Page 1


Androide Tramuntec

3

Arcade Retro

4

Ardufriki

5

Arpa làser

6

Ballarina giradora

7

Ballarina

8

Barca aeropropulsada

9

Bobina Tesla

10

Bola de discoteca amb motor

11

Bola de discoteca

12

Bubble Wand

13

Carduino

14

Cavallets de Fires

15

Central hidroelèctrica

16

CNC Fresadora

17

CNC Làser

18

Codi morse

19

Coets d'aigua

20

Cotxe elèctric amb engranatge

21

Cotxe elèctric amb politges

22

Cotxe ovoide

23

Deshidratador Solar IOT

24

El Castellet de Perpinyà en 3D

25

Estructura triangular de paper

26

Fars de Menorca

27

Flamenc

28

Fonocaptors

29

Helicòpter

30

Jocs de sobretaula

31

Làmpada LED

32

Maderadbe

33

Martinet

34

Modificació d'una peça de roba

35

Motor d'explosió

36


Pont de Londres

37

Pont Llevadís

38

Pont penjant

39

Porta corredissa

40

Race of marbles

41

Robot aranya caminador

42

Robot bíped

43

Robot Caminador

44

Robot Wall-e

45

Robots submarins

46

Rostidor de pollastres

47

Sant Jordi en 3D

48

Santa Helena en 3D

49

Smartcity

50

Tanc

51

Tangram

52

Telecadira

53

Telègraf

54

The simpsons

55

Timbre elèctric

56

Timbre electromagnètic

57

Torres d'alta tensió

58

Tres en ratlla electrònic

59

Vehicle autopropulsat

60


ANDROIDE TRAMUNTEC Joan Pellicer (1)Prof. de Tecnologia; (2)INS Cendrassos El robot androide Tramuntec s’ha dissenyat i construït amb l’objectiu d’assolir vàries fites: • Seguir desenvolupant el treball elaborat per dues alumnes de 4t d’ESO en el marc del projecte Impulsem la Robòtica. Se li ha afegit interacció per veu , moviment d’un braç, il·luminació d’ulls i boca... • Aplicar de forma pràctica coneixements de disseny, materials, mecànica, electricitat, electrònica i informàtica (programació Arduino i AppInventor). • Valorar la possibilitat que els instituts proposin al seu alumnat la construcció d’un d’igual o similar.

TRAMUNTEC Introducció

Metodologia

Es tracta d’un robot androide de 1,62m construït majoritàriament amb material reciclat per dues noies de 4t d’ESO l’any 2016, l’Ada i la Marina, en el marc del projecte Impulsem la Robòtica.

El procés de construcció d’aquest androide és una activitat molt transversal, de forma que es treballa en grup el disseny, els materials, la mecànica, la impressió 3D, l’electricitat, l’electrònica i la informàtica (programació Arduino i AppInventor).

Actualment se li ha implementat noves funcionalitats, tals com: il·luminació dels ulls i boca, braç motoritzat, mans impreses en 3D, activació automàtica del robot quan detecta que se li acosta algú, interacció per veu…

Materials i Vídeos

Característiques -

-

Estructura realitzada amb pals d’escombra i perfils d’alumini. Mans impreses en 3D. Cap articulat amb 2 servomotors. Braç articulat amb 3 servomotors. Ulls i boca retroil·luminats. El control es realitza amb una placa Arduino, un sensor de distància (20-150cm) i un mòbil Android antic. La placa Arduino i el mòbil es comuniquen per Bluetooh amb un mòdul HC-06. El mòbil porta instal·lada una App dissenyada amb AppInventor que pot treballar de dues maneres: reproduint un missatge de benvinguda per als assistents a la mostra Tramuntec o interactuant amb els visitants. Els missatges de veu s’han distorsionat per donar-los més un to més metàl·lic i robòtic.

Conclusions La construcció de l’androide Tramuntec requereix de certa destresa, tant per l’ajust mecànic, com per la programació, amb mBlock (entorn gràfic de programació Arduino). Això, però, no va ser cap impediment per a les dues alumnes de 4t que varen desenvolupar el projecte inicial, tal com podeu veure en el vídeo del codi QR. En aquesta segona fase de desenvolupament de l’androide se li ha volgut donar més funcionalitats provant altres eines com AppInventor per aconseguir que sigui capaç de reconèixer veu i interactuar amb els visitants sense que hi hagi cap persona al darrera que el controli.

2017-18


ARCADE RETRO Joan Pellicer (1)Prof. de Tecnologia; (2)INS Cendrassos

TRAMUNTEC

L’Arcade Retro s’ha dissenyat i construït amb l’objectiu d’assolir vàries fites: • Utilitzar la gamificació com a excusa per aprendre a utilitzar la placa Raspberry Pi i el sistema operatiu linux. • Aplicar de forma pràctica coneixements de disseny, fusteria, electricitat, electrònica i informàtica. • Valorar la possibilitat de proposar la construcció com a treball de recerca.

Introducció Es tracta d’una rèplica de les antigues màquines Arcade de vídeojocs que hi havia als bars als anys 80. La caixa està mecanitzada amb una CNC de fabricació casolana i com a ordinador s’utilitza una Rasbperri Pi B+. El software que la fa funcionar es diu PiPlay i és Open Source.

Metodologia El procés de construcció d’una Arcade Retro és una activitat molt transversal, de forma que es treballa el dibuix, la fusta, l’electricitat, l’electrònica i la informàtica.

El disseny està inspirat en altres que hi ha a Internet, però amb mides adaptades al monitor que s’ha reutilitzat. Respecte a la part informàtica s’ha utilitzat la maqueta PiPlay de “Interzonas labs”.

Materials i Vídeos

Disseny i muntatge -

-

Buscar a Internet informació d’altres dissenys. Realitzar un esbós de com volem que sigui el nostre. Dibuixar i acotar el nostre disseny en funció del monitor a utilitzar. S’ha utilitzat Sketchup amb el pluging UCAM. Generar el gcode per la CNC a partir del disseny. També es poden imprimir plantilles i tallar les peces a mà amb una serra de vogir. Muntar la caixa de fusta amb visos. Acoblar el monitor, polsadors, Raspberry Pi, font d’alimentació, base d’endolls i tira de LEDs RGB. Fer el cablejat de tots els elements. Descarregar el sistema operatiu PiPlay i gravar-lo a la SD. Fer proves de funcionament.

Conclusions Amb la construcció d’aquesta consola Arcade Retro casolana s’adquireixen coneixements bàsics per fer funcionar una Raspberry Pi i un s’adona del gran potencial que té per elaborar altres projectes. A Internet es poden trobar moltes guies per desenvolupar tot el procés. Hi ha altres sistemes operatius alternatius al PiPlay, com per exemple Retropie, que no es recomanen per la seva alta complexitat de posar en funcionament.

2017-18


Ardufriki

Oliver Perez(1), Sasha Riego(2), Esther Cañada(3). Lluís Colomer(4) Alumnes 4t ESO(1-3). Prof. de Tecnologia(4); INS Illa de Rodes. L’Ardufriki s’ha dissenyat amb l’objectiu d’assolir vàries fites, que son: • Aplicar de forma pràctica un circuit elèctric. • Aplicar aquest circuit per crear una joguina.

TRAMUNTEC

• Treballar amb fusta, fent servir les eines adequades i unir peces de diferents materials.

Introducció

Metodologia

Construir una joguina a partir de fustes i materials reciclats, hi ha partir d’allà poder muntar un circuit elèctric per poder fer una joguina interactiva.

La construcció d’aquesta joguina es va fer en grup. Vàrem posar en pràctica les diferents activitats manuals i electròniques.

El treball consisteix en un R2D2, comandat des d'un potenciòmetre que mapeja el valor a un servomotor. Quan donem amb el làser a una de les LDRs, s'encenen els LEDs i sona la múscia del bàndol que hagis escollit des del DFPlayer mini que porta les cançons en una tarja SD.

Materials i Vídeos

Muntatge - Trobar les peces de fusta que ens vagin bé. - Fer un esborrany del dibuix que volem fer i pintar-ho . - Trobar algunes fustes i tallar-les amb l’objectiu de poder fer una caixeta on dins s’hi trobarem el potenciometre i un interruptor per encendre i apagar. - Programar tot el codi per enviar les ordres als LEDS, LDR...

Conclusions La construcció d’aquesta joguina ha estat bastant divertida ja que a tots ens agrada molt aquesta saga de pel·lícules hi ha estat divertit poder crear una joguina interactiva a partir dels nostres coneixements.

- Muntar totes les fustes. - Muntar tot el circuit.

2017-18


Arpa làser

Óscar Santana(1) , Haoyang Ye(2), Abdellatif Kadoumi(3), Sheng Ye(4), Oliver Perez(5), Sasha Riego(6) Lluís Colomer(7) Alumnes 4t ESO(1-6) Prof. de Tecnologia(7); INS Illa de Rodes.

TRAMUNTEC

• L'arpa laser s'ha dissenyat amb l'objectiu d'assolir diverses fites, que són: • Fer servir el procés tecnològic per crear un "instrument" fet amb eines de l'aula. • Aplicar de forma pràctica un sistema amb un sensor de llum i sobre d'aquest ficar-hi un laser i quan passem la ma sobra, el sensor deixa de rebre la llum del làser y sona una nota musical • Treballar amb fusta, fent servir les eines adequades i unir peces de diferents materials, bàsicament amb unions cargolades i cola termoplàstica. • Crear un circuit elèctric senzill que alimenti el laser, ldr i el brunzidor.

Introducció

Metodologia

Construir una arpa laser a partir d'elements senzills i econòmics és un bon sistema per aprendre com funcionen els sensors de llum i l'Arduino.

La construcció es pot dur a terme de forma individual o per parelles, si es vol estalviar material i/o temps.

El sistema consisteix en els làsers, l'Arduino i els sensors de llum, alimentats directament per l'Arduino amb un carregador movil a 5V, un altaveu el pel que també utilitzem un carregador movil de 5V,el qual reprodueix les notes.

L’activitat és moderadament transversal, de tal forma que a les habilitats manuals pròpies de qualsevol procés constructiu s’uneix el dibuix tècnic i les competències digitals pròpies a l’hora d’elaborar la memòria constructiva final del projecte que ha de contenir una portada, índex, antecedents o satisfacció de necessitats, objectius, llistat de materials, procediment constructiu, plànols, etc.

Fotos

Muntatge - Dibuixar en un plànol les peces de fusta que haurem de crear i l'esquema elèctric unifilar. - Retallar totes les peces de fusta necessàries i foradar-les segons els plànols. - Enganxar els suports de fusta. Enganxar també la caixa on anirà el muntatge. - Enganxar tots els components elèctrics a la base de fusta (Arduino, altaveu, sensors de llums i els làsers).

Conclusions L’arpa làser es un objecte creatiu en el qual es produeixen sons mitjançant els sensors de llum juntament amb els làsers. Un cop acabat és divertit veure com quan s’interromp el feix de llum làser i no s’il·lumina la LDR, sona una nota musical.

2017-18


Caixa amb ballarina giradora Sílvia Torres Marina González i Ona Izquierdo Prof. de Tecnologia; INS Ramon Muntaner

TRAMUNTEC

La caixa amb la ballarina giradora s’ha dissenyat amb l’objectiu d’assolir vàries fites, que són: • Fer servir el procés tecnològic per crear una caixa que mogui a través d’un eix una ballarina. • Aplicar de forma pràctica un sistema de transmissió del moviment, entre un motor elèctric i els engranatges, per aconseguir el moviment. • Treballar amb fusta i aprendre sobre les diferents eines del taller. • Crear un circuit elèctric senzill que alimenti el motor i fer servir diferents encoladores per fixar les peces.

Introducció

Metodologia

Construir una caixa amb un eix que sobresurt d’aquesta, adherit a una ballarina de fusta a la part superior. L’eix gira gràcies a un motor reductor amb un sistema d’engranatges, una pila de petaca casolana i un interruptor.

El projecte s’ha dut a terme amb parelles, per estalviar material i temps.

El sistema consisteix en un motor reductor, alimentat per tres piles AA d’1,5V en sèrie, connectades als extrems amb estany i amb cables; que fan girar un eix que porta acoblada una ballarina.

L’activitat és moderadament transversal, de tal forma que a les habilitats manuals pròpies de qualsevol procés constructiu s’uneix el dibuix tècnic i les competències digitals pròpies a l’hora d’elaborar la memòria constructiva final del projecte que ha de contenir una portada, índex, antecedents o satisfacció de necessitats, objectius, llistat de materials, procediment constructiu, plànols, etc.

Materials i Vídeos

Muntatge - Dibuixar en una fusta de 6 quadrats de 19,5 cm d’altura i 18,7 cm d’amplada; i dos de 17,7 cm d’amplada que aniran als costats. - Retallar totes les peces de fusta necessàries i foradar-les segons l’esquema. - Pintar les fustes de blanc per fora i a la fusta de base enganxar el motor i organitzar tot el sistema d’engranatges amb l’eix (per mirar si gira). - Posar els cables i enganxar les fustes foradades als cantons amb l’interruptor i la pila de petaca casolana. - Després d’organitzar tots els cables amb l’interruptor, el motor i la pila de petaca casolana; procediir a enganxar les altres fustes. - A la fusta de dalt (que té un forat al mig) inserir l’eix i després enganxar una nina de fusta blava prèviament feta.

Conclusions El més difícil del projecte per nosaltres, va ser a l’hora de posar els engranatges i que l’eix giri a una velocitat adequada. El nostre problema va ser que el clau que subjectava un engranatge no estava ben posat, i per aquest motiu no anava bé. El problema es va arreglar enganxant al damunt del clau un petit engranatge i al costat un altre de més gran sense que toqués l’eix (per poder girar); això serveix perquè el clau no es mogui. Aquest projecte serveix per aprendre a utilitzar els diferents instruments del taller, i de quina manera col·locar els engranatges que mouen l’eix amb la ballarina de fusta de color blau.

2017-18


La Ballarina. Sílvia Torres Tomàs / / Aina Rodríguez i Safae Zouiri Prof. de Tecnologia; IES Ramon Muntaner La ballarina s’ha dissenyat amb l’objectiu d’assolir vàries fites, que son: • Fer servir el procés tecnològic per crear una joguina que giri. • Treballar amb fusta, fent servir les eines adequades i unir peces de diferents materials. • Crear un circuit elèctric senzill que alimenti el motor.

TRAMUNTEC Introducció

Metodologia

És una caixa de fusta rectangular amb un motor reductor amb una sèrie d’engranatges que giren amb un eix que allà està acoplada la ballarina de fusta blanca que al prendre l’interruptor comença a girar fent un efecte de rotació. Al lateral de la caixa hi ha un interruptor i un porta piles amb una pila d’1,5V. A la part externa trobem el porta piles (amb la pila) i l’interruptor. En canvi, a la part interna trobem el motor reductor, els engranatges i un eix acoplat a un d’ells.

Tot i que aquest treball es podria fer de manera individual nosaltres hem preferit fer-ho en parella. Aquest projecte ens ha ajudat molt a fer un repàs de tot el que em treballat durant aquest curs i el passat. Ja que hem agut de tornar a repassar el nom de les eines, em fet un circuit elèctric, etc. i sorprenentment ens ho em passat d’allò més bé mentre el fèiem, tot i que em tingut algun que altre inconvenient, les bromes i les rialles no han faltat pas.

Materials i Vídeos

Muntatge ●

● ● ●

Tallar els costats, la base i la tapa de fusta per fer la caixa i enganxar els costats juntament amb la base. Posar el motor reductor, els engranatges i l’eix. Construir els porta piles amb cinta de metall perforada, dos cargols i unes quantes femelles. Fer els forats per l’interruptor i el porta piles. Conun circuit que inclogui el motor, el porta piles i l’interruptor. Posar la tapa amb un forat al centre pel que haurà de sortir l’eix. Enganxar la ballarina de fusta amb la silueta ja tallada, llimada i pintada de blanc a una fusta estreta i petita la qual anirà enganxada a l’eix i es subjectarà per dues femelles.

Conclusions La construcció de la ballarina ens ha sigut d’ajuda per adonar-nos de que podem construïr coses amb les nostres pròpies mans. També, em experimentat fent servir diferents materials i prenent decisions quan ens sorgien inconvenients. A més, hem treballat en grup i ens hem posat d’acord a diferents aspectes als que no compartíem la mateixa opinió.

2017-18


Barca elèctrica Miquel Risco(1,2); Rafael Fernández(1,2); Anna Asparó(1,2) (1) Prof. de Tecnologia; (2)INS Cendrassos

TRAMUNTEC

La barca amb motor elèctric s’ha dissenyat amb l’objecti d’assolir vàries ftes, qie son: • Fer servir el procés tecnològic per crear ina joqiina qie es mogii de forma aitònoma. • Aplicar de forma pràctca in sistema de transmissió de moviment, entre in motor elèctric i l’hèlix, per aconsegiir el moviment. • Treballar amb fista, fent servir les eines adeqiades i inir peces de diferents materials, bàsicament amb cola termoplàstca. • Crear in circiit elèctric pràctc, fincional i senzill qie aliment el motor i fer servir el soldador per fxar les peces.

Introdicció

Metodologia

Constriir ina barca amb motor elèctric, és ina aplicació pràctca qie permet treballar la fista, el dibiix tècnic, i s’afegeix in sistema elèctric senzill qie permet el moviment de l’hèlix i el desplaçament de la barca sobre l’aigia.

La constricció es pot dir a terme en grips o per parelles.

El sistema consisteix en in motor, alimentat per dies piles AA d’1,5V cadascina, ina hèlix qie va a l’eix del motor, varies peces de fista i ina de porexpan.

L’actvitat és moderadament transversal, de tal forma qie a les habilitats manials pròpies de qialsevol procés constricti s’ineix el dibiix tècnic i les competències digitals pròpies a l’hora d’elaborar la memòria constrictva fnal del projecte qie ha de contenir ina portada, índex, , objectis, llistat de materials, plànols, etc.

Materials -

Fillola de fista - Interriptor Abraçadora motor - Motor elèctric Porta-bateries 2xAA (3v) Porexpan Hèlix Un cable de connexió vermell Dos cables de connexió negre

Mintatge -

Dibiixar en in plànol les peces de fista qie hairem de crear. Retallar totes les peces de fista necessàries i enganxar-les adeqiadament per constriir la barca. Enganxar tots els components elèctrics perqiè finciona la barca. Enganxar tots els components elèctrics a la base de fista (motor, portabateries, interriptor). Soldar els cables fxant-se en la polaritat del motor.

Conclisions La constricció de la barca sol ser força engrescadora donat qie permet contextialitzar els coneixements teòrics de l’aila. L’objecti principal de la barca és ina aplicació pràctca d’in procés tecnològic des del sei inici fns a la seva constricció, on permet veire tots els passos d’aqiest. També es posen en pràctca tots els conceptes estidiats a l’aila dirant tot el cirs com: la fista, les eines i les vistes d’in objecte. També permet treballar amb in sistema elèctric senzill qie proveeix l’energia necessària per moire la barca.

2017-18


Bobina tesla Anna Vilà(1), Ona Parada(2), Andreu Rosell(3) Alumnes 2n ESO(1,2). Prof. de Tecnologia(3); INS Illa de Rodes

TRAMUNTEC

La bobina tesla s’ha dissenyat amb l’objectiu de: ● Aprendre els conceptes de corrent continu, corrent altern i camp magnètic. ● Treballar amb fusta, fent servir les eines adequades i unir peces de diferents materials, amb unions encolades i cola termoplàstica. ● Treballar el circuit elèctric, tant la part de la soldadura com la dels components que hem utilitzat (led, resistència, transistor, interruptor i bobina de coure)

Introducció

Muntatge

Construir una mini bobina Tesla a partir d’elements senzills i econòmics, un petit transformador capaç d‘ionitzar l'aire i produir efectes tan curiosos com encendre una bombeta o un LED “a distància”, alguna cosa que per la seva aparent simplicitat sembla «màgia». El sistema consisteix en un tipus de transformador ressonant, alimentat per una pila de 9V, un transistor, que s’uneix a la resistència, i a un led.

- Tallar tres peces de fusta: dos peces de 3x9, i una de 9x9. - Foradar una peça de 3x9 amb un forat al centre i un al costat; foradar també la peça quadrada amb un forat al centre i un altre al costat. I encolar-les totes tres. - Amb el fil de coure de 0,2 mm de diàmetre enrotllar-lo al tub de plàstic de PVC, deixant-hi un tros de fil sense enrotllar, posarem cinta adhesiva per aguantar-ho tot. - Enganxar el tub al forat del central de la peça quadrada. Seguidament tallem un bocí de fil de coure de 1 mm de diàmetre i enrosquen per sobre de l’altre fil, dues o tres voltes; i també, deixar una part de fil a cada costat. - El fil sobrant de coure gruixut, passar-lo pel forat del costat - A partir d’aquest pas, sota la base quadrada, creem el següent muntatge:

Materials i Vídeos

Metodologia Aquesta activitat pot ser realitzada tant per parelles com individualment, tot i que nosaltres hem preferit fer-la en parella. L’activitat relaciona el que hem estudiat aquest any (corrent altern, corrent continu i camp magnètic). Hem après a crear un circuit i a produir la nostra pròpia font d’energia.

Conclusions La construcció de la bobina tesla ens ha servit per veure que, no només tenim el corrent elèctric sinó que també hi ha associat un camp magnètic. Poder diferenciar entre corrent continu i corrent altern, a més de la polaritat del corrent. També ens ha permès treballar amb diferents materials, com són la fusta, el plàstic i components elèctrics.

2017-18


BOLA DE DISCOTECA Prof. Sílvia Torres INS Ramon Muntaner

TRAMUNTEC

Marta Buxeda i Sofia Gómez

Aquesta bola de discoteca s’ha dissenyat amb l’objectiu de complir els requisits següents: • Crear una bola que es mogui de forma autònoma. • Aplicar de forma pràctica un sistema de transmissió del moviment, entre un motor elèctric i les rodes, per aconseguir el moviment. • Treballar amb fusta, fent servir les eines adequades i unir peces de diferents materials, bàsicament amb unions cargolades i cola termoplàstica. • Crear un circuit elèctric senzill que alimenti el motor i fer servir el soldador per fixar les peces.

Introducció Construir una bola de discoteca a partir d’elements senzills i econòmics és un bon sistema per aprendre com funcionen els engranatges, que mouen la bola a partir d’un petit motor elèctric. El sistema consisteix en un motor, alimentat per una pila de petaca (4,5 V), que s’uneix als engranatges que redueixen la velocitat i mouen el pal que subjecta la bola.

Metodologia La construcció s'ha dut a terme amb parelles, si es vol estalviar material i temps. L’activitat és d’un nivell més aviat fàcil, hi ha molta part de decoració i acabats. La memòria constructiva al final del projecte que ha de contenir una portada, índex, objectius, llistat de materials, procediment constructiu, plànols, etc.

Materials i fotos/vídeo

Muntatge -

-

Dibuixar un plànol de les peces que necessitarem i l’esquema elèctric. Retallar totes les peces de fusta necessàries i foradarles segons els plànols. Crear el circuit elèctric amb els engranatges,el motor i, a part, les llums (fent servir peces de fusta com a suports). Enganxar tots els components elèctrics a la base de fusta (motor,bateries, interruptor). Enganxar els suports de fusta amb la bola on hi ha situat el circuit a la base de fusta. Cobrir la bola de porexpan amb talls de CD, d’aquesta manera farà l’efecte ‘mirall’ que volem aconseguir. Crear una carcassa amb cartró ploma, amb un disseny propi, per personalitzar-la.

Conclusions La bola és una aplicació pràctica i directa d’un sistema d’engranatges. L’objectiu del sistema és el de disminuir la velocitat de les rodes respecte a la de l’eix del motor. També permet treballar la fusta i afegir-hi un sistema elèctric senzill que proveeix l’energia necessària per moure tot el conjunt. M’ha agradat molt fer aquest treball, ja que veus que pots arribar a fer moltes coses amb materials senzills i amb l’ajuda de algunes màquines.

2017-18


Bola de discoteca Carles Vergés (1) Ainoa Mariscal i Leonor Tubau (2)

TRAMUNTEC

La Bola de discoteca, esta formada per un mecanisme que transforma la velocitat de moviment del motor, a traves de la connexió d’engranatges. Aquest mecanisme és connectat a la bola.

Introducció Per poder ensenyar el mecanisme de la Bola de discoteca podem construir un sistema bàsic de reducció. El sistema connecta el circuit de reducció, amb la bola de discoteca mitjançant la connexió del engranatges.

Metodologia La millor proposta pot ser aplicar la metodologia ABP d’aprenentatge basat en projectes. Es pot assignar com a treball individual o en grup. El material, llevat de la utilització de motors i engranatges, és fàcil de trobar al taller de Tecnologia.

Materials -

Fusta (26,5cm x 12cm) (2,5cm x 17cm) 5 discos 1 Motor 2 Varilles metàl·liques 6 Engranatges 1 Bola de porexpan Paper de plata Cartolina

Vídeo Muntatge -

-

-

-

-

-

Tallar la fusta en diferents mides: (26,5cm x 12cm), (2,5cm x 17cm), 2x(1,5cm x 5cm), 2x(2,5cm x 5cm) i (10,5cm x 5cm). Prepara el circuit reductor amb el motor fent servir, els 4 engranatges, les 2 varilles petites, i les dues fustes de (2,5cm x 5cm), damunt de la fusta de (10,5cm x 5cm). Tot això ho enganxem a la taula més gran (26,5cm x 12cm) Tallar els 5 discos en quadradets petits, i anar-los enganxant, per la bol de porexpan. Introduir la varilla més gran en la bola de porexpan, i aguantar-la, a prop del circuit, connectant els engranatges. Per altre banda, enganxar la fusta (2,5cm x !7cm) verticalment. I seguidament fer una forma còncava amb la cartolina forrada amb paper de plata, i amb el LED enganxat al mig, per il·luminar. Per finalitzar, posar la llum davant de la bola de discoteca, per il·luminar-la.

Conclusions Fer aquest projecte permet conèixer nous circuit i diferents tipus de materials. L’objectiu principal és aprendre un dels sistemes de moviment, concretament el de reducció de moviment. Podem afegir complexitat augmentant el nombre LEDS o passos.

(*) https://goo.gl/1EfcJS

2017-18


Bubble Wand Alumnes de 2n d’ESO Prof. Àlex Salgado. INS Alexandre Deulofeu, Figueres

La Bubble Wand s’ha dissenyat amb l’objectiu de: • Dissenyar un objecte en 3D d’aplicació real • Comprendre l’aplicació dels engranatges • Fomentar la creativitat

TRAMUNTEC Introducció

Metodologia

Es tracta de construir una màquina per produir bombolles

La construcció s’ha dut a terme en grups de 2 o 3 alumnes

de sabó. El moviment de la Wand és produït pel gir d’una

durant un trimestre. Es dóna a tots els grups un material

manovella i un tren de mecanismes. La Wand és

comú (motor, engranatges, base de fusta...) i a partir d’aquí

dibuixada amb Google Sketchup i impresa amb una

els alumnes creen els seus propis dissenys.

RepRapBCN.

Muntatge -

Disseny i muntatge de la reductora

-

Dibuix de la Wand a escala 1:1 (tenint en compte el

muntatge anterior) -

Construcció de tota la maqueta

-

Disseny i muntatge del circuit elèctric

-

Test de la maqueta. Propostes de millora

Conclusions Aquest

treball

possibilita

que

alumnes

adquireixin

coneixement mentre treballen sobre un objecte real, i que serà utilitzat i exposat a l’aula.

2017-18


‡ ‡

75$0817(&

‡ ‡


Cavallets de fires Sara Gutiérrez i Marta Ying Prof. de Tecnologia: Sílvia Torres

El cavallet s’ha dissenyat amb l’objectiu d’assolir vàries fites, que són: • Utilitzar el procés tecnològic per crear un objecte que es mogui autononament. • Poder utilitzar un motor elèctric. • Treballar amb eines adequades com una pistola de silicona i poder crear un circuit senzill però suficient per poder moure unes quantes peces de cartró.

TRAMUNTEC Introducció

Metodologia

Construir un cavallet de fires ha sigut una mica difícil, ja que té formes molt diverses però hem partit de materials fàcils de manipular com per exemple: cartró, goma eva, taps...

La construcció l’hem dut a terme amb parella, per estalviar material i temps.

El sistema està format per un motor reductor connectat a una pila de petaca de 4,5V a partir de cables prims. Quan el motor gira dóna força al cargol sense fi i llavors fa girar l’engranatge dentat (enganxat amb l’eix) que gira l’eix i llavors la part de las ballarines.

Aquest treball pot tenir una dificultat mitjana perquè només en fer l’estructura és tarda més d’un dia i després s’ha de fer el circuit elèctric amb el motor. En aquest treball es pot veure les capacitats manuals que les dues estudiants hem tingut en fer aquests cavallets de fires.

Materials i Vídeos

Muntatge - Dibuixa totes les peces i després retallar-les en el cartró pedra. - Escullir els decorats i fes-los sobre el cartró i després pinta’ls. - Seguidament fes el circuit del motor. - Enganxar el circuit a la base excepte la pila (la posarem sota la base elevada mitjançant uns taps d’ampolles). I amb cola termofusible anar enganxa les ballarines a l’eix. - Enganxa la base superior i tots els altres components (ballarines, sostre…) - Decoració.

Conclusions La construcció de l’estructura d’aquests cavallets ha sigut una mica complicat però lo més dificultós és el circuit del motor ja que hem tingut que retocar peces per encaixar-les correctament i que d’aquesta manera funcioni bé. Considero que al fer aquest treball ha sigut un repte ja que hem tingut que arreglar imperfectes (en general). També penso que fer aquests treballs està bé perquè d’aquesta manera podem mostrar la nostra capacitat creativitat.

2017-18


Minicentral hidroelèctrica Dunia el Kadmiri, Dounia Chennouf, Eloy Ruiz, Karim Ibáñez, Hakim Ibáñez, Mamadou Alimou Bah, Léo Bahamondes Prof. Carmina Luque. INS Alexandre Deulofeu, Figueres Aquesta minicentral hidroelèctrica s’ha dissenyat amb l’objectiu de: • Entendre el funcionament reversible d’un motor de corrent continu. • Posar en pràctica els coneixements de transmissió de moviment mitjançant politges i engranatges. • Estudiar les energies renovables, en concret l’energia hidràulica.

TRAMUNTEC Introducció

Metodologia

Construir una minicentral hidroelèctrica és una bona

La construcció s’ha dut a terme en grups de 3 persones,

manera de posar en pràctica els coneixements treballats

repartint la feina per sessions.

a l’aula de mecanismes de transmissió de moviment,

Cada grup dissenyava la seva turbina i el sistema de

treballar circuits simples de generació mitjançant el

transmissió de moviment que més convingués.

funcionament del motor com a generador per encendre una bombeta i treballar alhora les energies renovables.

Muntatge -

El muntatge de la turbina s’ha fet de dues maneres diferent: amb xapa metàl·lica o mitjançant 2 CDs i culleres de plàstic.

-

Es situa l’eix pel mig de la turbina, on s’acobla un sistema de dues politges (multiplicador) o dos engranatges.

-

Es solda el circuit de motor (generador) i bombeta.

-

Es comprova el funcionament amb la força de l’aigua.

Conclusions La construcció d’aquest projecte engloba tant la part elèctrica, com la de mecanismes, com l’estudi d’energies renovables, sempre treballant el procés i projecte tecnològic.

2017-18


CNC FRESADORA (1)

Joan Pellicer Prof. de Tecnologia; (2)INS Cendrassos

La fresadora CNC s’ha dissenyat i construït amb l’objectu d’assolir vàries ftes, que son: • Disposar d’equipament per a elaborar i desenvolupar projectes tecnològics. • Aplicar de forma pràctca coneixements de mecànica, electricitat, electrònica i informàtca. • Valorar la possibilitat que els insttuts se’n puguin construir una d’igual o similar. • Testejar el tall i gravat de diferents materials.

TRAMUNTEC Introducció

Metodologia

Es tracta de la construcció d’una CNC de baix cost, per a la mecanització de pettes peces i circuits impresos.

El procés de construcció d’una fresadora CNC és una actvitat molt transversal, de forma que es treballa el dibuix, la mecànica, l’electricitat, l’electrònica i la informàtca.

Aquesta fresadora està basada en la dels vídeotutorials del Profe García.

Materials i Vídeos

Després de la construcció de la fresadora CNC cal aprendre a fer-la funcionar i com preparar els arxius gcode que entén la màquina. Els arxius GCODE es poden preparar amb Sketchup i Inkscape (sofware lliure). Els dos disposen de plugins que li donen la capacitat de gravar i tallar.

Muntatge El procés de construcció està detallat en una sèrie de 10 vídeos: Vídeo 1. Vull la meva CNC Vídeo 2. Materials i recomanacions Vídeo 3. Plànols y construcció Vídeo 4. Construcció de la torre Vìdeo 5. Com construir els 3 eixos Vídeo 6. Com identfcar les bobines dels motors pas a pas Vídeo 7. Errors al calibrar els drivers A4998 Vídeo 8a. Programes per controlar la CNC Vídeo 8b. Confgurar paràmetres GRBL Vídeo 8c. Confgurar velocitat motors pas a pas

Conclusions La construcció d’una fresadora CNC casolana requereix de certa destresa, tant per l’ajust mecànic, com per la confguració dels paràmetres del frmware on es delimiten les velocitats i acceleracions de desplaçament, l’àrea de treball, etc. A diferència de les impressores 3D, les fresadores generen molt més soroll i residus en forma de pols. Cal preveure un sistema d’aïllament acústc i d’aspiració.

2017-18


CNC LÀSER

(1)

Joan Pellicer Prof. de Tecnologia; (2)INS Cendrassos

La CNC làser s’ha dissenyat i construït amb l’objectu d’assolir vàries ftes, que son: • Disposar d’equipament per a elaborar i desenvolupar projectes tecnològics. • Aplicar de forma pràctca coneixements de mecànica, electricitat, electrònica i informàtca. • Valorar la possibilitat que els insttuts se’n puguin construir una d’igual o similar. • Testejar el tall i gravat de diferents materials.

TRAMUNTEC Introducció

Metodologia

En moltes ocasions volem tallar i/o gravar materials com el cartró i la fusta, i no disposem de la maquinària adequada. Donat que els preus dels models comercials encara són molt elevats i que a la província de Girona no hi ha cap FabLab (Laboratori de Fabricació digital), es proposa el disseny i autoconstrucció d’un disseny propi casolà amb elements de fàcil adquisició.

El procés de construcció d’una CNC làser és una actvitat molt transversal, de forma que es treballa el dibuix, la mecànica, l’electricitat, l’electrònica i la informàtca.

Materials i Vídeos

Després de la construcció de la CNC làser cal aprendre a ferla funcionar i com preparar els arxius gcode que entén la màquina. Els arxius GCODE es poden preparar amb Inkscape (sofware lliure). Disposa de molts plugins que li donen la capacitat de gravar i tallar. Es recomana utlitzar el JTech Photonics Laser Tool per gravar dibuixos i el Raster2laser Gcode per gravar fotografes. Per facilitar el procés s’han elaborat dues guies .

Disseny i muntatge -

Realitzar un esboç de l’estructura de la CNC. Dibuixar i acotar els perfls d’alumini . Dissenyar i imprimir les peces 3D que faran de suport. Defnir com serà la transmissió del capçal del làser. Triar la placa de control i fer un esquema del cablejat. Preparar llistat de material i comprar-lo. Començar a foradar els perfls i collar-los. Collar les peces 3D. Acoblar el làser. Cablejar la CNC per alimentar els motors pas a pas i el làser. La màquina no disposa de fnals de cursa. Carregar el frmware GRBL a l’Arduino Mega +Ramps i confgurar-lo. Fer comprovacions de moviment amb el GRBL Controller, que és el programari que envia els arxius GCODE a la CNC.

Conclusions La construcció d’una CNC làser casolana requereix de certa destresa, tant per l’ajust mecànic, com per la confguració dels paràmetres del frmware on es delimiten les velocitats i acceleracions de desplaçament, l’àrea de treball, etc. Tot i que a Internet es poden trobar bons tutorials de com fer aquests ajustaments. Sobretot cal remarcar que cal utlitzar en tot moment ulleres especials per protegir la vista dels refexos del làser. S’aconsella , com a mesura de seguretat complementària, que estgui ubicada dins d’una caixa amb un extractor de fum.

2017-18


Codi Morse Míriam Pujadas(1), Violeta Vitan(2) (1)Prof.

TRAMUNTEC

De Tecnologia, (2)Alumne 1r ESO; INS Illa de Rodes

El codi Morse és un mètode per transmetre informació telegràfica, utilitzant seqüències d'elements curts i llargs per representar les lletres, nombres, puntuació i altres caràcters especials d'un missatge. Els elements curts i llargs poden estar formats per sons o polsos, i se solen conèixer per "punts" i "ratlles". Va ser desenvolupat per Alfred Vail mentre col·laborava el 1835 amb Samuel Morse en la invenció del telègraf elèctric Font Viquipèdia(*)

Introducció

Metodologia

Per fabricar un telègraf casolà, utilitzarem una làmina de fusta, on a sobre muntarem un circuit elèctric que funcionarà amb 2 piles 1.5V en sèrie connectades a una bombeta led i brunzidor (connectats en sèrie entre ells)

La millor proposta pot ser aplicar la metodologia ABP d’aprenentatge basat en projectes. Es pot assignar com a treball individual o en grup. El material, llevat de la mateixa impressió 3D, és fàcil de trobar al taller de Tecnologia.

Materials

Vídeo

Muntatge - Fixar el paper amb cada lletra i número i la seva simbologia en Morse (part superior del llistó). - Fixar amb silicona el suport de la bombeta led, les dues piles(al centre) i el polsador (part baixa del llistó). - Tallar els cables de coure a la mida necessària, pelar i estanyar les puntes. - Soldar cada cable seguint l’esquema del circuit elèctric. - Soldar el brunzidor amb la bombeta Led connectant-les en paral·lel.

Conclusions Treballar aquest projecte ens permet mostrar experimentalment als alumnes les diferents propietats dels materials i que tinguin un primer contacte amb el món de l’electricitat. L’objectiu principal és reconèixer les propietats dels materials, aprendre a manipular un soldador elèctric i familiaritzar-se amb la representació dels circuits elèctrics.

(*) https://ca.wikipedia.org/wiki/Codi_Morse

2017-18


Coet propulsat per aigua Miquel Asenjo (3,2 ); Marc Bassegoda (3,2); Killian Pérez (3,2); Pau Villen (3,2); Lluc Paret (3,2); Pau gorgot (3,2); Nil Richard (3,2); Marta Sendra(1,2); Rafael Fernández(1,2) (1)Prof. De

Tecnologia; (2)INS Cendrassos; (3)Alumne

El coet propulsat amb aigua es proposa amb l’objectiu d’assolir vàries fites bàsiques: Fer servir el procés tecnològic per crear objecte amb la forma d’un coet amb material reciclat. Conscienciar de la importància de donar una nova utilitat a material en desús. Treballar amb diferents materials accessibles, fent servir les eines adequades seguint protocols estàndards de seguretat. Engrescar en la creació d’un coet, que és molt vistós i divertit, i entendre’n el principi de funcionament.

Introducció

Metodologia

Construir un coet propulsat amb aigua a raig a partir de materials amb nul·la o baixa funcionalitat, perquè els considerem com residus, i sense que hi hagi d’haver una despesa econòmica.

La construcció es pot dur a terme per parelles o individualment, per fomentar el treball en equip i l’entesa.

Aquest sistema és una bona manera d’aprendre a donar un nou valor a aquests materials i potenciar el seu reciclatge, contribuint en la protecció del medi ambient en no haver de consumir nous materials.

L’activitat és moderadament transversal, de tal forma que a les habilitats manuals pròpies de qualsevol procés constructiu s’uneix el dibuix tècnic i les competències digitals pròpies a l’hora d’elaborar la memòria constructiva final del projecte que ha de contenir una portada, índex, antecedents o satisfacció de necessitats, objectius, llistat de materials, procediment constructiu, plànols, etc.

Materials Es pot utilitzar qualsevol tipus de material no caduc susceptible de ser llençat a les escombraries.

Muntatge -

-

Dibuixar en un o varis plànols de les diferents peces dissenyades per construir el coet (en funció de la complexitat del mateix) tot afegint una llegenda descriptiva dels materials utilitzats. Construir-ho segons les especificacions dels plànols a escala natural. Unir les diferents peces per crear el coet fent servir coles d’ús quotidià. Realitzar una memòria descriptiva on s’especificarà les següents parts: les diferents etapes constructives (a través d’un recull fotogràfic veient tota l’evolució del procés), el llistat de tot el material de reciclatge utilitzat i les conclusions després d’haver fet el vol definitiu, indicant què ha anat bè, què no, i per què, per avaluar la viabilitat del projecte.

Conclusions La construcció d’un coet propulsat per un ragi d’aigua és una activitat molt creativa si no es guiada. A més a més el dia de llançament és un dia festiu i el que allà es viu sol retenir-se a la memòria. Tot això ajuda a entendre el principi de funcionament d’un coet, que obeeix a una de la les lleis de Newton i a retenir-ho. A més, el coet és una aplicació pràctica i directa que permet posar en pràctica el conegut procés tecnològic.

2017-18


Cotxe elèctric Pau Villen (3,2); Aniol Cortada (3,2); Marta Sendra(1,2); Rafael Fernández(1,2) (1)Prof. de Tecnologia; (2)INS Cendrassos ; (3)Alumne El cotxe elèctric s’ha dissenyat amb l’objectiu d’assolir vàries fites, que son: Fer servir el procés tecnològic per crear una joguina que es mogui de forma autònoma. Aplicar de forma pràctica un sistema de transmissió del moviment, entre un motor elèctric i les rodes, per aconseguir el moviment. Treballar amb fusta, fent servir les eines adequades i unir peces de diferents materials, bàsicament amb unions cargolades i cola termoplàstica. Crear un circuit elèctric senzill que alimenti el motor i fer servir el soldador per fixar les peces.

Introducció

Metodologia

Construir un cotxe elèctric a partir d’elements senzills i econòmics és un bon sistema per aprendre com funcionen els engranatges, que mouen les rodes del cotxe a partir d’un petit motor elèctric.

La construcció es pot dur a terme de forma individual o per parelles, si es vol estalviar material i/o temps.

El sistema consisteix en un motor, alimentat per dues piles AA d’1,5V cadascuna, una politja, que s’uneix a l’eix del motor mitjançant una goma elàstica, i un parell de rodes dentades, que conformen una transmissió reductora de velocitat.

L’activitat és moderadament transversal, de tal forma que a les habilitats manuals pròpies de qualsevol procés constructiu s’uneix el dibuix tècnic i les competències digitals pròpies a l’hora d’elaborar la memòria constructiva final del projecte que ha de contenir una portada, índex, antecedents o satisfacció de necessitats, objectius, llistat de materials, procediment constructiu, plànols, etc.

Materials i Vídeos

Muntatge -

-

-

-

Dibuixar en un plànol les peces de fusta que haurem de crear i l’esquema elèctric unifilar. Retallar totes les peces de fusta necessàries i foradarles segons els plànols. Crear la transmissió cargolant en els eixos els engranatges, les rodes, i la politja, tot fent servir peces de fusta com a suports. Crear també la direcció del cotxe. Enganxar els suports de fusta on s’ha creat la transmissió a la base de fusta. Enganxar també la direcció. Enganxar tots els components elèctrics a la base de fusta (motor, portabateries, interruptor). Soldar els cables fixant-se en la polaritat del motor. Crear una carcassa amb cartró o similar, amb un disseny propi, per personalitzar cada cotxe.

Conclusions La construcció del cotxe sol ser força engrescadora donat que permet contextualitzar els coneixements teòrics de l’aula. El cotxe és una aplicació pràctica i directa d’un sistema de transmissió de moviment a base d’engranatges. L’objectiu del sistema és el de disminuir la velocitat de les rodes respecte a la de l’eix del motor a la vegada que augmenta la força en les rodes. A banda d’allò anterior també permet treballar la fusta, conèixer les unions cargolades i afegir un sistema elèctric senzill que proveeix l’energia necessària per moure tot el conjunt.

2017-18


Cotxe elèctric

Daniel Candelera (1) Prof. de Tecnologia; Silvia Torres (2)INS Ramon Muntaner El cotxe elèctric s’ha dissenyat amb l’objectiu d’assolir vàries fites, que son: • Fer servir el procés tecnològic per crear una joguina que es mogui de forma autònoma. • Aplicar de forma pràctica un sistema de transmissió del moviment, entre un motor elèctric i les rodes, per aconseguir el moviment. • Crear un circuit elèctric senzill que alimenti el motor i fer servir el soldador per fixar les peces.

TRAMUNTEC Introducció

Metodologia

Construir un cotxe elèctric a partir d’elements senzills i econòmics és un bon sistema per aprendre com funcionen els engranatges, que mouen les rodes del cotxe a partir d’un petit motor elèctric.

La construcció s’ha dut a terme de forma individual. L’activitat és moderadament transversal, de tal forma que a les habilitats manuals pròpies de qualsevol procés constructiu s’uneix el dibuix tècnic i les competències digitals pròpies a l’hora d’elaborar la memòria constructiva final del projecte que ha de contenir una portada, índex, antecedents o satisfacció de necessitats, objectius, llistat de materials, procediment constructiu, plànols, etc.

El sistema consisteix en un motor, alimentat per dues piles AA d’1,5V cadascuna, dues politges, que s’uneix a l’eix del motor mitjançant una goma elàstica, i una altre que s’uneix al eix de les rodes, que conformen una transmissió reductora de velocitat.

Materials i Vídeos

Muntatge - Dibuixar en un plànol les peces de cartró que haurem de crear i l’esquema elèctric unifilar. - Retallar totes les peces de cartró necessàries i foradar-les segons els plànols. - Crear la transmissió cargolant en els eixos , les rodes, i les politges, tot fent servir peces de cartró com a suports. Crear també la direcció del cotxe. - Enganxar els suports de cartró on s’ha creat la transmissió a la base de cartró. Enganxar també la direcció. - Enganxar tots els components elèctrics a la base de fusta (motor, portabateries, interruptor). Soldar els cables fixant-se en la polaritat del motor. - Crear una carcassa amb cartró o similar, amb un disseny propi, per personalitzar cada cotxe.

Conclusions La construcció del cotxe sol ser força engrescadora donat que permet contextualitzar els coneixements teòrics de l’aula. A banda d’allò anterior també permet treballar la fusta, conèixer les unions cargolades i afegir un sistema elèctric senzill que proveeix l’energia necessària per moure tot el conjunt.

2017-18


El cotxe ovoide Jordina Díaz, Eli Diallo, Brisa bonachera, Mireia Arranz, Max Chico, Kadi Diallo Prof. Àlex Salgado i Carmina Luque. INS Alexandre Deulofeu, Figueres

TRAMUNTEC

Aquest cotxe ovoide s’ha dissenyat amb l’objectiu de: • Posar en pràctica els coneixements de circuits elèctrics per crear un robot que es mou endavant. • Entendre el funcionament i ús de les rodes excèntriques. • Treballar diferents materials, màquines i eines, com el plàstic i la plegadora o el soldador i l’estany.

Introducció

Metodologia

Construir un cotxe amb rodes ovoides permet posar en

La construcció s’ha dut a terme en grups de 2 alumnes a

pràctica coneixements teòrics treballats a l’aula, alhora

nivell de 2n d’ESO, repartint la feina per sessions.

que es treballen diferents materials i eines.

El projecte s’ha dut a terme un cop de setmana, en hores de grup partit, complementant les classes de grup sencer.

Muntatge -

Fer croquis del muntatge i el disseny.

-

Tallar un rectangle de plàstic de 7x13cm.

-

Marcar els punts on haurem de foradar per situar el cargol i els leds abans de plegar.

-

Fer els corresponents forats.

-

Donar forma amb la plegadora.

-

Dibuixar i taller les rodes excèntriques i fer el forat

corresponent per situar l’eix. -

Soldar el circuit elèctric format per un portapiles, un

Conclusions

motor i un interruptor. -

Acoblar el circuit a la base de plàstic amb silicona.

La construcció d’aquest robot ha permès entendre la

-

Muntar les rodes.

simbologia dels circuits elèctrics i la seva correspondència

-

Col·locar el cargol que farà de contrapès.

amb els elements reals.

-

Comprovar el funcionament.

La part de disseny ha estat lliure, on cada grup mostrava la seva creativitat.

2017-18


DESHIDRATADOR SOLAR IOT Joan Pellicer (1)Prof. de Tecnologia; (2)INS Cendrassos

TRAMUNTEC

El deshidratador d’aliments s’ha dissenyat i construït amb l’objectiu d’assolir vàries fites, que són: • Aplicar de forma pràctica tècniques de conservació d’aliments utilitzant el sol com a font energètica. • Valorar la possibilitat que l’alumnat se’n pugui construir un d’igual o similar a 2n d’ESO. • Testejar la possibilitat d’aplicar IoT (Internet of Things) per monitoritzar l’evolució de la temperatura i la humitat a l’interior del deshidratrador.

Introducció

Metodologia

Es tracta de construir d’un deshidratador de fruita, per entendre de forma pràctica, com funciona aquesta tècnica de conservació d’aliments.

El procés de construcció del deshidratador és una activitat molt transversal, de forma que es treballa el dibuix, la fusta, l’electricitat, l’electrònica i la informàtica. Es pot realitzar en grups de 2 o 3 alumnes.

Normalment quan és temporada de fruita se’n produeix un excedent i es fa malbé. Amb la utilització d’aquest deshidratador podrem conservar aquestes fruites durant molt temps. Es poden deshidratar: maduixes, pinyes, mangos, tomates… només cal tallar la fruita en trossos de 1cm de gruix i en una setmana de bon temps amb sol i/o vent, ja estarà deshidratada.

Les dades de temperatura i humitat recopilades al núvol es poden visualitzar des del mòbil i l’ordinador en format numèric i en format de gràfica. També es poden descarregar en format .csv per treballar-les en un full de càlcul o Excel.

El procés de deshidratació requereix d’unes temperatures determinades. Per a tenir el procés monitoritzat s’hi ha afegit una petita placa connectada a Internet per wifi, que va enviant les dades de temperatura i humitat a un servidor (o Broker), on es poden visualitzar i descarregar des de qualsevol part del món amb el mòbil. La connexió de qualsevol dispositiu a Internet s’anomena IoT (Internet of Things o Internet de les coses).

Materials i Vídeos

Disseny i muntatge -

Realitzar un esbós de com ha de ser la caixa de fusta. Dibuixar i acotar les mides de la caixa. Fer un llistat del material necessari. Tallar la fusta i construir la caixa. Fer dos orificis oposats de ventilació, d’uns 50mm de diàmetre i tapar-los amb xarxa mosquitera d’alumini o inox. Folrar l’interior amb material de color negre per tal que absorbeixi millor la radiació solar i augmenti la temperatura al seu interior. Construir un o dos sedassos, per posar la fruita, amb llistons de fusta i xarxa mosquitera d’alumini o inox. Acoblar una petita caixa de plàstic que contindrà la placa IoT.

Conclusions La construcció d’aquest deshidratador solar és una experiència similar a la construcció d’una cuina solar, que es realitza amb els alumnes de 2n d’ESO, però el resultat, en aquest cas, és molt més funcional i aplicable a la vida real. També aporta el valor afegit d’aprendre a treballar amb IoT i el fet de poder utilitzar les dades reals recollides per fer part dels exercicis de full de càlcul, que estipula el currículum de Tecnologia per a aquest nivell educatiu.

2017-18


TRAMUNTEC

‒ ‒ ‒ ‒ ‒


Estructura triangulada de paper (3,2),

Lluc Alegrí Lluís Giralt (3,2), Pau Villen (3,2),Olga Parnau (3,2), Laia Perarnau (3,2), Rafael Fernández(1,2); Marta Sendra(1,2) (1)Prof.

De Tecnologia; (3)Alumne ; (2)INS Cendrassos

Una estructura és el conjunt d’elements que, a més d’aguantar-se a ell mateix, constitueix el suport d’altres sistemes més complexes. Cada element d’una estructura ha de resistir diferents tipus de forces sense deformar-se ni trencar-se. Els tres tipus d’esforços més importants que actuen sobre l’estructura són compressió, tracció i flexió.

Introducció

Metodologia

Es tracta de la realització d’una estructura triangular amb paper per demostrar que és possible aconseguir estructures resistents a partir de materials que poden semblar que no ho són. La forma de la coberta és lliure. Pot ser un edifici amb 2 o més cobertes diferents i a alçades diferents. L’estructura de la coberta ha d’estar sobre l’estructura triangulada de l’edifici. Les tres condicions que s’han de complir són: estabilitat, resistència i rigidesa.

La millor proposta pot ser aplicar la metodologia ABP d’aprenentatge basat en projectes. Aquest treball el fan per parelles. El material, se’ls proposa que sigui paper reciclat. És una manera fàcil de poder comprovar la importància de la triangulació de les estructures.

Materials Base del terra: Fusta Pals: paper reutilitzat i agulles de fer mitja. Per enganxar: cola d’impacte, silicona calenta i cola de barra.

Vídeo Muntatge - Primer cal decidir el tipus d’estructura que es vol fer. - Dibuixar les bigues i els pilars per poder saber la mida de les barres. - Començar a fer les barres de les estructures a la mida corresponent. Per fer les barres es va enrotllant el paper , pots fer servir elements rodons com element auxiliar com per exemple : un bolígraf,una agulla de fer mitja, per aconseguir que tots tinguin el mateix gruix. - Muntar les encadellades. - Fer la coberta - Muntar els pilars i fer la triangulació. - Unir les pilars amb la coberta

Conclusions Treballar aquest projecte ens permet aprofundir en el coneixement de les estructures, entendre la importància de la triangulació, aprendre que la forma de l’estructura és important per poder estalviar material i finalment comprovar que un material que en principi no creuen capaç de suportar esforços al modificar-li la forma aguanta molt de pes.

2017-18


Els fars de Menorca Frederic Luque(1,2) (1)Prof. De Tecnologia; (2)INS Vallvera

TRAMUNTEC

Qualsevol que hagi passat unes vacances a Menorca o estigui planejant fer-ho sabrà que un de les icones més representatives de la illa són els seus fars. Aquestes increïbles construccions, que en el seu moment van servir de guia a nombrosos vaixells que arribaven a terres balears, s'han conservat fins a convertir-se en espectaculars miradors o restaurants. Et vens amb nosaltres a descobrir els fars més bonics de Menorca*?

Introducció

Metodologia

T'agradaria saber quins fars són d'imprescindible visita en les teves vacances a Menorca? Aquí et deixem una representació real amb els 5 fars més bonics de l’illa, que pots recórrer còmodament amb un cotxe de lloguer, la millor opció per descobrir cada racó de Menorca.

La construcció dels fars es recomana que sigui en parelles amb un màxim de tres alumnes per far, per així tothom poder aportar en la construcció d’aquests. Es realitzarà primerament la repartició dels diferents fars a cada grup, i se’ls farà fer un esbós del muntatge i del material que ells creuen que necessitaran.

Materials

Vídeo

Muntatge - Realitzar la base del far amb taulons de fusta. - Fer un prisma rectangular amb llistons de fusta de l’alçada del far escollit. - Unir totes les peces fent servir claus, cola blanca, esquadres i cargols, silicona, etc.. - Recobrir el far amb cartró per donar l’efecte cilíndric. - Dissenyar la col·locació del motor i la làmpada. - Decorar amb trossos de fusta, cartró i pintar en funció del far. - Instal·lar tot el cablejat correctament.

Conclusions Un cop finalitzada la construcció dels fars, cada alumne haurà de fer una fitxa explicant el que transmet cada far amb ajuda d’Internet. Es una forma de poder treballar diversos temes de mecanització i instal·lacions elèctriques en un mateix projecte i que els alumnes puguin veure el seu treball amb una finalitat.

(*) https://bit.ly/2HOvqHx

2017-18


El Flamenc

(1)

Sílvia Torres Laura Santmiquel (2) Prof. de Tecnologia; INS Ramón Muntaner

El Flamenc s’ha dissenyat amb l’objectiu d’assolir vàries fites, que son: • Fer servir el procés tecnològic per crear una làmpada de leds • Treballar amb fusta, fent servir les eines adequades i unir peces de diferents materials.

TRAMUNTEC Introducció

Metodologia

Construir un Flamenc a partir d’elements senzills i econòmics és un bon sistema per aprendre com va un circuit elèctric.

La construcció s’ha dut a terme de forma individual.

El sistema consisteix en un cable de leds i dius piles cilíndriques de 1,5V.

L’activitat és moderada-ment transversal, de tal forma que a les habilitats manuals pròpies de qualsevol procés constructiu s’uneix el dibuix tècnic i les competències digitals pròpies a l’hora d’elaborar la memòria constructiva final del projecte que ha de contenir una portada, índex, antecedents o satisfacció de necessitats, objectius, llistat de materials, procediment constructiu, plànols, etc.

Muntatge - Dibuixar en un plànol les peces de fusta que s’han de crear. - Retallar totes les peces de fusta necessàries i foradar-les segons els plànols. - Pintar les fustes i la base. - Enganxar el flamenc entre les dues cares i enganxar-lo a la base. - Decorar-ho amb plantes del paradís i un llac.

Conclusions La construcció del Flamenc ha estat una mica difícil ja que al principi no s’aguantava però ho vaig acabar solucionant. També em va costar bastant l’hora de decorar-lo perquè no hi sabia que posar. Finalment em vaig decantar per posar les plantes i flors paradisíaca conjuntament amb el llac.

2017-18


Fonocaptors Assumpte Sunyer; Alón Epstein (1)Prof. de

TRAMUNTEC

Tecnologia; (2)INS Illa de Rodes

El fonocaptor de la meva guitarra ha estat construït per tal de complir els objectius següents: • Comprendre els components que els formen i com determinen el so de la guitarra. • Ser capaç d’imitar un disseny de fonocaptors professionals amb materials barats i fàcils de trobar en qualsevol poble, a part del fil de la bobina. • Aprendre a manejar part del cablejat intern de la guitarra • Tenir una guitarra amb un so creat per mi, per dolent que sigui.

Introducció

Metodologia

En una guitarra elèctrica hi ha múltiples factors que provocaran que el so obtingut sigui de màxima qualitat o completament espantós. Com que es tracta d'un tema tant interessant per a mi, he decidit fer tres parts pràctiques en comptes d'una. La primera consisteix en realitzar un canvi de fonocaptors d'una guitarra vella i trencada que tinc. La segona part consisteix en fer un model teòric de les pastilles. L'última part i la més complicada consisteix en construir unes pastilles o fonocaptors amb les meves pròpies mans.

La construcció es pot dur a terme de forma individual ja que són passos successius i per tant no es pot dividir la feina.

Materials i Vídeos

L’activitat és d’una dificultat relativament elevada ja que es necessiten coneixements de circuiteria i saber utilitzar un soldador i trepant de manera molt precisa ja que qualsevol error pot perjudicar greument en el so obtingut en el cas del soldador, en el cas del trepant només s’haurien de tornar a allar les bases del fonocaptor (a mi m’ha passat varies vegades). També es necessita molta paciència sobretot a l’hora de canviar els fonocaptors ja que requereix molt de temps.

Muntatge -

-

-

Tallem els palets de fusta amb la mida de la base del fonocaptor. Els farem sis forats, seguint les mesures preses del fonocaptor real, on hi aniran els cargols. Col·loquem els cargols entre dues bases, separant aquestes el màxim possible. Partim els imants en meitats i els col·loquem en la part inferior dels sis cargols, per imantar-los i que puguin imantar les cordes. Contactem una empresa de bobinats per tal que ens facin la bobina i que soldin un cable a cada extrem del filferro. Amb els coneixements adquirits de l’experiment de canviar dos fonocaptors, col·loquem el nostre fonocaptor en la guitarra.

Conclusions Com conclusions generals del treball, estic molt satisfet ja que el meu principal objectiu era conèixer més sobre la meva passió i ho he aconseguit. També vaig posar-me el repte de fer tres parts pràctiques en comptes d’una, amb diferents finalitats i diferents conclusions, per tal d’aprofitar al màxim l’oportunitat que presenta aquest treball per tenir una excusa d’ anar més enllà del que mai hauria trobat en fòrums de Google i arribar a conclusions pròpies basades en experiències pròpies, i també ho he aconseguit, malgrat totes les dificultats i proves que m’han anat sortint a mesura que feia aquest treball.

2017-18


Helicòpter

Silvia Torres, Martí Bosch, Pau Domínguez (1) Prof. de Tecnologia; (2)INS Ramon Muntaner

TRAMUNTEC

L’helicòpter s’ha dissenyat amb l’objectiu d’assolir vàries fites, que son: • Fer servir el procés tecnològic per crear una joguina que es mogui de forma autònoma. • Aplicar de forma pràctica un sistema de transmissió del moviment, entre un motor elèctric i les aspes, per aconseguir el moviment. • Treballar amb fusta, fent servir les eines adequades i unir peces de diferents materials, bàsicament amb soldadura, cinta americana i cola termofusible (silicona). • Crear un circuit elèctric senzill que alimenti el motor i fer servir el soldador per fixar les peces.

Introducció

Metodologia

Construir un helicòpter a partir d’elements senzills i econòmics es una manera d’apendre com combinar l’electricitat i el moviment al mateix temps , que mou les hèlix gràcies a un motor elèctric junt amb l’electricitat.

La construcció s’ha dut a terme amb parelles, per estalviar material i/o temps.

Materials i Vídeos

L’activitat és moderadament transversal, de tal forma que a les habilitats manuals pròpies de qualsevol procés constructiu s’uneix el dibuix tècnic i les competències digitals pròpies a l’hora d’elaborar la memòria constructiva final del projecte que ha de contenir una portada, índex, antecedents o satisfacció de necessitats, objectius, llistat de materials, procediment constructiu, plànols, etc.

Muntatge - Tallar l’ampolla per la part del tap més o menys fin a la meitat - Agafem un pal de polo i l’enganxem a una superfície rodona que serà el que tapara el forat de l’ampolla - Després utilitzem els escuradents per a fer més forta la unió de l’ampolla amb la resta de l’helicòpter. - Abans de enganxar-ho a l’ampolla hem de ficar la pila a dintre l’ampolla, i i soldem els cables a cada pol. - Una vegada enganxat. Fem dos forats a l’ampolla petits per treure els cables que aniran connectats a l’interruptor i el motor elèctric. - Enganxem l’interruptor a la part de fusta.(pot estar col·locat a la part de dalt o a la part de baix depenent de la allargada dels cables). - I connectem un cable a l’interruptor i l’altre al motor. que amb un forat l’hem enganxat a la part superior de la ampolla. - I després el pintes al teu gust.

Conclusoins La construcció de l’helicòpter sol ser força engrescadora donat que permet contextualitzar els coneixements teòrics de l’aula. L’helicòpter és una aplicació pràctica i directa d’un sistema de moviment rotatori. L’objectiu del sistema és el de fer rotar l’hèlix. A banda d’allò anterior també permet treballar la fusta, conèixer les unions cargolades i afegir un sistema elèctric senzill que proveeix l’energia necessària per moure tot el conjunt.

2017-18


Joc de sobretaula Miquel Risco(1,2); Anna Asparó(1,2) (1)Prof. de Tecnologia; (2)INS Cendrassos

TRAMUNTEC

El joc de sobretaula s’ha dissenyat amb l’objectiu d’assolir vàries fites bàsiques: • Fer servir el procés tecnològic per crear un joc de sobretaula amb material reciclat. • Conscienciar de la importància de donar una nova utilitat a material en desús. • Treballar amb diferents materials accessibles, fent servir les eines adequades seguint protocols estàndards de seguretat. • Engrescar en la creació d’un entreteniment treballant en equip.

Introducció

Metodologia

Construir un joc de sobretaula a partir de materials amb nul·la funcionalitat i sense despesa econòmica és un bon sistema per aprendre a donar-los un nou valor i potenciar el seu reciclatge contribuïm en la protecció del medi ambient.

La construcció es pot dur a terme per parelles o grups de tres alumnes, per fomentar el treball en equip i l’entesa.

El projecte consisteix en idear un joc maximitzant l’ús de material reciclat, construir-lo i presentar-lo juntament amb una memòria descriptiva de tot el procés.

L’activitat és moderadament transversal, de tal forma que a les habilitats manuals pròpies de qualsevol procés constructiu s’uneix el dibuix tècnic i les competències digitals pròpies a l’hora d’elaborar la memòria constructiva final del projecte que ha de contenir una portada, índex, antecedents o satisfacció de necessitats, objectius, llistat de materials, procediment constructiu, plànols, etc.

Materials Es pot utilitzar qualsevol tipus de material no caduc susceptible de ser llençat a les escombraries.

Muntatge -

-

Dibuixar en un o varis plànols les diferents peces dissenyades per fer el joc (en funció de la complexitat del mateix) afegint una llegenda descriptiva dels materials utilitzats. Construir-les segons les especificacions dels plànols a escala natural. Unir-les per crear els diferents elements del joc i així tenir una unitat real operativa. Realitzar una memòria descriptiva on s’especificarà les següents parts: la normativa vigent del joc, les diferents etapes constructives del mateix (a través d’un recull fotogràfic veient tota l’evolució del procés), per una banda el llistat de tot el material de reciclatge utilitzat i per l’altra, el material secundari que no és de reciclatge, necessari per la viabilitat del projecte.

Conclusions La construcció del joc sol ser força engrescadora donat que permet contextualitzar coneixements teòrics de l’aula (principalment eines de taller i dibuix tècnic). A més, el joc és una aplicació pràctica i directa que permet treballar diferents materials que inicialment eren de rebuig i que gràcies a seguir un procés tecnològic esdevenen aprofitables.

Alumnes 1r ESO participants: Guillem RICO, Martí VILLÉN, Dani CHÁVEZ, Olga DARNÉS, Lena RODRÍGUEZ, Carlos SANZ, Houda MEZOUAK.

2017-18


Làmpada LED

Alumnes(1), Andreu Rosell(2) Alumnes 2n d’ESO(1). Prof. de Tecnologia(2); INS Illa de Rodes

TRAMUNTEC

La làmpada LED s’ha dissenyat amb l’objectiu de: ● Aprendre els conceptes de corrent continu i altern, polaritat del corrent i llei d’Ohm. ● Treballar amb fusta, fent servir les eines adequades i unir peces de diferents materials, amb unions encolades i cola termoplàstica. ● Treballar el circuit elèctric, tant la part de la soldadura com la dels components que hem utilitzat (led, resistència, interruptor i carregador de mòbil)

Introducció

Muntatge

Construir un llum de nit per a nens, utilitzant material reciclat com són els carregadors de mòbil vells. Una resistència, un interruptor i un led. És un projecte molt senzill i entretingut, sobretot pels alumnes de primer cicle d’ESO, on aprenen els conceptes bàsics de l’electricitat.

- Tallar tres peces de fusta: dos peces de 3x9, i una de 9x9. - Foradar una peça de 3x9 amb un forat al centre per l’interruptor; foradar també la peça quadrada amb un forat al centre pel LED. I encolar-les totes tres. - A partir d’aquest pas, sota la base quadrada, creem el següent muntatge:

Materials i Vídeos

Conclusions

Metodologia

La construcció de la làmpada LED ens ha servit per veure que poden reciclar coses, com són carregadors de mòbil vells i donar-los una segona vida funcional. També ens ha permès treballar amb diferents materials, com són la fusta, el plàstic i components elèctrics.

Aquesta activitat pot ser realitzada tant per parelles com individualment, tot i que nosaltres hem preferit fer-la individual doncs és un circuit elèctric bàsic. L’activitat relaciona el que hem estudiat aquest any (corrent altern, corrent continu, polaritat i Llei d’Ohm). S’ha treballat el polímetre o tester per saber si el carregador del mòbil es podia reciclar i la tensió que ens donava. A més de trobar la polaritat de cada cable. També permet introduir la creació i disseny de circuits amb l’eina tecnologica Crocodile.

2017-18


MADERABDE Abdellatif Kadoumi El Hasani(1), Hao Yang(2),Sheng Ye(3),Oscar Santana(4). Lluís Colomer(5) Alumnes 4t ESO(1-4). Prof. de Tecnologia(5); INS Illa de Rodes Maderabde s’ha dissenyat amb l’objectiu d’assolir vàries fites, que son: • Fer servir el procés tecnològic per crear un "instrument" fet amb eines de l'aula. • Aplicar de forma pràctica un sistema amb infrarojos i sobre d'aquest ficar-hi un làser i quan passem la ma sobra, el sensor deixa de rebre la llum del làser y sona una nota musical • Treballar amb fusta, fent servir les eines adequades i unir peces de diferents materials, bàsicament amb unions cargolades i cola termoplàstica. • Crear un circuit elèctric senzill que alimenti el làser, infrarojos i el brunzidor.

TRAMUNTEC Introducció

Metodologia

Construir una piano a partir d’elements senzills i econòmics és un bon sistema per aprendre com funcionen els sensors de llum i l’arduino.

La construcció es pot dur a terme de forma individual o per parelles, si es vol estalviar material i/o temps.

El sistema consisteix en els làsers, l’arduino i els sensors de llum, alimentats directament per l’arduino amb un carregador mòbil a 5V, un altaveu per el que també utilitzem un carregador mòbil de 5V, el qual reprodueix les notes.

L’activitat és moderadament transversal, de tal forma que a les habilitats manuals pròpies de qualsevol procés constructiu s’uneix el dibuix tècnic i les competències digitals pròpies a l’hora d’elaborar la memòria constructiva final del projecte que ha de contenir una portada, índex, antecedents o satisfacció de necessitats, objectius, llistat de materials, procediment constructiu, plànols, etc.

Materials i Vídeos

Muntatge - Dibuixar en un plànol les peces de fusta que haurem de crear i l’esquema elèctric unifilar. - Retallar totes les peces de fusta necessàries i foradar-les segons els plànols. - Enganxar els suports de fusta. Enganxar també la la caixa on anirà el muntatge. - Enganxar tots els components elèctrics a la base de fusta (Arduino, altaveu, sensors de llums i els làsers).

Conclusions Maderabde es un projecte bastant creatiu en el que es produeixen sons mitjançant infrarojos controlats per l’arduino

2017-18


Martinet o mall de forjar PROFESSOR: Jaume Salvat ALUMNES: 4t ESO Promoció 92-93

TRAMUNTEC Introducció

Metodologia

Aquest és un projecte de ja fa uns quants anys de 4t. ESO on els alumnes proposaven diversos mecanismes, els estudiàvem i finalment es feia la construcció d’un prototipus real a escala. Aquest mecanisme imita tota l’estructura d’una farga catalana a partir d’una roda hidràulica, fins al mall de forjar.

Aquest és un treball que fèiem per projectes, ja a l’any 92-93, tot just començada la Reforma Educativa. En grups de dos o tres alumnes, dins del que en dèiem Crèdits Variables. A part de fer la proposta, els mateixos alumnes triaven els materials per fer la construcció. La condició era que fossin materials diversos i fàcils de trobar.

Materials Fusta, llistons de diferent perfils i mesura, cargols i femelles, visos de diferents mides, materials diversos, motor del mecano,corretja de transmissió, pila de 4,5V, interruptor i material pel cablejat.

Muntatge En primer lloc es feia un esbós a ma alçada en aquest cas la idea va sortir d’una imatge del mateix llibre de tecnologia de 3r, ESO. Seguidament es proposaven unes mides i es començava a dibuixar el plànol a tres vistes del que seria la maqueta.. La feina més complexa va ser dissenyar unes plantilles amb paper per fer els diferents engranatges d’espigues de fusta i de la roda hidràulica. A continuació va caldre mecanitzar els forats, tallar i fixar les espigues i una vegada aconseguit tot plegat ajustar tot el procés per obtenir el moviment. Finalment i per poder fer girar la roda es va acoblar un motor del mecano amb una corretja, també va ser necessari calcular el reductor per simular un moviment quasi real.

Vídeo

Conclusions Amb aquest tipus de projectes els alumnes a part de conèixer molt bé els diferents mecanismes, es familiaritzaven amb els mètodes de treball de taller: eines, materials i normes de seguretat, era un projecte global de tecnologia, amb fases de disseny, oficina tècnica, pressupostos, recerca històrica i treball d’equip.

(*) https://goo.gl/1EfcJS

2017-18


Peça de roba modificada A partir d'una peça de roba desgastada o en desús i de materials i eines tant senzilles com agulla de cosir, agulla d'embastar, didal, tisores i fil es pot donar una nova vida a la peça transformant-la en un altre objecte útil.

TRAMUNTEC Introducció

Metodologia

Es tracta de ser enginyós i trobar una nova aplicació a una peça de roba ja desgastada o que no es fa servir, d'aquesta manera s'aconsegueix allargar la vida al teixit. Com a exemples, presentem: 1. Mitjò transformat en un objecte decoratiu (ninot de neu) 2. Corbata transformada en un complement per a guardar el telèfon mòbil. 3. Coixinera transformada en una bossa de mà 4. Pantaló texà transformat en una bossa de mà

Es duen a terme les operacions bàsiques relacionades amb la confecció d'una peça de roba. Marcar el teixit, tallar-lo, embastar-lo i cosir-lo. El fet de realitzar la confecció sobre una peça de roba ja creada implica, en algunes ocasions, haver de descosir i retallar abans d'iniciar el procés de marcatge del patró.

Projectes 3 i 4

Projectes 1 i 2

Mitjó

Coixinera

Bossa de mà

Pantaló texà

Bossa de mà

Objecte decoratiu

Conclusions Corbata

Complement per a guardar el telèfon mòbil

En aquest projecte, dedicat a la confecció, l'alumne adquireix habilitat en enfilar l'agulla, realitzar diferents tipus de puntada i realitzar el punt de final de puntada. També desenvolupa l'enginy al fer l'esforç de pensar futures utilitats que pot tenir una peça de roba.

(*) https://goo.gl/1EfcJS

2017-18


Motor d'explosió Alumnes de 3r d'ESO – curs 2016/17 - Institut El Pedró

Un mecanisme de biela-manovella és un tipus de mecanisme que transforma un moviment rotatori en moviment rectilini o viceversa segons els casos. S'usa per exemple en altres mecanismes més complexos, premses, bombes de fluids, màquines d'estampació, etc. Font Viquipèdia(*)

TRAMUNTEC Introducció

Metodologia

Aquest projecte és un projecte de l’apartat de màquines tèrmiques ( motors ) fet al final del tercer trimestre, és un projecte en el que cal posar en pràctica tots els coneixements adquirits durant el curs: dibuix, estructures, maquines i mecanismes, així com la construcció de maquetes amb una certa precisió. La proposta consisteix en fer la construcció d’un mecanisme de biela i cigonyal que mou un pistó a dintre d’un cilindre.

Aquest es un treball fet entre dos alumnes pel mètode dels projectes per treballar els mecanismes de transmissió del moviment així com la construcció de maquetes a escala. La proposta en aquest cas la va fer el professor i es la mateixa maqueta per tots els grups. Els alumnes poden proposar propostes de millora del projecte. Com que no es disposa de massa temps per aquest projecte, s’ha optat per donar una plantilla a escala 1/1 per mecanitzar les diferents peces. Aquest projecte es fa entre dos alumnes que s’han de repartir la feina; un l’estructura i l’altre els mecanismes. Finalment els alumnes elaboren un full de treball de tot el procés.

Materials Fusta de contraplacat , llistons de diferent perfils i mesura, cargols i femelles, visos de diferents mides, materials diversos, barra roscada, cola de fusta, peces i perfils del mecano, filferro i pot de rodet de fotos transparent.

Vídeo Muntatge En primer lloc es va repartir una plantilla amb les mides de tot el conjunt, seguidament es van buscar els materials i es va començar per tallar la base de l’estructura, a continuació es va mecanitzar el cigonyal i es va construir la biela, tot seguit es van situar els suports de tots els elements del conjunt i es va procedir al muntatge per separat fins aconseguir el moviment correcte. Finalment es va adaptar un motor amb vis ens fi per donar moviment a tot el conjunt i es va fer la instal·lació elèctrica corresponent.

Conclusions Amb aquest tipus de projectes els alumnes a part de conèixer molt be els diferents mecanismes, es familiaritzen amb els mètodes de treball de taller. En aquest cas ha servit per entendre com un moviment alternatiu es pot convertir en rotatiu o a l'inrevés.

(*) https ://ca.wikipedia.org/wiki/Mecanisme_de_biela-manovella

2017-18


Estructura 1 Pont de Londres

TRAMUNTEC

PROFESSOR: Jaume Salvat ALUMNES: Maria Colomé i Lara Higueras de 3r. ESO del curs 17-18.

Introducció

Metodologia

Després de l’apartat de forces i estructures i de treballar com es comporta una estructura, es va proposar de fer una estructura imaginativa i que al mateix temps englobes tots els coneixements adquirits en una pràctica d’aprenentatge feta prèviament a aquest projecte i que va consistir en la construcció d’un pont amb estructura d’armadura i triangulacions fet amb cartró i palles de beure, igual per tots els alumnes del grup.

Aquest és un treball proposat pels mateixos alumnes i que tenia de complir unes determinades condicions: fer servir materials senzills, cartró, alguna part amb fusta, cordill si calia i cola termofusible . Tenia de suportar un pes de com a mínim 1,5 Kg . Aplicats sobre la seva plataforma, durant un temps d'un minut i sense deformar-se ni col·lapsar (en el nostre cas va aguantar uns 3 Kg. sobre la plataforma superior del pont ). L’altre condició és que les mides no podien excedir de 40 cm de llargada i 10 cm. d’amplada i tenien l’alçada limitada a 30/35 cm. Finalment la última condició és que el temps per fer l’estructura és limitava a dues sessions de taller, és a dir 2 hores de classe.

Materials Materials senzills i de bon trobar, cartró , algun element de fusta, cordill, cola termofusible .

Muntatge En primer lloc els alumnes van proposar una estructura que s’ajustes a les condicions demanades en el projecte. Tot seguit van seleccionar els materials Es va començar per la base i a continuació amb les diferents peces que conformen l’estructura, en aquest cas un pont com el conegut pont de Londres. El pas següent va ser idear com fer les torres que suporten les plataformes. Finalment pensar alguns detalls senzills per fer mes versemblant l’estructura al pont de Londres

Conclusions Amb aquest tipus de projectes els alumnes a part de conèixer com es comporten les estructures es familiaritzen amb els diferents mètodes de treball de taller: eines, materials i normes de seguretat, especialment al tallar materials amb cutter. També com organitzar-se la feina i com repartir les diferents tasques d’un treball en equip amb un temps limitat. Tot i que no es va proposar inicialment, en un altre projecte es pot crear un mecanisme per moure les plataformes del pont llevadís, que en aquest cas son fixes.

(*) https://goo.gl/1EfcJS

2017-18


Mecanisme”Pont Llevadis” Carles Vergés (1) Luber Vinces i Iker Garcia (2) (1)Prof. De Tecnologia; (2)Ins. Cap de Creus

Un Pont Llevadís basculant o mòbil és un pont on el tauler pot elevar-se, típicament per deixar pas a vaixells alts o simplement per tallar el pas al trànsit que serveixen.

TRAMUNTEC Introducció

Metodologia

Per poder ensenyar el mecanisme del Pont Llevadis podem construir un sistema bàsic de reducció fet amb engranatges de diferentes mides.

És una metodologia on s’apliquen els coneixements adquirits a l’aula sobre un producte real. La realització del producte final i la seva presentació permet a l’alumne la decontextualització dels continguts adquirits.

Materials Fusta, engranatges, motor elèctric, interruptors finals de carrera, interruptor de dues posicions, cables, cargols i femelles.

Vídeo

Muntatge -Fer el motor amb engranatges de reducció. -Preparar la fusta de suport del mecanisme i la fusta base. -Amb una serra tallar els trossos de fusta -Cargolar les dues peces a la fusta. -Instal·lar el circuit elèctric -Situar els interruptors finals de carrera -Enganchar i clavar les fustes i pintar-ho tot.

Conclusions Treballar aquest projecte ens permet primer de tot conèixer el procés tecnològic a més de conèixer els diferents tipus de materials. L’objectiu principal és aprendre un dels sistemes de transmissió de moviment. Podem afegir complexitat augmentant el nombre de ranures o passos i fer els càlcul de freqüència d’acord als nombre de passos.

(*) https://goo.gl/1EfcJS

2017-18


Estructura 2 Pont Penjant

TRAMUNTEC

PROFESSOR: Jaume Salvat ALUMNES: Noèlia López i Oriol Mesas 3r. ESO del curs 1718.

Introducció

Metodologia

Després de l’apartat de forces i estructures i de treballar com es comporta una estructura, es va proposar de fer una estructura imaginativa i que al mateix temps englobes tots els coneixements adquirits en una pràctica d’aprenentatge feta prèviament a aquest projecte i que va consistir en la construcció d’un pont amb estructura d’armadura i triangulacions fet amb cartró i palles de beure, igual per tots els alumnes del grup.

Aquest és un treball proposat pels mateixos alumnes i que tenia de complir unes determinades condicions: fer servir materials senzills, cartró, alguna part amb fusta, cordill si calia i cola termofusible . Tenia de suportar un pes de com a mínim 1,5 Kg . Aplicats sobre la seva plataforma, durant un temps d'un minut i sense deformar-se ni col·lapsar (en el nostre cas va aguantar uns 3 Kg. sobre la plataforma superior del pont ). L’altre condició és que les mides no podien excedir de 40 cm de llargada i 10 cm. d’amplada i tenien l’alçada limitada a 30/35 cm. Finalment la última condició és que el temps per fer l’estructura és limitava a dues sessions de taller, és a dir 2 hores de classe.

Materials Materials senzills i de bon trobar, cartró , algun element de fusta, cordill, cola termofusible .

Muntatge En primer lloc els alumnes van proposar una estructura que s’ajustes a les condicions demanades en el projecte. Tot seguit van seleccionar els materials Es va començar per la base i a continuació amb les diferents peces que conformen l’estructura, en aquest cas un pont penjat amb tirants de fusta i base de cartró. El pas següent va ser idear com fer aguantar l’estructura, que vam simular amb una tira de cartró a on s’aguanten els tirants de fusta que suporten la plataforma del pont.

Conclusions Amb aquest tipus de projectes els alumnes a part de conèixer com es comporten les estructures es familiaritzen amb els diferents mètodes de treball de taller: eines, materials i normes de seguretat, especialment al tallar materials amb cutter. També com organitzar-se la feina i com repartir les diferents tasques d’un treball en equip amb un temps limitat. Tot i que no es va proposar inicialment, en un altre projecte es pot crear un mecanisme per moure les plataformes del pont llevadís, que en aquest cas son fixes.

(*) https://goo.gl/1EfcJS

2017-18


Porta corredissa Ona Calvo i Georgina Fortuny prof. Carles Vergés

TRAMUNTEC Institut Cap de Creus Cadaqués

La transmissió per corretja és un sistema flexible i molt apropiat per a la transmissió del moviment a llarga distància que permet variar fàcilment la relació de transmissió i també el sentit de gir. La seva senzillesa està en la utilització de politges com element solidari als eixos de gir i en el sistema d’enllaç per corretja, la qual pot tenir diverses formes i materials segons el moment històric i la seva aplicació específica en una màquina. La corretja, en ser elàstica, absorbeix les tensions que es produeixen en les fases d’acceleració i desacceleració que es produeixen en el sistema, alhora que pot lliscar sobre les politges. És silenciosa i requereix poc manteniment.

Introducció La millor proposta pot ser aplicar la metodologia de politges i engranatges amb un simple motor amb un sistema d'engranatges reductor. Es pot assignar com a treball individual o en grup. El material és fàcil de trobar al taller de Tecnologia.

Materials -Fusta (gruixuda i més prima) -Motor fet amb 4 engranatges i un cargol sense fi. -1 interruptor -2 finals de trajecte -1 mecanisme de cremallera -2 baretas de ferro -Pintura (opcional)

Muntatge -Tallem les peçes necessàries: la base, la pared, la porta, 2 triangles rectangles de la mateixa mida que la paret. - Enganxem la pared perpendipularment a la base, i li fem un forat on posarem l'interruptor del mecanisme. -Farem un forat als triangles, de diamtre igual a la bareta, i a la mateixa distància. Seguidament els enganxem a la pared. -Introduïm el tub a la bareta de ferro i un cop col·locada entre els forats, el subjectem amb famelles. -Enganxem la porta al tub, i a la porta la cremallera, calculant a la distància que necessitem per tal de que la porta arrivi de costat a costat. -A l'altra bareta li collarem amb famelles 2 engranatge,una a la disància on hem col·locat la cremallera. Ens hem d'assegurar que es toquen, però mai han d'estar apretades. L'altre ha destar a l'altura del cargol sense fi, que esta incorporat al motor. Col·locarem aquesta bareta verticalment a la base, per mitjà d'una base petita de fusta o directament a la base en un forat del mateix diàmetre. -Soldarem tots els cables corresponents al motor,ja enganchat a la base, als finals de tragecte i a l'interruptor. -Un pas final i opcional és decorar el projecte pintant-lo.

Vídeo

Conclusions Treballar aquest projecte ens ha permès entendre demanera pràctica el funconament dels enf¡granatges i el sistema de reducció. També hem après nous materials.

(*) https://goo.gl/1EfcJS

2017-18


TRAMUNTEC


Robot aranya caminador Quim Mas; Stepan Kolosov Alumnes de 3r d'ESO de l'Institut El Pedró El mecanisme de Klann és un dispositiu mecànic coplanari dissenyat per simular el sistema de locomoció de les potes dels animals, amb la missió de substituir les rodes en terrenys molt accidentats. La connexió consta d'un marc, una maneta, dos balancins de suport i dos acobladors, connectats mitjançant articulacions cilíndriques.

TRAMUNTEC

Font Viquipèdia(*)

Introducció

Metodologia

El treball consisteix en el muntatge i la programació d’un robot mòbil que simula la forma i la mobilitat d’una aranya, mitjançant un mecanisme de potes i engranatges. La funció del robot és la de ser capaç d’avançar sense necessitat d’utilitzar rodes. També s'ha decidit modificar lleugerament el disseny afegint un petit sensor que permet controlar el robot mitjançant un comandament a distància.

El treball de final de curs de l'optativa de robòtica de 3r d'ESO es basa en l’elecció d’un projecte de forma lliure, on s’hagi de dissenyar (o basar-se en un disseny ja elaborat), muntar i programar un robot que tingui alguna funció programable, com el moviment, la detecció d’objectes o la comprovació de dades mitjançant sensors. Cal que el robot tingui una dificultat relativa (no és vàlid la construcció d’un robot molt simple) i pot utilitzar tot tipus d’elements que s’hagin treballat durant el curs, tals com servomotors, sensors, la placa Arduino, connectors…

Materials i programació

Muntatge -

Imprimir amb la impressora 3D totes les peces Muntatge de les quatre podes per separat Unió de les potes amb les plaques d'enllaç Muntatge extern de la placa base Unió de la placa base amb les plaques d'enllaç Muntatge de la placa, el sensor d'infrarojos, la pila i fer les connexions

Conclusions Amb aquest treball els alumnes aprenen a treballar amb precisió, ja que el muntatge del mecanisme és complex i, si no es fa correctament, el robot no es mou. Per altra banda, es pot personalitzar el disseny afegint-hi elements de control que s'han anat treballant durant el curs.

(*) https ://es.wikipedia.org/wiki/Mecanismo_de_Klann

2017-18


Robot bípede Arnau Adroher(2,3), Lola Fuentes(2,3), Albert Bru(2,3), Josep Sabatés(2,3), Joan Pellicer(1,2); Rafael Fernández(1,2) (1)Prof. de Tecnologia; (2)INS Cendrassos; (3)Alumne El robot bípede s’ha dissenyat amb l’objectiu d’assolir vàries fites, que son: Aprendre a fer servir servomotors en una aplicació pràctica concreta. Incentivar el pensament computacional per resoldre problemes concrets, com ara, caminar endavant, endarrere, girar, variar velocitat, etc. Obrir la porta per fer servir d’altres components electrònics que afegeixin funcionalitats al robot bípede, en funció de l’alumnat. Utilitzar la impressora 3d per crear els robots i fomentar la vesant artística dels alumnes proposant modificacions dels elements del robot.

Introducció

Metodologia

El robot és un sistema articulat senzill, les peces del qual estan fabricades amb una impressora 3D. Els moviments de les cames i dels peus s’aconsegueixen amb quatre servomotors de mida normal i el corrent el subministren 4 piles AA d’1,5V.

La construcció es pot dur a terme de forma individual o per parelles, si es vol estalviar material i/o temps.

La programació del robot es pot fer amb qualsevol dels programaris existents (IDE, mBlock, snap4arduino, arduinoblocks, etc) i el control es pot dur a terme directament amb el teclat o mitjançant bluetooth i una App instal·lable en el mòbil tot afegint el mòdul bluetooth corresponent.

Manual de programació i vídeos

L’activitat, així plantejada, no és especialment transversal degut a que el procés de muntatge, tant mecànic com elèctric, així com el de programació, no superen l’àmbit purament tecnològic perquè, en aquest cas, l’alumne no dissenya el robot. Ara bé, s’insta als alumnes a dissenyar el cap del robot, de tal forma que cada aparell sigui diferent i personalitzat. L’activitat fomenta fortament les competències digitals de l’alumnat. A més a més, per donar transversalitat a l’activitat, es poden afegir sensors i fer estudis matemàtic estadístics o científics.

Muntatge Un cop impreses les parts necessàries per muntar el cos del robot, el muntatge és relativament senzill. Els únics punts prou delicats son: - que s’ha tenir en compte l’asimetria de les cames i peus. - que els servomotors s’han de muntar, mecànicament, de tal forma estiguin centrats, és a dir, que hi hagi un quart de volta tant a l’esquerre com a la dreta, per a que hi hagi prou marge per fer moviments. El connexionat elèctric és molt senzill si es fa servir alguna placa auxiliar per connectar elements, com una Sensor Shield, si no, poden haver-hi massa cables.

Conclusions Fer pràctiques senzilles de programació amb controladors tipus Arduino o Picaxe està bé, però no hi ha cap mena de contextualització. El repte de muntar i programar un robot bípede, que es mogui o bé de forma autònoma o bé guiat amb un sistema de comunicació, com ara bluetooth, ajuda a donar sentit el que fem i a resoldre problemes concrets. Aquesta activitat es pot complicar i allargar tant com es vulgui per donar resposta a la diversitat de l’alumnat.

2017-18


• •

TRAMUNTEC

• •


• • • •

TRAMUNTEC


Robots submarins

Rosa Carreras(1) – Jordi Palós(1); Dr. Xavi Cufí(2) (1)Professors de Tecnologia; (2) Professor Politècnica UdG

TRAMUNTEC

El Centre Escolar Empordà aposta per educar els alumnes utilitzant una eina amb un gran potencial motivador com és la robòtica. Els alumnes poden endinsar-se en aquest món de la programació des d’infantil fins a batxilllerat mitjançant activitats extraescolars, tallers internivells, projectes col.laboratius o workshops. Us presentem un d’aquests WORKSHOPS.

INTRODUCCIÓ

OBJECTIUS

En un entorn especialment influenciat pel mar, ens va semblar engrescador proposar als alumnes de 1r i 2n de batxillerat tecnològic que participessin en un workshop de robòtica submarina durant les tardes lliures.

L’objectiu bàsic és la realització d’una activitat científico tecnològica que resulti interessant, atractiva I que permeti a l’alumnat treballar els continguts del currículum d’una forma més pràctica I interdisciplinar.

Aquest workshop s’imparteix amb l’estreta col.laboració de professors de UdG i especialment sota la supervisió del sotsdirector de l’Escola Politècnica Superior el Dr. Xavier Cufi. Tant la construcció com les proves de flotabilitat es duen a terme a les instal.lacions de l’escola, però l’última sessió es té prevista que es realitzi en el CIRS Centre d’Investigació en Robòtica Submarina, una plataforma especialment dissenyada per a la realització de treball d’excel.lència en aquest camp. Un repte amb una gran dosis d’estímuls que incentiva els alumnes més grans i que serveix d’experiència per compartir amb els més petits de l’escola.

Aquest projecte ens ha permès també, treballar transversalment importants coneixements de física i electrònica.

METODOLOGIA L’activitat s’ha dut a terme en equips de quatre o cinc alumnes; i la metadologia emprada és la de qualsevol procés tecnològic amb una etapa d’anàlisi, una de disseny i construcció del prototip i una fase de comprovació per tal de verificar el bon funcionament del robot.

VÍDEO

2017-18


Rostidor de pollastres Alumnes de 3r d'ESO – curs 2015/16 - Institut El Pedró

Aquest projecte és un projecte de l’apartat de mecanismes de transmissió del moviment fet al final del tercer trimestre, és un projecte en el que cal posar en pràctica tots els coneixements adquirits durant el curs: dibuix, estructures, maquines i mecanismes.

TRAMUNTEC Introducció La proposta consisteix en fer d’una forma senzilla la construcció d’algun mecanisme que tingui diferents tipus de moviments a partir d’un sistema de transmissió en aquest cas manual . Es va optar per fer un rostidor de pollastres amb tres barres, mogut per una maneta.

Metodologia Aquest es un treball fet entre dos alumnes pel mètode dels projectes per treballar els sistemes de transmissió del moviment així com la construcció de maquetes a escala. La proposta la fan directament els mateixos alumnes, es debat a classe i es compara amb els altres projectes proposats per la resta de la classe. D’aquest debat i de la pluja d'idees, surten algunes propostes de millora que s’apliquen als projectes proposats.

Materials Fusta de contraplacat , llistons de diferent perfils i mesura, cargols i femelles, visos de diferents mides, materials diversos, barra roscada, cola de fusta, peces i perfils del mecano.

Muntatge En primer lloc van proposar un projecte i es va fer un croquis a ma alçada, a continuació es va observar com i de quina manera funcionen els rostidors de pollastres així com la velocitat que el pollastre ha de girar sobre la barra amb la finalitat de que la cocció sigui la correcte. Seguidament es van triar uns materials per fer la construcció, van calcular unes mides i es va dividir la feina en dos apartats, un l’estructura de suport i l'altre el mecanisme. Cal dir que per la transmissió a les diferents barres es va optar per fer-ho amb una cadena i per poder desmuntar les barres dels pollastres, es va mecanitzar un extrem pla per tal d’encaixar-ho a l’eix motriu.

Vídeo

Conclusions Amb aquest tipus de projectes els alumnes a part de conèixer molt be els diferents mecanismes, es familiaritzen amb els mètodes de treball de taller: eines, materials i normes de seguretat, aprenen a organitzar i repartir bé les diferents tasques i així aconseguir un bon resultat final.

2017-18


Sant Jordi i el drac

Jude Biel Viñolas(1); Jordi Rigall(2); Anna Duran(2) (1) Alumne Batxillerat, (2) Prof. de Tecnologia; INS Olivar Gran

TRAMUNTEC

▪Què és la fotogrametria? Definició, aplicacions i història. ▪Quins programes hi ha al mercat? Tria dels programes a utilitzar i aprenentatge sobre el seu funcionament. ▪Característiques necessàries en les fotografies que s’utilitzaran i equip adequat per aconseguir-les. ▪Tria del monument a modelar i recerca d’informació sobre aquest. ▪Preparació d’una impressió 3D i funcionament de la impressora.

Introducció

Metodologia

Aquest és un treball tecnològic, l’objectiu del qual és explicar, de forma detallada i entenedora, el procediment realitzat per obtenir una maqueta d’un monument utilitzant com a eines la fotogrametria i una impressora 3D. És un projecte proposat per la Universitat Politècnica de Catalunya.

Primer es fa un estudi de la fotogrametria, els seus conceptes bàsics i el paper que desenvolupa en el mon actual. El segueix la justificació del monument triat i una descripció d’aquest. Finalment, es culmina amb el seguiment de la part pràctica del treball, que inicia amb una presa de fotografies del monument escollit, per seguir amb la creació d’un model 3D informàtic d’aquest i acabar amb la impressió de la maqueta.

Presentació del procés

Muntatge ‒Descarregar els programes específics de fotogrametria. ‒Planificar la presa de fotos. ‒Presa de fotografies.

Conclusions

‒Utilitzar diferents programes informàtics per a crear el model 3D informàtic del monument.

He obtingut un model 3D del conjunt escultòric de Sant Jordi i el Drac. La meva naturalesa és aprofundir i intentar saber el perquè de tot el que m’envolta. Crec que aquesta experiència m’ajudarà a ser més pràctic i concentrar-me més en el tema en propers treballs i projectes.

‒Imprimir la maqueta.

2017-18


Església Santa Helena de Rodes Èlia Adroher(1); Jordi Rigall(2); Anna Duran(2) (1) Alumne Batxillerat, (2) Prof. de Tecnologia; INS Olivar Gran

L’objectiu principal del meu treball de recerca és desenvolupar una representació a escala en tres dimensions (3D) d’un edifici històric i imprimir-la amb una impressora 3D, mitjançant una tècnica anomenada fotogrametria. I, per aconseguir-ne més informació, crear una realitat augmentada que la proporcioni.

TRAMUNTEC Introducció

Metodologia

Aquest treball tracta sobre la fotogrametria: una tècnica que permet realitzar representacions en tres dimensions d’objectes o d’edificis a partir de fotografies. L’edifici objecte d’estudi és l’església de Santa Helena de Rodes, situada a dos quilòmetres del monestir de Sant Pere de Rodes, a l’Alt Empordà. A més a més, també s’aplica la Realitat Augmentada sobre la mateixa església per obtenir-ne informació històrica i sobre la maqueta per obtenir informació del procés d’impressió.

• Definir des d’on es realitzaran les fotografies i capturar-les correctament amb unes especificacions necessàries. • Després amb diferents programes d’ordinador, s’han de convertir en un model en tres dimensions que s’ha de perfeccionar i millorar també per ordinador fins a tenir una rèplica que sigui el màxim de precisa. • Aquest model s’ha de poder imprimir amb una impressora 3D. • S’ha d’aconseguir crear la Realitat Augmentada.

Presentació del procés

Muntatge •Escollir el monument •Prendre mides del monument •Planificar els llocs des d’on es prendran les fotografies •Presa de fotografies •Alinear fotografies i crear el núvol de punts •Retallar els punts que no són del monument •Emplenar els buits •Convertir-ho a Gcode

Conclusions M’han sorprès les múltiples aplicacions tant de la fotogrametria com de la Realitat Augmentada. Crec que si fossin més populars se’n podria treure més suc tant per objectius professionals (es podrien fer mapes interactius per museus, o representacions de tots els monuments per a intentar reconstruir-los virtualment) com per objectius més lúdics (es podrien fer moltes aplicacions pel mòbil com fer representacions poc acurades de cares de persones o jocs que es desenvolupessin en una situació que has creat tu mateix fent fotografies al teu entorn).

2017-18


Smart City col.laborativa Rosa Carreras Professora de Tecnologia CENTRE ESCOLAR EMPORDÀ de ROSES

TRAMUNTEC

FUNDACIÓ TR@MS és una entitat sense ànim de lucre, declarada d’utilitat docent que proposa un projecte col.laboratiu que agrupa escoles sensibilitzades a convertir la innovació com a element identitari de centre. La Fundació col.labora amb institucions, universitats i empreses del sector tecnològic per tal d’aconseguir l’extensió global de la innovació. Actualment la fundació agrupa 25 centres.

INTRODUCCIÓ Aquest curs 2017-2018 les escoles de la Fundació Trams hem dut a terme el projecte de dissenyar i construir una SMART CITY col.laborativa. Cada centre tenia un plafó d’un metre quadrat per realitzar la seva construcció. Units tots els plafons, aconseguiem una ciutat de setze metres quadrats. El nostre centre va participar en el disseny i construcció d’un túnel autorentat amb els alumnes de 4t ESO de l’àmbit tecnològic.

MATERIAL UTILITZAT Per la part de l’estructura: tubs PVC, suports, cargols i peces lego. Per la part de mecànica: motors elèctrics, hèlixs, rodets, engranatges, politges i gomes. Per la part d’electrònica: sensors infraroig, servomotor, plaques arduino, plaques solars, leds i cables. Eines: serres, llimes, trepant, eines de cargolar i soldador i pistola silicona.

1

3

5

2

4

6

METODOLOGIA

CONCLUSIONS

La caseta (5) s’ha construït amb peces de lego i la barrera (1), s’ha fet amb la impressora 3D. Després, vam col.locar un petit sensor al seu interior, de manera, que quan passés el robot, la barrera s’enlairés. Per poder fer els tres ponts que formen el túnel d’autorentat, vam utilitzar tubs de PVC, que vam foradar per passar totes les connexions pel seu interior i connectar els leds (pont d’aigua), els rodets (pont de rentat) i els ventiladors (pont d’assecat). Amb els leds blaus vam voler simular la caiguda d’aigua (2). Per fer girar els rodets, vam connectar uns motors elèctrics en sèrie i unes politges per reduir-ne la velocitat (3). A l´últim pont vam connectar dos motors en sèrie que simulen els ventiladors per assecar (4). Finalment vam posar un altre sensor infraroig davant del primer pont, per posar en marxa l’autorentat, quan detecti el robot. La programació l’hem fet amb Scratch i plaques arduino (6).

Tot I que vam tenir entrebancs amb les connexions I la programació de les plaques arduino hem aconseguit realitzar un bon funcionament en tot el conjunt. Amb aquest projecte hem treballat la mecànica, l’electrònica, la programació, la robòtica i sobretot el treball en equip.

VÍDEOS

2017-18


TANC EN ACCIÓ! Núria Dumanjó i Joaquim Ferrer Prof. de Tecnologia: Sílvia Torres El tanc s’ha dissenyat amb l’objecti d’assolir vàries ftes, qie són: • •

TRAMUNTEC

• •

Fer servir el procés tecnològic per crear ina jogiina qie es mogii mitjançant in comandament. Aplicar de forma pràctca in sistema de transmissió del moviment, entre in motor elèctric i les rodes, per aconsegiir el moviment. Treballar amb materials reciclats, fent servir les eines adeqiades i inir peces de diferents materials. Crear in circiit elèctric qie aliment els components elèctrcs del tanc i fer servir el soldador per fiar les peces.

Introdicció

Metodologia

Constriir in tanc fet amb materials reciclats qie es desplaci en totes les direccions gràcies a in comandament, mentre qie dos led vermells es mantenen encesos. El sistema consisteii en dos motors, alimentats per ina pila prismàtca, dies politges, qie s’ineiien a ines rodes amb dies gomes elàstqies. Qian aqiestes rodes giren, accionen ina cadena qie fa girar les altres rodes i s’obté el moviment.

La constricció es pot dir a terme de forma individial o per parelles, si es vol estalviar material i/o temps. L’actvitat és de difciltat mitjana/alta, de tal forma qie s’ha tardat a fer ines 20/25 hores treballant els dos emprenedors de la prova alhora. Les habilitats manials pròpies de qialsevol procés constricti s’ineii el dibiii tècnic en el qie hem realitzat ina taila de treball eiplicant el procès i diradda de cada. Finalment hem elaborat in treball digital el qial recill tot el necessari per tal de poder realitzar el projecte, tal i com l’hem fet; qie conté ina portada, índei, antecedents o satsfacció de necessitats, objectis, llistat de materials, procediment constricti, plànols, etc.

Materials i Vídeos

Mintatge -

-

.

Dibiiiar en in plànol les peces de cartró qie hairem de retallar. Retallar totes les peces i enganiar-les amb cola de silicona formant l’estrictira del tanc. Fabricar les rodes fetes amb taps d’ampolla, pals prims de fista i anelles de ferro per evitar qie els taps no sirtn de l’eii. Eicepte les rodes qie fan girar la cadena qie, a més, es fabricaran amb tibs de plàstc i dies politges fetes, també, amb taps d’ampolla. Retallar in tros de cartró pel comandament i col·locar sis clais ( tres a in costat i tres a l’altre) en els qials es soldaran totes les conneiions elèctriqies amb els components elèctrics del tanc (2 motors elèctrics, ina pila prismàtca, 2 led, 8 cables elèctrics de 2m). Retallar ina càmera d’aire de bicicleta per fer la cadena i enganiar-la no gaire tensada amb cola compacte. Fabricar ina coberta pel tanc. Pintar-lo amb in esprai de color.

Conclisions La constricció del tanc ha estat força engrescadora donat qie permet posar en pràctca els coneiiements teòrics esmentats a l’aila. El tanc és ina aplicació pràctca i directa d’in sistema de transmissió de moviment a base de politges i cordes. L’objecti del sistema és el de disminiir la velocitat de les rodes respecte a la de l’eii del motor a la vegada qie aigmenta la força en les rodes, ja qie si anés a la velocitat del motor correria massa ràpid. A banda d’allò anterior també permet treballar materials reciclats, conèiier com fincionen els motors i les seves energies, i afegir in sistema elèctric qie dona l’energia necessària per poder moire tot el conjint.

2017-18


Tàngram Lluís Colomer(1) ,, Rayan Abriak(2) (1)Prof.

De Tecnologia; (2)Alumne 1r ESO, INS Illa de Rodes

El tàngram és un joc xinès molt antic, que consisteix a formar siluetes de figures amb la totalitat d'una sèrie de peces donades. Les figures formades han de fer servir totes les peces sense encavalcar-les ni sobreposar-les. Està constituït per 5 triàngles isòsceles de diferents mides, un quadrat i un paral·lelogram, totes elles unides, formen un quadrat. Font Viquipèdia(*)

TRAMUNTEC Introducció

Metodologia El tàngram és una variant de trencaclosques d’origen xinès que treballem com a projecte a 1r ESO per familiaritzar als alumnes a treballar amb fusta i aprendre a utilitzar les eines de marcatge i de tall.

Una bona metodologia activa per realitzar aquest projecte és l’aprenentatge cooperatiu. En parelles, realitzen el plànol del tàngram i s’ajuden en l’elaboració del seu propi.

Materials

Muntatge Tàngram: - Tallar la làmina de contraplacat a mida 12 x 12 cm (un quadrat). - Dibuixar el plànol del tàngram sobre la làmina de contraplacat. - Fixar la làmina de contraplacat a la taula amb l’ajuda dels serjants i tallar les peces amb el xerrac. - Llimar les cantonades de les peces. - Dibuixar les peces del tàngram sobre la goma eva i retallar-les. - Enganxar la goma eva sobre la seva peça amb cola blanca. Caixa del tàngram: - Tallem un llistó de fusta per obtenir un quadrat de 13x13 cm i el polim amb paper de vidre. - Amb el mateix llisto, tallem 4 blocs de 13x0.6 cm (seran les parets de la caixa) i polim els talls amb paper de vidre. - Enganxem dos llistons, a la base, en cantons oposats amb cola blanca. - Mesurem l’espai que queda hi ha entre els dos llistons. - Tallem els dos llistons restants a la mesura de la distància que hi ha entre els llistons enganxats a la base. Polim els talls i els enganxem a la base i a les parets ja encolades.

Vídeo

Conclusions Treballar aquest projecte ens permet primer de tot conèixer el procés tecnològic. L’objectiu d’aquest projecte es practicar el dibuix tècnic, tenint que realitzar primerament un plànol a escala 1:1 de l’objecte a fabricar. Començar a manipular les eines de marcatge i de tall del taller i familiaritzar-se a treballar la fusta.

(*) https://ca.wikipedia.org/wiki/Tangram

2017-18


Telecadira Carles Vergés(1); Alba Caminada(2); Salma ElBadri(2) (1)Prof. De Tecnologia; (2)Alumne INS Cap de Creus El telecadires és un gran invent per poder pujar al cim de les muntanyes i poder baixar-les esquiant o amb snow. El mecanisme que el fa funcionar està compost per politges i engranatges que varien les revolucions del motor que empeny la corda. Hem fet una maqueta a petita escala per entendre el seu funcionament.

TRAMUNTEC Introducció Per poder aprendre el mecanisme del telecadires podem construir mitjançant engranatges i politges, un sistema reductor de velocitat que servirà per reduir les revolucions del motor i fer funcionar el telecadira.

Metodologia La millor proposta pot ser aplicar la metodologia ABP d’aprenentatge basat en projectes. Es pot assignar com a treball en grups de dos. El material, és fàcil de trobar al taller de Tecnologia. Estreballa la iniciativa personal.

Materials -Fusta -Engranatges -Politges -Peces de mecano -Interruptor -Cables

Vídeo

Muntatge -

Fabricar el sistema reductor de velocitat. Muntar l'estructura del telecadires. Connectar el motor amb l'estructura. Crear les cadires. Soldar l'interruptor. Comprovar que funcioni.

Conclusions Treballar aquest projecte ens permet primer de tot conèixer el procés tecnològic a més de conèixer els diferents tipus de materials. L’objectiu principal és aprendre el funcionament del sistema d'engrenatges.

(*) https://goo.gl/1EfcJS

2017-18


El telègraf Dunia el Kadmiri, Dounia Chennouf, Eloy Ruiz, Karim Ibáñez, Hakim Ibáñez, Marc Moyano i Léo Bahamondes Prof. Carmina Luque. INS Alexandre Deulofeu, Figueres El telègraf s’ha dissenyat amb l’objectiu de: • Fer servir el procés tecnològic per crear un sistema de comunicacions Morse. • Aplicar de forma pràctica el funcionament d’un electroimant. • Crear un circuit elèctric senzill amb un electroimant que treballarà com a interruptor. • Treballar transversalment diverses matèries.

TRAMUNTEC Introducció

Metodologia

Construir un telègraf és un bon sistema per aprendre com

La construcció s’ha dut a terme en grups de 3 persones,

funcionen els circuits elèctrics amb electroimants, alhora

repartint la feina per sessions.

que ens servirà per aprendre un codi de comunicació

El projecte s’ha dut a terme conjuntament amb el

diferent, el codi Morse.

departament de socials, on s’ha treballat el codi Morse, les comunicacions a nivell històric...

Muntatge -

Tallem una base de fusta on situarem tot el circuit.

-

Construïm un electroimant amb un cargol i fil de coure.

-

Dissenyem un sistema que faci d’interruptor, en el nostre cas una peça metàl·lica situada en un tub corrugat.

-

Situem tots els elements que conformaran el circuit a

la base de fusta. -

Marquem amb soldador el codi Morse en una base de

Conclusions

fusta. -

Acoblar aquestes dues parts.

La construcció d’aquest sistema de comunicacions ha permès treballar l’electromagnnetisme d’una forma pràctica, alhora que s’ha après un nou sistema de comunicacions i s’ha mostrat creativitat en la construcció de l’interruptor.

2017-18


The Simpsons Carles Vergés(1); Ainoa Vargas(2); Lucia Hernandez(2) (1)Prof. De Tecnologia; (2)Alumne INS Cap de Creus És tracta d’una representació mecanitzada de Homer Simpson intentant atrapar un donut que ja li ha clavat una queixalada. El sistema funciona amb un transformador de moviment de circular a rectilini mitjançant un sistema de biela-manovella. També consta d’un motor que se n’ha reduït la velocitat mitjançant engrantages.

TRAMUNTEC Introducció Per poder aprendre el mecanisme del telecadires podem construir mitjançant engranatges i politges, un sistema reductor de velocitat que servirà per reduir les revolucions del motor i fer funcionar el telecadira.

Metodologia La millor proposta pot ser aplicar la metodologia ABP d’aprenentatge basat en projectes. Es pot assignar com a treball en grups de dos. El material és fàcil de trobar al taller de Tecnologia. Es treballa la iniciativa personal.

Materials -Fusta -Engranatges -Politges -Peces de mecano -Interruptor -Cables

Vídeo

Muntatge -

Fabricar el sistema reductor de velocitat. Muntar el sistema biela-manovella Connectar el motor amb l'estructura. Crear les figueres Soldar l'interruptor. Comprovar que funcioni.

Conclusions Treballar aquest projecte ens permet primer de tot conèixer el procés tecnològic a més de conèixer els diferents tipus de materials. L’objectiu principal és aprendre el funcionament del sistema d'engrenatges.

(*) https://goo.gl/1EfcJS

2017-18


Timbre elèctric • • • •

PROFESSOR: Josep Ma Benet ALUMNE: David Llosa i Jordana Quera CURS: 4rt d’ESO CENTRE: Escolàpies Figueres

TRAMUNTEC Introducció

Metodologia

L’electricitat és un fenomen molt útil per a realitzar una gran quantitat d’activitats quotidianes. De fet, la majoria d’artefactes moderns utilitzen aquest fenomen per funcionar, un d’ells és el timbre elèctric.

La construcció es pot dur a terme de forma individual i cada alumne construeix un model de timbre.

L’electricitat i el magnetisme són dues cares d’un mateix fenomen, l’electromagentisme (si es mouen els electrons generem camps magnètics, i si es mouen els camps magnètics generem corrent elèctric). Aquest és el principi de funcionament dels motors i/o generadors elèctrics. Hi ha qui ha construït el timbre a partir d’un circuït amb un petit motor elèctric i hi ha qui ha preferit construir un electroimant que interactuï amb els materials ferromagnètics que l’envolten.

Muntatge El timbre a partir del motor elèctric requereix de diferents components per al muntatge del circuit. El motor alimentat per piles de cc i governat per un interruptor, mou un eix on s’hi han acoblat una turbina amb grapes que actuen com a percutor i unes làmines metàl.liques com a campana. El circuït també té una bombeta que indicarà quan es tanca el circuït. El timbre a partir de l’electroimant requereix de diferents materials, alguns d’ells reciclats, per a l’el.laboració del mateix. La finalitat és fixar el timbre a un pot metàl.lic i connectar-hi una bateria de cc. Un dels pols es connecta a l’extrem del conductor i l’altre a l’electroimant. Aconseguim així que quan es tanqui el circuït l’electroimant indueixi magnetime i atraigui la llauna. Quan l’electroimant atrau la llauna s’obre el circuït i la llauna retorna a la seva posició original, creant així un cicle d’atracció i repulsió que aconsegueix que el tros de llauna colpegi el pot metàl.lic, creant un so de timbre.

Conclusions

Sovint els fenòmens i conceptes més abstractes són els que La posició d’aquesta llauna és on rau la principal dificultat costen més d’imaginar. Fer-ne muntatges tangibles afavoreix per a un funcionament fiable. És molt sensible i s’ha a la comprensió d’aquests. d’anar doblegant fins aconseguir que l’extrem lliure colpegi el pot.

2017-18


Timbre elèctric Toni Carmona (Disseny), Assumpció Collboni (Construcció)

TRAMUNTEC

Un electroimant és un tipus d'imant en el que el camp magnètic és produït pel flux d'un corrent elèctric. I, en conseqüència, el camp desapareix en cessar el flux de corrent elèctric. El principal avantatge d'un electroimant envers un imant permanent rau en el fet que el seu camp magnètic pot ser manipulat de manera ràpida controlant el corrent elèctric. Per contra és necessari que hi hagi una aportació continuada d'energia elèctrica per tal de mantenir el camp. Els electroimants són part de molts aparells elèctrics (timbre elèctric, motor elèctric, generador elèctric, ràdio, televisió, magnetòfon, disc dur, microscopi elèctrònic, etc.). Font Viquipèdia(*)

Introducció Es tracta de crear un timbre elèctric per a observar una aplicació d'un electroimant. Es construeix una estructura que consta d'una base de conglomerat i diferents peces, del mateix material, com a suport del cable elèctric. El circuit elèctric consta de la font d'alimentació, un interruptor, la peça metàl·lica que colpejarà la mateixa bobina, la bobina, cable elèctric i visos que a efectuar les connexions.

Metodologia Es duen a terme les operacions bàsiques de treball amb fusta: marcar, serrar i polir. Els punts marcats, en la base, permeten canviar de posició les diferents peces que subjectaran els suports del material elèctric. Es crea la bobina de 3 m de cable elèctric sobre un nucli de ferro. Es doblega la peça metàl·lica que farà la funció d'interruptor. Es realitzen les connexions elèctriques. Es pot assignar com a treball individual o en grup.

Materials

Vídeo Muntatge - Marcar, serrar i polir la base del timbre. - Marcar, serrar i polir les 4 peces de suport de la base del timbre. - Marcar, serrar i polir les peces a on es connecta la font d'alimentació. - Marcar, serrar i polir la fusta que subjecta la peça metàl·lica. - Marcar, serrar i polir la peça que subjecta el connector. - Marcar, serrar i polir les peces que subjecten la bobina. - Foradar totes les peces i unir-les a la base amb ajuda de visos. - Connectar el circuit elèctric.

Conclusions Treballar aquest projecte ens permet adquirir destresa manual en l'ús de les eines que treballen la fusta. També en l'ús de les eines necessàries per a construir circuits elèctrics. La creació de la bobina requereix un treball de precisió en la realització de l'enrotllament al voltant del nucli de ferro. Una vegada finalitzat el projecte es comprova la senzillesa del circuit i l'enginy de l'aplicació de l'electroimant per a generar un soroll intermitent.

(*) https://goo.gl/1EfcJS

2017-18


Torres d’alta tensió Alumnes de 3r d’ESO

Prof. Carmina Luque. INS Alexandre Deulofeu, Figueres

Les torres d’alta tensió s’han dissenyat amb l’objectiu de: • Posar en pràctica els continguts treballats a la unitat didàctica d’estructures de 3r d’ESO. • Fer servir el procés tecnològic per dissenyar i construir una torre d’alta tensió. • Treballar diferents materials i eines, com la fusta, les alicates de tall o la silicona. • Dissenyar una estructura mitjançant software lliure de dibuix assistit per ordinador.

TRAMUNTEC Introducció

Metodologia

Construir una torre d’alta tensió amb varetes de fusta és

La construcció s’ha dut a terme en grups de 2 alumnes a

un bon sistema per entendre que les estructures

nivell de 3r d’ESO, repartint la feina per sessions.

triangulades es dissenyen així perquè el triangle és l’únic

El projecte s’ha dut a terme un cop de setmana, en hores de

polígon que no es deforma en aplicar una força.

grup partit, complementant les classes de grup sencer.

Muntatge -

Fer recerca per Internet de tipus d’estructures de torres d’alta tensió.

-

Fer diferents croquis de dissenys i escollir-ne un.

-

Mitjançant software lliure de dibuix assistit per ordinador, dibuixar a escala el disseny escollit.

-

Imprimir el disseny en DIN A3.

-

Tallar la fusta de les broquetes a la mida corresponent

i anar-les enganxant amb silicona per formar l’estructura triangulada. -

Un cop enllestit l’alçat, duplicar-lo i unir-lo per crear l’estructura 3D.

-

Pintar-lo amb pintura metal·litzada.

Conclusions La construcció d’aquestes torres ha permès posar en pràctica tots els passos d’un procés tecnològic, des de la recerca d’informació, al croquis, el disseny CAD, la planificació de la feina a fer, el muntatge...

2017-18


Tres en ratlla electrònic Arcadi Baró, Hanan Bouaziz, Omar Lharrak, Ona German, Viktor Ordóñez, Kimberly Rodríguez, Alba Trull, Maria Campos, Jordi Rigall (2) (1)Alumnes

(1);

de 2n ESO; (2)Professors INS Olivar Gran

Amb l’objectiu d’ampliar coneixements de circuits elèctrics adquirits a primer d’ESO i d’aprendre la tècnica de soldadura elèctrica amb l’estany es construeix un joc, el “tres en ratlla electrònic”. Amb aquest projecte es coneixen més les eines i els estris del taller, es treballen amb materials diversos com la fusta i el metall, es perfecciona en el muntatge de circuits elèctrics i es coneixen les habilitats personals de cadascú.

TRAMUNTEC Introducció

Metodologia

La base del joc és de fusta contraplacada. En el seu centre, a la part superior, es situen 9 LED bicolor formant una quadrícula de 3 X 3. Les dimensions del projecte és de 200 X 100 mm de base i 30 mm d’alçada format per un llistó de fusta horitzontal. El joc s’alimenta d’energia elèctrica mitjançant dues piles de 1,5 V tipus AA. Cada jugador/a disposa de 3 cables (negres o vermells) i 9 connexions alimentades per un LED bicolor.

Quant a la construcció es fa de manera autònoma, cada alumne té el seu projecte, el mateix joc per a tots i s’ajuden entre ells. Es parteix d’un pla de treball que ajuda a construir pas a pas el projecte. Un cop acabat s’avalua el seu funcionament i es resolen els possibles errors. Amb l’ajuda d’un processador de textos s’elabora la memòria del projecte com a document que descriu tot el procés tecnològic seguit.

Memòria del projecte

Muntatge

Conclusions

Amb un pla de treball preestablert: - Es fan 9 forats a mida, a la base de fusta, on posteriorment es col·locaran els LED amb l’ajuda d’un trepant de sobretaula. Tot seguit es claven 18 puntes metàl·liques que seran els punts de connexió del joc. - S’enganxen els suports laterals amb cola de fuster. - Es fan les connexions elèctriques pertinents amb soldadura elèctrica amb estany. Els diferents elements a unir són els cables vermells i negres, els 9 LED bicolor, les 2 resistències, les 18 puntes i un portapiles). És la fase més llarga de tot el procés. - Opcionalment es pot pintar la fusta.

- La construcció del tres en ratlla és un procés llarg que requereix paciència, molta atenció i dedicació. Com deia un antic eslògan publicitari per a fomentar l'excel·lència de Catalunya “Una feina ben feta no té fronteres, la feina mal feta no té futur" - En el moment de comprovació sovint es perceben errors que són sempre reparables i ajuden a entendre encara més el funcionament correcte del circuit elèctric. Així és com diuen que “dels errors s’aprèn”.

2017-18


Vehicle autopropulsat Kadja Sabaly Ba Mballo, Telma Caixàs, Júlia Cateura, Paula Eijo, Queralt Ferré, Ariadna Gahete, Yago Martín, Toni Quirante, Emilio Santolaria, Violeta Tubert, Àgueda Trulls (1); Maria Campos, Anna Duran, Jordi Rigall (2) (1)Alumnes

TRAMUNTEC

de 1r ESO; (2)Professors INS Olivar Gran

La finalitat d'aquest projecte és la de permetre una primera presa de contacte amb el pla de treball, dintre de la fase d'execució de tot procés tecnològic. A més, s'apropen els coneixements de les diferents eines i estris del taller, així com el treball amb la fusta i la iniciació als circuits elèctrics. L'enfocament i l'ambient de treball afavoreixen la promoció de valors de cooperació al grup.

Introducció

Metodologia

L’element principal del projecte és la fusta. En la part posterior es situa la pila connectada amb el motor i una hèlix. Les dimensions del vehicle són de 250 mm de llarg X 100 mm d’ample. El joc s’alimenta d’energia elèctrica mitjançant una pila de 4,5 V i un motoret connectat per un cable negre i un de vermell. Aquests cables s’uneixen amb dos clips amb els pols de la pila per a fer funcionar el motor i així moure l’hèlix amb l’ajuda de l’energia eòlica

L'elaboració es realitza de manera autònoma, cadascun disposa d'un exemplar, però el realitzen de manera conjunta ajudant-se els uns als altres. Es disposa d'un pla de treball que serveix de guia al llarg del procés de muntatge. Quan l'alumnat el finalitza, s'avalua el procediment seguit i es realitza una memòria del treball efectuat.

Memòria i vídeo del projecte

Muntatge

Conclusions

L'estructura segueix el següent pla de treball: • Es prepara una fusta contraplacada de 4mm d'espessor amb les mides de la base. Seguidament es tallen els llistons de les parets, de la part davantera de la pila així com els que suportaran els eixos, i es perforen pel punt mitjà amb una broca de 4 mm. Enganxem totes aquestes peces amb cola blanca. • Es munten els dos eixos i es col·loquen les rodes. • Es realitza un suport vertical, al qual hi instaurem el motor. Posteriorment encaixem l'hèlix a l'eix del motor. • S'ubica la pila establint una connexió amb clips i cable vermells i negre, que s'uneixen amb el motor.

• •

En aquest projecte es posen en pràctica diferents habilitats o procediments com: mesurar, marcar, serrar, llimar, polir, pintar, domini del muntatge elèctric, etc. La riquesa del qual fa que sigui molt complet i que els alumnes facin una gran diversitat d’aprenentatges. Altre aspecte positiu és la diversitat d’eines utilitzades, que fa que comencin a conèixer-ne el nom i l’ús. Tot i la importància de seguir les instruccions, com per exemple seguir unes mides exactes, també hi ha una part de creativitat que fa que el projecte acabi sent més personalitzat. El fet que fins al final no es comprova si funciona o no, (quan es posa en marxa i es desplaça) fa que hi hagi un espai de reflexió, identificació del problema i pensament alternatiu a l’hora de cercar possibles solucions. En ser un projecte personal, el grup pot col·laborar en aquesta part de reflexió i d’anàlisi del problema.

2017-18


Figueres - Alt Empordà Edició 2018

Tramuntec 2018  

Recull de treballs i projectes presentats a la Mostra de Treballs de Tecnologia de Secundària de l'Alt Empordà.

Tramuntec 2018  

Recull de treballs i projectes presentats a la Mostra de Treballs de Tecnologia de Secundària de l'Alt Empordà.

Advertisement