Issuu on Google+

LES VEUS DEL TXAD EL PROJECTE EDUCATIU QUE APORTARÀ L’ ESPERIT D’ESPERANÇA

TATIANA ALTIMIRA AMAYA ENRIC PUJADAS URREA MARTA HERNÀNDEZ ALONSO 1r D’integració social Projecte social, metodologia


FASE PRÈVIA Presentació: Volem crear un projecte que cobreixi les necessitats educatives dels infants (0-18 anys) del Txad ( situat al centre d’Àfrica entre Níger, Sudan, Camerun i Líbia). Com tots els països africans, el Txad era inicialment una zona on habitaven diferents grups ètnics i molts d’elles van quedar dividits d’any 1885, i no és fins l’any 1960 quan el Txad aconsegueix la independència. Des d’aleshores, ha viscut una guerra civil constant que va enfrontar nord i sud, i a vist passar tres presidents després de diversos cops d’estat. Actualment viu en una dictadura constitucional, amb Idriss Déby al capdavant. La població, de gairebé 10 milions d’habitants en una superfície dos vegades i mitja la d’Espanya, està concentrada al sud. En aquest hi ha més activitat agrícola, gràcies a un clima més suau, el nord, en canvi, té un clima més dur. En aquest país trobem diverses religions. L’islam és la religió majoritària ja que representa la meitat de la població i es troba sobretot a la part nord. Al sud trobem cristians, tan protestants com catòlics, i a més les diverses tradicionals de l’Àfrica. Aquest caràcter heterogeni el trobem també en les llengües. Com a antiga colònia francesa, aquesta llengua comparteix protagonisme amb l’àrab, sense oblidar-nos de les més de 120 llengües locals. El Txad té abundants jaciments,i és al 2003 quan va començar l’explotació d’aquest, es va construir un oleoducte per transportar-lo fins a l’oceà Atlàntic. Les condicions

d’extracció

del

petroli

beneficien

sobretot

a

les

companyies

explotadores i els escassos guanys que van a parar al país són utilitzats pel Govern per comprar armes. Però el Txad posseeix també moltes altres riqueses com ara la pesca o el cotó, que està industrialitzant al país, així com el sucre o la cervesa.


Per tant, es tracta d’un país ric. Sobretot humanament. Un país on la vida és el bé més essencial. El nostre objectiu és promoure els coneixements mínims, com ara saber llegir, escriure, comptar, aprendre i saber estar. A més pretén ser un centre de convivència diürn i d’educació en els valors personals. Després d’estudiar la zona on volem intervenir i per tant trobar les seves mancances i necessitats; també vam- estudiar els seus recursos , i el que la pròpia terra ens podia oferir, per tant ja sigui a nivell de professorat o de voluntaris pel que sigui, primer començarem amb el que autòctonament ens poden donar. El nostre projecte començarà, dos anys abans de començar la nostra intervenció directa en el Txad, en aquest temps previ haurem de crear un sistema per poder patrocinar la nostra idea, haurem de buscar maneres de trobar alguns productors. Ja siguin del propi país o no. Farem un follets informatius en el que s’expliqui el nostre projecte, que sens ànims de lucre vol ajudar als infants amb menys recursos. Si aconseguíssim que a través de la nostra publicitat alguna ONG ens volgués donar un cop de mà, potser ens podrien ajudar a integrar-nos més a nivell europeu i per tant això faria que el nostre projecte fos conegut per moltes més persones; i això significaria un augment considerable de les possibles donacions per al nostre projecte, ja sigui des de entitats privades o des de persones. Després d’estudiar les nostres possibilitats i de valorar mes o menys quina quantitat de gent està disposada a ajudar, ens centraríem ja directament en el projecte en sí. En primer lloc hauríem de mirar les lleis i la manera de fer que té el Txad, i adaptar el nostre projecte a les seves normes socials, després quan ja ho tinguem acceptat pel govern, hauríem de fer un estudi de la zona, i dels territoris geogràfics. Per poder fer això hauríem, de demanar els permisos necessaris, i veure si és viable fer aquest projecte. Una vegada acceptat, haurem de començar a fer els plànols de l’escola amb l’ajuda d’un arquitecte que ens els dibuixarà, i amb un seguit de voluntaris començaran a construir el nou centre per a l’educació dels infants.


Després ja començaríem a omplir els nostres nous espais per a l’educació de mobiliari que prèviament hauríem aconseguit, ja sigui per donacions autòctones o des de altres llocs del món. Més tard hauríem de pensar en com i a on viuran els nostres voluntaris que no siguin del propi país, durant la seva estància al Txad, per tant s’haurien de buscar vivendes. Més tard hauríem de crear un PEC, en el que quedés clar quins són els nostres objectius principals, i en que basem exactament el nostre centre, en quins àmbits volem educar i de quina manera ho volem fer. Tot això naturalment aniria dirigit per un consell directiu que aplegaria a algunes persones que dirigirien allà al Txad el nostre projecte, però a l’escola. Per tant tot seria una gran feina que es faria des de aquí i que es coordinaria amb un gran treball social allà.

Tota la publicitat l’oferirem amb el següent logo :


FASE 1

1. Marc teòric: 1.1 article 13 del pacte 2. Ideari 3. Normativa d’educació 4. Què i com ho farem 5. Projectes similars + enquesta


1. MARC TEÒRIC Ens basem en l’article 26 dels drets humans en el que s’explica com tots tenim dret a ser tractats amb el mateix respecte y amb igualtat de oportunitats de tindre una educació digna per a qualsevol persona de qualsevol estatus social o raça. L'educació en drets humans és un procés educatiu en el qual s'intenta transmetre els valors de la pau, de la tolerància, del respecte als drets humans amb la intenció de construir ciutadans lliures i cívics, coneixedors de quins són els seus drets i respectuosos amb els de els altres. L'educació en drets humans és important en el desenvolupament integral de l'individu ja que, d'una banda, li fa ser respectuós amb els drets dels altres, i per un altre, en ser coneixedor de quins són els seus drets exigeix a les autoritats el seu respecte. Article 26 :Tota persona té dret a l'educació. L'educació ha de ser gratuïta, almenys pel que implica la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. La instrucció tècnica i professional haurà de ser generalitzada; l'accés als estudis superiors serà igual per a tots, en funció dels mèrits respectius «La educación tendrá por objeto el pleno desarrollo de la personalidad humana y el fortalecimiento del respeto a los derechos humanos ya las libertades fundamentales, debe promover la comprensión, la tolerancia y la amistad entre todas las naciones y grupos étnicos o religiosos, y debe fomentar las actividades de las Naciones Unidas para el mantenimiento de la paz».( naciones unidas)


Contingut de l'article 13 del Pacte:

Els

Estats

convenen

que

l'educació

ha

d'orientar-se

cap

al

ple

desenvolupament de la personalitat humana i del sentit de la seva obra cap a dignitat, i ha d'enfortir el respecte pels drets humans i les llibertats fonamentals.

Convenen així mateix en què l'educació ha de capacitar a totes les persones per participar efectivament en una societat lliure, afavorir la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i entre tots els grups racials, ètnics o religiosos, i promoure les activitats de les Nacions Unides en pro del manteniment de la pau. •

L’ensenyament primari ha de ser obligatòria i accessible a tots gratuïtament

L’ensenyament secundari, en les seves diferents formes, fins i tot l'ensenyament secundari tècnica i professional, ha de ser generalitzada i fer-se accessible a tots, per quants mitjans siguin apropiats, i en particular per la implantació progressiva de l'ensenyament gratuït

L’ensenyament superior ha de fer-se igualment accessible a tots, sobre la base de la capacitat de cadascun, per quants mitjans siguin apropiats, i en particular per la implantació progressiva de l'ensenyament gratuït

Ha de fomentar-se o intensificar-se, en la mesura del possible, l'educació fonamental per a aquelles persones que no hagin rebut o acabat el cicle complet d'instrucció primària

Ha de prosseguir activament el desenvolupament del sistema escolar en tots els cicles de l'ensenyament, implantar un sistema adequat de beques, i millorar contínuament les condicions materials del cos docent


2. IDEARI •

Prenem una opció de treball per als col—lectius més desfavorits

Treballem per un tipus de persona compromesa amb el que fa, amb el que pensa, amb les relacions

Treballem per un tipus de persona tolerant amb les cultures, amb les idees, amb l’entorn i crític amb si mateix

Creiem en la pluralitat fruit de la convivència de les diferents cultures

Treballem per un model de dones i homes joiósos i feliços

Treballem per un tipus de societat participativa i pluralista, entesa també com a defensora de les minories

Treballem per un tipus de persona integrada críticament en la societat, solidaria, participativa i amb capacitat d’intervenció.


3. NORMATIVA D’EDUCACIÓ S’ha de dir que ens ha estat imposible de trobar la informaciño sobre la normativa d’educació del Txad. Si més no, ens van guiar per altres projectes similars que hi vam trobar, i en realitat el que feien també era adaptar el model d’ensenyament del seu país a allà on havien anat, en aquest cas el Txad. Per tant nosaltres adaptant la maginifica educació catalana i reestructurant-la també una mica sota la nostra perspectiva, n’hem pogut extreure les poques coses que encara queden positives i hem creat el nostre gran projecte educatiu que esperem que sigui del tot funcional. Per tant a continuació mostrem el decret escolar on més concretament es parla del mapa escolar.

DECRET 84/2010, de 29 de juny, del mapa escolar. La Llei d'educació acceptada el 2009, diu que, segons els articles 8 i 158, el govern ha de regular les característiques i el procediment d'elaboració i revisió del mapa escolar, amb relació a tots els ensenyaments i serveis educatius que regula la Llei. El mapa escolar constitueix l'instrument que fa referència a l'oferta del sistema educatiu, l'activitat educativa , i és la base a partir de la qual s'ha d'elaborar la programació de l'oferta educativa que estableix, amb caràcter territorial, les necessitats d'escolarització. Per tal d'adaptar-se a les necessitats del territori i a l'evolució del sistema educatiu, el mapa escolar es concep en un sentit ampli, com un instrument dinàmic que recull tots els elements que integren l'oferta del sistema educatiu. Tothom ha de tenir accés al contingut del mapa escolar i se n'ha de donar publicitat mitjançant la web del Departament d'Educació. El mapa escolar incorpora els ensenyaments del sistema educatiu establerts al títol V de la Llei d'educació, desenvolupats reglamentàriament, que comprèn: a) Educació infantil. b) Educació primària.


c) Educació secundària obligatòria. d) Batxillerat. e) Formació professional. f) Ensenyaments d'idiomes. g) Ensenyaments artístics. h) Ensenyaments esportius. i) Educació d'adults. En el mapa escolar hi han de constar tots els centres inscrits en el Registre de centres, d'acord amb la seva regulació específica. En qualsevol cas també s'han d'incorporar al mapa escolar, amb la informació mínima esmentada a l'apartat anterior, els espais dependents dels ens locals i els entorns laborals en què es portin a terme els programes de qualificació professional inicial. Segons l’article 5 el mapa escolar ha de recollir els serveis educatius que garanteixin el suport als centres, com seria l’assessorament i la orientació psicopedagògica. També ha de recollir totes les funcions que donen suport a la docència és a dir al professorat. Aquestes funcions serien donar formació als adults per a que estiguin al dia. Concretament a l’Àfrica, que és on nosaltres intervindrem, els recursos són molt limitats i en comptes de prioritzar els diners en l’àmbit de l’educació, els decideixen invertir en altres àrees.


4. QUÈ FAREM I COM HO FAREM El que farem serà crear un projecte educatiu, concretament una escola d’educació que comprendria edats entre els 6 i els 18 anys. Hem decidit que aquest projecte el duríem a terme en una zona on les necessitats d’educació eren molt clares, i per tant el Txad ens va semblar una bona idea, però la nostra escola la situarem a Moundou. Com tots els països africans, el Txad era inicialment una zona on habitaven diferents grups ètnics i molts d’elles van quedar dividits d’any 1885, i no és fins l’any 1960 quan el Txad aconsegueix la independència.

Des d’aleshores, ha viscut una guerra civil constant que va enfrontar nord i sud, i a vist passar tres presidents després de diversos cops d’estat. Actualment viu en una dictadura constitucional, amb Idriss Déby al capdavant. La població, de gairebé 10 milions d’habitants en una superfície dos vegades i mitja la d’Espanya, està concentrada al sud. En aquest hi ha més activitat agrícola, gràcies a un clima més suau, el nord, en canvi, té un clima més dur.

En aquest país trobem diverses religions. L’islam és la religió majoritària ja que representa la meitat de la població i es troba sobretot a la part nord. Al sud trobem cristians, tan protestants com catòlics, i a més les diverses tradicionals de l’Àfrica.

Aquest caràcter heterogeni el trobem també en les llengües. Com a antiga colònia francesa, aquesta llengua comparteix protagonisme amb l’àrab, sense oblidar-nos de les més de 120 llengües locals. El Txad té abundants jaciments,i és al 2003 quan va començar l’explotació d’aquest, es va construir un oleoducte per transportar-lo fins a l’oceà Atlàntic. Les condicions d’extracció del petroli beneficien sobretot a les companyies explotadores i els escassos guanys que van a parar al país són utilitzats pel Govern per comprar armes. Però el Txad posseeix també moltes altres riqueses com ara la pesca o el cotó, que està industrialitzant al país, així com el sucre o la cervesa. Per tant, es tracta d’un país ric. Sobretot humanament. Un país on la vida és el bé més essencial.


El com ho farem és una pregunta bastant àmplia que engloba tot el procés de planificació. Una vegada feta la publicitat, és a dir fets els tríptics i després d’aconseguir que alguna ONG ens apadrines el projecte, llavors

estudiaríem el terreny

demanaríem permisos de construcció i miraríem amb la mà d’obra, autòctona per tal de potenciar la participació del poble, amb la que comptem. Els

material

per

construir

l’aconseguiríem

de

donacions

d’empreses

i

magatzems que volguessin participar en el projecte. Respecte el material escolar, funcionarà igual que l’altre, la primera opció sempre serà aprofitar els recursos autòctons, sinó acceptarem tot tipus de donacions, des de grans empreses fins a escoles que recullin material fungible. Tot l’equip de professionals, ja sigui població autòctona o benvinguda, treballarà com a voluntari i els hi proporcionarem un lloc on viure. Una vegada fet tot això ja estaríem preparats per començar a construir l’escola. Un cop feta, ja podríem començar a organitzar reunions tan a nivell professional com familiar per tal de captar famílies que necessitessin el recurs. “Si usted no tiene gente educada, no se puede desarrollar” pensem que aquesta frase reflecteix l’objectiu del nostre projecte, ja que anem al Txad a educar, a ensenyar, i a motivar per un nou futur.


5. PROJECTES SIMILARS + ENQUESTA Hem trobat dos projectes molt semblant al nostre. Un d’ells es diu MyDpGoundi, que dóna suport a projectes sanitaris, agrícoles i energètics per poder cobrir les necessitats bàsiques de la població. Aquest projecte es més extens que el nostre ja que nosaltres només ens centrem en la creació d’una petita escola i aquest va molt més enllà. L’altre és una organització que acull a molts projectes i porta del nom de Enxartxad. Un dels projectes és el col—legi Saint charles Lwanga Sarh, aquest fa una tasca educativa i molt necessària per un país on manca l’educació dels joves. Aquests dos projectes han tingut bons resultats perquè estaven molt bé programats, estaven organitzats i comptabilitzats, a més de tenir un conjunt de professionals i voluntaris. També, i molt important, tenien grans organitzacions recolzant-los. Per tal de fer un anàlisi de la realitat, em passat una entrevista al Dr. Mario Ubach l’entrevista és la següent: Entrevista 1.- Creus que aquest projecte serà viable? I tant que si, això si, haurà d’estar tot molt ben organitzat però és una bona idea! M’agrada molt ja que em recorda als inicis del meu projecte i organitzacions com aquestes sempre faltan i faltaran. 2.- Quins inconvenients hi veus? Els inconvenients que hi veig és que últimament per els territoris del voltant hi ha bastants conflictes, i això hauríeu de tenir-ho controlat. Tot i haver inconvenients en aquest projecte seran mínims al costat de les noves oportunitats que oferireu. 3.- penses que és una necessitat real? És clar, crec que hi ha un gran problema d’analfabetisme al Txad i a tota África en general. Malgrat això no podem ajudar a tots per falta de recursos i tenim que anar ampliant el nostre projecte poc a poc, englobant nous reptes perquè el tercer món encara avui en dia hi ha molta pobresa i necessiten de la nostra ajuda.


4.- penses que la societat esta conscienciada de la necessitat del tercer món? Encara avui en dia crec que no perquè si tots poséssim de la nostra part, és a dir, el nostre gra de sorra real, l’África estaria molt millor del que esta. El problema és que la societat d’avui en dia és bastant egoista i deixa el treball fort per els altres. Per això, projectes com el vostre fan tanta falta tot i que la gent pensi que ja hi ha molts iguals. 5.- Creus que serà útil i realment podrem ajudar? Clar que si, tot és qüestió d’organitzar-se bé i tenir moltes ganes d’ajudar perquè tot el que es faci, per mínim que sigui, serà més del que hauran tingut. 6.- Quins factors tindries més en compte alhora de realitzar aquest projecte? L’estat polític ja que preocupa les dificultats que pugui oposar per dur a terme aquest projecte. A més, l’economia perquè avui en dia els recursos són molt limitats.


FASE 2 PLANIFICACIÓ 6. Redactar objectius GENERALS 1.-general 1.1 especific 1.2 especific

2.-general 2.1 especific 2.2 especific

7. Metodologia -

Recursos

-

Tipus d’usuari

-

Activitats separades per edats

-

Temporització (cronograma d’un any)

-

Organigrama (jefe, coordinadors...)

-

Horari

-

Perspectiva


1.OBJECTIUS 1.-general Proporcionar l’espai necessari per al creixement educatiu dels infants de Moundou 1.1

especific

Proporcionar un nivell educatiu a l’altura de les classes socials benestants. 1.2

especific

Generar noves oportunitats tan a nivell educatiu,cultural i laboral

2.-general Educar en els valors que creu el nostre ideari 2.1 especific Formar a persones basant-nos en l’educació, el respecte i l’efecte 2.2 especific Donar una oportunitat de creixement i futur a tots aquests nens

2. METODOLOGIA El nostre projecte tracta de la construcció d’una escola al Txad, en la qual tenim dos propòsits, un és desenvolupar, a nivell acadèmic, a tots els nens i nenes del Txad igual que qualsevol altre nen, per tant, oferir-li una oportunitat de futur, i el segon, seguir enriquint als infants amb la seva terra i cultura.

La nostra metodologia estarà sempre enfocada en les necessitats acadèmiques i personals dels nens i nenes, ja que tindrem que tenir un seguiment individualitzat de cada nen/a, però també com a grup, per classes, i aixì poder adaptar els horaris i les assignatures, tenint en compte tots els nivells.

La nostra intervenció en aquest territori és necessària ja que volem arribar a oferir el més aprop possible un nivell acceptable acord amb altres països del món.


RECURSOS

-

Arquitectònics

Respecte aquest recursos, com vam dir anteriorment, tot el que es pugui aconseguir del Txad, és a dir, autòcton, serà molt millor que no transportar-lo des d’Espanya. Per això, farem un anàlisi previ de tot el que podríem aconseguir del propi país, i una vegada fet, començaríem a buscar altres recursos, com ara empreses que ens ajudessin i ens proporcionessin materials arquitectònics. -

Escolars

Pel que fa a tot l’equip de professorat intentarem que siguin persones d’allà, del Txad, tota la resta seran voluntaris. I en quant a material escolar, tot provindrà d’altres llocs, tot serà d’associacions, ONG, escoles, empreses, que vulguin participar. -

Alimentaris

Per últim, els recursos alimentaris es recolliran de l’hort de la nostra escolta, per això seran productes naturals i molt sans, tant l’esmorzà com el dinar. Tot i que, com sempre, tipus d’aliments com ara galetes o sucs, aquests els rebrem d’empreses alimentaries de la zona que participin en el nostre petit projecte.

USUARIS Els usuaris amb els que treballarem seran infants i adolescents de 0 a 18 anys del Txad. El nostre objectiu és proporcionar-los un futur, una educació i uns valors en els que recolzar i crear una base a partir de la qual puguin desenvolupar la seva vida. Volem educar desde les

capacitats i les habilitats de qualsevol infant, i

promourem la igualtat de valors tant en nens com en nenes. No distingirem ni separarem, pensem que ja n’hi han prous disgregacions en aquest país. Estem aqui per a acompanyar en l’educació a aquests infants, i si pot ser, crear un estil de vida, diferent del que sempre han conegut.


ORGANIGRAMA


HORARI

9:00

10:00

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

TALLER

MATEMÀTIQUE

FRANCÉS

TALLER

CIÈNCIES

RURAL

S

MATEMÀTIQU

HISTÒRIA

CIÈNCIES

MÚSICA

FRANCÉS

PATI

PATI

PATI

PATI

LECTURA

HISTÒRIA

LECTURA

TUTORIA

MATEMÀTIQUE

CIÈNCIES

TUTORIA

RURAL

ES 11:00

PATI (esmorzar)

11:30

MÚSICA

12:15

CIÈNCIES

S 13:00

Migdia

Migdia

Migdia

Migdia

Migdia

13:30

PRIMER

PRIMER

PRIMER

PRIMER

PRIMER

**

TORN(petits)

TORN(petits)

TORN(petits)

TORN(petit

TORN(petits)

s) 14:00

SEGON TORN SEGON

**

(grans)

TORN

(grans)

SEGON

TORN

(grans)

SEGON

SEGON

TORN

(grans)

TORN

(grans) 15:00

FRANCÉS

CIÈNCIES

TALLER RURAL

MATEMÀTI

PLÀSTICA

-QUES 16:00

PLÀSTICA

FRANCÉS

MÚSICA

HISTÒRIA

PLÀSTICA

17:00

ADÉU ESCOLA

ADÉU ESCOLA

ADÉU ESCOLA

ADÉU

ADÉU ESCOLA

ESCOLA 18:00

Extraescolar:

Extraescolar:

Extraescolar:

Fútbol i Rítmica

Fútbol i Rítmica

ADEU

ADEU

ADEU

Extraescolar

Extraescolar

Extraescolar

Fútbol

i

Rítmica 19:00


TIPUS D’ACTIVITATS La nostra escolta separarà les activitats segons les edats dels nens ja que tenim un ampli ventall d’edats.

0-3 Guarderia  ens les etàpes més primerenques dels nostres infants, abastarem activitats que els hi serveixin com a estimul, comptarem amb temps per al descans ja que sñon encara molt petits i necessiten dormir més hores. ** tallers, educació musical, iniciació en la creativitat a través de l’art i la lliure expressió, conta-contes, representacions teatrals adaptades, titelles.

3-5 Nens petits  per a començar a endinsar a l’infant en el que seria ja l’escolarització realitzarem activitats lúdiques amb contingut educatiu enfocat al futur. Crearem espais per a la expressió corporal, és molt important per a nosaltres que en aquestes edats comencin a reconèixer com es sent el seu cos. ** tallers per desenvolupar la psicomotricitat fina, espais de teatres i relaxació acompanyats de música com a eina, cal—ligrafía i reconeixement dels color i les formes geomètriques, estones per a la educació en la salut i la higiene.

5-11 Primària  ara ja començarem amb el contingut curricular, els nostres infants començaran a fer les assignatures que hem pensat que els hi serien útils, centrant-nos bastant en l’aprenentatge de noves llengues, ja que els nens en aquestes edats són com esponjes. No volem perdre aquell espai que haviem creat per a la lliure expressió i per tant continouarem amb aquesta rutina, que ens servirà d’eina per enfocar moltes de les tasques que farem. ** (les assignatures s’especifiquen en l’horari que hi ha avans), pero crearem espais oberts al debat i a la lliure expresió de les vinències dels nostres petits.

11-15 ESO  en aquesta edat tan crìtica, en la qual cada infant sembla que es vol dessarrelar de la família i buscar la seva identitat amb els amics, volem crear un sentiment molt gran de pertinença al grup escolar, al grup classe en concret, i volem fomentar la gran importància de tenir un vincle familiar estret, per això crearem algunes trobades de infants i pares, en les quals els nens vegin que no és tan lluny de la realitat que els seus pares seràn els que sempre l’acompanyaran. També volem fomentar l’autonomia i el respecte entre ells, sobretot evitar les


discriminacions sexuals, volem crear un espai de treball on cadascú es senti part del grup i agust amb si mateix, on sentin que es senten segurs. ** les assignatures curriculars pertanyents a aquesta etapa de la educació i a mñes a més trobades de pares i fills fora de l’entorn escolar, crear tallers i espais on el cos sigui la nostra eina d’expressió i amb el qual ens sentim agust sobretot després dels canvis que sorgeixen en l’adolescència.

16-18 Batxillerat  enfocant totalment cap a un món universitari, volem donar als nostres joves una visió de futur oberta a totes les possibilitats. Volem educar en la mirada oberta cap a les noves oportunitats, i crear un prisma a través del qual el món es vegi a través d’uns ulls plens de vida. Que no es cregui en l’unitarisme, ni el narcicisme, que es senti que tothom pertany a tothom i que nigú pertany a ningú, on la llibertat sigui justa, i no hi hagi lloc a les injusticies. On tant dones com homes trobin les seves igualtats i s’estimin per les seves diferències. ** assignatures curriculars, espais de debat, i un o dos cops l’any rebre visites de persones puntals que ens vinguin a fer xerrades, participar en projectes voluntaris, pensem que és molt important que coneguin el sentiment de voler ajudar sense obtenir res a canvi. Espais habilitats per a desenvolupar les seves intel—ligències, a través de uns grups de treball on els tutors assignaran als infants. Tallers on es treballin les habilitats socials. Espais de relaxació, per evitar crear tensions, i així tenir uns estudiants/tes molt motivats i amb ganes d’aprendre més.


DESTAPA’T I MIRA LA REALITAT Volem remarcar i deixar clar que el nostre projecte no només és una eina per a l’educació curricular, sinó també per obrir les ments i deixar pas a una opinió pròpia sense que sigui infosa per qualsevol altre factor extern. Com ja parla el nostre ideari treballem per un tipus de societat pluralista, defensora de les minories i amb capacitat d’intervenció.

Així que el nostre projecte no farà cap discriminació sexual, amb l’objectiu d'afavorir l’entesa de què les dones i els homes esdevenen els mateixos drets a qualsevol país, i que n’hauríem de partir d’aquesta base.

Aquesta idea que de vegades sona tan típica tòpica, per a nosaltres té un gran ressò, i més després d’estar informant-nos i trobar dades catastròfiques pel que fa a la integració del sexe femení en aquests països del continent. Algunes dades comentaven que la dona, des de feia molt de temps (recalcava especialment des de la colonització) estava molt infravalorada, amb exemples com que a les escoles s’impartien classes on s’educava a la dona per a ser una bona mestressa de casa, per tenir i cuidar a uns bons fills. I com que les nenes rebien aquesta educació des de petites, creixien amb els ideals confosos, i es creien una realitat que no era la certa, i any rere any, ensenyaven a les seves filles a ser com elles, i així va anar creixent com si es tractés d’una febre de discriminació. Va arribar a tant que el nombre de professores era ínfim, ja que elles estaven destinades a aquell teatre.

Per sort aquests últims anys, hi ha hagut una bona evolució gràcies a molts projectes integradors, i revolucionaris que tenien l’objectiu de treure aquest antifaç i deixar veure amb claredat la realitat. I la nostra escola no en serà cap excepció, sinó que al contrari, ens unirem per a reforçar aquests ideals. Per això 1/2 del professorat seran dones, prèviament formades per a l’ocasió, i com que no volem menysprear als homes perquè això també seria discriminació ells ens faran la resta. Al que respecte a l’alumnat, les classes no estaran dividides per sexes, i no s’impartirà cap diferència a l’hora de l’educació, sinó que educarem en la igualtat de valors.


CRONOGRAMA Enero 2014

Mayo 2014

Lu Ma Mi Ju Vi Sá 1 2 3 4 6 7

Do

Lu Ma Mi Ju Vi Sá Do

5

1 2 3

8 9 10 11 12

5 6

4

7 8 9 10 11

13 14 15 16 17 18 19

12 13 14 15 16 17 18

20 21 22 23 24 25 26

19 20 21 22 23 24 25

27 28 29 30 31

26 27 28 29 30 31

Febrero 2014 Lu Ma Mi Ju Vi Sá

3 4

Junio 2014 Do

1

2

5 6 7 8

9

Lu Ma Mi Ju Vi Sá Do 1 2 3

4 5 6 7

8

10 11 12 13 14 15 16

9 10 11 12 13 14 15

17 18 19 20 21 22 23

16 17 18 19 20 21 22

24 25 26 27 28

23 24 25 26 27 28 29 30

Marzo 2014 Lu Ma Mi Ju Vi Sá Do

3

4

5

6

7

1

2

8

9

Julio 2014 Lu Ma Mi Ju Vi Sá Do 1

2 3 4 5

6

10 11 12 13 14 15 16

7 8

17 18 19 20 21 22 23

14 15 16 17 18 19 20

24 25 26 27 28 29 30

21 22 23 24 25 26 27

31

28 29 30 31

9 10 11 12 13

Abril 2014

Agosto 2014

Lu Ma Mi Ju Vi Sá Do

Lu Ma Mi Ju Vi Sá Do

7

1

2

3

4

5

6

8

9

10 11 12 13

1 2 4 5

6 7 8 9

3 10

14 15 16 17 18 19 20

11 12 13 14 15 16 17

21 22 23 24 25 26 27

18 19 20 21 22 23 24

28 29 30

25 26 27 28 29 30 31


Septiembre 2014

Noviembre 2014 1

2

5 6 7 8

9

Lu Ma Mi Ju Vi Sá Do 3 4 1 2

3 4 5 6

7

8 9

10 11 12 13 14

17 18 19 20 21 22 23

15 16 17 18 19 20 21

24 25 26 27 28 29 30

22 23 24 25 26 27 28

Diciembre 2014

29 30

10 11 12 13 14 15 16

Lu Ma Mi Ju Vi Sá Do

Octubre 2014 Lu Ma Mi Ju Vi Sá Do

1 2

3 4 5 6

7

8 9

10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21 1 2 3 4 6 7

5

8 9 10 11 12

22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

SUBRATLLAT EN GROC  són els dies de vacances, incloent-t’hi ponts. SUBRATLLAT EN ROSA és per als grans les èpoques d’exàmens COLOR VERMELL AL NÚMERO són els caps de setmana COLOR LILA AL NÚMERO són els dies de lliure disposició de l’escola


Les veus del txad