Page 1

Novembre 2014

N. 89

1€

tot

parc Oferta turística turística ii de de serveis serveis Oferta Guia de les Terres de l’Ebre Guia de les Terres de l’Ebre

Temporada de bolets 

Ruta per la Sénia

La Puput

   

La millor oferta d’establiments

p

t    

www.totparc.com www.totparc.com


tot

parc Guia de les Terres de l’Ebre

42 Llibre

Itineraris i Rutes

8

Ruta dels safarejos i mira· dors públics de la Sénia

12 Històries del Delta 14 Arri matxo, entra (fragments)

Publicitat: Lluisa: 654 910 702 lluisa@totparc.com Realització editorial: totParc Revisió lingüística: totParc Maquetació i disseny: totParc Fotografies: Cristian Jensen, Lionel Maumary, Josep Polet, Amado Cebolla, Antonio Panadès, Hunbert Sanz i Vaqué i Arxiu totParc. Col·laboradors: Josep Polet, Antoni Panadès, Baltasar Casanova, Jaume Soler Zurita, Jesús M. Tibau, Amado Cebolla, Thais Casanova i Tatiana Pagà Agraïments: Ajuntament de Deltebre, Ajuntament d'Amposta, Ajuntament de Santa Bàrbara, Consell Comarcal del Baix Ebre i a totes aquelles persones que amb la seva informació i publicitat han contribuït a la publicació de la revista.

18 De

fora

Fontibre al Delta en barquet de perxar (XXXV)

Fauna

22 La Puput Ebrejant

24 L’illa de Buda

Reportatges

Jocs de Paraules Gastronomia

Història

© 2007 totParc info@totparc.com www.totparc.com

recomanat novem·

28 Sóc un home afortunat

Solatge Fotografia portada: Fotografia portada: Arxiu totParc Jordi Gil

bre

30 Galtes de tocino Carros i Soldó

40 Arrosvolució IV Cinéma Pur

43 Dallas Buyers Club Salut

47 Saba verda 49 T’imagines sense taques al rostre?

26 Canicross Popular de Del· 50 Aromateràpia tebre 52 Com obtenir la col· laboració dels nostres fills 27 “Un país para comérselo” i filles? 38 Josep Clua i Queixalós 54 Importància de l’entrena· ment propioceptiu 39 Festa de la Sega als Mun· tells

Dipòsit Legal: T-916-2007

Amb el suport de:

PUBLICITAT:

654 910 702/626 791 704/646 492 818 Queda rigurosament prohibida la reproducció total o parcial dels texts o fotografies sense l’autorització escrita del propietari del copyright.


Plànol del Delta



Deltebre Ecomuseu Camí del Toll

Pont dels Moros

Deltarium Parc de Natur

La Casa de Fusta

Racó de l’Embut

Antigues Salines de Sant Antoni

Cala de la Llanada

Pta. del Racó de San Joan

Muscleres

Xiringuito de la Costa

Ruta per a bicicletes

Les Cases

Alcanar

4 




tot

Plànol del Delta

parc Guia de les Terres de l’Ebre

Índex d’anunciants

Les Verges de l’Ebre

ra

DELTEBRE Adas-Afide . . . . . . . . . . . . . . 51 Ajuntament de Deltebre. 20,21,37 Angules i Mariscos Roset. . . . . 36 Audouin Birding. . . . . . . . . . . 23 Bar La Toscana . . . . . . . . . . . 61 Burger Sweets. . . . . . . . . . . . 42 Delta Hotel. . . . . . . . . . . . 34,35 Ebrecultius. . . . . . . . . . . . . . 58 Estanc Sanchís. . . . . . . . . . . .13 Finques Zaragoza. . . int. contrap. Forn Fresquet . . . . . . . . . . . . 43 Hostal Cling 43 . . . . . . . . . . . 28 La Farmaciola . . . . . . . . . . . . 48 Lo Racó de Bomba. . . . . . . . . 43 Lloguer Despatxos . . . . . . . . . 66 Luxor. . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 Mª Jesús Gómez. . . . . . . . . . . 48 Matelfon. . . . . . . . . . . . . . 56,57 Mariscs Mediterrani . . . . . . . . 36 Marvan Travels. . . . . . . . . . . . 31 Nativa Idiomes . . . . . . . . . . . 58 New Jesica . . . . . . . . . . . . . . 44 Opticalia. . . . . . . . . . . . . . . . 45 Ràdio Delta. . . . . . . . . . . . . . 62 Ràdio Flaix . . . . . . . . . . . . . . 62 Rebost Natural. . . . . . . . . . . . 47 Tradicions Polet. . . . . . . . . . . 19 Tarot Mª Teresa . . . . . . . . . . . 61 RIUMAR Finques Zaragoza. . . int. contrap. Forn Fresquet . . . . . . . . . . . . 43 Restaurant La Paca. . . . . . . . . 58

Càmping

CAMARLES Pellet Expres. . . . . . . . . . . . . 59

AMPOSTA Ajuntament d’Amposta . . . . . . 15 Amposta Ràdio . . . . . . . . . . . 62 Autocaravanes Manain . . . . . . . 9 Delta Spa . . . . . . . Contraportada Institut Mèdic Amposta. . . . . .48 Opticalia. . . . . . . . . . . . . . . . 45 Torta Castelló . . . . . . . . . . . . 39 SANT CARLES DE LA RÀPITA Astròleg Ibañez. . . . . . . . . . . 60 Casa Ramon Marinés. . . . . . 32,33 La Finestra Deco . . . . . . . . . . 14 Oh Mami. . . . . . . . . . . . . . . . 48 Òptica Jordi Porta . . . . . . . . . 29 TORTOSA Clínica Terres de l’Ebre . . . . . . 46 Consell Comarcal . . . . . . . . 16,17 Opticalia. . . . . . . . . . . . . . . . 45 Restaurant Matadero. . . . . . . . 14 L’AMPOLLA Cepromar . . . . . . . . . . . . . . . 36 Restaurant Lo Goleró . . . . . . . 11 L’ALDEA Fira de Santa Llúcia . . . . . . . . 55 LA GALERA El Pla de la Galera . . . . . . . . . 58 ULLDECONA Restaurant L’Antic Molí. Int. port. SANTA BÀRBARA Ajuntament de Santa Bàrbara. . . 7

Ruta per a bicicletes

 5


Plànol de les Terres de l’Ebre

6 




XVIII Fira de l’Oli novell, dels cítrics i del comerç

           Publicitat

Santa Bàrbara

Impremta Querol, SL - D.L.: T- 1.224-2013

21, 22 i 23 de novembre 2014 XVII JORNADES GASTRONÒMIQUES DE LA CUINA DE L’OLI DE L’1 AL 30 DE NOVEMBRE

Ajuntament de Santa Bàrbara

Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

 7


Itineraris i Rutes



Itinerari:

Ruta dels safarejos i miradors públics de la Sénia L’aigua ha estat sempre, i ho continua essent, un bé preuat i escàs. La Sénia és un poble estretament vinculat a aquest bé, ja que la proximitat del riu ha marcat l’evolució econòmica i social del municipi, així com la seva dinàmica urbana. Inici del recorregut Comencem la passejada en front de l’Oficina de Turisme (al costat de l’Ajuntament de la Sé· nia). Davant nostre veiem que el carrer de Barce· lona (el carrer principal que puja fins aquí) es trifurca convertint-se amb la plaça de Cristòfol Colom. Doncs bé, dels tres carrers que surten d’aquesta plaça, agafem el de la nostra dreta: el carrer de Tarragona. Anem passejant per aquest transitat carrer i, aviat passarem per l’agradable plaça de Pius XII, a l’ombra de palmeres i moreres (i davant de la gasolinera de la Sénia). Continuem per aquest carrer fins arribar a un ample passeig que el tra· vessa: és la Clotada. En aquest concorregut pas· seig podrem accedir a diversos centres públics seniencs com: l’Espai Jove (a la nostra esquerra), 8 

Safareig de la Plaça

Article i fotografies realitzades per Humbert Sanz i Vaqué. www.humbertsanz.com Blog: Las piedras de la Ágora

la Biblioteca Pública, les oficines del Parc Na· tural dels Ports, la Casa de Cultura, el Centre d’Atenció Primària o el Pavelló Municipal d’Es· ports (tots aquests, a la nostra dreta)

Safareig de la Clotada Creuem la Clotada i continuem pel carrer de Tar· ragona, que ara passa a dir-se carrer de Beren· guer IV. Immediatament, a mà esquerra, darrera d’una reixa, trobarem el primer llavador de la nostra ruta: el Safareig de la Clotada. Sens dub· te, el més modern dels quatre que visitarem. Prosseguim pel carrer de Berenguer IV un bon tram, fins la plaça Amèrica. La deixem enre· re i continuem (seguint la mateixa direcció que portàvem) per l’ara anomenat, carrer de Benifas· sà, fins a una pròxima i petita rotonda.




Itineraris i Rutes

Des d’aquesta glorieta, a la dreta: podríem anar cap a l’emblemàtica Ermita de Pallerols; si seguíssim recte aniríem cap al Pantà, el Parc Natural dels Ports o la Tinença de Benifassà; però nosaltres, girarem a l’esquerra, pel carrer d’Osca, i caminarem per aquest tranquil carrer fins al final.

Mirador de la Plaça del Bruc El carrer d’Osca desemboca al carrer Sanç d’Ara· gó, que prendrem cap a l’esquerra. A pocs me· tres, darrera d’una ombrejada plaça, trobarem el primer mirador d’aquest recorregut: el Mirador de la plaça del Bruc. Aquí, amb l’ajuda d’un instal·lat panell d’orientació, podem gaudir d’unes bones vistes del bosc de ribera del riu Sénia i del Port.

Safareig de la Nòria Deixem enrere la plaça del Bruc i continuem pel carrer de Jaume I que ens va acostant cap al nucli antic de la localitat. En aquest mateix car· rer, a mà dreta, veurem una casa de senzilla ar· quitectura Modernista i, més endavant, en front de la residència per a la gent gran i, rere una porta de ferro, trobarem el Safareig de la Nòria. Aquest és el llavador més antic de la Sénia. Va ser construït abans de 1834: any que es va fer la primera canalització d’aigua del municipi. Aquesta canalització (coneguda com el “reguer del poble”) resseguia el carrer Jaume I fins la

Safareig de la Clotada

plaça Major. Fins a finals del segle XIX, aquest rentador estava davant de l’emplaçament actual però, a causa de la construcció d’una fàbrica d’extracció d’oli de sansa, es va haver de modifi· car el traçat de la canalització a una cota inferi· or. Aquest canvi d’altura va afectar també la construcció del nou safareig (havent-lo d’ubicar a la mateixa altura per on discorria el reguer)... és per aquest motiu que, per poder accedir al llavador, hem de baixar unes escales des de la vorera del carrer.

Mirador del carrer Galileu Un cop visitat el Safareig de la Nòria, continuem pel carrer Jaume I, ara amb lleugera pujada. Pre· nem el primer carrer a la dreta (és el carrer Gali· leu) i anem fins al seu final... allí trobarem una barana amb vistes a la Peixera i a les Cases del Riu: és el Mirador del carrer Galileu.

 9


Itineraris i Rutes

 

Tornem enrere, fins al carrer Jaume I, i pros· seguim cap amunt. Enseguida arribarem al carrer del Carme que el creua. L’agafem cap a la nostra dreta i veurem que el carrer s’estreny, estem al Portalet: una de les dos entrades que tancaven el nucli medieval de la Sénia.

Mirador del carrer Major Un cop travessat el Portalet arribarem al carrer Major. El prenem cap a la dreta, anem fins al final passant per diversos carrerons sense sortida. Veurem que el carrer fa un gir a l’esquerra de· sembocant a una balconada: estem al Mirador del carrer Major. La vista des d’aquest mirador, potser ens re· cordarà a la que em vist des del carrer Galileu… i és que, tot i que hem caminat una bona distàn· cia entre ambdós emplaçaments, les dos atalaies estan tan sols separades per una casa.

Mirador de la Costa Dreta Desfem les nostres passes i anem passejant pel carrer Major, amb les seves típiques cases de pedra vista i calç. Deixarem dos atzucacs a la nostra dreta i, en arribar al tercer carreró, girem i baixem fins que se’ns obri novament la vista: aquest és el Mirador de la Costa Dreta. Aquí també disposem d’un panell d’orienta· ció que ens ajudarà a situar els diferents ponts, molins del riu i altres punts d’interès. Des d’aquest balcó surt una costa escalonada que baixa fins al fons de la vall, s’anomena la Costa Dreta i dóna el nom al mirador. 10   

Mirador del Carrer Galileu

Prenem el carrer del Cardenal Cisneros fins al número 21. Aquí trobem l’antic ajuntament, al seu costat (darrera d’una petita porta i una fi· nestreta enreixada) la cavernosa presó. L’antiga Casa de la Vila, actualment, és la seu del patro· nat del Camp d’Aviació de la Sénia: una altra atracció turística del poble. Poseu-vos en con· tacte amb ells per a concretar una interessant visita guiada a aquest aeròdrom militar de la Guerra Civil. Prosseguim pel carrer del Cardenal Cisneros que gira cap a l’esquerra (si seguíssim recte no hi ha sortida) arribem, de nou, al carrer Major. En aquesta cantonada, a la nostra esquerra, te· nim el Forn de Raimundo. Vista la façana d’aquest edifici d’interès lo· cal, girem cap a la dreta i baixem pel carrer Ma· jor, trobant altres cases emblemàtiques com: la Casa del Rei Bonet, la Casa Abadia, la Casa Maria el Viu o la Seu de Joventuts Unides de la Sénia. Arribarem a la plaça de l’Església: aquí es situava l’altra entrada (portalada) al nucli me· dieval i aquí tenim l’acollidora Església de la Sénia, dedicada als patrons Sant Bartomeu i Sant Roc.

Mirador de la plaça Major (La Terrassa) La petita plaça de l’Església confina amb la plaça Major, on tenim la Font de la Plaça (o Font Ve· lla), construïda l’any 1833. Si girem a la nostra dreta, veurem una preciosa terrassa amb blanca barana d’obra, és el Mirador de la plaça Major (La Terrassa)




Safareig de la Plaça Doncs bé, aquest ampli terrat, on ara reposen els nostres peus, no és més que la teulada del tercer rentador que visitarem... Per a accedir-hi, bai· xem per unes escales situades a la seva esquerra. Una vegada baix, al costat d’un abeurador i dar· rera d’una reixa, tenim el Safareig de la Plaça. Visitat, potser, el més conegut llavador de la Sénia, remuntem el carrer Bailén fins a la placeta del Toril. Aquí prenem el carrer de l’esquerra (el carrer Sant Joan) que seguirem fins a arribar a la plaça del Dos de Maig. En aquesta petita plaça dura, prenem el car· rer de Sant Miquel. A mà esquerra, no tardarem a veure la Casa "Vicent del Catxo", de bell estil Modernista. Aquest edifici entre mitgeres està situat en una de les zones d’expansió de la Sénia de principis del segle XX. Continuem pel carrer Sant Miquel fins on es bifurca, prenem el ramal de la dreta (carrer de València), passant per la plaça de Mossèn Escoda.

Safareig del Calvari Seguim pel carrer de València fins arribar al se· gon carrer a la dreta: és el carrer del Safareig. Aquí, com el seu nom indica, ja trobem el cobert on s’emplaça l’últim llavador del nostre recorre· gut: el Safareig del Calvari. Aquest és, sens dubte, el rentador millor conservat i que ha patit menys transformacions.

Itineraris i Rutes

Està associat a un abeurador i font exterior que conserven la seva aparença i estructura original. El safareig recull, per mitjà d’una canalització, l’aigua sobrant d’aquests dos elements hidràu· lics. Davant la porta del llavador tenim un ample carrer: és el passeig del País Valencià. El prenem cap a la nostra esquerra i, a pocs metres, arriba· rem a la placeta de les Forques. Des d’aquesta plaça, veurem que baixa un carrer de vianants, on tornem a veure l’Ajuntament de la Sénia. Rere l’edifici consistorial s’estén una gran zona arbo· rada a la que podem baixar per unes escales que descendeixen des de la mateixa placeta de les Forques. Si travessem aquest plàcid parc, conegut com la Pista, sortirem novament al carrer de Barcelona i ja podem donar per acabada aquesta ruta circular.

Fitxa Tècnica Temps: 1 hora (a pas tranquil). Distància: Uns 2000 metres. Desnivell: Inapreciable. Dificultat: Molt baixa (apta per a tota edat i condició) Aigua: Tenim fonts, bars i botigues d’alimentació a tot el recorregut. Equipament: Cap especial. És recoma· nable disposar d’un plànol de la Sénia

   11


Solatge



...històries del Delta

Guerra de Reraguarda (III)

Per Baltasar Casanova 12   

 Primeres passarel·les a l’Ebre. Fotografia exposada a l’església de Sant Pere al poble vell de Corbera




L’acomiadament de Xaparro Julián del Modaco em contava que l’autòpsia a Xaparro se li va practicar al magatzem del metge Fàbregues que vivia a on ara està la farmàcia Tomàs-Marín. La filla del metge, molt xicoteta encara, es veu que la va veure per la finestra i, des d'aquell moment, no volia anar al magatzem. Tenia temor. Segons conten també la va presenciar, des d’una altra fines· tra, Quico de Pistol. Molts de sindicalistes dels pobles del vol· tant van baixar a La Cava a acomiadar Xaparro. En acabar la guerra el Dr. Fàbregues va marxar a França i després se va exiliar a Mèxic. - ¿Tu sabies que Juan José Lorente, oncle de la dona del Dr. Fàbregues, Antònia de la Dehesa, era l'autor de la lletra de 'La Dolorosa' i de 'Los de Aragón'?- Julian del Modaco tot ho relaciona sempre amb la música- ¿I que sa filla Pilar se va casar en lo fill de Marquina, l'autor de 'España Cañí'? Aquesta crec que va ser tota la nostra participació en els fets de maig, d’aquest es· carni de reraguarda ens en vam salvar, però del dubtós honor de participar en la guerra no ens en va deslliurar ningú. En un principi so· naven les veus com a cosa llunyana, com los sorollosos oratges que a l’estiu sentim mar en· dins. A poc a poc la gran tronada s’anava apro· pant al nostre poble. Se sentien veus, deien si Batiste de la Ximera estava a la guerra amb les milícies, la gent ne parlava a les colles, a les bo·

Solatge

tigues, a les barberies... Lo mal temps a poquet a poquet s'anava apropant. Els trons ja eren clares canonades. Arribaven cartes del front, notícies de les trinxeres, no passaran!, resistir, resistir, resistir! D'improvís, com d’avui per a demà, ja la teníem a casa.

Germans, un a cada costat Me contava mon iaio que un dels moments més cruels que va passar a la guerra, fou quan la seua companyia es va creuar amb una companyia de càstig que anaven a fer faenes brutes i pesades. Entre tots va trobar son germà Agustí. Així era una guerra civil. Uns germans a un costat i els altres a l'altre. Son germà Agustí en un batalló disciplinari perquè era guarda de Buda i servia el capital. Era de nit i l'oncle Agustí, que sabia que es creuaria amb la companyia de son germà, anava repetint en veu baixa, no fos cosa que el sentis· sen els qui els vigilaven: -Ramon Casanova Navarro, Ramon Casanova Navarro, ... Al cap d'una miqueta se sent: Sóc jo, qui ets? - Ramon, sóc Agustí, ton germà, Tins pa? - No Agustí, no porto res de menjar. Aquestes paraules van ser les úniques que van poder intercanviar, ni poder-se veure la cara, ni una abraçada, ni compartir un record de casa... Havia començat la bogeria més gran, la boge· ria d'un milió de morts i la destrucció d'un país sencer, cavalcava, embogit, el genet de la guerra.

Regals - Complements – Bijuteria – Tabacs

DELTEBRE - LA CAVA 977 48 03 42    13


Solatge



Arri, matxo; entra fora (fragments) Per Baltasar Casanova

Les reunions amb un ministre de Madrid Joan Xerimo, en la seua època de president de la Cambra Arrossera de La Cava, va anar a mol· tes reunions d’agricultura, sobretot per parlar de l’arròs... i del seu preu. En una de les reunions en un ministre de Madrid i molts representants de l’agricultura, lo tema central eren los preus, com ho eren quasi sempre. Tots li reclamaven al ministre que aprovés un millor preu per al pagès. Lo ministre i el seu secretari escoltaven cada in· tervenció, capejaven, parlaven entre ells i de vegades exposaven la seua oposició a les de· mandes del món de l’arròs. De tant en tant, lo secretari mirava el rellotge i li dia alguna cosa al ministre. Este reaccionava dient que sí en lo

14   

cap al mateix temps que també mirava el seu rellotge. Se veu que feen tard i, cansat de la reu· nió, el ministre ja ni els escoltava, així que va demanar la paraula, cosa que li van donar de seguida i, com volent trobar una sortida digna que diria J. Tibau, los va dir, vamos a ver, vosotros los agricultores, por mucho que os demos, siempre queréis dos reales más. Os prometo que voy a reunir a mi equipo ministerial y vamos a estudiar muy seriamente vuestras propuestas. En acabar de parlar lo ministre, un dels representants dels pagesos va aixecar la mà demanant la paraula. Hai dit va aixecar, però havia d’haver dit que era la no-sé-quantesvegades que l’aixecava, però, per algun motiu, lo que portava la veu cantant dins dels page· sos, no la hi donava, ja parlaràs després, li dia. I ara ja era després i no li quedava més remei que donar-la-hi, la paraula. Bé, parla, però ja és tard i el ministre té pressa, així que si ho pots dir en dos paraules, avant, i si no dixa-ho per a un altre dia.Dos paraules?, con· testà mentre se posava dret. Una! En una pa· raula ne tinc prou. Mirà de fit a fit al ministre, aixecà els bra· ços a l’aire i mig cridà, Socorro!!! A tall d’aclariment direm que les conver· ses en los ministres sempre se feen en caste· llà, lo català estava com una mica... això, que no es fea servir mai el català perquè el Sr. Mi· nistre a lo millor no l’entenia... o no volia en· tendre’l. Coses d’abans, no?.


Amposta · del 5 al 8 de desembre de 2014

54a

Fira de Mostres d’Amposta

Ramaderia i de Maquinària Agrícola


Història



Els orígens de la navegació al Delta de l’Ebre (cap. LXVI):

De Fontibre al Delta en Barquet de Perxar (XXXV) Per Josep Bertomeu (Polet) 18   

Barcassa d’Alforque

Entremig de Pina d’Ebre i l’embassament de Mequinensa, l’Ebre dibuixa uns espectaculars meandres, una zona força interessant i desconeguda. Entre mig d’aquests meandres hi ha petits pobles, algun dels quals sembla que estiguin en una illa en estar envoltats gairebé totalment pel riu. Aquests pobles són Alforque, Cinco Olivas, Alborge, i Sástago.

Alforque Alforque té una extensió municipal de 10,68 Km2 i 69 habitants, i a través d’una barcassa es comunicava amb la carretera A-221 que la unia amb els pobles propers i Saragossa. Fa uns 30 anys la barcassa es va cremar i enfonsar, i a par·




Història

una extensió de 2,3 Km2. Un municipi molt me· nudet. El seu nom no té res a veure amb el número cinc ni en les olives, és el nom d’un guerrer celta que s’anomenava més o menys “Cinc-Ollivus” i que al passar el nom de llatí al castellà ho van modificar tal com ho coneixem.

Alborge

Meandres de l’Ebre

tir d’aquest accident només es podien comunicar amb l’exterior a través d’una carretera sense as· faltar i donant una considerable volta. La carre· tera poc a poc es va arreglar i asfaltar i es van millorar les comunicacions prescindint de creuar el riu. Ara al cap de 30 anys per motius turístics i històrics han aconseguit que es construeixi una barcassa nova, replica de la que tenien. El dia en que unes potents grues la van posar a l’aigua els 69 habitants i algun que va vindre de fora ho van celebrar amb una gran festa. Enhorabona!

Cinco Olivas Cinco Olivas es troba tancat dins d’una gran cor· ba que fa l’Ebre però amb la sortida natural en· carada a la carretera A-221, té 134 habitants i

Alborge té 124 habitants i 4,84Km2 d’extensió i presumeix de les ressonàncies àrabs de la seva cultura en haver estat poblat de moriscos, com la major part dels pobles de la vora de l’Ebre d’aquella zona. Allí és de domini popular que els moriscos eren insuperables com a paletes, pica· pedrers, terrissers, fusters, sabaters, hortolans... i guarden frases relacionades amb aquestes apti· tuds com les de “Quien tiene un moro tienen un tesoro”, “Un huerto vale su peso en oro si el hortelano es un moro”, etc.

Sástago Sástago és el més gran d’aquests municipis, té 1.138 habitants i una extensió de 301 Km2. Allí, al segle III aC, hi havia un poblat iber, en temps dels romans finques de recreo, i els àrabs van construir un castell i una petita vila. Després de la reconquesta dins del seu municipi es va cons· truir el conegut “Monasterio de Rueda”, lloc de dispars iniciatives i nombrosos conflictes. Una visita interessant, està a 160 Km.

Descobreix els grans valors que atresora el seu Parc Natural d’una manera amena i apta per tots

Servei de Guia i Activitats Tradicionals al Delta de l’Ebre

EXPLOSIÓ DE VIDA La inundaicó dels camps d’arròs ha provocat una nova explosió de vida al Delta. Un excel·lent moment per gaudir en tota la intensitat dels seus atractius.

Sortides tots els dissabtes. Per conèixer en només un dia els grans valors del Delta de l’Ebre. Feu les vostres reserves als tels:

Punt d’informació del Parc

606 072 789 / 677 456 224 www.deltapolet.com Places limitades    19


Fauna



La Puput Upupa epops Per Jaume Soler Zurita. Audouin Birding Tours

Com és? La puput és un d’aquells moixons inconfusibles amb el que una vegada o altra tothom s’ha creuat. Se la situa dins l’ordre dels coraciformes, i d’aques· ta manera està relacionada amb d’altres espècies com el blauet i l’abellerol. Una de les coses que crida més l’atenció és la llarga cresta taronja amb les puntes de les plomes de color negre. Aquesta cresta l’aixeca quan està alerta o encuriosida, mentre que quan vola l’acos· tuma a tenir recollida. El to del plomatge del cap i coll és marró ataronjat, mentre que les plomes de les ales són negres barrades de blanc. Aquestes tenen alguna vora també marró a les més inter· nes, situades sobre l’esquena. Destaca el seu bec llarg i punxegut, que està lleugerament corbat 22



Fotografia: Cristian Jensen

cap a baix. Mascle i femella són del mateix color, i per tant no es poden distingir a simple vista. La puput té una manera molt curiosa de volar, que recorda a una papallona. Bat les ales en se· qüències de dos o tres batecs, per després tan· car-les. Així va dibuixant un vol ondulat que la fan fàcil de diferenciar d’altres moixons.

Què menja? La puput s’alimenta principalment de larves d’in· sectes que troba enfonsant el seu llarg bec dins de terra. Degut a la seva dieta la puput ajuda a con· trolar les plagues en els conreus i és una bona aliada dels pagesos.

On viu? Al món... Cria a gairebé tota la franja temperada d’Eu· ràsia. La majoria d’aquests ocells van a hivernar a la zona central d’Àfrica, la Índia i el sud-est Asià· tic on també s’hi troben puputs durant tot l’any. A casa nostra... Tot i que al delta es troba ben distribuïda la




puput no és una espècie aquàti· ca. Així, és més fàcil veure-la en marges de camps d’arròs, ter· renys erms, parcel·les d’horta, i en general tot tipus de terreny que no estigui inundat. Per exemple, els cultius de gespa de l’hemi-delta sud són alguns dels espais on la puput es pot veure amb més facilitat. Fora del Delta, tant al Mont· sià com al Baix Ebre la trobem també arreu, sobretot en ter· renys agrícoles d’olivera, amet· ller i garrofer. El seu niu es situa en forats d’arbres vells, edificis o marges de pedra seca, on hi fa una posta d’entre 4 i 6 ous.

Fauna

Fotografia: Lionel Maumary

Quan la podem veure? De puputs en podem anar veient tot l’any dins el Delta, però no vol pas dir que siguin els mateixos animals. Això és així perquè es tracta d’una espè· cie migradora parcial. Un bon nombre de puputs crien al Delta a la primavera i marxen cap al sud a la tardor. Altres es queden o venen al delta només a l’hivern. I també n’hi ha un bon gruix que no· més hi són de pas durant la migració de tardor i primavera. Degut a què el Delta és un indret d’hiverns suaus on, malgrat el vent les temperatures no bai· xen gaire, la puput s’hi troba a gust i pot pas· sar-hi els mesos freds.

Població i conservació La puput manté una important població reproduc· tora al Delta, tot i que no hi ha comptatges regu· lars concrets per a aquesta espècie durant la pri· mavera i estiu. En canvi, per als mesos freds, en el marc del cens anual d’ocells aquàtics hivernants

que es du a terme cada any, s’hi inclou també la puput, i s’estima una població que oscil·la per sobre dels 50 exemplars en els darrers anys. No és una espècie que tingui problemes greus de conservació, tot i que a escala europea la in· tensificació de l’agricultura la podria estar afec· tant. A Catalunya està protegida per llei i inclosa en la categoria de “no amenaçada”.

Curiositats Els polls tenen una tècnica molt eficaç de defen· sa. Quan un depredador s’acosta al niu li llancen amb força els seus excrements. Així, aconseguei· xen lliurar-se’n. El seu plomatge fa també un olor desagradable que repèl aquests perills. La puput rep aquest nom en relació al seu cant, que consisteix en una repetició de dos o tres notes “up-up”, “up-up-up”. Com ella, molts d’al· tres moixons agafen la seva nomenclatura popular pels sons que emeten.

   23


Ebrejant          

Cavalls de Buda

Buda, l’última illa S de l’Ebre

Fotografies: Amado Cebolla

ituada a l’extrem oriental del Delta ocupa ara mateix 1000 hectàrees, 5 km aproxima· dament de longitud i si no es fa res conti· nuarà perdent terreny; ja n’ha deixat prou de prestat a la mar de l’Ebre. Cal dir que Buda està unida per una altra illa, la de Sant Antoni, que guarda un petit tram de l’antiga desembocadura, i és per on passa la línea del cap de Tortosa. En el seu interior les llacunes del Calaix gran, i la del Calaix de mar o de baix són l’hàbi· tat d’una gran varietat d’espècies d’ocells i pei· xos. També trobem, a banda dels arrossars, les casetes disseminades i el Mas de Buda amb la l’església dedicada a Sant Pere.

Aquest mes de novembre seguirem ebrejant i on millor que per l’illa de Buda. Gràcies a unes gestions i l’amabilitat del senyor Guillermo vaig poder estar a l’última illa de l’Ebre sentint la tranquil·litat, el cantar de les aus voleiant pels arrossars i el croar de les poques granotes que allí queden, tot fent una passejada llarga pels camins i la mar de Els habitants de Buda Buda Cap als anys 50 del segle passat,

Per Amado Cebolla, comunicador Ebrenc 24   

l’illa contava amb més de 200 habitants, famílies que es dedi· caven al conreu de l’arròs, a la pesca i a la bova. Hi havia escola amb mestre, una petita tenda de queviures, una cantina i durant el mes de juny, per Sant Pere, s’organitzaven les festes majors de




Buda, que eren tot un esdeveniment. Actualment, a l’illa es continua cultivant l’arròs i forma part de la zona protegida del Parc Natural del Delta, per la qual cosa per entrar és necessari disposar d’una autorització expressa. Aquells homes conreant l’arròs, pescant i ca· çant, les dones plantant, birbant, cuidant al bes· tiar i a la família, els xiquets i xiquetes buscant granotes i corretejant pels marges, el pas de les aus, l’antic far de Buda, el riu migjorn desembo· cant a la mar, els vaixells embarrancats a la cos· ta, la pesca de l’angula, les coeteres, els matute· ros, la visita dels senyors, molta germanor... tots aquest records fan que l’illa de Buda sigui un dels llocs més estimats per la gent del Delta. Ara gairebé tot ha quedat en l’oblit i el silenci es trenca només quan arriba el vent de dalt o en la temporada del segar. Aquest petit article va dedicat a totes aque· lles famílies que van viure a Buda, els meus pa· res entre ells, que amb el seu esforç van aconse· guir poblar aquest singular paratge.

Ebrejant

Puntones al Calaix Gran

Bassa de Buda

La Coetera

Què fa falta saber

Població actual: 4 persones Gentilici: Colons de Buda Terme Municipal: Sant Jaume d’Enveja Comarca: Montsià Festes: Romeria de Sant Pere

Calaix de Mar    25


Reportatge



Canicross Popular de Deltebre El passat diumenge dia 26 d’octubre es va celebrar el tan esperat CANICROSS POPULAR de Deltebre, organitzat per un grup particular d’amants dels animals i l’Ajuntament de Deltebre, amb un recorregut de 5 kilòmetres

E

s van proclamar campions del II CANICROSS POPULAR de Deltebre i van aconseguir fer pòdium els següents participants: -Categoria masculina: 1r Classificat: Dani Sánchez Pascual amb l’Aron; 2n Classificat: Dani Artero Vila amb la Greta; 3r Classificat: Andreu Castellà Gasparín amb el Bat. -Categoria Femenina: 1ra Classificada: Marta Barrufet Alemany amb el Ken; 2na Classificada: Carme Torta Ferré amb la Mila, 3ra Classificada: Jordana Salvadó Bensaid amb el Neron. Cal remarcar l’excel·lent exhibició de l’Ebre Múixing, Campió d’Espanya de Múixing amb Tri· neu sobre Terra, el Kiko Vallespí, i també l’Exhi·

26   

bició d’Obediència Bàsica i Recerca d’Objectes per part de Jony Dogs. El dia va transcorre sense cap incident i es va gaudir al màxim del bon ambient i del fantàs· tic paisatge al costat del Riu Ebre. Un cop acabada l’activitat, es va repartir tot el recaptat a les entitats Podenco Help i a l’Asso· ciació d’Engrescats de les Terres de l’Ebre amb les donacions incloses. Tot un èxit! Un total de 35 participants a la cursa, més de 75 participants als sortejos i molts espectadors que van crear un ambient caní increïble! Esperem que cada any vagi augmentant el nombre de participants! L’Organització vol donar les gràcies als pa· trocinadors per col·laborar amb la II CANICROSS POPULAR de Deltebre: Nanta, Ebrecultius, Rull, Totparc, Delta Spa, Agatameus Veterinària, Opti· mus dog, Delta Indústria Gràfica, Bergkamp Sports, Codi Binari, Infoserveis Miró, Ferreres Esports, Joiers Diamants, Hola Mobi, Arrossaires del Delta, Stil Or, Drap’s Moda, Sanchís, Imatges i Detalls Laia, 5d’octubre, Anyda, Eureka, Sweets, Flashnocturn, Acana, Ebre Múixing, Jony Dogs i a l’Ajuntament de Deltebre.




Reportatge

“Un país para comérselo” “Un país para comérselo” és un programa de TVE de promoció de la gastronomia i els paisatges de l’estat espanyol i que ha engegat aquest mes d’octubre la seva 4ª temporada. En les dos primeres va estar presentat per Imanol Arias i Juan Echanove, actors de la popular sèrie televisiva “Cuéntame” i en la passada i aquesta ho està per Anna Duato, també protagonista d’aquesta mateixa sèrie. És un programa que ha obtingut diversos premis i reconeixements, recentment la medalla d’or al millor programa de turisme en el Tourism Festival d’Hamburg.

P

er engegar aquesta quarta temporada van elegir les Terres de l’Ebre i la seva gastro· nomia, (molt bona elecció). Durant la pri· mavera d’aquest any van estar rodant per aquí preparant el primer capítol, el qual es va emetre el passat 6 d’octubre. Durant els 45 minuts que va durar l’emissió vam poder veure una reduïda selecció de la gran diversitat de productes que disposem en aquestes terres, i de l’encertada combinació de producció tradicional, gastronomia de qualitat, i turisme sostenible, que es donava en tots els productes presentats. A Sant Carles de la Ràpita van fer pesca a la paupa a la badia dels alfacs amb Juan Ramon Comes, i van visitar la plataforma d’Agustí del

Parrillo, fent una suculenta degustació de mus· clos, ostres, peix. A L’Ametlla, de la mà de la família Balfegó, el cuiner Marc Miró, i el japonès Tajiri Nobuyuki varem conèixer l’espectacular món de la tonyi· na en totes les seves fases, pesca, cria, elabora· ció, cuina, i explotació turística. Desprès d’una menció al Pinell de Brai i la seva la catedral del vi, varen anar a Ulldecona on Geromi Castell fa unes curioses i saboroses experiències amb l’oli de les oliveres mil· lenàries i altres productes de les nostres terres. A Tortosa es recrea amb l’elaboració dels pastissets de Nancy i Enriqueta Rollo. A Amposta analitza el cultiu de l’arròs en Jordi i Tomàs Margalef i on desprès d’una passe· jada per dins d’un camp fan una dissecció gràfi· ca d’un gra d’arròs per entendre millor les seves parts. A Ascó contacta amb el professor d’antropo· logia Jordi Farrús el qual durant una passejada que fan pel riu dona una lliçó magistral de la cultura de l’Ebre, i amb un grup d’amics aprofita per donar a conèixer la clotxa, el plat tradicional de la Ribera d’Ebre. Al Delta degusta xapadilos d’anguila ros· tits per Angel del Guarda, i en Polet i Ignasi Ri· poll fan un repàs als abundants recursos agro· alimentaris del conjunt de les Terres de l’Ebre. Acaba aprenent a plantar arròs i gaudint d’una sessió de reflexologia podal caminant per dins d’un arrossar cultivat de manera tradici· onal. Aquest reportatge es pot veure a: ht t p : / / www.rtve.es/drmn/embed/video/2794854    27


Jocs de paraules          

Sóc un home afortunat Per Francesc Mateu Sierra, llicenciat en periodisme @francesc_ms

28   

El nostre humor condicionat a l’estació a la qual naixem Una vegada més, i ja no sé quantes en van, ha tornat a succeir. Quan ja estava polint les darreres línies d’un article que girava al voltant del cas del nostre amic Francisco Nicolás, he to· pat amb una informació que m’ha fet refer, de cap i de nou, tot l’article. La notícia és la següent: uns investigadors




de la Universitat de Semmelweis de Budapest han presentat un estudi que mostra, atenció, que el nostre humor pot estar condicionat a l’es· tació a la qual naixem. Vet aquí que, depenent del dia en el qual celebrem el nostre aniversari, podem ser més propensos a estar de més bon humor o a l’inrevés. En aquest sentit, i per a mostrar un parell de pinzellades de la recerca, els nascuts a la prima· vera són els més afortunats. Doncs acostumen a estar sempre de bona lluna. Per contra, i encara que sembli estrany, els nouvinguts a l’estiu són els qui s’emporten la pitjor part. Són aquests els més propensos a tenir bruscs canvis de caràcter. De fet, és curiós copsar com influeix la nai· xença en el nostre tarannà. I és que més enllà d’aquesta investigació, n’hi ha d’altres que tam· bé tenen com a punt de partida la data esmenta· da. Si mirem una mica endarrere, fa un parell d’anys es va presentar el resultat d’una anàlisi que trobava un lligam estret entre el nostre na· talici i el nostre futur laboral.

Més oportunitats per als nascuts al primer semestre La recerca mostra que els nadons del primer semestre tenen més oportunitats d’èxit en el seu camp professional que no pas els nascuts en el segon semestre de l’any. Recordo que vaig ser sabedor d’aquesta teoria a través d’una conferèn· cia de l’economista Xavier Sala i Martin. De fet, com a fervent apassionat del futbol, Sala i Mar·

Jocs de paraules

tin apuntava, com a exemple, que la majoria de futbolistes professionals són nascuts entre els mesos de gener i juny. La recerca afirmava que això és conseqüèn· cia d’agrupar els nens atenent al seu any de nai· xement. Doncs, segons es detalla, i crec que amb una bona part de raó, quan els menuts estan re· alitzant la seva primera etapa formativa, hi ha una certa diferència física i psíquica entre els nascuts als gener i al desembre. Un fet, aquest, que podem copsar diàriament a les aules de pri· mària. Tanmateix, com que sóc una mica tossut i també, perquè no dir-ho, una mica tafaner, he buscat la naixença de diferents personatges a l’atzar que hagin destacat en el seu camp. Així, per exemple, Albert Einstein va néixer a l’abril; Steve Jobs al febrer; Gabriel García Márquez al març; Lionel Messi al juny; Elvis Presley al gener; Shakespeare a l’abril, Stephen Hawking al ge· ner...de tots els que he anat buscant, només n’he trobat un donat a llum a partir del mes de juliol: Michael Jackson, que va néixer el 24 d’agost. Així que, i tenint en compte que vaig venir al món al mes d’abril, la conclusió d’aquests dos estudis em deixa plenament satisfet i esperan· çat. Entenc que a mi i a tots els afortunats que vam obrir els ulls en el transcurs dels sis primers mesos. Per cert, qui havia de ser protagonista d’aquest article, Francisco Nicolás, també va néi· xer a l’abril. Si és que al final, estimats lectors, tot va lligat.

   29


Gastronomia



La recepta:

Font: www.lacuinadesempre.cat

Galtes de tocino Recepta extreta del llibre “La Cuina del Delta d’abans i d’ara” de Lurdes Sanchis i Roser Gómez

Ingredients: • Galtes de tocino • 250 gr. de cansalada • 1 ceba • 2 tomates • 5 alls • 2 branquetes de julivert • 1 copa menuda de rom • Pebre negre en pols • Aigua • Oli d’oliva • Sal

30   

Elaboració  Poseu en una cassola l’oli i quan estigue ca· lent, hi poseu les galtes i la cansalada. És millor fer els talls menuts.  Aneu-ho remenant fins que tot estigue daurat.  Tot seguit, traieu-ho de la cassola i reser· veu-ho.  Amb el mateix oli feu un bon sofregit amb la ceba, els alls, el julivert i el pebre negre en pols. Quan comencen a daurar-se la ceba i els alls, afegiu-hi les tomates i el rom. Deixeu coure uns minuts.  Afegiu les galtes i la cansalada, cobriu-ho d’aigua i deixeu-ho al foc fins que les galtes es· tiguen cuites.  Procureu que el suc estigue lleugerament es· pès.  Afegiu la sal i ja ho podeu traure del foc.  Deixeu-ho reposar uns minuts abans de servir.


Publicitat



El millor marisc del Delta de l’Ebre Musclos i Ostres de cultiu propi Marisc directe de les nostres llotges Venda directa al públic en general, distribuïdors i restaurants

Horari: de dilluns a divendres de 9h a 13h i de 16h a 19h Dissabtes, diumenges i festius de 9h a 13,30h Ctra. Ampolla-Deltebre, km. 2 43895 L'AMPOLLA Tel. 977 470 882 cepromar@cepromar.cat

36   


IN VEN TA RI

Dissabte 29 De novembre

DELTEBRE

NOVEMBRE‘14

9:15h Gran Recapte d’Aliments als supermercats de la població. Organitza Banc d’Aliments i Càritas. 21:30h Festival “Recollida Aliments” organitzat per l’Associació de Dones de Deltebre a favor dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Deltebre al Centre Cívic. Hi hauran actuacions en directe. No es pagarà entrada, només s’ha de portar un aliment bàsic (pasta, llegums, sucre, llet, llet infantil...) o productes de higiene corporal (gel, bolquers infantils...)

Dimecres 26 De novembre 18:00h AULES D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA PER A LA GENT. “La competència digital: viure a internet”, a càrrec d’Antonio Martínez Ballesté, professor del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV. A la Sala d’Actes de la Biblioteca.

Dijous 27 De novembre

Diumenge 9 De novembre 9:00h Mercadet de segona mà davant del Mercat de Jesús i Maria. Fins a les 14h. Organitza: Associació de Veïns de Jesús i Maria

20:00h Club de lectura La nit lletrada. Llibre a comentar: El grupo de Mary McCarthy. Organitza: Biblioteca Delta de l’Ebre

DivenDres 28 De novembre 9:15h Gran Recapte d’Aliments als supermercats de la població. Organitza Banc d’Aliments i Càritas.

Dissabte 22 De novembre 21:00h Concert de Santa Cecília de la Societat Musical Espiga d’Or, a l’església de l’Assumpció

ajuntament De DeLtebre


Reportatge



Per Antoni Panadès, escriptor i periodista

Josep Clua i Queixalós, president E

l poble de Corbera d’Ebre, a banda del Doc· tor Ferràn ha tingut un altre personatge molt estimat i popular a les comarques de l’Ebre, especialment per les darreres generacions que varen viure encara la transició; ens referim a Josep Clua i Queixalós que va néixer en dita po· blació, comarca de la Terra Alta, el 12 de març de 1923. Va realitzar els estudis primaris a l’escola del seu poble natal i el batxillerat a la Sagrada Família. Es va llicenciar a la Facultat de Dret de Barcelona, exercint d’advocat, per cert amb molt

38   

de prestigi, a Tarragona. Durant molts anys fou l’assessor jurídic de la Unió de Cooperatives del Camp de la nostra de· marcació i de la Cambra Agrària Provincial de Tarragona, igualment va ser Professor de l’Escola de Graduats Socials de Tarragona. Dintre del món polític també fou Alcalde de Corbera d’Ebre i di· putat per la Terra Alta a la dècada dels anys cin· quanta, i del 1968 al 1979 l’elegiren President de la Diputació Provincial de Tarragona. En l’època de Clua en l’ens provincial, va re· alitzar obres, gestions i tota mena de solucions que van tocar de ben a prop a tot el pobles, poblets, així com a les ciutats de totes les co· marques tarragonines. No conec municipi que no estigui agraït a la gestió del President Clua Quei· xalós que igualment va ser diputat al Parlament de Catalunya, per elecció democràtica a la pri· mera legislatura de la transició. L’antecessor de Clua a la Diputació fou Fede· rico Gerona de la Figuera, metge de professió, un home molt amant de l’esport, soci incondicional del Nàstic, i posteriorment el va substituir Fran· cisco Cailà Mestres, President de la Mútua Red· dis, personatge que recordem especialment per l’afer de la Facultat de Medicina. Podem dir que políticament a Josep Clua li va tocar viure el règim franquista en tots els seus càrrecs a excepció del de Diputat al Parla· ment de Catalunya. Com a President de la Dipu· tació de Tarragona, els dos darrers anys va coin· cidir amb el Governador Francesc Robert Graupera, junts van fer moltes coses per instau· rar la democràcia i la nova Constitució i d’una manera entusiasta va col·laborar per aconseguir les segregacions dels nous municipis i E.M.D. del Delta de l’Ebre. Creiem que Clua mereix un record de les noves generacions.




Reportatge

Festa de la Sega als E Muntells MUSEU DEL POBLE l passat diumenge 12 d’octubre es va cele· brar la Festa de la Sega a la finca del Bello, propietat de José Vila Mesià del terme mu· nicipal dels Muntells, en la que van prendre part els segadors: Hèctor Ferré, Sebastià Mesià “Xano”, Ramón Boronat, Manolo Garcia i Manuel Albert. També es van fer altres activitats de cai· re tradicional.

Els Muntells Obert Diumenges de 11h a 13h Visites concertades trucant al Tel. 649 18 24 63 / 977 47 90 57 Assessorament d’empreses . Administració de finques

Avda. Josep Tarradelles, 123-125, baixos - Apartat 272 Fax 977 70 22 99 43870 AMPOSTA assessoria@tortacastello.com

Assessorament d’empreses: 977 70 31 29 Administració de finques: 977 70 17 75

   39


Carros i Soldó



Arrosvolució (IV) Desprès de segar l’arròs, lligar les garbes, sorracar-les, assecar-les dalt dels empalls, garbejar-les en civeres, i separar el gra de la palla a cops de forca i garrot, venia l’espellofar-lo manualment picant-lo en cadup.

Per Josep Bertomeu (Polet) 40   

Classes de picar arròs. Fotografia: Josep Polet




P

er picar en cadup disposàvem d’un cadup de fusta una mica reforçat i un mall de ferro dissenyat expressament per aquesta feina; estàvem ben equipats. Però per desprès grivar l’arròs i separar els trencats i els capelluts, no vam poder localitzar grives amb el diàmetre adequat dels forats. Una família de Barcelona col·laboradora del projecte, i que n’entenien una mica de ferreteria, ens va fabricar dos grives amb dos galgues de forats aproximades al que necessitàvem. La dels trencats va anar molt bé, però a l’altra els forats eren una mica més grans del que necessitàvem i no ens retenia els capelluts, passava tot. Vam buscar i no vam poder trobar planxa foradada de la mida adequada, o era menuda, o era gran. Finalment vam optar per agarrar una planxa amb els forats més menuts, i amb una broca, forat per forat fer-los de l’amplada correcta. Va costar però ja teníem la griva adequada.

Un treball dur El treball de picar va resultar dur, el ferro pesava una mica i al cap d’uns quant cops els braços es ressentien. Perquè els voluntaris no es desmora· litzessin amb aquest treball ho fèiem en grups de dos o tres i cada 15 o 20 cops s’anaven relle· vant. Quan picaven les noies les tandes de cops eren més curtes. D’aquesta manera el treball no era tan feixuc. Una de les sorpreses va ser els pocs trencats que sortien malgrat els cops amb el pesat ferro. Una possible explicació seria que l’assecat a sol i serena en la garba dalt dels empalls, fes que el gra adquirís millor consistència i es trenqués menys que l’assecat amb les assecadores indus· trials. Quan l’arròs ja estava prou picat, es ventava treien la clofa i la pols aprofitant alguna de les suaus brises de les que gaudim al Delta. A conti· nuació es passava per les grives per separar els trencats i els capelluts del producte final.

La tria

Carros i Soldó

que s’havien escapat i alguna possible impuresa. Aquesta és la feina més senzilla de tot el procés, es fa asseguts còmodament i xerrant amb els companys, però a la vegada és la més laboriosa i lenta per l’excessiu nombre de capelluts que ens queda. Una de les coses a intentar millorar és el que arribin menys grans amb clofa al triat final. Ja tenim l’arròs 0,0,0, A provar-lo..! i ...Pri· mera conclusió: s’ha de tenir un ratet més al foc, 5-7 minuts més. Segona conclusió: té una textu· ra diferent, més sòlida. Tercera conclusió: té sa· bor propi. Quarta i última: un arròs excel·lent!!! Ara què, el fem?

Vocabulari Falç Estri utilitzat per segar manual· ment cereals. Un dels grans invents de la humanitat. Sorrac Falç gran per partir garbes d’ar· ròs per la meitat. Empall Part de darrera de la garba par· tida amb el sorrac i a sobre la qual es posa la part de davant amb el gra. D’aquesta manera s’aïllava el gra de l’aigua i s’assecava dins dels camps inundats. Garbejar Treure les garbes dels tancats d’arròs. Civera Aparell de transport format per dos barres paral·leles unides per unes altres transversals. Picar en cadup Espellofar els grans d’arròs dins d’un recipient troncocònic a base de cops en un mànec de ferro o fusta. Grivar Passar per una griva. Griva Estri format per una planxa fora· dada encastada a un marc de fusta i que servia per purgar l’arròs. Trencats Grans d’arròs partits Capelluts Grans d’arròs en clofolla mesclats amb el gra esclofollat. Clofa Part exterior i no comestible del gra d’arròs. Arròs 0,0,0 Arròs màxima qualitat, 0 productes químics, 0 màquines, 0 km.

A continuació de les grives venia l’última tasca, el triar-lo manualment per separar els capelluts    41


Reportatge



Llibre recomanat:

“Tenir-ho tot”, d’Àngel Lluís Carrillo Per Jesús M. Tibau i Tarragó http://jmtibau.blogspot.com

Sinopsi En Xavi és un economista que ha sigut acusat de malversació i estafa, està esperant judici en un castell escocès i, des d’aquest, ens explica com va anar la seva vida fins a arribar aquí. No és un llibre que parli de la crisi, és sobre les persones que la van fer possible, els que van intentar fre· nar-la, els que es van deixar emportar per l’eufò· ria, els que passaven per allà, els que van tancar els ulls, els que no escoltaven, els que no parla· ven, els innocents, els culpables. Un viatge pels set pecats capitals: luxúria, gola, avarícia, pere· sa, ira, enveja i supèrbia, mots que defineixen el capitalisme més salvatge en què la pregunta és: si jo hagués estat en el lloc dels que manegaven els diners —banquers, homes de negocis, cons· tructors, polítics—, hauria actuat igual? Una

42   

travessia pel cos· tat més fosc de l’ànima.”

Comentari El protagonista co· mença presen· tant-se amb un ta· rannà ple de cinisme, i fàcilment el podríem odiar, assenyalar-lo com a culpable (com ens agrada això!). Hi podem abocar la nostra ira, les nostres frustracions, però a poc a poc, l’autor ens el fa més humà, hi trobem rastres de nosal· tres mateixos. Autor i protagonista ens assenya· len a nosaltres com a còmplices de tot plegat (què hauríeu fet vosaltres al meu lloc?). En re· sum, un mirall del món que hem fet entre tots, per activa o per passiva. Us deixo algun fragment: "Tot per a mi, tot per als meus, la filosofia del Padrino a un preu acceptat per tots." "La llibertat la donen els diners, no les lleis." "Un aterra en aquest món amb unes cartes, les podrà jugar més bé o més malament, però ha de jugar-les." "Quan tots diuen que una cosa és bona és que està sobrevalorada." "La joventut ens fa solidaris, i els anys, egoistes." "Una altra osca al revòlver de la memòria."




Cinéma Pur

D

Puntuació:

Cinéma Pur:

Dallas Buyers Club Tatiana Pagà Franch

Fitxa Tècnica Dallas Buyers Club (2013) Director: Jean-Marc Vallé Guió: Craig Borten, Melisa Wallack Repartiment: Matthew McConaughey, Jennifer Garner, Jared Leto, Steve Zahn, Dallas Roberts Gènere: drama / basat en fets reals

allas Buyers Club es basa en la vida real del cowboy Ron Woodroof (Matthew McCo· naughey), un faldiller drogo-addicte a qui se li diagnostica SIDA al 1986. Els metges li do· nen un mes de vida però ell, tossut i sense voler abandonar la vida així com així, decideix buscar una alternativa a l’AZT, l’únic medicament dispo· nible per lluitar contra la malaltia en aquella època. A causa de la malaltia s’anirà veient apartat dels seus cercles, ja que el SIDA era vist com una malaltia que es transmetia bàsicament entre ho· mosexuals, i ja se sap que els homosexuals mai han gaudit d’un estatus social massa benvolgut. Per poder sobreviure, en Ron començarà a trafi· car amb medicines antivirals que no estan per· meses als EEUU. Amb l’ajuda de la pacient trans· sexual Rayon (Jared Leto) i la doctora Eve Saks (Jennifer Garner), crearan el Dallas Buyers Club, un club on els malalts poden comprar tracta· ments alternatius a preus assequibles. La indus· tria farmacèutica i l’Administració d’Aliments i Medicaments no li faran la vida fàcil a Ron i als seus socis. Una interpretació impecable per part de McCo· naughey i Leto, i una caracterització i dedicació extrema per part dels dos actors (tant McCo· naughey com Leto es van aprimar més de 15 qui· los per poder representar als seus personatges, i Leto, fins i tot va conviure amb un malalt de SIDA). Ambdós actors van ser premiats amb l’es· tatueta de l’Oscar a millor actor i millor actor secundari, respectivament.

   43 43




Salut i bellesa

tot salut & bellesa


Publicitat

46   






Salut i bellesa

Saba verda Ja fa uns quants anys que es coneix i consumeix als Estats Units i ara per fi ja ha arribat al nostre país. Es tracta de la saba verda, un complement a base d’algues, germinats verds, extractes concentrats de plantes i fruites, vitamines i minerals Contribueix a netejar, oxigenar i nodrir l’organisme i les cèl·lules, gràcies a la combinació d’un còctel concentrat d’ingredients que afavoreixen el funcio· nament fisiològic cel·lular. Proporciona una gran quantitat de clorofil·la que és l’encarregada de transportar oxigen a les cèl·lules, té la capacitat d’eliminar els residus tòxics, metalls pesats i també un alt poder antioxidant. És molt recomanable en els casos de fatiga i falta d’energia, pell apagada amb aspecte cansat i enve· llit, sensació d’inflamació, tractaments farmacolò· gics, trastorns digestius, bloqueig metabòlic així com abans i durant una dieta de control de pes.

   47


Publicitat



Centre de Rehabilitació i Fisioteràpia Mutualitat futbolistes Convenis amb Mútues: Aliança, Adeslas, Sanitas, Mapfre, DKV, MGC

Av. Esportiva, 87 43580 Deltebre Tel. 977 48 23 54 fisiodelta@fisioterapeutes.org

48   




T'imagines sense taques al rostre? Per Montse Guerra, directora de Luxor

M

elanoOut System va ser formulat per su· avitzar i treure taques cutànies d’origen melànic (fins un 90%) localitzades al ros· tre, coll i escot, tornant uniformement el color de la pell, amb resultats espectaculars, sense cirur· gia i sense efectes secundaris. Provoca una acció despigmentant integral i

Salut i bellesa

intensiva de gran eficàcia en tot tipus de pig· mentacions cutànies. MelaoOut es pot realitzar en qualsevol època de l’any quan s’acompanya de pantalla total solar que protegeix la pell del sol, tot i que nosaltres preferim realizar-ho a la tardor i hivern. És compatible amb qualsevol fototip de pell, ja sigui blanca, morena, o de qualsevol èt· nia. Aquest tractament inhibeix els mecanismes enzimàtics que produeixen la melanina i estimula la renovació cel·lular, sent també, un tractament anti-edat. El tractament consta de dues fases, una a cabina i la resta a casa. A cabina desinfectarem i netejarem la pell del rostre, analitzarem les ta· ques i el tipus de fototip i pell, protegirem les mucoses i començarem el tractament aplicant un desengreixant que ens deixarà la pell sense cap residu ni greix. Posteriorment aplicarem un àcid salicílic per trencar la barrera de l'epidermis amb el que notarem una sensació de cremor. Un cop absorbit aquest producte aplicarem una mascare· ta amb principis actius i aquí s'acabarà el trac· tament de cabina. La clienta continuarà a casa amb la mascareta posada, segons el fototip de pell (entre 6 i 8 hores). Posteriorment la clien· ta se la traurà i s’aplicarà una crema específica. Aquí comença la segona part del tractament, a casa. S’haurà de posar la crema restauradora unes quantes vegades al dia i una despigmentant per la nit. Passat un temps només s’haurà de posar la despigmentant de nit indefinidament com a crema habitual per acabar de treure les taques. Us invitem a veure el vídeo demostratiu on especifiquem més sobre aquest tractament al nostre canal de Youtube--> Melano Out Luxor.

   49


Salut i bellesa



Aromateràpia L'aromateràpia, és una forma de medicina complementaria que fa servir material volàtil de plantes conegudes com a olis essencials i altres compostos aromàtics amb el propòsit d’alterar la ment de les persones, el seu estat d’ànim, les seves funcions cognitives o la salut

Per Maite Colomines, Farmacèutica 50   

L

’aromateràpia s’empra des de fa moltíssims anys, el tractat de Dioscòrides sobre plantes medicinals en fa esment. Olis aromàtics que s’obtenen a partir d’infusions de plantes asseca· des en oli i després escalfades i filtrades. Alguns olis essencials com els de la planta Malaleuca alternifolia (Arbre del te) tenen propi· etats antimicrobianes demostrades i s’ha propo· sat el seu ús intern per al tractament de malalti· es infeccioses. Els canvis estacionals com el d’ara, provoquen situacions en les que moltes persones pateixen algunes alteracions de salut. Tot i que les proves de l’eficàcia de l’aromaterà· pia, té encara pocs estudis rigorosos científics que demostrin la seva evidència, hi han algunes




proves sobre el potencial terapèutic dels olis es· sencials. Avui els hi presentem la descripció i ús de l’Arbre del Te. L’arbre del te és un arbre petit (fins a 5 metres d'alçada), que creix a Austràlia i presenta fulles semblants a les de la planta del te. Té un aroma camforat molt fort. És dels pocs olis essencials que es pot aplicar directament sobre la pell (en cas de pells molt sensibles és millor provar-ho primer al canell). També es pot utilitzar diluït en un oli vegetal (oli ametlles, d’oliva o qualsevol altre) al 3%.

Indicacions La seva principal propietat és la d’estimular el sistema immunològic, pel qual té funcions com antisèptic, bactericida, fungicida, cicatritzant, expectorant, i balsàmic. S'usa com antisèptic i desodorant en xam· pús i sabons. Té aplicació en picades d’insectes i en cremades: unes gotes directament sobre la picada o bé repetides aplicacions d’una dilució. Fongs als peus (peu d’atleta) o a les un· gles: Es pot posar una gota de l’Arbre del Te pur sobre la zona afectada després de cada bany o dutxa. Èczemes – Berrugues: Aplicar 1 gota diària sobre la part afectada fins que desaparegui. Acne: Per grans puntuals aplicar-ho directa· ment, si és acne estès posar-lo diluït cada dia abans d’anar a dormir fent un massatge i elimi· nar l’oli sobrant amb paper absorbent. Caspa – Crostes al cap – Cabell gras - Ca· bell sec: Afegir unes gotes al xampú habitual. Per purificar el cuir cabellut, fer setmanal· ment una fricció amb una barreja amb 50 ml d’un oli vegetal, unes 20 gotes d’oli essencial d’arbre

Salut i bellesa

del te i unes 20 gotes més d’oli essencial de lli· mona. Deixar 1 hora, i desprès de rentar. Úlceres a la boca: unes 7 gotes d’oli d’arbre de te en un got d’aigua tèbia i fer gàrgares. Boqueres i Herpes labial: Es pot aplicar di· rectament una o vàries gotes sobre el lloc afec· tat. Afeccions de la gola i la boca: glopejar unes gotes d'oli del arbre del te amb una mica d’aigua. També s'utilitza (diluït) per a evitar el mal alè fregant-ne a les genives ja que elimina les bactèries que el produeixen. Refredats – Bronquitis – Rinitis – Sinusi· tis: unes 10 gotes en aigua calenta i fer inhala· cions del vapor. S’hi poden afegir unes gotes d’oli essencial d’eucaliptus. Reforçament sistema immunològic: Abans de fer uns sessió de radioteràpia és útil fer fre· gues sovint amb la solució diluïda. Contra les puces en gats i gossos: barrejar un 80% d’alcohol (96º) amb 15 % d’aigua i 5% d’oli Arbre del Te . PRECAUCIONS: No s’ha d'utilitzar durant l’embaràs i cal evitar el contacte amb els ulls, com és comú en els olis. COMPOSICIÓ: L'oli essencial té un centenar de components, els principals són una barreja d'alcohols. EFECTES SECUNDARIS: No es recomana tra· gar-lo perquè poden existir fenòmens d’al·lèrgia. S’han descrit molts efectes secundaris com atà· xia, marejos, de nàusees i desorientació. El coma pot tenir lloc a dosis molt altes. Sembla també tenir propietats androgèni· ques i haver provocat l'augment dels pits (gine· comàstia) en nois que utilitzaven sabons que contenien aquest oli.

   51


Salut i bellesa



Com obtenir la col· laboració dels nostres fills i filles? “Quants xiquets i xiquetes per la seva pròpia voluntat es dutxarien tots els dies, dirien per favor i moltes gràcies, es canviarien la roba interior, ens ajudarien quan els ho demanem...?” 52   

Per Thais Casanova, educadora social i mediadora




Regular la conducte dels nostres fills Un dels papers més importants que desenvolu· pem els pares i mares amb els nostres fills és ajustar o regular la seva conducta de manera que sigui acceptable tant per a nosaltres com per a la societat. Aquesta tasca sovint costosa i àrdua és infructuosa, el motiu és perquè radica en un conflicte de necessitats. Els adults necessitem una mica de netedat, ordre, cortesia i rutina i als nens i nenes res d’això els importa gaire. Cal dir que com més insistents som més es resisteixen ells i moltes vegades ens veuen com l’enemic, ja que els obliguem a fer coses que no els agraden, renta’t les mans, ves a dormir, endreça’t l’habita· ció... Seguint aquesta dinàmica de conflictes de necessitats, arriba un punt on l’actitud dels pa· res és “faràs el que jo et digui” i la dels fills i filles és “faré el que voldré”. Per a millorar aquesta situació d’eterna dis· cussió cal que analitzem QUÈ els demanem i COM ho fem. El QUÈ ha de ser realista, és a dir, una tasca que puguin fer tenint en compte la seva edat i la seva complexitat física, psíquica i emo· cional, i el COM l’hem de revisar i reflexionar en profunditat. Molts pares i mares fan servir la culpa i l’acusació (perquè sempre fas el mateix, el teu problema és que no escoltes mai...), l’ús de qua· lificatius (fa fred i t’has posat en tirants, que no veus que fa calor, ets tonta, menja amb els co· berts, ets un porc...), amenaces (si ho tornes a tocar et pegaré, si no fas això vindré i ja veu· ràs...), ordres (neteja la teva habitació ara ma· teix!) discursos i sermons, advertències, discur· sos de màrtir (m’esteu enviant a la tomba, acabareu en la meva salut...), comparacions (la teva amiga si que es neteja l’habitació, podries ser una mica com el teu germà...), sarcasme (aquesta redacció li donaràs al profe, potser ell entén el xinès, jo no! Tens examen demà i t’has deixat el llibre, que intel·ligent ets!...) i profeci· es (si segueixes així suspendràs tot el curs, si no canvies et quedaràs sol...). Si reflexionem un moment i ens posem al seu lloc podem veure que els sentiments que afloren amb aquests mètodes són negatius i no fomenten les ganes de coope·

Salut i bellesa

rar en res i això que ara només els llegim, imagi· neu com es poden arribar a sentir ells, que els viuen de veritat i són els seus pares, els seus referents i a qui més estimen (encara que no sempre ho reconeguin) qui utilitzen aquests mè· todes amb ells i elles.

5 habilitats que ajuden a crear un ambient de respecte Hi ha cinc habilitats que ajuden a crear un ambi· ent de respecte des d’on pot néixer l’actitud de col·laboració, aquestes cinc habilitats són: 1. Descriure el problema objectivament (la llum està oberta, la llet està fora de la nevera) 2. Donar informació (la llum val molts diners cada mes, la llet es fa agra fora de la nevera) 3. Dir-ho en una paraula (en lloc de sermo· nejar: sempre igual, les llums obertes, que no m’escoltes quan et dic que les apagues... una paraula: les llums; en lloc de: tots els dies igual tu, la llet fora de la nevera, quantes vegades ho haig de dir, ningú m’escolta en aquesta casa... dir: la llet) 4. Parlar dels nostres sentiments (em sento enfadada quan veig les llums obertes perquè penso que haurem de pagar molts diners de llum, em sento trista quan veig la llet fora de la neve· ra perquè es fa malbé i l’hem de tirar i hi ha moltes persones que no en poden ni comprar...) 5. Escriure una nota (apegada a una llum: tanca’m quan ja no em necessites, així guardo energia, gràcies, la teva llum, apegada a la llet: m’agrada viure dins a la nevera, a forà tinc molta calor, emmalalteixo i m’heu de tirar, gràcies, la teva llet) Cal a dir que no hi ha receptes de criança, ni manuals, cada persona és única i és possible que aquestes recomanacions, com moltes altres no us funcionen o no funcionin sempre. Però sempre es positiu intentar millorar en aquesta tasca tan meravellosa i de vegades tan cansada que és ser pare i mare, l’important és fer servis els consells que ens vagin bé i no fer servir els que no, inde· pendentment de qui ens el doni, els que més coneixem els nostres fills i filles som nosaltres mateixos.    53


Salut i bellesa



Importància de l’entrenament propioceptiu

a la consulta del fisioterapeuta, la propiocepció ens serveix per prevenir lesions i posteriorment a una lesió disminuir el temps de recuperació i evitar recidives. Llavors podríem pensar que si aquest siste· Per Mireia Tomàs Rodríguez, col·legiada nº 11174. Fisio· ma funciona sempre, mai ens hauríem de lesio· terapeuta del Delta Spa nar, però existeixen diversos factors que poden fer que falli com ara el cansament, la temperatu· ra o la utilització d’elements externs com ara a propiocepció deriva del llatí proprius que genolleres o turmelleres, que enganyen el nostre significa propi, per tant al referir-nos a la cervell simulant una falsa sensació de protecció. propiocepció estem parlant d’un sentit in· Una vegada produïda una lesió, els receptors trínsec del cos, encarregat de dotar-nos de cons· queden alterats i envien una informació errònia ciència en quant a la nostra posició, el moviment al nostre cervell, de manera que la resposta que articular i a la força que apliquem en qualsevol enviï el cervell no serà adequada i facilitarà que moment de la nostra vida. es torni a produir la lesió. Amb el treball propio· Com funciona la propiocepció? El cos pos· ceptiu podem reeducar-ho, i per tant, disminuir seeix uns receptors nerviosos que es troben en la possibilitat de que es torni a produir la lesió. els músculs, tendons, càpsula articular i lliga· Com treballem la propiocepció? L’entrena· ments, que juntament amb el sistema vestibular ment propioceptiu es basa en sotmetre a cada envien informació a la medul·la espinal i articulació o zona del cos a un cert estrès, mit· d’aquesta al cervell; una vegada processats, el jançant desequilibris i diferents moviments i su· cervell envia la informació als músculs perquè perfícies als quals el cos no està acostumat, obli· facin els ajustos necessaris per tal d’evitar una gant-lo a adaptar-se al canvi ràpidament. Els lesió. Tot això es un procés molt ràpid que es exercicis han de ser progressius i adaptats a les realitza de forma reflexa. capacitats de cada pacient o esportista, i òbvia· Però tot això per a què ens serveix? Gràci· ment adaptats a cada articulació. Si hi ha hagut es a l’entrenament propioceptiu podem obtenir una lesió, els exercicis han de ser adequats a un millor control neuromuscular i millorar l’esta· cada fase de recuperació i sempre controlats per bilitat articular. Traduït a la pràctica esportiva i un fisioterapeuta. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

L

54   




Guia de Serveis

guia serveis de


Guia de serveis



MARISOL Peixateria Marisqueria

Mercat Municipal de La Cava (dimarts a dissabte) DELTEBRE 977 48 98 58 627 919 477 627 919 476

58   


Guia de serveis



CONSULTA TELEFÒNICA:

806 48 84 03 TRACTE DIRECTE AMB MONTSE

Tarot Astrologia Vidència Numerologia

Acreditada professionalitat c/ La Parra, 20, 3º 6ª Sant Carles de la Ràpita Carretera de la Marquesa, s/n Deltebre Mòbil:

606 33 57 27

Pol.Ind. Les Molines, parc. 2, 4-B 43580 La Cava  Deltebre 977 480 281  650 425 621  650 425 622 info@rubialescallau.es

60   




Guia de Serveis

Frutas y verduras del terreno Vinos de Gandesa i Lledó Arroces y licores del Delta

Av. Goles de l’Ebre, 203 DELTEBRE Tel. 977 481 216

CONFECCIONS Mª CINTA Moda i confecció Dona i Home Especialitzada en Talles Grans Regals, Complements Llenceria i Merceria C. Bruc, 12 43580 DELTEBRE Tel/Fax 977 48 94 57 Mòbil 650 10 34 23

BOTIGA ESPECIALITZADA PERRUQUERIA CANINA

   61


Guia de serveis

62   






Segona Mà i Antiguitats

Segona Mà i Antiguitats Aquesta nova secció està pensada per a totes aquelles persones que vulguin comprar o vendre algun article de segona mà o antiguitat. Hi haurà uns espais gratuïts (només text) i uns espais de pagament (amb fotografies). A tall demostratiu us exposem diferents exemples:

ÉS VEN ARTICLE. Aquest parà· graf, és un exemple d'un anunci de tres línes per vendre i com· prar objectes. (espai gratuït) PREU: ____euros

ESPAI GRATUÏT

E S PA I

10 € ÉS VEN ARTICLE. Aquest parà· graf, és un exemple d'un anunci de tres línes per vendre i com· prar objectes. PREU: ____euros

ÉS VEN TANDEN. Tanden italià marca Graziella, per restaurar. Peces originals PREU: 250 euros

E S PA I

50 €    63


Profile for Tot  Parc

Tot parc novembre 2014  

Tot Parc Novembre 2014

Tot parc novembre 2014  

Tot Parc Novembre 2014

Profile for totparc
Advertisement