Page 1

3. Transformem llegendes en còmics (Noblesa) Les llegendes medievals catalanes fan referència sobretot a fets i llocs històrics que expliquen els orígens de Catalunya, de llocs emblemàtics del país o d’una comarca o localitat. Tot i que el temps a què fan referència és l’Edat Mitjana, aquestes llegendes poden tenir un origen popular més modern, ja que responen a la necessitat de trobar una explicació idealitzada de la història de Catalunya per tal de produir referents d’identitat col·lectiva. També són un exemple molt interessant de la imatge que ha perdurat de la societat medieval, de l’organització social, de la religió i de la cultura, que no està exempta dels tòpics i prejudicis de la tradició. A continuació hi ha tres llegendes amb personatges que pertanyen a cada un dels grups socials en què es basa el treball de síntesi.

La princesa Dolça de Provença Ramon Berenguer va contraure matrimoni amb la princesa Dolça de Provença. En venir la dama a Catalunya, la van seguir un estol de cavallers provençals per fer-li companyia perquè no enyorés la seva terra. El comte els va concedir terrenys i propietats a prop de la ciutat, pel costat on hi havia la capelleta de Sant Martí, per la qual cosa aquell indret va prendre el nom de Sant Martí de Provençals. El comte hi construí també com una casa de camp, encara subsistent, si bé molt reformada, situada a prop del camí que avui mena de la ciutat a Montcada, i que té per nom la Torre del Fang. La dama provençal anava sovint a passar uns dies en aquesta finca amb el propòsit de trobar-se més a la vora dels seus paisans i viure amb ells a l’estil de la seva terra. Hi va haver un temps en què la comtessa feia sovintejar més les visites, i aquestes eren més llargues que abans no solien ser. La preferència de la dama per la casa de camp va fer entrar en sospites el comte, que va manar al seu servei que la vigilessin. I no van trigar a sorprendre les visites d’un jove i gentil trobador que, des del peu d’una finestra de la casa, dedicava a la comtessa els més inspirats fruits de la seva lira. El comte, en saber la infidelitat de la seva esposa, es va posar furiós i va jurar venjar-se’n. Va manar que fos pres el trobador sense fer fressa, de manera que la seva esposa no ho sabés. Un cop en poder de la gent del comte, el va fer matar, va manar que li traguessin el cor, el va fer guisar pel seu cuiner i portar a taula en un dinar. La comtessa, ignorant de què es tractava, se’l va menjar. Després el comte li va preguntar si li havia agradat aquell plat tan fi, que ell havia manat guisar expressament per a ella. El seu marit li va fer conèixer aleshores què era el que acabava de menjar. La comtessa en va tenir un gran disgust i va jurar no menjar mai més cap altra cosa, perquè no volia profanar la boca per on havia passat el cor del seu trobador ingerint altres coses que, per bones


que semblessin, totes serien bastardes comparades amb el que acabava de menjar. La comtessa va morir de gana, perquè no va voler tastar cap engruna de res més. Joan Amades. Les millors llegendes populars (text adaptat) 1. “La princesa dolça de Provença” és una llegenda relacionada amb l’amor cortès propi de la poesia que feien els trobadors. Busqueu al text les paraules que pertanyen al camp semàntic de les relacions amoroses i feu-ne una llista. D’aquesta llista, trieu-ne les cinc més significatives i escriviu-ne la definició que apareix al diccionari. Afegiu-hi també les paraules que no entengueu i escriviu-ne la definició de totes. Matrimoni- Un matrimoni es una unió d'un home i un altre dona feta davant de testimonis i de la manera que mana la llei. Gentil- Que es amable, educat i atent amb els altres. Les persones gentils ajuden als altres sense esperar res a canvi. Comptessa- Esposa d'un compte. Esposa- Persona unida en matrimoni amb un altre. Marit- El marit d'una dona dona es l'home que s'hi a casat.


2. Completeu l’esquema de l’argument de la llegenda. Situació inicial Ramon Berenguer, cantau matrimoni amb Dolça de Provença. Fet desencadenant

Dolça de Provença va passar uns dies a la torre de fang i les seves estances cada vegada s'allarguen més.

Complicació

El seu marit Ramon, s'assabente de que la seva muller s'estava veient amb un home que li toca cançons amb la lira.

Resolució del conflicte

Ramon mana matar a l'home que li treguin el cor, que després fa que es menji la Dolça.

Situació final

Dolça la Provença mor de gana perquè no gosava menjar res mes perquè , comparat amb el que s'acabava de menjar, tots serien bastardes.

3. Fixeu-vos en els personatges que apareixen en la llegenda. a) a) Feu-ne una descripció de l’aspecte i de la manera de ser segons el que se’n diu a la llegenda. Tingueu en compte com actuen. b) Cerqueu informació enciclopèdica o en línia sobre els personatges que apareixen en la llegenda i assenyaleu si són històrics o no. En cas que siguin històrics, expliqueu qui van ser i quines coincidències hi ha entre els personatges històrics i els llegendaris, segons el que explica la llegenda i les fonts d’informació.

4. “La princesa Dolça de Provença” reprodueix una altra llegenda medieval de llarga tradició en la literatura europea, relacionada amb els trobadors: la llegenda del cor menjat. Cerqueu informació enciclopèdica o en línia sobre aquesta llegenda del cor menjat i redacteu una exposició escrita sobre aquest tema (500 paraules).

5. Transformeu la llegenda en còmic que compleixi les condicions següents:

WWW -

S’ha de presentar en un full de mida A-3.

-

Ha de contenir 12 vinyetes dibuixades amb escaire i cartabó, distribuïdes de forma equitativa.


-

Cada vinyeta ha de tenir una dimensió mínima de 8 x 8 cm.

-

Cal pintar el còmic amb colors o retoladors.

Per fer aquesta activitat, seguiu el procés següent:

a. Llegiu aquest text:

Un còmic és una estructura narrativa fàcil de llegir i d'interpretar. En un còmic, l'autor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a través d'una seqüència de dibuixos, però també amb l'ajuda d'uns textos que situen l'acció o que reprodueixen els diàlegs dels personatges. Aquests textos són, a vegades, un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informació complementària. Per tal de construir la narració, molts autors de còmic fan servir una sèrie de tècniques i de recursos gràfics que permeten que, sobretot a partir de la visió de les imatges, el lector comprengui l'argument i la idea que li expliquen. Moltes vegades aquests recursos fan la seva funció narrativa sense que ho notem. La imatge és, doncs, l'element principal del còmic. Tant és així que podem dir que un CÒMIC és compon d'un seguit d’imatges que expliquen una història. El guió també us ajudarà a elaborar el vostre còmic perquè és una eina de treball que ens permet saber a cada moment on som, on pretenem arribar i com volem fer-ho. La clau del treball està a descompondre la història que volem explicar en les escenes necessàries. El resultat hauria de recollir els fets principals i mantenir el sentit de la història que volem explicar, en el nostre cas, la llegenda que heu treballat. Pel que fa a l’estructura, us servirà l’esquema de l’argument de la història que heu fet en l’exercici 2. Procureu repartir el nombre de vinyetes segons quin sigui l’espai que necessiteu per a cada part de l’estructura. Quant a la il·lustració, recordeu utilitzar diferent tipus d’angulació (picat, contrapicat...) i de plans (3/4, pla de detall) segons la intenció de cada vinyeta. Podeu consultar el següent enllaç per prendre idees: http://www.xtec.cat/~pribas/projecte/projecte.htm b. Feu el guió de la història completant aquest quadre:

Descripció detallada de la

Tipus de pla

Textos:


vinyeta

imatge

Angulació de

Cartutxos i bafarades

1

Introducció història.

la Text

2

Dolça i Ramon el dia de la boda amb els ceballers de fons. Dolça i Ramon agafats de la mà.

3

Dolça caminat cap a la Dolça(cos sencer) torre de fang.

Dolça visita la torre de fang més freqüent ment

4

El servei del rei espiant a Home del Dolça i descobreix el servei espiant trobador.

El compte sospità algune cosa i mana investigar al seu servei. El seu servei descobrí que Dolça era infidel al compte.Un jove i gentil trobador i tocaa cançons amb la lira

5

Trobador amb cantant a Dolça.

La parella front

C:Ramon Berenguer i Dolça de Provença contraven matrimoni. La dama en venir a catalunya, portà amb si un estol de caballers provençols

de

d'esquenes anant cap a la casa

la

Ramon berenguer i Dolça contrauen matrimoni

lira Pla de dolça i el El trobador. trobador tocava Dolça la lira.

jove per seva

6

Servei del compte amb el Dos persones El compte va trobador capturat. capturant el manar buscar trobador al trobador i va manar matarlo.

7

Trobador mort i el cos Primer pla del Una vegada d'aquest a la ma d'un cor del mort li va home del servei del trobador. arrencar el cor compte. i li van fer guisar a dolça.

8

Dolça menjant el cor del Primer pla trobador.

(domicili comptes)

9

Dolça espantada.

RAMON BERENGUER: T'ha aprofitat el cor del teu trobador?

Primer pla

dels


10

Dolça dient que no volia Primer pla tastar res mes.

DOLÇA: No tornare a menjar res mes per no profanar el cor del meu trobador.

11

Dolça a la tomba morta.

Primer pla de --dolça a la tomba.

12

Pròleg

Text i imatge Dolça de dos àngels donant-se un peto.

c. Distribuïu les vinyetes en el full DN3 i dibuixeu el còmic.

04 transformem llegendes en còmics noblesa escrit 3  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you