Page 1

Gener 2013

El Sarao de la Chacona ´ JOAN ARANIES LIBRO SEGVNDO DE TONOS Y VILLANCICOS A V NA , D O S , T RE S Y QVAT RO VO C E S (Roma, 1624)

Nuevo Sarao


El Compositor ´

JOAN ARANIES (ca. 1580 – ca. 1650) quatro voces (Roma, Giovanni Battista Robletti, 1624). Res no sabem del suposat primer llibre que Araniés degué escriure i, possiblement, imprimir també a Roma, encara que s’ha apuntat que les sis composicions seves, igualment de caire profà, que s’han conservat a l’anomenat Cançoner de la Casanatense, podrien pertànyer a aquest primer llibre.

Ben poca cosa es coneix d’aquest compositor i mestre de capella actiu principalment a Catalunya durant la primera meitat del segle XVII. Alguns autors el fan originari de Saragossa, però no hi ha cap tipus de constància documental d’aquesta procedència. Altres, sense massa fonamentació tampoc, proposen que va estudiar a la universitat d’Alcalá de Henares abans de traslladar-se a Roma com a mestre de capella del duc de Pastrana. El seu cognom denota un possible origen aragonès, probablement d’un territori del sud, limítrof amb Catalunya, però no se sap del cert ni on ni quan va néixer. Les primeres dades certes el situen a Tortosa on sembla que va exercir en diverses etapes entre 1604 i 1614. Després es traslladà a Lleida, on ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral entre l’octubre de 1614 i el maig de 1620. La següent dada de la seva biografia el situa a Roma, al servei de l’ambaixador de la corona espanyola a la cort papal, Ruy Gómez de Silva y Mendoza de la Cerda, tercer duc de Pastrana i príncep de Melito. Durant la seva estada romana donà a la impremta un volum amb un recull de composicions musicals profanes en llengua castellana i acompanyament xifrat de guitarra titulat Libro segundo de tonos y villancicos a una, dos, tres y

Pàg.2

No sabem del cert en quin moment Araniés va emprendre el camí de retorn a la península. A finals del mes de juny de 1626 el seu protector, el duc de Pastrana, ja malalt —va morir el mes de desembre d’aquell mateix any—, estava a punt de finalitzar la seva ambaixada a Roma, esperant l’arribada del seu successor. El duc i el seu seguici van deixar Itàlia a finals de juny o principis de juliol, però no van arribar a la cort de Madrid fins alguns mesos més tard. Sembla clar que Araniés deuria marxar de Roma abans de la partença de Pastrana, ja que el mes de juliol de 1626, quan va presentar-se a les oposicions al magisteri de capella de la catedral de Barcelona, ja figurava com a canonge de la col·legiata d’Alcanyís. Finalment fou Marcià Albareda qui obtingué la plaça que havia quedat vacant a la seu barcelonina des del 19 de juny d’aquell any, després de la mort de Joan Pau Pujol. Entre 1627 i 1634 Araniés ocupà el magisteri de cant de la catedral de la Seu d’Urgell que el mateix Albareda havia deixat en marxar a Barcelona. Segons consta en les actes capitulars d’Urgell, Araniés tornà a ocupar breument el mateix càrrec l’any 1649. Un any més tard el seu rastre es perd definitivament. La seva obra musical conservada és realment escassa. A més de les dotze composicions que integren el Libro segundo de tonos y villancicos tan sols han perviscut mitja dotzena més d’obres en el cançoner conservat a la Biblioteca Casanatense de Roma. Les peces recollides en el volum imprès a Roma són, però, una excel·lent mostra de la música ibèrica i italiana de l’època i el millor exemple de les estretes relacions culturals i musicals existents entre les dues ribes de la Mediterrània en aquell moment. Aquí Araniés demostra ser un compositor capdavanter, perfectament adaptat tant a l’estil idiomàtic del barroc musical hispànic que just en aquest moment s’està definint, com als usos de la modernitat musical que just en aquells anys s’estava imposant des d’Itàlia a la resta del món. Es tracta, a més, d’un cas singular, pel fet de ser un dels primers i dels escassos compositors ibèrics del barroc que va arribar a imprimir la seva música, i que ho va poder fer a Roma, l’escenari privilegiat de l’activitat musical i del món editorial dels inicis del barroc europeu.


L’Espectacle El Sarao de la Chacona: Libro segundo de tonos y villancicos a una, dos, tres y quatro voces (Roma, 1624) és una producció musical impulsada pel SCT Laboratori de Musicologia de la Universitat de Lleida i el Festival de Música Antiga dels Pirineus, amb l’ànim de contribuir a la recuperació del patrimoni musical català i, alhora, posar de relleu la capacitat i el compromís de totes dues institucions en la transferència dels coneixements que genera la recerca musicològica a la societat. L’espectacle fou presentat al públic, com a producció pròpia en la primera edició del FeMAP, l’estiu del 2011.

El Sarao de la Chacona recupera, per primer cop de forma integral, les composicions de Joan Araniés editades a Roma l’any 1624. La major part de les peces allí recollides s’adiuen amb el repertori profà hispànic característic de la primera meitat del s. XVII. El gènere més representatiu de la col·lecció és el romance. La base popular, tenyida de refinaments i cultismes, és l’element dominant dels textos d’un repertori musical que s’ha conservat gairebé tot en forma manuscrita i del qual, per aquesta mateixa raó, tan sols coneixem una molt petita mostra de tot el que devia circular durant els primers decennis del s. XVII. Els textos musicats per Araniés són una excel·lent mostra d’aquesta nova percepció i sensibilitat poètica. El Sarao de la Chacona vol recordar l’ambient i el paisatge sonor d’una d’aquelles reunions festives que, en determinats ambients cortesans o aristocràtics del s. XVII, entretenien els assistents amb danses, representacions teatrals curtes (comèdies, entremesos, mascarades), històries contades, diàlegs i disputes, concursos, jocs de societat i refrigeris a més, naturalment,

d’intervencions musicals, a càrrec de professionals contractats o dels propis invitats. Els saraos, que de vegades podien allargarse durant diverses vetllades en dies successius, s’organitzaven per tal de festejar qualsevol esdeveniment festiu o celebració. Les cançons d’Araniés bé podrien haver sonat en qualsevol reunió de personatges d’alta condició, en algun dels palaus que el duc de Pastrana va freqüentar, a Roma o a Florència, durant els seus anys a Itàlia, qui sap si en combinació amb altres músiques d’autors hispans o italians. Les relacions polítiques i culturals entre les dues penínsules eren, en els inicis del s. XVII, intenses. La presència i l’influx de la corona castellana en territoris italians (Milà, Nàpols, Toscana) igual com la necessitat contínua de teixir i desteixir complicitats polítiques i econòmiques, afavorí un corrent regular de contactes i influències mútues entre les dues ribes del Mediterrani. La música no en va restar al marge. El que venia d’Itàlia, entre moltes altres coses, era una nova consciència de la música instrumental i de les formes que se’n derivaven com la incipient sonata violinística. Les obres del llaütista napolità Andrea Falconieri (1585/6–1656) o del violinista Marco Uccellini (ca. 1603–1680) apunten en aquesta direcció. No eren menys forts els vincles i el flux i reflux d’influències entre la península ibèrica i les colònies d’ultramar i per això hem volgut complementar les cançons de Joan Araniés amb algunes peces testimonis d’aquesta realitat. En aquest viatge d’anada i tornada, Amèrica no solament va absorbir el llegat musical vingut d’Europa a través d’Espanya. Aviat generà també formes musicals pròpies en les quals els elements importats de la tradició europea es fusionaven amb altres de marcada empremta indígena. Unes propostes que ben aviat retornaren al vell continent. Primer a Espanya, després a Itàlia i arreu d’Europa alguns d’aquests nous plantejaments musicals gaudiren d’una gran acceptació i difusió, tant en els ambients de la música culta com en la popular. El cas de l’esquema harmònic de la chacona, de probable origen llatinoamericà, és segurament un dels més emblemàtics i duradors. No deixa de ser notable, d’altra banda, que en el Libro segundo de tonos y villancicos de Joan Araniés, reculli la primera chacona completa coneguda amb la música i el text poètic perfectament acabats.

Pàg.3


El Repertori Joan Araniés

A la luz del día

Marco Uccellini

Sonata seconda detta ‘La Luciminia

Dígame un requiebro

contenta’ (instrumental)

Para recibir a Lisa

Joan Araniés

En dos lucientes estrellas (text de

Anònim

San Juan de Lima con sus

Luís de Góngora)

diferencias (instrumental)

Halconcillo nuevo

Joan Araniés

Dulce desdén (text de Lope de Vega)

Aquel niño

Andrea Falconieri

La suave melodia (instrumental)

Anònim

Lanchas para baylar (instrumental)

Joan Araniés

Pensamientos altos

Joan Araniés

Parten las galeras

Avecillas suaves

Un sarao de la Chacona

Mi zagala

El cd Amb l’enregistrament d’un CD dedicat a l’espectacle Un Sarao de la Chacona i l’obra de Joan Araniés, el FeMAP vol reforçar el seu compromís amb la recuperació del patrimoni musical tot fent possible que les seves produccions pròpies tinguin una pervivència més enllà de la seva programació en el festival. Amb aquesta iniciativa es pretén contribuir a la revalorització i la difusió de repertoris, obres i compositors del nostre patrimoni musical poc o genys representats en el mercat discogràfic internacional. El CD Un Sarao de la Chacona s’ha enregistrat a finals del de 2012 als estudis de L’Intèrpret Produccions de Lleida, amb la participació d’Alfons Pérez com a tècnic de so i de Dani Espasa com a productor musical, i està editat per Musiepoca, una de les discogràfiques emergents amb una trajectòria més consolidada en el compromís per la recuperació del nostre patrimoni musical. Joan Araniés és un compositor ben conegut del barroc hispànic, tot i que, sorprenentment, la seva obra ha merescut molt poca atenció i és pràcticament inèdita des del punt de vista discogràfic. Famós per una de les peces que integren la col·lecció impresa a Roma, el cèlebre Un sarao de la Chacona, la resta de les seves composicions tot just han estat freqüentades pels intèrprets. Tot i el mèrit de ser la primera col·lecció musical d’autor hispànic impresa a Itàlia al segle XVII, només unes poques de les seves partitures han estat editades modernament i moltes menys de les seves cançons s’han enregistrat en disc. Possiblement els nombrosos errors textuals i musicals que conté l’edició impresa —de la qual es conserva un únic exemplar en una biblioteca de Bolonya—hagin fet desistir moltes iniciatives encaminades a la recuperació d’aquest valuós llegat. El treball col·laboratiu entre un musicòleg (Màrius Bernadó), un intèrpret (Rafael Bonavita) i una filòloga (Judith Farré) han fet possible aquesta producció: una reconstrucció versemblant de la música de Joan Araniés que li fa justícia i permet copsar tota la vivesa i els subtils aromes d’uns textos i d’una música d’una bellesa corprenedora que ara, per primer cop, s’ofereixen de forma íntegra en un enregistrament discogràfic.

Pàg.4


Els Interprets ` Nuevo Sarao

Mercedes Hernández, soprano Marta Infante, alto José Pizarro, tenor Guadalupe del Moral, violí Manuel Vilas, arpa Oriol Aymat, violoncel Rafael Bonavita, guitarra barroca i direcció musical Màrius Bernadó & Rafael Bonavita, direcció artística Judith Farré, assessorament filològic

RAFAEL BONAVITA, guitarra barroca i direcció musical Nascut a l’Uruguay i diplomat en la cèlebre Schola Cantorum de Basilea (Suïssa), Rafael Bonavita és avui un dels màxims exponents en l’àmbit dels instruments antics de corda pinçada. En el seu aprenentatge ha integrat des de sempre diversos estils i tendències, rigorós amb la filologia històrica però buscant la proximitat amb el públic i les connexions entre la música antiga i l’actual. Després d’anys de col·laboració amb directors com Jordi Savall, Marc Minkowski o René Jacobs, i d’haver realitzat diversos enregistraments per a la ràdio i televisió de molts països i discogràfiques, Rafael Bonavita enfoca el seu treball en l’actualitat cap a la seva activitat com a solista i amb projectes personals. Entre els seus enregistraments com a solista destaquen, amb nombrosos reconeixements per part del públic i la crítica especialitzada, els seus CDs Principe delle Muse i Sanz-Murcia, amb danses per a guitarra barroca, Musica Moderna, dedicat a l’avantguarda del barroc italià per a tiorba, Al compás de la vihuela, i Bach-Bonavita amb el llaüt barroc.

Com a concertista i pedagog, ha treballat intensament a Europa, Àsia i Amèrica, i ha investigat també amb freqüència altres repertoris, com la música contemporània o el flamenc.

MARTA INFANTE, mezzosoprano La mezzosoprano lleidatana Marta Infante ha cantat en nombrosos països europeus i a les principals ciutats d’Amèrica del Sud, Orient Mitjà i Japó, amb grups com La Caravaggia, Concierto Español, La Capilla Real de Madrid, Musica Ficta, Los Músicos de Su Alteza, Hippocampus, Acadèmia 1750, Collegium 1704, etc. Manté una activitat liederística molt important i ha realitzat recitals en el Teatre Calderón de Valladolid, Palau de la Música Catalana, Teatro de la Maestranza de Sevilla, etc. Ha cantat amb les orquestres Nacional d’Espanya, Sinfónica de Madrid, Filarmónica de Málaga, ORCAM, Nacional de El Salvador, entre d’altres i ha treballat amb directors com Jordi Casas, J. Ramón Encinar, Aldo Ceccato, L. Botstein, Ottavio Dantone, Federico Maria Sardelli, Paul Goodwin, Richard Egarr i Rinaldo Alesandrini. Ha gravat per a Cesky Rozhlas, RTVE, Catalunya Música, i les discogràfiques Enchiriadis, Alpha, Glosa, Verso i CDM. Entre la seva extensa discografia destaquen, Alto cantatas de Telemann, Tonos al arpa i Cantate Contarini amb Manuel Vilas, i Juditha Triumphans de Vivaldi sota la direcció d’Ottavio Dantone.

Pàg.5


MERCEDES HERNÁNDEZ, soprano Nascuda a Santiago de Compostel·la i inicia la seva formació musical des de molt jove en diversos cors. Estudia cant i s’especialitza en música antiga amb Guillemette Laurens al Conservatori de Toulouse, a la Musikhochschule de Trossingen i a la Schola Cantorum Basiliensis amb Richard Levitt, on també segueix seminaris de Anthony Rooley, Nicolau de Figueiredo i Renée Jacobs. A més realitza nombrosos cursos amb Montserrat Figueras. Desenvolupa la seva activitat professional per tot Europa com a solista o com a membre de grups de cambra. Ha actuat en molts dels principals auditoris i festivals d’Europa i Amèrica Llatina. Des de 1991 canta amb La Capella Reial de Catalunya, que dirigeix Jordi Savall, amb la qual realitza un enregistrament de les Cantigas de Santa Maria d’Alfons X (Auvidis). Canta també amb el grup francès Le Parlement de Musique, dirigit per Martin Gester, amb el qual grava un disc amb música de Bassani i Legrenzi (Accord), amb molt bones crítiques de la premsa especialitzada. Ha gravat per a l’ORF l’Oratori de Nadal de G. Pacieri i per Opus 111 un disc amb música de Carissimi. És membre del grup de música antiga Resonet . Ha actuat a l’Auditori de Barcelona, al Konzerthaus de Viena, al Gran Teatre del Liceu i a l’Auditori de Santiago de Composte·la entre d’altres llocs prestigiosos.

JOSÉ PIZARRO, tenor Nascut a Girona, cursà estudis de cant al Conservatori de Badalona amb Jordi Albareda i els amplià amb Mark Tucker, Aldo Baldin i Ingeborg Danz. Estudià també direcció coral amb Martin Schmidt i Eric Ericson, i viola de gamba amb Pere Ros. Del seu ampli repertori, destaquen les seves interpretacions en l’àmbit de l’oratori i el lied. Especial esment mereixen les seves intervencions com a Evangelista en les Passions de J.S. Bach i l’estrena absoluta a Barcelona de la cantata Der Lindberghflug de Kurt Weill. És membre del Collegium Vocale Gent (Bèlgica) i del grup Los Músicos de Su Alteza (Saragossa). Ha cantat sota la direcció de Luis A. González Marín, Pablo Heras-Casado, Philippe Herreweghe, Robert King, Daniel Reuss, Manuel Valdivieso, Josep Vila i Josep Vicent, entre d’altres.

Pàg.6


ORIOL AYMAT, violoncel Nascut a Reus l’any 1979, Oriol Aymat és considerat un dels més grans talents musicals de la seva generació. La vocació musical, d’herència materna, va fer que aquest jove català comencés el seu aprenentatge als sis anys. Després d’estudiar amb Fernando Caminals i Enric Prats en escoles de música locals, l’any 1995 el violinista nord-americà Ruggiero Ricci el va escoltar i li va suggerir que ingressés a la Yehudi Menuhin School (Anglaterra), prestigiosa escola en què va realitzar el batxillerat musical amb el mestre Leonid Gorokhov. Més tard va viatjar a Alemanya, on va estudiar amb el mestre coreà Young-Chang Cho a la Folkwang Hochschule Essen, universitat en la qual va obtenir el diploma de postgrau de solista l’any 2005. Durant l’època d’estudiant va rebre diverses beques i va guanyar diversos primers premis en concursos i és el primer violoncel de l’orquestra alemanya l’Arte del Mondo.

GUADALUPE DEL MORAL, violí Va néixer a Córdoba, Argentina, el 1981. Als 4 anys va començar els seus estudis de violí amb el mètode Suzuki. Més tard va continuar els seus estudis de violí modern amb el mestre Humberto Carfi. Va acabar el al Bachillerato Artístico Musical Domingo Zípoli, on va obtenir el títol de mestra i de preparadora de cors. L’any 1999 va començar a especialitzar-se en violí barroc amb el mestre Manfredo Kraemer, amb qui des de llavors ha realitzat molts concerts. A l’ESMUC va continuar estudiant amb Manfredo Kraemer i també amb el mestre Pablo Valetti. Ha treballat amb segells discogràfics com Harmonia Mundi, Alia Vox, Kle, Sony i Deutsche Grammophon. Actualment realitza una intensa activitat concertística amb diversos grups de música antiga com Elyma, Le Concert des Nations, The Rare Fruits Council, Café Zimmermann, Al Ayre Español, Il Complesso Barroco, La Terza Prattica, Il Firmamento Armonico, La Risonanza, Forma Antiqva, La Caravaggia i Orquesta Barroca de Sevilla, entre d’altres.

MANUEL VILAS, arpa Nascut a Santiago de Compostel·la, va iniciar allà els seus estudis musicals. Estudià arpes antigues dels segles XII a XVIII a Madrid amb Núria Llopis i a Milà amb Mara Galassi. Ha col·laborat amb nombrosos grups i com a solista en els més importants festivals d’Espanya, Alemanya, Cuba, USA, Equador, República Txeca, Àustria, Portugal, Suïssa, França, Bolívia, Bèlgica, Argentina, Xile, Holanda, etc…, a més d’oferir conferències, cursos i masterclasses a Donosti, Santiago de Xile, Saragossa, Amherst, Massachussets, Santiago de Compostel·la, l’Habana, etc. Ha col·laborat també en més de 40 discos de diverses discogràfiques. Actualment es troba centrat en un ambiciós projecte de recuperació de peces vocals del barroc espanyol interpretades exclusivament amb l’acompanyament de l’arpa de dos ordres. El 2008 fundà l’ensemble Ars Atlantica, dedicat a la recuperació de les cantates procedents del Palau Contarini, interpretades amb la mezzosoprano Marta Infante.

Pàg.7


El Calendari 09.09.2011

La Seu d’Urgell

Festival de Música Antiga dels Pirineus

10.09.2011

València d’Àneu

Festival de Música Antiga dels Pirineus

11.09.2011

Lleida Cicle Concòrdia

17.08.2012

La Torre de Capdella

Festival de Música Antiga dels Pirineus

18.08.2012

Puigcerdà

Festival de Música Antiga dels Pirineus

15.03.2013

Sevilla

Festival de Música Antigua de Sevilla

09.07.2013

Gijón

Festival de Música Antigua de Gijón

13.08.2013

Jaca

Festival Internacional En el Camino de Santiago

14.08.2013

Festival de Música Antiga dels Pirineus

15.08.2013

Festival de Música Antiga dels Pirineus

16.08.2013

Torroella de Montgrí

Festival de Músiques de Torroella

Els Productors Festival de música Antiga dels pirineus

El Contacte www.trenchtown.cat info@trenchtown.cat Tel. +34 675 781 263 www.trenchtown.cat/nuevosarao Pàg.8


La Premsa El Mundo 11/6/2011

Revista Musical Catalana - De l’1 al 30/6/2011

Pàg.9


El Segre 9/9/2011

PĂ g.10


La Vanguardia 11/9/2011

C U L T UR A

DOMINGO, 11 SEPTIEMBRE 2011

CRÍTICA DE MÚSICA CLÁSICA

mia Valenciana

Propuesta con futuro

ngua

Festival de Música Antiga dels Pirineus Obra: Tonos y Villancicos de Joan Araniés Intérpretes: Nuevo Sarao, dirección Rafael Bonavita; Mercedes Hernández, Pilar Esteban y José Pizarro, voces. Lugar y fecha: Sant Domènec, La Seu d'Urgell (9/IX/2011) JORGE DE PERSIA

AVL

es, en la academia

ibertad de expresión, en la cooficialidad y en la igualdad de derechos y deberes”. Y añadió o siguiente: “El valenciano es nuestro patrimonio más imporante”. Figueres señaló que la visita de Fabra a la institución “era un símbolo de normalidad instiucional”. Esa normalidad, sin embargo, no se ha trasladado al homenaje que la Universitat de València ha rendido al filólogo Manuel Sanchis Guarner en el centenario de su nacimiento. Nadie del PP ha acudido.c

Cloenda (qué palabra tan gráfica) con un significado público, que aplaudió de pie a los jóvenes intérpretes después de escuchar el famoso El sarao de la chacona, pieza que aúna componentes insospechados que, a juicio de la periodista Mónica Pagés, bien podría ser hoy base de una versión de rock, o más bien lo que en el XVII fuese su equivalente. Esta pieza animosa, directa, interpretada con un ritmo cuidado y nunca excesivo, lució de las voces que animaron todo el programa, con la distinción y expresión en particular de la soprano Mercedes Hernández. Esta obra es muy difundida, pero poco más se conocía de este Joan Araniés, que después de haber participado de la corte papal en Roma en el XVII, donde editó dos libros con su música, fue –o se trasladó– a su tierra de Lleida con base en La Seu d'Urgell. Poco se sabe de este gran músico que, junto a Bru-

dieu, alumbró con su algo más pequeña polifonía y su gran musicalidad el claustro monacal. Y lo que sabemos se debe a los trabajos musicológicos de Màrius Bernadó, director artístico junto a Rafael Bonavita de esta propuesta que refleja más que ninguna el carácter creativo de este nuevo festival que en estas dos semanas programó obras de compositores casi desconocidos del ámbito catalán, en magníficas versiones. Un reto ante el que el público responde y que si se avanza en esta línea de calidad, sensibilidad, criterio de programación y colaboración, se llegará a consolidar una propuesta muy atractiva. De subrayar el acuerdo del que participan ya con buen criterio alcaldes de poblaciones pirenaicas, que va dando sentido a este proyecto. No puede ser de otra manera, o se hace entre todos, con la garantía y el objetivo de la calidad, o seguiremos siendo dependientes. Hablando de música, cabe subrayar el trabajo y musicalidad del guitarrista y director Bonavita, que puso carácter a las interpretaciones de canciones –con textos de Góngora o Lope de Vega– y piezas de Araniés y su entorno, cuidando la sensibilidad rítmica. En la parte que revisar, los balances, la intelección de los textos, la iluminación en busca de un ambiente acogedor, que se logró sin duda por el poder cautivador de estas músicas de buenas voces e instrumentos.c

Pàg.11


` El Periodic d’Andorra 11/9/2011

Pàg.12

Nuevo Sarao  

Dossier El Sarao de la Chacona

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you