Somnis de butxaca Nois i noies menors migrants no acompanyats a Catalunya
8. L’arribada i la integració
El perfil d’aquests menors indica que són d’origen romanès i búlgar, molts d’ells d’ètnia gitana, i que es dediquen al furt i la mendicitat. Una de les particularitats d’aquest col·lectiu és que il·lustren de manera molt clara la realitat que hem descrit com a “menors mal acompanyats”. Molts d’aquests menors pertanyen a clans familiars extensos que, en molts casos, es dediquen “professionalment” a activitats delictives, en les quals els menors tenen un paper actiu. Aquests serien, en realitat, els més visibles, i els que generen més alarma social, com a membres d’un col·lectiu altament estigmatitzat, el dels gitanos romanesos. Una de les singularitats d’aquest col·lectiu, però, és el paper que hi tenen les nenes, que són doblement invisibles: d’una banda perquè són un col·lectiu que no s’apropa als serveis socials i, de l’altra, perquè estan molt controlades pels adults del clan. En realitat, tal com hem constatat a partir del nostre treball de camp, amb entrevistes a alguna d’aquestes menors, així com a informants experts, aquestes nenes viatgen sovint acompanyades no pas pels seus pares sinó per la família del marit o el promès, i són una peça clau en aquesta activitat delictiva, atès que són utilitzades pels adults del grup, perquè legalment no poden ser imputades.
Perfil 5: Noies treballadores del sexe de l’Europa de l’Est110 Molts són els estudis que revelen que la inserció laboral de les dones migrants es produeix en determinats segments laborals “típicament femenins” (etnificats i marcats pel gènere), en els quals substitueixen les dones catalanes i espanyoles, i un d’aquests nínxols ocupacionals és el treball sexual. No existeixen dades sobre la prostitució de menors d’edat a Catalunya. L’aportació de dades estadístiques fiables resulta molt complicada a causa de la il·legalitat, la no documentació i l’estigmatització de les persones que treballen en la prostitució. A partir de les dades de l’any 2007, segons el Cos de Policia Nacional, unes tres-centes mil dones adultes exerceixen la prostitució a Espanya i el 98%, segons la Guàrdia Civil, són estrangeres. A Catalunya, només comptem amb les dades presentades pels Mossos d’Esquadra per a l’any 2003, on el nombre de prostitutes era de 2.876, el 17% de les quals treballava a la via pública; l’altre 83% treballava en algun dels 585 clubs existents.111 Amb la mostra complementària de l’entitat Àmbitprevenció es deduïa que un 75% de les prostitutes era immigrant i, d’aquestes, el 30% venia de l’Europa de l’Est, el 30% era de l’Amèrica llatina, el 30% de l’Àfrica subsahariana i la resta del Magrib i d’altres països. Múltiples estudis112 asseguren que en els últims cinc anys s’ha experimentat un rejoveniment de l’edat de les treballadores del sexe. Malgrat que la bibliografia existent en aquest àmbit és molt poc significativa al nostre país, hi ha algunes publicacions que assenyalen la presència de MMNA treballant en el sexe a l’Estat espanyol. El nostre treball de camp en clubs i carreteres de Catalunya i de Madrid amb aquestes joves i dones, així com les nombroses entrevistes amb professionals de l’àmbit (DGAIA, Mossos d’Esquadra, Cos Nacional de Policia) també confirmen la presència de menors estrangeres que exerceixen la prostitució a Catalunya. A través de les institucions citades i del treball de camp s’ha elaborat una taula a partir dels casos detectats de MMNA treballadores del sexe a Catalunya, amb la finalitat de visibilitzar aquesta realitat. 110 Resum extret d’Alonso (2008). 111 Catalunya ocupa el tercer lloc entre les comunitats autonòmiques amb un nombre major d’aquests establiments, només superada per Andalusia i València. 112 Long, 2004; APRAMP a El Periódico, 27/11/2007.
FUNDACIÓ JAUME BOFILL PUBLICACIONS DIGITALS > N. 6
206