Issuu on Google+

TC d Tot de Castells ‐ Nº 3 ‐ Abril 2013


FORMA PART ......

PARTICIPA

Envia'ns els teus comentaris, anècdotes, articles, fotos, o tot el que voldríes que sortís a la revista i farem tot lo possible per que sigui publicat.

www.ccspisp.cat totdecastells@gmail.com @tdc #totdecastells totdecastells

Tot el contingut d'aquesta obra està sota la lliçencia Creative Commons Reconeixement-No ComercialSense Obra Derivada 3.0


SUMARI 4

Editorial

5

Cas�Informatiu

8

noticier

10 el mirall 16 Castells for Dummies 19 la gent opina 22 panorĂ mica


EDITORIAL a fa olor a castells pels carrers de Tarragona, l’arribada de la calor és sinònim de l’arrencada d’una nova temporada castellera. Desprès d’un parell messos on s’ha treballat de valent als locals de colles castelleres i a l’ombra del gran públic, les colles comencen a calentar motors amb les primeres actuacions. Sant Jordi dóna el tert de sortrida oficial a la temporada tarragonina, tot i això, la majoria de colles ja ha tingut les primeres actuacions. La més matinera amb els castells de set va ser, una Colla Jove que realitzaba els primers castells de la gamma alta de set a Riudecanyes, uns Xiquets que feien el mateix a la seva diada de primavera i amb uns castellers de Sant Pere i Sant Pau amb els dos castells de la gamma alta de set a la butxaca a la primera diada a Altafulla. Xiquets del Serrallo van ser els més matiners en la estrena dels Xics Caleros però encara sense castells de set. No ens podem oblidar dels Pataquers de la URV, que afronten aquest mes el tram decissiu de la seva temporada, amb objectius com el cinc i el dos de sis i treballant de valent castells com el tres i el quatre de set. Per tot plegat, ens trobem davant d’un inici de temporada molt esperançador on les colles hauran de començar a fer camí cap als seus objectius. Objectius molt ambiciosos per a les quatre colles i on segurament tindrem sopresses ben agradables al panorama tarragoní.

Aficionats, castellers, benvinguts a la temporada 201 3. Posseu-vos cómodes i gaudiu!

4

TdC


A les recents jornades de prevenció de lesions al món casteller és va fer públic una pinzellada del estudi dut a terme per Alexandre González sobre certes peculiaritats entre Colles Castelleres Convencionals VS Colles Castellers Universitàries. L’estudi ha estat elaborat amb la col•laboració de varies colles castelleres dels dos àmbits: Castellers de Sant Pere i Sant Pau, Nens del Vendrell, Xicots de Vilafranca, Xiquets de Reus, Minyons de l’Arboç, Arreplegats de la Zona Universitària, Ganàpies de la UAB i Pataquers de la URV. Al moment actual l’estudi roman incomplet donat el gran marge d’investigació i de variables però amb tot i aquest apunt les conclusions que se’n treuen són bastant interessants.

PANORÀMICA Jornades prevencions lesions

En un dels casos es procedia a mesurar de peu a espatlles als castellers de les colles així com el pes per fer una comparació entre les dues variants de colles castelleres. La intenció era introduir les dades en un anàlisi de variància de dos factors (ANOVA). D’aquest anàlisi se’n va extreure un resultat que concloïa que un castell com per exemple el pilar universitari de 5 respecte una colla convencional era comparable al mateix espadat un pis més d’aquesta última. Salvant aspectes tècnics no mesurables el pilar de 5 universitari esdevenia en alçada i pes al pilar del 6 convencional. Compartint d’aquesta forma certs punts de dificultat. Respecte la resta de castells vagament podem fer una comparació, respecte alçada pes, entre els castells de 7 universitaris i els de 8 convencionals. A més a més en el mateix estudi es va voler fer una iniciació a un altre estudi més complex on en van estudiar forces actives i passives durant l’execució de les estructures per analitzar des d’un punt de vista físic si hi havien diferencies

TdC

5


molt evidents entre els dos tipus de colles. Les conclusions extretes no deixen de ser arcaiques i hipotètiques donat que en la realització de pilars i castells, com bé sabem, no sols hi intervenen forces i tensions. Hi intervenen factors no mesurables com el “saber fer”, la “finura”, l’equilibri, el joc de cames, entre d’altres. En primer lloc s’ha realitzat és una simulació en real utilitzant un oscil•lador, amb l’ajuda de dues bàscules de precisió, per calcular les forces exercides endavant i enrere durant l’execució de repetits pilars. I desprès aquestes dades s’han descompost en càlculs d’estàtica tot assignant-los a uns cossos ficticis rígids amb certa resistència a la flexió. Ja que simular un cos amb totes les flexions i coeficients de venciment seria més que ambiciós i complicat. Tot hi que la evidència del pes és la més rellevant i ajuda a una execució més acurada. La dissipació de motxilla és el que hi juga el paper més important per sobre del pes que es pugui estar aguantant. Això no vol dir que el pes no és important, tot el contrari. L’enxaneta d’una colla universitària pesa més del doble que la d’una colla normal i això fa que el pes a suportar sigui major. Amb l’augment de pes no augmenten exponencialment les forces de la “motxilla” que fan que el pilar pugui anar endavant o endarrere. Però òbviament si la que va cap avall. Aquí s’obvia les habilitats de cada individu en accentuar-la o dissipar-la. Ja que en una bona execució el pes en aquest cas esmorteeix les altres forces i fa que s’assenti el pilar. El pes és es diu que és el gran fatigant del pilars universitaris però davant dels cops només és un agreujant secundari. Aquest fa que una simple tensió o força costi de 3 a 4 cops més recuperar una verdugada que en un pilar convencional. Per tant tots dos pilars comparteixen les verdugades com a detonant del fracàs d’una construcció. Després simplement un pilar és més fàcil de parar que un altre. A mesura que un espadat puja de pisos el moviment natural d’aquest fa que sigui més complicat d’aturar. Sobretot quan parlem d’un pilar de 5 universitari

6

TdC


quan els 3 castellers dels pisos superiors no es porten ni 15 quilos de diferencia els uns amb els altres. I es conformen un pisos molt homogenis els uns amb els altres. No està de més, repetir un cop més, que aquestes conclusions són extretes a partir d’un estudi experimental que poden donar peu a dubte o discrepància, si tenim en compte tots els factors que hi intervenen en l’execució dels castells. Però si en un intent més de professionalitzar aquesta activitat se’n poden estudiar els factors mesurables benvinguts siguin. Si més no és un activitat que roman en certa mesura com fa 200 anys simplement cada cop se’n depura la tècnica.

TdC

7


n o t i c i e r

Els Xiquets de Tarragona, presents un any més al Torneig Intercasteller de Futbol

Els Xiquets de Tarragona vam participar una vegada més en el Torneig Intercasteller de Fútbol, que aquest any se celebrava entre els dies 23 i 24 de febrer a Salt. Amb tota la il•lusió i ganes del món els matalassers vam aportar el nostre granet de sorra a aquella trobada futbolística, que des de la colla entenem com un gran esdeveniment de cohesió del món casteller. Els de la camisa ratllada vam començar guanyant els dos primers partits de la fase de grups contra els Castellers de Berga (4-3) i els Castellers de Badalona (6-1), però després de perdre 4-0 contra els Castellers de la Vila de Gràcia vam quedar fora dels vuitens de final i a partir d'aquí vam jugar cada partit de la manera més amistosa i divertida, optant per gaudir més del bon ambient del Torneig que de competir per

una bona plaça a la classificació i quedant, finalment, en 31a posició. Els guanyadors del Torneig van ser els Castellers de Vilafranca que van guanyar la final contra els Capgrossos de Mataró (6-3). El tercer lloc va ser per la Colla Jove Xiquets de Tarragona, seguida dels Castellers de la Vila de Gràcia. D’altra banda i com ja va sent costum, els Castellers de Poble Sec van aconseguir fer-se amb el trofeu a la millor afició. Cal destacar el gran treball dels Marrecs de Salt que van aconseguir organitzar un molt bon Torneig caracteritzat pel companyerisme i les ganes de pasar-ho bé per part de totes les colles. El que no podrem oblidar tampoc: el fred, a la nit molt de fred. Concert a l’aire lliure on els que no estaven voltant les quatre estufes, és a dir, la gran majoria, pràcticament ja no sentíem ni les mans ni els dits dels peus. Per aquest motiu la vetllada va acabar més aviat que altres anys i amb la gent resguardada als pavellons amagant les ampolles que ens ajudaven a

8

TdC


entrar en calor. En general un gran cap de setmana que ens servia a tots per trobar amics d’altres colles abans de les cites castelleres pròpies de la temporada castellera a plaça.

Helena Vilches Sierra ‐ XdT

TdC

9


e l m i r a l l

CASTELLS A L’EMPORDÀ Una de les primeres aproximacions al fet casteller al territorio empordanès el datem a l’any 1970, quan els Nens del Vendrell visitaven Figueres per a les Fires i Festes de la Santa Creu, que es celebren al mes de maig a la capital de l’AltEmpordà. No és finsl’any 1995,quanneix la primera colla castellera en aquesta zona de Catalunya, a la población

fronterera de La Jonquera es funda els Castellers de l’Albera. Una colla que va vestir camisa taronja i que en el seu bateig, a l’Abril del 1996, van ser apadrinats pels castellers de Castelldefels. Va ser una colla on destacaven els seus castells de gamma de set, sent la seva millor actuació, a la seva diada del 1999, descarregant el 3 i 4 de set i carregant el 4 de set amb agulla. Cal destacar també que, a l’any 1997, van ser els padrins dels Castellers del Riberal, la colla pertanyent a la població de Baó, a la Catalunya Nord. Els castellers de l’Albera van decidir dissoldre’s a l’any 2004.

5d7 Colla Castellera de Figueres

Mentre els Castellers de l’Albera, ja donaven les seves passes al mon casteller, a Figueres es creava la seva pròpia colla, la Colla Castellera de Figueres, vestint una camisa amb una tonalitat de lila forta, en representació al color dels vins d’aquesta zona del nord de Girona. El seu bateig va ser al Maig del 97, en el marc de les Festes de la Santa Creu amb la companyia de Castellers de Barcelona i Castellers de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona. Durant els anys posteriors es van posicionar amb les colles de gamma alta de set, essent el seu

10

TdC


millor moment, en el 18è. Concurs de Tarragona, l’any 2000, on els figuerencs van carregar el 2 de 7 i el pilar de 6. Durant aquest súltims anys han sovintejat els castells de set amb alguns castells de set i mig. Durant 8 anys, l’únic referent casteller a l’Empordà ha sigut la Colla Castellera de Figueres fins que a finals de l’any passat apareixen els Vailets de l’Empordà. L’entitat formada a Castelló d’Empúries ha iniciat els seus primers assajos i ja el passat 17 de Març van descarregar el seu primer 3 de 6. Per altra banda, en Febrer de 2013, han començat els assajos els Minyons de Santa Cristina d’Aro, sent la primera colla nascuda a la comarca del Baix Empordà. Així doncs, aquest any es presenta força interessant en un territorio català gens tradicional com l’Empordà, amb una Colla Castellera de Figueres que vol apropar-se a les seves grans fites dels anys 1999 i 2000; i dues noves colles, com els Vailets de l’Empordà i els Minyons de Santa Cristina d’Aro, que están escrivint les primeres pàgines de la seva historia. Esperem, des de Tot de Castells, que durant aquests anys, es facin un lloc en el nostre panorama casteller.

3d6 Vailets de l'Empordà

Joan Morillas ‐ CCSPiSP

TdC

11


e l m i r a l l

20 ANYS DE CASTELLS DE NOU DE LA COLLA JOVE Aquesta temporada 2013 que està apunt d’iniciar-se serà especial per a la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, enguany celebren 20 anys de la consecució del primer castell de nou per part d’una colla tarragonina. No nomes hauran de celebrar aquesta fita sinó que també farà vint anys del primer cinc de vuit. Remuntem-nos en el temps, corrien els inicis dels anys 90 amb una Colla Jove que havia tret cert protagonisme a la colla decana de la ciutat, els Xiquets de Tarragona qui fins al moment dominava el panorama casteller de la ciutat. Ja l’any 1990 van aconseguir el primer dos de vuit amb folre, èxit clau en la història de la colla i que la va fer créixer d’una forma important, esdevenint un referent dins de les agrupacions socials de la ciutat.

Amb aquests antecedents, va arribar la diada de Santa Tecla del 1993, una dia que estava cridat a ser històric. La Jove portava com a objectius els primers intents de cinc de vuit i de quatre de nou. Però el dia es va girar abans d’hora, l’actuació es va haver de suspendre per la pluja. L’Ajuntament va proposar posposar l’actuació al diumenge següent però amb la única condició que hi actuessin les quatre colles tarragonines, condició que no es va donar per diversos motius. Així doncs, la Jove hauria d’esperar a la propera actuació per dur a terme el seu repte. La propera actuació però, era a Reus; la idea de fer el primer Castell de nou a Reus no agradava i aquest fet va motivar als castellers a convocar una actuació extraordinària el 26 de setembre a la plaça de la Font de Tarragona en solitari. Així doncs va arribar el gran dia, l’aspecte de la plaça era el de les grans ocasions, plena de bat a bat i amb una colla que arrossegava un nombre de camises mai vist. Van afrontar de sortida el gran objectiu, desprès de dos peus desmuntats, a la tercera el Castell va pujar sòlid i amb convenciment, amb una de les rengles un pèl sortida. Tot i això, el Castell es va acabar carregant amb

12

TdC


certa facilitat tot i que no va quedar corda suficient per a la descarregada. Una segona ronda amb el dos de vuit amb folre va acabar d’animar a la colla per afrontar en tercera ronda el primer cinc de vuit. Aquest si que el van poder descarregar en mig de la eufòria de tota Tarragona que havia vist per primer cop a la historia una colla de la ciutat fent un Castell de nou i una catedral. Una fita a l’alçada de les grans colles. De fet, la Colla Jove va iniciar en aquesta diada un període de domini del panorama casteller durant dos anys. Vint anys desprès i desprès d’uns quants anys complicats, la Jove torna a estar al cim de les millors colles castelleres.

Jordi Gaya ‐CCSPiSP

TdC

13


e l m i r a l l

Més enllà del fet casteller... Fa unes setmanes el Col•legi La Salle Tarragona ens va sorprendre amb la creació d’una nova colla castellera a la ciutat. Una colla castellera que no s’ha fundat amb l’objectiu d’anar a plaça a fer-hi construccions, sinó que sota el projecte educatiu “Fem pinya” ha volgut traslladar els valors dels castells als seus alumnes de 2n de batxillerat. Tot va començar quan el curs passat, el professor d’història i casteller d’Altafulla, Carles Terrón, va aprofitar les classes de tutoria per explicar l’esperit i l’escència d’una pinya en una construcció castellera i, així, introduir conceptes com la cohesió de grup, el treball en equip, etc. entre els joves.

La teoria del curs passat es va convertir en un taller pràctic de fer pinya per aquest curs. I així és com els alumnes van començar a posar-se camises, faixes, mocadors, etc. El taller va ser tan exitós que va evolucionar en un intent de fer una construcció castellera, fins el punt que s’han marcat l’objectiu de presentar, aquest abril per les festes de La Salle, un 2d5 o un p3 amb acotxanet.

Acotxanet és un terme que s’han hagut d’inventar perquè aquesta peculiar colla castellera no té enxanetes. El fet que tots siguin alumnes de 2n de batxillerat dificulta una mica les construccions perquè tots fan, més o menys, la mateixa mida i és complicat assignar llocs al castell. Malgrat aquestes dificultats, els alumnes han treballat les contruccions veient que cadascú té el seu lloc i que, per tant, tothom és igual d’important. D’aquesta manera, els castells de la Colla de la Salle Tarragona no tenen enxaneta, sinó que arriben fins a la figura de l’acotxador, figura que han batejat amb el nom d’acotxanet. Més enllà dels castells hi ha el fet casteller amb tots els seus valors, i els professors de La Salle Tarragona ho han vist com una eina educativa molt motivadora per als seus alumnes. A la vegada que els joves adquireixen

14

TdC


coneixements culturals i tècnics sobre els Castells, també aprenen a treballar en equip, amb seny, equilibri, decisió, seny i força. Bona cantera per al món casteller... Sense valors, no hi ha castells.

Núria Loras ‐ CXT

TdC

15


S L L E T CAS

La pinya

D

S E I U MM f or

Poca gent i sobretot la poc aficionada als castells, coneix la part més important dels castells, la pinya. Què és? És on neix cada rengla dels troncs dels castells, on s’ajuden als segons per a que no es deformin i sobretot per amortiguar les caigudes. Anem a muntar una petita pinya per a poder profunditzar una mica en cada lloc, utilitzant el lèxic tarragoní. Desprès de que els baixos (els que suporten tot el pes de cada rengla) s’agafin

correctament donant forma al castell escollit, immediatament es col•loca al seu darrera un home fent-li pressió amb el pit per a que aquest no puguin marxar cap enrere o endavant, l’anomenem home del darrera. Per ajudar al baix a suportar el pes tindrà sota les seves aixelles dues crosses,si no fos per elles molts grans castells s’enfonsarien i l’ultima ajuda dels baixos son les agulles,aquestes van situades davant de cada baix i posicionats de cara a ells. Aquests tanquen els genolls dels segons i son els encarregats d’escoltar les instruccions dels segons cap a la pinya, no ens oblidem que si les agulles no estan degudament col•locades depenent del castell aquest es podria deformar. Ja tenim el nucli on s’aguanta tot el pes fet, ara toca les parts on els castellers ja tenen doble feina,donar pit al del davant per fer pressió (es diu de fer pressió perquè una pinya ben compacta ajuda a suportar part del pes del castell, evitar

16

TdC


que l’estructura s’obri en excés i sobretot atenuar la força d’una caiguda) i ajudar als segons amb les mans aixecades col•locant les mans en llocs determinats. Per una correcta distribució de la pinya a partir d’ara la pinya es col•loca dels més alts als més baixos, creant un molt petit desnivell. Darrere de l’home del darrere venen els primeres mans, castellers molt alts que aixequen les mans posicionant-les sota les nalgues dels segons, i darrere seu en línia recta respectant les alçades (sent més baix que el casteller del davant) vindrien les altres mans: segones mans,terceres mans,etc amb les mans aixecades posant-les sobre els canells del company del davant, fent pressió amb el pit i col•locant el cap a l’espatlla del davant.

Ajudant a la crossa hi han els laterals, aquest la tenen que falcar (avancen una cama posant-la entre les cames de la crossa ajuden a que no es plegui ja que suporten part del pes del castell i reben molta pressió per part de la pinya. Els laterals posicionen les seves mans a la cama mes propera del segon per sota el genoll i tenen la funció d’evitar que el segon obri les cames i que es desplaci capa un costat. Al seu darrere vindrien els segons laterals,tercers,... cadascú posant les mans sobre els braços del davant fent força cap a munt. Entre les rengles del tronc per respectar el seu propi espai trobem els daus, son els homes mes alts i forts de la colla. El primer dau,es col•loca al mig entre laterals casi tocant amb el pit els braços dels baixos. Aixecant els braços de forma oberta, cada mà aguanta una cama diferent dels segons, fent que aquests no perdin els seu lloc de treball. Amb la mateixa col•locació i respectant alçades al seu darrere continuaria la filera de daus. Aquestes son les parts fonamentals de la pinya, a continuació quedarien varis forats que la resta de castellers tindrien que cobrir, aquests evitarien que els castellers en cas de caiguda no caiguessin al terra. No es pot oblidar que cap casteller de la pinya a d’aixecar el cap per mirar cap a munt ni portar objectes que puguin produir ferides com: grans polseres, rellotges, ulleres, anells grans, etc

TdC

17


Per acabar l’explicació teniu a continuació un croquis d’una pinya de un tres.

* Fent un bon ús de seguretat, recordeu que nomes s’ha esmentat les primeres mans que volten un castell i no es la totalitat d’una pinya. Darrere dels esmentats castellers afegiríem un bon nombre de castellers depenent del tipus de castell i sobretot de dificultat. Recordeu que es la secció Castells for dummies i expliquem com es fan els castells d’una forma molt senzilla partint des de cero.

18

TdC


l a g e n t o p i n a

Avui hem sortit al carrer a preguntar a la gent com veu les colles de Tarragona. Amb motiu de les festes els carrers eren plens de gom a gom de gent, castellera i no castellera, i per això, llibreta en mà, hem preguntat a 100 persones, que hem trobat a la Rambla Nova de Tarragona. Preguntes ràpides i amb claredat.

Creu que a Tarragona sobren colles castelleres?

De 100 persones consultades, 73 han dit que NO, 20 persones han dit que SI, mentre que 7 han respost, “i per què no més?”

D'aquestes 20 persones que han confesat que eliminarien alguna colla, totes han respost que eliminarien colles petites. 13 han dit que eliminarien als Xiquets del Serrallo, mentre que 7, als Castellers de Sant Pere i Sant Pau. Les 20 persones han argumentat que els seus motius per creure que cal reduir el nombre de colles eren purament econòmics. Així doncs, el 73% de les persones consultades donen la seva conformitat a tenir 4 colles tarragonines, excepte els Pataquers de la URV. El 20% confessen eliminar les colles petites per problemes econòmics. I el 7% afegirien més colles a la ciutat de Tarragona. Següent pregunta, ara referent a la Colla Universitària, els Pataquers de la URV. Aquesta pregunta no es va fer a cap menor de 30 anys.

Coneix l’existència de la 5a colla Castellera de Tarragona, els Pataquers de la URV? Ha vist alguna actuació seva? (Aquestes són d'aquelles preguntes dignes de veure la cara que posen els entrevistats).

De les 100 persones, 88 han confirmat que NO coneixen els Pataquers de la URV, mentre que les 12 restants sí que els coneix. En canvi CAP ha anat a una diada universitària. Així doncs, només un 12% de la població tarragonina sap qui són els Pataquers

TdC

19


de la URV. Per tant, concluïm que els Pataquers de la URV són molt poc coneguts a Tarragona. Tercera pregunta (d'aquelles que fan pensar una mica abans de respondre...).

Quina ha estat la colla castellera que millor ha portat la temporada?

Aquesta pregunta s’ha enquestat a persones d’entre 17 i 45 anys, castellers i no castellers, tant de Tarragona com d'altres indrets. Tot i això no hi ha hagut gaires dubtes. De les 100 persones consultades, 76 creuen que enguany la millor colla tarragonina ha estat la Jove de Tarragona, sent la primera de gamma extra de la ciutat. 13 persones han respost que, tot i no aconseguir la gamma extra, els Xiquets de Tarragona han fet millor temporada. 10 persones han cregut que els Castellers de Sant Pere i Sant Pau han donat la sorpresa i opinen, que han fet una millor temporada respecte les anteriors, ja que ha estat una temporada de creixement aconseguint, a més a més, la millor actuació de la seva curta història: 5d7 4d7a 2d7 p5. Una persona ha confessat que tot i no ser la seva millor temporada, els Xiquets del Serrallo mereixen aquest honor, perquè confia que creixeran. Així doncs, un 76% de la ciutat dóna a la Jove de Tarragona el reconeixement de millor colla tarragonina 2012. un 13% als Xiquets de Tarragona un 10% als Castellers de Sant Pere i Sant Pau i un 1% als Xiquets del Serrallo Quarta pregunta (una pregunta gens complicada, però que requereix sinceritat).

S'hi es decidís a fer castells, colla gran o colla petita? 20

TdC


Un 65% de la gent diu que s'apuntaria a una colla gran, mentres que un 35%, a una colla petita. Els motius han estat molt diferents. Des de “A colla gran per aprendre més coses” passant per “A colla petita per arribar a l’èxit des de baix” fins a “A colla petita, així hi ha més festa” L’última pregunta (parlant de cara al futur...).

On faria vostè una actuació castellera a Tarragona? · Balcó del Mediterrani (més repetida) · Monument als Castellers · Parc Sant Rafael · Torre dels 4 Vents · Rambla President Companys · Passeig de la Platja del Miracle · Passeig Arqueològic de les Muralles

TdC

21


A les recents jornades de prevenció de lesions al món casteller és va fer públic una pinzellada del estudi dut a terme per Alexandre González sobre certes peculiaritats entre Colles Castelleres Convencionals VS Colles Castellers Universitàries. L’estudi ha estat elaborat amb la col•laboració de varies colles castelleres dels dos àmbits: Castellers de Sant Pere i Sant Pau, Nens del Vendrell, Xicots de Vilafranca, Xiquets de Reus, Minyons de l’Arboç, Arreplegats de la Zona Universitària, Ganàpies de la UAB i Pataquers de la URV. Al moment actual l’estudi roman incomplet donat el gran marge d’investigació i de variables però amb tot i aquest apunt les conclusions que se’n treuen són bastant interessants.

PANORÀMICA

Peculiaritats Castells Universitaris VS Castells Convencionals En un dels casos es procedia a mesurar de peu a espatlles als castellers de les colles així com el pes per fer una comparació entre les dues variants de colles castelleres. La intenció era introduir les dades en un anàlisi de variància de dos factors (ANOVA). D’aquest anàlisi se’n va extreure un resultat que concloïa que un castell com per exemple el pilar universitari de 5 respecte una colla convencional era comparable al mateix espadat un pis més d’aquesta última. Salvant aspectes tècnics no mesurables el pilar de 5 universitari esdevenia en alçada i pes al pilar del 6 convencional. Compartint d’aquesta forma certs punts de dificultat. Respecte la resta de castells vagament podem fer una comparació, respecte alçada pes, entre els castells de 7 universitaris i els de 8 convencionals. A més a més en el mateix estudi es va voler fer una iniciació a un altre estudi més complex on en van estudiar forces actives i passives durant l’execució de

22

TdC


les estructures per analitzar des d’un punt de vista físic si hi havien diferencies molt evidents entre els dos tipus de colles. Les conclusions extretes no deixen de ser arcaiques i hipotètiques donat que en la realització de pilars i castells, com bé sabem, no sols hi intervenen forces i tensions. Hi intervenen factors no mesurables com el “saber fer”, la “finura”, l’equilibri, el joc de cames, entre d’altres. En primer lloc s’ha realitzat és una simulació en real utilitzant un oscil•lador, amb l’ajuda de dues bàscules de precisió, per calcular les forces exercides endavant i enrere durant l’execució de repetits pilars. I desprès aquestes dades s’han descompost en càlculs d’estàtica tot assignant-los a uns cossos ficticis rígids amb certa resistència a la flexió. Ja que simular un cos amb totes les flexions i coeficients de venciment seria més que ambiciós i complicat.

2d6 de Pataquers de la URV

Tot hi que la evidència del pes és la més rellevant i ajuda a una execució més acurada. La dissipació de motxilla és el que hi juga el paper més important per sobre del pes que es pugui estar aguantant. Això no vol dir que el pes no és important, tot el contrari. L’enxaneta d’una colla universitària pesa més del doble que la d’una colla normal i això fa que el pes a suportar sigui major.

Amb l’augment de pes no augmenten exponencialment les forces de la “motxilla” que fan que el pilar pugui anar endavant o endarrere. Però òbviament si la que va cap avall. Aquí s’obvia les habilitats de cada individu en

TdC

23


accentuar-la o dissipar-la. Ja que en una bona execució el pes en aquest cas esmorteeix les altres forces i fa que s’assenti el pilar. El pes és es diu que és el gran fatigant del pilars universitaris però davant dels cops només és un agreujant secundari. Aquest fa que una simple tensió o

força costi de 3 a 4 cops més recuperar una verdugada que en un pilar convencional. Per tant tots dos pilars comparteixen les verdugades com a detonant del fracàs d’una construcció. Després simplement un pilar és més fàcil de parar que un altre. A mesura que un espadat puja de pisos el moviment natural d’aquest fa que sigui més complicat d’aturar. Sobretot quan parlem d’un pilar de 5 universitari quan els 3 castellers dels pisos superiors no es porten ni 15 quilos de diferencia els uns amb els altres. I es conformen un pisos molt homogenis els uns amb els altres.

24

TdC

4de8 Arreplegats Zona Universitaria (castell màxim del mòn casteller universitari)


No està de més, repetir un cop més, que aquestes conclusions són extretes a partir d’un estudi experimental que poden donar peu a dubte o discrepància, si tenim en compte tots els factors que hi intervenen en l’execució dels castells. Però si en un intent més de professionalitzar aquesta activitat se’n poden estudiar els factors mesurables benvinguts siguin. Si més no és un activitat que roman en certa mesura com fa 200 anys simplement cada cop se’n depura la tècnica.

David Lobo Alcoverro ‐ CCSPiSP

Pom de Dalt universitari conjunt de diferents colles

TdC

25


Equip de la revista Guillermo Villegas Bego Garcia Gerard Pascual David Lobo Frederic Arias

(CCSPiSP) (CCSPiSP) (CCSPiSP) (CCSPiSP) (CCSPiSP)

Col.laboradors Jordi Gaya Jaon Morillas Nuria Loras Helena Vilches

(CCSPiSP) (CCSPiSP) (CXT) (CXT)

TC d Tot de Castells


Tot de Castells 3