Page 113

TRIBUNA05

12/1/07

11:49

Página 111

EL POBLAMENT PREFEUDAL DE L’ALTA MUNTANYA DELS PIRINEUS OCCIDENTALS CATALANS

111

En termes generals, les rases mineres documentades reprodueixen la tipologia del que s’ha qualificat com a “mineria indígena” per a la fi del primer mil·lenni cal. abans de la nostra era (GASSIOT et al. 2005). Les rases de la vall de Baiasca es vinculen a tallers dels segles del voltant del canvi d’era. Les de la zona de Virós i el nord del Pic de Màniga cobreixen una extensa àrea del vessant i arriben a causar una marcada modificació del seu relleu en alguns trams. Tot i que adjacents a aquestes no s’ha datat cap jaciment, en un radi menor d’1 quilòmetre al seu voltant es localitzen diverses evidències de fargues prehidràuliques (vegeu infra), algunes datades entre els segles III i VI cal. de la nostra era. La mineria de la vall de Baiasca explota filons en àrees de crestes i carenes fonamentalment. S’hi poden associar dos tallers on es va procedir a l’enriquiment (rostit) del mineral de ferro. El primer d’aquests tallers es localitza a uns 300 metres de la mina de Piqueta-Pi Florit, i és visible en un talús d’una antiga pista forestal. L’estructura consisteix en un paviment de, com a mínim, 1,5 metres de llarg en el perfil, format per petites lloses de pissarra recobertes per un paviment de terra batuda cuita d’uns 3 centímetres de gruix. Per sobre, i al llarg de tot el talús hi ha una gran quantitat de carbó i restes de mineral de ferro termoalterat. La datació d’un fragment de carbó ha donat una cronologia de 180-50 cal. abans de la nostra era.9 El segon forn s’ha trobat reutilitzant l’estructura megalítica del dolmen de la Font dels Coms que, de fet, es localitza a 700 metres de la mina de Riuposa. L’estructura, que ha estat excavada en la seva totalitat, s’assenta a la part del túmul adjacent a l’entrada de la cambra i presenta una planta més o menys circular, envoltada pels costats nord i sud per petits murs amb un alçat de menys de 0,4 metres i una planta d’arc. Del fons de forn s’han excavat 8 paviments de lloses de pissarra de diferents dimensions (variables de grans a petites segons cada nivell) totalment rubefactades i de terra batuda també cremada. A més dels forts indicis de l’acció tèrmica, els paviments estan impregnats per òxids de ferro d’un color entre taronja i granat-lila. Per fora del forn i del túmul, envoltant-lo pels seus costats oriental i meridional, hi ha una àrea d’abocament de residus de combustió, de fins a 30 centímetres de potència i que ha estat excavat parcialment (proporcionant més d’1,5 m3 de sediment format bàsicament per cendres i carbons). Tant en els paviments com en l’àrea d’abocament s’hi ha recuperat fragments de terra batuda cuita i de mineral de ferro rostit. En aquesta darrera hi ha també algunes lloses de pissarra cremades, presumiblement procedents de la reparació d’algun paviment. De fet, el dipòsit de residus mostra una microestratigrafia interna que indica que la seva formació és el resultat de diferents abocaments. En aquest sentit, l’existència de petits arranjaments constructius (sòcols de pedra i un sostre caigut) a l’interior de l’àrea de l’abocador indica que aquesta va estar funcionant durant un període llarg de temps, dins del qual la distribució d’activitats al voltant del forn va anar variant. Reafirma aquesta inferència la cronologia absoluta disponible per al jaciment: una datació del 50-222 cal. de la nostra era per a un carbó del tercer paviment del forn i una altra del 47 cal. abans de la nostra era a 76 cal. de la nostra era per a un altre carbó del setè.10

9. KIA-20468: 2.100 ±20 bp. 10. KIA-23141: 1850±35bp i KIA-23143: 1990±30 bp, respectivament.

Profile for Direcció General del Patrimoni Cultural

Tribuna Arqueologia 2004-2005  

Articles Tribuna d'Arqueologia 2004-2005

Tribuna Arqueologia 2004-2005  

Articles Tribuna d'Arqueologia 2004-2005

Advertisement