Issuu on Google+


Salutació de l’Alcalde Em plau saludar-vos amb motiu de la celebració d’aquest cicle de música medieval de la Capella de Música de la Seu, la formació musical més antiga que perviu a la ciutat de Manresa i que enguany celebra els 400 anys d’existència. Durant aquest llarg període de temps, la Capella ha estat l’encarregada de donar la solemnitat que mereixen moltes de les grans celebracions que es fan a la Seu i a altres esglésies de la ciutat amb les seves interpretacions. Valentí Junyent i Torras Alcalde de Manresa

A banda d’aquesta faceta estrictament interpretativa, m’agradaria ressenyar també la seva dedicació a la recuperació de les obres que han format part del repertori de la Capella durant aquests quatre segles i que, gràcies a aquest treball, ara podem escoltar en els seus concerts. Al mateix temps, cal destacar la seva capacitat per adaptar-se als nous temps i als canvis en els actes litúrgics, un element que ha estat fonamental per poder celebrar aquest quart centenari. Em sembla també oportú assenyalar que una altra entitat estretament vinculada al nostre monument més emblemàtic, els Amics de la Seu, celebra enguany el seu 40è aniversari. Quatre dècades dedicades plenament a la defensa,

la conservació i la reforma d’aquesta joia del nostre patrimoni històric que, com les actuacions de la Capella de la Seu, han aconseguit despertar entre els manresans un sentiment d’estimació i d’orgull per la Seu. Perquè no podem oblidar que, a més a més, és l’escenari de les celebracions extraordinàries festives o commemoratives de la ciutat, i tots estem cridats a dedicar tots els esforços possibles per mantenir i millorar aquest símbol manresà i donar-lo a conèixer més enllà de la nostra ciutat. Seguint l’exemple que ens donen els mestres directors, cantaires i organistes de la Capella de Música amb el seu treball i la seva dedicació. Per acabar, vull recordar que la celebració dels 400 anys d’història de la Capella va viure un dels seus moments importants l’abril passat, amb la presència al saló de sessions de l’Ajuntament de Monsenyor Valentí Miserachs, director del Pontificio Istituto di Musica Sacra vaticà i mestre de capella de la Basílica de Santa Maria la Major, de Roma. Ara, estic convençut de que aquest cicle musical que ens presenten, contribuirà a donar encara més relleu a una commemoració que demostra el compromís i l’entrega de tots els que en formen part.


Salutació de la Presidenta La Capella de Música de la Seu som una institució documentada des del 27 d’agost de 1611, així que fa 400 anys que té la finalitat principal d’enaltir les celebracions litúrgiques amb la música i el cant. La Seu és un símbol per a Manresa; és un patrimoni artístic per a la ciutat; és un conjunt característic i singular pel turisme; i a on han tingut lloc totes les grans celebracions al llarg dels segles. Carme Alarcón i Crespo Presidenta de la Capella de Música de la Seu de Manreaa

La Capella està oberta a tothom, a tota la ciutat i a la comarca com ho demostren les moltes festes on col·labora. Us volem oferir un programa d’actes que hem preparat per a que tots el puguem gaudir amb formacions musicals de casa nostra, tots músics i cantaires de la nostra terra aprofitant la riquesa

musical que tenim, també dins el nostre propi arxiu històric i, així, celebrar aquest aniversari amb una Capella de Música que es manté viva. En aquesta celebració ens han volgut acompanyar cantaires que van estar relacionats amb la Capella i altres que canten en entitats musicals de la nostra ciutat, a tots ells, els agraïm que ens acompanyin i ens recolzin amb la seva col·laboració. Per aquets motiu, aquesta celebració ens ha d’omplir de goig i d’esperança a tots els manresans i a tots els que estimem la Seu. El nostre aniversari coincideix en els 40 anys de l’associació Amics de la Seu de Manresa, entitat que vetlla per aquest patrimoni del nostre monument més estimat. Felicitem-nos i gaudim de les celebracions.


LA CAPELLA DE MÚSICA 400 anys omplint la Seu de cants

La Capella de Música de la Seu de Manresa celebra el quart centenari de la seva fundació. Recerques històriques de començaments del segle xx deixen constància de la localització d’un document valuós que ho acredita,«La concòrdia dels conduptius i fundació del mestrat de cant» és de 27 d’agost de 1611 en poder de Mº. Moragull, Notari de Vic. Hi ha també un altre document de súplica, datat el 12 d’abril de 1611 i presentat al bisbe de Vic Onofre Reart, en el qual, des de la Seu de Manresa, es demana ampliar a set el nombre de conduptius. El bisbe de Vic va respondre afirmativament, acceptant la fundació d’un mestrat de cant i dos corers més dels que ja hi havia. La creació del magisteri de cant i l’augment de cantors configuraven la creació del mestre de la Capella de Música de la Seu, el dia 27 d’agost de 1611. Estudis més recents i ampliats confirmen l’existència d’aquesta documentació. L’activitat principal de la Capella de Música ha estat des de sempre la interpretació del cant en les solemnitats religioses de la Seu i en altres esglésies de la ciutat. Formada per músics instrumentistes i l’organista, tenors i baixos, junt amb els corers o nois cantors, havien de posseir estudis de música i estimar i tenir gust pel cant col·lectiu; compromís, abnegació i entendre el seu cant com un acte d’ofrena de servei, sempre a les ordres del mestre de capella. La Capella de Música ha estat capaç d’adaptar-se als temps i als canvis litúrgics

com a conseqüència del Concili Vaticà II, en aplicació de la Constitució sobre la Sagrada Litúrgia, signada pel Sant Pare Pau VI el 5 de desembre de 1963. Abans, però, l’any 1959 va incorporar veus femenines, una novetat important i no prou entesa –ja que les dones no podien cantar al presbiteri–, però indispensable per suplir les veus dels nois que la canviaven abans dels catorze anys. Cada membre de la Capella de Música ha dedicat un llarg nombre d’hores en assaigs i actuacions per atendre un atapeït calendari de festes litúrgiques on tothom és necessari. No hi ha aplaudiments; la compensació és com una autèntica gràcia de l’Esperit: la joia de cantar i lloar Déu. Al llarg de quatre segles han estat centenars les persones que han estat cantors, però també organistes i mestres de capella. En aquesta commemoració recordem aquells que mai no hem conegut i, tanmateix, aquells més propers que en el decurs dels darrers anys ens han deixat. És, gràcies a la fidelitat d’uns i altres, que han format aquest enfilall a mode de laus perennis fent ressonar les seves veus a l’empara de les voltes d’aquesta estimada Seu de Manresa, bloc de pedra cisellada tot brodat de Llum joliu!

Ignasi Torras i Garcia Membre de la Capella de Música de la Seu 1956-1997


Foto: Acte Institucional al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa, 4 d’abril de 2011

La Capella de música de la Seu celebra el seu quart centenari, 400 anys no són quatre díes... Quatre segles són una llarga història. Hi ha motiu per celebrar-la.   Nosaltres no hi érem. No sabem ni podem dir-ho tot. D´aquí ve la importància dels arxius, dels documents que contenen i dels historiadors que hi treballen.   La història de la Capella és història de la Seu. Si cal conservar, estudiar i estimar la Basílica, és igualment molt convenient commemorar i celebrar-ne les efemèrides històriques. Recordar-les i fer-ne festa és tanmateix bo i necessari. Pero no del tot suficient. La continuïtat és més principal: fidelitat i perseverança. Sempre, més i millor, hauría d´esser la consigna, a l´alba del cinquè centenari.

Santa Maria de la Seu: un temple, un monument, una institució. Basílica, Parròquia i Col·legiata. Un cas singular, l´únic des de fa temps a Catalunya. No és per presumir-ne, és per tenir-ho en compte, recordar i conservar. Clergues i laics, canonges, rectors i feligresos, manresans i forasters. Art i pietat, la paraula i el cant, pregària, litúrgia i catequesi.   I la música, tothora present. Hi fou i continua essent-hi... Per molts anys i moltes gràcies. Bon centenari i bon sempre!

J.M. Gasol, prev. President del Capítol de Canonges


Programa de setembre


Jordi Savall

Hespèrion XXI, Capella Reial de Catalunya

25 de setembre Teatre Kursaal a les 6 de la tarda

Venda d’entrades al Teatre Kursaal www.kursaal.cat


Jordi Savall

viola de gamba i direcció Jordi Savall dóna a conèixer al món meravelles musicals abandonades en la foscor de la indiferència: fa més de trenta anys que les investiga, les llegeix i les interpreta amb la seva viola de gamba, o com a director. Un instrument, la viola de gamba, d’un refinament més enllà del qual només hi havia el silenci. Però amb tres grups musicals com Hespèrion XXI, La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations, fundats juntament amb Montserrat Figueras, Jordi Savall crea un univers d’emocions i de bellesa, i les projecta al món tot fent conèixer així la viola de gamba i les músiques oblidades d’aquí i d’arreu, cosa que l’han acreditat com a un dels principals defensors de la música antiga. Jordi Savall va iniciar de ben petit la seva formació musical cantant al cor de nens d’Igualada (Barcelona), la seva ciutat natal, tot completant els seus estudis musicals fent la carrera de violoncel, que va finalitzar al Conservatori de Barcelona (1964). El 1965 inicia de forma autodidacta l’estudi de la viola de gamba i la música antiga (Ars Musicae), perfeccionant des de 1968 la seva formació a la Schola Cantorum Basilensis (Suïssa) on el 1973, succeeix el seu mestre August Wenzinger.

Al llarg de la seva carrera ha gravat més de 170 discos. El seu últim treball, “L’orchestre de Louis XV, Suites d’Orchestre” ha estat publicat per Alia-Vox, el seu propi segell discogràfic, que li han estat atorgats multituts de reconeixements i distincions en que destaquem: “Officier de l’Ordre des Arts et Lettres”(1988), “La medalla de Oro de las Bellas Artes”(1998); “Doctor Honoris Causa per les universitats de Louvain (2000) Barcelona (2006) i Èvora (2007); “Medalla d’Or” del parlament de Catalunya, i també diversos “Midem Classical Awards” (1999, 2000, 2003, 2004, 2005, 2006, 2010). El 2010, pel llibre-disc “Jérusalem, la Ville des deux Paix”, va rebre el premi al millor disc de música antiga, i el 2011, pel llibre-disc “Dinastia Borja Esglèsia i poder a la Renaixença” ha estat premiat amb el Grammy Award 2011 en la categoria “Best Small Ensemble Performance”. També ha rebut el premi de Millor disc de Música Antiga 2011 de l’ International Classical Music Awards (ICMA). Jordi Savall acaba de ser elevat a la categoria de “Commandeur des Arts et des Lettres” pel Ministeri de Cultura francés.


Hespèrion XXI Units per una idea comú - l’estudi i la interpretació de la música antiga a partir de premises noves i actuals - i fascinats per la immensa riquesa del repertori musical hispànic i europeu anterior a 1800, l’any 1974 es crea el grup Hesperión XX (en l’antiguitat s’anomenava Hespèria a les dues penínsules més occidentals d’Europa: la Italiana i la Ibèrica). Al llarg dels seus trenta anys d’existència, Hespèrion XXI s’ha mantingut fidel a la seva idea inicial, i ha interpretat nombroses obres i programes inèdits en una intensa activitat concertística a Europa i Amèrica. L’esperit que ha caracteritzat Hespèrion fins a aquests moments, ha estat la manera eclèctica de prendre les seves decisions artístiques. Això ha permès al grup interpretar un nombre important de peces medievals catalanes i espanyoles, així com peces musicals angleses de caràcter renaixentista i barroc de Dowland, Tye, Coprario, etc. El grup ens porta també altres repertoris europeus que han contribuït a popularitzar els seus compositors (J. Jenkins, J. Rosenmuller, S. Scheidt, etc.). A més a més, el grup interpreta peces de compositors universals del barroc tan coneguts com ara Bach o Purcell. Un repertori tan extens requereix formacions variades i exigeix per part dels intèrprets un virtuosisme excepcional. Així doncs, Hespèrion XXI ha arribat a ser un conjunt internacional, format pels millors solistes dins de cada espe-

cialitat, que poden variar en funció del repertori a interpretar, el nucli fonamental del qual, però, sempre es manté. Entre els darrers enregistraments del grup destaquen els llibres-disc: Miguel de Cervantes & Don Quijote de la Mancha: Romances y Músicas (2005), Christophorus Columbus: Els paradisos perduts (2006), Francisco Javier – La Ruta de Oriente (2007) i Jérusalem - La ciutat de les dues paus (2008), Istambul Dimitrie Cantemir 1673 – 1723 (2009), Le Royaume Oublié. La Tragédie Cathare. The Albigensian Crusade (2009) i Dinastia Borgia. Chiesa e potere nel Rinascimiento (2010).

La Capella Reial de Catalunya Formació coral fundada l’any 1987 per Montserrat Figueras i Jordi Savall, dedicada a la interpretació de les músiques dels Segles d’Or amb criteris històrics. Junts amb Hesperion XXI i amb l’objectiu principal d’aprofundir sobre les característiques específiques del patrimoni polifònico-vocal hispànic i europeu anterior al 1800. Sota la direcció de Jordi Savall, desenvolupa una intensa activitat de concerts i enregistraments, i actua des de la seva fundació als principals festivals de música antiga de tot el món. El seu repertori i els seus principals enregistraments,


Orient - Occident Diàleg de les Ànimes 1111 - 1611 publicats en més de 25 CD, abarquen des de les Cantigas d’Alfons X el Savi i El Llibre Vermell de Montserrat, fins al Rèquiem de Mozart, incloent els Cançoners del Segle d’Or i els grans mestres del Renaixement i del Barroc català, espanyol i europeu com Mateu Flecha, Cristóbal de Morales, Francisco Guerrero, Tomás Luís de Victoria, Joan Cererols, Claudio Monteverdi, H.I. Von Biber, a banda de les cançons sefardites, la música d’El Misteri d’Elx, els romanços del Quixot de Miguel de Cervantes, o la música del segle XV hispànic en temps d’Isabel I de Castella i de Cristòfor Colom. Entre els seus últims llibre-discs destaquen Jérusalem, La Ville des deux Paix: La Paix Céleste et la Paix Terrestre (2008) el qual ha rebut nombrosos premis i reconeixements internacionals, Le Royaume Oublieé, La croisade contre les Albigeois et la Tragédie Cathare (2009) i Dinastia Borgia. Chiesa e potere nel Rinascimiento (2010).

Alba (instr. Al andalus) Mentem meam lo dit dolor Chanson Ferai (instr.) D’après Thibaut de Champagne Quant ay lo mon consirat Lamento di Tristano (instr. trecento) Este pan de la Afliçion (Sefardí) Chahamezrab (Santur. Persa) Apocalipsi VI, 12-3 Audi pontus (Codex Las Huelgas) Taksim & Makam (D. Cantemir) Villancet: Rodrigo Martines Diego Ortiz Romanesca & Passamezzo (instr.) Villancet: Que farem del pobre Joan Canarios (instr.) Improvisacions Anònim Códi “Trujillo del Perú” Cachua a 2 y 4: Niño il mijor quey logrado Antonio Valente (improv.) / Son Jaoroch Folias Criollas (instr.) Gaspar Fernandes Mestizo e Indio: Tleycantimo choquiliya

La Capella Reial de Catalunya

Hespèrion XXI

David Sagastume contratenor Lluís Vilamajó tenor Francesc Garrigosa tenor Daniele Carnovich basso

Pierre Hamon flautes Andrew Lawrence-King arpa creuada Xavier Díaz-Latorre llaüt i guitarra Dimitri Psonis Santur, moresca & percussió Jordi Savall

Rebab, rebec, viola soprano & Direcció


Elisenda Duocastella

Pianofotonatura

30 de setembre

Auditori Fundaci贸 Caixa Manresa a les 8 del vespre

Entrada gratu茂ta


Pianofotonatura

Pluja, Llum, Sol, Aigua, Infinit, Mar, Vent, Neu, Terra. El projecte pianofotonatura combina música i imatge, i està inspirat en diferents aspectes de la natura. La part musical està formada per nou peces, totes elles originals i compostes expressament per aquest espectacle. Cada peça tracta d’un tema relacionat amb la natura intentant reflectir les sensacions que provoquen cadascun d’aquests temes. L’estil de la música és fresc i variat, amb influències del jazz (Manel Camp, Keith Jarret...) i noves músiques (George Winston, Michael Nyman).

En el cas de l’infinit, es juga amb les possibilitats sonores de l’instrument molt més enllà de polsar les tecles. La part visual està pensada per complementar i acompanyar la part musical. Mitjançant gairebé 300 fotografies realitzades expressament per aquest espectacle, es crea un recorregut visual que ajuda l’espectador a entrar dins l’ambient que suggereix la música. Música i piano: Elisenda Duocastella. Fotografia i imatge: Carles Canellas. Vestuari: Míriam Ponsa.


Programa d’octubre


Bergamasca

D’Itàlia a la cort de Lluís XIV

7 d’octubre

Auditori Fundació Caixa Manresa a les 8 del vespre Entrada gratuïta


Bergamasca Bergamasca neix a la primavera del 2004 fruit de la inquietud per tocar música barroca amb rèpliques d’instruments originals de l’època, i amb la voluntat d’acostar aquest estil a tota mena de públics, participant en concerts que tenen lloc en diferents esglésies i escoles de música de la Catalunya Central, però també en escenaris no tan habituats a aquesta música com poden ser alguns instituts de secundària o bars i terrasses d’estiu. Després de començar com a duet de traverso i tiorba, actualment el grup presenta diferents propostes de concert amb instruments com el clavicèmbal, la guitarra barroca, la veu, la viola da gamba, percussions... El programa d’aquest concert vol ser un viatge musical que anirà dels inicis de l’estil barroc italià (a principis del segle XVII) fins al refinament de la cort francesa de Lluís XIV (el Rei

Sol, a principis del segle XVIII). D’una banda es mostraran alguns exemples de la música vocal i instrumental originària de diverses ciutats italianes (Florència, Màntua, Cremona, Roma...), barreja de l’estil popular provinent de les danses amb el nou i revolucionari llenguatge de la música per ser cantada, tenint present que ens trobem en l’època del naixement de l’òpera. De l’altra, es veurà com aquest nou estil arribarà a la cort de la monarquia francesa, adequant-se tant al seu gust cerimoniós i refinat com a la seva predilecció per la música de dansa i per instruments com la viola da gamba. Xavier Soler: tiorba i guitarra barroca Marisa Badia: flauta travessera barroca i veu Pau Marcos: viola da gamba Eva del Campo: clavicèmbal

D’Itàlia a la cort de Lluís XIV Primera part / Música francesa Segona part / Seicento Italià Troisième Suite en Sol Majeur / J.M. Hotteterre (1674-1763)

- Allemande. La Cascade de St. Cloud - Sarabande. La Guimon - Courante. L’indiferent. Double

- Rondeau. Le plaintif - Menuet. Le mignon - Gigue. L’Italienne

Chaconne de la Suite en la mineur / R. De Visée (1650/65-després de 1732) Plainte de la Suite en Ré Majeur / M. Marais (1656-1728) Chaconne en trio en Sol Majeur / J. Morel (ca. 1690-1740)

Folle è ben che si crede / T. Merula (1595-1665) Toccata Terza / G. Frescobaldi (1583-1643) Se l’aura spira / G. Frescobaldi (1583-1643) Dolcissiomo sospiro / G. Caccini (1550c.-1618) Kapsperger / H.J. Kapsberger (1580-1651) Ohimè ch’io cado / C. Monteverdi (1567-1643) Quel sguardo sdegnosetto / C. Monteverdi (1567-1643)


Cor Lerània

Cor de Cambra

Preu únic: 10 €

15 d’octubre

Conferència a la sala gòtica de la Seu - a 2/4 de 8 del vespre Concert a sota el claustre de la Seu - a 2/4 de 9 del vespre


Jordi Noguera Director

El seu treball amb el cor es fonamenta en orientar la lectura de les obres cap a una comprensió profunda i actual (contemporània) de les mateixes. Aquest treball contempla i parteix de la personalitat individual de cada cantant i culmina en la recreació col·lectiva i global de l’obra. Jordi Noguera i Perathoner inicià els estudis musicals a Manresa amb Filomena Comellas, els desenvolupà a Montserrat, al costat del P. Ireneu Segarra; continuà després la seva formació (direcció, cant, piano i anàlisi) amb Francesc Llongueras, Jordi Albareda, Mª Jesús Crespo i Benet Casablancas, entre altres, i continua la seva formació.

Paral·lelament, ha dut i duu a terme una intensa tasca pedagògica i de direcció. Fundador de l’Escola Municipal de Música de Navarcles (1981), que ha dirigit fins l’any 2000, és professor al Conservatori Municipal de Música de Manresa, director del Cor de Cambra d’aquest Conservatori i professor de cant a l’Escola Municipal de Música de Navarcles. Dins dels estudis organitzats al conservatori, des de l’any 2003 està desenvolupant un programa d’estudis de música per a adults. Ha estat director de l’Orfeó Manresà (1987-91) i de la Coral Sant Jordi (1991-1995). És director del Cor Lerània des de 1995.

Ante ludi musici (Abans dels jocs musicals)

Conferència a càrrec de Jordi Noguera Interessant sessió preparatòria de 30 minuts de durada prèvia al concert.


Cor lerània Cor de Cambra

El COR LERÀNIA, neix a Barcelona el gener de 1995. És un cor de cambra que té com a objectiu la màxima comunicació amb el públic i ajudar a reviure la música intensament tal i com fou escrita. Per això combinem l’exigència tècnica amb un gran treball de comunicació, expressió i màxima COHERÈNCIA I OBJECTIVITAT per arribar a reconstruïr totes les idees en una. El repertori que treballem abraça des del Renaixement fins als nostres dies: (de Janequin, Lassus i Victoria fins a Kodály, Schönberg o Taltabull, passant per Brudieu, Monteverdi, Gesualdo, Bach, Cererols, Haydn, Beethoven, Schubert, Schumann, Mendelssohn, Brahms, Rheinberger, Debussy, Britten, Fauré, Orff, Oltra, Casals, Toldrà,... ) A banda del repertori habitual per a cor sol, també treballem repertori amb altres instruments com piano, orgue o arpa. En col·laboració amb el grup de metall Cesolfaut (especialitzat en la interpretació de la polifonia religiosa i profana del renaixement i el Segle d’Or espanyols) vàrem dedicar un programa monogràfic a Monteverdi, el qual ha estat presentat a l’Auditori Enric Granados, de Lleida, i enregistrat per Catalunya Música.

D’ençà de la seva fundació, el Cor ha actuat a Arenys de Mar, Àreu, Balsareny, Barcelona, Badalona, Bolvir de Cerdanya, Castelldefels, Cervelló, Ciutadella (menorca), El Escorial, El Miracle, El Vendrell, Gelida, Gombrèn, Guardiola, Guimerà, hospitalet, Llanars, Lleida, Maó (menorca), Monistrol de Calders, Navarcles, Premià de Dalt, Piera, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Buixalleu, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Martí d’Empúries, Sant Pere Sallavinera, Sant Salvador de Guardiola, Sant Salvador del vendrell, Sant Vicenç dels Horts, la Seu d’Urgell, Terrassa, Vallbona de les Monges, Vallvidrera, Vic, Vidrà i Vilafranca del Penedès... Cantants components del Cor (per a aquest programa):

Mercè Maresma i Duran, Muntsa Vilalta i Cambra (sopranos); Celeste Alías Borjas, Rosalia Caminal i Homar, Mon Monfort i Jiménez, Serrat Vilanova i Vila-Abadal (mezzosopranos); Marta Juncadella i Fortuny (contralto); Joel Díaz i Vilà, Roger Illa i Prats, David Repullés i Fernández, Joan Repullés i Fernández (tenors); Jordi Bassó i Sumoy, Pere Caminal i Homar (barítons); Ferran Junyent i Rotgés (baix); Jordi Noguera i Perathoner (director).


Ludi musici

Jocs musicals en la música espiritual del segle XIX Felix MENDELSSOHN. (1809 - 1847). DOS CORALS ESPIRITUALS Zwei geistliche Chöre. Op.115 (escrits l’any 1833) · Beati mortui in Domino. Andante sostenuto · Periti autem fulgebunt. Allegro vivace Johannes BRAHMS (1833 - 1897). TRES CORALS ESPIRITUALS Drei geistliche Chöre. Op.37 (escrits entre els anys 1859-63) · O bone Jesu · Adoramus · Regina coeli Johannes BRAHMS. TRES CANÇONS Drei geistliche Chöre. Op.42 (escrits durant els anys 1859-61) · Abendständchen. · Vineta. · Darthulas Grabesgesang.

Pausa Josef Gabriel RHEINBERGER (1839 - 1901). TRES CANTS SAGRATS Drei geistliche Gesänge. Op. 69 (escrits l’any 1855) · Morgenlied. · Hymne : ‘Dein sind die Himmel’. · Abendlied. Felix MENDELSSOHN. TRES MOTETS Drei Motetten. Op. 69 (escrits l’any 1847) · Jubilate Deo – Jauchzet dem Herrnalle Welt · Magnificat – Mein Herz erhebet Gott, den Herrn · Nunc dimitis – Herr nun lässest du


Camerata Bacasis Astor Piazzolla

Entrada gratuïta

21 d’octubre

Auditori Fundació Caixa Manresa a les 8 del vespre


Camerata Bacasis Després d’haver dedicat temps i esforç a aprendre a tocar un instrument, molts dels joves músics de Manresa i d’arreu de la comarca que decideixen escollir altres camins professionals troben a faltar seguir vinculats al món musical. Amb aquesta idea neix Camerata Bacasis. Una orquestra formada per exalumnes del Conservatori, alumnes que encara ho són, estudiants de grau superior, i oberta a qualsevol músic amateur que hi vulgui participar. Aquesta primera temporada la recordarem sempre per les hores dedicades a engegar aquest projecte i per les persones que n’han volgut formar part des d’un primer moment. Les expectatives creixien a mesura que la música anava prenent forma. Hem tingut la gran

sort, també, d’embrancar-nos en diversos i petits projectes que ens han anat consolidant com a grup, i ens han permès donar-nos a conèixer a nivell de la ciutat de Manresa. Tenim el gran plaer d’haver creat quelcom molt necessari a Manresa però, sobretot, de podernos trobar cada setmana i fer música junts. Avui us oferim un dels últims concerts del primer projecte de la Camerata Bacasis, dedicat íntegrament a la música d’Astor Piazzolla. Creiem que aquest primer any de vida de la nostra orquestra és una ocasió immillorable per commemorar el 90è aniversari del naixement d’aquest irrepetible compositor argentí. Esperem que gaudiu del concert.

Astor Piazzolla Bloc 1 Bloc 2

Melodia en la menor

Adiós Nonino Libertango Milonga del Ángel Muerte del Ángel

Guitarra: Maria de Lluc Coli Arranjaments: Pere Bardagí

“Five Tango Sensations” I. Asleep II. Love III. Anxiety IV. Despertar V. Fear Acordió: Manel López Arranjaments: José Bragato


Programa de novembre


Capella de Música de la Seu Cant i orgue

Preu únic: 10 €

12 de novembre Acte inclòs en el 40è aniversari de l’Associació Amics de la Seu

Basílica de la Seu a 2/4 de 9 del vespre


Capella de Música de la Seu Cant i Orgue

En la commemoració dels 400 anys, la Capella de Música presenta un programa que vol ser representatiu de la tasca musical que ha realitzat a la basílica manresana, amb obres del seu actual repertori o que ho han estat en algun moment de la seva història.

músics del panorama musical manresà, el cantaire i organista de l’església de la Santa Cova Joan Cors, i el mestre Miquel Blanch que, com a director de l’Orfeó Manresà, va dirigir musicalment importants celebracions litúrgiques de la Seu.

Escollir les obres ha estat una tasca difícil, sobretot per la gran diversitat d’obres interpretades i per la quantitat de partitures que formen el patrimoni musical del seu Arxiu de manuscrits musicals; on s’hi troba també un ampli ventall d’importants compositors vinculats directament a la Seu.

El manresà il·lustre Magí Puntí fou corer a la Seu, conservant-se nombroses obres de la seva etapa d’organista i mestre de capella de la Catedral de Lleida; i pel que fa a l’organista de la catedral de Barcelona, Francesc Mariner, s’hi troben manuscrites les dues obres organístiques que s’inclouen en aquest programa.

Els compositors representats són els mestres de capella Joan Petzí i el seu deixeble Caietà Mensa, Francisco Escorsell i Bernat Vivancos –encara que ho fou en un període breu–; els organistes Josep M. Massana i Josep M. Riubrogent; i Sebastià Viladrosa i Miquel Augé que exerciren els dos càrrecs; i de dos destacats

Amb aquest significatiu repertori, els cantaires i l’orgue faran reviure, encara que breument, la música patrimonial d’aquesta singular basílica. Glòria Ballús i Casóliva Doctora en Musicologia


Mireia Subirana Directora

Neix a Manresa el 25 d’agost de 1987. S’inicia en el món de la música als 6 anys a l’Escola Municipal de Música de Santpedor, continua els seus estudis al Conservatori Municipal de Música de Manresa amb el piano, com a instrument, amb la professora Glòria Massegú. Sota la direcció del mestre Francesc Vallès s’inicia en el món coral formant part del Cor Juvenil del Conservatori. La seva primera direcció coral va transcórrer a la Coral infantil l’Espígol de Vilanova i la Geltrú, més tard va fer el pas a la Coral Juvenil Sant Bartomeu de Casserres, també la Coral d’adults de la mateixa associació, Coral

de Casserres. Després d’una temporada com a organista i pianista acompanyant a la Capella de Música de la Seu de Manresa, es fa càrrec de la seva direcció. Actualment també dirigeix la Coral de Salelles, la Coral de la Verbena de Sant Joan de Vilatorrada i l’aula coral de l’Escola Municipal de Música de Moià. Cal esmentar també els seus coneixements de música tradicional amb estudis amb el mestre Simó Busquets a Vilanova i la Geltrú. Tot això ho acompanya amb el treball de docència musical i els seus estudis universitaris a la UAB d’Història de l’Art.

Bernat Bailbé Organista

Natural de Tuïr (Rosselló). L´interès per la música neix de l´audició de l´orgue de la parròquia. Després d´una iniciació al mateix poble, venen els estudis musicals als conservatoris de Perpinyà i Tolosa de Llenguadoc. Piano amb Michel Peus (alumne d´Alfred Cortot). Orgue amb  Xavier Darasse i Willem Jansen. Clavicèmbal amb aquest últim. De 1977 a 1980 estudia amb Montserrat Torrent. També ha seguit amb regularitat cursets amb professors de tradicions variades d´arreu: Ton Koopman ( Amsterdam), Harald Vogel (Bremen), John Grew (Canadà), Michèle Guyard (París), Michael Radulescu (Viena) i Luigi Ferdinando Tagliavini (Pistoia).

Com a concertista ha realitzat moltes actuacions a França i Espanya, sol i amb diverses formacions i solístes. L´any 1978 va ser nomenat organista de Sant Felip Neri de Barcelona, càrrec que exerceix encara, oferint un repertori sempre renovat que supera els 600 compositors, de l´Edat Mitja fins als nostres dies. També és organísta de la Basílica dels Sants Just i Pastor a la mateixa ciutat. És membre fundador de l´Associació Catalana de l´Orgue (ACO).


Concert Capella de Música Amb cantaires amics i simpatitzants 1a part 2a part · Cançó A Maria, a 6 veus música de Miquel Blanch (*1889; †1936) text de Jacint Verdaguer (*1845; †1902) · Responsori de Nadal Quem vidistis pastores música de Caietà Mensa (*1765; †1845) · Gradual Justus ut palma florebit música de Francisco Escorsell (*1829; †1900) · Cançó Beatam me dicent música de Joan Cors (*1912; †1986) · Antífona Fulcite me floribus música de Josep M. Riubrogent (*1924; †1994) text de Jacint Verdaguer · Himne Ave Maris Stella música de Bernat Vivancos (*1973)

· Toccata núm. 8 en Fa Major i Toccata núm. 9 en Do menor de Francesc Mariner (*1720; †1789), orgue · Goigs als Sants Màrtirs de Manresa i Himne als Sant Màrtirs de Manresa, de Francisco Escorsell (*1829; †1900), orgue · Glòria de 4t to alternat amb gregorià de Sebastià Viladrosa (†1768) orgue i veus masculines de la Capella de Música · Capricho para órgano de Magí Puntí (*1815; †1883), orgue

3a part · Responsorio Inter natos mulierum a Sant Joan Baptista a duo de Soprano i Tenor de Joan Petzí (*1734; †1809) Mireia Subirana, Soprano, Joan Ballús, Tenor, i Maria Jurado, violoncel · “Glòria” de la Missa de la Verge de l’Alba de Josep M. Massana (*1921; † 1984) · Gradual Corpora Sanctorum, de Miquel Augé (*1885; † 1936)

Presentació a càrrec de : Xavier Solà Director i presentador de la Nit dels Ignorants 2.0 de Catalunya Ràdio


Història de la Capella de Música de la Seu (Conferència) A càrrec de Glòria Ballús i Ignasi Torras

Acte inclòs en el 40è aniversari de l’Associació Amics de la Seu

Entrada gratuïta

18 de novembre

Auditori Fundació Caixa Manresa a les 8 del vespre


Glòria Ballús

Doctora en Musicologia Nascuda a Manresa, és doctora en Musicologia, professora superior de Piano, de Solfeig, Teoria de la Música, Transposició i Acompanyament, i de Pedagogia Musical, al Conservatori Superior de Música de Barcelona. En el camp de l’Etnomusicologia, des de l’any 1980, realitza diferents treballs de recerca al Bages, principalment, dins el Catàleg de Recerques impulsades pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya. Ha rebut diferents premis, entre els quals, el Premi Nacional Aureli Capmany (1983), el Premi Oms i de Prat (1991), el Premi Lacetania del

Centre d’Estudis del Bages (1993) i el Premi Antoni Esteve (2002). Ha publicat Guia de Festes del Bages (2000), El Centre Excursionista de la Comarca de Bages: 1905-2005. Cent anys de vida musical (2006), i articles a les revistes Anuario Musical, Dovella, Modilianum i Caramella, entre d’altres, i ha presentat diverses comunicacions en congressos d’Etnomusicologia i Musicologia que s’han publicat. Ha col·laborat també en el segon, tercer i cinquè llibre de la col·lecció El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria, La Festa i Els Pastorets, i és l’autora del volum quart La Dansa.

Ignasi Torras

Mestre de capella 1966-1997 Manresa (1943). Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. De ben jove comença a desplegar una activitat musical de col·laboració en diverses entitats religioses i culturals de la ciutat de Manresa. Estudis de piano al Conservatori de Música de Manresa. Ha estat director de l’Orfeó Infantil de l’Institut Catòlic de Puericultura (1960-1963); mestre de Capella de la Basílica de la Seu de Manresa (1966-1997) professor auxiliar i organista de l’Orfeó Manresà (1964-1973). Subdirector musical de l’Esbart Dansaires Manresans (1960-1964), dirigeix els cors i orquestra de sarsuela al Teatre dels Carlins (1962-1971). Comentarista musical a Radio

Club Manresa i al diari “Manresa” (1965-1975). Ha format part de les juntes de Joventuts Musicals i de l’Associació “Amics de la Seu”. L’any 1991 se li va concedir la Medalla de la Ciutat de Manresa, en l’escaiença dels 25 anys de director de la Capella de Música de la Seu. Estudia orgue al Conservatori Professional de Música de Terrassa, sota el mestratge del professor Dr. Jordi Carreras i Figueras i ha participat en classes magistrals d’orgue impartides per l’organista Montserrat Torrent. Actualment és realitzador de les “Tertúlies de l’experiència – Gaudir de la Música” de la Coordinadora de Jubilats i Pensionistes de Manresa


Agraïments: El nostre agraïment a tots els cantaires, organistes, directors i a totes les persones que d´una forma anònima han col·laborat a que la Capella hagi arribat a aquesta celebració. També a la Dra. Glòria Ballús i al Mestre de capella Sr. Ignasi Torras, al Sr. Valentí Oviedo, gerent de Manresana d´Equipaments Escènics pel seu ajut en la preparació d´aquest aniversari i a la Srta. Maria Jurado pel disseny de l´anagrama dels 400 anys.

Amb el patrocini de:

J.P.B.

Josep Mª Ribas


Amb la col·laboració:

Disseny gràfic i publicitat


www.capellademusicadelaseu.com


Programa 400 anys de la Capella de Música de la Seu de Manresa