Issuu on Google+

Memòria de Sostenibilitat

2010

TOSCA, SERVEIS AMBIENTALS D’EDUCACIÓ I TURISME S.L. Olot, abril del 2011


Índex 1. Aspectes generals de l’organització ...................................................................................................................................................... 3 2. Vector econòmic................................................................................................................................................................................... . 16 3. Vector ambiental.................................................................................................................................................................................... 30 4. Vector social.......................................................................................................................................................................................... 34 5. Taula d’indicadors del codi de gestió sostenible .............................................................................................................................. 52

2


1. ASPECTES GENERALS DE L’ORGANITZACIÓ 1.1 Declaració de l’organització (Indicador 1.1) TOSCA, és una empresa de serveis que treballa per la millora contínua del territori a partir de l’educació, la comunicació, la interpretació i la informació socioambiental, l’elaboració d’estudis tècnics i la realització d’accions en temàtica ambientalista a la Garrotxa. TOSCA promourà i s’implicarà plenament en el treball en xarxa d’entitats i persones per tal de poder assolir, de manera més eficaç, la missió que té. TOSCA és un equip pluridisciplinar que treballa en l’elaboració, el desenvolupament i seguiment de programes d’educació, interpretació, comunicació i informació ambiental, que ofereix els seus serveis a centres educatius, entitats socials, administracions i particulars. Gestiona els serveis pedagògics i informatius del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Des de l’any 2008 hem incorporat en la nostra gestió el compromís de millorar el territori, els valors de respecte pel medi ambient i per les persones que estableix el Codi de Gestió Sostenible de la Garrotxa i el Collsacabra. TOSCA també està treballant en col·laboració amb el Parc Natural per contribuir al desenvolupament del turisme sostenible. Estem portant a terme el “Pla d’Actuacions” dins el Programa de la Carta Europea de Turisme Sostenible, que treballa per les certificacions de qualitat relacionades amb el medi ambient durant els anys 2009 – 2011.

3


1.2 Nom de l’organització i dades bàsiques (Indicador 1.3)

Tosca - Serveis Ambientals, d'Educació i Turisme SL Avinguda Santa Coloma, 93 Olot, Garrotxa – GIRONA Tel 972 270 086 - Fax 972 270 455 lloren@tosca.cat  info@tosca.cat www.tosca.cat

4


1.3 Organigrama de l’organització (Indicador 1.5) Organigrama de TOSCA

5


1.4 Localització de l’organització i nombre de països on opera (Indicador 1.6 i 1.7) TOSCA és una societat limitada que opera bàsicament a Catalunya però també manté relacions amb clients de la resta de l’Estat Espanyol i de França. El seu mercat són bàsicament les administracions que intervenen en la gestió territorial de la Garrotxa, les escoles, les entitats del teixit associatiu i particulars o empreses amb l’ànim de treballar per a la sostenibilitat territorial. Els nostres usuaris són escolars, persones vinculades a entitats socioculturals locals i particulars de dins i fora de la comarca.

1.5 Dimensions de l’organització (Indicador 1.10) TOSCA és un equip pluridisciplinar que treballa en l’elaboració, el desenvolupament i seguiment de programes d’educació, interpretació, comunicació i informació ambiental, que ofereix els seus serveis a centres educatius, entitats socials, administracions i particulars. Gestiona els serveis pedagògics i informatius del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Els educadors de TOSCA estan preparats per a desvetllar una nova mirada sobre el medi ambient i especialment en l’àmbit territorial del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. TOSCA té una experiència acumulada de 16 anys de funcionament i disposa d’un equip pluridisciplinar format per 12 persones, on hi podem trobar geòlegs, pedagogs, educadors ambientals, biòlegs i diplomats en turisme. Durant el 2010 la facturació fou de 349.033,75 € . El 90% de la despesa recau en els sous i salaris, més contractacions externes i d’altres serveis.

6


1.6 Acreditacions i adhesions de l’organització (Indicador 1.12) LOGO

NOM ACREDITACIÓ Q de Qualitat Turística de l’ICTE Auditories dels Serveis Informatius, Pedagògics i Tècnics com empresa concessionària dels serveis del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. ISO 9001: 2008 Auditories dels Serveis Informatius, Pedagògics i Tècnics com empresa concessionària dels serveis del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Codi de Gestió Sostenible L’any 2009 TOSCA va obtenir l’acreditació per poder utilitzar la marca Gestió Sostenible Garrotxa i Collsacabra, per haver incorporat en la seva gestió, el compromís amb el territori i els valors de respecte pel medi ambient i les persones, establerts en el Codi de Gestió Sostenible de la Garrotxa i el Collsacabra. Guies acreditats pel Parc Natural Un 90% del personal de TOSCA ha realitzat el Curs de Guia del PNZVG Entitat col·laboradora del Parc Natural, Concretament en l’Àrea d’Educació Ambiental, Divulgació i Ús Públic. TOSCA disposa d’un contracte per gestionar els “Serveis de recepció de visitants als centres d’Informació i els Serveis d’educació ambiental del PNZVG” Carta Europea de Turisme Sostenible (2009) L’any 2009 TOSCA, es va acreditar amb la CETS del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, en la qual ha elaborat un pla d’actuacions amb vigència de 3 anys 2009-2011.

7


Membres del consell de Centres de la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA) El projecte Educatiu d’Empresa (PEC) de TOSCA, està avalat per la Societat Catalana d’Educació Ambiental, ja que forma part del Consell de Centres d’Educació Ambiental (CCEA) des de l’any 2008. Socis del Centre de Sostenibilitat Territorial (CST) Fundadors i socis del CST l’any 2006 on TOSCA ha col·laborat activament com a membres socis d’aquesta entitat. Socis de Turisme Garrotxa Associació de la Garrotxa adherits des de l’octubre de 2008. Xarxa d’oficines de Turisme de la Garrotxa

Junta Arbitral de Consum de Catalunya (JACC)

TOSCA pertany al Cens d’Entitats d’Educació Ambiental de la Generalitat de Catalunya

Formem part de la Red ENPlea sostenible, “Red innovación y empleo sostenible en espacios protegidos” de la Fundación Biodiversidad

8


1.7 Dades de la memòria (Indicador 1.14, 1.15, 1.16 i 1.17) Període cobert per la memòria: 2010 Any de la memòria més recent: L’any 2009 Cicle de presentació de les memòries: Anuals Persona de contacte per a qüestions relatives a la memòria o al seu contingut: Llorenç Planagumà i Montse Guix La memòria s’ha redactat a partir de la metodologia d’implantació i avaluació del Codi de Gestió Sostenible i els indicadors s’han definit de manera participada per tot el personal de l’organització i es van decidir per avaluar la sostenibilitat dins l’empresa. La present memòria abasta tots els serveis i activitats de TOSCA, sense cap limitació. No s’han produït modificacions significatives d’informacions donades en altres memòries ni canvis de metodologia d’informació i càlcul d’indicadors. La memòria i el seu nivell d’aplicació al GRI han estat revisats per la Fundació Garrotxa Líder.

9


1.8 Principals serveis i activitats de TOSCA (Indicador 1.4) Informació i comunicació ambiental La finalitat d’aquest servei és poder informar i comunicar a la població (tant local com visitant) per tal d’augmentar el coneixement en temàtiques ambientals, recursos naturals i culturals del territori i també en temes de sostenibilitat. Aquesta feina, durant el 2010, s’ha continuat realitzant dins els quatre Centres i Punts d’Informació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Gestió dels Centres d’informació del Parc Natural de la Garrotxa Servei de recepció de visitants als centres d'informació i educació ambiental del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) Millora de la comunicació als centres d'informació del PNZVG Supervisió i manteniment dels itineraris del PNZVG Coordinació dels punts d'informació del PNZVG Participació a la Fira de Barcelona SITC amb Turisme Garrotxa Divulgació de les activitats dutes a terme per les entitats col·laboradores del PNZVG

10


Educació ambiental La finalitat educativa dels serveis pedagògics es concreta amb sortides, materials d’educació ambiental i formació als docents en qüestions referides al territori que han estat pensats i creats per tal que els usuaris, adults o escolars, interpretin i es formin una opinió crítica que es pugui aplicar directament sobre el territori. Durant l’any 2010 s’han mantingut les tasques dins del Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa:  Coordinació de l’oferta pedagògica per a les escoles locals i visitants  Gestió de reserves de les activitats de les escoles  Participació dels escolars  Programa de participació amb les entitats socioculturals: “Visc entre volcans”  Projecte “Agenda comarcal escolar”  Projecte “Escola i entorn”  Projecte “Un Parc de Contes”  Programes de formació  “Descobreix la Garrotxa”  “Deixa’t portar” També s’han realitzat altres tasques:  Execució de programes per l’Escola del Territori del Centre per la Sostenibilitat Territorial.  Realització, dins el programa Estiu Riu 2010, dels casals d’estiu Ennatura’t i Aventura’t coorganitzats amb l’Ajuntament d’Olot i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.  Participació en la redacció d’una guia de criteris de qualitat de les activitats d’educació ambiental impulsada per la Societat Catalana d’Educació ambiental (SCEA)

11


Consultoria tècnica Aquest servei tracta la realització d’estudis per a la millora de la gestió del territori, basats bàsicament en temàtiques ambientals i socials. Realització dels continguts i revisió dels textos per al Museu dels Volcans en un procés participatiu de les persones vinculades als equipaments. Redacció dels textos i edició del llibre Orquídies de la Garrotxa per la Institució Catalana d’Història Natural. Redacció de l’ “Estratègia d’educació ambiental al Parc Natural del Montseny: Pla d’acció 2011-2015”.

12


Participació ciutadana La finalitat és dinamitzar els processos de participació ciutadana per generar i intervenir en processos participatius per tal de crear cultura de participació en la societat. Intervencions realitzades dins el marc del Centre de Sostenibilitat Territorial (CST):  Es participa en accions concretes com és el cas de custòdia del territori i d’altres que puguin sorgir. Xerrades informatives sobre la gestió dels residus domèstics pel Consell Comarcal de l’Alt Empordà i de la Garrotxa. Carta del paisatge i visites als miradors per LA COPA Cooperativa de projectes ambientals. Projecte “Busquem Arbres amb Història”, exposició itinerant acompanyada d’una xerrada -presentació i diferents sortides de formació per donar a conèixer el procés participatiu als diferents municipis de la

Garrotxa i creació del blog:

http://arbresambhistoria.blogspot.com

per difondre els arbres singulars

inventariats. L’objectiu del projecte és elaborar un inventari dels arbres singulars de la comarca a través d’un procés participatiu per tal de localitzar-los de manera precisa i impulsar mesures de protecció i conservació. Elaboració d'un atles d'arbres singulars de la Garrotxa Difondre la Carta Vulcanològica de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Preparació, coordinació, muntatge i atenció a l’estand de la Fira de Sant Lluc 2010 (fira d'àmbit comarcal) Assessorament i dinamització de la participació ciutadana en el marc de redacció dels plans municipals de gestió de residus dels municipis de l'Alt Empordà

13


Formació TOSCA participa en la coordinació i docència de diferents cursos de formació impulsats pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Turisme Garrotxa i la Fundació d’Estudis Superiors d’Olot (FES). Programes de formació per a les entitats d'educació ambiental col·laboradores del Parc Natural, organitzades pel PNZVG Coordinació i docència de la “Formació turística i educativa per al coneixement de la Garrotxa” , organitzades pel PNZVG, Turisme Garrotxa i la FES Jornades sobre Programar per Competències en activitats de l’àmbit de les ciències naturals, socials i culturals, organitzades per la FES Coordinació i realització dels crèdits 1 i 2 del Cicle Formatiu de Grau Mitjà: Tècnic en conducció d’activitats fisico-esportives, organitzat per l’ Escola Pia d’Olot.

14


1.9 Descripció dels principals impactes, riscs i oportunitats (Indicador 1.2) Per les característiques de l’organització on el seu principal actiu són les persones és on rau les grans oportunitats en aprofitar el capital humà que disposa, al ser molt compromès i estable. TOSCA compta amb la eficàcia d’un treball en equip molt ben pautat i estipulat. El seu principal risc és l’elevada dependència d’un sol client que és el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa obtingut a partir d’un contracte públic de duració determinada, que cal renovar periòdicament i en el qual s’hi presenten altres empreses. El retard dels pagaments de l’administració fan que la viabilitat dels projectes generin dèficit. Un altre risc és poder assegurar un bon manteniment de les instal·lacions ja que els centres de treball són propietat del Parc Natural. Per altra banda el principal impacte de la nostra organització és poder difondre a la comarca l’educació per la sostenibilitat en altres organismes i treballar per la cooperació interempresarial.

15


2. VECTOR ECONÒMIC 2.1 Ús de recursos locals (Indicador 2.4, 2.7, 2.2, 2.3 i 2.9) TOSCA ha vetllat des de sempre perquè els serveis i productes contractats provinguin de la comarca de la Garrotxa. En el supòsit que això no fos possible intentem cercar-los a l’entorn més proper. Els percentatges es mantenen molt semblants a l’any 2009. Les compres que realitzem a TOSCA són prioritàriament del territori a excepció de material d’oficina i productes de llibres i mapes per vendre als centres d’informació del Parc Natural. Respecte a l’oferta de productes locals, referida als materials de venda dels Centres d’Informació del Parc, un 42% correspon a productes de fora del territori ja que en el Parc no hi ha cap empresa que n’elabori (llibres, mapes,...) (Indicador 2.7) Atenent a les compres realitzades pel Centre d’Informació, en el Gràfic 2.1 s’observa que del total de compres realitzades, un 58% pertanyen al territori i seguidament un 29% pertanyen a un entorn proper, Girona; per tant la suma d’aquests dues xifres ascendeix un 87% de les compres totals dels centre d’informació de TOSCA realitzades al territori o en un entorn proper. Aquestes dades demostren el compromís de TOSCA en l’ús de recursos locals (aquest Indicador tant fa referència al 2.4 com al 2.7 ja que les compres que realitzem per als centre d’informació representen l’oferta de productes d’aquests) Procedència d'articles dels centres d'informació

12%

1% Garrtoxa Girona

29%

Barcelona 58%

Altres

Gràfic 2.1 Percentatge d’oferta d’articles locals als Centres d’informació.

16


Des de l’any 2009 TOSCA ha incrementat el nombre de proveïdors i productes locals i de qualitat. A més cal destacar que s’està realitzant una diagnosis sobre els proveïdors on tenim en compte les certificacions de qualitat vigents relacionades amb el medi ambient. També tendirem a contractar proveïdors i productes de proximitat geogràfica.

Compres realitzades el 2010 a empreses que disposen d'acreditacions ambientals

46% 54%

Empreses Acreditades Empreses No Acreditades

Gràfic 2.2 Percentatge d’empreses en les quals realitzem compres i que disposen d’alguna acreditació o distintiu en qualitat ambiental, respecte a les empreses que no disposen de cap acreditació.

Conscients de la importància de la conservació del medi ambient i compromesos amb la nostra tasca, intentem realitzar la nostra activitat amb el màxim respecte per l’entorn. Ens involucrem en la promoció, la formació i la sensibilització de totes aquelles persones que estan implicades en la gestió ambiental i preventiva de l'empresa.

17


Hem elaborat un protocol de Bones Pràctiques Ambientals pels espais i consums comunitaris de l’empresa atenent a actuacions de millora i manteniment de l’energia, la climatització, el consum d’aigua, la gestió dels residus i la mobilitat per tal de comprometre’ns a crear un ambient de treball confortable i sostenible Els serveis professionals contractats s’ubiquen majoritàriament a la Garrotxa. Aquests serveis s’avaluen en funció de les col·laboracions (subcontractacions) establertes amb altres empreses, totes aquestes s’ubiquen a la Garrotxa i a més són entitats col·laboradores del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.(Indicador 2.3).

Altres empreses % de facturació de col·laboracions altres empreses % sous TOSCA

2005 5,15% 75,30%

2006 8,80% 75,04%

2007 10,54% 73,31%

2008 15,67% 63,06%

2009 9,5% 74,00%

2010 7,48% 66,66%

Taula 2.1 Comparativa del percentatge dels sous dels treballadors de TOSCA respecte a la facturació de col·laboracions a altres empreses al llarg dels anys (2005-2010).

Salaris i serveis

10%

Gràfic 2.3 Percentatge del total de treballadors de TOSCA respecte a les col·laboracions externes (empreses subcontractades). 90%

Treballadors de TOSCA Col·laboradors externs (empreses subcontractades)

18


Els serveis contractats per TOSCA són majoritàriament del territori. En el gràfic següent 2.4, s’observa que els serveis contractats de transport pertanyen el 100% al territori, i únicament un 17% dels Serveis professionals contractats són de fora la comarca. EI gràfic de la dreta 2.5, mostra les despeses d’aquests serveis contractats durant aquest any 2010. (Indicador 2.3, Serveis professionals contractats al territori respecte del total de serveis contractats)

Despeses 2010

Serveis contractats

3% Tr ansport s

97%

Ser veis Pr of esionals

Serveis Profesionals contractats

Cont r act as

Transports 0%

10%

20%

30%

40%

Local

50%

60%

70%

80%

90%

100%

No Local

Gràfic 2. 5 despeses dels serveis professionals contractats l’any 2010.

Gràfic 2. 4 serveis professionals contractats al territori respecte dels serveis contractats fora del territori.

19


TOSCA compta amb 12 treballadors, tenint en compte que la nostra àrea d’actuació és majoritàriament la comarca de la Garrotxa, un 83% dels treballadors són residents d’aquesta i un 17% són residents fora d’aquesta comarca , però cal indicar que aquest 17% es troba ubicat en comarques limítrofes a la Garrotxa (Indicador 2.9) Municipi de residència

Núm. treballadors

Percentatge

6 2 1 1 1 1

50% 17% 8’3 % 8’3 % 8’3 % 8’3 %

Olot La Vall d’en Bas Santa Pau Les Planes d’Hostoles Amer* Sant Joan les Abadesses**

Taula 2.2 Municipis de residència dels treballadors de TOSCA i percentatge respecte del total.

* Municipi de la comarca de La Selva ** Municipi de la comarca del Ripollès

Residència dels treballadors

.

17%

83%

Treballadors residents a la Garrotxa

Gràfic 2.6 Percentatge dels treballadors de TOSCA residents a la Garrotxa respecte dels no residents a la Garrotxa.

Treballadors residents fora de la Garrotxa

20


Respecte a les vendes de TOSCA el 80% es fan en el territori, una part correspon al contracte del Parc Natural i l’altra a la facturació de les escoles locals, i el 20% restant de vendes corresponen a la facturació de les escoles foranies i els projectes realitzats fora de la comarca, com ara el processos participatius en municipis del Montseny i a l’Alt Empordà.

2.2. Gestió empresarial (Indicador 3.1 i 3.3) TOSCA disposa d’un projecte de centre on es contempla la missió, l’estratègia i els objectius. Aquest es revisa cada quatre o cinc anys i contempla els criteris que s’exposen seguidament.(Indicador 3.1) Per la realització de les diferents tasques es disposa d’un equip pluridisciplinar amb diferents titulacions: gestió administrativa, turisme, biologia, geologia, pedagogia, educació social i ambiental. La realització d’aquestes tasques es farà de manera professional per garantir l’estabilitat, la dedicació i, així, la qualitat de les mateixes. Actualment és una empresa societat limitada però amb l’ànim d’esdevenir en el futur una cooperativa de treball que és la manera més democràtica d’organitzar-se. Aquest col·lectiu de professionals es caracteritza per: - Disposar d’un equip de treball que participi alhora de consensuar decisions i en la delegació de responsables per als diferents projectes. - Fomentar la participació en la presa de decisions. - Oferir formació personalitzada i continuada (Pla de Formació) - Fomentar l’estabilitat laboral. - Adaptar, en la mesura del possible, les tasques a les expectatives del personal per tal de potenciar la qualitat en el servei. - El PEE com a document marc de la nostra gestió. - Inversió dels beneficis en projectes socials. - Millora continua de tots els nostres processos. - Generar bon ambient de treball. - Compatibilitzar la vida laboral i personal

21


La cultura organitzativa de TOSCA es pot definir de la següent manera: treballem d’acord amb la igualtat, el respecte, la llibertat, el diàleg i la solidaritat i es concreta amb els següents punts: - Assumim la responsabilitat de les nostres accions. - Prioritzem el contracte moral entre empresa i integrants que el legal. - Tenim com a objectiu la satisfacció dels treballadors, clients i proveïdors. - Considerem important el treball en equip. - Valorem les expectatives de cadascú enfront nous projectes. - Existència d’un clima de treball força bo, amb alguns problemes d’estrès i entesa entre les persones que cal millorar. - Tenim conflictes que es restringeixen a discrepància d’opinions o manera de fer diferents. - Tenim una CULTURA ORGANITZATIVA amb uns valors compartits per la majoria de l’equip de treball: o Donem molta importància a la motivació en el treball i s’aposta per fomentar-la. o Tenim capacitat per adaptar-nos i innovar en nous projectes. o Sabem valorar quan es fa ben feta la feina i sabem delegar-les, però ens manca millorar el seguiment. o Prenem les decisions entre tot l’equip però ens agradaria que en algunes els responsables tinguin la última paraula. o Som puntuals, dins un marge de 5 o 10’ com a molt de retard. o Sabem comunicar-nos però ens manca millorar-la en els temes més conflictius.

o Tenim compromís envers la feina i els companys i no tenim absentisme laboral. o Considerem que hi ha altres aspectes laborals importants a part de l’econòmic. TOSCA ha adoptat el compromís social com un valor afegit, i que es traduiria en, entre d’altres: - Contribuir a una millor educació ambiental de la societat - Promoure la implicació i la participació social - Potenciar en altres àmbits un funcionament ètic

22


Per tal de planificar les tasques de TOSCA s’elabora un pressupost anual i per a nosaltres és important el seu compliment. Per aquest motiu analitzem la previsió que en fem i els beneficis: Evolució ingressos € 380000 370000 360000 350000 340000 330000 320000 310000

Evolució % beneficis 2007

2008

2009

2010

15,00%

Anys previstos segons pressupost

10,00%

reals

5,00%

Gràfic 2.7 Evolució dels ingressos

0,00%

Evolució despeses -5,00%

€ 400000 350000 300000 250000 200000 150000 100000 50000 0

-10,00%

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

% beneficis -5,05% 6,69% 3,02% 4,10% -7,58% 4,23% -5,03% 8,91% 0,97% 11,46 -5,69%

Gràfic 2.9 Evolució dels beneficis al llarg dels anys (200-2010) 2007

2008

2009

2010

Anys previstos segons pressupost

reals

Gràfic 2.8 Evolució de les despeses

23


Cal destacar al mes de juny, ens reunim per tal de realitzar una valoració dels Serveis Pedagògics, i també ens reunim per fer una revisió econòmica sobre el pressupost establert a inicis d’any per tal de prendre decisions quant a corregir aquest desajustament. A principis d’any realitzem una reunió per tal de planificar i marcar els objectius a assolir en els diferents projectes de TOSCA. També per valorar el pressupost anual en termes econòmics, tenint en compte els resultats de l’any anterior (Indicador 3.3). En l’annex de la present memòria s’adjunten les fitxes d’avaluació dels principals projectes de TOSCA.

2.3 Sistemes de gestió (Indicador 4.1) TOSCA disposa d’un contracte amb el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) per tal de gestionar els serveis Informatius i els serveis d’educació Ambiental del Parc. Com que el PNZVG està acreditat amb les certificacions de la Q de qualitat i la ISO 9.001, resulta necessari que TOSCA realitzi unes auditories en aquestes acreditacions d’aquests serveis que realitza al PNZVG.

2.4 Noves tecnologies de la informació (Indicador 6.1 i 6.2) L’ús de les noves tecnologies és important per l’eficiència de la feina del dia a dia i millorar la comunicació tant externa com interna de TOSCA. Per això generem inversió cada any i cursos de formació adreçat a millorar l’ús de les eines tecnològiques que estan al nostre abast. Concretament aquest any el personal de TOSCA ha realitzat formació en el programa JOOMLA. A continuació en els gràfics s’observa el percentatge de recursos destinats a les NTIC i en el següent gràfic es pot observar que la totalitat de la plantilla de TOSCA utilitza les NTIC.

24


Recursos destinats a les NTIC 100%

12%

100%

80%

80%

60% 40%

Treballadors que utilitzen les NTIC

60%

88%

40%

20%

100%

20%

0%

0%

2010

Recursos no NTIC

2010

Recursos NTIC

Gràfic 2.10 Recursos destinats a NTIC

Tr eballador s NTIC

Treballador s no NTIC

Gràfic 2.11 Percentatge de treballadors que utilitzen les NTIC

2.5 Innovació (Indicador 7.2 i 7.3) Des de TOSCA estem innovant en els serveis que ofereix l’empresa: serveis educatius i pedagògics, serveis tècnics i serveis d’informació i comunicació ambiental. Bàsicament aquesta innovació es concreta en hores que es dediquen a aquestes temàtiques que es poden trametre en un 5% de la jornada laboral en alguns treballadors. Durant els anys 2008 i 2009 es va traduir en la creació d’un nou programa de participació ciutadana per oferir en el mercat. A continuació es detallen els projectes sorgits per innovació en els principals serveis i activitats de TOSCA:  Durant l’any 2010 TOSCA ha obert els següents dins dels Serveis Pedagògics: - Inici d’un procés de vinculació amb les entitats d’educació ambiental d’àmbit català: la Xarxa de Complicitats. Aquestes trobades pretenen engegar projectes per a la sostenibilitat i obrir processos de col·laboració. La Xarxa està formada per les següents entitats:

25


Entitat participant Cel Rogent Rurbans Santa Marta La Copa CEA Alt Ter TOSCA Escola de Natura del Corredor

Comarca Tarragonès Pallars Sobirà Osona Gironès Ripollès Garrotxa Vallès Oriental

Taula 2.3 Entitats participants en la Xarxa de complicitats

- Redacció de l’Estratègia d'Educació Ambiental al Parc Natural del Montseny - Projecte Escola i Entorn: adreçat als centres educatius de l’àmbit del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa Aquest projecte té com objectius -

Treballar per a la millora del medi

-

Sensibilitzar sobre l’impacte de les pròpies accions del territori

-

Col·laborar amb altres entitats i institucions del territori

 Des dels Serveis Tècnics hem coordinat processos de participació ciutadana: - Dinamitzacions al Parc Natural del Montseny amb l'Agenda 21 i sessions sobre els Valors Immaterials - Redacció dels plans municipals de gestió de residus dels municipis de l’Alt Empordà - Treballs de recerca i investigació: - Seguiment d’Amfibis a l’Estany de Banyoles - Col·laboració amb el Consorci de l'Estany de Banyoles en els seguiments de les poblacions d’amfibis (AMHIBIA), en el marc del projecte LIFE08 NAT/E/000078 - Informes tècnics de seguiment dels efectes sobre els ecosistemes

26


- L'Atles d'orquídies de la Garrotxa Participació en campanyes de recerca de les Orquídies a la Garrotxa conjuntament amb la delegació de la Garrotxa "Institució Catalana d'Història Natural" Difusió de les dades durant l'any 2010 de la campanya de treball en el bloc i venda de l'Atles d'orquídies de la Garrotxa als centres d’informació. Preparació d’exposicions. L'Atles d'Orquídies de la comarca inclou els mapes de distribució en reticle UTM 5x5 km de la Garrotxa (incloent-hi l'EIN Alta Garrotxa): http://orchis-gxa.blogspot.com/ - Publicacions de divulgació científica d'àmbit internacional: A més també cal destacar que des de TOSCA, aquest any 2010 hem realitzat una publicació de divulgació científica. Aquesta publicació ha estat fruit d’un estudi realitzat pel Grup de Vulcanologia de Barcelona de l’Institut Jaume Almera del CSIC i del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa juntament amb TOSCA, l’estudi revela nous detalls sobre estructures volcàniques de la província de Girona. La investigació es publicarà a la revista científica d’àmbit internacional: Journal of Vulcanology and Geothermal Reserch a principis del 2011. Journal homepage: www.elsevier.com/locate/jvolgeores - 1r Congrés Internacional sobre Gestió i Divulgació de Paisatges Volcànics Protegits: Durant la tardor de l’any 2010 Tosca ha començat a treballar en l’organització del congrés Volcandpark que tindrà lloc a Olot del 21 al 25 de maig de 2012. TOSCA portarà a terme les tasques de la secretaria tècnica: elaboració i coordinació de la proposta, del pressupost, del pla de relacions públiques (finançament), de la política de preus, del pla de comunicació i de captació d’assistents i del calendari. Esbós del programa d’actes. Redacció d’ajudes.

27


El Congrés té per objectius principals: 1. Intercanviar experiències d’organismes i persones que gestionen i treballen en espais volcànics protegits. 2. Intercanviar experiències i vivències entre els alumnes que viuen entre volcans a les diferents zones volcàniques actives d’Europa. 3. Identificar de quina manera els estudiants comuniquen i interpreten el coneixement que se’n deriven dels espais volcànics protegit. 4. Exposar de quina manera l’educació és important en una zona volcànica per a una bona divulgació i educació del territori. 5. Recollir i divulgar experiències de gestió, difusió i educació en un territori volcànic protegit. La temàtica que es treballarà en el congrés de 2012 a través de ponències, tallers, debats i xarxes d’Internet 2.0 és: L'educació, divulgació i la comunicació en espais volcànics protegits http://www.volcandpark1.com/

 Des dels Serveis Informatius hem destinat nous recursos per innovar la nostra activitat: - Servei de Biblioteca mòbil amb paquets de documentació a la carta: la biblioteca mòbil és un nou servei del Centre d’Informació del Casal dels Volcans on hi ha una cinquantena de documents sobre fauna, flora, educació ambiental, història, itineraris, geologia... en dipòsit per oferir en sala o en préstec als visitants o a qui estigui interessat. Aquesta selecció de documents interessants per conèixer la Garrotxa s’ha completat amb una selecció de documents sobre geologia i zones volcàniques catalanes que acompanya l’exposició del Museu dels Volcans. Al mateix Centre d’Informació hi ha la secció anomenada “Viatjaparcs” on s’ha seleccionat documentació interessant si es vol viatjar a altres espais protegits del món.

28


- Estudi de satisfacció dels usuaris dels centres d’informació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa:la idea d’elaborar aquest estudi sorgí d’un dels objectius estratègics d’aquesta empresa, tal i com contempla el seu Projecte Educatiu. Així, dins l’apartat de millorar la qualitat del servei, es marcà l’objectiu específic de conèixer el grau de satisfacció dels visitants. Tenint en compte que en les activitats educatives que realitza l’empresa sempre es produeix una valoració per part dels docents de cada activitat, és del tot lògic que en l’altra activitat que porten a terme també es plantegi el mateix, valorar la tasca que desenvolupa com a informadors/es. El primer estudi es va realitzar durant els anys 2006 i 2007 i es repetirà durant el 2010 i 2011.

2.6 Accions de millora Els objectius que es van plantejar pel 2010 només n’hem pogut complir un petit percentatge a causa de la manca de seguiment de l’organització per fer front a la crisis i la reestructuració de la mateixa. Això ha provocat un increment de les tasques en sondejar noves possibilitats estratègiques de mercat i deixant de banda algunes millores importants que s’haurien d’incorporar pel 2011. 1.- Actualitzar i millorar la WEB de TOSCA. Durant aquest any s’ha fet una enquesta als treballadors per saber com ha de ser la nova web, també s’han consultant pressupostos a diferents dissenyadors per poder escollir la proposta més adequada. 2.- Contactar amb iniciatives econòmiques locals per incorporar-les en els nostres serveis. Al ser un objectiu de millora a llarg termini, s’anirà repetint en els anys. 3.- Millorar la difusió de TOSCA a nivell extern. Donar a conèixer la nostra empresa en l’àmbit local i diferenciar-la del PNZVG, amb el que un gran públic ens equipara. 4.- Buscar nous projectes desvinculats del PNZVG relacionats amb la conservació del territori i l’educació ambiental. Aquesta millora ens permetrà de cares a un proper o mitjà futur poder diversificar els nostres clients i disminuir l’alta dependència econòmica actual de l’administració.

29


3 VECTOR AMBIENTAL 3.1 Política ambiental (Indicador 8.1) TOSCA és una entitat d’educació ambiental, per tant per coherència apliquem mesures per tal de reduir l’impacte de la nostre petjada ecològica en el territori sempre que podem. Com a empresa que gestiona uns serveis d’altres organitzacions sovint la millora d’instal·lacions i equipament no depèn única i exclusivament de TOSCA sinó del propietari de les instal·lacions i per tant no es contempla en aquesta memòria al no poder garantir el compliment dels objectius. Tot i això cal destacar que des de TOSCA aquest 2010 hem contractat un servei d’assessorament en eficiència energètica per veure quina és la nostra posició i establir millores. Aquest informe ha estat elaborat per l’Institut Català d’Energia de la Generalitat de Catalunya i La Copa, cooperativa de projectes ambientals (s’adjunta informe en l’annex) Des de TOSCA també tenim un manual de bones pràctiques ambientals per tots els treballadors.

30


3.2 Gestió de residus (Indicador 10.1) En relació als residus, es realitza el reciclatge i la reutilització sempre que és possible. A partir de l’any 2009 es va començar a fer un recompte del paper utilitzat per treballador durant tot l’any. Els resultats obtinguts el primer any, és a dir el 2009, va ser una despesa de 37.500 folis. Durant aquest any 2010 hi ha hagut una despesa de 27.500 folis, per tant hi ha hagut una lleugera disminució en comparació a l’any 2009 per una banda degut a l’adquisició d’una nova impressora que imprimeix a doble cara i per altra a la reutilització de paper. El gràfic següent mostra aquesta disminució de la despesa de folis. En la comparació d’aquests dos anys s’ha reduït la despesa de 10.000 folis, per tant s’ha reduït un 27% de despesa en folis respecte de l’any 2009.

Despesa folis 40000 30000 20000 10000 0 2009

2010

Gràfic 3.1 Evolució de la despesa de folis del 2009 al 2010.

31


3.3 Gestió de l’energia (Indicador 13.1) TOSCA estableix mecanismes que afavoreixen l’estalvi energètic en el sí de l’activitat. Per tal de disposar d’un control anual de l’energia s’ha contractat un assessorament en eficiència energètica durant aquest any 2010 Aquest informe on es va realitzar un estudi del consum potencial dels aparells elèctrics del local de TOSCA, es pot extrapolar que durant l’any 2010 aquest ha presentat un consum elèctric de 8.928 KWh, amb un consum mitjà de 744 KW. El consum elèctric potencial es concentra sobretot en la climatització, 49% i els aparells electrònics, 47%, seguit de la il·luminació, 4%. Aquest estudi és l’inici sobre el coneixement del nostre consum que cal que apliquem en un futur, i així poder realitzar un control del consum elèctric anualment i poder veure’n la tendència per tal d’adoptar mesures de cares a reduir-lo. En l’estudi d’assessorament de l’eficiència energètica hi ha una sèrie d’actuacions de millora per establir relacionats amb al funcionament dels ordinadors: mode d’apagat, salva pantalles black-screen a més de recomanacions per a la compra de nous aparells informàtics. També disposa de recomanacions en realació a la compra d’impressores, aparells com el microones, la il·luminació del local, climatització i el desplaçament en vehicles. L’estalvi energètic que s’aconseguiria en el local seguint aquestes recomanacions es mostren a la taula següent:

Taula 3.2 Extreta del’ informe d’assessorament d’eficiència energètica realitzat per La Copa.

32


3.4 Integració ambiental dels treballadors i treballadores (Indicador 16.1) Per coherència el fet de que TOSCA sigui una empresa de serveis ambientals fa que els treballadors estiguin al cas del manual de bones pràctiques ambientals a més de que la formació realitzada en la majoria dels casos és de temàtica ambiental

3.5 Innovació ambiental (Indicador 17.1) TOSCA realitza campanyes i accions d’educació ambiental en el seu dia a dia, per tant permanentment realitzem de manera coherent millores i innovacions en matèria ambiental.

3.6 Integració de l’entorn (Indicador 18.1) La conservació de l’entorn va intrínsicament lligada a la filosofia de l’empresa per tant es col·labora en tot moment tant professionalment com voluntàriament per tal de millorar el manteniment i la conservació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el seu entorn i la resta de la comarca

3.7 Accions de millora 1- Disminuir les emissions de CO2 en els desplaçaments per causes laborals Per tal de disminuir aquestes emissions de CO2 es comparteix cotxe en els desplaçaments realitzats per les activitats de serveis pedagògics on a més moltes vegades s’aprofita el viatge amb el mateix autocar que porta als escolars i en la mesura que sigui possible, també es compartirà vehicle des d’Olot per anar als Centres d’infomació de Can Passavent i Can Serra , ja que es troben en la mateixa carretera i tenen el mateix horari d’atenció al visitant. Aquest objectiu comporta una alta coordinació entre el personal que ha d’atendre els 2 centres, donat que hi ha molta variabilitat en el calendari dels treballadors.

2- Adquirir cartutxos de tinta reciclats Intentarem modificar els cartutxos que tenim actualment de tinta per altres de reciclats.

33


4. VECTOR SOCIAL 4.1 Grups d’interès (Indicador 20.1, 20-2 i 20.3) Per poder desenvolupar els diferents projectes i tasques estem treballant en xarxa amb diferents institucions i empreses. Cal tenir present els següents paràmetres:  Les característiques dels destinataris ens influeixen en la manera d’actuar.  L’heterogeneïtat de l’equip (perquè no tothom que forma part actualment de TOSCA ha estat influenciat de la mateixa manera)  Tots compartim que el Parc Natural ens marca l’eix, els límits i les direccions a seguir. Grups d’interès Clients Proveïdors Treballadors Empreses col·laboradores Comunitat Local

Fluxos relacionals existents entre l’organització i els grups d’interès Correu electrònic, telèfon i reunions. Correu electrònic, telèfon i reunions. Reunions setmanals i anuals, Butlletí d’informació Correu electrònic, telèfon i reunions Correu electrònic, telèfon, reunions

Sistemàtica de valoració de la satisfacció dels grups d’interès Estudi satisfacció visitants (cada 5 anys) i enquestes No n’hi ha. Enquesta Reunions anuals Enquestes

Taula 4.1 Relacions amb els grups d’interès i l’organització, i sistemàtica de valoració de la satisfacció d’aquestes relacions.

4.2 Condicions sociolaborals dels treballadors i treballadores (indicador 21.1-21.7, 21.9, 21.11 i 21.15) L’organització es caracteritza pel fet que tothom té el mateix sou al comptar el preu per hora treballada. Aquest es contempla el mateix siguin quines siguin les tasques que es realitzin i no hi ha discriminació de sexe ni procedència. Cal destacar que la permanència a l’empresa és de 10 anys, tenint en compte que l’empresa té 15 anys de vida, aquest és molt elevat i per tant molt bon indicatiu del bon ambient de treball de l’empresa. Des de sempre hi ha molt poc absentisme laboral afectant a un percentatge molt baix del total d’hores treballades.

34


Relació entre salari més alt i el més baix

Contracte fix/parcial 100% 1

80%

0,8

60%

0,6

100%

40%

0,4

20%

0,2 0

0%

2007

Any 2010

2008

Contracte parcial Contracte fix/personal

2009

2010

Índex cohesió salarial

Gràfic 4.1 Percentatge del personal amb contracte fix respecte del personal amb contracte parcial

Gràfic 4.2Evolució de la relació entre el salari més alt i el més baix del personal

Índex de permanència dels personal a l'empresa

Índex d'absentisme laboral 0,025

11,5 11 10,5 10 9,5 9 8,5

0,02 0,015 0,01 0,005 0

2007

2008

2009

2010

Índex de permanència

2007

2008

2009

2010

Índex absentisme laboral

Gràfic 4.4 Evolució al llarg dels anys de l’índex d’absentisme laboral Gràfic 4.3 Evolució de l’índex de permanència del personal de l’empresa

35


Realitzem periòdicament enquestes de satisfacció a tots els membres de l’equip per anar millorant en aquells punts que poden arribar a ser un problema per l’organització. En aquestes enquestes es valoren un total de 15 camps (relació equip de treball, dietes, sous, horaris, dies de vacances,...). A continuació es mostren els resultats d’aquestes enquestes del desembre del 2010, contestades per 10 membres de l’equip:

Núm 1

Resultat enquestes de valoració personal 100% 80%

1 4

4

2

3 7

60%

3

1

5 4

6

6

6

5

20%

2 6

3

7

40%

1

3

4

4

3

3

1

2

3

4

5

6

Molt satisfet

7 Satisfet

8

9

2 1

1

1

3 8

7

6

6

5

9

4

1

0%

1

2

3

10

Poc satisfet

2 3 4 5 6 7 8

10 1

1

1

1

1

11

11

12

13

14

15

12

Indifernet

Gràfic 4.5 resultat enquestes de valoració del personal _ desembre 2010

13 14 15

Ítem de valoració Flexiblitat de tasques en l'horari i calendari Sol·licitud de dies personals Número d'hores treballades Sou (preuxhora) Caps de setmana Vacances Relació amb l'equip Relació amb els/les coordinadaors/es Relació amb els companys en les activitats educatives Espai en els llocs de treball (CSE,CPSS, CVO, Tarut) Dietes, equipament, seguros… Eficàcia de les reunions (dinàmica, relació…) Participació en la presa de decisions Formació Satisfacció amb les tasques

En el gràfic es visualitza que durant aquest any els camps més ben valorats són la flexibilitat de les tasques en l’horari i calendari, i la sol·licitud de dies personals. En contra els camps pitjors valorats són el sou i l’espai en els llocs de treball (CSE, CPSS, CVO, Tarut).

36


La valoració de satisfacció global del personal de TOSCA quant als 15 camps anteriors al llarg dels anys s’observa que ha augmentat en comparació a l’any 2007 però ha disminuït lleugerament en comparació a l’any 2009. Si analitzem detalladament els resultats dels camps de valoració al llarg d’aquests anys en comparació amb aquest any 2010, cal destacar que els camps que han assolit una major valoració en molta satisfacció respecte dels anys anteriors han estat: - Relació de l’equip Per contra els camps que han assolit una major davallada de satisfacció són els següents: - Sou - Número d’hores treballades - Espai en els llocs de treball - Formació

Evolució enquesta de satisfacció del personal 3,00 2,50 2,00

2,17

2,15

2,05

1,76

1,50 1,00 0,50 0,00 2007

2008

2009

Evolució de satisfacció del personal

2010

Gràfic 4.6 Evolució de la satisfacció del personal de TOSCA al llarg dels anys a partir dels resultats de les enquestes de satisfacció.

37


TOSCA té un sistema d’incidències que afecta a tots els àmbits i àrees de treball, la resolució d’aquestes és fa participada per tot l’equip. Les incidències que ens afecten i que podem solucionar com a col·lectiu es resolen favorablement. S’inverteix en equipament de treball,en revisions mèdiques i prevenció del risc laboral de tal manera que els accidents laborals són més aviat escassos per no dir quasi nuls així com les baixes laborals. L’existència de mesures de conciliació de la vida laboral i personal és el punt fort de TOSCA permetent absentar-se a qualsevol treballador que hagi d’atendre a familiars o que per motius personals necessiti hores o dies pel seu gaudi. Aquest punt sempre és el més ben valorat en l’enquesta de satisfacció.

Nombre d'accidents i malalties laborals

Índex de baixes laborals

100%

100%

80%

80%

60%

60%

40%

40%

90% 70% 50%

20%

30%

0%

10%

20%

2007

2008

2009

Índex d'incidència

Gràfic 4.7 Nombre d’accidents i malalties laborals a l’empresa durant el 2010.

2010

0% 2007

2008

2009

2010

ïndex baixes laborals

Gràfic 4.8 Nombre de baixes laborals l’empresa durant el 2010.

38


4.3 Participació de les persones treballadores (Indicadors 22.1, 22.2, 22.3 i 22.4) Precisament un dels punts forts de TOSCA és la participació dels treballadors en les decisions i en el treball en equip, i així ho estipula el projecte educatiu de l’empresa. Tenim determinades tres tipologies de reunions, una setmanal de coordinació, una mensual per àrees i com a mínim dues anuals al juny i al desembre de valoració i avaluació de les tasques realitzades, a més d’una anual de planificació. Els acords s’incorporen en els objectius de l’estratègia del Projecte Educatiu d’Empresa (PEE) i en el funcionament. Per pactar les condicions laborals es realitza una reunió durant el mes de desembre entre tot l’equip per decidir possibles canvis i millores. EL TREBALL EN EQUIP Ens ha de servir per assolir objectius que difícilment es podrien aconseguir des d’una òptica individualista. El treball en equip ens ha d’aportar: - nous valors personals - més coordinació - més implicació de tot l’equip en la presa de decisions - positivitzar la nostra tasca (del no funciona a l’es pot millorar) - una visió més àmplia i oberta de la nostra realitat - més comunicació entre l’equip - la possibilitat d’assolir un alt grau de confiança entre totes les persones que formen l’equip - augment de l’autoconfiança mitjançant la interacció amb la resta de l’equip - la possibilitat d’assolir un alt grau de compromís entre totes les persones que formen l’equip - la possibilitat d’assolir nous objectius comuns - la possibilitat de crear i participar d’un model innovador de gestió d’empresa Per tant, cal una voluntat personal a participar activament de tot allò que signifiqui tirar endavant la feina.

39


El treball en equip parteix de 5 grans premisses: - complementarietat - coordinació - comunicació - confiança - compromís/implicació En un grup de treball com el nostre on és important el treball en equip, les REUNIONS són l’eix vertebrador i, per això, cal aconseguir que siguin molt eficaces i ben plantejades. Pel bon funcionament de l’equip cal que en totes les reunions es tingui en compte la: 

PUNTUALITAT: és té la sensació que hi ha una certa flexibilitat/tolerància tot i que tothom té clar que cal ser a l’hora per començar puntuals qualsevol activitat al camp o obrir els centres d’informació. En les reunions cal tenir clar quan comencen i l’hora d’acabar.



PARTICIPACIÓ: es té la impressió que hi ha persones de l’equip que per qüestió de caràcter o altres aspectes els costa participar i donar la seva opinió; tot i que tothom pensa que dins de TOSCA hi ha la llibertat suficient per poder dir les coses que un pensa. De totes maneres la participació moltes vegades apareix quan una persona de l’equip se sent eludida.



MOTIVACIÓ: moltes reunions seguides provoca desgast i baixa el grau de motivació dels participants. A part també segons la temàtica i l’estat anímic de les persones, que pot derivar en una motivació baixa.



IGUALTAT A L’HORA D’OPINAR: el temps d’utilització de la paraula no és un indicador que marca si hi ha participació o no dins l’equip.



RESPECTE ENTRE TOTS ELS COMPONENTS DE L’EQUIP: Es comenta que algunes vegades els membres de l’equip, o la persona responsable d’un projecte o d’un àmbit, està a la defensiva. Tot i així dins l’equip es detecta que cada un/a de nosaltres tenim una manera diferent de dir les coses i la resta de l’equip l’accepta. En general es considera que hi ha respecte entre tots els membres de l’equip, tot i que ens costa escoltar, potser per la dinàmica de les reunions.

40




SEGUIMENT DELS CRITERIS BÀSICS: Respectar l’ordre del dia, conducció de la reunió per un moderador/a, temporització del temps de reunió, redacció dels acords presos.

Tipificació de reunions: Tipus de Objectius reunions

Temporalitat

Responsable (ordre del dia i acords)

Conductor

Altres

Coordinació

Revisar calendari Informar temes destacats SIN i SPE Comentar les incidències

Setmanals

Engràcia i Montse

Octavi

  

Elaborar nous materials Treballar incidències i valoracions Programar les tasques de gestió i millora dels materials Informar de novetats, estat dels projectes, experiències,,, Realitzar nous projectes (senderisme) Valorar els programes Planificació dels programes Revisar manual de l’informador Decidir noves línies d’actuació als centres d’informació

Durant el curs escolar

Noemí

Octavi

  

No establerta

Qui coordini projecte

Qui coordini projecte



Qualsevol persona les pot convocar

No establerta

Qui coordini projecte Llorenç i/o Octavi Engràcia

Qui coordini projecte Llorenç i/o Octavi Engràcia

  

Convoquen tot l’equip o part Són de discussió La reunió de planificació al febrer es convoca l’equip de TOSCA i les entitats col·laboradores

Llorenç i/o Octavi

Llorenç i/o Octavi



Són convocades pels responsables de TOSCA

  

Serveis Pedagògics

  

Informatives



Serveis Tècnics Valoració i planificació

    

Personals

 

Percebre el clima de treball i les relacions personals Solucionar temes laborals

Anuals 2 de valoració: al desembre (SIN, STE PEC, laborals) i al juny (SPE, curs) 3 de planificació de tasques: al setembre (curs escolar); al gener (tasques generals, PEC); al febrer (CIF) No establerta

Participació de tot l’equip. Són la base del treball diari. Possibilitat de convocar reunió específica per treballar les incidències Participació dels educadors/es Són de discussió Opció de convocar-ne d’específiques (ex:casals estiu)

Taula 4.2 Tipologia de reunions de l’organització

41


4.4 Igualtat d’oportunitats (Indicador 23.5 i 23.6) TOSCA no té cap contracte amb col·lectius desafavorits i durant l’any 2010 tampoc es va fer cap contracte amb empreses d’inserció laboral. El % de dones dins l’empresa és més elevat que el d’homes (Indicador 23.5)

Percentatge d'homes i dones a la plantilla 80% 70% 60%

62%

50% 40% 30%

62%

38%

38%

1

2

67%

62% 38%

20% 10%

33%

0%

homes

3

4

Gràfic 4.9 Percentatge d’homes i dones dins la plantilla de TOSCA.

dones

42


4.5 Formació de les persones treballadores (Indicador 24.1, 24.2, 24.3 i 24.4) La formació continuada del personal de TOSCA, Serveis Ambientals d’Educació i Turisme, SL., és important i necessària per al desenvolupament, organització i gestió de les tasques que es realitzen: elaboració de materials d’educació ambiental, atenció de visitants als centres d’informació, guiatges a grups escolars locals i foranis, gestió econòmica i del personal laboral, difusió i comunicació de l’entitat (pàgina web, fulletons, logotips), assessorament i serveis tècnics, recerca de projectes. Donada aquesta importància, l’empresa ha redactat un Pla de Formació d’una durada de 3 anys adreçat als treballadors de TOSCA i que contribueix a millorar el desenvolupament, organització i gestió de les tasques que es realitzen. Per la particularitat de l’empresa el pla de formació està estretament vinculat a la formació que indica ISO 9001 i la Q de qualitat del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i a l’acreditació de la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) obtinguda per l’empresa l’any 2009 ( Indicador 24.3). El Pla de Formació vigent té una durada 2009 -2012. Durant aquest any 2010 s’ha redactat el nou Pla de Formació per al 2010-2012 amb unes propostes a realitzar. Aquest Pla conté una diagnosis de la formació de l’empresa i uns objectius i propostes per aquests 3 anys amb una planificació de la formació per al personal. Anualment es fa una avaluació i valoració de la formació que ha realitzat el personal però no serà fins a la finalització d’aquest Pla 2010-2012 que es podrà valorar el seu assoliment i proposar millores referent a com hagi anat. L’equip disposa de la formació de Coneixement del Parc Natural i del Territori – Curs de guia del Parc i sessions de coneixement de les àrees del Parc, a més de tenir l’experiència i coneixements en centres d’informació i educació ambiental (el 90% dels professionals fa més de 8 anys que treballen en aquests camps en el Parc Natural)

43


Per tant la formació va enfocada en com millorar per generar valor afegit als serveis que es prestaran al Parc Natural: - Coneixement d’indrets. - Millor coneixement cultural i naturalístic. - Coneixements ambientals i de sostenibilitat de darreres recerques. - Coneixements de custòdia del territori. La inversió destinada en la formació del personal de TOSCA durant aquest any 2010 ha estat de 504,25h i ha suposat un cost total de 2.147€, però que gràcies a la Compensació de la Fundación Tripartita de 782,98€ el cost final ha estat de 1.364,02€ (Indicador 24.1).

Tot el personal de TOSCA ha rebut formació durant l’any 2010. Aquesta formació es desglossa en quatre apartats segons les àrees de treball de l’organització: centres d’informació, serveis pedagògics, serveis tècnics i general. La formació ve definida dins el Pla de formació 2010 i se’n fa una valoració a final d’any, d’aquest pla de formació de l’any 2010 s’ha assolit un 64% dels objectius proposats, del 36% restant no s’ha assolit un 18% degut a la incompatibilitat d’horaris o per anul·lació del curs (Indicador 24.2). La mitjana anual de formació per persona és de 42 hores, amb unes ser unes 4 hores realitzades fora de l’horari laboral. Form ació en horari laboral i fora de l'horari laboral

Percentatge d'hores de formació i personal format 5%

40

4%

4

12 11

11

10

4%

30 20

38

3%

8

3%

10

6

2%

0 2010

2%

3%

1% Horar i labor al

Fora hor ar i labor al

4%

1%

2%

4 2

1% 0%

0 2007

Gràfic 4.10 Hores de formació realitzades pel personal de TOSCA en horari laboral respecte de les hores de formació realitzades en horari no laboral

12

11

2008 Inversió en formació

2009

2010

Personal format

Gràfic 4.11 Evolució d’inversió en formació des de l’any 2007 al 2010 i número de persones formades per any.

44


Assistència i Coordinació dels programes de formació (2010):

Centre d’informació:  Seminari “Atenció Client i Gestió de Reclamacions”  Monogràfics sobre itineraris: - Xarxa itinerànnia (conèixer l'estat actual de la senyalització i saber com es pot orientar als visitants que volen el mapa d'itinerànnia, i també de proposar-los rutes, etc..) (Xerrada a càrrec de Adriana, coordinadora d’Itinerànnia Garrotxa) - Xarxa de camins EL Camí (conèixer l'estat actual de la senyalització i saber com es pot orientar als visitants que volen seguir la ruta, etapes, allotjaments adherits....). Cal tenir en compte que els centres d'informació del parc són punts d'informació d'aquesta xarxa i per tant l’informador/a ha de tenir coneixements objectius del projecte. (Xerrada a càrrec de Francesc, Coordinador de El Camí Pirineus Orientals)  Jornades de reciclatge Punts i Espais d’informació  Xè Seminari de Turisme Rural a Catalunya, perspectiva 2020  Coneixement del territori: Alta Garrotxa, boscos de Guitarriu Serveis pedagògics:  Intercanvi de recursos utilitzats en les activitats de Tosca  Xerrada: Eyjafjälla, un petit volcà que ha col·lapsat Europa  Programar per competències en l’àmbit de les ciències naturals, culturals i socials  Tallers de la Diputació de Girona per a Educadors Ambientals Serveis tècnics:  Preparació de presentacions i informes  Brainstorming. Generant idees amb creativitat  Formació Cap de Creus  Gestió de zones humides Genèrics:

 I Congrés de comunicació ambiental

45


 Intercanvi d’informació amb les diferents àrees de gestió del PNZVG  Curs sobre “Treball del personal docent” i “Seguretat en oficines i treball amb ordinadors (PVD)”  Disseny i manteniment de pàgines web JOOMLA  Fòrum d’Educació Ambiental 2000+10  Com ser un bon Community Manager

4.6 Comunitat (Indicador 25.1, 25.4 i 25.5) L’empresa es compromet amb la comunitat local col·laborant en programes que cerquen la justícia social i ambiental. Durant l’any 2010 es van realitzar tasques coordinació, intervenció i elaboració de documentació per projectes del Centre per a la Sostenibilitat Territorial, aquests projectes van ser el I Congrés de Comunicació Ambiental, Cercles de la Sostenibilitat i la coordinació en la documentació per a la subvenció Biodiversitat, comptabilitzades en 27h laborals. (indicador 25.5) Una part dels ingressos de TOSCA es van donar per editar un llibre, Viaje a la sostenibilidad, una guía para la escuela de Joseba Martínez Huerta, que va sortir per la diada de Sant Jordi. Un llibre que s’ha publicat gràcies a la col·laboració de TOSCA. Aquesta és una línia oberta enguany des de l’organització que vol donar suport a iniciatives relacionades amb la tasca pedagògica i de divulgació ambiental. També cal destacar que una part de les hores de la gent que treballa a l’organització es dediquen a atendre grups especials de manera gratuïta o amb cost per sota del tarifat. Aquests grups solen ser entitats locals i/o de discapacitats. Es col·labora venent punts de llibre des dels centres d’informació, que són elaborats pels usuaris del centre de dia de salut mental d’Olot.

46


4.7 Cooperació interempresarial (Indicador 26.5 i 26.6) L’empresa forma part de tres associacions, La Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA) d’àmbit Català, el Centre per a la Sostenibilitat Territorial (CST) de les comarques de Girona i Turisme Garrotxa (TG) de la Garrotxa. Té signats tres convenis de pràctiques a nivell de formació en instituts locals, un de grau universitari i un altre amb el FOEG Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona. TOSCA disposa de convenis de col·laboració amb institucions i associacions sobre diversos projectes, tot seguit es mostra el llistat d’aquest convenis i el seu àmbit territorial: Convenis de col·laboració PNZVG Assessorament SIGMA Tasques tècniques per l'Inventari de les Fonts de la Garrotxa Institució Catalana d'Història Natural (ICHN) Redacció d'articles i venda de publicacions des dels centres d'informació Coeditors del llibre "Viaje a la Sostenibilidad" de Joseba Martínez Huerta CST 1r Congrés de Comunicació d'Educació Ambiental Centre de Dia Salut Mental promoció de treball laboral per discapacitats CETS Col·laboració amb diversos grups de treball de la Carta europea de turisme sostenible Xarxa de Complicitats Col·laboració en projectes d’educació ambiental Gestió i coordinació de programes amb la xarxa d'Oficines de Turisme de la comarca

Àmbit Local Local Autonòmic Estatal Autonòmic Local Autonòmic Autonòmic Local

Taula 4.3 Convenis de col·laboració de l’organització i àmbit d’aquests

En relació als convenis de col·laboració per a tasques de formació i gestió són els següents: Formació i gestió Fòrum SCEA Altafulla Tallers de la Diputació de Girona FES Máster en Espacios Naturales Protegidos Centro de desarrollo de Somontano Xarxa Transversal Joan Marti i Ramón Ortiz

Àmbit Autonòmic Autonòmic Local Local Estatal Local

Taula 4.4 Convenis de col·laboració en tasques de formació i gestió i àmbit d’aquests

47


Les adhesions de l’empresa són: Adhesions Adhesions programes de cooperació Fungobe pel foment de l'ocupació Memòria de sostenibilitat Carta Europea de Turisme Sostenible Junta Arbitral de Consum de Catalunya (JACC)

Àmbit Estatal Local Local Autonòmic

Taula 4.5 Adhesions de l’organització i àmbit d’aquestes

Àm bit cooperació interem presarial 22 20 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0

3 9

10

2010

Gràfic 4.12 Número de projectes de cooperació interempresarial segons àmbit d’actuació Local

Autonòmic

Estatal

48


Relació amb les entitats Associades Fundació Federació Pública Privada Cooperativa Patronat Altres

2009 15 3 2 4 1 2 0 0

2010 12 0 0 10 1 3 0 5

Taula 4.6 Relació amb les entitats els anys 2009 i 2010

Tipus d’intervencions o serveis Col·laboració amb altres entitats Millora del territori Comunicació Formació Participació ciutadana Acreditació o Adhesió Publicacions Punt de Venda Docència Gestió i formació Premsa

2009 7 3 3 5 2 3 1 1 0 0 0

Relació amb tipus d'entitats 20 15 10 5 0 Pública

Privada

Cooperat iv a

Pat ronat

Altres

2

4

1

2

0

0

0

10

1

3

0

5

Associades

Fundació

Federació

2009

15

3

2010

12

0

Gràfic 4.13 Relació de l’organització amb entitats durant els anys 2009 i 2010

2010 11 0 0 6 2 1 4 4 4 3 3

Intervencions o serveis 15 10 5 0

Col·labor

Millora

Comunica

ació amb

del

ció

2009

7

3

3

2010

11

0

0

For mació

Par t icipa Acredit ac Publicaci

Punt de

Docència

Gest ió i f or mació

Pr emsa

ció

ió o

ons

Venda

5

2

3

1

1

0

0

0

6

2

1

4

4

4

3

3

Taula 4.7 Tipus d’intervencions o serveis amb l’organització durant els anys 2009 i 2010

Gràfic 4.14 Intervencions o serveis durant els anys 2009 i 2010 de l’organització

49


Un dels eixos de cooperació interempresarial és el suport i col·laboració amb altres empreses del territori que en principi haurien de ser la competència. La sinèrgia entre les altres empreses fa que es millori la qualitat de les tasques a estabilitzar millor els treballadors i poder intercanviar experiències. Aquestes han baixat al disminuir al pressupost respecte altres anys i gestionar de manera diferent l’Escola del Territori, ja que no es gestiona tot centralitzat des de Tosca.

4.7 Satisfacció del col·lectiu client (Indicador 27.2) L’empresa està donada d’alta i compleix la llei de protecció de dades. Per tal de conèixer la satisfacció dels clients en el cas dels centres d’informació s’està realitzant l’enquesta de satisfacció de visitants, i en el cas dels serveis pedagògics es realitzen enquestes de valoració de l’activitat realitzada incloent el programa Visc entre Volcans com a programa d’activitats pedagògiques per la població local no escolar coorganitzades per associacions socioculturals de la comarca. Els centres d’informació disposen de fulls de reclamació oficial però no n’ha rebut cap en tots els seus anys d’existència. La proporció de fidelització dels clients és molt elevada i augmenta any darrera any.

4.8 Empreses proveïdores (Indicadors 28.1, 28.3 i 28.4) Term ini m itjà de pagam ent als proveïdors/ Term ini m àxim

Tosca s’ha compromès a incrementar el nombre de proveïdors i la compra de productes locals de qualitat, es té en compte que siguin del territori i ambientalment i socialment justos. La contractació de serveis es realitza en empreses locals i el termini de pagament és a 60 dies a partir de la data de la factura a causa del retard de cobrament de les factures de la Generalitat de Catalunya.

100 80 60 40 20 0

90 65 50

2007

60

2008 Termini mitjà

60

2009

60

2010

Termini màxim

Gràfic 4.15 Termini de pagament als proveïdors

50


4.9 Competència (Indicador 29.1) Respecta la competència local el tracte és de col·laboració i generació de projectes comuns i compartits. Pel que fa referència a la competència de fora es vetlla per diferenciar-se oferint un producte de qualitat molt compromès amb el territori.

4.10 Accions de millora 1- Donar suport a entitats de defensa del territori, ecologistes i socials. 2- Ampliar la xarxa de relacions empresarials i de cooperació amb entitats d’àmbit comarcal. 3- Incrementar les hores de formació.

51


Taula d’indicadors del Codi de Gestió Sostenible

PÀGINA

INDICADORS CGS

3

1.1 Declaració de la direcció

15

1.2 Descripció dels principals impactes, riscs i oportunitats

4 10-14

1.3 Nom de l’organització i dades bàsiques 1.4 Principals activitats, productes o serveis i variacions significatives respecte anys anteriors

5

1.5 Organigrama de l’organització

6

1.6 Localització de l’organització

6

1.7 Nombre de països on opera l’organització 1.8 Naturalesa de la propietat i forma jurídica 1.9 Mercats on opera l’organització

6

1.10 Dimensions de l’organització 1.11 Canvis significatius produïts a l’organització durant el període cobert a la memòria

7i8

1. Aspectes Generals de l’Organització

9

1.12 Premis i reconeixements rebuts durant el període cobert 1.13 Valor monetari de sancions i multes significatives i nombre de sancions per incompliment de lleis i normatives, especificant el vector al qual fa referència 1.14 Període cobert per la memòria

9

1.15 Any de la memòria més recent

9

1.16 Cicle de presentació de la memòria

9

1.17 Persona de contacte per a qüestions relatives a la memòria o al seu contingut 1.18 Procés de definició del contingut de la memòria 1.19 Abast i cobertura de la memòria 1.20 Limitacions de l’abast o cobertura de la memòria 1.21 Tècniques de mesura per realitzar els càlculs, hipòtesis i altres per obtenir els indicadors 1.22 Modificacions d’informacions donades en altres memòries 1.23 Canvis de metodologia d’informació i càlcul utilitzats respecte altres memòries

52-64 65

INDICADORS ECONÒMICS

PÀGINA

17 18 i 19 16

2. Ús de recursos locals 16

20

3. Gestió

21 i 22

1.24 Taules d’indicadors 1.25 Verificació de la memòria 1.26 Procediments implantats per evitar conflictes d’interessos en els màxims òrgans de decisió de l’empres 1.27 Procediment de determinació de capacitació i experiència exigible a les persones representants dels màxims òrgans de govern

INDICADORS CGS 2.1 Compra de matèries primeres i productes produïts al territori / total compres realitzades 2.2 Compra de matèries primeres i productes produïts al territori amb segells o distintius de qualitat / total de compres realitzades 2.3 Serveis professionals contractats al territori / total serveis contractats 2.4 Compres realitzades al territori / total de compres 2.5 Transports utilitzats sobre la base del territori / total transports utilitzats 2.6 Inversions en actius fixos amb producció i o distribució al territori / total inversions realitzades 2.7 Oferta de productes locals en els processos de distribució i comercialització / total de productes distribuïts i comercialitzats 2.8 % de vendes d’una organització fora del territori / respecte total de vendes 2.9 % treballadors residents al territori / total de la plantilla 3.1 Existència formal de declaració de missió de l'organització

52


Empresarial

3.2 Existència formal d'un pla estratègic i fixació d'objectius a curt i llarg termini 23 i 24

3.3 Existència de processos de planificació i gestió pressupostària 3.4 Existència d'indicadors sobre variables que afectin estratègicament l'organització 3.5 Existència d’una sistemàtica d’anàlisis de costos per producte o servei 3.6 Coneixement de les empreses competidores i la seva importància dins el mercat 3.7 Identificació dels punts forts i els punts febles de la competència i els factors que ens diferencien

4. Sistemes de Gestió

24

5. Màrqueting Responsable 6. Noves Tecnologies de la Informació 7. Innovació

INDICADORS AMBIENTALS

8. Política Ambiental

24 i 25 24 i 25

25–29 25-29

PÀGINA

30

4.1 Existència de processos que garanteixin la qualitat dels productes o serveis 4.2 Existència de sistemes de control i registre dels resultats que garanteixin la traçabilitat dels productes i/o serveis 5.1 Existència d’una persona o departament responsable dels continguts de la informació sobre productes o serveis 5.2 Existència de mecanismes que assegurin la transparència, veracitat i fiabilitat de les accions comercials i de màrqueting 6.1 % de recursos destinats a NTIC / total inversió de l’empresa 6.2 % de persones treballadores que utilitzen NTIC / total plantilla 6.3 Tipologia de les NTIC utilitzades per l’organització 6.4 Número de persones formades en NTIC / total de la plantilla 7.1 % de recursos destinats a innovació/total de la inversió de l'empresa 7.2 Nous productes o serveis oferts en el mercat 7.3 Nous processos definits i/o implantats a l’organització

INDICADORS CGS 8.1 Existència d'una política ambiental i descripció dels impactes més significatius de l'activitat 9.1 Metres cúbics d'aigua consumida / unitat de producció 9.2 Mesures d'estalvi d'aigua aplicades 9.3 Qualitat de l’aigua de sortida i vessament d’aigües residuals segons naturalesa i destí

9. Gestió de l’Aigua 31

10.1 Quilograms de residus totals / unitat de producció 10.2 Separació en origen dels residus i gestió d’aquests amb gestors autoritzats

10. Residus

10.3 Quantitat de residus generats per tipus i destins 10.4 Actuacions realitzades per a reduir el volum de residus generats 10.5 Quantitat de subproductes utilitzats en relació al total de matèries primeres

11. Contami_ nació acústica

11.1 Diferència entre el soroll produït per l’activitat i els valors límit fixats per la llei

12. Contami_ nació lumínica

12.1 Existència d’enllumenat exterior de l’activitat . Nivell de lux emesos

INDICADORS AMBIENTALS

13. Gestió de l’energia

11.2 Actuacions realitzades per minimitzar l’impacte del soroll produït 12.2 Actuacions realitzades per minimitzar l’impacte de l’enllumenat exterior PÀGINA

32

INDICADORS CGS 13.1 Consum d'energia / unitats de producció 13.2 Actuacions realitzades per a reduir-ne el consum d’energia 14.1 Existència d'infrastructures per evitar la contaminació del sòl més enllà de la normativa 14.2 Emmagatzematge correcte dels materials potencialment perillosos més enllà de la normativa 14.3 Tractament adequat de l'entorn per evitar l'erosió

14. Degradació del Sòl

15.1 Quilograms equivalents de C02 llançats a l'atmosfera / unitat de producció 15.2 Quilograms de cada tipus d’emissions atmosfèriques / unitat de producció 15.3 Iniciatives per reduir les emissions atmosfèriques i les reduccions assolides 15.4 Diferència entre les emissions contaminants generades per l’organització i els valors límit que fixa la normativa

15. Contami_ nació de l’aire 16. Integració ambiental dels treballadors

33

16.1 Participació del personal: nombre de reunions per formar-los i informar-los al respecte 16.2 Diferència entre els valors límits ambientals d'exposició del personal laboral i els fixats per la normativa

53


33

17. Innovació ambiental 18. Integració de l’entorn

33

18.2 Nombre de mesures adoptades per integrar l'activitat en l'entorn natural 19.1 Actuacions realitzades per al manteniment, recuperació i promoció d'elements naturals i culturals de la seva propietat 19.2 Col·laboracions realitzades per al manteniment dels espais naturals i culturals

19. Conser_ vació de l’entorn INDICADORS SOCIALS

20. Grups d’Interès

PÀGINA

INDICADORS CGS

34

20.1 Definició d'un mapa dels grups d'interès de l'organització

34

20.2 Fluxos relacionals existents entre l'organització i els grups d'interès

34

20.3 Existència d'una sistemàtica de valoració de la satisfacció dels grups d'interès

34-38

21. Condicions sociolaborals dels /les treballadors/es

17.1 Nombre d'actuacions de millora implementades per reduir la repercussió de l'empresa en el medi ambient 17.2 % d'inversions en matèria ambiental / total d'inversions 17.3 Definició del cicle de vida dels productes i subproductes de l’empresa 18.1 Ubicació de l'empresa en un entorn adequat per desenvolupar la seva activitat

21.1 % de personal amb contracte fix / total plantilla

35

21.2 % de personal amb contracte temporal / total plantilla

35

21.3 Relació entre el salari més baix i el salari més alt

35

21.4 Existència d’igualtat salarial dona / home per a una mateixa categoria professional

35

21.5 Índex de permanència del personal a l'empresa

38

21.6 Nombre de baixes voluntàries i/o acomiadaments / total de la plantilla

35

21.7 Índex d'absentisme laboral 21.8 Índex d’absentisme laboral no justificat 21.9 Nivell de satisfacció a la feina 21.10 Nombre de queixes registrades per la plantilla i nombre de respostes donades. Índex de reacció. 21.11 Nombre d'accidents i malalties laborals. Índex d’incidència 21.12 Inversió i despesa per persona en temes de salut i higiene en el treball i ergonomia més enllà de la llei 21.13 Acords per beneficis socials 21.14 Existència d'una definició de trams salarials i de nivells professionals coneguts per tota la plantilla 21.15 Índex de baixes laborals 21.16 Existència de mesures per a una millor organització del temps 21.17 Existència d’un acord/conveni entre l’organització i les persones treballadores que reculli les condicions sociolaborals

36 i 37

38

38

54


INDICADORS SOCIALS

22. Participació de les persones treballadores

PÀGINA

INDICADORS CGS

39-41

22.1 Nombre de reunions de caràcter informatiu amb les persones treballadores de l'empresa

39-41

22.2 % de persones treballadores que participen en processos de consulta i recollida d'idees 22.3 Accions per promoure la participació, la consulta i la negociació amb el personal en l'organització de l'empresa 22.4 Grau de participació de les persones treballadores en la titularitat de l'empresa

39-41 39-41

22.5 Grau de participació de la plantilla en els dividends de l'empresa 23.1 % de contractacions obertes/contractacions anuals 23.2 % de contractacions amb discriminació positiva a col·lectius desafavorits / total de contractacions 23.3 % de contractes parcials / total de contractacions anuals

23. Igualtat d’Oportunitats

24. Formació de les persones treballadores

23.4 Existència de contractes amb empreses i entitats d'inserció laboral 42

23.5 % d'homes i dones dins la plantilla

42

23.6 % de llocs de responsabilitat ocupats per dones / total de llocs de responsabilitat

43-46

24.1 Inversió destinada a la formació laboral

43-46

24.2 % de personal format en el darrer any/total plantilla

43-46

24.3 Existència d’un pla de formació i d'una metodologia d'avaluació de la formació 24.4 Nombre d'hores de formació en horari laboral i fora de l'horari laboral, per tipus de formació 24.5 Categoria professional de les persones que reben formació

43-46

46

24.6 Llocs coberts per promoció interna 24.7 Desenvolupament professional dels treballadors en el sí de l’empresa. Aprenentatge al llarg de la vida. 25.1 Existència de compromisos amb la comunitat local a través de definicions de polítiques i objectius 25.2 integració a la identitat cultural i a les tradicions del territori on s’ubica l’organització 25.3 % de donacions a projectes d'acció social o cultural / beneficis

25. Comunitat

46

25.4 % de donacions a projectes d'acció social o cultural del territori / total de donacions

46

25.5 % de temps per prestació de serveis o personal a col·laboracions socials / l'horari laboral 25.6 % de temps per prestació de serveis o personal a col·laboracions socials del territori/ total % temps de prestació 25.7 Prestació d'infrastructures a la comunitat 25.8 Participació en comissions d'organització d'actes socials o culturals vinculats al territori

47-50

25.9 Proporcionar informació als grups d’interès sobre els valors identitaris del territori 26.1 Nombre d'associacions sectorials a les quals pertany l'organització i pertinença en els òrgans organitzatius i7o consultius 26.2 Nombre d'associacions sectorials del territori a les quals pertany l'organització i pertinença en els òrgans organitzatius i/o consultius 26.3 Nombre de fòrums de caràcter públic o grups de participació ciutadana als quals pertany l'organització 26.4 Nombre de fòrums de caràcter públic o grups de participació ciutadana del territori als quals pertany l'organització 26.5 Nombre d'accions o programes de cooperació interempresarials

47-50

26.6 Nombre d'accions o programes de cooperació interempresarials dins el territori

26. Cooperació interempre_ sarial

26.7 Nombre de convenis de pràctiques amb entitats de formació 26.8 Nombre de convenis de pràctiques amb entitats de formació del territori

27. Satisfacció col·lectiu client

50

27.1 Existència de mecanismes per al manteniment de la confidencialitat amb el col·lectiu client 27.2 Existència de mecanismes que permetin conèixer els nivells de satisfacció del col·lectiu client

55


INDICADORS SOCIALS

PÀGINA

INDICADORS CGS 27.3 Nombre de queixes registrades durant l'any 27.4 Nombre de litigis o reclamacions formals per part del col·lectiu client 27.5 Proporció anual de clients fidelitzats 27.6 Índex de devolucions per manca de qualitat del producte o servei/total de productes o serveis lliurats 27.7 Existència de mecanismes de comunicació amb els clients 27.8 Informació al client sobre la correcta utilització dels béns i serveis oferts 27.9 Evidència del compliment dels compromisos contractats amb el col·lectiu client

28. Empreses proveïdores

50

28.1 Existència de criteris de selecció d'empreses proveïdores i productes (socials i mediambientals) 28.2 Existència d'un sistema de detecció de no conformitats

50

28.3 Termini mitjà de pagament a les empreses proveïdores

50

28.4 Termini màxim de pagament a les empreses proveïdores 28.5 % d'empreses proveïdores del territori/ total d'empreses proveïdores 28.6 % de dependència d’empreses proveïdores 28.7 Nivell de satisfacció de les empreses proveïdores

29. Competència

51

29.1 Existència de compromís de competència lleial amb el mercat 29.2 Nombre de denúncies per competència deslleial guanyades i perdudes

Taula dels Indicadors Territorials (IT) Pàgina 6

17

1. Economia autòctona

18 i 19 16

16

20

2. Innovació

25-29

3. Intercoopera_ ció 47-50

Indicadors CGS 1.6 Localització de l'organització 2.1 Compra de matèries primeres i productes produïts al territori /total compres realitzades 2.2 Compra de matèries primeres i productes produïts al territori amb segells o distintius de qualitat / tota de compres realitzades 2.3 Serveis professionals contractats al territori/total serveis contractats 2.4 Compres realitzades al territori / total de compres 2.5 Transports utilitzats sobre la base del territori/total transports utilitzats 2.6 Inversions en actius fixos amb producció i o distribució al territori/total inversions realitzades 2.7 Oferta de productes locals en els processos de distribució i comercialització / total de productes distribuïts i comercialitzats 2.8 % de vendes d’una organització fora del territori / respecte el total de vendes 2.9 % Treballadors residents al territori / total de la plantilla 28.5 % d'empreses proveïdores del territori/total d'empreses proveïdores 7.1 % de recursos destinats a innovació/total de la inversió de l'empresa 7.2 Nous productes o serveis oferts en el mercat 7.3 Nous processos definits i/o implantats a l’organització 26.2 Nombre d'associacions sectorials del territori a les quals pertany l'organització i pertinença en els òrgnas organitzatius 26.4 Nombre de fòrums de caràcter públic o grups de participació ciutadana del territori als quals pertany l'organització 26.6 Nombre d'accions o programes de cooperació interempresarials dins el territori

56


31

4. Valorització i preservació del paisatge i del medi

33

34-38 34-38 34-38

5. Cohesió social i qualitat de vida

34-38 34-38

42 42 43-46 43-46 46

26.8 Nombre de convenis de pràctiques amb entitats de formació del territori 8.1 Existència d'una política ambiental i descripció dels impactes més significatius de l'activitat 18.1 Ubicació de l'empresa en un entorn adequat per desenvolupar la seva activitat 18.2 Nombre de mesures adoptades per integrar l'activitat en l'entorn natural 19.1 Actuacions realitzades per al manteniment, recuperació i promoció d'elements naturals i culturals de la seva propietat 19.2 Col·laboracions realitzades per al manteniment dels espais naturals i culturals 6.4 21.1 21.3 21.4 21.5 21.9 21.16 23.1 23.2 23.4 23.5 23.6 24.1 24.2 24.5 25.1 25.2

6. Foment de la identitat sociocultural

46

25.4 25.6 25.7 25.8 25.9

Número de persones formades en NTIC / total de la plantilla % de personal amb contracte fix / total plantilla Relació entre el salari més baix i el salari més alt Existència d'igualtat salarial dona/home per a una mateixa categoria professional Índex de permanència del personal a l'empresa Nivell de satisfacció a la feina Existència de mesures per a una millor organització del temps % de contractacions obertes/contractacions anuals % de contractacions amb discriminació positiva a col·lectius desafavorits/total de contractacions Existència de contractes amb empreses i entitats d'inserció laboral % d'homes i dones dins la plantilla % de llocs de responsabilitat ocupats per dones/total de llocs de responsabilitat Inversió destinada a la formació laboral % de personal format en el darrer any / total plantilla Categoria professional de les persones que reben formació Existència de compromisos amb la comunitat local a través de definicions de polítiques i objectius Integració a la identitat cultural i a les tradicions del territori on s'ubica l'organització % de donacions a projectes d'acció social o cultural del territori / total de donacions % de temps per prestació de serveis o personal a col·laboracions socials del territori/ total % temps de prestació Prestació d'infrastructures a la comunitat Participació en comissions d'organització d'actes socials o culturals vinculats al territori Proporcionar informació als Grups d'Interès sobre els valors identitaris del territori

57


Taula d’indicadors del GRI

INDICADORS GRI

1. Estratègia i anàlisi

1.1 1.2 2.1

3 15 4

1.1 Declaració de la direcció 1.2 Descripció dels principals impactes, riscs i oportunitats

2.3

5

2.4

6

1.6 Localització de l’organització

2.5

6

1.7 Nombre de països on opera l’organització

10-14

2.6

1.8 Naturalesa de la propietat i forma jurídica

2.7 2.8

1.9 Mercats on opera l’organització 6

2.9

1.10 Dimensions de l’organització 1.11 Canvis significatius produïts a l’organització durant el període cobert a la memòria 1.12 Premis i reconeixements rebuts durant el període cobert

2.10

7i8

3.1

9

1.14 Període cobert per la memòria

3.2

9

1.15 Any de la memòria més recent

3.3

9

3.5

1.16 Cicle de presentació de la memòria 1.17 Persona de contacte per a qüestions relatives a la memòria o al seu contingut 1.18 Procés de definició del contingut de la memòria

3.6

1.19 Abast i cobertura de la memòria

3.7

1.20 Limitacions de l’abast o cobertura de la memòria

3.8

3.4

3. Paràmetres de la memòria

INDICADORS CGS

1.3 Nom de l’organització i dades bàsiques 1.4 Principals activitats, productes o serveis i variacions significatives respecte anys anteriors 1.5 Organigrama de l’organització

2.2

2. Perfil de l’organització

PÀGINA

9

3.12

50

1.19 Abast i cobertura de la memòria 1.21 Tècniques de mesura per realitzar els càlculs, hipòtesis i altres per obtenir els indicadors 1.22 Modificacions d’informacions donades en altres memòries 1.23 Canvis de metodologia d’informació i càlcul utilitzats respecte altres memòries 1.24 Taules d’indicadors

3.13

50

1.25 Verificació de la memòria

3.9 3.10 3.11

58


INDICADORS GRI

4.1 4.2 4.3 4.4

PÀGINA

5 5 5

39-41 39-41

4.5 4.6 4.7 21 i 22 4.8 23 i 24 4.9 23 i 24 4.10

4. Govern, compromisos i participació dels grups d’interès

24 4.11

4.12

47-50 47-50

4.13 4.14 4.15 4.16

34 34

34-38 4.17

INDICADORS CGS 1.5 Organigrama de l’organització 1.5 Organigrama de l’organització 1.5 Organigrama de l’organització 22.1 Nombre de reunions de caràcter informatiu amb les persones treballadores de l'empresa 22.2 % de persones treballadores que participen en processos de consulta i recollida d'idees 22.4 Grau de participació de les persones treballadores en la titularitat de l'empresa 22.5 Grau de participació de la plantilla en els dividends de l'empresa 1.26 Procediments implantats per evitar conflictes d’interessos en els màxims òrgans de decisió de l’empres 1.27 Procediment de determinació de capacitació i experiència exigible a les persones representants dels màxims òrgans de govern 3.1 Existència formal de declaració de missió de l'organització 3.2 Existència formal d'un pla estratègic i fixació d'objectius a curt i llarg termini 3.3 Existència de processos de planificació i gestió pressupostària 3.4 Existència d'indicadors sobre variables que afectin estratègicament l'organització 3.3 Existència de processos de planificació i gestió pressupostària 3.4 Existència d'indicadors sobre variables que afectin estratègicament l'organització 4.1 Existència de processos que garanteixin la qualitat dels productes o serveis 4.2 Existència de sistemes de control i registre dels resultats que garanteixin la traçabilitat dels productes i /o serveis 28.2 Existència d'un sistema de detecció de no conformitats 19.2 Col·laboracions realitzades per al manteniment dels espais naturals i culturals 25.8 Participació en comissions d'organització d'actes socials o culturals vinculats al territori 26.5 Nombre d'accions o programes de cooperació interempresarials 26.6 Nombre d'accions o programes de cooperació interempresarials dins el territori 26.7 Nombre de convenis de pràctiques amb entitats de formació 26.8 Nombre de convenis de pràctiques amb entitats de formació del territori 26.1 Nombre d'associacions sectorials a les quals pertany l'organització i pertinença en els òrgans organitzatius 26.2 Nombre d'associacions sectorials del territori a les quals pertany l'organització i pertinença en els òrgans organitzatius i/o consultius 20.1 Definició d'un mapa dels grups d'interès de l'organització 20.1 Definició d'un mapa dels grups d'interès de l'organització 20.2 Fluxos relacionals existents entre l'organització i els grups d'interès 20.3 Existència d'una sistemàtica de valoració de la satisfacció dels grups d'interès 21.9 Nivell de satisfacció a la feina 21.10 Nombre de queixes registrades per la plantilla i nombre de respostes donades. Índex de reacció. 27.7 Existència de mecanismes de comunicació amb els clients 28.7 Nivell de satisfacció de les empreses proveïdores

59


INDICADORS GRI

PÀGINA

6

17 16 EC1

EC2 EC3 EC4 EC5

Indicadors econòmics

EC6

17

46 46 EC8

EC9 EN1 EN2

Indicadors ambientals

EN11 EN12 EN13

1.10 Dimensions de l’organització 2.1 Compra de matèries primeres i productes produïts al territori / total compres realitzades 2.2 Compra de matèries primeres i productes produïts al territori smb segells o distintius de qualitat / total de compres realitzades 2.4 Compres realitzades al territori / total de compres 2.5 Transports utilitzats sobre la base del territori / total transports utilitzats 2.6 Inversions en actius fixos amb producció i o distribució al territori / total inversions realitzades 3.5 Existència d’una sistemàtica d’anàlisis de costos per producte o servei 21.14 Existència d'una definició de trams salarials i de nivells professionals coneguts per tota la plantilla 21.13 Acords per beneficis socials

EC7

EN3 EN4 EN5 EN6 EN7 EN8 EN9 EN10

INDICADORS CGS

32 32

33 30

2.1 Compra de matèries primeres i productes produïts al territori / total compres realitzades 2.2 Compra de matèries primeres i productes produïts al territori amb segells o distintius de qualitat / total de compres realitzades 28.5 % d'empreses proveïdores del territori / total d'empreses proveïdores 2.3 Serveis professionals contractats al territori / total serveis contractats 23.1 % de contractacions obertes/contractacions anuals 23.2 % de contractacions amb discriminació positiva a col·lectius desafavorits / total de contractacions 25.3 % de donacions a projectes d'acció social o cultural / beneficis 25.4 % de donacions a projectes d'acció social o cultural del territori / total de donacions 25.5 % de temps per prestació de serveis o personal a col·laboracions socials / l'horari laboral 25.6 % de temps per prestació de serveis o personal a col·laboracions socials del territori/ total % temps de prestació 25.7 Prestació d'infrastructures a la comunitat 25.8 Participació en comissions d'organització d'actes socials o culturals vinculats al territori 10.4 Actuacions realitzades per a reduir el volum de residus generats 10.4 Actuacions realitzades per a reduir el volum de residus generats 10.5 Quantitat de subproductes utilitzats en relació al total de matèries primeres 13.1 Consum d'energia / unitats de producció 13.1 Consum d'energia / unitats de producció 13.2 Actuacions realitzades per a reduir-ne el consum d’energia 13.2 Actuacions realitzades per a reduir-ne el consum d’energia 13.2 Actuacions realitzades per a reduir-ne el consum d’energia 9.1 Metres cúbics d'aigua consumida / unitat de producció 9.1 Metres cúbics d'aigua consumida / unitat de producció 9.2 Mesures d'estalvi d'aigua aplicades 18.1 Ubicació de l'empresa en un entorn adequat per desenvolupar la seva activitat 8.1 Existència d'una política ambiental i descripció dels impactes més significatius de l'activitat 19.2 Col·laboracions realitzades per al manteniment dels espais naturals i culturals

60


INDICADORS GRI

PÀGINA

INDICADORS CGS 14.1 Existència d'infrastructures per evitar la contaminació del sòl més enllà de la normativa 14.2 Emmagatzematge correcte dels materials potencialment perillosos més enllà de la normativa 14.3 Tractament adequat de l'entorn per evitar l'erosió 18.2 Nombre de mesures adoptades per integrar l'activitat en l'entorn natural

EN14

EN15 EN16

EN17

EN18 EN19

EN20

EN21

EN22

Indicadors ambientals

31

EN23 EN24 EN25 EN26

30 33

EN27 EN28 EN29

30

EN30 LA1

LA2

Indicadors socials: pràctiques laborals i ètica del treball

16 34-38 34-38 34-38 42

LA3

15.2 Quilograms de cada tipus d’emissions atmosfèriques / unitat de producció 15.4 Diferència entre les emissions contaminants generades per l’organització i els valors límit que fixa la normativa 15.2 Quilograms de cada tipus d’emissions atmosfèriques / unitat de producció 15.4 Diferència entre les emissions contaminants generades per l’organització i els valors límit que fixa la normativa 15.3 Iniciatives per reduir les emissions d’emissions atmosfèriques i les reduccions assolides 15.1 Quilograms equivalents de C02 llançats a l'atmosfera / unitat de producció 15.2 Quilograms de cada tipus d’emissions atmosfèriques / unitat de producció 15.4 Diferència entre les emissions contaminants generades per l’organització i els valors límit que fixa la normativa 9.3 Qualitat de l’aigua de sortida i vessament d’aigües residuals segons naturalesa i destí 10.5 Quantitat de subproductes utilitzats en relació al total de matèries primeres 10.1 Quilograms de residus totals / unitat de producció 10.3 Quantitat de residus generats per tipus i destins 10.3 Quantitat de residus generats per tipus i destins 8.1 Existència d'una política ambiental i descripció dels impactes més significatius de l'activitat 17.1 Nombre d'actuacions de millora implementades per reduir la repercussió de l'empresa en el medi ambient 17.3 Definició del cicle de vida dels productes i subproductes de l’empresa 1.13 Valor monetari de sancions i multes significatives i nombre de sancions per incompliment de lleis i normatives, especificant el vector al qual fa referència 8.1 Existència d'una política ambiental i descripció dels impactes més significatius de l'activitat 17.2 % d'inversions en matèria ambiental / total d'inversions 2.7 % Treballadors residents al territori / total de la plantilla 21.1 % de personal amb contracte fix / total plantilla 21.2 % de personal amb contracte temporal / total plantilla 23.3 % de contractes parcials / total de contractacions anuals 21.5 Índex de permanència del personal a l'empresa 23.5 % d'homes i dones dins la plantilla 21.13 Acords per beneficis socials 22.5 Grau de participació de la plantilla en els dividends de l'empresa

LA4 39-41 LA5

22.2 % de persones treballadores que participen en processos de consulta i recollida d'idees

61


INDICADORS GRI

PÀGINA

INDICADORS CGS

39-41

22.3 Accions per promoure la participació, la consulta i la negociació amb el personal en l'organització de l'empresa

34-38

21.7 Índex d'absentisme laboral 21.8 índex d’absentisme laboral justificat 21.11 Nombre d'accidents i malalties laborals. Índex d’incidència 21.15 Índex de baixes laborals 16.2 Diferència entre els valors límits ambientals d'exposició del personal laboral i els fixats per la normativa

LA6 LA7

34-38 34-38

LA8 LA9 33 LA10

43-46

43-46 LA11

LA12

LA13

LA14

43-46 43-46 34-38 42 42 34-38

16.1 Participació del personal: nombre de reunions per formar-los i informar-los al respecte 24.4 Nombre d'hores de formació en horari laboral i fora de l'horari laboral, per tipus de formació 24.5 Categoria professional de les persones que reben formació 24.4 Nombre d'hores de formació en horari laboral i fora de l'horari laboral, per tipus de formació 24.6 Llocs coberts per promoció interna 6.4 Número de persones formades en NTIC / total de la plantilla 24.2 % de personal format en el darrer any/total plantilla 24.3 Existència d’un pla de formació i d'una metodologia d'avaluació de la formació 21.3 Relació entre el salari més baix i el salari més alt 23.5 % d'homes i dones dins la plantilla 23.6 % de llocs de responsabilitat ocupats per dones / total de llocs de responsabilitat 21.4 Existència d’igualtat salarial dona / home per a una mateixa categoria professional

HR1 HR2 HR3

Indicadors socials: drets humans

43-46

24.4 Nombre d'hores de formació en horari laboral i fora de l'horari laboral, per tipus de formació

HR4 21.17 Existència d’un acord/conveni entre l’organització i les persones treballadores que reculli les condicions sociolaborals

HR5 HR6 HR7 HR8

43-46

24.4 Nombre d'hores de formació en horari laboral i fora de l'horari laboral, per tipus de formació

46

25.1 Existència de compromisos amb la comunitat local a través de definicions de polítiques i objectius 28.1 Existència de criteris de selecció d'empreses proveïdores i productes (socials i mediambientals)

HR9 SO1

50

SO2 SO3

Indicadors socials: societat

43-46

24.4 Nombre d'hores de formació en horari laboral i fora de l'horari laboral, per tipus de formació

SO4

SO5

26.1 Nombre d'associacions sectorials a les quals pertany l'organització i pertinença en els òrgans organitzatius i/o consultius 26.2 Nombre d'associacions sectorials del territori a les quals pertany l'organització i pertinença en els òrgans organitzatius i/o consultius 26.3 Nombre de fòrums de caràcter públic o grups de participació ciutadana als quals pertany l'organització 26.4 Nombre de fòrums de caràcter públic o grups de participació ciutadana del territori als quals pertany l'organització

SO6

62


INDICADORS GRI

PÀGINA

51 SO7

SO8 PR1 PR2 PR3 PR4 50

Indicadors socials: responsabilitat sobre productes

PR5

PR6

INDICADORS CGS 29.1 Existència de compromís de competència lleial amb el mercat 29.2 Nombre de denúncies per competència deslleial guanyades i perdudes 1.13 Valor monetari de sancions i multes significatives i nombre de sancions per incompliment de lleis i normatives, especificant el vector al qual fa referència 17.3 Definició del cicle de vida dels productes i subproductes de l’empresa 27.6 Índex de devolucions per manca de qualitat del producte o servei/total de productes o serveis lliurats 27.8 Informació al client sobre la correcta utilització dels béns i serveis oferts 27.3 Nombre de queixes registrades durant l'any 27.2 Existència de mecanismes que permetin conèixer els nivells de satisfacció del col·lectiu client 27.5 Proporció anual de clients fidelitzats 5.1 Existència de mecanismes que assegurin la transparència, veracitat i fiabilitat de les accions comercials i de màrqueting 5.2 Realització d'accions per promoure l'ús responsable i segur dels productes

PR7 PR8

PR9

27.1 Existència de mecanismes per al manteniment de la confidencialitat amb el col·lectiu client 27.4 Nombre de litigis o reclamacions formals per part del col·lectiu client 27.9 Evidència del compliment dels compromisos contractats amb el col·lectiu client

63


Nivell d’aplicació del GRI 2002 In accordance Auto declarat

Revisat per tercers

C

C+

B

B+

A

A+

 

Revisat per GRI

64


Annex. Informe d’assessorament en eficiencia energètica


TOSCA 1)

ESTAT ACTUAL: ACTUAL:

Degut al fet que el local és propietat de l’Ajuntament d’Olot, no s’ha pogut disposar de les factures elèctriques de l’any passat, per aquest motiu després d’haver dut a terme un estudi del consum potencial dels aparells elèctrics del local de l’empresa TOSCA, TOSCA es pot extrapolar que durant el passat 2010 aquest ha presentat un consum elèctric de 8.928 KWh, KWh, amb un consum mitjà de 744 744 KW. KW El consum elèctric potencial es concentra sobretot en la climatització (4 (49%) i els aparells electrònics electrònics (47%), (47%) seguit de la il·luminació (4%). %) A mode informatiu, i en cas que es cregui interessant negociar amb el consistori la possibilitat d’un canvi de comercialitzadora, es recomana tenir en compte l’opció de la nova cooperativa d’energies renovables renovables gironina Som Energia, Energia una cooperativa encarregada de comprar energia fabricada a través de fonts renovables i distribuirla al mateix preu que la resta d’empreses comercialitzadores però amb la seguretat que el seu origen són fonts renovables. Aquí s’adjunta el web de la cooperativa: www.somenergia.cat


Després de consultar la potència dels aparells, es detalla el consum potencial de l’oficina, segons la tipologia d’aparells.

APARELL Ordinadors

ELECTRODOMÈSTICS, OFIMÀTICA I ALTRES APARELLS CONSUM MITJÀ HORES CONSUM NÚM. UNITAT (h) UNITAT (W) (W) 13 85 5

CONSUM TOTAL (W) (W) 11. 11.985

PC Torre

10

160

6

9.600

PC Monitor

10

30

6

1.800

3

65

3

585

Impressores i fotocopiadores

5

156,2

3,6

1.285,08

HP DeskJet 1280 actiu

1

47,7

1,2

57,24

HP DeskJet 1280 passiu HP Color Laser Jet CP 3525dn actiu HP Color Laser Jet CP 3525dn passiu Canon IR 2870

1

11,3

4,8

54,24

1

643

1,2

771,6

1

60

4,8

288

1

19

6

114

Altres aparells Escàner EPSON 4870 Photo actiu Escàner EPSON 4870 Photo passiu Altaveus PC

4

12,8

3

110,4

1

24

1,2

28,8

1

4,5

4,8

21,6

2

10

3

60

2

155,5

0,6

75

1

295

0,2

59

1

16

1

16

2

450

12,04

2.464

1

800

0,08

64

1

100

24

2.400

26

61,4 61,4

1,7

15. 15.919,48 350,2 350,22 ,22 KW/mes KW/mes

Portàtil

Aparells audiovisuals Canó de projecció (model Canon LV-7365) Radiocassette Tamashi Aparells de cuina Microones Daewoo KDR 6345 WRM2400WC Single Door Fridge TOTAL TOTAL MENSUAL

Si es multiplica per 22 dies naturals

% DE CONSUM ENERGÈTIC

Considerant un consum potencial de 744 KW/mes

APARELL Bombetes incandescents

IL·LUMINACIÓ IL·LUMINACIÓ CONSUM MITJÀ NÚM. UNITAT (W) (W) 3 40

47% 47%

HORES CONSUM (h) 2

CONSUM TOTAL (W) (W) 240 240

Bombetes incandescents

3

40

2

240

Tubs fluorescents

7

58

2

812

PHILIPS TD-L 58W/54 - 765

7

58

2

812

Al·lògens

2

50

2

200

HALOPAR 12V/50W

2

50

2

200

12

83,6

2

1.252

TOTAL TOTAL TOTAL MENSUAL

Si es multiplica per 22 dies naturals

% DE CONSUM ENERGÈTIC

Considerant un consum potencial de 744 KW/mes

27,54 KW/mes /mes KW 4%


APARELL Estufes portàtils

CLIMATITZACIÓ CONSUM MITJÀ NÚM. UNITAT (W) (W) 4 6.333

HORES CONSUM (h) 2

CONSUM TOTAL (W) (W) 16. 16.666 666

TAURUS Radiador Elèctric

2

2.000

2

8.000

TAURUS Radiador Elèctric

1

3.000

2

6.000

S & P TLS - 403T

1

1.333

2

2.666

TOTAL

4

6.333

2

16. 16.666

TOTAL MENSUAL

Si es multiplica per 22 dies naturals

% DE CONSUM ENERGÈTIC

Considerant un consum potencial de 744 KW/mes

366, 366,65 KW/mes KW/mes 49%

TANCAMENTS AÏLLAMENT TÈRMIC

DESCRIPCIÓ

Situació respecte a altres edificis

El local es situa en una casa de més de 30 anys d’una planta, a quatre vents.

Tancaments de les finestres

Les finestres estan formades per vidre monolític amb tancament de fusta.

Fuites de calor

Es detecten fuites de calor a la porta d’entrada i a les finestres.

Espumes o gomes per evitar les fuites Tancaments o aïllament en caixes de persianes

No. No.

Persianes, cortines i/o tendals

Es disposa de persianes però no de cortines. DECORACIÓ

ELEMENTS

DESCRIPCIÓ

Color de les parets

La major part de les parets són blanques.

Color de les cortines

No n’hi ha.

Color del mobiliari

El color és fusta.

APARELL

NÚM.

MOBILITAT CONSUM L/100 Km 5

QUILÒMETRES QUILÒMETRES ANUALS 5.000

CONSUM TOTAL (L) 2.000

Flota de vehicles

8

Vehicle tipus turisme

8

5

5.000

2.000

TOTAL

8

5

5.000

2.000

L’empresa no disposa d’una flota de vehicles pròpia sinó que cada treballador disposa del seu vehicle i l’utilitza per a desplaçaments professionals. Per calcular el quilometratge dels turismes, s’ha tingut en compte que l’empresa només opera a la Garrotxa, i que diàriament cada vehicle es desplaça una mitjana de 10 km.


2)

ELECTRODOMÈSTICS,, OFIMÀTICA I MILLORA DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DELS ELECTRODOMÈSTICS ALTRES APARELLS

OFIMÀTICA Com que l’ofimàtica suposa una part important del consum energètic del local, es llista un seguit de consells d’ús dels aparells d’ofimàtica actuals, que poden servir com a estalvi energètic. Són els següents: ORDINADORS  Alguns d’aquests aparells tenen l’opció de quedar-se encesos en mode espera o stand-by; aquest mode es pot accionar des del comandament a distància. En aquesta modalitat, els equips consumeixen energia, en alguns casos fins i tot un 15% de l’energia que consumiria si estigués encès. Així que quan no s’hagi d’engegar l’aparell per un període de temps curt, és més eficient apagar els aparells amb el botó de l’aparell, desactivant aquest mode. Una altra opció és connectar alguns d’aquests equips a regletes o bases de connexió múltiple, amb interruptor, i així es poden apagar completament tots a la vegada, en cas que no es facin servir, i es desactiven els consums en mode d’espera.  Adquirir salva-pantalles Black Screen donat que és l’únic que estalvia energia aconseguint un estalvi de 7,5 Wh. El temps recomanat és de 10 minuts.  En cas que decidiu adquirir nous aparells, tingueu en compte les següents recomanacions, busqueu els logotips de garantia d’estalvi energètic: 1) Etiquetes Energy Star La nova generació d’ordinadors eficients inclou l’Etiqueta Energy Star (per a equips informàtics) de l’EPA (Agència de Medi Ambient) dels Estats Units amb informació, notícies i llistes de productes. La potència real d’un ordinador Pentium amb el sistema Energy Star en funcionament és de 22,3 Wh, fet que suposa un estalvi de 50,5 Wh respecte al consum habitual de Windows. A més, aquest tipus d’equips tenen la capacitat de passar a un estat de repòs transcorregut un temps determinat en el que no s’hagi utilitzat l’equip. En aquest estat (de baixa energia) el consum energètic és com a màxim un 15% del consum normal. 2) EPEAT (Electronic Product Enviromental Assessment Tool) És una eina d’avaluació ambiental de productes electrònics que valora l’impacte mediambiental d’un producte en funció de 51 criteris ambientals, com ara les seves possibilitats de reciclatge, la quantitat d’energia que consumeix i el procés de disseny i fabricació. A més aquests productes estan classificats en tres nivells ambientals “Gold”, “Silver” i “Bronze”. 3) 80-PLUS És un certificat d’eficiència energètica per les fonts d’alimentació d’ordinadors de sobretaula. De la mateixa manera que l’EPEAT també té tres nivells: “Gold”, “Silver” “Bronze”. Una font d’alimentació 80-plus pot ser entre un 78 i un 98% més eficient.


IMPRESSORES Tenint en compte que les impressores de les que disposeu tenen dos consums energètics en funció de la seva activitat (mode actiu i mode repòs) i que per tant són aparells eficients, es recomana que quan adquiriu nous aparells continueu mantenint un criteri d’eficiència energètica. Cal tenir present que les impressores consumeixen encara més energia quan es troben en estat d’espera que els ordinadors. Així doncs, si s’ha d’adquirir un nou aparell compreu impressores amb sistemes d’estalvi Powersave o similar ja que estalvien molta energia perquè romanen en espera amb un consum mínim. Per exemple, la potència d’una impressora làser imprimint és d’uns 450 W, que es redueix a 20W en espera. S’ha de tenir present que les impressores estan sense activitat més del 80% del temps que romanen enceses, i que el temps en el que l’ordinador està encès sense que sigui utilitzat és d’unes 3 hores usuari/dia. APARELLS AUDIOVISUALS - ALIMENTACIÓ 1) És important conèixer la classe energètica del microones. Els equips més moderns, utilitzen sistemes de generació de les microones més eficients fins a un 30% en relació a un microones tradicional. Això és important si es fa un ús freqüent de l’aparell, si el seu ús és esporàdic l’estalvi és poc significatiu. 2) De cara a l’adquisició de nous aparells es recomana evitar els aparells electrònics de poc ús o innecessaris, ja que suposen un consum d’electricitat que es podria evitar, i escollir aquells que siguin més eficients. Concretament, i segons la Directiva 92/75/CE hi ha definides 7 classes d’eficiència energètica, identificades mitjançant un codi de colors i lletres que van des del color verd i la lletra A per als equips més eficients, fins al color vermell i la lletra G per als equips menys eficients. Això és igual per a tots els electrodomèstics, tot i que cada família té la seva etiqueta. Així, doncs, el comportament energètic d’aquests equips pot ser: Classe energètica +

++

A, A i A B C D E F G

Consum energètic

Qualificació

< 55 % 55 - 75 %

Baix consum d'energia

75 - 90 % 95 - 100 % 100 - 110 % 110 - 125% > 125 %

Consum d'energia mitjà Alt consum d'energia


3)

MILLORA DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE LA IL·LUMINACIÓ

L’objectiu del mínim ús d’energia per al màxim confort visual porta a dos conceptes bàsics d’il·luminació d’espais:  Utilitzar la llum natural, sempre i quan sigui possible.  Ajustar el flux lumínic en funció de les necessitats de cada moment.  La reducció d’ús d’il·luminació artificial té, a més, un doble efecte positiu sobre l’estalvi energètic: o

L’estalvi directe d’energia elèctrica per la il·luminació.

o

La disminució de demanda tèrmica per refrigerar l’oficina durant les èpoques càlides, ja que paral·lelament a l’emissió de llum visible, qualsevol lluminària també emet més o menys radiació en forma de calor.

El seguit d’actuacions que es proposen a continuació poden suposar un estalvi entre el 15 i el 50% del consum energètic derivat de la il·luminació. a. Elecció dels components.  Reemplaceu les làmpades incandescents actuals per làmpades fluorescents compactes (LFC) de baix consum.  Reemplaceu les làmpades fluorescents actuals per làmpades del sistema econòmic LUMILUX® T5 FH 14 W/865 HE. HE significa High Efficiency amb un diàmetre de només 16 mm aquestes làmpades ofereixen una alta eficàcia lluminosa, fins a 104 lm/W (a 35º C). Estan dissenyades pel seu funcionament ECE, un sistema que permet una duració de 42.000 hores, i són fins a un 20% més eficients. Amb aquest sistema es poden construir noves lluminàries i més compactes amb un volum aproximat d’un 50% menor.  Substituïu els balasts convencionals actuals per uns d’electrònics d’alta freqüència corresponents, estalvien fins un 30 % d’energia, allarguen la vida de les làmpades un 50 % i aconsegueixen una il·luminació més agradable i confortable.  Substituïu els al·lògens actuals HALOPAR, de 50W per làmpades dicroiques (els ulls de bou encastats) de baix consum corresponents, que són les de 30W. b. Gestió i manteniment energètic 

El pas del temps disminueix l’eficiència energètica de la il·luminació degut a la depreciació del flux lluminós de les làmpades al llarg de la seva vida útil i la brutícia acumulada en els llums. Un manteniment de la il·luminació permet assolir un estalvi de fins el 50 %.



El manteniment inclou: i.

Neteja dels llums.


ii.

Substitució de làmpades. S’ha de fer al final de la vida útil indicada pel fabricant, perquè encara que no hagin fallat, la seva eficàcia ha disminuït.

iii.

Revisió periòdica de l’estat dels diferents components de la instal·lació.

ESTALVI EN IL·LUMINACIÓ CONSUM HORES NÚM. UNITAT (W) CONSUM (h) (W)

PROPOSTA Substitució de les bombetes incandescents de 40W per les corresponents de baix consum de 9W Substitució dels fluorescents actuals per uns de més eficients. Substitució de les al·lògenes actuals per les corresponents de baix consum TOTAL

CONSUM TOTAL (W) (W)

3

9

2

54

7

14

2

196

2

30

2

120

12

17,7

2

370

CONSUM MENSUAL RESULTANT RESULTANT

Si es multiplica per 22 dies

8,14 KW/mes

ESTALVI ENERGÈTIC MENSUAL

Si ho restem del consum actual

19,4 KW/mes

ESTALVI ENERGÈTIC ANUAL

1 Tep = 11.600 KW

0,02 0,02 Tep/any

ESTALVI ECONÒMIC ANUAL

Suposant un cost del KWh per tarifa contractada (TUR) sense discriminació horària 0,125159 € / kW

29 €/any

4)

MILLORA DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE LA CLIMATITZACIÓ

Les propostes d’estalvi i eficiència energètica relacionades amb la climatització que proposem són les següents: a. Escollir una temperatura confortable (20ºC i 25ºC)  El cos humà contínuament genera calor a partir de l’oxidació dels aliments (metabolisme), amb una ràtio de producció que varia entre els 100 W i els 1.000 W, en funció del tipus d’activitat realitzada. La temperatura del cos humà s’ha de mantenir en un marge molt estret si es vol evitar la sensació de desconfort. Les dues vies de què disposa l’ésser humà per evitar el desconfort són: i.

La regulació de l’ambient en què es troba el cos, així com el seu grau d’activitat i tipus de roba.

ii.

Les respostes fisiològiques amb les quals el cos s’adapta a l’ambient, els mecanismes de termoregulació: en ambients de molta calor els vasos sanguinis es dilaten (augmenta el flux sanguini superficial) i hi ha una regulació evaporativa amb la transpiració; en ambients de


molt fred hi ha restricció del flux sanguini superficial i les tensions musculars, calfreds i l’activitat espontània del tremolar són maneres que utilitza el cos per generar calor. 

Les zones de confort tèrmic del cos humà es troben tal i com es mostra en el gràfic següent, entre els 20 i els 25ºC a l’hivern i entre els 23 i els 27ºC a l’estiu. Així doncs, es recomana tenir en compte uns valors de temperatura de 25ºC a l’estiu i 20ºC a l’hivern. Es calcula que la reducció d’un grau de temperatura redueix el consum energètic de la climatització en un 7%.

Valors de confort per diferents paràmetres Font: Estalvi i eficiència energètica en edificis públics, ICAEN

b.

Adquirir estufes portàtils de baix consum

Davant la necessitat de substitució de les estufes actuals, es proposa tenir present la classe d’eficiència energètica de l’aparell.  En aquest sentit es proposa l’adquisició de radiadors de baix consum com el que es detalla a continuació: Radiador elèctric Taurus Quartz 2Q que presenta un consum màxim de 900 W, amb dos nivells de temperatura.

PROPOSTA

ESTALVI EN CLIMATITZACIÓ CONSUM UNITAT HORES NÚM. (W) CONSUM (h) (W)

CONSUM TOTAL (W) (W)

Substitució de les estufes actuals per estufes de baix consum Taurus Quartz 2Q

4

900

2

7.200

TOTAL

4

900

2

7.200

CONSUM ENERGÈTIC MENSUAL

Si es multiplica per 22 dies

158,4 KW/mes

ESTALVI ENERGÈTIC RESULTANT

Si ho restem del consum actual

208,3 KW/mes

ESTALVI ENERGÈTIC ANUAL

1 Tep = 11600 KW

0,107 0,107 Tep/any

ESTALVI ECONÒMIC ANUAL

Suposant un cost del KWh per tarifa contractada (TUR) sense discriminació horària 0,125159 € / kW

156 156 €/any


5)

MILLORA DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE L’ENVOLUPANT TÈRMICA

Cal tenir en compte que l’eficiència del sistema de climatització i conseqüentment l’estalvi d’energia que es pot aconseguir està directament relacionada amb la qualitat dels tancaments del local. Aquest ha de tenir les característiques necessàries per tal que l’intercanvi tèrmic no desitjat entre l’ambient exterior i l’ambient interior sigui mínim, minimitzant les pertorbacions tant exteriors com interiors. a.

Millora de l’envolupant tèrmica.

Es proposa la següent actuació relacionada amb la millora de l’aïllament tèrmic de la nau que suposa entre un 25 i un 30% d’estalvi en l’energia emprada per a la climatització. Caldria evitar les pèrdues de calor que es donen a través de la porta d’entrada i les finestres mitjançant la millora de l’aïllament d’aquests espais. Les mesures que es proposen en aquest sentit són les següents: 

Substitució del vidre monolític actual per doble vidre amb trencament de pont tèrmic.



Utilitzar gomes o espumes a les juntes de les finestres i les portes per tal d’obtenir un tancament més hermètic i evitar el flux d’aire a través seu.



Millora de l’envolupant tèrmica de la paret mitjançant la instal·lació de plaques de material aïllant com, per exemple, el suro.

A continuació es mostra l’eficiència de la combinació dels sistemes de tancaments de les obertures a l’exterior. Amb vermell es marca el sistema actual de tancaments del centre i amb verd la proposta de sistema de tancament: Espessor de la càmera -

Marc

Pèrdues (%)

Estalvi (%)

Metàl·lic

100

0

Doble

6

Metàl·lic

70

30

Doble

12

65

35

Doble

12

Metàl·lic Metàl·lic amb trencament de pont tèrmic

61

39

61

39

56

44

53

47

53

47

Vidre Vidre monolític

Doble baix emissiu

6

Metàl·lic

6

Metàl·lic amb trencament de pont tèrmic Metàl·lic amb trencament de pont tèrmic Fusta

12

Metàl·lic

51

49

6

PVC

49

51

Doble

12

Fusta

47

53

Doble Doble baix emissiu

12

PVC

44

56

6

Fusta

44

56

Doble Doble baix emissiu Doble Doble baix emissiu Doble

12 6


Doble baix emissiu Doble baix emissiu Doble baix emissiu Doble baix emissiu

12

Metàl·lic amb trencament de pont tèrmic

42

58

6

PVC

40

60

12

Fusta

33

67

12

PVC

30

70

Font: Guías Técnicas para la Rehabilitación de la Envolvente Térmica de los Edificios - Soluciones de Aislamiento con Acristalamiento y Cerramiento Acristalado (1.74 MB) – IDAE

ESTALVI EN AÏLLAMENT CONSUM UNITAT HORES (W) CONSUM (h) (W)

CONSUM TOTAL (W) (W)

PROPOSTA

NÚM.

Reducció del 25% del consum energètic utilitzat per a la climatització

25%

16.666

2

4.166,5

1

16. 16.666

2

4.166,5

TOTAL ESTALVI ENERGÈTIC MENSUAL

Si es multiplica per 22 dies

91,66 KW KW/mes

Si ho restem del consum actual

274,98 KW KW/mes

ESTALVI ENERGÈTIC ANUAL

1 Tep = 11.600 KW

0,047 0,047 Tep/any

ESTALVI ECONÒMIC ANUAL

Suposant un cost del KWh per tarifa contractada (TUR) sense discriminació horària 0,125159 € / kW

69 €/any

ESTALVI MENSUAL RESULTANT

6)

MILLORA DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE LA MOBILITAT

Actualment la flota de vehicles de l’empresa està formada per un total de 8 turismes, propietat dels treballadors però que tanmateix suposen una despesa energètica per a l’empresa. Per aquest motiu, ja duen a terme propostes per reduir, any rere any, el quilometratge dels seus vehicles. Així doncs, i amb l’objectiu de reforçar aquesta tasca d’estalvi de combustible, es proposa la següent mesura d’estalvi i eficiència energètica: a.

Realització de cursos de conducció eficient pels treballadors.



Un bon ús del vehicle permet reduir significativament el consum d'energia.



És ben cert que en els darrers vint anys s'ha aconseguit reduir el consum dels vehicles a motor entre un 25 i un 40%, gràcies, bàsicament, a dos factors: la millora del rendiment dels motors tèrmics i una millora aerodinàmica. Però mentrestant no ha evolucionat la nostra manera de conduir.



Els cursos de conducció eficient neixen justament per adaptar la pràctica de la conducció als nous motors amb elements d'injecció i automatització «intel·ligents», que estan preparats per ajudar-nos a consumir molt menys.



Els resultats recollits durant quatre anys de cursos de conducció eficient mostren un estalvi de carburant d'un 20% i un increment de la velocitat mitjana per ciutat del 5%.


 Cursos de conducció eficient 2010 L’any passat l'Institut Català d'Energia va oferir 9.170 cursos de conducció eficient per a ciutadans i professionals del transport. Aquests cursos es van distribuir de la manera següent: • 6.170 cursos per a ciutadans que disposen del permís de conduir per a vehicles tipus turisme. • 1.500 cursos adreçats a conductors de vehicles pesants, de viatgers o de mercaderies. • 1.500 cursos de conducció eficient de turisme adreçats a col·lectius específics. o

Cursos per a conductors de turismes Aquest cursos han estat impartits pel Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), adreçats a col·lectius específics (empreses, corporacions locals, taxistes, etc.). Aquests cursos van ser atorgats en un concurs públic. El cost del curs és de 80 €, però està íntegrament subvencionat. L'alumne, doncs, no haurà de pagar res, tot i que l'autoescola pot demanar una fiança, que haurà de retornar-se íntegrament el mateix dia que l'alumne faci el curs. Si l'alumne no es presenta al curs, l'autoescola decidirà si retorna o no retorna aquesta fiança.

Cada autoescola té un nombre limitat de cursos disponibles i no imparteixen el curs a una persona que: 1. No tingui permís de conduir. 2. Faci temps que no condueixi, perquè aquest no és un curs de reciclatge i podria posar en perill la resta d'alumnes. 3. Hagi perdut els 12 punts per sancions de trànsit. Per rebre un d'aquests cursos, cal posar-se en contacte directament amb un dels centres que imparteixen la formació en conducció eficient. El centre ofereix una data i un lloc on rebre el curs. A continuació es llisten les 12 autoescoles on s’han pogut dur a terme els cursos llistats anteriorment: AUTOESCOLA

ADREÇA

MUNICIPI

TELÈFON

CURS

FORMACIO PROFESSIONAL DE CONDUCTORS, S.L.

C/ Talc,1

Figueres

972676604

Turismes i vehicles pesants

AUTOESCOLA XALOC

C/ Sant Llàtzer,22

Figueres

972506455

Turismes

AUTOESCOLA CLUB

C/ Nou,151

Figueres

972504033

Turismes

AUTOESCOLA SANT PAU

C/ Sant Pau,42

Figueres

972510051

Turismes

AUTOESCOLA FONT TORRENT AUTOESCOLA APSA DEL GIRONES

C/ Comerç, 25

Flaçà

972488442

Turismes

Rambla Xavier Cugat, 52

Girona

972221257

Turismes

AUTOESCOLA GI103 SL

Crta. Barcelona,31

Girona

972364963

Turismes

AUTOESCOLA PIRINEU

C/ Onze de Setembre, 1

Olot

972262310

Turismes


AUTOESCOLA

ADREÇA ADREÇA

AUTOESCOLA TRAMUNTANA S.L.

C/ Francesc Macià, 27 C/ Riera Ginjolers, 94-96

AUTOESCOLA GUIXOLS

Av. Juli Garreta, 13

AUTOESCOLA MARINA TORROELLA

Pg. de Catalunya, 27

AUTOECUELA BERTA S.L

MUNICIPI

TELÈFON

CURS

Roses

972152025

Turismes

Roses

972254451

Turismes

972323976

Turismes

609550260

Turismes

Sant Feliu de Guíxols Torroella de Montgrí

ESTALVI EN MOBILITAT VEHICLE

NÚM.

ESTALVI

CONSUM TOTAL

ESTALVI TOTAL

8

20%

2.000 L/any

400 L/any

Cursos de conducció eficient

ESTALVI ECONÒMIC ANUAL suposant suposant un cost mitjà del combustible d’ 1,1773 euros/litre

7)

471 €/any €/any

ESTALVI TOTAL DE LES MESURES PROPOSADES ESTALVI ELÈCTRIC TOTAL ANUAL

Il·luminació Climatització Aïllament

0,020 0,020 Tep/any = 232,8 232,8 KW/any KW/any 0,1 0,107 Tep/any = 1250,0 1250,0 KW/any KW/any 0,047 0,047 Tep/any = 550 KW/any KW/any

TOTAL ESTALVI ENERGÈTIC

0,175 175 Tep/any = 2.032,9 2.032,9 KW/any KW/any

TOTAL ESTALVI ECONÒMIC

254 €/any ESTALVI COMBUSTIBLE TOTAL ANUAL

TOTAL ESTALVI ENERGÈTIC TOTAL ESTALVI ECONÒMIC

400 L/any 471 €/any ESTALVI ECONÒMIC TOTAL ANUAL

TOTAL ESTALVI ECONÒMIC

725 €/any


8)

SUBVENCIONS

Amb l’objectiu de subvencionar part de les actuacions a desenvolupar per a la millora de l’eficiència energètica del local, us donem a conèixer un seguit de subvencions que ofereix l’Institut Català d’Energia (ICAEN) que en permetrien pagar una part de la inversió. a. Millora de l’aïllament tèrmic o envolupant de l’oficina 

Es proposa presentar la sol·licitud per a la subvenció del Pla Renova’t de Finestres.

Actualment està oberta la segona convocatòria del Pla Renova't de Finestres dotada amb un pressupost de 8,5 milions d'euros. Els ajuts es poden sol·licitar entre el 17 de gener i el 30 d’abril, o fins que s’esgoti la dotació pressupostària. Aquest Pla té com a objectiu fomentar la substitució de tancaments vells (finestres, portes vidrieres, claraboies, ...) per altres de noves, amb més aïllament tèrmic, de manera que es produeixin estalvis mínims del 20% en el consum d’energia pel que fa a la climatització. Amb aquest mateix objectiu, també se subvencionarà la renovació o incorporació de proteccions solars. La quantia màxima de l’ajut del Pla Renova’t de Finestres per a la convocatòria 2011 serà diferent en funció de l’ús de l’edifici: Per a edificis del sector terciari i actuacions integrals en blocs d’habitatges Per a obertures renovades se subvencionarà una quantitat màxima de 100 €/m2 d’obertura renovada. Per a la instal·lació de proteccions solars es podrà subvencionar una quantitat màxima de 40 €/m2 de protecció solar. La quantia màxima que es podrà rebre en concepte d’ajut per la suma d’ambdues accions relacionades en aquest apartat b) no superarà el límit de 100.000 € per beneficiari. Les actuacions de renovació o incorporació de proteccions solars només seran subvencionables en cas que vagin acompanyades d’una renovació o substitució d’obertura. En qualsevol dels casos inclosos a les lletres a) i b) d’aquest article, la quantia de la subvenció no podrà superar mai el 30% del cost elegible. El cost elegible inclou el preu del material (bastiments, marcs, vidres i proteccions solars), i el de la seva col·locació. Està exclòs del cost elegible l’IVA, la col·locació de motors, els treballs del ram de paleta, com pot ser la substitució de bastiments i premarcs antics, col·locació de caixes, torns i corrons, i els repassos de guix, de pintura, etc. En edificis del sector terciari, caldrà fer una sol·licitud diferent per a cada edifici on es volen renovar les obertures encara que el sol·licitant sigui el mateix. En el cas d’habitatges particulars, s’admetrà una sola sol·licitud per habitatge. La inversió mínima que s’ha de realitzar per poder sol·licitar subvenció, en qualsevol dels casos de l’article 3.2 anterior, és de 1.000 euros.


b. Millora de l’enllumenat interior del local 

Es proposa presentar la sol·licitud per a la subvenció ER-3 Adquisició i instal·lació de tecnologies eficients a l'enllumenat interior d'edificis públics i privats existents. Caldrà una reducció de com a mínim un 25% del consum d’energia convencional allà on es proposi o produeixi la renovació.

Els projectes que subvenciona són els següents: 1) Substitució de làmpades existents per: Fluorescents tubulars lineals (T8) de 26 mm de diàmetre. Fluorescents tubulars lineals (T5) de 16 mm de diàmetre.. Fluorescents compactes amb equip auxiliar incorporat (làmpades de baix consum). Fluorescents compactes (TC). Fluorescents compactes de tub llarg (TC-L). Làmpades de descàrrega d’halogenurs metàl·lics (HM). Tecnologia LED. Fibra òptica. 2) Substitució del balast convencional dels tubs fluorescents per balast electrònic. 3) Substitució de lluminàries per d’alta eficiència. 4) Instal·lació de dispositius d’aturada automàtica de l’enllumenat. 5) Instal·lació de dispositius de regulació de la intensitat lluminosa. 6) Instal·lació de detectors de presència. 7) Instal·lació de sistemes de control i gestió de l’enllumenat. 8) Instal·lació de sistemes d’eficiència energètica en enllumenat de façanes. 9) Instal·lació de tecnologies de conducció de llum natural cap a interiors. Concretament, se subvencionen aquelles actuacions que aconsegueixin una reducció de la demanda energètica de calefacció o refrigeració de l’edifici, mitjançant actuacions sobre la seva envolupant tèrmica i que es justifiquin documentalment. A efectes d’aquest ajut s’entendrà com a envolupant tèrmica de l’edifici la formada pels tancaments de l’edifici que separen els recintes habitables de l’ambient exterior (aire, terreny o un altre edifici) i les particions interiors que separen els recintes habitables dels no habitables, que a la vegada estan en contacte amb l’ambient exterior. Cal tenir en compte que el període de sol·licitud de les subvencions per projectes en eficiència energètica del 2010 va ser del 21 de juliol al 18 de novembre. Per aquest motiu, en cas de voler-hi optar aquest any, durant aquestes dates cal donar un cop d’ull al web de l’ICAEN, a l’apartat subvencions, concretament la línia de subvencions per al desenvolupament de projectes en eficiència energètica. El web de l’ICAEN és el següent: http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen Esperem que la informació recollida en aquest informe i les propostes plantejades us siguin d’utilitat. Ben cordialment,


Memoria de sostenibilitat 2010