Issuu on Google+

LA MILLOR REVISTA DE BA-

1€

DALONA!!!!!

Volum 1

21-6-13

BADASCAT

Contingut especial :

Editorial

Pà g 2

Noticia sobre els X games a Barcelona

Pà g. 3

Entrevista a Pà una voluntà- g. ria del banc 6 dels ali“los misera- Pà bles” g. Opinió 10 Reportatge sobre els animals en

Cartes dels pà estudiants g1 4

Informació sobre la revista: Hola lectors! Aquí us deixem les intencionalitats de la nostra revista · Introduir el màxim de informació badalonina actual i pasada. · Donar una vista més opti mista als següents temes tot treballant en equip. ·intentar que al lector que ho llegeixi estigui a gust llegint la informació.

Pà g. 12

NOU REPORTATGE SOBRE ELS ANIMALS EN PERILL D’EXTINCIÓ.!!!!

Passatemps Pà g 15


EDITORIAL

Benvolguts lectors és un privilegi per a la nostra revista que ens hagueu donat aquesta confiança al escriure i saber que vosaltres sempre estareu llegint-ho, sincerament som uns privilegiats ja que ningú diria a que un grup d’alumnes dels Maristes Champagnat pogués fer una revista una mica digne i una altre vegada gràcies al vostre recolzament ja que no diríem el mateix si vosaltres no haguéssiu estat aquí. Ha sigut una setmana dura de final de curs però al final ens n’hem sortit a més amb el cap molt alt. Tots els editors ens hem esforçat perquè el fruit d’aquest meravellós viatge hagi madurat el prou per tal de que els tutors estiguin orgullosos dels alumnes que tenen. No només per aquest grup sinó per altres grups que s’han esforçat moltíssim i que els hi ha sortit espectacularment bé, els felicitem de tot cor. Som uns campions! Ara ja toca descansar passar l’estona amb la família ja que arriba l’estiu i que segurament ens ho hem merescut perquè, nou mesos a les classes es fa una mica pesat al final. Potser ens veurem per l’estiu en diferents actes i segurament que estarem orgullosos del nostre treball. El treball de síntesis ha sigut una grata experiència ja que hem pogut fer un moment de periodistes, redactors, maquetadors, dissenyadors i molts càrrec en el mon de les revistes i així ens podem preparar una mica més per quan siguem grans. Us asseguro que aquesta experiència ha estat molt bonica i tenim ganes de repetir-la l’any que ve. Res més que comentar aquí la revista Badascat es despedeix. Molt bones vacances. Atentament: La direcció de la revista Badascat.


X GAMES BARCELONA Aquest mes passat, del 16 al 19 de maig, es va donar lloc a la major competició de skateboard, BMX, moto X, de tot el món bona entrada als jocs . durant els tres primers dies van assistir 77.500 persones de les quals van disfrutar molt d’un gran espectacle. Molts corredors afirmen que estar en uns X Games com aquests és increïble. Gràcies això Barcelona és la capital dels esports de risc i acció. Hi han participat molts atletes locals com, Nani

Volum 1

Roma, pilot de Rally, els pilots de moto José Miralles i Laia Sanz o el skater David Castells. El guanyador de BMX, Garrett Reynolds, va guanyar la seva 6 ª medalla de or en uns X Games Tant els atletes, els organitzadors, els patrocinadors estan molt contents de haver participat en uns X Games com els de Barcelona

Página 3


Pรกgina 4

BADASCAT


LA CULTURA BADALONINA Des de sempre Badalona ha estat “tapada” per la gran potencia mundial que és Barcelona, encara això Badalona és una ciutat amb un important patrimoni cultural, històric i esportiu, que l’han situada com a un referent per a Catalunya. El passat romà i iber, dona pas a que més que mai sigui una ciutat que tingui riquesa culturalment i que acull a molta gent cada any. La Badalona romana Baetulo, es recorda amb espais com la Casa dels Dofins, les Termes romanes, o els jardins de Quint Licini,que identifiquen que Badalona a l’època romana va ser molt potent. Una de les altres petjades de Badalona va ser la gran revolució industrial que va mar-

Volum 1

car un abans i un després en el món. Un dels símbols de que Badalona va ser ciutat referent per a la industrialització és la fàbrica d’anís del mono, potser el millor anís del món sencer. En quant l’any 1897 la presència de la reina María Cristina va atorgar a Badalona el títol de ciutat. Però el patrimoni cultural, històric i esportiu de la ciutat no només es troba en el valor dels seus edificis, de les seves runes romanes, de les seves indústries històriques. Sinó en les persones que han fet que aquesta ciutat sigui reconeguda com es mereix. Com per exemple esportistes d’élite que sinó fos per ells Badalona no seria el és ara, uns

clars exemples són els jugadors de bàsquet més bons que d’alguna manera ha “parit” La Penya com: Ricky Rubio i Rudy Fernández. A la natació i més l’any passat també és reconeguda Badalona com l’atleta Mireia Belmonte que als jocs Olímpics de Londres va ser dos vegades medalla plata i com no Gemma Mengual, potser la millor nedadora de natació sincronitzada del continent Europeu. Les seves festes tradicionals, com les de Maig amb la cremada del Dimoni, la festa del Badiu, la fira de l’arrop, la sardinada o els èxits esportius del seu bàsquet, són elements dels quals Badalona pot estar orgullosa de la seva originalitat.

Página 5


entrevista Avui entrevistem una voluntària del banc d’ aliments de Barcelona, que es diu Esther que treballa en el magatzem. Esperem que us agradi i que reflexioneu una mica sobre la pobresa. Bon dia Esther, revista Badascat del col·legi Maristes Champagnat de Badalona i t’hem triat per fer la part de l’entrevista perquè creiem que ets un exemple de solidaritat i que sobretot no ho fas per diners.

perquè els meus fills hem necessitaven i per fer alguna cosa pel mati doncs vinc aquí. CREUS QUE ÉS CULPA D’AQUESTA POLÍTICA QUE HI HAGUI AQUESTA INJUSTÍCIA? Un mica ja que no són molt bon gestors però no és només la política sinó l’estil de vida que hem fet per a la vida quotidiana . NOSALTRES TAMBÉ SOM UNA ESCOLA QUE CADA ANY FEM UNA OPERACIÓ QUE LI DIEM OPERACIÓ KILO EN QUE ENS POSEM A PARADETES PEL CARRER, RECAUDEM DINERS I ANEM A COMPRAR I AL FINAL TOT VA DESTINAT A PER EL VOSTRE BANC D’ALIMENTS, COM HO VEUS?

Fantàstic, gràcies a moltes escoles com la vostra fan possible xifres molt elevades i donen aliments que alo millor una empresa no donaria. QUAN ET VAS DONAR COMPTE DE QUE LA GENT NECESSITAVA UNA PERSONA COM TU PER AJUDAR-LOS? Vaig pensar el que hem podria passar i vaig venir aquí i vaig preguntar que podria fer i segons les teves especialitats et posen un càrrec. PER AJUDARTE A FER AQUESTA MISSIÓ VAS SENTIR DE PROP SABER QUE ERA DE VERITAT LA POBRESA?

QUANTS QUILOS D’ALIMENTS RECAPTEU AL FINAL DEL DIA? La veritat es que varia molt, depèn de les empres que donen, i en quilos des de 2000 kilos a algun dia especial 16000. PER QUE VAS TRIAR AQUEST ESTIL DE VIDA? Vaig deixar la feina Página 6

BADASCAT


Si se sent, ja que ens demanen molt més però aquí no veiem els necessitats, nosaltres donem els aliments als centres i ells ho distribueixen. Es veu però no tant de primera mà. A PART DE LA SATISFACCIÓ QUE DÓNA AQUEST TREBALL SEGUR QUE HAS FET MOLTS AMICS QUE NO TENEN RECURSOS QUE MAI T’HAGUESSIS IMAGINAT? Sí la veritat és que veus que h ha gent que ho pasa malament però encara àixò són molt bones persones i que en un primer instant per l’aspec-

Volum 1

te físic no haguessis volgut acostar. QUANTA GENT DONA ALIMENTS CADA DIA? De quinze a trenta entrades cada dia i cadscú porta una gran quantitat d’aliments.

MOLTES GRÀCIES PEL TEU TEMPS, I COM UN LEMA DEL AGRUPAMENT DE LA NOSTRA ESCOLA, SEGUEIX DEIXANT EL MÓN MILLOR DE COM L’HAS TROBAT. GRÀCIES

Página 7


Le Festival mai Le Festival mai Le Festival de mai est une tradition depuis 35 ans à Badalona. Ces 35 années ont été un enfer pour de nombreux styles:

Marin, soldat, musicien, homme d'affaires, photographe ... Ces démons sont brûlés le 10 mai, en même temps

un foulard donné chaque année sont de différentes couleurs et designs.

feux d'artifice et musique. Également accompagné par

Les dos riqueses de Badalona La gran Badalona no és ni menys reconeguda per les persones que la formem i també de les grans escultures que consta aquesta ciutat. Ara que he dit això, vosaltres estareu pensant el que escriure jo a continuació que són la magnifica fàbrica d’anís del mono i com no alguna cosa relacionada amb el mar, el pont del petroli. La fabrica fundada per els germans Josep i Vicenç Bosch Anís del mono en el any1869,i desprès de mes de 130 anys l'aPágina 8

nís del mono segueix sent una marca de les mes populars. El Pont del petroli el seu nom be de l’antiga instal·lació de l’empresa CAMPSA. Té una longitud de 235 m i una amplada de 3,20 m. La plataforma situada al final al final del Pont té una superfície de 100 m2. Te unes vistes molt boniques amb els peixos

BADASCAT


Volum 1

Pรกgina 9


Opinó

Los miserables El passat dilluns dia 3 de

no estaven gaire segurs amb

riure. Des de el meu punt de

juny els alumnes de 4t d’

el seu paper a part que van

vista aquell musical que ens

ESO, van representar el mu-

haver moments en que l’obre

van representar no valia la

sical de “Los Miserables” als

es parava perquè hi havia

pena de veure.

alumnes de 1r i 2n.

alguna cosa que els hi feia

“Los Miserables” es una no-

molta gracia i no paraven de

vel·la del poeta i autor Victor Hugo, ambientada a la França de la revolució del segle XIX on es poden veure les diferents classes socials on els ciutadans del poble es revelen contra el govern. El musical va ser una mena de assaig general pel dia 6 de juny que ho van representar pels pares. El musical que va durar aproximadament una hora i dos quarts, costava una mica d’entendre, però es podia comprendre, ja que era la primera vegada que feien el musical tot seguit. El musical a l’hora de la representació els personatges estaven una mica dispersos i Página 10

BADASCAT


UNA SORTIDA D’IMPREMTA Primer de tot els alumnes es

petites, i llavors ja es veia

El passat dilluns dia 16, els

van separar en dos grups i el

com el segon grup va fer el

alumnes de primer de la

primer grup es va disposar a

mateix.

ESO van anar a fer una peti-

anar cap a les oficines del

Aquesta sortida ens va sem-

ta xerrada i una petita sortida

consell esportiu Badalonés.

blar molt interessant ja que

a les oficines del diari de Ba-

Allà un home molt amable

mai havíem vist unes oficines

dalona, la sortida es va fer ja

ens va fer una petita xerrada

de diari (encara que sigues-

que els alumnes de la ESO

sobre el funcionament de

sin petites), una experiència

en el treball de síntesis esta-

una revista, tot el que expli-

molt satisfactòria en que els

ven fent una revista i no hi

cava els alumne ho apunta-

alumnes al tornar al col·legi

ha millor cosa que anar a vi-

ven als fulls.

es van posar mans a l’obra

Tot seguit el primer grup es

per fer tot el que l’Iván havia

va haver de tornar a separar

advertit i havia dit.

sitar personalment com funciona i com treballen els treballadors.

Volum 1

ja que les oficines eren molt

Página 11


Animals en extinció A Catalunya hi ha molts animals en perill d’extinció perquè l’home a partir de la caça els ha anat matant-los i ara queden molts pocs exemplars. Aquí us deixem una petita descripció sobre alguns exemplars en perill d’extinció a Catalunya. L'any 1996, es va aprovar el programa LIFE de la UE anomenat "Conservación de especies prioritarias en humedales mediterráneos". Aquest programa, coordinat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, El fartet, és un peix molt estès al llarg de tota la franja costanera del País Valencià i del Principat de Catalunya. Es troba als Aiguamolls de l'Empordà, al Delta del Llobregat, on recentment s'hi ha re introduït, en alguns indrets puntuals de la Costa Daurada i al Delta de l'Ebre, on actualment viu la població més nombrosa de fartets. El milà reial és un rapinyaire, el seu aspecte és similar al del milà negre, del qual es distingeix pel seu cap de color gris platejat i la seva silueta. Els exemplars que estan pel nord d'Europa es desplacen al sud per hivernar; alguns d'ells travessen l'estret de Gibraltar fins arribar al Página 12

nord d'Àfrica. La seva distribució arriba fins les Canàries i les illes de Cap Verd. La població de les Illes Balears es troba des de fa poc classificada com en perill d'extinció degut a l'ús de verins. A Mallorca, on es fan esforços per la seva conservació, se'l coneix com a milana. L'arpella pàl·lida o arpellot pàl·lid al País Valencià és un ocell de la família dels accipítrids i molt semblant a l'esparver cendrós. L'àguila cuabarrada és una au rapinyaire gran, una mica més petita que l'àguila daurada. , don ve que se la conegui com a àguila cuabarrada o, a les Illes Balears, àguila coabarrada. Als Països Catalans es distribueix a les muntanyes mitjanes, atenyent les màximes densitats a la serralada Prelitoral. A Catalunya n'hi ha unes 65 parelles que fan nius. Nidifica preferentment a cingleres i caça a terrenys oberts. S'alimenta d'un grup restringit de vertebrats, com mamífers, aus i alguns rèptils. Les seves poblacions han patit una davallada considerable en les darreres dècades. L'arpellot de marjal, arpella o milana voltonera és un ocell de rapinya de la família dels accipítrids, d'un mig metre de

llargada i d'ales i cua llargues. És de color cru amb taques rogenques al pit i al ventre, i collar i monyo groguencs. Nia a terra, prop dels aiguamolls. Viu exclusivament a les zones de maresma. La variant "arpella pàl·lida" és un ocell semblant a l'arpellot de marjal, però una mica més petit. El xoriguer petit és un ocell rapinyaire que pertany al gènere dels falcons. S'alimenta principalment d'insectes i sovint cria en colònies. És un migrador transsaharià força escàs i es troba en regressió, probablement degut a problemes a la seva zona d'hivernada i també la reducció del seu hàbitat, ja que és un ocell estepari que sol viure als camps de secà conreats extensivament, i aquests formen un ambient que va desapareixent substituït pel bosc quan els camps s'abandonen i pels regadius quan no ho fan. A Catalunya va desaparèixer com a reproductor a mitjans dels 80 i s'ha estat re introduint des de principis dels 90 a l'Albera (Alt Empordà) i a la zona d’Algerí (La Noguera). de vida en llibertat és poc coneguda, però s'estima que ronda els 10-15 anys. BADASCAT


La trenca o capsot menut és un ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels lànids .Ocupa paisatges agrícoles. La podem trobar a Lleida. L'alimentació de la trenca és basa en insectes. Quan caça llença les seves preses contra les espines i les esquinça per menjar-seles més tranquil·lament. El pioc salvatge és una espècie d'ocell gruïforme, l'únic membre del gènere Otis, que dóna nom a la família. Localment és conegut també com avitarda. La seva esperança de vida en llibertat és poc coneguda, però s'estima que ronda els 10-15 anys. El pardal de passa o teuladí moro, és una espècie de pardal molt relacionat amb el comú. Cada parella pon des de tres fins vuit ous, que coven durant 12 dies. Els pollets abandonen el niu als 14

Volum 1

dies. Com altres pardals, s'alimenten bàsicament de llavors. El ratpenat de peus té més tendència a presentar el patagi pelut.Els ratpenats de peus grans tenen una esperança de vida de 4’5 anys amb una longevitat màxima de 25 anys. El ratpenat de Bechstein és una espècie que es pot trobar a tot Europa i a l'Àsia occidental. La rata d'aigua o rat-buf és l'arvicolí de mida més grossa. Les llúdrigues són mamífers carnívors. Hi ha 13 espècies de llúdrigues en 7 gèneres, amb una distribució de la població pràcticament mundial. Són 13 espècies que se senten més a gust en l'aigua que en terra ferma. Són grans nedadores i poden clausurar les seves fosses nassals sota l'aigua, Executen un moviment de potes i cua, de dalt a

baix, quan es desplacen per l'aigua a gran velocitat. Solament utilitzen els seus membres davanters quan neden lentament. Les llúdrigues de riu s'alimenten de petits peixos, granotes i altres animals aquàtics que cacen amb la seva boca. Està en perill d'extinció pel que, en molts llocs, està prohibida la seva caça. El llop és un mamífer de l'ordre dels carnívors. El llop, sent un depredador, és una part important dels ecosistemes als quals pertany. Els llops són uns animals molt adaptables, que poden viure a boscos, muntanyes, tundres, taigàs i praderies.

Página 13


Cartes dels estudiants Estimat director de la revista Badascat. Et Voldria escriure per un tema que m’inquieta bastant en el nostre col·legi, el tema és que la senyoreta Montse Torices la Cap d’estudis de Secundària ha dit que l’any vinent ja no hi hauran cap tipus de transport cap a l’escola a l’aula es a dir, tot allò que siguin skates, longboards, patinets,... no es podran entrar a les aules. I com a “solució” es posarà un “pàrking” per això, però

lo fort es que aquest suposat pàrking la seguretat no serà el seu punt fort ja que quedarà a la vista i no hi haurà cap mena de protecció ja que no hi haurà lloc per cadenat i als alumnes els hi fa por posar els skates per por a que hi haguí algú que es dediqui a robar-los. Un altre punt es que es posarà en un lloc on no hi ha sostre i quan plogui la fusta dels skates es formarà i es trencarà la taula llavors serà un gran quantitat de diners a la brossa. Moltes Gràcies

Albert Pujol Badalona

Estimat director. Estic una mica nerviós pel curs que ve, no sé el que m’espera i això fa que encara tingui més por, el curs de primer no ha estat fàcil ni molt menys però amb l’esforç ho hem aconseguit, l’únic es que no sé si estic el prou preparat per entrar a

segon amb bon peu, l’únic que he de fer és esforçar-me cada dia una miqueta i crec que al final no serà per a tant, aquest curs m’ha servit ja per fer-me gran, no obsessionar-me tant amb altres coses i centrar-me en el que realment importa.

Estic orgullós de les meves metes i crec que no serà per a tant ara que hi penso però tampoc he d’anar confiat.

Estimat director de la revista Badascat. Et voldria parlar sobre el intercanvi amb els alumnes Francesos. Mentre que els nostres companys de classe estaven amb ells d'excursió nosaltres

no podíem avançar classe. Teníem que estar tot el dia a la classe mentre que els nostres companys estaven d’excursió. Ja que no podíem fer classe, crec que els professors haurien d'haver planificat una

altra activitat perquè no tinguéssim que estar tota la estona a la classe. Espero que l’any que be tinguin alguna cosa planificada.

Página 14

Oriol Ruiz Badalona

Ion Gonzàlez Badalona

BADASCAT


Passatemps Across 5. se usa para subratllar 7. puede escribir pero se puede borrar Down 1. puede escribir pero no se puede borrar 2. se escribe en el 3. sirve para guardar material 4. sirve para borrar 6. se usa para hacer lines rectas

Intenta resoldre aquests dos laberints

Volum 1

Pรกgina 15



Badascat