38
Frederic Mistral
Quina formosa niaradal... Teniu un besi - entusiasmada la nina els diu amb pler, menjant-se'ls a petons. I els fa jòcs i els acaricia. Després, dolçament, els envia adins son pit, que be11 se cria. - Tél té! para la mà! - crida en Viéenç, de nou. En 11urs capets blaus, que's remouen, dos u11s com caps d'agu11a es mouen I I la nina, en tant blanca i tant 11isa presó, amaga tres ocells amb joia; i en el tebi pit de la noia el tendre oce11 son cap apoia creient que l'han tornat de son ver niu al fons. - Mes de debò, Vicenç, n'hi ha encara? - Sí! - Santa Vergel Per ma mare, quasi crec que ets bruixot I - Ohl que ignocenta so~1 Aquests ocells, quan fan la cria, fins catorze ous fan en la nia. Mes vine, estén la mà, ma aimia, i pren els caga-nius. I tu, adeu, niu formósl Tot just el jove deix la branca, tot just s'arregla amb sa mà blanca la nina, amb tot esment, el mocador del pit, quan - Ai! ai! ai! - amb veu tendreta sobtadament fa la nineta. I sobre'l pit, tota rogeta, apreta ses dos mans. - Ai! ai! vaig a morir!