Issuu on Google+

34

societat

DIUMENGE, 20 DE GENER DEL 2013

ara

MEDI AMBIENT

El ‘fracking’ genera alerta al territori

5

Els perills del ‘fracking’

Se separa el gas del líquid retornat

Els fluids resultants són a altament tòxics i s’emmagatzemen en basses

GAS

1

Un estudi europeu del 2011 advertia de les repercussions per al medi ambient i la salut

S’injecta a pressió milers de litres d’aigua barrejada amb mb sorra i altres productes químics pel pou perforat

Es poden filtrar po i contaminar cont els aqüifers aq

Aqüifer L’aigua injectada es pot filtrar i contaminar minar els aqüifers

L’aigua dels aqüifers contaminats pot arribar al consum m humà

4 Creix la inquietud per les extraccions d’hidrocarburs amb la tècnica de la fracturació hidràulica. Però segons la Generalitat ara mateix no hi ha cap projecte aprovat que prevegi utilitzar el fracking. ALBERT PUNSOLA BARCELONA. La perspectiva que la

fracturació hidràulica arribi a Catalunya amb empreses que han demanat permís per fer prospeccions en diverses comarques ha activat la mobilització. A finals d’any es va crear la Plataforma Aturem el Fracking (PAF), entitat transversal que té el suport de desenes d’organitzacions, més de vint ajuntaments, associacions de municipis i dels consells comarcals d’Osona i la Garrotxa. Fa uns dies el ple de l’Ajuntament de Vic va aprovar una moció per declarar-se “municipi lliure de fracking” i a Cervera l’alcalde ha fet un manifest de rebuig. El secretari del Fòrum l’Espitllera, Jaume Moya, considera que el fracking seria especialment perjudicial per a la Segarra “perquè no és compatible amb activitats consolidades com la indústria agroalimentària i d’altres amb futur, com l’ecoturisme o l’agricultura ecològica”. Una altra preocupació de la comarca és l’aprofitament d’aigua. “La gran pujada del preu, sumada a la impossibilitat de fer servir l’aigua del Canal Segarra-Garrigues en part dels cultius i explotacions ramaderes per les limitacions de les zones de protecció per a les aus, farien incomprensible que se n’autoritzés l’ús a gran escala en unes explotacions d’hidrocarburs que no deixarien cap riquesa a la comarca”, diu Moya. Marc Muntanya, membre de la Plataforma de Riudaura (Garrotxa), comparteix la idea que una activitat d’aquestes característiques no bene-

ficiaria el territori: “Sembla clar que noobtindríemnillocsdetreballnidiners però, fins i tot si fos així, cap ingrés econòmic podria compensar l’assumpció d’un risc tan alt per al nostre entorn i la nostra salut”. Per Moya, una hipotètica injecció de diners per fomentar les extraccions “només serviria per subvencionar l’abandonamentdelspoblesil’aturada de les explotacions agràries”. Eudald Rifà, membre del Grup de Defensa del Ter (GDT), assenyala que undelsproblemesd’Osona“éslacontaminaciódelsaqüífersperl’activitat ramaderaindustrial”,iconsideraque el fracking ho podria agreujar.

El gas alliberat puja pel mateix conducte de l’aigua Estrat rocós que conté metà

L’alt alt pressió L’alta pot generar més frac fractures que allib alliberarien líquid tòxi i metà a tòxic altres altr capes del subsol s sub

2.500 m aprox.

2 El fluid injectat crea fissures que alliberen el gas natural de la roca

La sorra manté les fissures obertes i els productes químics ajuden el gas a fluir de tornada a les canonades

3

La majoria del líquid injectat es filtra i es queda al subsòl. No és biodegradable Font: Elaboració pròpia / Gràfic: Esther Utrilla

Cap notificació

La preocupació expressada ara a Catalunya ja s’havia manifestat anteriorment al Parlament Europeu. L’estudi On the environmental impacts of shale gas and shale oil extraction activities advertia el 2011 sobre les repercussions que el fracking podia tenir per al medi ambient i la salut humana. Aquest document destaca que en aquesta matèria hi ha buits legislatius i suggereix l’adopció d’una directiva europea que reguli aquesta activitat i en redueixi els perills potencials. L’estudi també fa esment de la participació ciutadana. Precisament, els representants de les entitats catalanes han denunciat falta d’informació sobre futures activitats extractives. Municipis i consells comarcals no han rebut cap notificació ni informació relativa a aquests projectes i les primeres notícies els han arribat des de les mateixes d’entitats que s’hi oposen. Fonts del departament d’Empresa i Ocupació consultades per l’ARA han assegurat que la direcció general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial ha complert amb tots els requisits d’informació pública establerts en la normativa vigent. També han

Catalunya La Generalitat diu que no ha atorgat cap permís per a l’ús d’aquesta tècnica

A l’octubre la Generalitat va concedirunpermísd’investigacióalacompanyia Teredo Oils per dur a terme activitats al Ripollès, la Garrotxa i Osona. “El projecte consisteix a fer prospeccions orientades a la recerca d’hidrocarburs convencionals, i això descarta l’ús del fracking, que s’aplica als no convencionals”, diuen les mateixes fonts. Els hidrocarburs convencionals són els que es poden obtenir per simple extracció d’un jaciment on estan en condicions d’alta concentració i mobilitat. L’empresa Montero Energy Corporation té sol·licitats dos permisos de prospecció d’hidrocarburs que afectarien municipis de la Segarra, la Noguera, el Pla d’Urgell, el Solsonès, Osona, la Garrotxa i el Bages. Aquests permisos encara no han estat atorgats. “L’empresa està respo-

nent a les al·legacions recollides i en els pròxims mesos se sabrà quin és el seu projecte”, s’indica des d’Empresa i Ocupació. La superfície total que serà objecte de prospecció, si s’atorguen tots els permisos, supera les 217.000 hectàrees. El permís d’investigació és vàlid per a un període de sis anys. Si després d’aquest temps l’empresa hi veu rendibilitat pot tramitar el permís d’explotació, que hauria d’atorgar l’Estat. El Pla de l’Energia i Canvi Climàtic 2012-2020 fa referència a la disminució de la dependència energètica exterior. Però, pels activistes, la recerca de més hidrocarburs és un error. “El model energètic basat en combustibles fòssils té data de caducitat i no és lògic allargar l’agonia buscant les últimes engrunes a Catalunya en jaciments petits aplicant tècniques que ja s’han prohibit en diversos països com França”, apunta Marc Muntanya. Atenta al que pugui passar, la PAF continuarà fomentant declaracions de “municipi lliure de fracking”. També accelerarà contactes amb forces polítiques per promoure la prohibició de la fractura hidràulica per llei.e

subratllat que “no s’ha plantejat cap actuaciódivulgativasobrelafractura hidràulica perquè, actualment, no hi ha cap permís atorgat a Catalunya quesuposiutilitzaraquestatècnicao prevegi utilitzar-la en una fase d’explotació posterior”. Només permís d’investigació

Les claus de la fracturació hidràulica En què consisteix?

Com afecta el medi ambient?

Estan reconeguts els danys?

Per què s’utilitza?

És un mètode d’extracció de gas i petroli que consisteix a fracturar les zones rocoses del subsòl, primer provocant explosions i després injectant alta pressió d’aigua barrejada amb sorra i additius químics. Trenca les roques perquè és l’única manera d’alliberar el gas i el petroli i fer-lo fluir a la superfície.

De diverses maneres: la filtració dels additius químics del fluid injectat cap als aqüífers i la consegüent contaminació; la pol·lució de l’aire per l’alliberament dels compostos orgànics volàtils provinents de l’evaporació del fluid; les fuites de metà, gas d’efecte hivernacle, i la inducció de moviments sísmics.

Els potencials perills del fracking són reconeguts de manera general. Hi ha corrents d’opinió que sostenen que amb les mesures adequades aquests riscos es poden reduir notablement. Els estudis més favorables han estat qüestionats en diverses ocasions per la seva relació amb la indústria.

L’increment de preu dels hidrocarburs convencionals i la dificultat per trobar noves reserves ha fet rendible l’explotació de jaciments que fins ara no ho eren. En contrapartida, es contribueix a prolongar la vida d’un model energètic insostenible com el dels combustibles fòssils.


societat

ara DIUMENGE, 20 DE GENER DEL 2013

Mariano Marzo CATEDRÀTIC D’ESTRATIGRAFIA A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

“Estem assistint a un debat poc racional” ANY ESPRIU

Riscos “La preocupació està justificada, l’alarma o el fatalisme, no” País “Si Catalunya vol emprendre un camí de sobirania s’haurà de plantejar abordar temes com l’energia en tota la seva complexitat” A.P. BARCELONA

Mariano Marzo és catedràtic d’estratigrafia i professor de recursos energètics a la Universitat de Barcelona. Ha participat en diversos consells assessors en matèria energètica i és una veu autoritzada. Parla clar. Considera que el debat sobre el fracking a Catalunya és pobre, perquè només s’ha donat veu a una de les parts, i reclama abordar el tema en tota la seva complexitat, sense alarmismes. No obstant, creu que el fracking s’ha de controlar.

Ara mateix la comunitat científica i tècnica està estupefacta perquè el predomini d’actituds emocionals per sobre de les racionals tanca les portes del coneixement, i així es restringeix la capacitat de prendre decisions en el futur.

¿S’està enfocant bé el tema del fracking a Catalunya? No. En qüestions energètiques sempre cal buscar un equilibri entre tres aspectes: el medi ambient, l’economia i la seguretat. I estem centrant el debat només en aspectes ambientals. No pot ser que els ciutadans només sentin arguments i informacions d’un dels aspectes. Això fa que el debat sigui molt pobre.

Els riscos ambientals del fracking hi són. La preocupació, doncs, està justificada. La preocupació sí, l’alarma o el fatalisme, no. El risc ambiental ningú el nega. De tota manera, pot disminuir amb els mitjans adequats. Als Estats Units, al principi, el fracking el feien empreses amb pocs recursos i els danys eren més elevats. Ara s’hi dediquen empreses més solvents, vigilades per l’administració i amb la contribució de la comunitat científica, i els impactes han baixat notablement. Per exemple, es pot evitar el risc de contaminar els aqüífers construint murs de ciment en les explotacions. Als Estats Units hi ha més d’un milió de pous en explotació.

¿No tenim gent preparada per a un debat més tècnic? Sí, els tècnics hi són. Però l’activisme, que està molt bé que hi sigui, acapara tota l’atenció mediàtica. I l’energia, que és una qüestió estratègica per a un país, hauria de ser objecte d’atenció de tota la societat.

I què n’han tret d’això? Els ha permès obtenir molt més gas en el seu propi territori, cosa que ha disminuït la dependència energètica exterior i ha desplaçt el carbó, que és menys net. Europa, que és més sensible ambientalment, està important aquest carbó nord-americà.

Mariano Marzo, catedràtic d’estratigrafia i professor de recursos energètics a la UB. ARA

Preocupació “Ningú nega el risc ambiental, però pot disminuir amb mitjans”

Quina seria la bona estratègia davant la qüestió del fracking? Crec que cal investigar i, alhora, regular més, combinant coneixement i control. El Regne Unit ha donat llum verda a un organisme autònom encarregat de fer-ne un seguiment. Em sembla l’actitud correcta. Com es poden conciliar posicions entre els que hi estan en contra i els que volen deixar oberta la porta a seguir endavant? Fer prospeccions no vol dir fer una explotació. Queda temps de sobres, abans d’una hipotètica explotació, per dialogar serenament amb el territori i generar una autèntica participació ciutadana amb una informació més àmplia i contrastada. És una falta de maduresa veure-ho tot com un greuge. Si Catalunya vol emprendre un camí de sobirania s’haurà de plantejar abordar temes seriosos com l’energia en tota la seva complexitat.e

Un patriotisme digníssim “D’Espriu llegia emocionat, de petit, l’Assaig de càntic en el temple. De gran vaig descobrir d’on provenia la retòrica d’aquell patriotisme eixut i digníssim, de la poesia elegíaca grega: Soló, Teognis. El meu germà gran sempre ens entretenia recitant de memòria els cantàbils de la Primera història d’Esther. Espriu fou un home a qui no agradava de posar els ulls en blanc” VÍCTOR OBIOLS (BARCELONA, 1960)

35


societat

36

DIUMENGE, 20 DE GENER DEL 2013

ara

MEDI AMBIENT

“Som com el poblet gal que va guanyar l’Imperi Romà”

01

Els veïns de Riudaura fan pinya per evitar que es faci ‘fracking’ al poble Reportatge ELISABET ESCRCHE RIUDAURA

ls prop de 400 habitants de Riudaura, un petit municipi a set quilòmetres d’Olot i tocant al Ripollès, han fet pinya per evitar que el seu poble sigui trinxat per les prospeccions per buscar hidrocarburs que vol fer l’empresa Teredo Oils Limited dins del projecte batejat com a Ripoll. El municipi, que està emmurallat per muntanyes, boscos i el riu, va saber per casualitat que havien estat escollits per ser víctimes del fracking, un mètode que està prohibit en diversos països europeus per les conseqüències que comporta, com el risc de contaminació d’aqüífers. El març passat dos representants de l’empresa van anar a visitar el poble. L’Ajuntament no hi va donar més importànciaperquèRiudaura ja havia estat escenari, als anys 60, de diverses perforacions per trobar petroli. Uns mesos després de la visita, els mateixos representants ja van mostrarinterèspertreballarsobreel terreny, però tampoc se’ls van prendre seriosament perquè no tenien permisos. Totes les alarmes van saltar, però, quan un familiar de l’alcaldessa va comunicar-li que el Diari Oficial de la Generalitat publicava que s’havien concedit uns permisos perferprovesd’investigaciód’hidrocarburs al sud-est del municipi. A partir d’aquí l’Ajuntament es va posar en contacte amb la Generalitat i diverses associacions i el 8 de desembre va reunir-se amb l’empresa.“Vareconèixer que volia començar a treballar-hi a partir del mes d’abril i que la Generalitat ja li havia donat permís per fer-ho al mes d’octubre”,explical’alcaldessa, Eulàlia Masana (ERC). El permís, que afecta 51.000 hectàrees d’una vintena de pobles de les comarques del Ripollès, Osona i la Garrotxa, és només per investigar el terreny i a partir del tercer any poder entrar en algun dels tres pous que es van fer durant la dècada dels 60 per comprovar si hi ha gas. L’Ajuntament està lligat de mans i peus per intentar aturar aquests treballs previs –que impli-

E

caran talar una important quantitat d’arbres i obrir camins perquè puguin passar els camions–, perquè els permisos els concedeix la Generalitat. “Ens han passat una patata calenta”, lamenta l’alcaldessa, que també culpa el Govern de falta d’informació. “He demanat una reunió a tres amb l’empresa i la Generalitat perquè posin sobre la taula què vol fer l’una i què li permet fer l’altre”, explica. Mentre el consistori s’encarrega de les negociacions amb les administracionsilacompanyia,elsveïns,que van ser informats de la situació en una reunió organitzada pel mateix ajuntament, han creat la plataforma antifracking Riudaurajunts. Està formada per diferents comissions entre les quals hi ha la de vigilància, en què la gent gran del poble s’encarrega de passejar pels boscos de la zona per controlar que no hi hagi cap moviment ni nous senyals, com els que van aparèixer fa unes setmanes en diversos arbres a tocar del riu.

02

Troncs marcats

Es tracta de creus blaves i en forma de lletra T pintades en diversos troncs que l’empresa que vol dur a terme les prospeccions nega que hagi fet. També hi ha la comissió d’activitats, que ahir va organitzar una pintada de pancartes contra el fracking que es penjaran per tot el poble. O la comissió de comunicació, que està en contacte amb altres associacions similars i assisteix a xerrades per informar sobre la situació del poble. La presidenta de l’entitat és Blanca Gómez. Té 38 anys, parella i tres fills. Fa dos anys i mig va 03 decidir fer un gir de 180 graus a la seva vida i canviar el bullici de la ciutat d’Olot per la tranquil·litat de Riudaura per motius de salut. “Paguem un lloguer amb opció de compra, estic fent arrels aquí. Què haurem de fer si es fa el fracking?”, es pregunta. El que sí que té clar és que el poble lluitarà fins al final perquè no es facin les prospeccions. “Som com el poble gal que va guanyar l’Imperi Romà”, adverteix Carolina Carrillo, una altra veïna, que va néixer al poble i hi viu amb els seus pares. A casa seva ja han posat dues grans pancartes de rebuig al fracking. Alerta que el perill no només recau sobre el municipi, sinó

UN POBLE EN LLUITA

1. Carolina Carrillo, veïna de Riudaura, ensenya les marques blaves que han aparegut en diversos arbres del municipi. 2. Moltes cases del poble tenen pancartes contra el fracking. 3. Els veïns recullen firmes contra les prospeccions. DAVID BORRAT

Oposició Els veïns alerten dels riscos per a la zona per la contaminació dels aqüífers

també sobre la resta de comarques del voltant. “Si ens contaminen els aqüífers ens perjudicarà a tots”, explica. L’impacte ambiental que poden causar les perforacions provocarà, de retruc, la mort del motor econòmic del municipi, que és bàsicament el turisme que ve els caps de setmana buscant un entorn idíl·lic. Tània Quintans treballa a l’únic bar que hi ha al poble, que obre de divendres a diumenge. “Si deixem de tenir aquest entorn, deixarem de tenir turistes”, diu clarament, i, per tant, es posarà en perill la continuïtat del negoci, lamenta. La mateixa preocupació té la casa rural que hi ha a tocar del bar, que cada cap de setmana i durant l’estiu aconsegueix penjar el cartell de complet. Aquests establiments, juntament amb la resta de veïns, estan fent una recollida de firmes que faran arribar a totes les administracions perquè tinguin clar que “Riudaura lluita contra el fracking”.e

Primeres perforacions, a la dècada dels 60 Durant la dècada dels anys 60 ja es van fer diverses perforacions per trobar hidrocarburs a Riudaura. Durant les operacions, es van construir tres pous –un dels quals actualment no es pot utilitzar– de més de 3.500 metres de profunditat. Es va trobar gas i petroli però la companyia, en aquell moment, va desestimar la possibilitat d’ explotar-lo perquè va considerar que no era rendible. Els veïns de més edat del municipi encara recorden que per fer les perforacions es van haver de talar diversos arbres i ampliar camins, un dels quals tocava al corriol, perquè poguessin passar els camions, que circulaven pel poble durant les 24 hores del dia. Tot aquell moviment només va suposar la creació de quatre llocs de treball.


Diari ARA "El Fracking genera alerta al territori"