SALUT 101
aula viva
Parlem de vianants M. Ventura Corrius
Per no anar a buscar el pas que correspon un s’hi pot jugar la vida i tanmateix veiem travessar el carrer per tots els punts menys pel que toca. Quan això ho fan nois o noies joves l’agilitat que els dóna l’edat els concedeix uns punts d’avantatge, però també s’hi arrisquen avis amb bastó o amb dificultats per caminar pensant que els cotxes ja pararan. No senyors, això no va així. Els conductors solen ser els dolents de la pel·lícula, però moltes vegades carregen amb una culpa que no tenen. Fa pocs dies sortia del garatge de
casa marxa enrere.Aparentment no hi havia cap impediment i de sobte vaig trobar-me darrere, a tocar de les rodes del meu cotxe, una noia que portava un nen en un cotxet. El cas és que la noia havia d’haver vist la meva maniobra i esperar-se, però va decidir travessar el carrer creient que ja la veuria. I sí, efectivament, la vaig veure. Sort en va tenir. Però me’n vaig emportar un bon ensurt. A Sant Cugat no podem dir que no disposem de passeres per a vianants. Doncs, passem-hi i ensenyem-ho als nostres fills perquè alguna vegada podem esdevenir invisibles i fer que un conductor es converteixi en un dolent... sense ser-ho.
TOT SANT CUGAT
20_03_08
SLI
SALUT.indd 101
14/3/08 12:03:17