Page 1

TRIBUNA2007-05

21/7/08

15:51

Página 93

El jaciment calcolític del Vapor Gorina (Sabadell, Vallès Occidental) JORDI ROIG BUXÓ1, DAVID MOLINA MOLINA2, JOAN M. COLL RIERA3 I JOSEP A. MOLINA VALLMITJANA4

1. INTRODUCCIÓ I DADES DEL JACIMENT Aquest article vol ser una primera presentació de l’estudi que s’està portant a terme del jaciment calcolític del Vapor Gorina de Sabadell (Vallès Occidental), excavat recentment, entre l’abril i l’agost del 2006, per l’equip d’arqueòlegs d’Arrago SL. El solar que ocupava l’Antic Vapor Gorina, entre el carrer Sant Oleguer, el carrer Marquès de Comillas i la Gran Via, està ubicat al sud-est de la ciutat de Sabadell, a uns 50 metres a l’est del punt on acaba la Rambla en la seva part sud i comença l’avinguda de Barberà en la seva part nord. Aquest jaciment del Vapor Gorina, situat a la part meridional de la ciutat de Sabadell i a uns vuit-cents metres en línia recta del marge dret del riu Ripoll, s’emplaça en una terrassa fluvial a uns 177 metres sobre el nivell del mar, per on sabem que discorre el torrent de Sant Oleguer, que des de l’actual centre de la ciutat de Sabadell s’encaminava en una progressió descendent de manera molt suau fins a l’actual barri de Sant Oleguer, i conformava en aquest punt un barranc d’erosió que desembocava al riu Ripoll (vegeu Fig. 1). Litològicament aquesta zona està constituïda per materials quaternaris, concretament i pel que fa a les capes superiors de terreny, tenim nivells d’argiles entre les quals apareixen petits nòduls de carbonat càlcic, alternades amb capes i crostes més compactes de carbonat càlcic, que conformen un tipus de terreny conegut popularment com a turturà. La intervenció arqueològica va afectar tota la superfície del solar corresponent a les antigues naus del Vapor Gorina o Vapor Cremat, i va estar motivada per les obres de construcció per part de l’empresa promotora Lodares 98, amb l’execució d’un gran pro-

1. Coordinador Projecte Intervenció Arqueològica Vapor Gorina (Arrago SL). 2. Director Tècnic Intervenció Arqueològica Vapor Gorina (Arrago SL). 3. Arqueòleg investigador Projecte Vapor Gorina (Arrago SL). 4. Especialista arqueozoologia Projecte Vapor Gorina (Arrago SL).


TRIBUNA2007-05

94

21/7/08

15:51

Página 94

J. ROIG, D. MOLINA, J.M. COLL, J.A. MOLINA

jecte de promoció d’habitatges amb pàrquings i una gran plaça central al voltant, que englobaria l’únic element arquitectònic conservat de l’antic Vapor, la seva xemeneia. Així doncs, i tenint en compte que aquest sector i l’àmbit d’ocupació de l’antic Vapor Gorina estan dins l’àrea d’expectativa i de protecció arqueològica i arquitectònica del Catàleg i el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de l’Ajuntament de Sabadell, es va dur a terme, mitjançant l’encàrrec de la promoció de l’obra, una prospecció i una intervenció arqueològica preventiva prèvia a l’execució de les esmentades obres.5 En una primera fase es va fer la prospecció arqueològica en extensió dels aproximadament sis mil metres quadrats del solar, amb màquina excavadora de pala plana, que va resultar negativa en gran part de la superfície i en la majoria de sectors. Aquest fet creiem que pot estar causat per l’acció antròpica d’època contemporània i recent, que ha alterat la morfologia de la zona, ha afectat els nivells superiors del subsòl i ha fet desaparèixer altres possibles estructures arqueològiques. D’aquesta manera, les tasques de tipus industrial que s’han fet al llarg del segle XIX i XX al Vapor Gorina, amb la construcció de dipòsits, cisternes, pous, basses, canalitzacions per al subministrament d’aigua de la fàbrica, així com diversos rebaixos del terreny per a la construcció de les diferents naus, han alterat totalment la superfície i la topografia antiga del terreny, i han fet que variés considerablement l’aspecte original de la zona prèvia a l’assentament fabril de mitjan segle XIX, a més d’haver estat la causa molt probablement de la destrucció d’altres estructures que hi ha a l’indret. Inicialment el solar presentava tota la seva superfície ocupada per un nivell de terra amb runa. Un cop enretirat va ser possible constatar com el substrat geològic aflorava en la gran part de la superfície del solar, per sota d’un nivell superior d’època contemporània d’uns 30-40 centímetres. En dues zones, aquest nivell superior de terres presentava una potència més gran i no estava tan afectat per les estructures contemporànies de la fàbrica. En aquests indrets, doncs, és on es van localitzar restes arqueològiques. En una primera zona, situada prop de l’actual entrada al solar que dóna a la Gran Via, es van detectar dues estructures arqueològiques (E1 i E2) atribuïbles al període Calcolític. I en una segona zona, situada a la banda nord de la xemeneia de la fàbrica, a tocar del carrer Sant Oleguer, es van localitzar dues estructures més (E3 i E4), aquestes atribuïbles a l’època ibèrica (Molina-Roig, 2006). D’aquest grup destaca, per damunt de la resta, l’estructura subterrània complexa E1, la qual presenta una gran singularitat i un elevat interès arqueològic pel fet de ser de les poques, i tal vegada l’única estructura de treball i/o emmagatzematge atribuïble a un assentament a l’aire lliure del Calcolític al Vallès. Així mateix, la seva excepcionalitat i interès també rau en el fet d’haver proporcionat un important i considerable volum de material arqueològic, d’una gran diversitat i qualitat, especialment pel que fa al conjunt ceràmic. 5. Aquesta intervenció arqueològica al Vapor Gorina es va dur a terme entre el mes d’abril i el mes d’agost de 2006 per part de l’empresa Arqueologia i Patrimoni Arrago SL, amb la direcció tècnica de l’arqueòleg David Molina Molina i la coordinació de l’arqueòleg Jordi Roig Buxó, amb un equip integrat per dos arqueòlegs de camp, i un tècnic de laboratori per al processament del material, atesa la gran quantitat i qualitat del material arqueològic recuperat. La promoció de la intervenció va ser de l’empresa que executa el projecte de construcció, Lodares 98 SL. Va fer-ne la supervisió i va concedir l’autorització pertinent l’Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (MolinaRoig, 2006).


TRIBUNA2007-05

21/7/08

15:51

Página 95

EL JACIMENT CALCOLÍTIC DEL VAPOR GORINA (SABADELL, VALLÈS OCCIDENTAL)

95

2. ANTECEDENTS I JACIMENTS PROPERS En primer lloc, i com a jaciment proper al Vapor Gorina, disposem d’una notícia escrita recollida en el diari de l’arqueòleg i erudit sabadellenc Vicenç Renom i Costa, que data de les primeries del segle XX, cap a l’any 1912, on es diu que durant les obres que es feien en aquesta zona per a la construcció d’habitatges just al costat de la via del tren (voltants de l’actual Gran Via), va aparèixer una estructura prehistòrica amb material ceràmic que es va interpretar com un possible fons de cabana. La ubicació exacta d’aquest fons de cabana trobat per V. Renom, esdevé, ara com ara, imprecisa. Tot i així, però, a partir de la descripció que en fa, podem assegurar que es devia trobar en una zona molt propera al jaciment del Vapor Gorina, en un radi que no devia excedir els cent metres a l’est d’aquest últim. Així mateix, l’atribució cronològica precisa d’aquestes restes és també, ara com ara, incerta. Tanmateix, i segons el material ceràmic a mà que s’hi va localitzar, va ser possible atribuir-li una cronologia dins l’etapa prehistòrica. Per altra banda, i molt probablement relacionables amb les restes que ara hem excavat al Vapor Gorina, tenim les coves sepulcrals d’època calcolítica del barranc de Sant Oleguer, situades a poc més de cinc-cents metres en línia recta. El torrent de Sant Oleguer està situat a la part meridional de la ciutat de Sabadell, i les seves aigües, degudes a les pluges torrencials, anaven a desguassar al riu Ripoll formant un barranc d’erosió entre paquets de conglomerats i capes de graves i argiles poc compactes. L’inici de la baixada del torrent se situa a la confluència del carrer de Sol i Padrís i el passeig de Sant Oleguer. A la part superior, a mà esquerra, es troben les cases de Can Garcia Planas i la masia de l’Oleguer (vegeu Fig. 1). El descobriment d’aquest conjunt de tres cavitats funeràries es produí de manera casual entre l’agost de 1947 i el juny de 1948, en condicionar les cavitats artificials existents en el marge dret del barranc, aprofitant la seva constitució geològica de capes d’argila, sorres i graves, i seguint la disposició de les vetes i fissures de conglomerats segons els estrats més o menys compactes. Aquestes tres cavitats funeràries es van buidar de terres i excavar seguint la metodologia i la pràctica de l’època. També s’hi van recollir, sembla que no del tot exhaustivament, el material arqueològic i les restes òssies que contenien, i se’n van fer alguns croquis i fotografies (Serra Ràfols, 1950, p. 77-92). Així doncs, es van recuperar diversos cranis dels inhumats i alguns ossos llargs, així com restes del seu aixovar funerari. Aquest consistia en diversos vasos de tipus campaniforme, decorats i llisos, un botó d’os piramidal amb perforació en V i una petxina perforada. D’aquesta manera, a partir de totes aquestes troballes i dels estudis posteriors que s’han generat, ha estat possible determinar que es tracta d’enterraments en cova corresponents al període calcolític, determinable especialment, a partir dels vasos de ceràmica decorats d’estil campaniforme. Aquests enterraments en cova estan relativament propers a l’estructura calcolítica (E1) localitzada al Vapor Gorina, ja que disten poc més de cinc-cents metres a l’est en línia recta i, molt probablement, podrien tenir-hi alguna relació. (Vegeu Fig. 1)


96

21/7/08 15:51

Figura 1. Mapa de situació del jaciment dins l’entramat urbà actual de la ciutat de Sabadell (Vallès Occidental). El jaciment es troba situat molt a prop d’on es van localitzar les cavitats funeràries campaniformes del barranc de Sant Oleguer.

TRIBUNA2007-05 Página 96

J. ROIG, D. MOLINA, J.M. COLL, J.A. MOLINA


TRIBUNA2007-05

21/7/08

15:51

Página 97

EL JACIMENT CALCOLÍTIC DEL VAPOR GORINA (SABADELL, VALLÈS OCCIDENTAL)

97

3. ELS JACIMENTS CALCOLÍTICS AL TERRITORI DEL VALLÈS Actualment el coneixement que tenim del poblament i dels assentaments calcolítics al Vallès és força limitat i del tot parcial. La manca de jaciments d’aquest període al territori català, especialment pel que fa als llocs d’habitació, juntament amb la migradesa de les dades arqueològiques, amb un gran desconeixement tant del registre material com de les estructures d’habitació i de producció, fan del Calcolític un període ple de dubtes i incerteses dins les etapes de la prehistòria recent al territori de la depressió Prelitoral. Amb tot, coneixem relativament bé algunes estructures funeràries, bàsicament des del punt de vista descriptiu i tipològic, però desconeixem les característiques d’aquestes poblacions, atesa la manca d’estudis paleoantropològics dels esquelets. Així, tenim un cert coneixement d’alguns patrons funeraris, concretament la pràctica de les inhumacions individuals i successives fetes en sepulcres múltiples tipus hipogeu subterrani o en cavitats sepulcrals, on es localitzen enterraments primaris amb presència d’aixovar, juntament amb arraconaments i amuntegaments d’esquelets de les inhumacions precedents. Aquestes pràctiques funeràries ja marquen, en línies generals, les pautes i les maneres d’enterrar de les comunitats posteriors del bronze inicial, mitjançant els coneguts hipogeus o sepulcres subterranis col·lectius amb enterraments múltiples, sovint fets de forma simultània. Tanmateix, són pocs els conjunts funeraris campaniformes que coneixem al territori del Vallès que hagin estat totalment excavats i estudiats en els últims seixanta anys. Aquests es redueixen tan sols a quatre jaciments puntuals. En primer lloc tenim les tres cavitats funeràries del barranc de Sant Oleguer de Sabadell, localitzades i excavades entre l’any 1947 i 1948 (Serra Ràfols, 1950). En segon lloc coneixem la cavitat sepulcral de la Torre Negra a Sant Cugat del Vallès, excavada amb posterioritat i que cronològicament se situa entre el Calcolític i el bronze inicial (Viñas, 1966). I finalment, comptem amb els dos darrers casos coneguts i excavats recentment de l’hipogeu del carrer París de Cerdanyola, amb un gran nombre d’inhumacions successives i ofrenes de material lític i vasos campaniformes, bols i cassoles (Francès et al., 2004), i l’hipogeu amb campaniforme de Can Fatjó dels Aurons a Sant Cugat del Vallès, amb sis inhumacions successives i presència d’aixovar lític i ceràmic, amb un singular vas polípode decorat, un vas hemisfèric amb peu i un vas acampanat amb decoració campaniforme d’estil regional (Matas-Roig, 2006 i Matas-Roig, en premsa). Per altra banda, encara són molt més desconeguts els llocs d’habitació, ja sigui en cova/abric com a l’aire lliure. Així, i pel que fa al Vallès, els assentaments a l’aire lliure són ara com ara totalment absents, a excepció del recentment localitzat al Vapor Gorina de Sabadell. En un àmbit territorial més ampli, encara dins les comarques de Barcelona, però, tan sols comptem amb l’assentament a l’aire lliure de finals del Calcolític de l’Institut de Batxillerat Antoni Pous de Manlleu (Boquer et al., 1995). En aquest sentit, un darrer estudi sobre el fenomen campaniforme al nord-est de la península Ibèrica, confirma i manifesta una escassetat dels llocs d’habitació, i es comptabilitzen tan sols set ocupacions a l’aire lliure i dues ocupacions en abrics d’un total de 160 llocs amb materials campaniformes (Clop, 2005). D’aquesta manera, en el territori del Vallès l’únic suposat lloc d’habitació en cova del Calcolític que coneixem és la Cova del Frare (Matadepera), amb presència d’un horitzó campaniforme (Capa 3), del qual es coneixen materials ceràmics decorats d’es-


TRIBUNA2007-05

98

21/7/08

15:51

Página 98

J. ROIG, D. MOLINA, J.M. COLL, J.A. MOLINA

til regional pirinenc, en què destaquen un vas acampanat quasi sencer, juntament amb una punta de sageta pedunculada, un trapezi, un botó piramidal de perforació en V, i una plaqueta de “braçal d’arquer”. Tot plegat, just per sobre d’un nivell sepulcral verazià amb una dotzena d’individus (Capa 4) (Martin, 1980).

4. LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL VAPOR GORINA Tal com s’ha exposat anteriorment, l’excavació arqueològica al Vapor Gorina de Sabadell es va centrar en les quatre úniques estructures localitzades en el solar. D’aquesta manera, a l’angle nord-oest, a prop de l’antiga xemeneia del vapor, es van excavar i documentar les estructures E3 i E4. Es tracta, en primer lloc, de les restes d’una canal estreta i allargassada (E3) i, en segon lloc, d’una petita estructura semisubterrània de planta el·líptica molt arrasada (E4), amb presència de dues peces de ceràmica quasi senceres, un vas bicònic de pasta oxidant sandvitx i un petit vas doble de ceràmica a mà. Ambdues estructures poden ser adscrites al període Ibèric mitjà. Per altra banda, a la part sud-est del solar va ser possible excavar i documentar dues estructures arqueològiques més, les estructures E1 i E2, aquestes d’època prehistòrica. Pel que fa a l’E2 podem dir que es tracta d’una rasa o canal estreta i allargassada, que podria tenir alguna relació amb l’estructura E1, situada al seu costat. Per altra banda, l’E1 correspon a una estructura subterrània complexa excavada al terreny natural, que tradicionalment i en termes arqueològics es denomina estructura d’habitació tipus fons de cabana o també estructura subterrània d’habitació, treball i/o emmagatzematge. Aquesta estructura E1, així com probablement també l’anterior E2, poden atribuir-se al període calcolític. En aquest sentit, davant l’excepcionalitat i la singularitat de l’estructura E1 es va desenvolupar una metodologia i un sistema d’excavació i de registre adaptat a les seves característiques, amb les coordenades de tot el material arqueològic segons una quadrícula. D’aquesta manera, totes les unitats estratigràfiques diferenciades i tot el material coordenat ha estat referenciat en planta i en profunditat respecte a un punt zero absolut. 4.1. L’estructura subterrània calcolítica E1 Aquesta estructura subterrània complexa presenta una morfologia i una distribució interna singulars, amb una planta ovalada o el·líptica irregular, de perfil i secció també irregular, que es troba retallada en el terreny geològic d’argila i de capes de carbonat càlcic (vegeu Figures 2 i 3). L’estructura es va localitzar lleugerament escapçada en la seva part superior, però s’ha conservat la part subterrània inferior, que arriba a quasi un metre de fondària màxima conservada en el seu punt més baix. D’aquesta manera, tenim que l’alçat d’aquesta estructura, corresponent a la part aèria de cobriment, hauria desaparegut. Cal suposar que aquest alçat i cobriment de l’àmbit subterrani estaria fet amb materials peribles, probablement amb troncs, brancatge i argila. Pel que fa a les dimensions de l’estructura, s’observa una llargada màxima d’uns 3,20 metres, i una amplada màxima de 2,70 metres, encara que hi ha un lleuger apèndix tipus lleixa superior en un dels costats llargs que sobresurt uns 40 centímetres més, i configura un espai d’uns 9 metres quadrats. La profunditat total a la part més fonda, que correspon a la zona sud on hi trobem un retall / subcubeta inferior, és de poc més d’un metre.


TRIBUNA2007-05

21/7/08

15:51

Página 99

EL JACIMENT CALCOLÍTIC DEL VAPOR GORINA (SABADELL, VALLÈS OCCIDENTAL)

99

Figura 2. Vista de l’estructura calcolítica E1 del Vapor Gorina durant el transcurs de l’excavació.


TRIBUNA2007-05

21/7/08

100

15:51

Página 100

J. ROIG, D. MOLINA, J.M. COLL, J.A. MOLINA

Figura 3. Vista de l’estructura calcolítica E1 del Vapor Gorina un cop finalitzada l’excavació.


TRIBUNA2007-05

21/7/08

15:51

Página 101

EL JACIMENT CALCOLÍTIC DEL VAPOR GORINA (SABADELL, VALLÈS OCCIDENTAL)

101

Figura 4. Vista de l’estructura calcolítica E1 del Vapor Gorina amb els diferents espais i àmbits interns identificats: una rampa d’accés a l’interior de l’estructura i dos subcubetes o retalls interiors, així com un forat de pal central. Aquesta estructura subterrània E1 esdevé singular i única en la seva estructuració i distribució interna. D’aquesta manera, doncs, podem determinar que es tracta d’una estructura complexa, amb l’existència de dos àmbits o espais interiors situats a nivell diferent (vegeu Figures 4 i 5). En aquest sentit, ha estat possible localitzar-ne l’accés mitjançant rampa en pendent excavada en el terreny natural i situada en el costat oest de l’estructura. Aquesta rampa d’accés presenta també dos trams diferenciats per tal d’accedir als dos àmbits interns de l’estructura. Així tenim un primer tram de rampa en pendent (rampa 1), que des de la part superior de l’estructura accedeix a un replà intermedi que ens situa a l’àmbit superior del costat nord-est. En aquest primer àmbit interior hi trobem un retall circular (Cubeta 2UE7), que potser tenia alguna funció d’emmagatzematge, i un forat de pal circular (UE9). Aquest forat de pal està situat entre el replà i la Cubeta 2, força centrat respecte a la planta general de l’estructura, la qual cosa ens indica l’existència d’algun tipus de cobriment fet amb material perible, que devia estar sustentat per aquest pilar central. A continuació, i partint d’aquest primer replà, es documenta un segon tram de rampa en pendent (Rampa 2), que permet l’accés a un segon àmbit o espai intern situat a un nivell inferior, a l’extrem sud de l’estructura. Aquest àmbit inferior es correspon amb un retall irregular de planta més o menys el·líptica amb el fons lleugerament apla-


TRIBUNA2007-05

102

21/7/08

15:51

Página 102

J. ROIG, D. MOLINA, J.M. COLL, J.A. MOLINA

nat (Cubeta 1-UE8), amb una fondària considerable de quasi un metre. Recolzat directament en el fons d’aquesta Cubeta 1, es va localitzar un molí manual barquiforme sencer disposat pla, que ens indicaria que aquest àmbit podia haver tingut, en algun moment, una funció com a lloc o àrea de treball per a la mòlta del cereal.

Figura 5. Planta de l’estructura calcolítica E1 del Vapor Gorina amb els diferents espais i àmbits interns identificats marcats en trames de grisos: una rampa d’accés a l’interior de l’estructura i dues subcubetes o retalls interiors, així com un forat de pal central.


TRIBUNA2007-05

21/7/08

15:51

Página 103

EL JACIMENT CALCOLÍTIC DEL VAPOR GORINA (SABADELL, VALLÈS OCCIDENTAL)

103

Per altra banda, a tot l’espai superior de l’estructura i rodejant el seu perímetre, no ha estat possible localitzar cap forat de pal o encaix exterior. En aquest sentit, cal considerar que el nivell d’ús i circulació del moment de funcionament d’aquesta estructura, està lleugerament rebaixat pels moviments de terres d’època contemporània. Tanmateix, i considerant el bon estat de conservació de l’estructura, amb l’existència del seu accés amb rampa i de la considerable fondària conservada de quasi un metre, podríem determinar que aquest rebaix superior i la desaparició del nivell de circulació de la boca, haurien estat més aviat lleus, però sí, determinants a l’hora de fer desaparèixer possibles forats de pal, encaixos o falques perimetrals de sustentació exterior de l’estructura aèria de cobriment. Així mateix, a partir de la seqüència estratigràfica i la deposició dels diferents nivells i estrats, ha estat possible detectar dos moments diferenciats de funcionament i ús de l’estructura, i un darrer moment en què és abandonada i coberta intencionadament (vegeu Figures 6 i 7). D’aquesta manera, tindríem un primer moment on podrien estar funcionant els dos àmbits de l’estructura, l’àmbit inferior amb el subretall Cubeta 1 i l’àmbit superior amb el subretall Cubeta 2.

Figura 6. Seccions A – A’ i B – B’ de l’estructura calcolítica E1 del Vapor Gorina.


TRIBUNA2007-05

104

21/7/08

15:52

Página 104

J. ROIG, D. MOLINA, J.M. COLL, J.A. MOLINA

Figura 7. Seccions C – C’, D – D’ i E – E’ de l’estructura calcolítica E1 del Vapor Gorina.


TRIBUNA2007-05

21/7/08

15:52

Página 105

EL JACIMENT CALCOLÍTIC DEL VAPOR GORINA (SABADELL, VALLÈS OCCIDENTAL)

105

En un segon moment, es documenten uns estrats de cobriment i deposició de terres a l’àmbit superior de l’estructura i dins el retall circular Cubeta 2, que signifiquen el seu rebliment i abandó. Es tracta concretament de dos estrats de terres argiloses pràcticament estèrils (UE2 i UE6), amb presència molt puntual de material arqueològic, que cobreixen totalment el retall circular UE7 de la Cubeta 2, i que generen, d’aquesta manera, una superfície aplanada a manera de replà. En aquest moment, l’àmbit inferior amb el subretall Cubeta 1, sembla que devia estar en funcionament i buit de terres. Finalment, detectem un darrer moment en què l’estructura subterrània és abandonada i perd definitivament la seva funció original, ja que és utilitzada com a lloc d’abocador de deixalles domèstiques, fins que arriba a reblir-se totalment. D’aquesta manera, s’observen diversos abocaments de terres molt homogènies (UE1, 3, 4 i 5), de coloració fosca amb un alt component orgànic i amb presència de clapes alternades de cendres i carbons producte de neteges de llars, juntament amb abundants restes de material arqueològic corresponent a deixalles diverses d’un lloc d’habitació (vegeu Figura 8). Destaquen les restes de fauna producte d’àpats, així com la gran quantitat de recipients ceràmics llisos i decorats d’estil campaniforme regional, tant d’ús culinari com d’emmagatzematge, així com també altres tipus de restes característiques d’un assentament, com els abundants fragments de molins i les restes de mobiliari lític, la indústria òssia i les restes de material metàl·lic en coure.

Figura 8. Vista de detall de les quadrícules C1 i C2 durant el procés d’excavació, amb una concentració de material ceràmic i faunístic.


TRIBUNA2007-05

21/7/08

15:52

Página 106

106

J. ROIG, D. MOLINA, J.M. COLL, J.A. MOLINA

En aquest sentit, podem determinar que aquest considerable volum de material arqueològic recuperat en l’estructura subterrània E1, ha estat generat i prové d’un lloc d’habitació que hauria de ser bastant proper, però que tanmateix no ha estat localitzat durant la intervenció arqueològica en cap indret del solar. Es podria considerar, així, que l’alteració antròpica soferta durant els últims segles a tota la superfície del Vapor Gorina, podria haver fet desaparèixer altres possibles estructures d’habitació relacionables amb la que ara s’ha excavat. Així doncs, aquesta estructura E1 ens indicaria la presència en aquest indret d’un assentament a l’aire lliure del Calcolític recent, amb la presència, com a mínim, d’una estructura de treball i/o emmagatzematge, i un conjunt de materials característics d’un assentament humà estable. Tanmateix, les característiques, l’entitat i l’abast del conjunt de l’assentament són per ara difícils de copsar, pel fet que gran part de la superfície de l’indret està alterada i rebaixada des d’antic. Per altra banda, esdevé una hipòtesi molt suggerent la possible relació entre l’assentament calcolític del Vapor Gorina i les inhumacions amb campaniforme de les cavitats funeràries del barranc de Sant Oleguer, a uns escassos cinc-cents metres de distància (vegeu Fig.1). En aquest sentit, i a un nivell més ampli, podem constatar que aquest tipus d’estructures subterrànies d’habitació i/o producció del Calcolític com la del Vapor Gorina, són molt poc freqüents i gens documentades a Catalunya, on pràcticament no en tenim paral·lels, i on la majoria de jaciments i troballes d’aquest període són de tipus funerari. 4.2. El registre material de l’esctructura calcolítica E1 Els materials arqueològics de l’estructura E1, amb un total de 3.677 elements arqueològics recuperats, formen un conjunt homogeni de restes arqueològiques procedents d’un àmbit d’abocador generat per un lloc d’habitació del Calcolític (vegeu Fig. 9). 3000

2502

2500 2000 1500

198 Ind. Lítica

7

12

4 Indet.

76

Carbó

5

Metall coure

7

Macrolític

24

Ind. Òssia polida

500

Malacofauna

842

1000

Fauna

Ceràmica

Argila cuita

0

Figura 9. Grafic 1. Representació per categories de material dels 3.677 elements arqueològics documentats en el rebliment de l’estructura calcolítica E1 del Vapor Gorina.


TRIBUNA2007-05

21/7/08

15:52

Página 107

EL JACIMENT CALCOLÍTIC DEL VAPOR GORINA (SABADELL, VALLÈS OCCIDENTAL)

107

Aquests materials, tot i pertànyer a diferents unitats estratigràfiques, es relacionen entre si, i en especial els fragments ceràmics que en molts casos enganxen entre diferents coordenats. D’aquesta manera, es constata que els diferents abocaments i nivells identificats durant l’excavació foren generats de forma indiscriminada i successiva, probablement en un reduït espai de temps, i amb una mateixa finalitat d’abocament de restes residuals i de cobriment de l’estructura. Així, els diferents estrats i capes arqueològiques s’unifiquen i s’interrelacionen a partir del remuntatge dels elements coordenats, que es troben dispersos aleatòriament dins el rebliment de l’estructura, confirmant aquest ús de l’espai com a lloc d’abocador. D’aquesta manera, podem fer una primera aproximació sobre el conjunt de material arqueològic recuperat a l’estructura E1, tenint en compte que el seu estudi detallat i especialitzat s’està portant a terme. Aquest material arqueològic esdevé d’una gran rellevància pel fet que és molt abundant i qualitativament important, i alhora, representatiu i característic d’un lloc d’habitació d’un període poc conegut com és el Calcolític. Dins el conjunt, hi són representats els recipients i els estris necessaris per a les diferents tasques domèstiques i els processos de treball i transformació de productes d’un assentament del període. A grans trets, aquest material arqueològic està format per un abundant i diversificat registre de material ceràmic, en què destaca un ampli repertori de recipients de diferents tipologies, mides i capacitats (vasos petits, vasos grans, tenalles, bols, cassoles, etc.), destinats a la preparació, al consum i a l’emmagatzematge d’aliments i productes. Alguns d’aquests vasos presenten motius decoratius incisos d’estil campaniforme regional pirinenc, amb incisions de línies horitzontals, motius en cremallera, zig-zag, triangles i combinacions diverses d’aquests. En molt menor nombre, tenim elements de sílex per a tasques diverses, així com molins per a la mòlta de cereal i/o altres productes, estris per teixir com ara fusaioles o pesos de telers, així com tres punxons d’os. També es documenta la presència escadussera d’elements metàl·lics. Resulta molt més nombrós el conjunt de restes faunístiques, amb presència d’ovicaprins, de bestiar porcí i de bestiar boví, la majoria consumides i corresponents a restes d’àpat. Així, i pel que fa al material metàl·lic, s’han recuperat un total de 7 elements probablement de coure, pertanyents a sis restes d’escòria i un fragment d’eina fragmentària. Aquests materials estan pendents d’anàlisi. Les mostres d’escòria poden ser atribuïbles a restes de fosa, i algunes presenten forma de boleta o llàgrima, forma característica de les restes generades durant el procés de la fosa del metall. El setè element és l’extrem d’un punxó allargat de secció quadrada d’uns 3 centímetres de llargada conservada, i que hauria de correspondre a un instrument punxant fragmentat (vegeu Figura 19). Dins el conjunt de material arqueològic tenim un total de 76 individus pertanyents a elements macrolítics, formats per molins, mans de molí, percussors i allisadors. Dels fragments de molí, el grup majoritari és format per trossos de parts fixes, amb la superfície de contacte desgastada pel fregament. Aquests han estat elaborats a partir de roques sorrenques i de conglomerats de gra fi mitjà, presumiblement sobre rierencs del riu Ripoll, molt proper al jaciment. Les parts mòbils, o mans de molí, són elaborades majoritàriament amb còdols sorrencs. Cal destacar la presència d’un molí sencer, amb la seva corresponent mà de molí (coord. 2830), localitzat al fons d’una subcubeta de l’estructura, probablement restant encara in situ. Per altra banda, la resta de molins són fragmentaris i formaven part dels estrats de rebliment i d’amortització de l’estructura. Quant als percussors i allisadors, aquests són elaborats a partir de còdols i presenten tra-


TRIBUNA2007-05

21/7/08

15:52

Página 108

108

J. ROIG, D. MOLINA, J.M. COLL, J.A. MOLINA

ces d’ús antròpic evident. D’altra banda, com la resta d’elements macrolítics, estan pendents d’anàlisis detallades. Pel que fa a la indústria lítica tenim uns 198 elements individualitzats.6 Es tracta de fragments diversos de sílex, la majoria de mala qualitat, corresponents en gran part a fragments informes i esclats producte de talla i a blocs de sílex de gra gros esgotats. Tot i que també tenim algun fragment de làmina de sílex de millor qualitat. Així doncs, han estat molt poques les peces que s’han pogut determinar com a usades, amb un total de 6 efectius de sílex tallats, dels quals destaquen dues falçs utilitzades per segar durant molt de temps, i un fragment de destral polida (Gibaja, 2007). D’aquesta manera, la presència majoritària de restes de talla i de productes no utilitzats constaten aquesta reutilització de l’estructura com a lloc d’abocador. 4.2.1. El material ceràmic Amb la intervenció arqueològica de l’estructura E1 ha estat possible recuperar un total de 2.502 elements ceràmics, que esdevenen un 69% del total del material arqueològic. S’ha de tenir en compte que molts d’aquests elements corresponen a un fragment múltiple, com és el cas d’algun vas o fragment de grans dimensions, format alhora per diverses desenes de fragments. Aquests elements donen una idea de la complexitat de recuperació, remuntatge i consolidació dels recipients ceràmics. Després d’una anàlisi i estudi preliminar del conjunt del material, del qual aquí es presenten unes primeres dades, és possible observar l’existència d’un ampli repertori de recipients de diferents mides i capacitats, amb presència de formes obertes i de formes tancades. Dins les formes obertes tenim petits bols o concs, així com grans vasos oberts de fons còncau, alguns de decorats amb motius incisos campaniformes regionals. Pel que fa als recipients tancats, tindríem formes esfèriques simples, vasos globulars de parets entrants i vores de lleugers perfils en S o de parets rectes, i finalment trobem grans recipients d’emmagatzematge tipus tenalla, de parets gruixudes, fons plans i cossos alts de perfils rectes amb vores de llavis engruixits. A partir de l’estudi d’aquest conjunt de material ceràmic, i prenent en consideració les vores dels recipients i les característiques particulars i individualitzables dels fragments, s’ha identificat un número mínim de 268 individus ceràmics, que s’han agrupat en sis tipus formals, atribuïbles a recipients contenidors. Així mateix, dins d’aquest conjunt d’individus també s’ha inclòs un darrer grup corresponent als objectes ceràmics no recipients, com ara les plaques planes i les fusaioles fetes d’argila, amb un total de 5 individus. Cal tenir en compte també, que 27 individus no han estat assignats a cap tipus concret a causa del seu grau de fragmentació. Per altra banda, tenim que els diferents tipus formals de recipients ceràmics es poden classificar en dos grans grups ben definits en funció de la presència o absència de decoració. Així, tenim un grup majoritari format per recipients de superfícies llises sense cap tractament decoratiu, amb 239 peces identificades (89,2 %), i un grup més

6. L’estudi d’aquest material l’ha fet Juan Francisco Gibaja, amb una primera anàlisi a “Estudio tecnomorfológico y traceológico preliminar del material lítico tallado del yacimiento de Vapor Gorina (Sabadell)” (Gibaja, 2007).


TRIBUNA2007-05

21/7/08

15:52

Página 109

EL JACIMENT CALCOLÍTIC DEL VAPOR GORINA (SABADELL, VALLÈS OCCIDENTAL)

109

restringit de recipients que presenten decoració incisa, amb 29 peces identificades (10,8 %), sense que s’observi, però, cap diferència morfològica ni tipològica entre els recipients d’ambdós grups. Així doncs, dels 236 vasos amb forma identificables, sense comptabilitzar els 27 indeterminables i els 5 elements ceràmics no recipients, podem establir sis tipus formals ben definits: Tipus 1: vas hemisfèric (167 individus). Tipus 2: vas hemisfèric carenat (1 individu). Tipus 3: vas esfèric vora reentrada (28 individus). Tipus 4: vas esfèric vora exvasada (18 individus). Tipus 5: gran vas esfèric/tenalla (21 individus). Tipus 6: vas cilíndric perforat (1 individu). (Vegeu Figures 10 i 11)

Figura 10. Taula tipològica de les formes ceràmiques de l’estructura calcolítica E1 del Vapor Gorina.


TRIBUNA2007-05

21/7/08

15:52

Página 110

110

160 140

J. ROIG, D. MOLINA, J.M. COLL, J.A. MOLINA

138

120 100 80 60 40

29

20

28

18

27

21

1

1

5

0 Tipus 1VH

Tipus 2 VHC

Tipus 3 VE

Tipus 4 VEE

Vasos llisos

Tipus 5 GVE /tenalla

Tipus 6 VCP/F

Altres

Per determinar

Vasos decorats

Figura 11. Grafic 2. Representació dels sis tipus ceràmics de l’estructura calcolítica E1 del Vapor Gorina a partir de l’NMI

TIPUS 1: VAS HEMISFÈRIC Aquest tipus ceràmic és el majoritari del conjunt, i correspon als vasos de forma hemisfèrica simple amb un nombre mínim total de 167 individus, dels quals n’hi ha 138 individus llisos (82,7 %) i 29 individus decorats (17,3 %). S’observa una correspondència metrològica entre ambdós grups, i s’identifiquen almenys quatre mides en el mateix tipus. Així es documenten els vasos hemisfèrics petits, d’uns 8-9 centímetres de diàmetre (tipus 1A), els vasos hemisfèrics mitjans, entre 11 i 14 centímetres de diàmetre (tipus 1B), els vasos hemisfèrics grans, entre els 17 i 24 centímetres de diàmetre (tipus 1C) i els vasos hemisfèrics de gran mida, amb un diàmetre d’entre 28 i 33 centímetres (tipus 1D). Aquests vasos presenten les superfícies allisades i els llavis arrodonits, lleugerament apuntats, i en alguns casos plans. Els fons són arrodonits i en alguns casos presenten una petita convexitat, més habitual en les peces decorades i de mida petita i mitjana (vegeu Figures 12 i 13). Cal destacar, per la seva singularitat, el grup format per les peces decorades mitjançant la tècnica de la incisió, atribuïbles a l’estil regional pirinenc del grup campaniforme a Catalunya. Els diferents individus documentats presenten les característiques decoracions incises horitzontals, contínues i puntejades, algunes amb el motiu de la “cremallera”, combinades amb triangles i faixes en ziga-zaga. Dins d’aquest grup, totalment homogeni, cal distingir una peça atribuïble a un vas hemisfèric de mida gran (tipus 1D) decorat amb triangles incisos invertits, molt semblant a algunes decoracions de l’àrea del Tarragonès i del País Valencià (Benraveu, 1984) (vegeu Figures 14 a 17). En total, dins el grup dels vasos decorats s’han identificat 7 individus petits (tipus 1A), 13 de mitjans (tipus 1B), 7 de grans (tipus 1C) i 1 de gran mida (tipus 1D). Un darrer individu decorat no ha pogut ser determinat dins d’aquestes categories.


TRIBUNA2007-05

21/7/08

15:52

Página 111

EL JACIMENT CALCOLÍTIC DEL VAPOR GORINA (SABADELL, VALLÈS OCCIDENTAL)

111

Figura 12. Vas hemisfèric llis (tipus 1) de l’estructura calcolítica del Vapor Gorina.

Figura 13. Vas hemisfèric llis (tipus 1) de l’estructura calcolítica del Vapor Gorina.


TRIBUNA2007-05

112

21/7/08

15:52

Página 112

J. ROIG, D. MOLINA, J.M. COLL, J.A. MOLINA

Figura 14. Mostra d’alguns dels vasos hemisfèrics decorats d’estil campaniforme regional de tipus pirinenc de l’estructura calcolítica E1 del Vapor Gorina: 1. Gran vas hemisfèric tipus 1D decorat amb incisions, cremalleres i sanefes de triangles (Remuntatge dels coordenats VG06-1-490,895,1027, 1900, 2222, 2256, 2262, 2315, 2342, 2359, 2453, VG06-3-2434). 2. Vas hemisfèric gran tipus 1C decorat amb dos triangles incisos invertits i 3 línies incises horitzontals paral·leles (Remuntatge dels coordenats VG06-1-1911, 1700, 1956, 2230, 2300). 3. Vas hemisfèric gran tipus 1C decorat amb cremalleres, línies incises i dobles sanefes de triangles incisos en dent de serra (Remuntatge dels coordenats VG06-1-1670, 2316, 2372, 2427, VG06-3-2485, 2490, VG06-4-2744). 4. Vas hemisfèric gran tipus 1C decorat amb línies incises i sanefa de triangles en dent de serra i cremalleres (Remuntatge dels coordenats VG061-1330, 1715). 5. Vas hemisfèric gran tipus 1C decorat amb cremalleres i doble sanefa de triangles en dent de serra (Remuntatge dels coordenats VG06-1-641, 752, 999, 1209, 1210, 1731, 1777, VG06-3-2478). 6. Vas hemisfèric mitjà tipus 1B decorat amb línies incises fent zig-zag al cos i línies horitzontals combinades amb petits cercles incisos a la vora i al fons (Remuntatge dels coordenats VG06-1-237, 646, 1662). 7. Vas hemisfèric mitjà tipus 1B decorat amb cremalleres i sanefa en dent de serra a la vora (Remuntatge dels coordenats VG06-1-320, 796, 808, 1097, 1390, 1646, 1941, 2116, 2275, 2650, VG06-3-2471, 2520, 2528, 2530, 2545, VG06-4-2639, 2721, 2736, 2738). 8. Vas hemisfèric petit tipus 1A decorat amb cremalleres, dues línies incises horitzontals i sanefa en dent de serra a la vora (Remuntatge dels coordenats VG06-5138, 1290, 1301, 2034).


TRIBUNA2007-05

21/7/08

15:52

Página 113

EL JACIMENT CALCOLÍTIC DEL VAPOR GORINA (SABADELL, VALLÈS OCCIDENTAL)

113

Figura 15. Vas hemisfèric decorat (tipus 1) de l’estructura calcolítica del Vapor Gorina.

Figura 16. Vas hemisfèric decorat (tipus 1) de l’estructura calcolítica del Vapor Gorina.


TRIBUNA2007-05

21/7/08

15:52

Página 114

114

J. ROIG, D. MOLINA, J.M. COLL, J.A. MOLINA

Figura 17. Vas hemisfèric decorat (tipus 1) de l’estructura calcolítica del Vapor Gorina.

TIPUS 2: VAS HEMISFÈRIC CARENAT Només identificat a partir d’un sol individu, es tracta d’un vas hemisfèric carenat, de fons arrodonit i carena ben marcada, de vora exvasada i llavi apuntat. Presenta les superfícies ben allisades, quasi brunyides, i una coloració exterior rogenca ben marcada. El fet que se n’hagi documentat un sol individu i la seva pròpia morfologia ens permeten pensar en una peça de procedència al·lòctona. Algunes d’aquestes formes es documenten en el calcolític valencià i del sud-est peninsular (vegeu Figures 10 i 11).

TIPUS 3: VAS ESFÈRIC DE VORA REENTRADA Aquest tipus és format pels vasos de cos esfèric, amb 28 individus identificats. La vora és sempre reentrada, no diferenciada de la resta del cos, arrodonida o plana. Els fons són arrodonits i lleugerament aplanats en la majoria de casos, i almenys en un cas un individu presenta el fons pla. Si bé el grau de fragmentació no permet restituir íntegrament les peces, en alguns casos s’han documentat elements de prensió, sempre adherits a la vora, i formats per llengüetes ovals, llengüetes rectangulars i botons cònics (vegeu Figures 10 i 11).


TRIBUNA2007-05

21/7/08

15:52

Página 115

EL JACIMENT CALCOLÍTIC DEL VAPOR GORINA (SABADELL, VALLÈS OCCIDENTAL)

115

TIPUS 4: VAS ESFÈRIC DE VORA EXVASADA Es tracta dels vasos esfèrics de vora diferenciada, amb 18 individus identificats. La vora és sempre exvasada, fet que els confereix un perfil sinuós en s, i presenten un llavi arrodonit o lleugerament apuntat. Els fons són arrodonits, lleugerament aplanats i en algun cas pla. Les superfícies són sempre allisades amb cura, tant a l’exterior com a l’interior del recipient, fet potser relacionable amb la seva funció com a contenidors, potser de líquids (vegeu Figures 10 i 11).

TIPUS 5: GRAN VAS ESFÈRIC/TENALLA Aquest tipus, amb 21 individus identificats, es caracteritza per les seves grans dimensions. Són recipients globulars de vora exvasada, de llavi apuntat o pla, amb uns diàmetres de boca entre els 30 i 40 centímetres. Els fons són sempre plans i ben marcats. Presenten un modelat irregular, asimètric, amb les superfícies allisades. Les pastes presenten desgreixants heterogenis, des d’inclusions d’origen vegetal fins a graves d’origen al·luvial, i les cuites són irregulars, amb superfícies oxidades i reduïdes en una mateixa peça. És evident que es tracta de recipients d’emmagatzematge, donada la seva morfologia i característiques (vegeu Figures 10 i 11).

TIPUS 6: VAS CILÍNDRIC PERFORAT Representat per un sol individu, és un recipient de cos cilíndric, de parets i vora recta i llavi pla, de 9 centímetres de diàmetre, amb les superfícies perforades amb multitud de petits forats que travessen les parets. És el tipus de recipient que s’ha definit en la bibliografia tradicional com a formatgera, associada a la manipulació i transformació dels productes lactis. Aquest tipus de recipient té diversos paral·lels a la península Ibèrica durant el període calcolític i el bronze inicial (vegeu Figures 10, 11 i 18).

ALTRES ELEMENTS CERÀMICS NO RECIPIENTS Dins del conjunt ceràmic s’han identificat altres elements no recipients difícils de precisar pel seu grau de fragmentació, amb 5 individus diferenciats. En concret s’ha recuperat una placa circular plana, amb la superfície allisada decorada amb múltiples depressions còniques, i que tant podria tractar-se d’una tapadora com d’un peu de suport d’un element més gran. Així mateix es conserven també fragmentàriament parts d’unes plaques planes de ceràmica, de superfície allisada i vores arrodonides, i potser identificables amb elements auxiliars dels àmbits domèstics. També s’han recuperat dues fusaioles de ceràmica, circulars, de poc més de 6 centímetres de diàmetre, amb perforació central (vegeu Figura 18). Aquestes han estat elaborades amb una argila basta i són de consistència tova, fet atribuïble al seu ús funcional com a volanderes. Aquestes peces provarien l’existència de treballs vinculats a la manufactura tèxtil en el jaciment.


TRIBUNA2007-05

21/7/08

15:52

Página 116

116

J. ROIG, D. MOLINA, J.M. COLL, J.A. MOLINA

Figura 18. Mostra d’alguns elements ceràmics documentats: 1. Vas perforat tipus 6 (formatgera/colador) (Remuntatge dels coordenats VG06-1-2101, 820). 2. Fusaiola de ceràmica (VG06-1-1000). 3. Fusaiola de ceràmica (Remuntatge dels coordenats VG06-1-982, 983).

ALGUNES CONSIDERACIONS CERÀMIQUES Del total dels 2.502 elements ceràmics recuperats s’ha identificat un nombre mínim de 268 individus, alguns dels quals parcialment identificables només a partir d’un sol fragment, així com peces formades per un elevat nombre de petits fragments. Aquest alt grau de fragmentació i la mateixa dispersió de la ceràmica a l’interior de l’estructura són indicatius que els materials van ser abocats allí en una segona deposició, és a dir, que un cop amortitzats, van ser llençats en un abocador primari i més tard, van passar a formar part del rebliment de l’estructura excavada. El remuntatge dels fragments procedents dels diferents coordenats ens indica un rebliment de l’estructura relativament ràpid, amb terres i materials procedents de l’entorn immediat.


TRIBUNA2007-05

21/7/08

15:52

Página 117

EL JACIMENT CALCOLÍTIC DEL VAPOR GORINA (SABADELL, VALLÈS OCCIDENTAL)

117

L’estudi del registre ceràmic ha permès identificar un ventall tipològic ben definit, molt estandarditzat, i amb unes funcions pròpies per a cada tipus de recipient. Així els vasos hemisfèrics del Tipus 1, tant els llisos com els decorats, constitueixen més de la meitat de tots els vasos identificats, amb 167 individus, i s’associen evidentment a l’ús domèstic, el consum i la manipulació dels aliments. Les peces decorades estan representades només per 29 individus, i es troben restringides dins el grup de vasos hemisfèrics Tipus 1. Aquestes podrien interpretar-se, tal vegada, com a peces de vaixella o d’ús quotidià. Tots aquests vasos presenten decoracions incises característiques de l’estil campaniforme regional, amb incisions de línies horitzontals i faixes verticals, motius en cremallera i fent zig-zag, punts incisos, triangles fent sanefes, així com combinacions diverses dels diversos motius. Tots aquests elements permeten situar el conjunt ceràmic dins el calcolític recent, a l’espera de les datacions radiocarbòniques. En aquest sentit, és rellevant remarcar l’absència total dins d’aquest grup ceràmic, dels vasos campaniformes o de forma acampanada, que s’associen habitualment als àmbits funeraris, i que en aquest cas, amb la presència exclusiva de vasos hemisfèrics decorats, sembla corroborar-se. Els vasos del Tipus 3, esfèrics i amb nanses de llengüeta, poden associar-se a la transformació i cocció dels aliments, mentre que els vasos del Tipus 4 podrien interpretar-se com a contenidors de líquids. Així mateix, els grans vasos del Tipus 5 potser caldria associar-los a tenalles d’emmagatzematge per a elements sòlids, atesa la seva morfologia. Finalment, tenim les fusaioles que provarien l’existència de treballs artesans vinculats a l’elaboració de teixits, probablement de llana, atès el predomini de les restes òssies d’ovicaprins al jaciment. Igualment, la presència d’un vas perforat a manera de formatgera o colador, reforça aquesta activitat de transformació de productes derivats de la llet i vinculats a la ramaderia. 4.2.2. El material arqueozoològic7 El conjunt arqueozoològic de l’estructura calcolítica del Vapor Gorina està constituït per 849 restes òssies, totes corresponents a mamífers, llevat d’alguna resta de malacofauna marina. D’aquesta quantitat, 508 (59,6944%) han estat les restes no determinades taxonòmicament i 343 (40,3055%) són les restes òssies identificades anatòmicament i taxonòmicament. Les restes no determinables (RND) inclouen un primer lot de fragments que, tot i no identificar-ne el taxó, sí que s’ha pogut identificar la part anatòmica o l’os8 i un segon lot no determinable de cap de les maneres (219 restes). El primer lot es desglossa en 92 restes pertanyents a macromamífers o mamífers grans no determinables (MGND), les quals han de correspondre a bovins, principalment, i en menor mesura a cèrvids o èquids; en 194 restes pertanyents a mesomamífers o mamífers mitjans no determinables (MMND), les quals han de correspondre majoritàriament a ovicaprins i a suids; i, finalment, 3 restes pertanyents a micromamífers o mamífers petits no determinables (MPND). 7. L’estudi del material arqueofaunístic el fa Josep A. Molina. En aquest escrit es presenta un primer avanç del treball i una primera presentació de les dades. 8. Volem agrair l’ajut rebut del Dr. Jordi Nadal, membre del Seminari d’Estudis i Recerques de la Universitat de Barcelona, i de Sílvia Valenzuela.


TRIBUNA2007-05

118

21/7/08

15:52

Página 118

J. ROIG, D. MOLINA, J.M. COLL, J.A. MOLINA

Les restes òssies determinades anatòmicament i taxonòmicament, com ja s’ha esmentat més amunt, han estat 343, les quals es desglossen entre 250 corresponents a espècies domèstiques: • 2 a un equí, amb tota seguretat Equus caballus (EQCA, cavall/euga)9 • 27 a Bos taurus (BOTA, bou/toro/vaca) • 38 a Sus domesticus (SUDO, porc/truja) • 1 a Capra hircus (CPHI, boc/cabra), 5 a Ovis aries (OVAR, anyell/ovella) i 177 a ovicaprins.10 I 93 restes òssies corresponents a espècies clarament salvatgines: • 7 a Cervus elaphus (CEEL, cérvol) • 2 a Sus scropha (SUSC, senglar) • 84 a Oryctolagus cuniculus (ORCU, conill/conilla).

Figura 1. Freqüència relativa de fragments (NF) i individus (NMI) de cadascuna de les espècies.

9. En el recompte s’ha considerat com a animal domèstic, tot i que no es pot desestimar la possibilitat que pugui ser salvatge. 10. Aquest terme genèric inclou aquelles restes d’OVAR i/o CPHI les quals donada la fragmentació no han pogut diferenciar-se.


TRIBUNA2007-05

21/7/08

15:52

Página 119

EL JACIMENT CALCOLÍTIC DEL VAPOR GORINA (SABADELL, VALLÈS OCCIDENTAL)

119

Aquest conjunt arqueozoològic presenta uns caràcters força remarcables: • en primer lloc, l’alt grau de fragmentació de les restes, la qual cosa ha estat la causa de l’elevat nombre de RND, de la impossibilitat de distingir sexes, etc.; • en segon lloc, l’elevat nombre de restes que presenten traces antròpiques no fragmentadores, que arriba fins a 219 (un 25,7% del total); • i, finalment, l’elevat nombre de restes òssies pertanyents a conill (ORCU), quantitat que fa d’aquesta espècie la segona en el nombre de fragments i en el nombre mínim d’individus. A tall de conclusions, podem dir que gairebé la totalitat de restes arqueozoològiques corresponen a mamífers. I d’aquestes espècies, les pertanyents a l’anomenada tríada domèstica (OVCP, SUDO, BOTA) són les que han lliurat un major nombre de restes òssies i un major nombre d’individus. Acompanyades, en aquest cas per l’ORCU, en la seva major part de procedència antròpica, atès que la presència de traces antròpiques en un grapat de les seves restes permet afirmar que fou consumit per l’ésser humà. L’elevada presència de restes òssies amb traces antròpiques és un immillorable indicatiu que molt del bestiar fou consumit. A més, les parts més nombroses han estat aquelles més riques en múscul o carn. La major part d’aquestes traces antròpiques (incisions i rascades) corresponen a tasques com la descarnació i la desarticulació, principalment, i en menor nombre a l’espellament. La desarticulació és una tasca que curiosament no té un paper tan destacat en períodes històrics. I, probablement la raó és de tipus tècnic. En èpoques històriques, tenen un paper més destacat l’esquarterament, el desmembrament i el trossejament. Justament en aquestes èpoques històriques, el desmembrament ocupa el lloc que en el conjunt arqueozoològic del Vapor Gorina acompleix la desarticulació, és a dir, separar o dividir parts anatòmiques com el braç de l’avantbraç, el fèmur del coxal, etc., però fent-ho d’una manera més expeditiva, ja que els instruments de metall els ho permeten. No així, els instruments de sílex que devien emprar els individus que varen consumir la carn que hi havia en els ossos que s’han trobat dins el rebliment de l’estructura estudiada. Finalment, l’edat de sacrifici del bestiar identificat (Fig. 2) podria indicar que pel que fa als bovins, la majoria es devien criar per aprofitar altres qualitats com la llet, la tracció, la reproducció... abans que la carn. Pel que fa als suids domèstics, una part es devia destinar al consum carni i una part, menor, probablement a la reproducció. Aquesta dinàmica és a l’inrevés per als ovicaprins, els quals es devien destinar a la producció de llana, llet i reproducció, de forma majoritària; i el consum de carn en menor mesura. Un consum carni en el qual s’inclouria espècies salvatgines, especialment, si més no, en aquest cas, el conill. Les poques mesures biomètriques obtingudes en ossos de BOTA del Vapor Gorina són inferiors a les obtingudes en jaciments neolítics, la qual cosa s’adiu amb el que afirmava Jesús Altuna (1980) segons qui “...los restos de BOTA de los escasos yacimientos neolíticos vascos muestran medidas superiores a los de los restantes períodos prehistóricos (Calcolítico – Hierro)”. Aquesta accentuada disminució s’ha de deure al fet que el bestiar boví del Vapor Gorina és domesticat i aquesta domesticació es fa des de fa força temps.


TRIBUNA2007-05

21/7/08

15:52

Página 120

120

J. ROIG, D. MOLINA, J.M. COLL, J.A. MOLINA

Figura 2. Distribució per grups d’edat dels diferents individus.

L’única F1 trobada presenta unes mesures biomètriques similars a les de l’única F1 dels nivells calcolítics del jaciment de La Renke (Àlaba, País Basc). I aquestes mesures estan lluny de les d’ur de països com Dinamarca o Portugal. Les alçades del bestiar ovicaprí calculades en astràgals i calcanis, mitjançant els índexs de Teichert, apunten cap un bestiar que devia oscil·lar entre els 63 i els 67 centímetres. Unes alçades que s’adiuen a les calculades per Koro Mariezkurrena per a jaciments i nivells calcolítics del País Basc.

NRI

%

RND

%

NTR

RC

%

RMC

%

RTA

%

343

40,3055

508

59,6944

851

192

22,5616

6

0.7051

219

25,7344

Taula 1. Freqüències absolutes i relatives de les restes arqueozoològiques recuperades en la intervenció arqueològica del Vapor Gorina (RC, restes cremades; RMC, restes mossegades per carronyaires; RTA, restes amb traces antròpiques).


TRIBUNA2007-05

21/7/08

15:52

Página 121

EL JACIMENT CALCOLÍTIC DEL VAPOR GORINA (SABADELL, VALLÈS OCCIDENTAL)

Espècies domèstiques Equus caballus Bos taurus Sus domesticus Ovis aries Capra hircus Ovicaprins Total domèstiques Espècies salvatgines Cervus elaphus Sus scrofa Oryctolagus cuniculus Total salvatgines Total restes identificades Mamífers grans no determinats Mamífers mitjans no determinats Mamífers petits no determinats No identificades Total restes no identificades TOTAL

121

NF

%

NMI

%

2 27 38 3 1 179 250

0,235 3,1727 4,4653 0,3525 0,1175 21,034 29,3772

1 3 4 2 1 5 16

4,1666 12,5 16,6666 8,3333 4,1666 20,8333 66,6666

7 2 84 93 343 92 194 3 219 508 851

0,8225 0,235 9,8707 10,9283 40,3055 10,8108 22,7967 0,3525 25,7344 59,6944

1 1 6 8 24 – – – – – –

4,1666 4,1666 25 33,3333

– – – –

Taula 2. Nombre de fragments (NF) i nombre mínim d’individus (NMI) amb els corresponents percentatges, i desglossament de les restes no determinades (RND).

Figura 19. Material metàl·lic localitzat en el rebliment de l’estructura calcolítica E1 del Vapor Gorina, consistent en petites boletes de fosa i un fragment de petit estri tipus punxó.


TRIBUNA2007-05

21/7/08

15:52

122

Página 122

J. ROIG, D. MOLINA, J.M. COLL, J.A. MOLINA

5. BIBLIOGRAFIA BENRAVEU, J. (1984) El Vaso Campaniforme en el País Valenciano. Trabajos varios del SIP, 80, València 1984. BOQUER, S.; BOSCH, J.; CRUELLS, W.; MIRET, J.; MOLIST, M.; RODÓN, T. (1995) El jaciment de l’Institut de Batxillerat Antoni Pous. Un assentament a l’aire lliure de finals del Calcolític. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1995. (Memòries d’Intervencions Arqueològiques a Catalunya; 15) BOSCH GIMPERA, P. (1971) “Tipos y cronología del vaso campaniforme”. Archivo Español de Arqueología, 44, Madrid, 1971, p.3-37. CLOP GARCÍA, Xavier (2005) “La Cuestión Campaniforme en el Noreste de la Península Ibérica”. A: El Campaniforme en la Península Ibérica y su contexto europeo. Valladolid: Universidad de Valladolid, Junta de Castilla y León, 2005, p. 297-320. (Serie Arte y Arqueología; 21) CUESTA TORIBIO, Francisco (1985) “Estudio de los restos humanos procedentes del torrente de Sant Oleguer en Sabadell (Vallès Occidental) y algunos problemas relacionados con el vaso campaniforme en Cataluña”. Estudios de la Antigüedad, núm. 2, Bellaterra, 1985, p.69-92. DEL CASTILLO, A. (1943) Cronología de la cultura del vaso campaniforme en la Península Ibérica. 1943, p. 388-435. FRANCÈS, J. [et al.] (2004) “L’hipogeu calcolític del carrer de París (Cerdanyola del Vallès)”. Cota Zero, núm.19. Vic, p.7-9. GIBAJA BAO, Juan Francisco (2007) Estudio tecno-morfològico y traceológico preliminar del material lítico tallado del yacimiento de Vapor Gorina (Sabadell). Informe inèdit. MARTÍN COLLIGA, Araceli (1980) “Avance de los resultados obtenidos en las excavaciones de Cova del Frare (Matadepera, Barcelona)”. Arrahona, núm. 10, II Època, Sabadell tardor 1980, p. 37-54. MAS, L. (1949) “Hallazgo de vasos campaniformes en Sabadell”. Crónica del V Congreso Arqueológico del SE y del I Congreso Nacional de Arqueología. Almería, 1949, p.63-64. MAS I GOMIS, L.; Renom i Costa, V. (1962) “Sant Oleguer, junto a Sabadell”. A: A la memoria de Don Vicente Renom Costa. Museo de la Ciudad de Sabadell, 1962. MATAS, Oscar; ROIG, Jordi (2006) Informe Tècnic Final de la intervenció arqueològica a Can Fatjó dels Aurons (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occ.). Informe inèdit Servei d’Arqueologia Generalitat de Catalunya, Barcelona 2006. MATAS, Oscar; ROIG, Jordi (en premsa) “El jaciment arqueològic de Can Fatjó dels Aurons (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occ.): del Neolític a l’època medieval”. Gausac [en premsa]. MOLINA, David; ROIG, Jordi (2006) Informe Tècnic Final de la intervenció arqueològica a l’Antic Vapor Gorina (Sabadell, Vallès Occ.). Informe inèdit Servei d’Arqueologia Generalitat de Catalunya, Barcelona 2006. RENOM, Vicenç (inèdit) Diari d’excavacions. 3 toms. Inèdit. Dipòsit MHS. SERRA RÀFOLS, J. DE C. (1950) “Sepulturas con vaso campaniforme descubiertas en Sabadell”, Arrahona, Ia. Època, vol. 1-2, 1950, p. 77-92. SERRA VILARÓ, J. (1923) El vas campaniforme a Catalunya i les coves sepulcrals eneolítiques. Solsona, 1923. VIÑAS, Ramon (1966) “La Cueva de la Torre Negra de Sant Cugt del Vallès”. Boletín del Museo de la Ciudad de Sabadell, núm. 16, p.13.

El jaciment calcolític del Vapor Gorina (Sabadell, Vallès Occidental)  

El jaciment calcolític del Vapor Gorina (Sabadell, Vallès Occidental)

El jaciment calcolític del Vapor Gorina (Sabadell, Vallès Occidental)  

El jaciment calcolític del Vapor Gorina (Sabadell, Vallès Occidental)

Advertisement