MICHAËL ESCOFFIER
•
FRANCE CORMIER
PETIT MANUAL DE CUINA PER A OGRES
Benvinguts a l’Ogre Llaminer! Em dic Bronislav Haddendur i estic encantat de donar-vos la benvinguda al nostre establiment, que ha estat delectant els ogres, de pares a fills, durant cinquanta generacions.
L’OGRE LLAMINER -DES DE FA 50 GENERACIONS-
A N I U C
Avui us explicaré alguns dels nostres secrets més ben guardats perquè vosaltres també pugueu degustar a casa aquestes menges delicioses, que han donat bona reputació i èxit a la nostra cuina.
F
S
Els nens!
IN
FA
RE NT
ILS
T CEP
ES
En primer lloc, convé fer un advertiment. Per als qui no estan acostumats a veure nens vius, cal recordar que aquestes criatures no estan exemptes de perill i que una mossegada o una mala jugada es pot produir en un instant. Per tant, han de ser tractats amb cura i mai dels mais -queda clar?-, mai, mai, mai no els podeu donar l’esquena!
MAI!
Nens
salvatges
Molts de vosaltres ens escriviu per preguntar-nos quina és la diferència entre un nen salvatge i un nen de granja. Es pot reconèixer un nen criat en una granja per les seves dents podrides, a causa de totes les porqueries que ingereix contínuament. És també menys temorós i més educat.
Gràcies,
senyor Haddendur!
IN
FA
RE NT
IL
S
T CEP
ES
o
nens
de granja
Cal triar preferentment un nen grassonet. Ha d’estar encara viu quan es compra i la seva mirada ha de ser brillant. Per comprovar-ho, es fa una prova auditiva: si no reacciona quan li estiren l’orella, és que ja no està gaire fresc.
No us heu de deixar enganyar pel color. En contra de la creença popular, el color del nen no influeix en el sabor.
S’ha de transportar en una bossa gruixuda per evitar lesions. Alguns nens tenen urpes i dents esmolades.
Si malgrat totes aquestes precaucions us mossega un nen, aneu immediatament al metge. Són veritables nius de microbis que poden transmetre moltes malalties. Així que no s’hi pot fer broma!