TOT OSONA NOVEMBRE 34 "EL CASTANYER DE LES 9 BRANQUES"

1) Promoció vàlida de l’1 d’octubre al 31 de novembre de 2022. Aplicable sobre l'import total del pressupost acceptat. No acumulable a altres descomptes i promocions. No compatible amb tipus de finançament amb interessos subvencionats per Vitaldent. Número de registre sanitari: CS10715. (2) Exemple de finançament: 2.500,00 € per tornar en 24 mesos. Comissió de formalització 2 % (50,00 €) que es pagarà amb la primera mensualitat. 1a quota de 154,17 €, 22 quotes de 104,17 € i una darrera quota de 104,09 €. Total d’interessos: 0 €. Cost total del crèdit: 50,00 €. Import total per abonar: 2.550,00 €. Preu d'adquisició al comptat: 2.500,00 €. Preu total a terminis: 2.550,00€.

El principal atractiu d'aquest recorregut és el Castan yer de les Nou Branques, l'arbre més emblemàtics del municipi de Viladrau i un dels més grans del Montseny. Les seves mides són de record, amb 23 metres d'alçada i un tronc amb un perímetre de 6,5 metres. Tot i que aquest espectacular arbre, encara dona una bona collita de castanyes quan arriba la tardor, la seva salut es força delicada. De les nou branques que havia ostentat en la seva època més esplendorosa, ara solament ni queden cinc d'actives, ja que dues són mortes i d'altres dues ja li han desaparegut. L'any 1987 una forta ventada li va esberlar la branca més grossa, i el dia d'avui, pateix-una de les malalties que afecten aquest tipus d'espècies arbòries.

Una vegada situats en la població de Viladrau, podrem deixar el cotxe en un ampli aparcament que hi ha molt a prop de la plaça de la Vila. El recorregut comença en el Centre Cultural Europeu de la Natura, des d'on haurem de creuar tot el poble, tot i que les primeres indicacions del traçat no les trobarem fins a arribar a la Font del Sot de Can Rossell (senyals verdes i blanques). Per arribar fins aquesta font haurem de cercar el carrer Torreventosa, i el carrer Ramon Bofill, passant a tocar l'ermita de la Pietat i tot seguit la font, des d'on continuarem fins a trobar el primer rètol del recorregut.

Recordeu que si vols qualsevol de les nostres publica cions per correu, ens podeu enviar un correu electrònic a: info@totosona.com

Editor i director Xavi Ruiz Maquetació i impressió graficvic.site Administració Marta Anglada Portada Arxiu Redactors Cristina Comerma Andreu Gomez Miquel S. Molist Badiola Elisabet Jorquera Ariadna Jutglar Dipòsit legal B 18552-2014 Editorial Revista de Vic Preguntes o qüestions info@larevistadevic.cat Telèfon 655

Vic aprova un pressupost d’uns 60 milions

d’euros per mantenir una ciutat reactivada

El ple extraordinari de l'Ajun tament de Vic d'aquest dijous 27 d'octubre va aprovar amb els vots en contra d'ERC, Capgirem Vic i PSC el pressupost, els impostos, les taxes i els preus públics per l'any vinent. Les ordenances fiscals re presenten el 56% dels ingressos de l'Ajuntament i s'han mantingut al màxim per conservar l'equilibri pressupostari davant la situació sociopolítica que ha fet augmentar considerablement els preus dels subministraments.

Núria Homs, regidora d'Economia, va exposar: "Les ordenances fiscals representen el 56% dels ingressos. És el que se'n diu "autonomia fiscal" que és la suma dels impostos directes (IBI, impost de vehicles plusvàlua, IAE) els indirectes (ICIO) i les taxes i preus pú blics (per exemple, la taxa de residus, el centre de dia)".

Tot i la situació d'excepcionalitat que s'està vivint i els esforços que han de fer les administracions mantenen totes les bonificacions i les subvenci ons que tenim vigents, oferint ajudes directes a diferents col·lectius, empre ses, institucions i persones amb rendes més baixes, i representa una pèrdua d'ingressos important, però a l'hora és una estimulació i un suport per totes aquelles persones i institucions que se'n poden beneficiar.

Centrades en els beneficis socials, la finalitat de les noves ordenances con

tinua sent consolidar Vic com a ciutat sos tenible, saludable, inclusiva, amb progrés i amb una administració encara més oberta i transparent.

El regidor de Capgirem Vic, Roger Cume ras, va agrair la feina a tot l'equip tècnic i a la regidora tots els dubtes que ha resolt. "Les ordenances són l'oportunitat que té un Ajuntament de reorganitzar la riquesa d'una ciutat. Malauradament, ja fa anys que Vic és una ciutat amb uns nivells de desigualtats importants", va destacar Cumeras.

"Amb aquesta situació de desigualtat i venint de la crisi de la Covid-19 i la previsió

que hi ha, veiem imprescindibles diverses propostes de repartició de la riquesa, i que no s'han acceptat", va remarcar.

Les ordenances fiscals per al 2022 tenen com a objectiu obtenir els ingressos neces saris per a la prestació dels serveis públics i poder garantir la qualitat i l'execució de projectes claus per a la ciutat i mantenir una ciutat reactivada. La voluntat és comprome tre's amb una bona gestió econòmica, amb una hisenda pública sanejada que permeti el compliment del pressupost i la confecció d'un pressupost equilibrat per al proper exercici.

Llibres Un polsim de sal

La Marta, malalta d’Alzheimer, en el seu últim tram de vida en una residència del Guinardó, intenta deixar per escrit al seu fill Robert la història d’un passat ocult i dolorós que la va fer fugir del poble.

Tot comença als anys setanta quan la Marta es casa amb en Manel, un ambiciós jove que treballa a les mines de sal de Súria. El seu matrimoni trontolla des del començament pels maltractaments i per la intromissió interessada d’en Jesús, un miner company d’en Manel i cap d’un grup d’amics anomenat “Els dotze apòstols”, que està obsessionat amb la Marta des de la infantesa.

En Joan, germà d’en Manel, la Isabella, una prostituta italiana, i la Marta, es converteixen en ferms aliats a l’hora de fer front a un enemic comú: en Manel.

El present i el passat es barregen dins d’una caixa vella que en Robert troba un cop morta la seva mare, i que li donarà les primeres pistes per saber la veritat dels seus orígens a Súria.

Laura Autonell Aranda (Taradell 1963) després de guanyar la 19a. Edició del Premi Literari Solstici de Taradell (2021), la V Edició del Premi La Miranda de La Roca del Vallès (2021) i l'accèssit de la 24a. Edició del Premi literari Vila de Torelló (2022), s'endinsa en el món de la novel·la amb un llibre que reflecteix la seva inquietud per ambients i situacions que no li són pròpies. La recerca d'històries atractives, en escenaris particulars, i amb personatges únics, són alguns dels trets característics de les narracions de la nostra autora que s'inaugura com a novel·lista amb "Un polsim de sal".

Troba la teva persona vitamina

Per què hi ha persones que ens fan patir tant i en canvi altres ens generen confiança instintivament? Per què hi ha gent que té tendència a establir relacions complicades i doloroses?

Quina és la bioquímica de l’amor? Com podem encertar a l’hora de triar parella? Estimem tal com ens van estimar?

Estem dissenyats per viure en família i en societat, relacionar-nos i estimar-nos. La nostra felicitat dependrà en gran mesura de la capacitat que tinguem de mantenir bones relacions amb aquells que ens envolten. Molts, avui dia, arrosseguem ferides emocio - nals que ens impedeixen connectar de manera sana amb el nostre entorn.

Troba la teva persona vitamina t’ajudarà a comprendre el vincle amb els teus pares, els teus fills, la teva parella, els teus amics i els teus companys de feina alhora que entens la teva història emocional. Perquè quan un es comprèn, se sent alleujat.

La doctora Marian Rojas Estapé t’acosta a l’aferrament, a la infància i a l’amor des d’un punt de vista científic, psicològic i humà, i et parla d’una hormona fonamental, l’oxitocina.

Un llibre que t’impulsa a trobar persones vitamina, aquelles que treuen el millor de tu, t’inspiren, et donen suport i amb això fan millorar el teu sistema immune.

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Moda

Combinar roba esportiva per a aportar comoditat al dia a dia

Vivim en una societat que es mou a tota velocitat. Ja que ha que conviure amb aquesta situació, per què fer-ho de la forma més còmoda possible? Encara que vestir amb la teva roba més elegant pot ser una solució, si realment busquem comoditat res millor que combinar roba esportiva perquè encaixi de la forma més natural possible en el teu dia a dia.

Els peus són una de les parts del cos que més sofreix al llarg del dia. En moltes ocasions les sabates o botes de vestir no són tan confortable com un pogués desitjar. Les sabatilles de running s'han convertit en l'opció perfecta per a utilitzarles amb qualsevol classe de roba, des d'uns senzills texans, fins a un vestit jaqueta per a aconseguir un aspecte informal.

A més de la comoditat d'aquesta mena de calçat, no oblidem que estan pensats per a la pràctica esportiva, la seva àmplia gamma de models i

colors entre les quals triar fa que sigui molt fàcil trobar aquelles que millor s'adapten als nostres gustos i característiques.

Dins de la roba esportiva, la roba d'atletisme per a dona s'ha convertit en tot un bàsic que forma part de qualsevol armari gràcies a la comoditat que ofereixen. Dins d'aquesta secció ens trobem peces tan versàtils com les malles que són perfectes per a combinarlos amb qualsevol jersei i tota mena de calçat, sigui esportiu o més de vestir. També estan les clàssiques dessuadores que també combinen amb tot i que aporten aquest confort quan el fred fa acte de presència. Es podia dir que el límit a l'hora de combinar aquest tipus de peces el poses tu.

D'altra banda, hi ha les samarretes de futbol que, el pas del temps i l'evolució a l'hora de dissenyar-les, ha fet possible que es puguin utilitzar més enllà de per fer esport.

A l'hora d'usar aquestes samarretes en el teu dia a dia,

el que cal buscar és la senzillesa per a treure-li el màxim partit. Uns texans amb la samarreta per dins pot ser més que suficient.

Es poden barrejar diferents marques esportives? Aquesta és una pregunta recurrent. No hi ha una resposta fixa, ja que tot dependrà dels gustos de cadascun i del tipus de peça que es vol combinar. El més important és que les peces es complementin per a crear un conjunt harmoniós.

Mocassins: l'aliat perfecte per al teu dia a dia

Tothom sap que la moda és cíclica i que les tendències tornen passats uns anys. En el cas del calçat, els mocassins no són una excepció. Un calçat que està de tornada però amb una rentada de cara en el seu disseny, ara inspirat en les sabates chunky. En aquesta nova gamma, destaca l'ús de soles sobredimensionades

que es convertiran en un nou imprescindible de qualsevol armari. Part del seu èxit el trobem en la seva versatilitat, sent tota una aposta segura per a qualsevol dia de tardor. A més, són perfectes per a anar a treballar, a classe o a esdeveniments informals. I combinar-los és molt fàcil, ja que combinen amb tot. Des de texans, fins a vestits jaqueta, passant per faldilles o vestits. L'estampat animal print és una opció ideal per a aquesta temporada. Fins i tot pots trobar algunes versions més atrevides amb taló i sola dentada. Però si no vols fallar en cap dels teus looks, aposta pel disseny més senzill: en color negre i llisos, amb toc xarol. Un bàsic de fons d'armari, sofisticat i elegant, ideal per la seva comoditat. Una alternativa perfecta a les esportives a l'hora de confeccionar un look més especial.

Cine

«Los renglones torcidos de Dios»

L'hospital psiquiàtric de 'Les línies tortes de Déu', adaptació cinematogràfica de la novel·la de Torcuato Luca de Tena, està a punt d'obrir les portes. Oriol Paulo ha estat l'encarregat de portar a la pantalla gran una de les novel·les més populars i icòniques del nostre país, que es podrà veure a les sales de cinema, de la mà de Warner Bros., el pròxim 6 d'octubre.

Igual que al llibre, la història arrenca amb l'ingrés, aparentment voluntari, al sanatori d'Alice Gould (Bàrbara Lennie), una suposada investigadora privada que pretén infiltrar-se entre els malalts per resoldre un assassinat. Tot just traspassar les portes del centre, regentat per Samuel Alvar (Eduard Fernández), la protagonista començarà a dubtar de les seves facultats mentals alhora que intenta conviure amb els seus nous companys. A la seva nova llar, Alice trobarà aliats, com la Dra. Montse Castell (Loreto Mauleón) o Ignacio Urquieta (Pablo Derqui), un altre intern amb fòbia a l'aigua; però també enemics als quals haurà de demostrar, si és que pot, quin va ser el seu veritable propòsit...

Per escalfar motors abans de la seva estrena, avui us oferim, en exclusiva, els pòsters de presentació dels personatges principals de

la pel·lícula, que clausurarà la secció Perlak de la pròxima edició del Festival de Sant Sebastià.

I vosaltres, us atreviu a entrar-hi?

1 Alice Gould (Bàrbara Lennie)

Intel·ligent i perspicaç, és una investigadora privada que ingressa en un hospital psiquiàtric simulant una paranoia per investigar un assassinat. Les circumstàncies amb què es troba posaran a prova el seu propi seny. Ha estat realment "segrestada" pel seu marit? Finge? Pateix realment una malaltia mental?

2 Dr. Samuel Alvar (Eduard Fernández)

El director de l'hospital psiquiàtric, que ha introduït alguns polèmics canvis al centre, assegura que Alice pateix una malaltia. Ella, però, està segura que és el seu còmplice en la investigació que està fent.

3 Dra. Montserrat Castell (Loreto Mauleón)

És la metgessa més dolça de l'hospital i l'única que sembla creure realment Alice, de la qual es converteix en còmplice des del primer dia.

4 Ignacio Urquieta (Pablo Derqui)

És l'únic intern que reconeix que necessita ajuda i es converteix en el millor amic d'Alice dins del psiquiàtric. Té fòbia a l'aigua.

5 Dr. César Arellano (Javier Beltrán)

Cap dels Serveis Clínics de l'hospital, es converteix en el principal defensor del seny d'Alice.

6

Home Elefant (Francisco Javier Pastor)

Un altre pacient de l'hospital. Rep aquest malnom per la seva mida i sempre té la mirada fixa en alguna cosa... o algú.

7

Ròmul i Rem (Samuel Soler)

Pacients bessons, però molt diferents entre si. Ròmul imita el que veu i Remo, incapaç de moure's, admira el seu germà.

8

Gnom (Luis Sascristán)

És un dels pacients més sòrdids del centre, amb especial predilecció per tocar de manera obscena totes les dones amb qui es creua.

La recepta

Les galetes de Nadal de l'Ona

Agafarem un bol on ficarem la farina i la mantega a temperatura ambient.

Preescalfarem el forn a 190°.

Barrejarem bé la farina amb la mantega i quan ja ho tinguem, afegirem el sucre, l'ou i l'essència de vainilla.

Ho tornem a barrejar tot fins que ens quedi una massa homogènia i no se'ns enganxi a les mans.

Farem una bola i cobrirem amb paper film durant mitja hora.

Passat aquest temps ho posarem al marbre de la cuina on empolvoràrem amb una mica de farina sobre la superfície, on col·locarem la massa i amb l'ajuda d'un corró les estirarem fins que ens quedi un gruix aproximat de mig centímetre. Ara ve la part divertida amb els nostres motlles de galetes de Nadal i les tallarem.

Les anirem ficant a la safata freda del forn i amb un pinzell les anirem envernissant per sobre i cap a dintre del forn uns 8 a 10 minuts.

Les decorarem el nostre gust i com més ens agradin quan ja les tinguem fredes. Agafarem els 250 g. de sucre glaç, 1 clara d'ou i 1 culleradeta de postres de suc de llimona i amb l'ajuda d'un batedor ho barrejarem tot fins que ens quedi una massa cremosa.

Un cop ho tinguem amb l'ajuda d'una mànega pastissera i un cornet ben fi dibuixarem les formes que ens agradi més i a gaudir fent-les amb els més petits de la casa.

● 300 g de farina.

Gomez Cuiner del Restaurant Ona

● 140 g de mantega a tem peratura ambient.

● 120 g de sucre.

● 1 ou

● 1 clara d'ou per envernis sar.

● 1 cullera d'essència de vainilla.

Per fer el glacejat i decorar les nostres galetes.

● 250 g de sucre glaç.

● 1 clara d'ou.

● 1 cullerada de postres de suc de llimona.

● 1 motlle especial per donar forma a les nostres galetes.

Andreu

Realitats de Vic 1895 - 12ª part

Per Miquel dels Sants Molist Badiola

Continuem amb els vigatans i/o catalans a Cuba. Els dos mesos passats vaig explicar tot el que succeí al voltant del fuerte de Ramón Yaguas amb l’execució de Tinent Gállego, que dirigia el Batalló Peninsular 5è, per incompetència en les seves funcions entregant el fuerte de Ramón Yaguas sense la resistència deguda. Ara afegiré unes notes que reflexionen sobre la possible causa de la mala actuació del Tinent, tot explicant la mala sort d’aquell contingent. També descriuré la “bona actuació” del Batalló Peninsular 4t on és molt probable que també hi haguessin joves de la nostra ciutat i la internacionalitat amb que es vivia la Guerra de Cuba. Per acabar, donaré la visió que es tenia des d’aquí a Vic.

Doncs bé, a El Correo Español de 2 de maig, ens apareix un reportatge titulat “Explosión de pólvora” que afectà dit Batalló número 5. Es veu que els diaris de Nova York d’aquells dies es feien ressò d’un telegrama arribat des de Santiago de Cuba amb data 18 d’abril (sense signatura): “En el cuartel Grande de esta ciudad, mientras se cocinaba el rancho de la tropa, ha estallado una bomba ó un paquete de pólvora, causando varias desgracias á individuos del regimiento peninsular núm. 5. Resultó muerto Juan Castilla, y quedaron heridos siete individuos más, tres de ellos gravemente”

Amb aquesta notícia, més altres trobades, ens podem fer un croquis més fidedigne dels moviments a peu que devia fer aquest Batalló núm. 5 des de la seva arribada a Cuba. És el següent:

El 20 de març, desembarcaren, provinents de Barcelona, i anaren a Guantánamo, després d’una llarga travessia del gran vapor Alfonso XIII (veure imatge extreta de La Ilustración Española y Americana), en la que suposo que hi havia bons ànims. Per a la majoria de soldats eren noves experiències, generant l’entusiasme i les ganes d’explorar aquelles terres, tot apagant la revolta mambise. La temperatura de la zona era major, pel que devia ser difícil l’aclimatació. Alhora, estarien desubicats necessitant persones que coneguessin el terreny.

El 18 d’abril, quasi un mes després, ens els trobem a Santiago de Cuba. Els devien destinar definitivament a Holguín tot passant pel fuerte de Ramón Yaguas, quan esclatà la bomba. Atordits per la situació angoixosa que s’havien trobat al perdre uns pocs efectius, van començar la marxa. Anant a peu, és de suposar que tardarien dos dies, arribant al fuerte el dia 20. El trajecte devia tenir les condicions que relata La Ilustración Española y Americana de 30 de maig: “La estación de las lluvias, en la que es difícil operar

y peligroso mandar tropas, (los rebeldes) la aprovechan para acabar de organizarse militarmente y proveerse de armas y municiones”. Plens de por per possibles nous atacs, cansats, suats, bruts i algun d’ells emmalaltit per les febres tropicals arribaren al fort a la tarda/vespre. Havien recorregut uns 30 km., creuant zona selvàtica.

És de suposar que, unes poques hores després d’haver arribat, els rebels començaren a atacar el recinte. Un atac sorpresiu en aquelles circumstàncies era poc defensable pel cansament de la tropa. Així doncs, s’entén millor la decisió del Tinent de rendir-se sense gaire oposició. Poc després, les pròpies forces espanyoles el detingueren i, amb judici sumari, el sentenciaren a mort. La resta del Batalló Peninsular 5è, es dirigí a Holguín, ciutat on tindria la seu permanent, arribant als voltant de l’1 de maig, segons relata el diari “El Dia” de Madrid.

Aquesta pot ser una lectura dels fets ocorreguts en aquells dies. N’hi ha una altra. En la Guerra de Cuba, no només hi havia un conflicte colonial, sinó també interessos econòmics i geoestratègics protagonitzats pels Estats Units. En un principi, era un país neutral però, amb caràcter discret, proporcionava subministres i armament als insurrectes. A l’hora, alguns diaris nord-americans publicaven notícies falses per

generar inestabilitat als lectors d’un i altre continent. En aquest cas concret, és possible que fos una fake news ja que no estava signada i el període entre la suposada explosió de la bomba (18 abril) i l’atac al fuerte de Ramón Yaguas (21 abril) és massa curt, a l’haverse de desplaçar uns 30 Km per zona boscosa. Així tindria “una mica més de lògica” la pena dictada pel Consell de Guerra espanyol, al tenir més temps per la defensa del fort. Per tant, amb caràcter hipotètic, el batalló no hauria estat a Santiago de Cuba. Després de 127 anys es complicat saber la ruta exacta que va seguir aquesta guarnició.

I, encara ho és més, si intentem esbrinar la del Batalló Peninsular núm. 4, en que segurament també hi havia vigatans. Aquest va “fer els deures tal com calia” i, per això, tenim menys notícies. És una manera de comprovar que el sensacionalisme en els medis de comunicació, ja era patent. Segons La Ilustración Ibérica, en la revista d’1 de juny, simplement ens dona tres dades molt escarideses: “En otro despacho del 22, particípase que una fuerza del 4.º peninsular batió al enemigo el día 15, en Río Saúco; el 16, en Monte Cajurro , y el 17 en Samá, sin más novedad que un práctico muerto”

Es fa difícil situar aquests noms en el mapa de Cuba i, encara es complica més la tasca, quan, en un altre diari, La Iberia del

23 de maig, insereix la mateixa notícia però amb els noms canviats: Habana 21.- La fuerza del cuarto batallón peninsular ha batido al enemigo el día 15 junto al río Jauco. El día 16 lo batió en el monte Capirro. El día 17 lo batió en el Jaucal. Todo sin más percances para nuestras tropas que un práctico muerto.Arderius

Devia haver-hi un cacau amb la recepció i interpretació dels telegrames per part de la premsa, la còpia dels articles, les presses en treure les notícies quan abans millor desbancant a la competència periodística, els errors tipogràfics...

Mentrestant, a Vic, es vivia amb preocupació la situació del conflicte bèl•lic. Això ho veiem reflectit en La Veu del Montserrat del 27 d’abril: Nosaltres en això de Cuba, com li consta al lector, som pessimistas; però no vol dir açò que cregam qu’hem de perdre desseguida y comsevulla la nostra millor colonia. Afegeix que s’hauria d’haver fet una campanya ben calculada ja que els insurrectes eren implacables; i, clima i desconeixença del terreny no acompanyaven. També eren crítics amb el General Arseni Martínez Campos, enviat a Cuba per a sufocar la revolta mambise: “Però’l general ha arribat allà, ha passat una quinzenada de dias... y l’insurrecció encara dura. Exigíam á D. Arseni ni més ni menys que’l veni, vidi, vici”.

El gran vapor ALFONSO XIII. Grabat extret de La Ilustracion Española y Americana. Any 1898

Com escriure un llibre? 10 consells que et convertiran en un gran escriptor

Consells per escriure el teu primer llibre Ara que ja saps per què escriure un llibre és una molt bona idea per a qualsevol amant de la lectura, és el moment que coneguis algunes pautes per aprendre com escriure un llibre pas a pas.

Per això, compartirem amb tu 10 tipus per escriure un llibre que has d'interioritzar molt bé abans d'agafar la teva llibreta de notes i començar a redactar. Tingues per segur que, si segueixes aquests passos per escriure un llibre, aquesta experiència creativa serà molt més amena.

1. Troba el lloc adequat per crear Comencem amb un dels consells que molts escriptors no comenten, però, és fonamental per entendre com escriure un llibre des de zero.

Especialment a l'inici, ubicar-te en un lloc lliure de distraccions, no només estimularà la teva creativitat, sinó també evitarà que perdis la il·lació d'idees en desenvolupar l'argument de la història. Recordeu que, en escriure un llibre, heu de procurar que totes les parts guardin coherència entre si.

Quan tinguis més experiència, o que hagis definit clarament cada part de la teva història, estem segurs que podràs escriure un llibre des de qualsevol lloc.

2. Escull un gènere que

coneguis àmpliament

El segon consell per aprendre com escriure un llibre és important per dues raons.

La primera és que, durant el procés d'escriure un llibre, us resultarà més fàcil avançar si coneixeu el gènere que voleu fer, ja que tindreu noció sobre l'estructura i els elements que el conformen.

A més, el coneixement en un gènere en particular és de molta ajuda, perquè, en haver llegit altres llibres, saps d'on pots treure inspiració i referències. Sens dubte, amb aquest consell per escriure un llibre, podràs estalviar temps i et sentiràs més còmode amb el que escrius als teus esborranys.

La segona raó és que com més coneixes sobre un gènere de llibre en particular, més gran serà el teu coneixement sobre el públic lector. Però això realment ajuda? És clar que sí! De fet, entendre el públic és clau per començar a escriure un llibre.

Recordeu que els exemplars dels vostres llibres aniran a parar davant dels grans admiradors d'aquest gènere. Per tant, conèixer què és el que els agrada al públic us ajudarà molt durant el procés d'escriure un llibre exitós.

3. Fes una pluja d'idees per trobar el tema perfecte Formular idees per escriure un llibre és molt desafiant. Per això, el tercer consell sobre com escriure un llibre.

D'acord amb l'escriptor nord-americà Jerry Jenkins, la idea que escullis per escriure un

(Part II)

llibre ha de ser una que t'apassioni. D'aquesta manera, no us faltarà motivació per avançar amb el vostre projecte literari cada dia.

Justament, una de les raons principals per les quals les persones no acaben d'escriure un llibre és perquè la idea que van escollir no era l'adequada per construir-ne diverses pàgines.

Ara bé, com pots saber si les idees per escriure un llibre que passen per la teva ment són les millors? En primer lloc, us recomanem fer una pluja d'idees per avaluar el valor que té cada tema, de manera que, en escollir la correcta per escriure un llibre, estareu segurs que la trama tindrà èxit.

També t'aconsellem preguntar a les persones més properes si aquella idea els sembla increïble. De la mateixa manera, pots fer el següent exercici: imagina quins personatges neixen d'aquesta idea i com es desenvolupen cadascun. Si notes que tens material per elaborar aquesta història, has trobat el tema ideal per començar a escriure el llibre!

4. Fes un esquema del teu llibre El quart consell de la nostra guia us ajudarà molt a guiar-vos en el procés de com escriure un llibre. Per tant, presta atenció a les línies següents.

Abans d'escriure un llibre, és essencial que tinguis definit de què tractarà la teva història, és a dir, no només cal que decideixis quin serà el gènere del llibre, també has de tenir present els punts centrals de la trama i la història dels personatges.

La solució sense obres per a tot tipus d'escales