Badalona, capital d’Estat Marcel Mauri President d’Òmnium Badalona – Barcelonès Nord
Des de finals del segle XIX i fins els temps de la República, Badalona va experimentar un canvi molt important. De petita vila de pescadors a gran ciutat industrial. Les fàbriques tèxtils, principalment, van operar com a motor econòmic d’una ciutat que va saber situar-se com un dels eixos empresarials de Catalunya i d’Espanya. Poc a poc, persones arribades d’arreu del país i també d’altres indrets de la Península, atretes per la oferta laboral d’una ciutat en expansió, van anar fent gran
Crónica de Montgat DŽŶƚŐĂƚ Ě͛ĞƐƟ Ƶ María Moreno Algaba gaiaenmovimiento.blogspot.com
/ŵŵĞƌƐŝſ ƐƵŵĂ͕ monolingüisme resta
Dolors Sabater blocs.mesvilaweb.cat/miozz
Dijous passat, dins d’una sala d’actes de l’institut Eugeni d’Ors plena de gom a gom, van prendre la paraula veus molt diverses per 16 |
el municipi fins a convertir-lo en un dels més importants del Principat. Amb l’arribada del segle XX i, sobretot, a partir de la República, Badalona va sumar a aquesta potència industrial un dinamisme cultural que es va manifestar en diversos camps artístics, literaris, pedagògics o periodístics. La Guerra Civil (amb bombardejos indiscriminats i vergonyants sobre la població civil) i, sobretot, els anys foscos de la dictadura franquista van suposar una marxa enrere per a les llibertats individuals i col·lectives. I una aturada en sec d’aquest dinamisme industrial. No serà fins la dècada dels 50 i 60, en ple desarrol l i s m o fr an q ui s t a , q u e l e s fàbriques tornaran a renéixer i que la ciutat viurà de nou un increment molt important de la seva població: de 60.000 habitants l’any 1950 es passarà a més de 150.000 a finals de
la dècada següent. Badalona tornarà a ser un motor econòmic si bé aquest creixement, enmig de la dictadura, es farà a costa de l’eforç d’una població obrera que va haver de fugir de la misèria que assotava el seu territori natal. Van ser aquests nous badalonins els que van fer gran la seva nova ciutat d’acollida tot i comptar amb ben pocs drets laborals, socials i democràtics garantits. L’arribada de la democràcia va enganxar Badalona començant a patir els estralls d’una crisi econòmica (la del petroli de 1973) que es veuria momentàniament dissimulada per les ànsies de lliber tat i de començar de nou que respiraven els carrers. La indústria tèx til local començava a patir de valent. I després d’uns primers anys de transició esperançadors, la consolidació de la democràcia va coincidir amb una necessària reconver-
Olora a sol, a raig de vida i a mar serè i acollidor. La primavera presenta els preparatius d’un estiu que s’augura esplèndid per la Laia. Plena de goig, planeja ja unes opcions que sonen a cascavell de gràcia. I les imaginacions volen i les ganes no es queden enrere.
Sobre l’escriptori, l’estrella de mar que en Martí recollí l ’e s t i u p a s s a t . I s o b r e e l cobrellit, records i imatges arraconades i plenes de glòria. Montgat crida la seva presència un any més. I la seva bicicleta l’arrossega, l’atrau a un camí recorregut centenars de vegades.
defensar els beneficis personals i socials que aporta aprendre el català a l’escola amb l’actual model educatiu. Una suma de gent, una suma d’orígens, una suma d’identitats, una suma d’arguments. Pares, mares, mestres, alumnes, representants d’entitats. Parlants, en la seva majoria, d’altres llengües en el seu àmbit habitual i familiar. Una suma d’arguments i d’entusiasme, una suma de voluntat de resistència. L’actual sistema és un 2x1. Amb el mateix esforç que a l’estat espanyol
l’alumnat arriba a un cert nivell de domini de la llengua castellana, aquí aconseguim el domini del català i del castellà. A més, el domini del castellà a Catalunya està per damunt del nivell de la mitjana de l’estat. I és que el plurilingüisme és beneficiós per a moltes capacitats i aprendre més d’una llengua alhora capacita i facilitat altres aprenentatges. El domini del català deixa a la població que passa per les escoles com a mínim en igualtat de condicions i d’oportunitats, sigui quina sigui la seva llengua