Page 1

TRIBUNA2007-07

21/7/08

15:57

Página 123

El jaciment protohistòric del Turó de la font de La Canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès): un nucli d’acumulació d’excedents agrícoles a la Cossetània (segles VIIIII aC) DAVID ASENSIO*, XABIER CELA**, RAFEL JORNET*, DANI LÓPEZ* I JORDI MORER*

El jaciment del Turó de la Font de la Canya1 es troba situat a la banda més septentrional de les comarques penedesenques, al costat de la serra de l’Ordal, la qual, juntament amb la serra del Garraf, conforma una important barrera física entre aquestes contrades i la vall del Llobregat. L’assentament protohistòric se situa en les planes inferiors penedesenques, en un punt mitjà des del qual s’accedeix fàcilment tant als camins vers la costa com al corredor que mena a la vall del Llobregat. El jaciment se situa a només 3 o 4 quilòmetres en línia recta de la petita serra d’Olèrdola (perfectament visible des del turó de la Font de la Canya), el darrer estrep de la serralada Litoral, i, per tant, al lloc des d’on arrenca el camí que mena a Vilanova i la Geltrú, és a dir, a la línia de costa. En els anys 1998 i 1999 el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya hi va promoure dues intervencions d’urgència per tal d’avaluar la naturalesa del jaciment posat al descobert a l’atzar, així com per excavar algunes estructures afectades per actuacions d’excavadors clandestins. A partir de l’any 2000 les intervencions en aquest

* Rocs, scp. Recerca i difusió de la Cultura Ibèrica. ** Àrea d’intervenció Arqueològica, Museu de Mataró. 1. En el marc del programa de la Tribuna d’Arqueologia 2006-2007 es va fer una presentació exhaustiva d’aquest jaciment el dia 14 de febrer de 2007. Pocs mesos abans havia sortit a la llum una publicació específica del jaciment, en el número 12 de la revista Fonaments (Asensio, Cela i Morer, 2005). D’aleshores ençà les novetats en la recerca d’aquest jaciment són poques o són tan recents que encara estan en fase de processament. En aquestes circumstàncies és obvi que no té sentit tornar a repetir el gruix del que ja s’ha exposat en aquest treball tan recent. Per aquesta raó, en la present publicació de les exposicions de la Tribuna d’Arqueologia 2006-2007 en fem un breu resum, i remetem a l’article esmentat.


TRIBUNA2007-07

21/7/08

15:57

Página 124

124

D. ASENSIO, X. CELA, R. JORNET, D. LÓPEZ, J. MORER

jaciment2 van passar a l’àmbit de les excavacions programades, en el marc d’un projecte de recerca sobre “Economia, producció agrícola i la seva comercialització a la Cossetània durant l’edat del ferro (segles VII-I aC)”, dirigit pel Dr. Joan Sanmartí, catedràtic d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona. L’excavació arqueològica ha permès constatar els trets característics d’un assentament amb una funció preeminent de centre d’acumulació d’excedents agrícoles (Fig. 1), explícitament d’ordi vestit i de blat, tal com demostren les anàlisis arqueobotàniques de llavors i fruits (López Reyes, 2004). Aquest aspecte explica la naturalesa i l’existència d’aquest tipus d’assentament. Recentment aquest model d’assentament s’ha definit amb el concepte de nucli d’activitats econòmiques especialitzades (Asensio et alii, 1998). Es caracteritzen pel fet que tenen un caràcter especialitzat, transformador i comercial. A més solen presentar una zona d’hàbitat de dimensions petites en comparació amb la dedicada a les activitats econòmiques, com es fa palès al Turó de la Font de la Canya, on la part més extensa de la seva superfície està ocupada íntegrament i densa per estructures tipus sitja (Fig. 2), mentre que la part d’hàbitat és molt reduïda i no fortificada.

zona hàbitat 52

55 57 58

54

límit excavació

59

56

26

62 64

63 61 53 60

27

25 31 29

46

I IV

45

II

41 VII

XIV

VI

X

XII

96 XVII

XX

44

95

XXI

48 51 50 47

94

37

69

65

7 13

XXXV XXXVIII

CLX XXVIII XXVII

XLV

XXXIX

LVI

LV

XXXVI

CI

XCIX

LIV CIII

LIII

XCIII

XCI

CIV

IV XLIV

XCIV

77 76

LXXXIX

LXXXVII

XCV XCII

LXI

LXXXIV

LXXXV

LXXXII

LXX LXXI

CXXXVII

XC

CXXXIX

CV LVIII

LIX LX

XC

L

79

XCVII

XCVIII

92

81 78

72

XLVIII

XLII XLVII

93

70

83 84 75 82

XXVI

10

90

91

66

68

11

14

89 88

taca cendrosa

XXXIII

XXIV

9

12

8

67 80

73 XXX

XXIII

XXV

5

6

71

74

XXXI

forn modern 1 3

4

39

87 85

XVIII

XXII

2

15 16

38

42

86

49

17

18

36

40

XI

XIII

XV

20

30 35

VIII

19

21 32

34

43

III

V

24

28 33

LXXXIII

LXXIX LXXX

LXXVIII

LXVI LXXXVI

LXIX LXXII

zona sitges

CVI

LXXIII

LXXIV

CVIII

CIX

LXXV CXI CX

CXII

CXIII

CXV CXVI

CXIX

límit excavació

CXVIII ?

CXX

CXXI CXXII CXXIII CXXVIII

CXXIII

CXXVI CXXVII

CXXV CXXIX

CXXX CXXXI CXXXII

N

N 0

Sondeig

10

Figura 1. Planta general del nucli del Turó de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès) 2. Cal agrair el suport financer i tècnic del Servei d’Arqueologia al llarg de tots aquests anys i, molt especialment, la tasca de suport i seguiment constant de Magí Miret i Mestre, arqueòleg territorial. També cal destacar, per la seva excepcionalitat, l’actuació del senyor Maurice Botton, propietari dels terrenys, que no només ha facilitat en tot moment els treballs sinó que els ha estat finançant amb una generosa aportació econòmica de forma totalment desinteressada.


TRIBUNA2007-07

21/7/08

15:57

Página 125

EL JACIMENT PROTOHISTÒRIC DEL TURÓ DE LA FONT DE LA CANYA

125

Figura 2. Vista de detall de la densitat de sitges de l’àrea d’emmagatzematge del nucli del Turó de la Font de la Canya

El Turó de la Font de la Canya presenta un tret diferencial, únic, pel fet que evidencia una estructura d’aquest tipus ja des d’un moment molt antic, amb seguretat des del període ibèric antic i, fins i tot, possiblement també, ja des de la primera edat del ferro. Això certament és del tot atípic ja que, si jutgem per la resta de jaciments coneguts fins a l’actualitat aquest fenomen d’aparició de nuclis especialitzats en la reserva d’excedents cerealístics, tan sols sembla desenvolupar-se plenament ben entrat el període ibèric ple, és a dir, al llarg dels segles IV-III aC (Asensio, Francès i Pons, 2002: 129). Per altra banda, la fase de les darreries del segle III aC, és a dir, de l’inici de la conquesta romana d’aquests territoris, representa el moment final d’ocupació del jaciment; fet que ens mostra que aquest model entra en crisi i desapareix a partir del control polític i econòmic de la zona per part de l’administració romana.

BIBLIOGRAFIA SOBRE EL JACIMENT ASENSIO, David; BELARTE, M. Carme; SANMARTÍ, Joan; SANTACANA, Joan (1998) “Paisatges ibèrics: tipus d’assentaments i formes d’ocupació del territori a la costa central de Catalunya durant el període ibèric ple”. A: Actes del Congrés Internacional: Els Ibers, prínceps d’Occident. Barcelona, p. 373-385.


TRIBUNA2007-07

126

21/7/08

15:57

Página 126

D. ASENSIO, X. CELA, R. JORNET, D. LÓPEZ, J. MORER

*ASENSIO, David; CELA, Xabier; MORER, Jordi (2005) «El jaciment protohistòric del Turó de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès), un nucli d’acumulació d’excedents agrícoles a la Cossetània (segles VII-III aC)», Fonaments, 12, pp. 177-195.* ASENSIO, David; FRANCÈS, Joan; PONS, Enriqueta (2002) “Les implicacions econòmiques i comercials de la concentració de reserves de cereals a la Catalunya costanera en època ibèrica”, Cypsela, 14, pp. 125-140. ASENSIO, David; LÓPEZ, Daniel; MESTRES, Josep; MOLIST, Núria; ROS, Alejandro; SENABRE, M. Rosa (2006) «De la primera edat del ferro a l’ibèric antic: la formació de les societats complexes a la zona del Penedès». A: Actes de la III Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell: De les comunitats locals als estats arcaics, Calafell, novembre 2004, Arqueomediterrània, 9, pp. 289-307. LÓPEZ REYES, D. (2004) «Primers resultats arqueobotànics (llavors i fruits) al jaciment protohistòric del Turó de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès)». Revista d’Arqueologia de Ponent, 14, p. 149-177.

El jaciment protohistòric del Turó de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès)  

El jaciment protohistòric del Turó de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès): un nucli d'acumulació d'excedents agrícoles...

El jaciment protohistòric del Turó de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès)  

El jaciment protohistòric del Turó de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès): un nucli d'acumulació d'excedents agrícoles...

Advertisement