excepte en la part frontal que està tancada pel mateix anel l del cercle tumular . El fons de la cista està recobert per un empedrat d e lloses que presenta una concavitat a la manera d'un loculus. L'anell tumular està format per blocs de pedra treballats solament en la cara externa . Un farciment de pedres i de terra omple l'espai que resta entre l'anel l i la cista . La cista havia estat saquejada tant d'antic com recentment, si bé s'h a pogut recuperar un abundant aixovar, barrejat amb ossos cremats, integra t com a mínim per onze vasos ceràmics, un braçalet de bronze de secci ó plano-convexa i un altre de més d'una tija de secció rectangular, a mé s d'una anella també de bronze i un braçalet de ferro de secció rectangular . La gran dispersió dels fragments ceràmics impossibilita conèixer l a situació original dels vasos, si bé la concentració de fragments d'engalb a vermella en la capçalera de la cista, fa pensar que aquest n'era el llo c d'ubicació original . Entre les formes que s'han pogut identificar destaca en primer llo c el vas de boca acampanada o de tulipa, recobert per engalba vermella , que és conegut dins la tipologia de la ceràmica fenicio-púnica amb e l terme de «vas de chardon» (Cintas, 1970, pp . 330-332 ; Bisi, 1970, pp . 32 , 49-50, forma 7), tipus ben conegut en el Mediterrani central i occidental , però rar en la Península Ibèrica . L'exemplar de les Maries té el seu paral-


46

MOLAS . RAFEL

lel més proper en una peça de la tomba orientalitzant de la Joya (Huelva ) (Garrido i Orta, 1963 ; Cuadrado, 1969, p . 269, fig . 8, forma 24 ; Negueruela, 1979-80, fig . 1, IV, p . 34), conjunt funerari que es data a primers del segle vi a .C . (Aubet, 1976, p . 30), i amb el qual fins i tot comparteix les seves considerables dimensions (18,5 cm de diàmetre de boca) . Altres parallels els trobem a Setefilla en un conjunt de vasos modelat s a torn decorats per bandes pintades bícromes, caracteritzats també pe r unes dimensions inusuals en el tipus, exemplars que es daten a finals de l segle vii a .C .-primera meitat del vi a .C . (Aubet, 1976, p . 20, figs . 3, 9 , 10, 15 i 16) . El vas de les Maries, a l'igual que els seus parallels peninsulars, es pot situar en la fase de transició dels vasos de boca de tulipa, entre el s exemplars més antics datats en el segle viii a .C . i les imitacions ibèriques andaluses (Aubet, 1976, p . 30) . Una altra forma d'engalba vermella que ha estat identificada és u n plat fons que presenta un acanalat en forma de mitja canya sota la vora externa . Vasos relacionats amb el nostre exemplar es daten en el sud-es t (Arteaga i Serna, 1975, làm . L, núms . 355 i 357, pp . 62-72 ; Arteaga, 1982 , p . 141, fig . 3) i sud peninsular (Arribas i Arteaga, 1976, figs . 10 i 12 ) des de finals del segle VIII a .C . fins el segle vi a .C . El tercer vas a destacar és una imitació indígena del prototipus d'urn a feno-púnica de cos globular, coll cilíndric, sovint amb motllura en la sev a meitat i nanses geminades, fabricada en tallers «orientalitzants» de l a Baixa Andalusia (Aubet, 1976-78, pp . 282-283) . Es tracta de recipient s modelats a torn i amb decoració pintada produïts entre els inicis del segle VII a .C . —i fins i tot abans— i el segle vi a .C . Els parallels geogràfic s més propers provenen del poblat de Sant Cristòfor de Maçalió (Terol ) i del poblat de Tossal Redó (Terol), ambdós en la comarca del Matarrany a (Sanmartí, 1975, pp . 94-95 ; 1978, pp . 136 i 142), de la necròpolis d'Agullana (Girona) (Sanmartí, 1975, pp . 94-95 ; Jully, 1975, p . 44 ; Almagr o Gorbea, 1977, p . 110 ; Pons, 1984, p . 222) i de la necròpolis d'Anglè s (Girona) (Pons, 1984, pp . 39 i 219 ; làm . 12, 4-5 ; làm . 48, 1-2) . Considerem que, a partir de la cronologia dels parallels documentats i per l a seva associació amb vasos d'engalba vermella feno-púnics, l'exemplar d e les Maries s'ha de datar en la segona meitat del segle VII a .C . Cal destacar la presència d'un braçalet de ferro, element relaciona t amb l'ambient colonial fenici-púnic per la seva associació als vasos ceràmics abans esmentats . El conjunt de braçalets de bronze pertanyen a tipus presents en les altres tombes de la necròpolis, comentats anterior ment . En conclusió, la tomba M4 es pot datar a finals del segle VII a .C . o inicis del vi a .C . a partir de la presència de l ' urna globular, imitació indígena de tipus feno-púnics i del vas de boca de tulipa recobert pe r engalba vermella . L'existència de ferro i l 'absència d ' altres peces ceràmiques indígenes a torn confirmen aquesta cronologia .


LA NECROPOLIS DEL COLL DEL MORO

47

AMPLIACIÓ DAVANT TÚMUL M 4

Durant els treballs de neteja de l'entorn del cercle tumular van aparèixer a l'alçada de l'entrada de la cista dos vasos ceràmics ben dipositat s damunt del sòl natural i recolzats en una pedra . Es tracta d'un vaset , fet a mà, de cos globular i vora exvasada no diferenciada amb el llav i arrodonit i peu anular, decorat en l'espatlla per solcs acanalats irregulars . Aquest tipus de vas es pot relacionar amb les formes que segons Almagr o són pròpies del període V dels camps d'urnes del nord-est de la Penínsul a Ibèrica i que l'autor situa en el segle vii a .C ., si bé en el Baix Aragó hi ha perduracions fins el segle vi a .C . (Almagro Gorbea, 1977, p . 126) . L'altra peça documentada és la meitat inferior d'un vas, fet a mà, d e forma bitroncocònica de perfil arrodonit i fons pla lleugerament umbilicat . Aquesta forma representa una evolució dels perfils carenats mé s antics de Catalunya i que es documenta entre els períodes II i III A d e Vilaseca, centrats en el segle v►ii a .C . i amb perduracions al llarg del segle vu a .C ., com en el cas de les Maries . La presència d'aquests vasos és, ara com ara, difícil d'interpretar atè s que la zona encara no s'ha acabat d'excavar, si bé la presència del vase t votiu i l'absència d'ossos fan pensar que es tracta d'una ofrena relacionada amb el túmul M4 .

TOMBA

M5

Petita cista irregular (0,60 x 0,38 m) feta amb lloses adossades a l'anell exterior del túmul MI, a l'alçada del seu ingrés . La seva construcció comportà el desmuntar les lloses de la corona que envolten el tú mul M1 en aquest sector . L'estat de conservació és molt deficient i s'h a perdut qualsevol resta de la coberta . L'enterrament està constituït únicament per l'urna, molt deteriorada , acompanyada per un aixovar metàllic format exclusivament per braçalet s de bronzes de tres tipus : de diverses tiges de secció rectangular, de secci ó quadrada i de secció plano-convexa . La deformació dels bronzes demostra que foren sotmesos a un foc intens, o sia que cal suposar que el difun t els portava en ésser incinerat . L'urna contenia els bronzes barrejats am b els ossos com demostra la seva dispersió en trencar-se el recipient . Si bé l'aixovar no permet precisar la seva datació, la part conservad a de l'ossari, que presenta un perfil ovoide, sembla indicar un momen t tardà dins l'evolució de les ceràmiques característiques dels camps d'urnes . La relació estratigràfica de l'enterrament amb el túmul MI el situa e n un moment cronològic posterior, o sia no abans de la segona meitat de l segle vü a .C .


MOLAS .

4R

LES ESTRUCTURES

RAFEL

SEPULCRAL S

Els primers treballs de Bosch Gimpera al Matarranya i Baix Arag ó posaren en evidència l'existència d'una tipologia d'enterraments fin s aleshores desconeguda . Així cal esmentar els sepulcres de la Font de N'Oró, la Clota, Vall Trobada i els Castellans de Calaceit ; les Escodine s i Sant Cristòfor de Maçalió i el Villalonc, etc . Amb el pas del temps nous descobriments s'han anat afegint als primers exemplars coneguts : Cabezo del Cascarujo, Azaila, Loma de lo s Brunos, Coll del Moro de Gandesa, etc . Ara bé, la manca d'una programació sistemàtica d ' excavacions i els saqueigs que des de sempre ha n afectat aquest tipus d'enterrament no ha permès confeccionar una seriaci ó tipològica . No obstant, sembla que existeixen uns principis evolutius que s'han de tenir en compte, com són la major antiguitat de les cistes de grans lloses respecte a les de mur de paredat, l'allargament de la cista co m un fenomen tardà i la perduració dels tipus més primitius fins a la fas e final de les necròpolis tumulars (Bosch Gimpera, 1915-1920, p . 65 ; Tomás, 1960, pp . 60-62) . En aquest marc tipològic les tombes tumulars circulars amb cista excèntrica de lloses MI i M4 de la necròpolis de les Maries del Coll de l Moro estan estretament relacionades amb els ambients hallstattitzants d e l'Ebre i, en segon terme, amb els del Segre . Des d'un punt de vista estructural i a partir de la conformació de l a cista, de la relació entre la longitud, l'alçada i la fondària d'aquesta, aix í com de les dimensions del túmul, caldria pensar en un moment anti c d'aquesta tipologia funerària, si bé certes complexitats estructurals podrien ésser un tret més tardà . Així, pel que fa a les cistes, ambdue s empedrades, la Ml presenta un pedrís a la capçalera i la M4, en 3/4 de l seu entorn, pedrís amb una possible funció de loculus ; aquest tret no e l tenim documentat en cap altra cista de l'àrea . La major complexitat estructural es manifesta així mateix en el fet que les grans pedres de l'anel l presenten la cara externa lleugerament escairada —tret que normalmen t no es troba en les altres necròpolis tumulars—, i també per la presènci a d'un sòcol de pedra que, a la manera d'una corona regular, envolta el túmul Ml . Les característiques d'aquesta corona ens inclinen a considerar-la més lligada a factors de diferenciació social o bé a aspectes ritual s que no un reforçament i contenció del túmul . Tal com hem dit, la relació entre els túmuls de l'Ebre i del Segre és evident, malgrat diferències estructurals importants . Així, per exemple , els túmuls del Segre rarament excedeixen dels 2,50 m, i mentre que le s cistes de les tombes M1 y M4 ofereixen un caire megalític, les del Segr e són més aviat caixes de pedra que protegeixen l'enterrament . Contemporàniament, la diversitat tipològica entre les estructures tumulars d'ambdues zones i les centre-europees i franceses són manifestes .


LA NECRÒPOLIS DEL COLL DEL MORO

49

Cal assenyalar també les relatives diferències que hi ha entre les mateixe s àrees tumulars de la Península . Com Almagro (Almagro Gorbea, 1973 , p . 119), creiem que el mestissatge dels usos funeraris europeus d'aques t moment es manifesta en la diversitat en la implantació peninsular . Aix í mateix cal tenir en compte el pes de la tradició local en l'assimilaci ó d'aquests usos, com potser l'arrelament de la tradició megalítica a Catalunya . La troballa de ceràmica ibèrica a torn en algunes necrópolis del Baix Aragó com Cabezo del Cascarujo (Bruhl, 1932, p . 16), Loma de los Bru nos (Pellicer, 1960, p . 105), així com en les cistes de Mas Flandi (Sanmartí i Padró, 1976-78, p . 169) o la presència d 'urnes d'apèndix perfora t a l'entorn del túmul M1, posen de manifest la utilització d'aquests túmul s fins el període ibèric antic, que se situa en la segona meitat del segle vi a .C . (Sanmartí, 1984, p . 36) . La cronologia dels primers enterraments tumulars del Baix Aragó resta imprecisa ; mentre Vilaseca situa l'inici de l a necròpolis del Coll del Moro en el seu període IIB, Almagro s'inclina pe r una cronologia més baixa, període Vilaseca IIIA (Almagro Gorbea, 1977 , p . 120) . Per altra banda, Eiroa data els túmuls de Loma de los Bruno s en la fase II (800-600 a .C .) (Eiroa, 1982, p . 176) . La problemàtica de les estructures tumulars quadrangulars M2 i M 3 és ben diferent . Aquestes estructures es documenten també en la zon a baixa-aragonesa, com a Loma de los Brunos (Pellicer, 1960 ; Eiroa, 1982 ) i a Azaila (Beltran Lloris, 1976), i en l'àrea del Segre, Pedrós i especial ment Roques de Sant Formatge (Maya et alií, 1975) . El principal problema que aquest tipus de tomba presenta és la dificultat en la conservació de l'enterrament pròpiament dit i com a conseqüència la seva datació . Un món cultural diferent, però amb el qual aquestes estructures tene n una vinculació molt pròxima, són les tombes ibèriques d'empedrat tumular, normalment de planta quadrangular, a vegades esgraonades i sempre l'enterrament en loculus excavat sota l'empedrat . Tipus de tomba qu e es documenta a Albacete (Casa del Monte, Pozo Moro, La Torrecic a i Hoya de Santa Ana), a Múrcia (Cabecico del Tesoro i el Cigarralejo) i a Alacant (Corral de Saus) . La cronologia va des del segle v a .C . fins el segle Iri a .C . Cal assenyalar les tombes tumulars de Les Corts (Empúries , Girona) per la seva baixa cronologia, segle II a .C ., i per la seva desvinculació geogràfica de l'àrea indicada . El problema que les estructures tumulars de l'Ebre i del Segre presenten en relació a la conservació de l'enterrament pròpiament dit dificulta la seva datació, atesa la impossibilitat de relacionar les estructure s amb els aixovars . Els excavadors de Serós situen la necròpolis entre e l 850-700 a .C . (Pita i Díez Coronel, 1968, p . 34, fig . 50), mentre que Al magro considera més adequat fer arribar els empedrats quadrangulars a Vilaseca IV (Almagro Gorbea, 1973, p . 103) ; respecte a Pedrós, May a creu que si bé poden remuntar-se al segle vii a .C ., pertanyen a la plena


50

MOLAS, RAFEL

metallúrgica del ferro . En aquest marc les tombes d'Azaila, datades entre el 350 i finals del s . tu a .C ., són els exemplars més tardans . Les dades conegudes fins ara porten, en termes generals, vers un a successió en el temps túmuls circulars-túmuls rectangulars, seqüència en la qual la nostra tomba M2 podria representar un estadi intermig . No obstant, això no implica que les tombes circulars desapareguin o perdi n importància en aparèixer les quadrangulars, sinó que coexisteixen . Coexistència d'ambdós tipus que es dóna des de l'inici fins al final de les necròpolis tumulars, final que s'ha de situar en el moment inicial de l a cultura ibèrica en aquesta àrea .

EL RITUAL FUNERAR I

El ritus de la incineració és l'únic documentat en la necròpolis de le s Maries . L'associació entre aquest tipus de ritual i les estructures tumular s és coneguda d'antic i normal en les necròpolis del Matarranya i Bai x Ebre, com també en les del Segre . Independentment que l'origen de le s estructures tumulars sia ultrapirinenc o bé autòcton, l'adopció del ritu s incinerador cal posar-la en relació amb les influències centre-europee s sobre el nord-est peninsular . Cal recordar que els aixovars d'aquest gru p del Baix Ebre presenten estrets lligams amb el món dels camps d'urnes . Són poques les dades que fins fa poc teníem respecte el tipus d'incineració a les necròpolis tumulars del Segre i de l'Ebre . Al Coll del Moro les incineracions es feien acuradament i de manera total, com demostre n les restes òssies cremades i que, com a norma, el difunt s'incinerava am b tot l'aixovar . Aquest costum funerari es recull en les fonts clàssiques i é s àmpliament documentat en el món incinerador occidental . Malgrat el ma l estat de conservació i dispersió dels aixovars, hem pogut documentar qu e a la tomba M4, a part de l'urna, s'hi dipositaren altres ofrenes a l'interio r i a fora de la cista, ofrenes que no foren sotmeses a l'acció del foc i qu e formen el conjunt de l'aixovar ceràmic . El sondeig realitzat sota el paviment de la tomba MI documentà que la pira del cadàver es cremà in situ i que posteriorment, en el mateix lloc , s'erigí el monument funerari . Aquest ritual s'ha documentat en altre s necròpolis de l ' Ebre i del Segre com a Azaila (Beltrán Lloris, 1976 , p . 101), a Loma de los Brunos (Eiroa, 1982, p . 33) i a Tossal del Tanca t (La Granja d'Escarp), 1 ritual que posa de manifest l'existència d'un a organització social complexa i estructurada . El mateix ritual és documentat en un moment tardà —mitjan segle v a .C . i s . iv a .C .— en el món ibèric, com a Pozo Moro i Corral de Saus (Almagro Gorbea, 1978, pp . 252 i 255 ; Fletcher, 1977, pp . 4 i 5) . 1 . Campanya d'exacavació realitzada el 1983 . Agraïm a J . R . Gallart la informació facilitada al respecte .


LA NECRÒPOLIS DEL COLL DEL MORO

51

Les característiques formals de les tombes M1 i M4 fan que aquestes siguin les úniques possibles d ' ésser orientades . L 'eix de la cista presenta una direcció est-oest, amb el frontal a l'oest . Aquesta orientació —l'entrada del món dels morts vers el ponent solar— és el reflex de l'existènci a d'una idea que creu en el lligam entre el culte solar i el món del mé s enllà, idea àmpliament difosa des de Mesopotàmia, Egipte i l'Egeu, fin s el món megalític occidental .

CONCLUSION S

Les cinc tombes excavades en la campanya de 1984 se situen cronològicament en la segona meitat del segle vii a .C ., amb possibles perduracions a inicis del segle vi a .C . Destaquen la contemporaneïtat de les gran s tombes tumulars de planta circular i cista excèntrica de grans lloses i le s tombes tumuliformes de planta quadrada . El marc que defineix les tombes excavades és el moment final de l a cultura hallstàttica, moment en què es donen els primers contactes am b el món colonial feno-púnic . Aquests contactes es manifesten amb la presència d'elements de cultura material importants que suposen la incorporació del torn i del ferro a l'àrea .

BIBLIOGRAFI A

M . (1973) : «Los campos de túmulos de Pajaroncillo , Cuenca», a EAE, 83 . ALMAGRO GORBEA, M . (1977) : «El Pic deis Corbs de Sagunto y los campos de urnas del NE de la Península Ibérica», a Saguntum, 12, pàgines 84-141 . ALMAGRO GORBEA, M . (1978) : «Los relieves mitológicos orientalizante s de Pozo Moro», a Trabajos de Prehistoria, 35, pp . 251-270 . ARRIBAS, A . ; ARTEAGA, O . (1976) : «Guadalhorce . Eine phoniko-punische niederlassung bei Málaga», a Madrider Mittelungen, 17, pp . 180-208 . ARTEAGA, O . ; SERNA, M . a R . (1975) : «Los Saladares 71», a NAH, pàgines 7-139 . ARTEAGA, O . (1982) : «Los Saladares 80», a Huelva Arqueológica, VI , pp . 131-183 . AUBET, M . E . (1976) : «La cerámica púnica de Setefilla», a BSAA, XLII , pp . 19-65 . AUBET, M . E . (1976-78) : «La cerámica a torno de la Cruz del Negr o (Carmona, Sevilla)», a Ampurias, 38-40 . ALMAGRO GORBEA,


52

MOLAS, RAFEI .

Arqueología e historia de las ciudades antiguas del Cabezo de Alcalá de Azaila (Teruel) . Zaragoza . Bis!, A . (1970) : La ceramita punica. Napoli . BOSCH GIMPERA, P . (1915-1920) : a AJEC, V . BRUHL, A . (1932) : «Excavaciones en el Cabezo del Cascarujo, Alcañi z (Teruel)», a Memorias /SEA, 121, pp . 14 . . . CINTAS, P . (1970) : Manuel d'Archeologie Punique . París, 1970 . EIROA, J . J . (1982) : La Loma de los Brunos y los Campos de Urnas de l Bajo Aragón . Zaragoza . FERRER (1982) : «Necròpolis del Coll del Moro, Gandesa», a Excavacions Arqueològiques a Catalunya, pp . 238-241 . FLETCHER, D . (1977) : La necrópolis ibérica del Corral de Saus (Mogente , Valencia) . València . GARRIDO, J . P . ; ORTA, E . M . (1978) : «Excavaciones en la necrópolis de la Joya (3 . a , 4 . a y 5 . a campañas», a EAE, 96 . JULLY, J . J . (1975) : «Koine comerciale et culturel phenico-punique e t ibéro-languedocienne en Méditerranée occidentale à l'Age du Fer» , a AEArq ., 48, pp . 22-119 . MAYA, J . L . ; DÍEZ CORONEL, L . ; PUJOL, A . (1975) : «La necrópolis d e incineración de Pedrós, Serós (Lérida)», a XIII CAN (Huelva, 1973) , pp . 611-622 . Zaragoza . NEGUERUELA, I . (1979-80) : «Sobre la cerámica de engobe rojo en España», a Habis, 10-11, pp . 335-359 . PELLICER, M . (1960) : «El poblado y la necrópolis hallstáticos de la Lom a de los Brunos (Caspe)», a Caesaraugusta, 15-16, pp . 91-106 . PITA, R . ; DÍEZ CORONEL, L . (1968) : «La necrópolis de Roques de San t Formatge, en Serós (Lérida)», a AEA, 59 . PONS, E . (1984) : La I Edat del Ferro a l'Empordà . Girona . RAFEL, N . ; PUIG, F . (1985) : «Contribución al estudio de la arquitectur a defensiva ibérica : el Coll del Moro de Gandesa», a XVII CAN (Logroño, 1983), pp . 603-610 . Zaragoza . SANMARTÍ, E . (1975) : «Las cerámicas finas de importación de los pobla dos prerromanos del Bajo Aragón», a Cuadernos de Prehist . y Arq . Castellonense, pp . 87-127 . SANMARTÍ, E . (1978) : «Les cultures protohistòriques de la comarca de l Matarranya : un estat de la qüestió», a Fonaments, 1, pp . 121-149 . TOMÁS, J . (1960) : «Elementos estables de los túmulos bajoaragoneses d e cista excéntrica . Conclusiones», a Caesaraugusta, 15-16, pp . 41-89 . VILASECA, S . (1954) : «Nuevos yacimientos tarraconenses de cerámic a acanalada», a Instituto de Estudios Tarraconenses Ramón Berenguer IV, pp . 13-17 . Reus . VILASECA, S . ; SOLÉ, J . M . ; MAÑÉ, R . (1963) : «La necrópolis de Ca n Canyís», a Trabajos de Prehistoria, VIII .

BELTRÁN LLORIS, M . (1976) :


Els pobles dels Camps d'Urnes al su d de Catalunya : l'establiment del Puig Roi g (el Masroig, Priorat ) MARGARIDA GENER A

Presentem ací una síntesi dels treballs realitzats entre els anys 197 7 i 1986 en el jaciment del Puig Roig, dins el terme del Masroig, a la comarca del Priorat . N'hem estudiat els aspectes següents : A . Situació i entorn : referència geogràfica i geològic a B . Traçat del pobla t C . Estudi de les diferents construccion s C.1. Les habitacions C.2. Materials i tècniques de construcci ó C .2 .1 . Sòcol s C .2 .2 . Tovot s C .2 .3 . Forat s C .2 .4 . Paviment s D . Seqüència estratigràfic a E.

Estudi dels material s E .1 . Ceràmique s E .1 .1 . Fetes a m à E .1 .2 . Fetes a mà brunyide s E .1 .3 . Fetes al tor n E .2 . Objectes de metal l E .3 . Indústries lítique s E .4 . Fauna

F . Atribució cronològic a


54

A.

MARGARIDA GENER A

SITUACIÓ I ENTORN : REFERÈNCIA GEOGRÀFICA 1 GEOLÒGIC A

El poblat del Puig Roig ocupa una superfície ellipsoïdal d'uns 1 .200 m 2 al cim del mateix turó, que ateny els 230 m sobre el nivell del ma r i uns 150 m sobre el nivell del riu Siurana, a pocs quilòmetres d e l ' aiguabarreig d'aquest amb l'Ebre . El puig, format per materials roig s del Buntsandstein (gresos i conglomerats quarsífers) que li han dona t el nom, recolza subhoritzontalment en el sòcol paleozoic . Al cim, a la zona de l'excavació, hi ha mostres de conglomerats continentals, possiblement d'edat neògena . L'estructura de l'establiment s'adapta a la topografia d'aquest indret . S'estén, com hem dit, per la part més elevada que forma un petit planel l superposat a un altre ; la prospecció d'aquest pla inferior no ha localitzat , però, cap vestigi arqueològic . D'altra banda, el Puig Roig es troba voltat, en part, pel riu Siurana , que en retalla la base i origina uns pendents considerables, coberts actualment de boscos de pins . Cerclat al sud i a l'est per la barranquera de Vilà , els vessants d'ambdues bandes són també molt rostos . Hom hi devia arri bar pel mateix camí que seguim avui, el qual, a més d'ésser el meny s dificultós, és de fàcil defensa gràcies a la presència de tres grans bloc s de gres roig que limiten el pas a una sola persona i permeten, així, d e controlar aquest accés al poblat . En conjunt, el Puig Roig presenta unes condicions ben favorable s com a lloc d'habitació : es tracta d'un punt d'una certa elevació i de fàcil defensa, compta amb la proximitat de l'aigua, aportada principal ment pel Siurana, i amb abundància de sílex, en forma de ronyons i d e petits nòduls, als nivells calcaris del triàsic i el juràssic de la zona ; creiem també que la seva situació en una contrada rica en mines és un a de les raons per les quals bastiren aquest poblat . Un altre aspecte qu e convé remarcar és que el Puig Roig s'alça en una cruïlla de camins i vie s naturals que comuniquen les terres del Priorat amb el riberal de l'Ebre a través del Siurana i faciliten l'intercanvi amb altres pobles vinguts de l Mediterrani . Per davant mateix passa el camí vell que unia les viles d e Bellmunt i el Molar amb llurs zones mineres . Aquest pas relaciona tamb é l'establiment del Puig amb el poblat i la necròpolis del Calvari, i am b altres indrets que foren contemporanis .

13 .

TRAÇAT DEL POBLA T

Per a l'estudi del jaciment hem establert una divisió en cinc àree s diferenciades : A, B, C, D i E . A l'àrea que comprèn l'espai del centre és on han aparegut més estructures . Hi trobem un eix central en direcció


NoKU

M{(;\Lrl( '

4

e

ORAT S TESTIMONI , PAVIMENT S PINS

MES

PLÀNOL PLANT A JACIMENT ,,PUIG ROI G EL MASROIG


56

MARGARIDA GENER A

est-oest, constituït pel que sembla l'únic carrer del poblat, ample d'l,5 m a 1,6 m . A l'indret que hem denominat zona 1 —que s'estén fins a l costat est i correspon a la part més estreta del terreny— hi ha una sol a alineació d'habitacions contigües que forma el límit nord de la via . A l a zona 2 trobem una alineació d 'habitacles a banda i banda del carrer . A l'àrea A, o nord, compresa en l'abrupte vessant que dóna al riu , apareixen restes d'un mur més ample que els de les altres construccions . A grans trets, segueix una direcció est-oest, sempre emmotllant-se al ter reny . En el darrer tram perd gruix però conserva en un pla inferior due s parets perpendiculars a manera de contraforts . L'aparell d'aquesta gra n murada és gairebé exclusivament de blocs de gres roig .

C . ESTUDI DE LES DIFERENTS CONSTRUCCION S

C .1 . Les habitacions Les habitacions, totes de planta rectangular molt allargada (1,6 X 7 m) , són de tovot, amb un sòcol de pedra que conserva, generalment, tres o quatre filades . En conjunt, podem observar les característiques següents : 1. Apareixen a partir del punt més elevat del turó . La inclinaci ó del terreny, que es presenta sobretot en el vessant nord, és terraplenad a amb argiles i còdols, amb el reforç de la murada abans descrita . 2. Les parets solen assentar-se directament sobre la roca viva, a nivel l del cim . C .2 . Materials i tècniques de construcci ó C .2 .1 . Sòcol s Observem tècniques de construcció distintes : 1. Línia única de pedres, més o menys seleccionades i generalmen t allargades, a la filada de base . La major part són de gres roig . Per a l a reducció d'espais s'empren alguns còdols . 2. Utilització de grans blocs de roca més dura i gairebé sempr e escairats . 3. Similar al primer tipus amb un revestiment de lloses verticals e n una de les cares . C .2 .2 .

Tovot s

Atenent a la forma dels tovots podem establir els tipus següents : 1 . Plaques sense límits definits . Probablement formaven part del sistema de cobriment .


L'ESTABLIMENT DEL PUIG ROIG

57

2. En forma d'anella troncocònica . Segurament anaven collocats a l a base d'algun suport o puntal . 3. De forma parallelepípeda, utilitzats en la construcció de les parets . Per aquesta raó són els més abundants i els dediquem una atenció especial . Les mides d'aquests tovots són força regulars : llargada, 46-50 cm ; amplada, 19-20 cm ; alçada, 15-16 cm . En la construcció de les cases, les parets de tovot compleixen due s funcions diferents : la d'elements de closa, o delimitació de l'espai exterior , o bé la d'elements divisors de les estances, o delimitació de l'espai interior, i, doncs, l'estructura d'aquestes parets varia segons la funció de cadascuna . En el primer cas la fàbrica descansa sobre un sòcol de pedra ; en el segon, sembla que la base de la paret sigui la pròpia roca mar e o el mateix sòl de la cambra . Quant a l'aparell dels tovots que constitueixen els murs, hom creu que correspon al que en termes de construcci ó s'anomena «a l'espanyola» o «a soga» i de filades desiguals . Com a lligament, probablement empraven una argamassa a base d'argila, tot i qu e alguns tovots mostrin altres materials adherits . La unió de les pece s devia ser reforçada per mitjà de fondes empremtes practicades amb el s dits en una de les cares de cada peça a fi que hi penetrés l'argamassa . Sembla que la part empremtada era collocada boca avall . L'anàlisi d e resistència ens indica que aquestes parets podien ser bastant altes, tot i tenint en compte que la coberta fos pesada . Els sostres devien ser recoberts d'argamassa i ramalla, i reforçats amb plaques de llicorella . Tanmateix, pel que fa a l'estabilitat, l'alçària es redueix . És difícil qu e aquestes construccions permetessin, a persones de 170 o 180 cm d ' alçada, de cabre-hi dempeus, i que fossin prou sòlides per a resistir el s efectes del vent i d'altres agents sense l'existència d'elements d'apuntalament .

C .2 .3 . Forat s També en molts àmbits hem trobat una sèrie de forats excavats directament a la roca mare . Per les seves característiques, podem distingirlos en tres grups : 1. Segons la tècnica emprada : a) aprofitament de clivelles en el sòl , eixamplant-les en un punt determinat ; b) perforació de la roca mare ; c) perforació i revestiment de còdols verticals a l'interior . 2. Segons la forma : a) circulars, b) ovalats, c) semicirculars . 3. Segons la situació : a) molt a prop del mur i seguint la mateixa alineació ; b) a l'interior d'un àmbit ; c) formant part d'un conjunt ; algun s d'aquests són grups de 3 formant angle recte .


5s

MARGARIDA GENER A

C .2 .4 . Paviment s En determinats indrets molt localitzats, trobem restes de paviments preparats, principalment en punts extrems dels murs . Aquests paviment s solen constar dels nivells següents, de baix a dalt : — Nivell de còdols, disposats artificialment (emmarcat) . De vegade s és substituït per una mena d'empedrat de padellassos . — Nivell de terra piconada . — Nivell, d'aproximadament 1 cm de gruix, d'argiles més fines i mol t roges .

D.

SEQÜÈNCIA ESTRATIGRAFIC A

És a l'àrea central, que comprèn els dos barris de cases abans assenyalats, on trobem una seqüència gairebé completa del poblat . Hi hem pogut distingir 3 estrats : — Estrat 1 o superficial . En alguna zona ha desaparegut . Altrament , és format d'argiles de textura granulosa, de color beix, riques en humus ; sovint hi surten arrels . — Estrat 2 o mitjà . En molts punts hem pogut diferenciar dos ni vells : a) constituït per un sediment ric en argiles bastant compactes , provinents de l'enderroc de les parets de tovots que, en alguns casos , conserven encara la seva forma primitiva ; b) compost també d'argile s de consistència pulverulenta amb una gran quantitat de cendra i carbons . Aquest nivell s'estén gairebé per totes les habitacions . En alguns indrets, entre les cendres i el nivell inferior de còdols , trobem un nivell intermedi d'argiles roges, formant paviment o no . — Estrat 3 o de base . Integrat pels nivells de còdols provinents d e la descomposició de la roca mare .

E . ESTUDI DELS MATERIAL S

El material recollit al llarg de les deu campanyes d'excavació realitzades fins ara és abundós, amb predomini de la ceràmica . E .1 .

Ceràmiques

Generalment és terrissa feta a mà, i podem separar-la en grups diferents, atenent a les seves característiques . Segons la tipologia, hem observat la presència d'urnes, d'àmfores , gerres, olles, plats, tapadores i bols . Des del punt de vista de la tècnica, podem diferenciar els conjunt s següents :


L'ESTABLIMENT DEL PUIG ROIG

59

Fig. 2 . — Excavació de l'àrea central (habitació Y) .

E .1 .1 . Ceràmiques fetes a mà Terrisses fetes a mà, fabricades amb una pasta poc depurada, rica e n desgreixants de gra més o menys petit i que sovint contenen mica . Solen ser peces no gaire ben acabades, generalment només allisades , bé que sovint amb decoració . Tenim representada una gran diversita t de tècniques i de motius decoratius ; no hem trobat, però, ni un sol fragment de ceràmica excisa . Hem observat que a la part interior de les peces acostuma a haver-h i una capa d'engalba . La cocció sol ésser a baixa temperatura i generalment amb foc po c continu . Els tipus més comuns són les urnes mitjanes i les gerres grosses . Hem notat que els plats i els bols són escassos .

E .1 .2 . Ceràmiques brunyide s Aquest grup, bé que no tant com l'anterior, és abundant i varia t quant a tècniques, formes i motius decoratius . Normalment es tracta d'una ceràmica de millor qualitat ; la past a és més depurada i la cocció a una temperatura més elevada . Es caracteritza per la superfície brunyida que sovint conserva una


a0

MARGARIDA GENER A

brillantor metàllica . Hem observat que moltes vegades s'hi ha aplicat un a engalba roja o beix abans de brunyir-la . Solen ser urnes que presenten una decoració vària, bàsicament am b solcs acanalats, bé parallels, formant ziga-zaga, sanefes amb diferent s combinacions, bé amb decoració de murgons . Aquesta terrissa és mé s abundosa en els nivells inferiors . Remarquem la presència, bé que menys freqüent, d 'uns vasets petits , de forma carenada, amb nanses, fets a mà però amb una tècnica mé s acurada que les peces del primer grup . Alguns presenten la superfície molt allisada ; això fa pensar que podien inicialment haver estat brunyits . E .1 .3 . Ceràmica feta al tord Quasi a tots els nivells han aparegut fragments de ceràmica feta al torn ; si no tots, la majoria corresponen a grans àmfores . En els nivell s inferiors de la cala X sortiren diversos bocins pintats amb bandes . En conjunt, es tracta d'una ceràmica ben diferent de la que sole m trobar al poblat, tant pel que fa a les tècniques de fabricació com a le s pastes de millor qualitat que contenen un desgreixant característic d e les fenícies del sud amb les quals les hem comparades ; en aquest moment estem esperant els resultats de les anàlisis de mostres diverses recollides al Puig . E .2 . Objectes de metal l Referent a les troballes de materials metàllics, podem dir que e n conjunt no han estat gaire freqüents . Perquè l'escassetat d'aquestes pece s s'ha fet palesa tant a les recerques anteriors al 1977 com al llarg de le s nou campanyes realitzades fins ara . D'aquests objectes, 12 són de coure o de bronze, 1 de ferro i 2 d e plom . En general, tots molt ben conservats . Cal destacar la presència de : un botó piramidal de base quadrada, de bronze, sencer ; una peça de bronze formada per dos anells collats mitjançant un a vareta ; una anella ; una punta de fletxa amb ales i peduncle, bàsicament de coure ; una fíbula de doble ressort ; una destral tubular amb una anella lateral ; diversos botons ; un ganivet (de ferro) . Hem trobat també mostres de galena i, en un nivell molt superficial , una llàgrima de plom fos . Així mateix hem localitzat tres restes de motlle s de fundició ; un d'aquests motlles sembla a mig fer i correspon a un a destral, semblant a l'esmentada .


L'ESTABLIMENT DEL PUIG ROIG

E.3.

61

Indústries lítique s

El material lític consta principalment d'algunes ascles de sílex, ele ments de falç, percussors i uns quants molins de mà, quasi tots del tipu s barquiforme . Aquests molins, com hem dit abans, han estat sovint reutilitzats : els trobem integrats en el material de construcció de les parets . E.4.

Faun a

Les restes de fauna són abundants, principalment en els nivells inferiors . En general corresponen a bòvids .

F.

ATRIBUCIÓ

CRONOLÓGIC A

Després d'un estudi minuciós, tant de les diferents estructures qu e constitueixen el poblat com dels diversos materials recollits en el curs d e les excavacions, tenim prou indicis per a atribuir-lo a la cultura del s camps d'urnes . Els diferents nivells que hem pogut determinar en el Puig Roig, e n aparença corresponen a tres moments d'ocupació del poblat . Un d'anterior a la construcció dels habitacles de pedra i tovot, que correspondri a a un primer establiment en cabanes de les quals resten només els forat s dels puntals . A aquest primer període pertanyen algunes ceràmique s fetes a mà, de parets molt gruixudes i de pasta rica en desgreixants i generalment mal cuita, així com diversos molins de mà que trobem reutilitzats com a material de construcció en obres posteriors . Els altres dos períodes d'ocupació, els atribuïm a les pobacions del s camps d'urnes ; aquest lapse finalitzaria en una etapa immediatamen t anterior a la de la cultura ibèrica pròpiament dita . En el Puig Roig trobem les mateixes formes i tècniques que teni m documentades al Molar —tant al poblat com a la necròpolis—, a le s coves del Janet i del Marcó, a Tivissa, i en altres jaciments de les co marques del Priorat i de la Ribera d'Ebre .


EI jaciment romà de Platja de Fenal s (Lloret de Mar, la Selva ) JOAN DESCAMPS, RAMON BUX Ó

ANTECEDENTS

I SITUACIó

DEL

JACIMEN T

El coneixement de material arqueològic en aquesta zona ja ve de de u anys endarrera, quan en el moment de construir un emissari d'aigüe s en el carrer Francesc Layret per part de l'ajuntament de Lloret de Ma r s'adonaren que apareixien diversos fragments d'àmfora i altres fragment s de ceràmica sense identificar . Com a conseqüència de la construcció d'un conjunt immobiliari , a prop de la platja de Fenals, dins del terme municipal de Lloret de Mar , en un gran solar limitat pels carrers Francesc Layret, Riu de la Plata i l a riera Passopera, l'ajuntament de Lloret de Mar posa en antecedents a l'empresa constructora que en el cas d'aparèixer materials romans en e l solar siguin d'immediat aturades les obres per a procedir a una sèrie d e prospeccions en el terreny . Així és que en el moment previst per a efectuar el rebaix del solar h i apareixen materials antics . L'ajuntament de Lloret de Mar envia u n grup de tres obrers de la brigada municipal, per tal d'esbrinar si continu a o s'identifica, en tot cas, un nivell de materials romans, tal i com semblava, a l'altre costat del carrer . Es comença a obrir el solar per trinxeres, posant al descobert un a sèrie d'estructures de paret seca, alternant en alguns casos amb materia l ceràmic . Juntament amb les estructures apareix associada abundant ceràmica romana (la majoria àmfora) . El nivell en què apareixen aqueste s restes és a 1,60 m de la superfície aproximadament . S'obre a continuaci ó una trinxera d'uns 35 m de llarg per 2 m d'amplada, limitada a l'est pe l carrer Francesc Layret i on es descobreixen dues parets més . L'àrea qu e pot ocupar el conjunt obert fa pensar en una zona de grans dimensions . Seguint amb el mateix sistema de trinxeres es descobreixen més parà-


64

1)I?('AMI'S . BUXb

metres de murs que continuen, fins que donades les perspectives qu e adquireix el conjunt s'avisa a la Generalitat de Catalunya, que per mitj à del Centre d'Investigacions Arqueològiques de Girona actua en funci ó de la necessitat de dur a terme una excavació sistemàtica i científica d e salvament . El solar on es troba el jaciment està situat a 50 n► del mar, a l'indre t anomenat Platja de Fenals, en el terme municipal de Lloret de Mar, i e s localitza en el full 366 del mapa geogràfic i cadastral d 'escala 1 : 50 .000 , en les coordenades de : longitud 41 ° 41 ' 40" i latitud 6° 21 ' 20" . Geològicament l'àrea es troba situada sobre un dipòsit d'argiles d e gran potència . Sembla que en períodes anteriors a l'ocupació roman a existia en aquest lloc una llacuna on es creava un embassament qu e recollia les aigües que vessaven dels turons que envolten la zona . Aques t centre receptor de llims i la riquesa del nivell freàtic en el subsòl, haurie n afavorit l'establiment de treballs associats amb el fang . Arribant a ocuparse en un moment en què la zona d'aigües estancades era seca, estava e n procés de dessecació, o la possibilitat que hagués ajudat a assecar-se . L'àrea que ocupa el jaciment és d'uns 2 .000 metres quadrats, del s quals fins ara s'han excavat uns 1 .500 m2 , posant al descobert tot u n grup d'estructures connectades que defineixen o presenten una gran zon a d'ocupació romana .

PLA DE TREBALL 1 METODOLOGI A

Iniciem l'excavació amb una revisió de les estructures posades al des cobert i observem la seva orientació, tipus de construcció, disposició . . . , a la vegada que revisem el material conegut, que en la seva majoria pro cedeix de l'abocador localitzat a prop del final de la secció de la trinxera orientada cap al sud-est . La majoria del primer material recuperat és àmfora, dominant les formes Pascual I i Dressel 2/4, sigillates arctines , sudgàlliques, lluernes, pondus i tègules-ímbrex . El dipòsit de l'abocador té una potència de 25 cm amb molta quantitat de fragments d'àmfora juntament amb fragments de ceràmica comuna enmig d'un nivell més fosc amb carbons . Observat el context en què ens mourem i vista l'extensió que podri a prendre el jaciment, creiem convenient que l'excavació sigui portad a en extensió . El rebaix fins el nivell arqueològic el farà una màquina excavadora , i aquest nivell el situem, segons el lloc, a 1,60 m de la superfície , per tant la profunditat a què arriba la màquina és d'1,50 ►n aproximadament . En el moment en què tenim una àrea d'excavació prou important j a rebaixada, muntem una quadrícula orientada nord-sud, amb quadres d e 5 X 5 m, identificats per lletra i número .


66

DECAMPS, BUX ó

El mètode emprat per a treballar, com hem dit, és el de quadricula r el terreny i treballar per quadres, rebaixant tot el dipòsit en talles d e 10 cm i identificant tot el material associat en els conjunts tancats per le s estructures que anomenem àmbits . Així, per exemple, tot el material d'u n recinte o àmbit queda identificat com pertanyent a l'àmbit x, i es coorden a únicament el material metàllic . Quant al dibuix de seccions i plantes, es realitza sobre el terreny , aprofitant els fulls d'excavació . Utilitzant per a la seva confecció l'escala 1 :20 . ESTRATIGRAFI A

L'estratigrafia del jaciment és senzilla i té un sol nivell arqueològic, e n el qual s'han identificat dues fases . La més antiga correspondria al prime r moment d'assentament a Fenals, amb poca activitat i de la qual en con servem el forn i alguna estructura molt mal conservada . Els materials só n cronològicament i morfològicament els mateixos que trobem posterior ment en la segona fase, i que correspon al moment de màxima expansió . Hem deduït que es tracta d'un període d'activitat curta, i que en el moment de produir-se la màxima expansió s'edifica sobre les antigues estructures . No veiem diferències en els materials, sinó que únicament e l que interpretem és l'ampliació de l'àrea pel notable desenvolupament , diríem, industrial . Tot això es produirà dintre d'un període cronològic curt, amb la particularitat que es tractaria del moment anterior i de l moment que continua fins el posterior, d'aquest període cronològic . L 'estratigrafia és la següent : Nivell I . Reompliment amb runes, materials actuals . Superficial . Nivell II. Humus superficial amb matèria orgànica descomposta . Restes d'antics conreus . Nivell III . Sauló, sorres procedents de les successives sedimentacions del nivell de la riera i del mar . Nivell IV . A 1,60 m de la superfície . Nivell d'argiles clares am b sorres, que successivament donen pas a argiles més fosques . És el nivel l arqueològic amb estructures . Nivell V . Llims . Estèril arqueològicament, amb argiles molt dure s i compactes . ESTRUCTURA DEL JACIMENT

Les estructures excavades de l'àrea són de dues filades en la seva majoria, a excepció d'una paret de cinc filades encaixada sobre les reste s de la fase antiga i que necessita d'aquesta altura per aconseguir anivella r el sòl . Els paraments són de paret seca alternant amb fragments de tègule s o d ' àmfora . En alguns casos hi ha argamassa, encara que en són pocs .


EL JACIMENT ROMÀ DE PLATJA DE FENALS

67

El nivell homogeni del sòl en el qual es movien es troba just a la primera filada de paret, mentre que la segona és fonamentalment encaixad a en les argiles i serveix com a fonament . La paret seria de tàpia i cobriri a el recinte una teulada a una o dues vessants amb uns pilars centrals qu e la sustentarien . N'és una confirmació l'aparició de l'alineació de pedre s molt grans, especialment preparades per suportar els pilars ; aquests serie n probablement de fusta . La distribució de les parets forma un conjunt d'habitacions o àmbit s (a Fenals hem identificat set àmbits amb diferents espais interiors) . Alguns d'aquests àmbits es tracten de grans naus . L'entrada a la gran nau , o millor, de l'exterior a l'interior del recinte, és possible per tres accesso s un dels quals és un dintell format per tègules i àmfora amb argamassa . L'interior del conjunt és un gran pati envoltat per un porxo, i per diferents espais . L'activitat desenvolupada en cada una de les diferents habitacions n o és possible identificar-la fins que l'estudi estigui més , avançat . S'ha n identificat fins el moment dos forns de gran mesura amb les seves respectives escombreres, i un tercer forn més petit a prop del pati interior . Els tres forns es troben totalment enderrocats ; podem apreciar poc e l seu funcionament . Estaven fets de tovot i revestits de materials refractaris . Les escombreres es troben plenes de diferents materials, en la sev a major part àmfores abocades i apilonades sense cap ordre i sense poder apreciar la periodització . Molt del material conservat és de rebui g o passat de forn .

MATERIA L

El material aparegut a Fenals fixa un moment cronològic molt clar ; així tenim que, des del darrer quart del segle i a .C . (monedes emporitanes ) fins a les acaballes de la primera centúria (moneda de Domicià), se'n s donen tot un conjunt de materials molt homogenis i de fàcil classificaci ó cronològica . Cal distingir, però, entre la producció local i la ceràmica d'importació . Quant a la primera, l'àmfora és el material ceràmic per excellència a Fenals, ocupant un 75 % del material aparegut, destacant les formes Pascual I i Dressel 2/4 ; ara bé, entre elles no existeix una clar a diferenciació proporcional . A part de les àmfores hi ha altre material de producció local, co m són els elements de construcció : tègules, tovots, ímbrex, així com un a gran varietat de formes i variants de ceràmica comuna (grans vasos, oxidada, reduïda, grollera, grisa . . .) . Quant a les àmfores, apareix el tipus 7/11, però associada a un a pasta blanca, segurament de procedència bètica . Si passem a la ceràmica d'importació, cal destacar les sigillates are-


68

l)FCAMPS .

Burí

tines, amb les seves formes Goudineau 29, 26, 40, i les sudgàlliques , amb les formes Draggendorf 35, 27 i 18 . Altres restes de ceràmica d'importació, encara que amb una proporció molt reduïda, són : marmorata (Draggendorf 18), vidriada, paret s fines, així com petites restes de sigillates clares . També cal menciona r que la campaniana B (Lamboglia 1 i 5/7) apareix d'una forma molt reduïda i que associem al moment de fundació de la villa en època republicana . El material metàllic queda reduït a agulles i claus, tant de bronz e com de ferro, així com monedes de bronze .

CONCLUsI ó

No podem reduir aquest punt a una única explicació possible, j a que la totalitat de l'àrea d'excavació del jaciment de Fenals no és excavada . Ara bé, partint del treball realitzat podem concluir amb una sèri e de punts que són bastant clarificadors : — Tenint en compte l'estructura de Fenals : grans naus, forns, tipu s de terreny llimós i proper al mar, podem dir que es tracta d'un lloc d e treball on les grans naus s'utilitzarien com a magatzems . — També cal tenir en compte que la gran proporció d'àmfores dón a idea de l'existència d'un comerç de vi . Producció realitzada seguramen t per la villa que controla la zona de Fenals, almenys en el moment de l boom comercial . — No podem identificar la funció concreta de cadascuna de les habitacions de l ' estructura, ja que apareixen molt netes i sense cap indicatiu del seu ús . Hi ha, però, tota una sèrie d'indicatius més o menys clars que en s porten a pensar que el jaciment de Fenals és un lloc de producció d'àmfores, i a més relacionat amb una possible villa, que es dedicaria al cultiu de la vinya . El que ens resulta difícil de concretar és si l'única funció d e les estructures aparegudes a Fenals és la de produir àmfores o si existei x la possibilitat, amagada, que realitzés altres activitats . Deixem la pregunta a l'aire, esperant que quan sigui possible excavar la part encara soterrada podrem precisar molt més clarament la funció real .


EI complex industrial romà de Can Jofres a (Terrassa, Vallès Occidental ) TERESA CASAS, JAUME COLL, ANTONIO MOR O

La villa romana de Can Jofresa ha posat de manifest en el transcur s de diverses excavacions practicades entre els anys 1968-1983 dos con junts industrials funcionalment diferenciats . Les nombroses estructure s que s'hi han localitzat formarien part d'una villa rústica que obtenia par t dels seus ingressos econòmics de l'activitat de transformació, probable ment canviant segons la cojuntura .

SITUACI Ó

Can Jofresa es troba situada sobre una de les terrasses pliocènique s (200 m al nord del quilòmetre 26,500 de la carretera BP-L 503 de Terrass a a Rubí), en posició de domini sobre la riera del Palau, limitada per fort s desnivells, tant per l'extrem sud a causa d'una petita torrentera, co m per l'extrem oest on es troba el torrent de Can Jofresa, mentre que a l nord i a l'est s'estén en suaus pendents . Ocupa una superfície aproximada de 8 .400 m2 . Els accessos só n fàcils des de tots els punts geogràfics, encara que més abruptes des de l'extrem sud i oest per les torrenteres que la limiten . Possiblement, ja des d'antic, el camí entre el Municipium Flaviu m Egara i Rubricata (si l'identifiquem amb Rubí) devia passar a prop d e les actuals restes de la villa que presentem .

EXCAVACI Ó

No s'observen restes d'àrees residuals en els sectors coneguts fins ara . Tan sols s'ha pogut detectar un probable camp de dolia conjuntamen t amb restes de canalitzacions i una habitació rectangular en el sector més


CASAS, COLL, MOR O

70

occidental . Una zona de sitges i de construccions amb una habitació absidal, algunes quadrangulars i quatre grans lacus amb canalitzacions que els intercomuniquen . També un conjunt de tres forns de terrissa al secto r més oriental . La darrera campanya d'excavacions (febrer 1984-gener 1985) ens permet avançar en aquest article noves precisions tan cronològiques co m funcionals referents als sectors excavats pertanyents a les zones centra l i oriental del jaciment .

SECTOR S

L'àrea d'excavació es dividí en diversos sectors : B, C i D . Sector B . Aquest sector ocupa la part central del jaciment . En el l s'hi concentra la part més important d'estructures localitzades fins ara . Les restes que s'hi conserven sembla que evidenciïn una funció industria l complexa . Un conjunt de lacus de grans dimensions i canalitzacions qu e els uneixen . Adossades a l'extrem més occidental, tres habitacions, due s amb capçalera absidal i restes de paviments de còdols, complementen aquest conjunt . Sector C . Ocupa la zona oriental del jaciment . S'hi localitzà a l'excavació de l'any 1968 un forn de grans dimensions, i posteriors campanyes han posat al descobert dos forns més, un abocador i una sitja, aix í com altres estructures poc clares . Sector D . Excavat tot el nivell superficial en extensió, s'han posa t al descobert un total de quatre sitges i un rebaix rectangular .

PERIODITZACIÓ CRONOLÓGICA I

PRODUCCION S

Les excavacions han permès evidenciar que aquests sectors no fore n coetanis, sinó que funcionaren correlativament en el temps tot indican t que les activitats industrials de la villa, marcadament especialitzades , anaven canviant i adaptant-se a les circumstàncies . En un primer moment, centrable cronològicament entre època d'Au gust i època Flàvia, tenim la construcció de tres forns de terrissa d'un a Of f icina figularia que produiria lateris, tegulae, imbrices, i potser algu n tipus d'àmfora (probablement Dressel 2/4), peces de ceràmica comun a com olles tipus Vegas 1 i lb, olles i gerres Vegas 44, així com un a cassola fins ara inèdita . No s'ha detectat producció de ceràmica fina . Excepte els forns d e cocció, res no s'ha trobat de les dependències de treball de la terrisseria . Parallelament al funcionament del sector dels tres forns existiren


I E' Al

T

.

E

s

.

40

.

ai

.

42

.

.

.

.

u u

.

.

.

.

~Pn

.

.

.

.

.

.

4 5 44 4 7 44 3

.

A

.

.

sl

.

.

.

st

.

. ~

.

9 . 9

E

.

s

.

.

.

.

A y f O

.

P

.

.

.

.

.

Q O Y 6 i 6t

.

s. a

.

.

T

R

.

n

.

A 3 16

J


72

CASAS, COLL, MOR O

una sèrie de dependències a la zona que anomenem sector B, cronològicament contemporànies, entre les quals cal destacar un mur de grans bloc s arrodonits trencat per les estructures del segon moment . També les restes constructives localitzades en els reompliments anteriors a les construccions de la segona fase reforcen aquesta hipòtesi, com són els fragments d'opus signinum amb mosaic en blanc i negre i estucs . Al sego n moment correspondria l'edificació del complex de lacus i canalitzacions de l sector B, que, pels sondeigs realitzats, podem avançar que es va realitza r probablement en època Flàvia, durant el regnat de Vespasià o Titus, j a que als nivells que afecten les fonamentacions no apareix Terra Sigillat a Africana A que es comença a fabricar i a importar del Nord d'Afric a cap a l ' any 90 d .C . La funcionalitat de les estructures d'aquest sector no és clara encar a que s'ha de relacionar amb l'elaboració industrial d'algun producte manufacturat no pròpiament agrícola (oli o vi), doncs no s'han trobat reste s de torculus ni molins de cap tipus, excepte un petit molí de tova volcànic a per moldre gra, de tipus domèstic . Tal vegada el conjunt fossin les reste s d'una blanqueria o d'una indústria tèxtil . Les estructures romandrien en actiu, amb reformes, des d'època Flàvi a fins a la primera meitat del segle n d .C ., com indica el material de reompliment d'una de les canalitzacions . Probablement coincidint amb l'edificació d'aquest complex s'abandonen els forns que són utilitzats simple ment com abocadors de deixalles domèstiques (especialment el forn gran ) fins al definitiu abandó de la villa . Com a evidències d'aquest en reste n els farciments de les quatre sitges i el rebaix rectangular del sector D , que sense saber quan es construïren, són reomplerts també a la primer a meitat del segle it d .C . Pel que fa a les ceràmiques aparegudes, cal dir que s'ha constata t la presència de ceràmiques ibèriques, evidències d'un probable poblamen t anterior almenys del segle ► a .C ., destacant entre les importacions poc s fragments de ceràmica de vernís negre o campaniana, del tipus A i B , relativa abundància de Terra Sigillata Aretina, i Tardo-Itàlica que demostren la força del comerç itàlic des de l'inici de l'Imperi i el primer quar t del segle i d .C . Són abundants les sigillates sudgàlliques evidenciant e l trasllat dels tallers itàlics a la Gàlia i la decadència d'aquells cap a l'an y 25/30 d .C . La puixança dels productes gàllics dominarà el mercat fin s el darrer decenni del segle i d .C . És més escassa la T . S . Hispànica d e produció local, posant de manifest l'escassa importància econòmica d'aquests tallers, almenys en el moment de màxima influència de les importacions gàlliques . La T . S . Clara A no és gaire abundant tal vegad a perquè la decadència de la villa coincideix amb el moment en què el s tallers africans comencen la seva producció . S'han trobat també ceràmiques comunes produïdes al forn les quals ja han estat descrites . Tot aquest material centra 1'ucupació entre època d'August i la primera meitat del segle ~i d .C . S'ha de fer constar que, sense procedència


73

CAN JOFRESA

L- -

Hg . 2 . — Ceràmiques comunes produides a Can Jo f resa .

estratigràfica i de l'excavació realitzada per alguns membres de la junt a de Museus de Terrassa, es conserven un fragment de T . S . Clara A d e la forma Lamboglia I c, dos fragments de T . S . Clara C tardana, de l a forma Lamboglia 40, i un de T . S . Clara D que parlarien d'una possibl e reocupació o retransitació del lloc entre finals del segle iii i el segle iv d .C . Les troballes numismàtiques es redueixen a quatre exemplars . Do s foren localitzats en el sector B, relacionables amb la construcció de l'estructura de la segona fase del sector central (anomenada B/12) . Consisteix en un paviment inclinat que convergeix amb una canalització i e l desguàs d'una de les grans piscines . Una de les monedes s'identifica am b un As de Neró, restant l'altra sense determinar . Per altra part, en el sector C es localitzaren dos Assos més, un de Germànic (d'època de Calí gula) trobat en els nivells inferiors de l'habitació de relació entre el s forns i la terrisseria, i un segon As per ara illegible localitzat a l'interio r del forn C/2 .


74

CASAS, COLL . MOR O

BIBLIOGRAFI A

(1964) : La ciutat i la Seu Episcopal d'Egara . Terrassa . (1969) : Vías y poblamiento romano en el área metropolitan a de Barcelona . Barcelona . GORINA GABARRÓ, P . : La ciudad de Egara . (Estudio arqueológico) (s .p .i .) . MORRAL, E . et alii (1980) : Excavacions a la villa romana de Can Bosch de Basea (Terrassa) . I .P .A . i JI . MM . Terrassa . VEGAS, M . (1973) : Cerámica común romana del Mediterráneo Occidental . P .E . 22 . Barcelona . CARDÚS, S . ESTRADA, J .


Últimas intervenciones en el despoblad o de Sant Miquel de la Val l (Pallars Jussà) JOSÉ IGNACIO PADILL A

A lo largo de estos últimos cuatro años, se han proseguido los trabajos de excavación en este despoblado cercano a Sant Miquel de la Val] . Este yacimiento, al que las fuentes documentales denominan El Castellet , viene siendo excavado desde 1978, a iniciativa del Departamento de Historia Medieval de la Universidad de Barcelona . Sin embargo, hemos d e considerar que, aunque en estos últimos años se ha pretendido intensificar las tareas de excavación, todavía nos hallamos en una etapa inicia l de su estudio. El estado incipiente en que se encuentran estos trabajos no es óbic e para que cualquier visitante que acuda al lugar pueda constatar la entidad y magnitud de este yacimiento . En atención a sus características , El Castellet de Sant Miquel de la Vall es, ciertamente, un conjunt o arqueológico de extraordinario interés, ya que nos encontramos ante un o de los más peculiares y completos exponentes de hábitat fortificado de lo s siglos x1 y xti . Este modelo de hábitat, que conjuga en sí la fortificación y la concentración del poblamiento rural, se difundirá ampliamente por los territorios condales a lo largo del siglo xt, en perfecta consonancia con la s profundas transformaciones que se llevan a cabo en el seno de las estruzturas sociales y políticas . Este proceso constante a la concentració n del poblamiento y a la fortificación intensa del territorio no obedece exclusivamente, tal y como se atribuye tradicionalmente, a la existenci a de un peligro externo, sino que más bien responde a una precisa y determinada dinámica de ordenación del territorio y de las poblaciones existentes, fiel reflejo de las repercusiones que sobre la ocupación del espaci o genera la implantación de un nuevo modelo de organización social . L a trascendencia de estas consideraciones pone de manifiesto el interés que


76

JOSi IGNACIO PADILL A

este tipo de yacimiento tiene para el estudio del hábitat medieval, ya qu e en ellos se condensa a escala reducida y mejor que en cualquier otr o testimonio los rasgos de una sociedad en plena feudalización . Sin embargo, la excavación de este yacimiento no es tarea fácil, pue s presenta numerosos inconvenientes de orden práctico, que deben se r tenidos en cuenta a la hora de valorar los trabajos efectuados hasta e l presente . Estos problemas, que en un principio pueden considerarse d e índole colateral, producen la ralentización de los trabajos propiament e arqueológicos y elevan el coste presupuestario de las actuaciones . En est e sentido, cabe hacer referencia, entre otros aspectos, a las dificultades qu e ya de por sí presenta su emplazamiento, pero, principalmente, a las derivadas de la circunstancia de que la estación se encuentre cubierta po r un frondoso bosque . La existencia de este denso arbolado no sólo dificulta las tareas d e excavación, sino que además impide obtener una visión global de las estructuras que afloran a lo largo de todo el yacimiento . Es obvio que un a limpieza en extensión de esta vegetación daría a conocer, en líneas generales, el esquema organizativo del poblado y, en consecuencia, habrí a de facilitar la planificación de futuras intervenciones, permitiendo halla r la fórmula más idónea para introducirse en el interior del conjunto, si n dañar las estructuras superficiales . Por ello, se ha juzgado necesario pro ceder, en estos últimos años, a la tala del arbolado en sectores donde er a indispensable su corta, a fin de facilitar el desarrollo de la excavación y d e reducir en lo posible los riesgos que un supuesto incendio pudiera provocar en la cercana masa forestal . En atención a quien no haya tenido ocasión de visitar este yacimiento , conviene recordar, aunque sea brevemente, las características de este con junto arqueológico . :F

*

Este despoblado, que pertenece al antiguo término municipal de San t Miquel de la Vall, se encuentra situado entre las estribaciones que con forman el denovinado Vall de la Barcedana . El río que fluye por est a cuenca de montaña vierte su escaso caudal en el Noguera Pallaresa, dand o nombre y unidad a este ámbito geográfico, enclavado en la vertiente nort e del Montsec de Rúbies, en tierras que constituyeron el límite más meridional del condado de Pallars Jussà . En la actualidad, tanto el pueblo de Sant Miquel como su antigu o término forman parte del municipio de Gabet de la Conca . Dicha entidad municipal recibió su configuración actual a partir de 1970, al agruparse en un solo ayuntamiento varios municipios colindantes . Ello di o lugar a la creación de un amplio término municipal que se extiende desd e las faldas del Montsec hasta la Conca de Tremp .


SANT MIQUEL DE LA VAL L

Fig. 1 . — Zona sur del poblado .

77


78

JOSÉ IGNACIO PADILLA

Dado lo extenso de este municipio y el estado en que se encuentra n sus comunicaciones, es conveniente precisar la ruta preferente para e l acceso al yacimiento . El itinerario más favorable parte del desvío situad o a la salida del Estret de Terrradets, en donde debe tomarse la carreter a que se dirige hacia Llimiana . Poco antes de llegar a dicho lugar y e n un cruce bien señalizado, nace una pista forestal, que se interna en el vall e y nos conducirá hasta Sant Miquel de la Vall . Desde allí, aún será preciso ascender otros dos kilómetros, en dirección a Aransís, para pode r llegar hasta el yacimiento . Los restos del poblado se extienden sobre una plataforma en pendient e situada entre la cota 950 y los 1 .000 metros de altitud, en un lugar cercano a la ermita conocida por la advocación de Sant Gervàs . La situación soleada de este lugar, resguardado por el relieve circundante, hac e disminuir los rigores extremos que impone su altitud . Hoy en día, el bosque y la vegetación cubren este paraje, pero todavía son perceptibles, e n torno al poblado, la forma y las terrazas de los campos, que fueron cultivados mucho tiempo después del abandono definitivo del lugar . El conjunto del poblado, de planta casi rectangular, tiene una extensión de poco más de 10 hectáreas . Su trazado sigue la pendiente natura l del terreno, en torno a un eje longitudinal NE-SO, adaptándose a cuantos accidentes naturales pueden mejorar su sistema defensivo . Desde el lado nordeste del yacimiento, y por tanto desde su extremo más elevado , el castillo domina todo el conjunto . A los pies de sus murallas se encuentra el poblado, que desciende en sucesivas terrazas hasta alcanza r el extremo inferior de la plataforma . La parte baja del recinto, es decir , la zona sudoeste del poblado, se organiza en torno a un templo tardorrománico de una sola nave, con ábside de planta semicircular . De est a forma, castillo e iglesia delimitan por sus extremos la extensión del poblado, reproduciendo un esquema ya frecuente en otros hábitats coetáneos . El recinto castra], asentado sobre un promontorio rocoso, está presidido en su parte más alta por un torreón cilíndrico, de unos 7 metro s de diámetro, que debió de erigirse a fines del siglo x o a comienzo s del xl . Esta construcción, antigua torre de guaita o de defensa, que const a de tres plantas y puerta de acceso elevada al nivel del primer piso, constituye el núcleo originario de la fortificación . Años más tarde, al em prenderse la construcción del castillo, el torreón quedaría integrado entr e sus defensas, pasando a ser la torre del homenaje del recinto amurallado . El castillo conserva en pie buena parte de sus defensas, lo que permit e recomponer sin gran esfuerzo su silueta externa . Esta fortificación, levantada probablemente poco después de mediados del siglo xI, presenta un a distorsión triangular, de unos 62 metros de longitud por unos 20 de anchura máxima . Es, por tanto, un gran recinto, que tiene una superfici e aproximada de unos 1 .000 m 2 y se halla fuertemente protegido no sól o por sus murallas, sino por el propio relieve . El trazado de su circuitu m o muralla exterior se adapta a los contornos del promontorio rocoso,


SANT MIQUEL DE LA VALL

79

gracias a lo cual se refuerza considerablemente la defensa del recinto . Aquélla se completa, además, con tres baluartes semicirculares, situado s en los vértices o extremos de la fortificación ; éstos se elevan por en cima de los lienzos de muralla y debieron hallarse comunicados entr e sí a través de un paso de ronda habilitado sobre la muralla . La puert a de acceso a la fortificación estuvo situada en el lienzo sudoeste, frente a l poblado ; de la misma, poco se puede precisar por el momento, ya que dicho tramo de muralla se derrumbó sobre las primeras casas del poblado . En el interior del recinto castral cabe mencionar un espacio abierto , acaso destinado a patio de armas, y un área de construcciones nobles , que queda situada entre las murallas SE y NE . Adosada a aquellos muros en los que ha dejado suficientes improntas, se levantó una sólida edificación de dos plantas, la superior acaso cubierta por bóveda de cañó n y a la altura de la cual se abren diversas aspilleras . En cualquier caso , esta construcción, de la que apenas conservamos vestigios, constituy ó la vivienda o residencia del castillo, al menos desde el siglo xi al XII . A la sombra del edificio castral se extiende el poblado, que cuenta , a su vez, con defensas y muralla propia . De forma que este núcleo d e población, constituido entre la segunda mitad del siglo xi y el siglo xil , se organiza en el interior de un recinto casi rectangular, que tiene uno s 110 metros de longitud y una anchura aproximada de unos 80 m . Est e segundo cercado está defendido a ambos lados por una muralla, de u n grosor cercano a los dos metros, que desciende desde el castillo hasta e l extremo opuesto del poblado . De esta forma, el flanco septentriona l queda cubierto por el propio castillo, mientras que el lado meridiona l está protegido por una muralla de trazado sinuoso, que se acopla al con torno y relieve de las peñas que delimitan el extremo de la plataforma . El sistema defensivo adoptado en esta cerca no está todavía suficientemente estudiado . Sin embargo, la técnica constructiva de estas muralla s es bastante rudimentaria, en contraste con la pericia y habilidad demostrada en la construcción del castillo . Se trata de gruesos muros realizado s con grandes piedras, apenas sin desbastar, asentadas en seco o unidas co n fango . La aparente fragilidad de esta defensa, que no debió tener gra n altura, queda consolidada en las zonas más vulnerables por una ampli a hondonada artificial o foso . Este esquema defensivo se aplicó al meno s en la banda oriental del recinto, como ha quedado probado en las últimas campañas de excavación . Esta población amurallada debió de contar con tres portales de en trada, dos de los cuales quedarían situados en el lugar donde la murall a del poblado se une al castillo, de modo que pudieran ser defendidos desd e los baluartes de aquél ; mientras una tercera puerta, ciclópea, adintelad a y bien defendida, permitía el acceso a través de la muralla meridional . Los trabajos realizados hasta el presente no han conseguido delimita r con precisión la organización interna del poblado . Sin embargo, podemo s considerar provisionalmente que aquélla se estructura en tomo a una


so

JOSÉ IGNACIO PADILL A

sencilla red viaria, que consta de dos arterias longitudinales y tres calle s transversales . Estas callejas, de trazado irregular y asimétrico, tienen un a amplitud de unos 2,50 metros y subdividen el recinto en diversas agrupaciones o islas . Los trabajos de limpieza realizados en la zona meridiona l del poblado han permitido observar la distribución de alguno de esto s conjuntos . En esta zona, cada agrupación o isla está bordeada por tre s o cuatro casas, aisladas entre sí y alineadas con el eje de la calle a la que dan frente . Estas viviendas comparten el espacio interior, que se encuentra subdividido en pequeñas parcelas de extensión variable, destinadas a servir de huertos, patios o corrales . Las casas de este poblado constaban de una, dos o bien tres habitaciones, adoptándose en cada caso unas soluciones alternativas . Sin embargo, hay un modelo de vivienda que se repite constantemente a lo larg o de todo el yacimiento . Este tipo de casa, que se ajusta a unos determinados módulos, es una construcción rectangular, de una sola planta, co n puerta de acceso abierta en la fachada principal . Un muro divisorio distribuye su ámbito interior en dos habitaciones de proporciones similares . La primera estancia queda destinada a diversos usos ; en ella suele hallarse en ocasiones el horno para cocer el pan, pero su función básica es la de servir de antesala al recinto interior en donde se concentran l a mayor parte de las actividades . Esta habitación interior, que sirve d e cocina, de dormitorio y hasta de granero, se organiza en torno a un hoga r central . Cerca de aquél, se hallan uno o varios silos para guardar la cosecha de cereales y junto a las paredes se distribuyen los escasos ensere s de la familia . La cubierta de esta const r ucción, probablemente dispuest a a una sola vertiente, estaba formada por losas, arcilla y ramaje sobre u n sólido envigado . Los muros, cuyo grosor oscila entre 50 y 60 cm, está n construidos con piedra apenas trabajada, unida con tierra arcillosa y si n ningún otro tipo de argamasa . El espacio hábil disponible en esta viviend a unifamiliar es bastante reducido, pues no supera en conjunto los 40 m 2 .

Las últimas intervenciones realizadas en el yacimiento pueden desglosarse en dos niveles de actividades . De una parte, se continuaron los trabajos de limpieza superficial y acondicionamiento general del yacimiento en línea con los objetivos propuestos a largo plazo, y por otra parte s e prosiguieron los trabajos de excavación en la zona sur del poblado, e n el área que viene siendo objeto de estudio durante estos últimos años . Las labores de limpieza y desbroce del área que ocupa la estación , dentro del nivel general de acondicionamiento del yacimiento, se han cumplido en una primera fase . A lo largo de 1985 se ha conseguido despeja r de arbolado el perímetro del poblado, en una franja de unos 10 metro s de amplitud, así como la zona que ocupa el castillo . Estas labores, que


SANT MIQUFI . DF. LA VALL

81

Fig . 2 — Vista parcial del sector 27, que corresponde al tramo más meridional de l foso, situado junto a la muralla este del poblado . La instantánea muestra, en plena excavación del foso, cómo surgen las estructuras de esta edificación tardía (sectores 27 .3/27 .2) .

eran del todo imprescindibles, si se quiere actuar con coherencia en el interior del conjunto fortificado, han permitido dejar al descubierto la s dimensiones reales de este poblado medieval . Por su parte, los trabajos de excavación se centraron en la zona sudest e del poblado, atendiendo primordialmente al estudio del acceso sur a l poblado (sector 25) y al análisis de los sistemas de fortificación adoptados en esta zona del poblado (sectores 25 y 27) . Asimismo, se desmontaren los muros del sector 26, que habían sido levantados en la III Campaña (1980), hasta su nivel original y se procedió a la excavación de los estratos superficiales que aún restaban en los diversos ámbitos de est e sector . El sector 27, que corresponde al área exterior de la muralla este del poblado en su tramo más meridional, fue objeto de una amplia excavación, aún no concluida en su totalidad, que ha proporcionado una d e las más interesantes constataciones de esta campaña . La existencia de u n foso, que antecede a la muralla este del poblado, cuya anchura alcanz a los seis metros y medio, que viene a demostrar la importancia de la s obras de fortificación realizadas a fines del siglo xl o comienzos del sigl o siguiente .


82

JOSF IGNACIO 1'ADII1 A

Dentro del ámbito del foso, que se halla reforzado por muros de piedra seca, se localizó una casa de dos habitaciones (273 : 3,60 x 3 nl ; 272 : 2,10 x 3,10 m), que utiliza como fondo el muro de contenció n del foso . Aun cuando no se ha finalizado el estudio y excavación d e estas estructuras, se puede adelantar que nos hallamos ante una construcción erigida en las últimas etapas de vida del poblado o acaso en u n momento posterior al abandono del mismo . El acceso a esta construcción alzada en el interior del foso estuv o situado en su fachada este y junto al muro septentrional . Esta abertura , que cuenta con una amplitud de un metro aproximadamente, daba pas o a la habitación de mayores dimensiones (sector 273) . Desde aquélla s e podía acceder al segundo ámbito, mediante una puerta abierta en el mur o divisorio de unos 80 cm de anchura . Esta segunda habitación (sector 272 ) de dimensiones más reducidas que la precedente, cuenta con tan sól o 6,5 m 2 frente a los casi 11 m 2 del ámbito anterior . Es, por tanto, un a pequeña construcción en piedra seca, que debió poseer acaso una sol a cubierta a una vertiente orientada hacia la fachada de levante . Se han efectuado asimismo diversas labores de consolidación de lo s bloques rocosos en donde se abre la puerta del antiguo acceso al poblado . El avanzado estado de erosión y la progresión de los agentes atmosféricos sobre estas masas calizas han indicado la necesidad de recubri r éstas con un material resistente, que expulse el agua de lluvia e impid a su avance a través de las grietas de los bloques .

BIBLIOGRAFÍA

Buxó I Ausió, D . (1985) : L'estudi de la fauna del jaciment de Sant Mi quel de la Vall . Barcelona . Tesis de Licenciatura, inédita . Riu, M . (1981) : «A propòsit dels topònims Barcelona i Llimiana», e n Onomàstica (Butlletí de la Societat d'Onomàstica), 111, pp . 7-10 . Riu, M . (1982) : «Sant Miquel de la Vall . Covet (sic) de la Conca», e n Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys . pp . 412-416 . Barcelona . Riu, M . (1983) : «Notes històriques de Sant Miquel de la Vall (Pallar s Jussà», en Homenatge a J . Lladonosa . Occidens, 1, pp . 75-85 . VIVES i BALMAÑA, E . (1982) : «Estudi antropològic de dos enterrament s infantils de Sant Miquel de la Vall», en Acta Medievalia, 111, pági nas 201-207 .


Les excavacions a l'Antic Porta l de Magdalena : noves dades sobr e l'urbanisme antic de la ciutat de Lleid a FERRAN PUIG, PURIFICACIÓN LÁZAR O

L'excavació d'urgència de l'Antic Portal de Magdalena es troba situada a l'extrem nord-oriental del casc antic de Lleida, just a la zona d e contacte amb l'inici de les àrees d'eixample modernes de la ciutat . E s tracta d'un indret pla, de forma aproximadament rectangular, amb un a superfície d'uns 4 .000 m`, situat als peus del turó de La Seu, concretament entre els carrers de Pi i Margall, la Parra i la plaça de Mossè n jacint Verdaguer . Aquesta zona, qualificada pel Pla Especial del Centr e de Lleida com d 'equipaments, havia estat destinada a la construcció d ' u n Auditori-Conservatori Municipal de Música i també d'un aparcament soterrani d'iniciativa privada . La Paeria, davant la possibilitat que els rebaixos de terra poguessi n malmetre o destruir restes arqueològiques, en cas d'existir, acordà junta ment amb el Servei d'Arqueologia de la Generalitat, que s'emprenguessi n les tasques de prospecció del solar . A tal efecte, s'obriren mecànicamen t i també de forma manual 18 cales de 2 x 2 m que van donar un resulta t positiu quant a l'existència de nivells d'ocupació antics a la pràctica totalitat del solar . Evidentment aquesta circumstància féu variar els primitius plantejaments de realització de l'obra, ja que s'hagué de realitza r una lectura arqueològica més acurada i minuciosa de la importància d e les restes localitzades . Així, es procedí a efectuar una excavació en extensió d'una zona àmplia del solar (18 x 18 m) en el lloc on es cregué mé s adient (Magdalena A) . Els resultats que, com veurem més endavant, evidenciaven una interessantíssima seqüència estratigràfica, feren reconsiderar l'opció de construcció de l'aparcament . Així es procedí a efectua r sondeigs més amplis en aquesta zona, per tal d'avaluar-ne la similitu d estructural dels nivells apareguts a Magdalena A amb els de la zona d'aparcament (Magdalena B) . El resultat afirmatiu d'aquests treballs comportà


84

PUIG . 1 AZAR( )

un acord institucional segons el qual es declarava zona de reserva arqueo lògica la zona dedicada a aparcament (i, per tant, no es construïa), i e s procedia a efectuar una excavació en extensió i en profunditat de tot e l sector ocupat pel futur Auditori Municipal . Aquesta àrea, d'uns 1 .500 m` i 6 m de potència estratigràfica, qu e inclou Magdalena A, és la que ha proporcionat la majoria de les dade s que exposarem seguidament . Després de l'excavació dels diferents nivell s i estructures apareguts, que pertanyen als diversos moments històrics d e l 'evolució de la ciutat, es decidí conservar part de les estructures arquitectòniques d ' època romana en una sala d'exposicions habilitada en el subsò l de l'Auditori, a mode de Museu Monogràfic, on s'hauran d'explicar el s diversos aspectes derivats del procés d'excavació, així com la relació del s resultats amb la història de la ciutat .

RESULTAT S

L'excavació de Magdalena és molt complexa quant a resultats, ja qu e ha proporcionat un conjunt estratigràfic de difícil lectura degut a la diversitat dels seus components, així com per l'abundància dels element s exhumats i, en conseqüència, de la multiplicitat de dades que han proporcionat per ara els treballs . Hem de tenir en compte que en el solar d e l'Auditori s'hi localitza una seqüència estratigràfica que ens mostra molt s dels elements de l'evolució urbanística de la ciutat des d'època pre-roman a fins a l'actualitat . Seguidament intentarem fer un resum de les troballes a l'Antic Porta l de Magdalena, tot fent especial esment dels resultats que fan referènci a als aspectes arquitectònic i urbanístic, així com de la relació que tene n amb la història de la ciutat . A) L'horitzó més antic que es documenta correspon a un momen t romà-republicà o tardo-ibèric que podem datar entre els segles 11 i t a .C . Es tracta de nivells estratigràfics sense estructures recolzats sobre e l terreny alluvial estèril d'un antic llit del Segre, actualment situat a un s 300 m de distància . Es tracta d'un moment sense relació clara amb e l conjunt urbà d'Iltirda, situada sens dubte en la zona alta del turó d e la Seu . Entre els materials apareguts, típics d'aquesta època, hem d e destacar la presència d'un conjunt d'ossos humans de procedència incert a totalment dispersats, pertanyents, potser, a remocions d'algunes inhumacions preexistents en la zona . B) Al damunt d'aquests nivells es localitza un gran edifici construï t amb tècnica variada, a base de grans carreus combinats amb parament s d'opus incertum, sense morter . En aquests moments l'edifici, encara en curs d'excavació, s'ha pogu t estudiar en una superfície d 'uns 800 m ' (42 x 19 m), presentant una


L'&NTIC PORTAL DE MAGDALENA

Hg. 1 . — Vista general de la darrera fase d'ocupació (segle X VI11 .

85


H(,

PUIG .

LÁZAR O

distribució aproximadament rectangular al voltant d'un pati quadrangular situat perifèricament en la zona oest de l'edifici, a partir del qua l s'hi accedeix mitjançant una rampa paralilela a la façana posterior de l a construcció . Interiorment presenta una distribució amb àmbits de diferents dimensions, sense una funcionalitat clara, amb algunes restes de recobriment s parietals policromats, amb pavimentació de terra batuda de color verd grisós o bé d'argila piconada . En l'extrem sud-oriental de l'edifici s'h i localitza un pou d'aigua potable de forma aproximadament quadrada destinat probablement a un ús domèstic . En general, el seu estat de conservació no és gaire bo, degut a le s actuacions antròpiques posteriors que el van malmetre notablement . Aix ò no obstant, en alguns indrets es conserven a alçades superiors als 3 me tres, essent la zona sud la més destruïda . La funcionalitat de l'edifici és totalment incerta, ja que no s'ha localitzat, malgrat l'extensió dels treballs, cap àmbit que sigui indicatiu de le s tasques que s'hi desenvolupaven . És interessant el conjunt d'enterrament s infantils fins al moment) que, distribuïts per tot l'edifici, trobem sot a els paviments d'ús . Aquest fet sembla que permet descartar la possibilita t que es tracti d'un complex industrial tipus taller o magatzem, així co m també és indicatiu de possibles pervivències dels rituals d'èpoques anteriors, que es veuen complementats amb la troballa de diverses olles amb ous al seu interior, que també es localitzen al subsòl de l'edifici . Cronològicament l'edifici ha proporcionat una estratigrafia molt i rica en materials que ens dóna una datació d'inicis del segle 1 d .C . per a la fundació de la construcció, amb una fase d'ocupació que, co m a màxim, arriba al començament del segle 1 . A partir d'aquest momen t l'edifici s'abandona i comença un llarg procés de reomplert al llarg del s segles posteriors, sobretot del segle 111 d .C . Respecte a l'urbanisme de la ciutat, sembla, basant-nos en els coneixements actuals, que el nostre edifici se situa fora de l'hipotètic nucli urbà , encara que del conjunt de troballes sembla deduir-se una utilització de l a franja de terreny entre turó i riu al llarg de diversos segles de la vid a d'Ilerda . ' A partir d'aquest moment històric trobem un hiatus u r banístic en e l no es documenta cap nivell clar d'ú s solar de Magdalena, durant el ni de construcció, encara que pels materials que hi localitzem, sembl a que per aquesta zona s'hi hauria de localitzar algun conjunt arqueològi c d'època baix imperial d'una importància relativa . C) La següent fase d'ocupació del solar s'escau ja en plena etapa d e domini musulmà . Es tracta d'un moment de creixement urbà, amb un a (11

va-

riada

qua]

J JNYENT-P(REZ (1983) : «Noves dades sobre la ciutat romana d'Ilerda», a Tribuna d'Argtwologia 1982-1983 . Barcelona, pp . 63-73 . PÉREZ, ARTURO (1984) : L a chaca romana d'llerda . Lleida, 1984 .


L'ANTIC PORTAL DF MAGDALENA

87

expansió que ultrapassa notablement els límits ancestrals de la ciutat . És en aquest moment que el solar que ens ocupa entra de ple dins de l a vida urbana de la ciutat . Així veiem com es realitza una completa xarxa viària amb carrer s estrets de traçat prou regular que configuren els precedents clars de l a trama actual . A Magdalena s'han pogut estudiar prou bé aquests traçats gràcie s a la xarxa de clavegueres que s'ha localitzat en diferents punts . Conservada en molt bon estat, ens confirma el fet que, malgrat algunes desviacions, el traçat actual del carrer Pi i Margall s'inicia en ple domin i andalusí . La resta d'estructures corresponents a la part domèstica del barri en s ha arribat molt malmesa, podent-se estudiar mitjanament bé una zon a situada a l'angle sud-est de l'excavació . Es tracta de diversos àmbits molt arrasats, entre els quals es distingeix un pati perfectament pavimentat amb lloses de pedra rectangulars , amb un pou central, quadrat i amb brocal rodó a nivell de paviment . Al voltant d'aquest espai, es distingeixen altres àmbits, un d'ells pavimentat amb morter, a mode de pseudo-opus signinum . Com es veu, sembla tractar-se d'un moment de forta puixança econòmica, cosa que ve corroborada per la presència de grans lots de ceràmica amb produccions de luxe, tan locals com importats tant d'altre s tallers andalusins, com d'altres zones extra-peninsulars . L'activitat econòmica principal sembla ser l'agricultura, ja que s'ha n localitzat en el subsòl de les edificacions aproximadament 200 sitges , moltes d'elles amb restes materials, que abasten un període comprè s entre els segles x i xii, període aquest que correspon al moment en qu è la família dels Banú Qasi dominen la ciutat i emprenen les tasques d'expansió urbana amb modificació de les seves línies defensives . D) La conquesta cristiana de Lleida, a mans de les tropes de Ramo n Berenguer IV, el 1149, provocà canvis importants en la zona de Magdalena, amb ocupació cristiana de les estructures andalusines i un traslla t forçat dels pobladors islàmics a d'altres indrets de la ciutat . A partir d'aquest moment es documenta una forta activitat constructiva al jaciment, amb multiplicitat de reestructuracions i reconstruccion s que se superposen . Així, mentre el nivell d'hàbitat anava creixent, le s restes arquitectòniques antigues van rebre una forta actuació que e n molts casos va arribar a un arrasament gairebé total . Entre els segles xiii i xv es construeixen diversos habitatges de notables dimensions, que es caracteritzen per comptar en les plantes baixes , que són els nivells que s'han pogut estudiar, amb una complexa estructura arquitectònica amb moltes arcades de pedra ben escairada . Aquest moment és de difícil lectur a arqueològica, ja que l'activita t humana al llarg dels segles ha malmès i emmascarat notablement le s estructures primitives . És evident, però, que el de Magdalena és un dels


R6

PUIG . LÁZAR O

barris amb més pes econòmic de la ciutat, on es documenta una guixan t indústria tèxtil al llarg dels primers segles de domini cristià . E) A partir del segle xv es documenta una crisi general, que tamb é afecta al sector tèxtil, que provoca un canvi d ' activitat econòmica enfocada plenament cap a l'agricultura . L'excavació ho documenta perfecta ment, ja que les cases són reestructurades i compartimentades de no u i s'hi afegeixen, creiem que cap a inicis del segle xvi, grans estructure s que ens indiquen que l'activitat principal era el conreu, sobretot de l a vinya, en documentar en moltes de les cases estudiades la presència d e cellers amb el seu cup d'obra . Aquestes cases, construïdes amb les tècniques més variades, s'ha n localitzat cobrint la totalitat del solar, havent pogut diferenciar-ne do s tipus ben determinats : 1. Cases de formes irregulars, amb dimensions variables dels àmbit s que les configuren, amb reutilitzacions d'estructures d'èpoques anteriors i múltiples refaccions . 2. Cases rectangulars, de nova planta, d'aproximadament 7 m d ' amplada i amb tina fondària d'uns 20 m, de distribució semblant , amb una habitació d'entrada, en dos casos pavimentada amb mosaics de còdols posats a sardinell, representant motius geomètrics , florals o bé heràldics, i amb cellers centrals . Les cases s'articulaven al llarg de carrers pavimentats amb còdols , continuació dels precedents islàmics, dels quals s 'ha pogut estudiar e l traçat de 3, que ens emmarquen una illa sencera de cases . A mitjan segle xvli Lleida sofrí diversos setges dins de l'anomenad a Guerra dels Segadors que provocaren la pràctica destrucció de tota l a ciutat . Aquest fenomen s'observa perfectament a Magdalena, ja qu e trobem unes potents capes d'enderrocs, sota de les quals han aparegut gra n quantitat de restes de l'època que ens permeten observar perfectamen t els objectes i activitats quotidianes de la Lleida del set-cents . Alguna de les cases fou reconstruïda posteriorment, amb un lent procés de recuperació socio-econòmica que es veié aturat definitivamen t amb la gran destrucció de la Guerra de Successió el 1707, on la gra n majoria de les cases del barri quedaren totalment destruïdes . La zona objecte d'estudi restà com a zona fora de les noves muralle s de la ciutat, i sotmesa per les servituds militars imposades per la defensa de Lleida dins del procés de fortificació que afectà notablement l a configuració de la ciutat, amb la construcció de la ciutadella que ocup à tot el turó de la Seu, que fou convertida en caserna militar . Aquests fets impediren la construcció durant molts anys fora de l a línia defensiva, cosa que ha permés la bona conservació de les reste s arqueològiques del seu subsòl fins a l'època actual, quan per necessitat s de la ciutat s'ha previst la construcció de l'Auditori Municipal .

Profile for Direcció General del Patrimoni Cultural

Tribuna Arqueologia 1985-1986  

Articles Tribuna d'Arqueologia 1985-1986

Tribuna Arqueologia 1985-1986  

Articles Tribuna d'Arqueologia 1985-1986

Advertisement