Page 1


INDEX PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE 1.- INTRODUCCIÓ............................................................................................................................................ 2.- TRETS D'IDENTITAT............................................................................................................................. 2.1.- Pluralisme i valors democràtics.................................................................................... 2.2.- Diversitat........................................................................................................................................ 2.3.- Coeducació................................................................................................................................... 2.4.- Llengua d'aprenentatge....................................................................................................... 2.5.- Línia metodològica................................................................................................................ 2.6.- Participació en la vida del centre................................................................................. 3.- OBJECTIUS...................................................................................................................................................... 3.1.- Àmbit pedagògic...................................................................................................................... 3.1.1.- Opció metodològica........................................................................................ 3.1.2.- Continguts de l’ensenyament-aprenentatge.................................. 3.1.3.- Altres funcions del equip de professors........................................... 3.1.4.- Formació permanent pares, mares, mestres.................................. 3.2.- Àmbit organitzatiu.................................................................................................................. 3.2.1.- Organització i govern interior.................................................................. 3.2.2.- Projecció externa............................................................................................... 3.3.- Àmbit econòmic i administratiu.................................................................................. 3.4.- Àmbit humà i de serveis..................................................................................................... 4.- CONCRECIÓ DE L'ESTRUCTURA............................................................................................ 4.1.- Òrgans de govern..................................................................................................................... 4.1.1.- Unipersonals: Director, Cap d'Estudis, Secretari...................... 4.1.2.- Col.legiats: Claustre, Consell Escolar............................................... 4.2.- Equips de mestres.................................................................................................................... 4.2.1.- De nivell................................................................................................................... 4.2.2.- Cicle............................................................................................................................ 4.2.3.- Departaments..................................... .................................................................. 4.2.4.- Comissions....................................... ..................................................................... 4.3.-Comissions derivades del Consell Escolar............................................................ 4.3.1.- Comissió permanent........................................................................................ 4.3.2.- Comissió econòmica....................................................................................... 4.3.3.- Comissió de menjador................................................................................... 5.- L’ASSOCIACIÓ DE MARES I PARES EN L’ESCOLA............................................ 6.- PARTICIPACIÓ DE L'ALUMNAT.............................................................................................. PROJECTE LINGÜÍSTIC 1.- INTRODUCCIÓ............................................................................................................................................ 2.- CONTEXT LINGÜÍSTIC...................................................................................................................... 3.- MARC LEGISLATIU............................................................................................................................... 4.- OBJECTIUS...................................................................................................................................................... 4.1.- Àmbit pedagògic...................................................................................................................... 4.2.- Àmbit organitzatiu.................................................................................................................. 4.3.- Àmbit administratiu............................................................................................................... 4.4.- Àmbit humà i de serveis..................................................................................................... 5.- ESTRATÈGIES I RECURSOS.......................................................................................................... 6.- APLICACIÓ P.L.C.....................................................................................................................................

2

5 5 5 6 6 6 6 6 6 6 6 7 8 8 8 8 8 8 9 9 9 9 10 12 12 12 12 13 13 13 13 13 13 14 15 15 15 15 16 16 16 16 16 17 18


REGLAMENT DE RÈGIM INTERN 1.INTRODUCCIÓ.................................................................................................................................................... ..............................................................

2.ESTRUCTURA ORGANITZATIVA........................................................................................................................ 2.1.Organigrama......................................................................................................................................... ...................................

2.2.-

Consell

Escolar........................................................................................................................................................................... 2.3.Claustre de Professors/es.............................................................................................................................................. 2.4.Equip Directiu.......................................................................................................................................................................... 2.5.Altres: comissions, departaments,.......................................................................................................................... 2.5.1.- Comissió de biblioteca.................................................................................. 2.6.Serveis............................................................................................................................................................................ .........................

3.RECURSOS HUMANS................................................................................................................................................................. 3.1.Professorat.................................................................................................................................................................. ...................

3.1.1.- Adscripció............................................................................................................... 3.12.1.Adscripció................................................................................... 3.12.2.Drets i deures...................................................................................................................................................... 3.1.3.- Pla d’acollida del professorat nouvingut......................................... 3.2.Alumnat........................................................................................................................................................................ .................

3.2.1.- Pla d’acollida de l’alumnat nouvingut.............................................. 3.3.Pares i mares............................................................................................................................................................................... . 3.4.Personal no docent..................................................................................................................................................................... 4.RECURSOS MATERIALS........................................................................................................................................................... ....

4.1.Instalacions, mobiliari i material centre................................................................................................. 4.2.Llibres de text, agenda, material l’alumne........................................................................................... 4.2.1.Llibres text.................................................................................................................................................

3

del de de

4 . 2 . 2 . A g


enda................................................................................................................................................................ ..

4.2.3.Material de l’alumne................................................................................................................................. 4.3.Seguretat i control: vigilància, pla d’avacuació................................................................................... 5.RECURSOS FUNCIONALS....................................................................................................................................................... .............................

5.1.Entrades i sortides.......................................................................................................................................................................... 5.2.Esbarjo i vigilància de patis............................................................................................................................................ 5.3.Festes a l’escola...................................................................................................................................................................... 5.4.Sortides escolars........................................................................................................................................................................ 5.5.Colònies........................................................................................................................................................................ .............................. 5.5.1.Objectius.................................................................................................................. 5.5.2.- Condicions.............................................................................................................. 5.5.3.- Organització i planificació......................................................................... 5.6.Mestres d’E.E. i de Suport a l’E.E....................................................................................................................................... 5.6.1.Objectius..................................................................................................................................................... ..........

5.6.2.-

Modalitats

d’atenció............................................................................................................................... 5.6.3.- Alumnes que requereixen atenció............ Responsabilitats i funcions.....................................................................................................

5.6.4.Responsabilitats i funcions...............Relacions amb els cicles..................................................................................................................... 5.6.5.- Relacions amb el fisioterapeuta............. Relacions que estableix.................................................................................................................... 5.6.6.Calendari anualRelacions amb l’E.A.P.............................................................................................................................................. 5.6.7.FinançamentServeis Socials Municipals................................................................................................................................................. .

5.7.- Biblioteca....................................................................................................................................... 5.7.1.- Organització.......................................................................................................... 5.7.2.- Normes de funcionament............................................................................ 5.7.3.- Servei de préstec................................................................................................ 5.8.- Gestió econòmica.................................................................................................................... 5.8.1.- Objectius.................................................................................................................. 5.8.2.- Òrgans implicats................................................................................................ 19 4

19 19 19 20 20 20 20 20 20 20 20 20 21 22 23 27 27 27 27 28 28 28 28 29 29 29 29 30 30 31 31 31 32 32 32 33 33 34 37 39 39 39 39 40 40 40 41 41


5.8.3.- Pressupostos.......................................................................................................... 5.8.4.- Comptabilitat........................................................................................................ 5.8.5.- Material dels alumnes.................................................................................... 5.9.- Reglament de Menjador..................................................................................................... 6.- CONEIXEMENT, COMPLIMENT I REVISIĂ“ DEL P.E.C. i R.R.I..................

5.6.8.- Calendari anual.......................................................................... 5

42 42 43 43 46


PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

......................1.- INTRODUCCIÓ L'escola pública Pompeu Fabra és situada al barri residencial Can Sabata, una zona d'expansió de Lloret, vora la riera i a tocar de la carretera de Blanes a Tossa. Acull els nivells escolars d'Educació Infantil i Educació Primària. L’alumnat prové de la zona sud del terme fins als límits següents: Carretera de Vidreres, Avinguda de Vidreres, Carretera de Blanes, Avinguda Just Marlès. Inclou els barris de Fenals, El Molí, Puig Ventós, Can Sabata,... i les urganitzacions properes. Les famílies, d'origen sòcio-cultural mig-baix, són majoritàriament immigrants de la resta de l'Estat espanyol, que treballen en el sector de serveis (hosteleria,...) a causa de la important oferta de treball que ofereix la població en les temporades de gran afluència turística. Aquest fet ocasiona que sovint el període de treball dels pares es concentri en unes èpoques determinades de l'any (a l'estiu, sobretot), i aleshores realizen les vacances en període escolar, la qual cosa dóna lloc a importants i llargues absències de l'alumnat. D'altra banda, entre les famílies també hi ha una petita proporció d'immigrants europeus i de la resta del món. Aquest fenomen comporta que la llengua materna que predomina a l'escola sigui la castellana en un alt percentatge i en menor mesura la llengua catalana i petites proporcions d'altres llengües: europees (anglès, holandès, francès, alemany, servocroata,...), africanes (àrab) i asiàtiques (hindú). El C.E.I.P. Pompeu Fabra és el de més recent construcció a Lloret de Mar. Des del moment de la seva creació pateix limitations d'espai i serveis, pel que s'espera la construcció d'una nova fase que l'ha de convertir en un centre de tres línies. El professorat del centre resideix majoritàriament fora de Lloret de Mar, en poblacions o comarques properes. El Claustre de l'escola és poc estable. Un percentatge aproximat del 50% dels mestres tenen la seva plaça definitiva a l'escola, mentre que la resta són propietaris provisionals o bé interins. Malgrat la mobilitat però, s'intenta configurar una línia d'escola. El professorat s'organitza en equips de treball (cicles, comissions, grups de treball, ...) que es renoven i consten, a l'inici de cada curs escolar, a la P.G.C. L'escola manté diferents canals de comunicació amb els pares: a través de l'A.M.P.A., mitjançant reunions periòdiques amb l'Equip Directiu; i amb la relació directa dels tutors amb els pares, fent reunions informatives a l'inici de cada curs i entrevistes personals.

2.- TRETS D'IDENTITAT 2.1.- Pluralisme i valors democràtics L'escola assumeix el respecte al pluralisme i de compromís amb els valors democràtics de convivència. La pluralitat ideològica s'ha de viure a l'escola, tant pel que fa a les idees religioses com polítiques, en un marc de tolerància i respecte a la llibertat de cadascun dels membres de la comunitat educativa escolar, amb les seves opinions i creences, rebutjant qualsevol tipus de dogmatisme. 6


S'estimularan en els alumnes els valors de solidaritat, respecte als altres, actitud de diàleg, esperit crític i responsabilitat. Farem el possible per fomentar aquests valors entre tota la comunitat escolar: pares i mares, professorat i personal no docent.

2.2.- Diversitat Assumim la diversitat present en tots els àmbits de la societat i també a la nostra escola (ètnica, cultural, física, psíquica,...) i s'educarà de manera integradora i enriquidora, segons el que estableix la Constitució. L'escola afavorirà el respecte i la solidaritat entre tots els pobles i totes les cultures, per tal de fer efectiu el dret a la diferència com a valor social i personal.

2.3.- Coeducació Coeducació implica treballar per a l'eliminació de les discriminacions contra la dona i per la superació dels mites, tabús i de la diferenciació de papers assignats tradicionalment a l'home i la dona.

2.4.- Llengua d’aprenentatge Utilitzem el català com a primera llengua i en reforcem l'aprenentatge mitjançant processos d'immersió. La llengua catalana la introduim a l'Educació Infantil. Per ampliar aquest capítol consulteu el Projecte Lingüístic.

2.5.- Línia metodològica L'escola pretén aconseguir coherència metodològica i una actuació conjunta centrada en els alumnes i que sorgeixi del diàleg, del consens i de la globalitat de l'escola. Per tal d'aconseguir aquesta coherència es fa necessària la coordinació entre els diferents cicles. Així, la nostra escola adopta el constructivisme com a base psicopedagògica del procés d'ensenyament-aprenentatge. Entenem això com un compromís de tenir sempre presents els següents aspectes: • Nivell evolutiu del grup i el propi de cada alumne. • Funcionalitat dels aprenentatges. • Presentació ordenada i amb sentit dels continguts. • Context motivador. • Activitat mental o conflicte constructivista. • Memòria comprensiva. I tot plegat encaminat a aconseguir l'aprenentatge significatiu.

2.6.- Participació en la vida del centre Potenciem un règim participatiu en el funcionament de l'escola, en el qual professors, professores, pares, mares i personal no docent hi intervinguin d'acord amb allò que els permet la legislació actual. Hi ha un repartiment de funcions i autonomia dels diversos estaments subjectes a l’interès comú.

7


3.- OBJECTIUS 3.1.- Àmbit pedagògic 3.1.1.– Opció metodològica • Afavorir el desenvolupament de tots els alumnes siguin quines siguin les seves característiques individuals i les pròpies del seu entorn familiar, no exigint el mateix rendiment acadèmic a tots els alumnes, sinó que amb l'atenció personalitzada, l'alumne assoleixi un òptim desenvolupament. • Dissenyar estratègies d'acollida i d'integració a l'escola dels alumnes provinents d'altres realitats culturals i lingüístiques i que s'incorporen a la nostra escola. • Inserir l'acció educativa en el nostre context sòcio-cultural i adaptar-hi les programacions didàctiques. • Realitzar una selecció i utilització del material didàctic adequat als principis de de coeducació. • Incorporar al Currículum el coneixement i estudi d'altres realitats socials i culturals. • Reforçar l’autoritat personal i col.lectiva dins de l’escola i de l’aula. • Actualitzar anualment les programacions de totes les assignatures. 3.1.2.– Continguts de l’ensenyament-aprenentatge Fets, conceptes i principis • Comprendre i expressar missatges orals i escrits en català i castellà estàndard. • Treballar amb els nombres i amb expressions matemàtiques: calcular, mesurar, presentar fets en forma de dades numèriques, musicals, de dansa, bidimensionals i tridimensionals. • Utilitzar els coneixements adquirits sobre el medi físic i social per resoldre problemes en la seva experiència diària, sabent demanar ajuda, si escau, a altres persones en cas de necessitat. • Potenciar el coneixement de la cultura, història, geografia, economia i de la realitat sòcio-política de Catalunya, així com el coneixement i utilització de la llengua catalana com a vehicle d'aprenentatge i de comunicació. • Comprendre i expressar en llengües estrangeres missatges senzills dintre d'un context. • Conèixer el propi cos i les possibilitats motrius i progressar en l'adopció d'hàbits de salut i d'higiene personal. Procediments • Desenvolupar un ensenyament que aporti als alumnes instruments d'anàlisi, investigació i crítica, i l'adquisició d'hàbits intel.lectuals i de treball per tal que puguin cada vegada més, aprendre de manera més autònoma. • Desenvolupar aptituds i hàbits de cooperació mitjançant el treball en equip. Actituds, valors i normes • Assumir un règim de coeducació en el qual no hi hagi cap mena de discriminació per raó del sexe.

8


• • • •

Orientar i ajudar els alumnes en l'aprenentatge de la convivència i de la solidaritat, sense dogmatismes ni imposicions arbitràries i respectant la diversitat. També que prenguin una actitud crítica envers allò que els envolta. Conèixer i mostrar actituds de respecte, conservació i ús correcte dels recursos materials, tècnics, naturals i socials. Motivar l'interès, curiositat, respecte i tolerància pel que és diferent. Desenvolupar l'esperit investigador i de recerca, potenciant les seves expectatives i interessos.

3.1.3.– Altres funcions de l’equip de professors • Potenciar i afavorir el treball en equips de mestres mitjançant les diferents activitats dels equips de cicle, departaments, comissions,... i de la realització de programacions didàctiques coordinades. • Desenvolupar els aspectes formatius, instrumentals i funcionals en els alumnes. • Proporcionar orientació escolar i professional als alumnes durant tota l'escolarització i especialment en el C.S. (mitjançant una tasca coordinada entre tutors/es i altres professionals: E.A.P.S., mestre/a d'E.E.,...) • Fomentar la formació permanent del professorat en la realitat multicultural. 3.1.4. – Formació permanent de pares, mares i mestres • Facilitar la participació del professorat en activitats de formació permanent, per tal de poder dur a terme un ensenyament actualitzat, sobretot quan aquesta formació repercuteix en la totalitat de l'escola. • Potenciar el diàleg amb les famílies sobre l'educació i el procés que segueixen els seus fills/es. • Potenciar l'anàlisi i l'avaluació del treball professional mitjançant la reflexió col.lectiva.

3.2.- Àmbit organitzatiu 3.2.1. – Organització i govern interiors • Potenciar la participació dels diferents estaments de la comunitat educativa en la gestió del centre. • Potenciar els mecanismes d'informació entre el professorat com a base de generar actituds de col.laboració. • Potenciar el treball en equip del professorat. • Impulsar la revisió del treball de gestió i coordinació dels òrgans unipersonals i col.lectius del centre. • Sensibilitzar la comunitat educativa sobre la realitat multicultural. 3.2.2. – Projecció externa de l’escola • Afavorir les relacions entre el centre i l'entorn socio-cultural per a possibilitar un ensenyament a partir del coneixement del medi. • Organitzar, impulsar i realitzar colònies durant l’escolaritat. • Establir i mantenir relacions sistemàtiques de coordinació i col.laboració amb els diferents centres educatius -de diferents nivells- de Lloret. • Potenciar l'intercanvi d'experiències amb altres escoles i la participació en programes comuns. 9


Participar i col.laborar en el Consell Escolar Municipal.

3.3.- Àmbit econòmic i administratiu • • •

Vetllar per una bona comunicació interna i externa, utilitzant instruments eficaços. Planificar la distribució dels recursos econòmics segons la prioritat de les necessitats, vetllant per una transparència en totes les activitats econòmiques del centre. Mantenir actualitzat l'inventari del centre.

3.4.- Àmbit humà i de serveis •

Orientar l'organització i funcionament del menjador com un servei que, a més del nodriment, possibiliti l'adquisició d'hàbits personals i socials.

4.- CONCRECIÓ DE L'ESTRUCTURA 4.1.- Òrgans de govern 4.1.1.- Unipersonals: Director, Cap d'estudis i Secretari Director/a Són les seves funcions: • Ostentar oficialment la representació del Centre. • Complir i fer complir les lleis i les altres disposicions vigents. • Dirigir i coordinar totes les activitats del Centre d'acord amb les disposicions vigents, sense perjudici de les competències del Consell Escolar del Centre. • Elaborar, amb caràcter anual, en el marc del projecte educatiu, la programació general del centre conjuntament amb l'Equip Directiu i amb la participació del Claustre de professors i professores, per a la presentació al Consell Escolar, pel seu estudi i aprovació si s’escau.. • Exercir la comandància de tot el personal adscrit al Centre. • Convocar i presidir els actes acadèmics i les reunions de tots els òrgans col.legiats del Centre. • Autoritzar les despeses d'acord amb el pressupost del Centre i ordenar els pagaments. • Visar les certificacions i els documents oficials del Centre. • Proposar al Consell Escolar la designació del secretari i del cap d'estudis i llurs nomenaments al Departament d'Ensenyament. • Vetllar pel compliment del reglament de Règim Intern. • Adscriure el professorat als cursos, cicles, graus i matèries en la forma més convenient per a l'ensenyament, ateses les intitulacions i les especialitats i valorades les possibilitats i necessitats del centre. • Executar els acords dels òrgans col.legiats dins l'àmbit de la seva competència. • Gestionar, davant dels serveis competents, la dotació de recursos materials i personals del centre. • Coordinar la participació dels diferents sectors de la comunitat educativa. • Controlar l'assistència del professorat i el règim general dels alumnes, vetllant per l'harmonia de les relacions interpersonals. 10


• • •

Garantir la informació sobre la vida del centre als diferents sectors de la Comunitat escolar i facilitar-los les activitats pròpies en el marc de la normativa vigent. Elaborar, conjuntament amb l'Equip Directiu la memòria anual d'activitats del Centre i trametre-la al Departament d'Ensenyament, un cop el Consell Escolar n'hagi emès el corresponent informe. Totes les altres competències que se li atribuexin als corresponents reglaments orgànics.

Cap d’estudis Són les seves funcions: • Elaborar els horaris i distribuir els grups i aules segons la naturalesa de l'activitat acadèmica. • Coordinar els actes acadèmics (planificació, seguiment i avaluació) i, si es procedent, les activitats extraescolars, en col.laboració amb el Consell Escolar del centre i l'Associació de pares. • Coordinar les activitats d'orientació escolar i professional i, si s'escau, la relació entre Departaments amb els corresponents cursos i cicles. • Vetllar per la coherència i adequació en la selecció dels llibres de text i material didàctic i bibliogràfic utilitzat al llarg del procés educatiu i tenir cura de la seva conservació. • Vetllar pel compliment dels criteris fixats pel Claustre de professors sobre el treball d'avaluació i recuperació dels alumnes. • Substituir el director o directora en cas d'absència o malaltia. • Altres funcions que li siguin encomanades per la direcció o bé que li siguin atribuïdes pel Departament d'Ensenyament. Secretari/secretària Les seves funcions són: • Exercir la secretaria de les reunions que celebrin els òrgans col.legiats i aixecar les corresponents actes. • Planificar i ordenar les tasques administratives de la secretaria i assenyalar les prioritats de gestió atenent el calendari escolar i a la programació general del Centre. • Estendre les certificacions i documents oficials del Centre. • Tenir cura de la comptabilitat derivada de la gestió econòmica del Centre i dels documents corresponents. • Elaborar l'avantprojecte de pressupost del Centre. • Formular i mantenir actualitzat l'inventari general del Centre i vetllar pel manteniment i/o reparació de les instalacions, mobiliari i equipament. • Vetllar per l'adequat compliment de la gestió administrativa del procés de matriculació. • Custodiar els llibres i els arxius del Centre i asseguar la unitat documental dels registres i expedients acadèmics dels alumnes, vetllant per tal que estiguin complets i diligenciats d'acord amb la normativa vigent. • Altres disposicions que li siguin encarregades per la Direcció del Centre, o bé que li siguin atribuïdes per disposicions del Departament d'Ensenyament.

11


4.1.2.- Col.legiats: claustre, consell escolar Claustre El Claustre és l'òrgan de participació activa dels mestres al Centre. Està integrat per la totalitat d'ensenyants nomenats al centre pel Departament d'Ensenyament i és presidit pel Director. Les seves funcions, recollides al Reglament Orgànic de Centres. Decret 198/1996 de 14/06/1996, són les següents: • Participar en l’elaboració del Projecte Educatiu de Centre. • Informar i aportar propostes al Consell Escolar i a l'Equip Directiu sobre l'organització i la programació general del centre i per al desenvolupament de les activitats extraescolars i complementàries. • Establir criteris per a l’elaboració i aplicació del P.C.C. • Programar les activitats docents del centre. • Escollir els representants al Consell Escolar. • Informar el nomenament dels mestres tutors. • Fixar i coordinar criteris sobre el treball d'avaluació i recuperació dels alumnes. • Coordinar les funcions d'orientació i de tutoria dels alumnes. • Promoure iniciatives en l'àmbit de l'experimentació i investigació pedagògiques. • Avaluar les activitats d’aprenentatge i generals del centre. • Aportar al Consell Escolar criteris i propostes per a l'elaboració del Reglament de Règim Intern. • Aportar criteris pedagògics a l'Equip Directiu respecte la distribució horària, l'espai escolar i l'equipament didàctic. • Conèixer les candidatures i programes a la direcció • Qualsevol altre que li sigui assignada. Consell Escolar El Consell Escolar del C.E.I.P. Pompeu Fabra està constituït per l'equip Directiu i representants del Claustre de professors, de l'A.M.P.A, del P.A.S, dels pares i mares i de l'Ajuntament. Les seves funcions són les següents: • Escollir el Director i designar l'Equip Directiu proposat per ell. • Proposar al Departament d'Ensenyament la revocació del nomenament de Director, previ acord d'una majoria de dos terços dels seus membres. • Aprovar altres òrgans de coordinació del col.legi. • Vetllar per l'acompliment dels criteris sobre l'admissió d'alumnes al centre, dins el marc de la normativa vigent. • Resoldre els problemes de disciplina que afectin als alumnes, d'acord amb les normes que regulen els seus drets i deures. • Establir les directrius per a l’elaboració del P.E.C. Elaborar-lo i seguir-lo. • Aprovar el projecte de pressupost del centre, fer-ne el seguiment i avaluar-ne l'acompliment. • Aprovar i avaluar la programació general de centre i la memòria, que anualment elabora l'Equip Directiu. • Elaborar i aprovar el Reglament de Règim Interior del centre. • Participar en la programació de les activitats complementàries, visites i viatges, mejadors i colònies escolars, i vetllar pel seu òptim desenvolupament. 12


• • • •

Establir relacions de cooperació amb altres centres docents, amb finalitats culturals i educatives. Promoure l'optimització de les instal.lacions i equip escolar. Supervisar l'activitat general del centre i fer arribar als òrgans administratius informes sobre la vida de l'escola i els seus problems, formulant les prospostes oportunes. Qualsevol altra funció que li sigui atribuïda per disposició del Departament d'Ensenyament.

4.2.- Equips de mestres 4.2.1.- De nivell El formen els tutors i les tutores d'un mateix nivell. Les seves funcions són: • Programar la tasca educativa del nivell. • Organitzar les activitats de recuperació. • Vetllar per la coordinació del nivell. • Coordinar-se amb la resta del cicle al qual pertanyen. • Proposar al Cicle colònies, sortides, activitats complementàries,... 4.2.2.- Cicle L'escola està organitzada en quatre cicles: Parvulari, Inicial, Mitjà i Superior Cada equip de cicle està format pels tutors/res i pel professorat especialista que s'hi assigni. Cada cicle escollirà, entre els seus membres, un coordinador/a i els altres encarregats: material, colònies, representant a cada comissió,... La periodicitat de les reunions és determina a la P.G.C. Les seves funcions són: • Discutir i fer propostes sobre problemes que afecten el centre. • Debatre temes proposats per l'Equip Directiu o el Claustre. • Planificar, organitzar i realitzar coordinadament activitats educatives conjuntes: colònies, festes, tallers,... • Unificar criteris i coordinar actuacions formatives: disciplina, integració, dificultats d'aprenentatge,... • Coordinar verticalment. • Experimentar noves formes d'agrupament del professorat i de l’alumnat. • Revisar i seleccionar llibres de text i materials complementaris. • Coordinar les tasques de recuperació per als alumens durant l'estiu. Les funcions del coordinador o la coordinadora de cicle són: • Formar part de la Comissió de coordinadors. • Portar al cicle les propostes de la Comissió. • Coordinar aspectes d'horari, dades d'avaluacions, sortides,... • Transmetre a la Comissió les propostes i opinions del cicle. • Mantenir la unitat en les exigències d'hàbits educatius. • Preparar les reunions de cicle i aixecar-ne acta. • Crear un arxiu de cicle. 4.2.3.- Departaments En funció de la necessitat o l'interès es realitzaran departaments per millorar verticalment el tractament que a l'escola es dóna a una àrea determinada. Estaran 13


formats per un representant de cada Cicle. Els que es realitzaran es concretaran a la P.G.C. Les seves funcions són: • Coordinar les programacions a nivell d'escola. • Escollir material i arxivar-lo. 4.2.4.- Comissions Són equips de treball formats per professors/professores i amb la possibilitat de restar oberts a pares, mares i alumnes de l'escola, els quals treballen aspectes o necessitats concretes de l'escola. Les comissions s’encarreguen del bon funcionament de diverses activitats o serveis que l’escola ofereix: biblioteca, revista, festes, audiovisuals,... Entre tant no s'arribi a una formulació global es farà una concreció a la P.G.C. La regulació definitiva del seu funcionament es reflectirà al R.R.I. Cada comissió elegeix un coordinador/a. A principi de curs, cada comissió ha de presentar un pla de treball al Claustre. Al final de curs, també al Claustre, es fa una valoració del treball realitzat.

4.3.- Comissions derivades del Consell Escolar 4.3.1.- Comissió Permanent Posada en marxa el curs 1996-97, conté una representació reduïda del Consell Escolar: Equip Directiu, un pare i un mestre. Prepara i executa acords del Consell Escolar. 4.3.2.- Comissió econòmica La comissió econòmica es regeix per la llei 4/1988 del 28 de març, pel decret 235/1989 del 12 de setembre sobre autonomia econòmica i l'ordre del 16 de gener de 1989 de desplegament del decret 235/1989 i com a òrgan dependent i consultiu del Consell Escolar. La comissió econòmica vetlla per: • Aconseguir una racional i eficaç utilització dels recursos que es gestionen i s'administren en el centre. • Garantir el control en el bon ús dels fons públics. • Reglamentar i articular tot el que es refereix a l'elaboració dels Pressupostos Generals del Centre per capítols i partides i preveure mecanismes d'avaluació. • Informar trimestralment de la gestió econòmica als diferents estaments de la Comunitat Escolar. 4.3.3.- Comissió de menjador La comissió del menjador escolar s'encarrega del funcionament d'aquest servei, n'estableix les normes, hi crea la infraestructura necessària, en vetlla la qualitat i soluciona els problemes que hi sorgeixen. El servei de menjador assumeix una doble funció: educativa i assistencial-social.

5.- L’ASSOCIACIÓ DE MARES I PARES EN L’ESCOLA A l'escola tenim una associació de pares amb els següents objectius: • Promoure la participació dels pares dels alumnes en la gestió del centre. • Col.laborar en les activitats educatives del Centre i desenvolupar en el si del Consell Escolar les tasques que l’actual legislació els hi té assignades. 14


• •

• •

Promoure la representació i la participació dels pares i mares dels alumnes en el Consell Escolar. Donar suport i assistència als membres de l'Associació i en general als pares i mares o tutors, i als professors i alumnes del Centre, i als seus òrgans de govern i participació. D'altres que els assignin els seus propis Estatuts. L'Equip Directiu del Centre i la junta de l'A.M.P.A establiran els canals de relació i comunicació necessàries.

6.- PARTIPACIÓ DE L'ALUMNAT Per tal de potenciar la participació dels alumnes en la dinàmica de l'escola, s'impulsaran les assemblees de classe. A cada classe es reuniran els alumnes amb el tutor en assemblea, per tal de discutir problemes que afectin a la dinàmica del grup. Els alumnes de cada classe escolliran un delegat o delegada i un sots-delegat/ada que tindrà aquesta funció al llarg del curs escolar o d'un trimestre, segons la dinàmica de cada grup i que serà el seu portaveu durant aquest període de temps. Amb la periodicitat que es determini a començament de cada curs, el Cap d'Estudis es reunirà amb els delegats i delegades dels cursos superiors, per analitzar la dinàmica de l'escola i escoltar les aportacions i propostes de cada classe.

Aquest Projecte Escolar es va aprovar el dia 29 de juny de 1998

15


PROJECTE LINGÜÍSTIC 1.- Introducció El Projecte Lingüístic de Centre, part integrant del Projecte Educatiu de Centre reflecteix l’estatut de les llengües presents al centre, amb relació al que estableix l’ordenació general de l’ensenyament. El nostre Projecte Lingüístic es desplega en el Projecte Curricular de Centre, que marca quin ha de ser el tractament que es dóna a cada una de les llengües, i anualment en la Programació General de Centre es concreten els aspectes organitzatius.

2.- Context lingüístic L’estudi de les enquestes realitzades durant el novembre i desembre de l’any 1993 als diversos sectors de la Comunitat Educativa de la nostra escola indicava que globalment no arribaven al 50% els nens que entenien la llengua catalana i aproximadament la meitat d’ells la parlaven. Pel que fa als pares, un 26% considerava la llengua catalana com a pròpia, un 62% el castellà; es declaraven bilíngües un 8% i la resta un ampli ventall: gallec, francès, italià, alemany, holandès, noruec, servo-croata, àrab, hindú, brasileny,... S’observa que l’estatus de la llengua catalana no s’equipara a la llengua castellana. El grau de comprensió és acceptable; els altres usos: expressió oral i escrita i comprensió lectora presenten nivells més baixos. Malgrat els cinc anys transcorreguts desde la recollida de les dades anteriors, en què ha millorat l’acceptació i l’ús del català, aquest encara no està totalment normalitzat. Constatem que el català es circumscriu a l’entorn escolar i encara dins de l’aula en la relació mestres i alumnes. Els alumnes, professors, professores, pares i mares passen fàcilment a la llengua castellana, fins i tot els catalanoparlants quan estableixen comunicacions orals o escrites. D’altra banda, la necessària separació entre el tractament de les dues llengües no està totalment resolt i es dóna a la pràctica molta barreja tant a l’hora de llengua castellana com de llengua catalana.

3.- Marc legislatiu Segons la Llei de Normalització Lingüística a Catalunya (Llei 7/1983, de 18 d'abril), el Decret 17/1992 de 9 de març i el Decret 95/1992 de 28 d'abril, l'estatut de les llengües i els objectius a assolir són els següents: • Llengua catalana: Conèixer i utilitzar correctament i apropiadament la llengua catalana, tant oralment com per escrit, emprant-la normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge. • Llengua castellana: Conèixer la llengua castellana a nivell oral i escrit de manera que pugui utilitzar-la apropiadament com a font d'informació i vehicle d'expressió. • Llengües estrangeres: Comprendre i expressar en llengües estrangeres missatges senzills dins d'un context.

16


Distribució de les hores lectives de les llengües segons el decret 223/1992. C.I. C.M. C.S. CATALÀ 140 140 140 CASTELLÀ 140 140 140 C.E.L.C. 105 105 105 LL. ESTRANGERA 0 175 175 La reglamentació sobre l’ensenyament de les llengües està recollida en aquests documents: • Llei 7/1983 de Normalització Lingüística (D.O.G. n. 322 22/04/1983) • Decret 107/1987, de 13 de març. • Decret 75/1992, de 9 de març. • Decret 94/1992, de 28 d’abril. • Decret 95/1992 (D.O.G. n. 1593 13/05/1992) • Decret 96/1992 (D.O.G. n. 1593 13/05/1992) • Decret 223/1992, de 25 de setembre • Resolució de 18 de juny de 1993 • Llei 1/1998 de 7 de gener de política lingüística

4.- Objectius 4.1.- Àmbit pedagògic • • • • •

Possibilitar a tots els alumnes de l'escola la competència comunicativa en català en el marc del seu desenvolupament global i dels aprenentatges escolars. Utilitzar tots els llibres de text en llengua catalana, exceptuant els propis de les àrees de llengua castellana i estrangera. Treballar per a que els alumnes estimin i respectin mútuament totes les llengües presents a l'escola i a la societat. Utilitzar com a llibres de text de llengua castellana aquells que tractin aquesta llengua com a segona llengua d'aprenentatge. Utilitzar per al Coneixement d'Estructures Lingüístiques Comunes la llengua catalana. Els continguts que corresponen a la llengua catalana i al C.E.L.C. formaran part d'una única programació.

4.2.- Àmbit organitzatiu •

Explicar i conscienciar anualment i a les reunions de pares sobre el procés de Normalització a l’escola, el Programa d’Immersió i les concrecions anuals del P.L.C. que consten a la P.G.C.

4.3.- Àmbit administratiu •

Escriure tota la documentació d’aquest centre: actes, certificats, comunicacions, fulls informatius, fitxes d’alumnes i altres, en llengua catalana.

4.4.- Àmbit humà i de serveis •

Les comunicacions orals i escrites, tant internes com externes, procuraran ser sempre en llengua catalana.

17


• • • •

En les relacions individuals, entrevistes, quan l’interlocutor expressi la impossibilitat d’entendre la llengua catalana la comunicació podrà fer-se en castellà o en la llengua en que els sigui més fàcil comunicar-se. L’alumne, que desconeix la llengua catalana, ha d’anar adquirint la confiança necessària per expressar-se en català gràcies a un ambient acollidor i estimulant. El coneixement i expressió en llengua catalana no s’ha de limitar a les hores de classe, sinó al temps d’esbarjo, excursions, colònies,... Les monitores i els monitors de menjador i d’activitats extraescolars s’adreçaran preferentment en català als alumnes del centre.

5.- Estratègies i recursos Tenint en compte el que hi ha legislat sobre la nova ordenació curricular a Catalunya i fent ús de les competències d'adequació pròpies de cada centre, les tres llengües curriculars quedaran distribuïdes de la següent manera: • La llengua d'ensenyament-aprenentatge és el català, des de P3 fins a 6è de Primària. • La llengua castellana s'introduirà com a assignatura al segon curs de Primària de forma oral. • La primera llengua estrangera, serà la llengua anglesa i s'iniciarà a tercer de Primària i en aquest primer curs serà a nivell oral. Distribució horària setmanal adoptada a la nostra escola: C.I. C.M. CATALÀ 2+2 2+2 C.E.L.C. 1,5 + 1,5 1+1 CASTELLÀ 0+1 2,5 + 2,5 ANGLÈS 0 2,5 + 2,5 SOCIALS 2+2 2+2 NATURALS 2+2 2+2 MÚSICA 1,5 + 1,5 1+1 PLÀSTICA 1,5 + 1,5 1+1 ED. FÍSICA 2,5 + 2,5 2,5 + 2,5 MATEMÀTIQUES 3+3 3+3 RELIGIÓ (OPT) 1,5 + 1,5 1,5 + 1,5 ESBARJO 2,5 + 2,5 2,5 + 2,5 RESTANTS 5+4 1,5 + 1,5 • • • • • •

C.S. 2+2 1+1 3+3 2,5 + 2,5 2+2 2+2 1+1 1+1 2,5 + 2,5 3+3 1,5 + 1,5 2,5 + 2,5 1+1

No iniciar el castellà a 1r i solament a 2n per tal de consolidar els mecanismes de lectura i d’escriptura en català. Incorporar la llengua estrangera a 3r aprofitant: La gran capacitat per a captar i reproduir els sons, l’entonació i el ritme de la nova llengua. La menor interferència entre les dues llengües. L’absència de bloqueigs i inhibicions propis de la preadolescència. L’alta capacitat de memorització.

Condicions • Assignar mestres diferents per a cadascuna de les llengües. • Considerar a 2n prioritari la comprensió i ex`ressió oral en castellà. 18


• •

Incorporar la llengua estrangera amb posterioritat al castellà. Distribuir la llengua estrangera del C.M. en periodes curts i freqüents.

Recursos humans Auxiliar de conversa El centre sol.licitarà a l’administració edicativa la disponibilitat d’un auxiliar de conversa. El seu treball primordial serà familiaritzar els alumnes, incorporats tardanament a l’escola i sense coneixement del català, a la realitat lingüística i cultural catalana, reforçar els aspectes comunicatius bàsics i el reforç en la comprensió i expressió en llengua catalana. Els alumnes amb prioritat seran els que no segueixin els Programa d’immersió, és a dir del C.M. i C.S. L’atenció intentarà ser el màxim individualitzada, o en grup molt reduït. A principi de curs presentarà la programació o pla anual per tal de ser inclosa en la P.G.C. Periòdicament tindrà un contacte amb el tutor dels respectius alumnes tractats per tal d’orientar i coordinar el treball a seguir. Mestre/a de suport Amb la finalitat de potenciar al màxim la llengua base d’aprenentatge es prioritzarà el suport i l’atenció a la llengua catalana, especialment als cicles mitjà i superior. Es recomana l’organització de grups flexibles.

6.- Aplicació Projecte Lingüístic de centre. Anualment, en la Programació General de Centre, es tracen les línies d’actuació concretes del P.L.C., i per tant, a la memòria de final de curs, aquestes són revisades i avaluades. Aquest Projecte Lingüístic es va aprovar el dia 29 de juny de 1998

19


REGLAMENT DE RÈGIM INTERN

REGLAMENT DE RÈGIM INTERN

1.- INTRODUCCIÓ Aquest document té com a finalitat recollir el conjuntn de normes, pautes, regles o procediments a seguir, que possibilitin el normal funcionament de l’activitat educativa. També pretén assenyalar, de manera específica, les tasques i funcions dels òrgans i de les persones que integren la nostra comunitat educativa.

20


2.- 2.- ESTRUCTURA ORGANITZATIVA

2.1.- - Organigrama CONSELL ESCOLAR

A.M.P.A.

COMISSIÓ PERMANENT

COMISSIÓ DE CONVIVÈNCIA

COMISSIÓ ECONÒMICA

COMISSIÓ DE MENJADOR

CAP D'ESTUDIS

DIRECTOR/A

SECRETARI/ÀRIA

CLAUSTRE

PROFESSORAT DEPARTAMENTS

ALUMNAT

CICLES

COMISSIONS ENCÀRRECS

PARVULARI INICIAL MITJÀ SUPERIOR

21

MENJADOR ACTIVITATS EXTRAESCOLARS


2.2.- - Consell Escolar El Consell escolar, després de les modificacions introduïdes reglamentàriament durant el curs 19096-97 queda amb la següent composició: • 1 President/a • 1 Cap d’Estudis • 5 Representants dels mestres • 4 Representants dels pares i de les mares • 1 Representant de l’A.M.P.A. • 1 Representant del P.A.S. • 1 Representant de l’Ajuntament • 1 Secretari/ària El Consell Escolar es reuneixs amb una periodicitat mínima d’un cop per trimestre i amb la possibilitat d’altres convocatòries ordinàries o extraordinàries, sempre que calgui. Té al seu si les comissions: Permanent, Econòmica, de Menjador i de ConvivènciaDisciplina i representants designats al Consell Escolar Municipal.

22


2.3.- - Claustre de Professors/es Els components del claustre atenen com a tutors dues línies completes de parvulari de PP3, Pp4 i Pp5 i dels sis nivells de primària, amb algun curs triplicat i com a professors/es especialistes i/o sense tutoria: educació física, educació especial, música, direcció,... Es reuneix habitualment un cop per mes amb convocatòria ordinària. Extraordinàriament quan convé o ho demanà un terç del professorat..

2.4.- 2.4.- Equip Directiu El formen el Director/a, el Cap d’Estudis i el Secretari/ària que comparteixen la gestió de l’escola i la docència a temps parcial.

2.5.- 2.5.- Altres: comissions, departaments,... Existeixen a l’escola diversos òrgansents que tracten temàtiques distintes: departaments, cicles, consell d’alumnes, encarregats,... La seva existència i funcions es reflecteix a la P.G.C. fins que no s’arribi a un redactat definitiu que s’incorpori al R.R.I. 2.5.1.- Comissió de biblioteca Les tasques de la Comissió de Biblioteca les podriem dividir en dos grups. L’una seria la tasca organitzativa: arxivar, catalogar, folrar, manteniment,... l’altra seria la vessant educativa. La biblioteca com una eina més del treball escolar. Aquesta consistiria en explicar als nens què és una biblioteca, el seu funcionament i les normes. El nostre objectiu seria poòtenciar-la, que el nen anés a la biblioteca no només quan ha de consultar algun llibre per fer algun treball, sinó també en el seu temps lliure, pel plaer de llegir.

2.6.- - Serveis Col.laboren en el bon funcionament de l’escola, encara que no depenen totalment d’ella:. Destacariem ll’E.A.P., el menjador escolar, el fisioterapeuta, l’educador de carrer, el personal no docent....

23


3.- - RECURSOS HUMANS

3.1.- .- Professorat

3.12.1.- Adscripció Objectiu Optimitzar la distribució del professorat en funció de les seves capacitats i interessos per tal que quedin cobertes les diverses necessitats de l’escola. Procés A finals de juny, i revisat al setembre, es procurarà fer un repartiment comentat i consensuat en un claustre, atenenet els següents aspectes prioritaris: S’informarà de les tasques d’atenció preferent: ànglès, música, ed. Física, ed infantil, ed. Especial, aprenentatge constructivista de la llengua a EI i CI,..) Es procurarà el seguiment a P3-P4-P5 sempre que sigui possible (en funció de les destinacions) i independentment del curs on es comenci (P3-P4/ P4-P5/ P3-P4-P5) Es procurarà la permanència: 1r-2n, 3r-4t, 5è-6è. Es tindrà en compte els càrrecs unipersonals. Cada professor/a exposa les seves preferències de manera justificada. La direcció formula propostes de distribució tenint en compte les prioritats citades, fina a distribuir totes les vacants. En cas de coincidència entre professors/es decidirà: • L’especialitat en que han estat nomentats els professors/es • Els propietaris definitius, els propietaris provisionals i els interins. D’acord al temps total treballat a l’escola.

3.12.2.- Drets i deures Els professors i professores tenen la funció d’educar i instruir. Els correspon en última instància decidir la programació de la seva activitat. Els pertoca exercir la docència, corresponsabilitzar-se de la gestió de l’escola, cadascun en el seu àmbit, participar en els òrgans dels quals formin part, exercir l’acció tutorial amb els alumnes, avaluar l’activitat docent,informar i estar informat del que es fa a l’escola,... Han de ser respectats en l’exercici de les seves funcions i tenir accés a l’edifici per dur a terme les seves activitats. La normativa que regula aquest punt és la Llei 9/1994 de 29 de juny i el Decret 243/1995 de 27 de juny. i no excedir-se en les seves atribucions. 24


3.1.3.- Pla d’acollida del professorat nouvingut Objectius • Facilitar la incorporació dels professors nous al centre • Potenciar l’intercanvi i la relació amb tot el professorat • Ajudar-los a la descoberta i coneixement de l’escola Tasques a realitzat per l’equip directiu • Proporcionar el coneixement de l’espai físic del centre. • Ensenyar el funcionament de la fotocopiadora, multicopista, les claus... • Proporcionar els horaris, explicar com es treballa a les hores d’exclusiva, reunions de comissions, etc. Informació que proporciona el coordinador • Funcionament dels nivells – classe per nivell, mestres tutors... • Proporcionar un guió bàsic de normes de l’escola (veure annex). • Presentar el personal no tutor: EAP, EE, les seves funcions i horaris. • Explicar el funcionament de les aules polivalents: biblioteca, aula d’Informàrica, d’anglès,... • Proporcionar RRI, PCC (disposar d’una còpia per cicle per a possibles consultes). Caldrà que surtin els intercicles, arxius de tutoria. • Explicar com està distribuït el material dels nens. • Explicar el funcionament de les comissions. • Explicar el funcionament dels tallers, grups flexibles i reduïts, l’agenda.

Tasques a realitzar pel company de curs • Els professors del mateix nivell facilitaran el coneixement del grup i el seu funcionament al professor nouvingut: hàbits a treballar, ús de l’agenda, control i seguiment de l’alumnat,... Annex-guió ENTRADES I SORTIDES: Horaris d’entrada – 8,55 i 14,55 Horaris de sortida: P 3: 11,55 i 16,55 (Porta de la Riera) CI, CM i CS: surten per les mateixes portes que entren FILES: Es farà indicació del lloc on es faran a la P.G.C. PATIS: Cada dia hi ha un mestre per cicle i vigila una zona determinada (proporcionar un mapa esquema) Només es pot fer servir pilota de cuir a la pista tancada. 25


En cas de pluja : parvulari al porxo CI al pati cobert CM, CS a la classe amb el tutor En cas d’accident d’un alumne : Si és a l’hora del pati i es considera greu, s’avisa al tutor. Sinó se’n fa càrrec el mestre vigilant del pati En cas d’haver de dur-lo a l’Hospital, primer cal comunicar-ho a direcció i als pares. EXCURSIONS I COLÒNIES El pagament es realitzarà a través d’un compte de cicle. El comunicat als pares s’ha de donar en un plaç de 2 o 3 setmanes. El termini del pagament és d’una setmana abans de la sortida SERVEIS DELS MESTRES Menjador a la sala de professors. Avisar el dia abans. Aparcament: es pot deixar el cotxe a dins de l’escola.

3.2.- Alumnat Els alumnes vénen a rebre la formació humana i cultural adient a la seva edat.que els permeti ser persones responsables i instruïdes. HEstan obligants dea seguir les orientacionsconsignes i determinacions que els professors/es els donin amb respecte a les seves idees i integritat. Han de respectarconsiderar p er igual els companys i altres persones que col.laboren en l’escola. Poden presentar les seves queixes de manera correcta al delegat o al seu tutor. Tindran cura de les instalacions i del material. En cas de mal comportament manifest, seran sancionats d’acord amb el Decret “Drets i Deures del alumnes” 26626/19970 de 174 d’octubree setembre. 3.2.1.- Pla d’acollida de l’alumnat nouvingut Objectius 1. Assegurar una bona escolarització de l’alumnat, encaminada a aconseguir el seu èxit escolar. 2. Incorporar-lo en la descoberta i coneixement del món cultural en el que ara viuen. 3. Potenciar l'intercanvi i relació entre tots els alumnes, com a font d'enriquiment mutu. 4. Reconèixer que el dret d'aquests alumnes i el deure de l'escola a escolaritzar-los, és el mateix que el de qualsevol altre alumne/a, sigui quina sigui la seva situació. L’assignació d’escola • Procurar que el procés sigui àgil. • S'ha de donar resposta a tots els alumnes respecte a la sol·licitud.

26


• • • • •

S'informarà correctament als pares de les diferents possibilitats d'escolarització per als seus fills, procurant, sempre que sigui possible, d'escolaritzar-los en l'escola que ells desitgin. Es procurarà, en tot cas, que tots els germans estiguin al mateix centre. Cal també tenir present la proximitat de l'escola al domicili de l'alumne . Igualment, s'intentarà evitar les concentracions dels nens nouvinguts en una mateixa escola. Cal preveure, potenciar i facilitar la relació de la família amb l'escola per ajudar a augmentar la motivació dels alumnes i informar-los sobre l'escola i els seus fills.

Matriculació Els tràmits per a la formalització de la matriculació els realitzaran el/la director/a i la persona que representa el menor. Es poden preveure els següents aspectes: • Dificultats de la família per venir sovint a l'escola. (Treballs dels pares, dificultats per comunicar-se...) • Es matricula més d’un germà. • El sol·licitant presenta alguna problemàtica. Accions a realitzar: • Assegurar la recollida de la documentació que necessita l'escola (acadèmica, assegurança, vacunes...). Demanar 2 fotos per facilitar el reconeixement del nen. • Informar i comentar el procés d'incorporació dels seus fills a l'escola. • Insistir en la línia pedagògica de l'escola i el seu funcionament (Annex 1) • Tractar el tema de material, llibres i buscar fórmules per aconseguir-lo. • Demanar la disponibilitat horària de la família per a noves entrevistes i informar-los de la importància d'assistir-hi. Adscripció al curs Adscriure'ls segons la seva edat cronològica i no segons els seus coneixements escolars, i això tant administrativament com de fet. L'escola ha de tenir assumit que l'adscripció del curs és una decisió a la qual cal dedicar-hi prou atenció. Pertoca a l'equip directiu adoptar aquesta decisió i si cal amb la col·laboració de Compensatòria, de l'EAP... L’equip directiu, informa el tutor de la incorporació del nou alumne i de la informació rellevant que es disposa (Annex 2) Tasques a realitzar pel Cap d’Estudis • Concertar una entrevista amb la família per conèixer l’escola i el seu funcionament i conèixer aspectes familiars que facilitin el treball amb ells. • Recollir la màxima informació de la seva escolarització anterior: avaluació inicial: hàbits escolars, tècniques instrumentals, domini de llengües: oral i escrit, nivell de matemàtiques, bàsicament numeració i càlcul... a partir dels materials subministrats per educació compensatòria (Annex 3) Tasques a realitzar pel Tutor • Parlar amb el curs de l'arribada del nou alumne, d'una manera natural i positiva. • Buscar la implicació dels companys per tal que l'alumne/a es trobi bé entre nosaltres i aprengui ràpidament. El primer dia... • Si ve acompanyat d'un familiar, la direcció i/o el/la tutor/a els saluda i presenta. 27


• • •

Permetre que aquest familiar l'acompanyi a l'aula. Si a l'escola, al seu propi curs, hi ha alumnes o algun mestre que entenen i parlen la seva llengua, fer-los participar en aquesta benvinguda almenys durant el primer temps. Aconseguir que l'alumne/a marxi de l'escola satisfet, i amb alguna expressió, salutació... apresa.

Participació en la dinàmica de la classe És important que l'alumne/a conegui l'espai on s'ha de moure, així com els hàbits, horaris, normes, l'organització del centre en general i de l'aula en particular. Cal remarcar tant pel que fa a l'adquisició d'hàbits com pel que fa a la convivència i relació entre els alumnes, el paper fonamental que juga el claustre, el professorat del cicle i el tutor/a. Pautar els hàbits a treballar pot ser una bona estratègia, que pot ajudar a no descuidar aspectes importants. • Una actitud oberta per part del mestra/e repercuteix de manera important en els alumnes, ja que és un model d'actuació per ells. L'educador ha d'interesar-se per les necessitats, interessos, i motivacions de cada alumne/a per tal de planificar la seva tasca educativa. • Donar a conèixer realitats de l'alumne/a. • Si sap llegir o escriure en la seva llengua. • Com escriuen i llegeixen. • Sensibilitzar els companys/es sobre la necessitat del seu ajut. • Alumne/a-tutor/a (és bo que aquesta actuació vagi passant per diferents alumnes) • Les normes de la classe. • Les frases més usuals a l'aula. • Recomanacions sobre l'ús de la llengua com a comunicació entre els alumnes. • Parlar utilitzant estructures lingüístiques correctes. • Decidir conjuntament (mestre/a-grup d'alumnes) les frases prioritàries que s'usen a l'escola. Aprenentatge de la llengua Tot i que l'aprenentatge és sempre global, la planificació per àrees es fa necessària per guiar aquests aprenentatges. Totes les àrees són importants i ajuden al desenvolupament integral del nen/a i per tant, cal una planificació acurada de cadascuna d'elles. Sense ànim de ser exhaustius i com a model, s'exemplifica l’àrea de llengua. OBJECTIUS A ASSOLIR L'escola, bàsicament a través dels mestres que atenen directament aquests alumnes (tutor/a, mestres del cicle, mestre/a de reforç, mestres especialistes....), ha de potenciar la relació i la comunicació entre l'alumne/a nouvingut/da i els seus companys/es, com a millor via, tant per a facilitar el procés d'adaptació, com per permetre l'adquisició i coneixement d'una llengua nova. ESTRATÈGIES ORGANITZATIVES S’ha de fer possible el treball en grup, el treball cooperatiu en les diverses formes organitzatives com poden ser els racons, els grups flexibles, el treball per projectes, tallers... Si que val la pena, fer referència a un tipus d'estratègies que solen donar bastant bons resultats, i que són totes aquelles que van encaminades a fer corresponsables als seus companys/es de l'aprenentatge que està realitzant el seu nou company o companya. EL PAPER DEL MESTRE 28


És també fonamental que l'actuació i actitud dels mestres esdevingui una bona guia i exemple per als alumnes. La comunicació del mestre/a amb l'alumne/a ha de ser afectuosa oferint sempre un bon model lingüístic. En aquest sentit cal tenir present les següents consideracions: És necessari que l'alumne/a tingui des del primer moment el referent del català com a llengua d'aprenentatge, llevat de les hores de castellà i llengua estrangera. El mestre/a ha de fer un ús correcte de la llengua, tenint present d'esforçar-se en adaptar el llenguatge, per facilitar-ne la comprensió, usant frases curtes, vocabulari bàsic; completar el missatge amb l'ús d'imatges, de gestos, mímica etc..Convé parlar amb una bona entonació, més lentament , però també d'una manera natural. Cal que el mestre/a condueixi la comunicació amb l'alumne/a, a partir de: Parlar des del primer moment amb l'alumne. Procurar assegurar molt aviat la comprensió de les demandes més vitals, les ordres diàries. Inicialment tenir cura de formular-li preguntes tancades, que l'alumne les pugui entendre i contestar. Ajudant a interpretar el seu missatge, tenint present que durant un cert temps aquest missatge s'expressarà amb el gest, la mímica o l'ús de paraules soltes, amagant sovint missatges prou complexos. Com més aviat millor, proposar la seva intervenció a la classe, dirigint-la i donant-li seguretat. A mesura que l'alumne/a va progressant i incorporant l'expressió oral, és fonamental orientar i corregir la seva expressió, utilitzant tot tipus d'estratègies com: Proposar-li la repetició d'una paraula, d'una expressió, resposta... Iniciar la resposta, ajudar-lo amb la incorporació de vocabulari que no domina. Proposar preguntes tancades. L'alumne/a ha de respondre el mateix que li acabem de dir. Utilitzar elements expressius no verbals, que facilitin la seva expressió (ús de dibuix, gestos etc...) Assentir la seva expressió, tot corregint-la. Demanar-li si està segur d'allò que ha dit. Repetir preguntes que suposin l'ús d'una estructura que se li acaba de corregir. Corregir directament la paraula o part de l'expressió que ha dit incorrectament. No acceptar frases incorrectes pensant que ja fan prou esforç en intentar-ho. És un error donar-se per satisfets, quan amb els alumnes s' hi pot mantenir una mínima conversa i entenen els missatges bàsics de la vida escolar. ATENCIÓ ESPECÍFICA El desconeixement de la llengua d'aprenentatge de l'escola que normalment tenen aquests alumnes quan s'incorporen al nostre sistema educatiu, provoca situacions que obliguen a plantejar-se la necessitat de donar-los una atenció específica que paliï la manca de coneixements de la llengua d'aprenentatge i l'ajudi a introduïr-se en un àmbit escolar nou per a ell. La planificació d'aquesta atenció específica es farà en base a dos eixos fonamentals: segons l'organització i el cicle on s'escolaritza segons les necessitats de l'alumne/a EDUCACIÓ INFANTIL Les característiques dels alumnes d'aquesta etapa i la seva plasticitat, faciliten l'assimilació d'hàbits i pautes de conducta social dins de la classe. L'aprenentatge per imitació dels companys/es és espontani en aquestes edats. 29


La tasca a realitzar pels mestres quan s'incorpora un alumne/a en aquesta etapa ha d'anar en la línia de motivar el nen a participar en les activitats habituals de classe i animar-lo a formar part del grup. Per tant, el mestre/a haurà de cercar situacions i actuacions específiques per aconseguir aquest objectiu. Valorant que el grup pot haver fet ja un seguit d'aprenentatges, el mestre/a haurà de donar una atenció específica a l'alumne/a per assegurar-ne la seva adquisició, sobretot aquelles habilitats bàsiques pròpies de l'escola i encaminades a l'adquisició de nous aprenentatges (agafar correctament el llapis, hàbits d'atenció, habilitats comunicatives, adquisició de conceptes previs...) CICLE INICIAL El cicle Inicial és clau per l'escolaritat posterior. És un cicle on es posen les bases per a una correcta adquisició dels aprenentatges instrumentals, ja que ajudaran el futur èxit escolar. La vida del grup i la relació entre iguals té molta importància en aquestes edats. El suport específic es farà tenint en compte aquest aspecte i facilitant, per tant, la participació activa del nou alumne/a en la vida habitual de la classe i oferint les ajudes necessàries lligades a les activitats de l'aula ordinària. No obstant, no es pot negar que al Cicle Inicial ja hi ha molts aprenentatges fets, per tant, s'haurà de planificar també l'ajuda específica a l'alumne/a, vetllant per l'adquisició d'aquests aprenentatges. Es pot plantejar aquest suport dins o fora de l'aula però sempre lligat a les activitats del grup. Seria bo que aquest suport el pogués fer el mateix tutor si l'organització de cicle ho permet, si no és així i el suport el fa un/a altre/a mestre/a, cal coordinar molt bé les intervencions CICLE MITJA I SUPERIOR El treball escolar d'aquests cicles es fa cada vegada més diversificat. Es tracten aprenentatges concrets lligats a les diferents àrees. La participació dins del grup i saber trobar-hi el seu lloc és molt important per una bona autoestima i una formació del caràcter personal. L'atenció específica als alumnes nouvinguts que s'incorporen a aquests cicles es farà tenint en compte aquests aspectes. S'ha d'oferir les ajudes necessàries per dotar als alumnes de les competències necessàries per la seva participació activa. Evidentment, el primer àmbit a tractar és el de la llengua oral, però ben aviat cal demanar-li la seva participació en la resta d'àrees segons les seves possibilitats. L'ajuda específica pot oferir-se dins o fora de l'aula. A ser possible és preferible que ho dugui a terme el mateix tutor/a i en tot cas sempre garantint la coordinació entre el ritme habitual de l'aula i el suport específic que rep l'alumne. Aquest suport específic anirà encaminat a donar la possibilitat de fer aprenentatges que poden ser nous per l'alumne/a i que la resta de la classe ja han fet o bé a donar una ajuda complementària, més explicacions, material diversificat, temes escrits en un llenguatge senzill..., que permeti el seguiment habitual dels aprenentatges del grup. SUGGERIMENTS: L'atenció específica s'ha de fomentar més en formes organitzatives que possibilitin el treball en grup o a l'aula que fora de l'aula: Racons, tallers, projectes, grups flexibles... Intervenció d'un segon mestre/a a l'aula per col·laborar en aquesta atenció, si és possible. Sigui quina sigui la forma organitzativa que s'adopti, s'ha de procurar que l'atenció més específica la pugui realitzar el tutor. No sempre és possible oferir un reforç dins de l'aula. En aquest cas es tindrà en compte aprofitar aquestes estones d'atenció individualitzada per potenciar una interacció 30


constant mestre/a -alumne/a, que farà l'aprenentatge més viu i permetrà la incorporació immediata de nous coneixements Els primers dies, evitar de separar l'alumne/a del grup. L'alumne/a necessita adaptar-se i conèixer la normativa del grup-classe. Pel que fa a la llengua oral, és preferible dedicar-hi petites estones diàries. Pel que fa a aprenentatges concrets, cal una dedicació més llarga que pot ser més espaiada i pot contemplar qualsevol tipus d'aprenentatge o àrea.

3.3.- - Pares i mares Els L’escola reconeix que els pares formen part imprescindible de la comunitat educativa. Són presents els La prova la tenim amb els seus representants dins del Consell Escolar i enamb les comissions conjuntes de l’A.M.P.A. i mestres. És obligació dels pares portar els nens a l’escola, en l’horari que toca, amb el material necessari i en les condicions adequades (higiene, vestuari,..)Tot i això, l’escola sol.licita a tots els pares en general la seva col.laboració per a un millor coneixement dels seus fills. I així, alhora que se’ls dóna una millor educació, poden solucionar problemes que es plantegin durant el curs. Cal que els pares s’interssin per la marxa dels estudis dels seus fills, tant pel que fan a classe com en les feines que de manera esporàdica se’ls encomana que facin a casa per reforçar l’aprenentatge i que procurin que els seus fills vagin a l’escola amb el material necessari. Tret de casos de citació o motius extraordinaris, les visites es faran dins de l’horari establert, el qual es donarà a conèixer a començament de curs. Si fos molt urgent ho notificarà al conserge i s’intentarà trobar una solució. Davant de qualsevol problema escolar els pares tenen l’obligació de parlar en primera instància amb el tutor o mestre corresponent i posteriorment, si ho creuen necessari amb l’Equip Directiu.

3.4.- Personal no docent Es tracta del conjunt de persones que realitzen alguna activitat a l’escola de caire molt divers: personal de cuina i menjador, monitors, conserge,... La seva relació amb els alumnes hno està massa regularitzada, però hauria d’ d’adequar-se a l’àmbit general: tractament adequat, respecte a les funcions de cadascú,.... El conserge s’encarrega del manteniment de l’edifici i col.labora voluntàriament en tasques d’escola.

4.- RECURSOS MATERIALS

4.1.- - Instalacions, mobiliari i material del centre

31


Totes les persones que tutilitzen l’escola respectaran les instalacions, el mobiliari, l’equipament, així com els elements que constitueixen l’entorn de l’escola: arbres, plantes, murals,... L’estada en els diversos espais serà supervisada pel personal empleat en el centre: professors, monitors,... El personal podrà fer ús del material de l’escola (esport, audiovisuals, plàstica, jocs, claus,..) i procurarà que un cop utilitzat es torni en bones condicions al seu lloc. Tot material trencat o fet malbé voluntàriament o pèr neguligència haurà de ser restituït pel responsable o responsables del fet, buscant la reparació del dany. L’escola pot cedir les instalacions d’acord amb la normativa vigent. La relació de mobiliari, equipament i material no fungible figura a l’Inventari, ja que la seva extensió així ho aconsella.

4.2.- Llibres de text, agenda, material de l’alumne

4.2.1.- Llibres de text La relació de llibres, quaderns, agendes, folis, material d’oficiana,... per al curs vinent ha d’ésser aprovada pel Consell Escolar al darrer trimestre. S’afavorirà la reutilització dels llibres, mitjançant la recollida dels llibres usats i la seva distribució posterior, la permanència dels llibres a la mateixa classe o altres fòrmules.. El centre seguirà la normativa vigent sobre la vigència i condicions dels llibres de text.

4.2.2.- AgendaTota l’escola adopta l’agenda escolar amb els següents objectius: • Registrar i organitzar la feina d’escola. • Comunicar escola i família. • Establir hàbits d’ordre i autonomia personal. • Esdevenir font d’informació complementària a l’hora d’avaluar els alumnes. Serà un material individual de l’alumne que estarà sempre a la seva disposició tant a l’escola com a casa. L’agenda per assegurar la seva real eficàcia, romandrà sempre en poder dels alumnes. Servirà per anotar-hi comunicats mestres-pares/mares i viceversa. Els visaran ambdues parts. S’hi anotaran els deures del dia, les justificacions de les absències, l’autorització per absentar-se de l’escola,... El tutor és qui té el control sobre l’alumne perquè anoti els deures i els controls. S’estableix que hi ha d’haver a classe un lloc on s’anotin els deures per als absents.

32


S’explicarà als pares a començament de curs l’ús i funció de l’agenda. Serà un element de referència per fer el seguiment familiar.davant l’actitud dels pares en temes d’avaluació.

4.2.3.- Material de l’alumnePer proveir els nens i les nenes del que necessiten per treballar a classe durant tot el curs escolar es decideix comprar aquest tipus de material a nivell d’escola previ pagament d’una quantitat per part dels pares. L’escola serà dipositària de les quantitats abonades i el professor/a encarregat de cada cicle realitzarà les comandes sota la supervisió del secretari/ària i del Consell Escolar. Es garantirà que cada alumne tingui el material necessari per desenvolupar la tasca escolar. S’armonitzarà la utilització del material escolar en tots els cicles. Es treballaran hàbits de respecte, ordre i socialització envers el material escolar. S’organitzarà la classe de manera que s’optimitzi l’ús del material (treball en grup, material recollit en safates,...) Cada classe organitzarà la distribució, control, ús i inventari del material amb la col.laboració d’alumnes encarregats o responsables. L’assemblea de classe establirà les normes de funcionament de material. El material bàsic es repartirà a inici de trimestre i l’altre quan calgui. El material no es retornarà als alumnes., Del material fungible usat cada cicle decidirà què en fa. El material nou romandrromandrà com a material de ciclelasse, actualitzantse l’inventari al final de curs, que es presentarà a secretaria i estarà a disposició del consell escolar. Els coordinadors/es es posaran d’acord en la manera de gestionar i organitzar el material, així com d’unificar criteris.

4.3.- Seguretat i control: vigilància, pla d’avacuació 4.3.1.

Accidents a l’escola El tutor valorarà la situació, si cal acompanyar-lo a l’hospital ho farà saber a la família, perquè se’n faci càrrec, si és possible. En cas contrari l’acompanyarà ell mateix i la persona que lliuri es farà càrrec dels seus alumnes.

33


5.- RECURSOS FUNCIONALS

5.1.- Entrades i sortides Es contemplaran a la Programació General de Curs a l’inici de curs.

Horaris El calendari ve determinat per la Normativa de curs i amb les variacions que s’autoritzen. Les portes exteriors s’obriran cin minuts abans de les hores d’entrada i es tancaran un quart més tard. Quan toqui la sirena tots els alumnes es posaran en fila. Si un alumne arriba quan la seva fila ja ha passat, haurà d’esperar que entrint totes i pujar al darrera de tot. Si falta un professor/a el company farà entrar la fila. Fora del periode indicat s’entrarà i sortirà per la Porta del Camí de l’Àngel i amb justificació expressa (escrita o verbal) Justificació d’absències i retards Quan un alumne no pugui venir a l’escola haurà de justificar la seva absència: • Previ avís oral (dels pares al professor/a) • Amb un escrit fet pels pares o tutors o una anotació a la seva agenda. • Telefonant a l’escola. • Per absències llargues o vacances programades s’emplenarà un full justificatiu. Passadissos Els professors seran responsables que els alumnes camininvagin en silenci, caminant i sense jugar,, ni molestar per l’interior de l’escola. Durant les hores de classe no hi haurà cap alumne al passadís. Tant en temps lectiu com extraescolar no quedarà cap alumne a classe, sinó en presència del professors o monitors.

5.2.- Esbarjo i vigilància de patis Quan toqui la sirena els nens recolliran el material i sortiran amb ordre per l’itinerari marcat per a les entrades i sortides. Podran anar al lavabo. S’establiran torsns de vigilància de pati. Cada dia hi haurà professors /es suficients, com a mínim un per cicle, vigilant el pati, que cobreixin les diverses zones i accessos. 34


Es tancaran totes les portes excepte una per facilitar la sortida d’alumnes endarrerits i les anades puntuals al lavabo. Quan toca la sirena els alumnes han de col.locar-se a la fila. El professor/a l’encapçala. Cal que tots elsa alaumnes coneguin i apliquin les normes establertes de respecte als demés. Els professors/es encarregats de la vigilància de pati es responsabilitzaran d’aquesta tasca amb especial cura dels brots de violència que es puguin donar i donarà coneixement dels fets al tutor/a responsable a efecte de la correcció d’aquest o altres comportaments incorrectes. sàpiguen que qualsevol professor/a pot avisar-los i l’han d’obeir. Els mestres es fixaran quie el nens i nenes: • No corrin pel passadissos. • No llencin pedres. • Llencin papers i deixalles a les papereres. • No juguin al pati cobert, ni a la rampa del Camí de l’Àngel. • - De primària, no entrin al pati de parvulari. • Tractin amb respecte les instalacions i els companys, col.laborant a disminuir l’agressivitat verbal i física. Si hi ha problemes amb algun alumne, el professor/a que vigili se’n farà càrrec; després ho comentarà amb els professor/tutor. Dels mestres de vigilància, n’hi haurà un de la planta baixa i un del pis de dalt, que després de les sortides de classe, durant uns cinc minuts controlarà que no quedi cap nen pel passadíis o lavabo. Un cop hagin sortit tots els nens només quedarà oberta la porta per on entren els alumnes de cicle superior sota la vigilància d’un professor. En cas que un mestre es quedi a classe amb alumnes, ell es fa responsable de l’ordre de la sortida. Cal procurar que s’utilitzi la pilota o material adequat a cada zona i a cada activitat que es faci al pati.

En cas de pluja • Parvulari es quedarà als espais coberts de la seva zona. • C.I. podrà ocupar el pati cobert. • C.M. i C.S. romandranà a classe amb el tutor. Si ha plogut i la pista és molla, encara que se surti al pati, no s’hi jugarà, per evitar possibles accidents. Els dubtes que es plantegin en aquestes circumstàncies seran resolts pels professors que vigilin.

35


Els tutors de Cicle Superior es quedaran a dins les aules amb els seus alumnes.

5.3.- Festes a l’escola Cada any es determinaran les festes a celebraer a la P.G.C. Les festes es fan a nivell d’escola. La Comissió de festes la programa i entre tots es decideix. Cada cicle l’adequa al seu nivell. Si algun cicle vol pot celebrar-ne alguna més comunicant-ho al Consell.

Es procurarà que siguin el màxim participatives per parts dels nens i nenes dins l’àmbit de l’aula. Prestarem atenció a la celebració seguin el progama sense menystenir l’ordre general. Es farà una valoració posterior a la festa. 5.4.- Sortides escolars Durant el curs escolar es recomanen tres sortides: una per trimestre.Com orientació durant els curs escolar es realitzaran tres sortides: una per trimestre. Es comunicaran al Cap d’estudis durant el mes d’octubre, pèr incloure-les en la P.G.C. i ser aprovades per Consell Escolar. Els tutors/es programaran aquestes sortides tenint en compte: • Els objectius del curs. • Les sortides determinades per a cada curs en reunió de cicle. • Les orientacions aportades pels departaments. • Els grups que constitueixen els nivells. Donat que és una activitat més, dins la programació del curs, caldria que tots els alumnes hi anessin. Si alguna família manifesta la impossibilitat d’assistir per raons econòmiques es buscaran solucions utilitzant la “borsa de sortides”: els pares sol.liciten per escrit un ajut, la Comissió Econòmica l’estudia i el Consell deideix si s’adjudica. A les reunions d’inici de curs s’informarà de les excursions previstes. Si algun nen no va d’excursió haurà de justificar-ho com qualsevol absència. S’entregarà a direcció el full de comunicació i la llista dels alumnes que no van d’excursió. Les sortides de caire local seran comunicades pel professor tutor o el coordinador a direcció amb antelació suficient.. L’autorització per a aquestes sortides es demanarà a tots els pares a començament de curs. A nivell de Consell es sol.licitarà autorització perquè la direcció les visi. Tenint en compte el que disposa la normativa sobre sortides, es procursarnana professors de més a partir de vint alumnes, segons criteri de la P.G.C.

36


LEs procuraràminimitzar i explicar els costos de les sortides . Hhan d’ésser autosuficients. ESse’n farà justificació econòmica dels costos de les sortides i s’entregarà a secretaria. S’aconsella ingressar els diners de les sortides en el compte de cicle. o dipositar-los en una caixa a direcció. Els prega que els nens i les nenes haurien de portarin el xandall de l’escola.

5.5.- Colònies 5.5.1.- Objectius • Oferir en un medi diferent de l’habitual, recursos de formació personal i de coneixement distint de l’entorn. • - • Fomentar l’autonomia personal ja que els nens han de desenvolupar tasques per ells mateixos. • - • Afavorir la responsabilitat a l’hora d’haver de realitzar serveis per als altres. • - • Relacionar els nens i les nenes entre ells i amb altres persones, adults, en un ambient no familiar, tot observant la importància de la convivència. • - • Permetre observar aspectes que es puguin valorar a part dels pròpiament escolars, afavorint un coneixement més complert dels nostres alumnes. • - • Respectar el medi ambient, transports, instalacions,... 5.5.2.- Condicions Es poden fer colònies escolars amb les següents condicions: L'’assistència mínima exigida haurà de ser superior als 2/3 60 % dels nens del curs i/o nivell que hi vagi. La durada mínima recomanada serà de 3 dies, excepte a P3.. Les colònies són un projecte comú del tutor/a, professors acompanyants i de la classe. Per tant en el profsón essor tutor n’és el responsables, i en última instància, el director/a i l’escola, ja que són aprovades pel Consell Escolar. En el centre van de colònies, com a mínim, els cursos finals de cada cicle (P5, 2n, 4t i 6è) A 6è escaldrà plantejar una alternativa diferent. a l'actual viatge de fi de curs, ja que per qüestions d'edat semblaria més adient pensar en camp d'aprenentatge, colònies esportives o similars. Cada cicle disposarà d'’una carpeta de promoció on s'’hi consignaran totes les sortides i colònies fetes, amb totes les dades d'’interès a tenir en compte. Els mestres miraran de no repetir el tipus de colònies (granja escola, escola de natura, tallers d'’artesania, escola esportiva,...) i el lloc. Es buscaran les opcions més adequades a cada edat, i grup i objectius que es vulguin treballar. , triant preferentment les cases més properes, i aquelles que per estar subvencionades poden oferir preus més assequibles. No s'’admetrà cap alumne que no hagi presentat l'’autorització dels pares o tutors, i que no hagi complert amb els terminis de pagament previstos. A les reunions d’inici de curs es comunicarà si es programen o no colònies per aquell curs. 37


Els tutors contactaran amb els pares que han comunicat que els seus fills/es no van de colònies. Les colònies seran autosuficients (aportacions familiars, ajuts de l'’A.M.P.A. i de l'’escola, subvencions,...) sense guanys i sense dèficit. En cas de romanents, aquests es tornaran als pares dels nens afectats amb la major brevetat possible un cop acabades les colònies. Els pagaments de les colònies s'’espaiaran en dues o tres pagues depenent dels terminis que fixi la casa de colònies i es comunicaran a les famílies. Els mestres faran arribar als pares un full que expliqui totes les pagues que s'hauran de fer (quant i quan s'ha d'entregar) i també una full recordatori de cada termini. Els mestres faran arribar als pares, 10 dies abans de cada venciment el full d'avís per fer el corresponent pagament. En cas de falta justificada es retornarà als pares la quantitat proporcional, si es pot.. Si alguna família manifesta la impossibilitat d’assistir-hi per raons econòmiques, s’intentarà solucionar el problema econòmic que es presenti amb la Borsa d’ajuts, de la manera següent: els pares sol.liciten per escrit un ajut, la Comissió Econòmica Permanent l’estudia i el Consell decideix si l’adjudica.

Nens que no van de colònies Hi ha conductes que són incompatibles amb les activitats de colònies i que seran objecte de valoració individual en el seu moment: aquests casos es portaran a cicle, a la comissió de convivència, que ho valorarà o ho passarà, si cal a Consell. . EDels alumnes que no vagin de colònies i es presentin a l’escola es farà saber als pares que seran repartits pels cursos més propers a la seva edat. Els responsables dels nens que es quedin a l'’escola serà el professor que els tingui i el director. 5.5.3.- Organització i planificació

El tutor defineix els objectius que pretén i selecciona el lloc tenint en compte la carpeta de promoció, el calendari de la preparació: dies, horaris, nombre d'’alumnes, mitjà de transport, comptes, esquema de funcionament, professors que hi aniran. A parvulari hi haurà un suport de 2 mestres per nivell i a primària 1 mestre/a per nivell. Es mirarà que els adults que hi vagin siguin professors i monitors, procurant respectar una proporció lògica nens/adult. Informació als pares: reunió, dossier i altre material (audiovisuals, fotos,...)9 Els pares ompliran una butlleta de pre-inscripció/autorització. Coordinació dels professors i monitors de la casa, si n'’hi ha. Organització de l'’estada: grups de treball, de serveis,... Confecció del llistat de material que necessitaran els professors i el que han de dur els nens. Justificació de comptes. Revisió i avaluació.

38


5.6.- Mestres d’E.E. i de Suport a l’E.E

5.6.1.- Objectius Segons la resolució de 25 de maig de 1990 els objectius bàsics que defineixen la tasca dels mestres d'’E.E. són els següents: A. Atenció i seguiment dels nens/es amb necessitats educatives especials prioritzant als/les que presenten disminucions greus i permanents i dificultats greus d'’aprenentatge. Aquesta atenció es basarà en l'’adaptació del curriculum i en la corresponent intervenció amb els alumnes, en col.laboració amb els/les mestres tutors/es i amb l'’assessorament de l'’E.A.P. B. Prevenció educativa i assessorament: Col.laboració amb els/les mestres tutors/es i amb l'’E.A.P. en l'’establiment de criteris d'’actuació d'’estratègies i de metodologies que facilitin la prevenció de les possibles dificultats d'’aprenentatge dels alumnes de tot el centre i que potenciïn, en el context de l'’aula ordinària, la millor adequació de la resposta educativa a la diversitat dels alumnes. C. Col.laboració en el si del Claustre, en la revisió i en el seu cas en l'’establiment del Projecte de Centre (Projecte Educatiu) i de la seva programació general del curs, per tal que corresponguin a la previsible diversitat de necessitats educatives dels alumnes.

5.6.2- Modalitats d’atencióL'’atenció als alumnes amb N.E.E. es podrà dur a terme de diferents formes, no necessàriament excloents: • - • Proveir el mestre/a tutor/a de material específicament adaptats, juntament amb el pertinent assessorament.• • Intervenir en els grups-classe amb col.laboració amb el/la mestre/a tutor/a amb situacions bàsicament adreçades als alumnes amb N.E.E. en situacions de treball individual o de petit grup. • - • Intervenir en l'’aula ordinària en iguals condicions que el mestre/a tutor/a. • Intervenir en situacions escolars de treball individual o de petits grups en emplaçaments alternatius a l'’aula ordinària del grup classe. • • Intervenir en l'’organització de grups flexibles per a treballar llengua i matemàtiques. • • Sempre i quan els mestres d'’E.E. i suport disposin de temps podran realitzar un suport global al cicle, participant en els tallers d'’escola. A començament de curs i en funció dels horaris s'’establirà la participació o no en els tallers. Sense perjudici del que es consideri més adient en cada cas, es tendirà a proporcionar l'’atenció educativa específica de què es parla més amunt en l'’entorn més normalitzat que sigui possible.

39


5.6.3.- Alumnes que requereixen atenció L’atenció es farà preferentment en aquest ordre: 1. Els/les mestres d’E.E. i suport atendran preferentment els alumnes amb necessitats educatives especials (N.E.E.) que presentin disminucions greus i permanents. 2. Alumnes que presenten greus retards d’aprenentatge. 3. Quan els/les mestres d’E.E. i suport disposin de més temps, atendran prioritàriament els alumnes dels primers nivells (pàrvuls, C.I.) per tal de fer una tasca preventiva. 4. Els alumnes que presentin dificultats d’aprenentatge. 5. Els/les mestres d’E.E. i de suport, proporcionaran material i assessorament als/les mestres per a aquells alumnes o grups que ho requereixin (ràtios elevades, canvis de mestres, nivells baixos, casos conflictius,...).

5.6.4.- Responsabilitats i funcions

Procés d’intervenció

CONTINGUTS Recollida de demandes i informació dels tutors Recollida de dades, anamnesi familiar i recull sistemàtic d’informació Observació dels alumnes

RESPONSABILITATS COM?

Mestres d’EE i suport Qüestionari anex Entrevistes amb els tutors Mestres d’EE, suport Entrevistes pares i tutors/es (omplir anamnesi, recollir informació dels expedients Tutor/a, mestres Observació en d’EE i suport i EAP l’ambient natural (aules, joc,...) Proves específiques

40

QUAN? Al llarg de tot el curs

Quan es presentin els casos i les necessitats. Preferentment durant el primer trimestre. Durant la resta dels curs els casos que vagin sortint.


Valoració de la conveniència i possibilitats d’intervenció

1.-El tutor proposa casos a observar als mestres d’EE i suport 2.-Els mestres d’EE i suport passen proves específiques i valoren la conveniència o possibilitat de la intervenció 3.-Els mestres d’EE i suport i l’EAP determinen la conveniència o possibilitat de la intervenció 4.-Es deriven, si s’escau, als especialistes pertinents

Qüestionari (anex 1) Preferentment a Entrevistes principi de curs. Entrevistes pares. Anamnesi familiar Proves específiques

Reunió conjunta Reunions setmanals mestres d’EE i suport de coordinació amb amb l’EAP. l’EAP.

Estrevista i/o informe si convé

Seguiment

CONTINGUTS Establir les línies generals de treball amb els tutors i altres professionals que intervinguin.

RESPONSABILITATS COM?

Tutors/es, M d’EE i suport i altres professionals: fisioterapeuta, logopeda, psicòleg, auxiliar de conversa...

Participació en les EAP i/o altres entrevistes amb pares professionals. (La convocatòria anirà a càrrec del tutor i es farà per escrit) Proposta de material M. d’EE i suyport i necessari (llibres) per tutors/es. al curs següent dels alumnes amb N.E.E.

41

QUAN? A començament de curs, durant el mes de setembre. Si la intervenrcsió és dins de l’aula ordinària, setmanalment o quinzenalment. Si la intervenció és fora de l’AO preferentment un cop al mes. - D’aquestes Com a mínim un o entrevistes en dos cops durant el quedarà constància curs i/o sempre que escrita especificant les circumstàncies ho els temes tractats i els recomanin. acords presos. - A través d’una A fi de curs. reunió conjunta,. dDeixar constància escrita a l’expedient de suport de l’alumne. - Informar per escrit els pares dels llibres i -Establint la planificació de les línies generals del Pla de Treball (PGC) - Seguiment i adequació d’aquest pla a les necessitats reals dels alumnes (progra-macions periòdiques específiques


Sortides escolars i colònies

Tutor/a, M d’EE i suport

Participació en les reunions generals de curts.

Tutor/a, M. d’EE i suport

materials que necessita. - Participar a les sortides i colònies que es considerin convenients, . dDesprés d’una valoració conjunta tutor/a i M. d’EE i suport. - Participar en les reunions generals de curs que es creguin convenients després d’una valoració conjunta.

A principi de curs i en el moment de preparar la sortida.

A principi de curs.

Avaluació

CONTINGUTS Elaboració d’informes d’EE i suport

RESPONSABILITATS COM?

M. d’EE i suport

Elaboració Tutor/a, M. d’EE o d’informes dels pares suport conjuntament

Repetició de curs

Tutor/a, M. d’EE o suport, EAP i altres

- Recollida de temes treballatsa a EE o suport i dels resultats obtinguts (quedaran arxivats a l’expedient individual d’alumne d’aula d’EE o suport) - Aquesta recollida de dades serà la base de l’informe dirigit als pares i serà utilitzat per planificar la intervenció del curs següent. - Coordinació tutor/a, M. d’EE o suport mitjançant: - observació natural - proves específiques - En alumnes amb NEE i retards greus d’aprenentatge es farà un comnentari escrit del nivell assssolit (com els altres) - Reunió conjunta

42

QUAN? A fi de curs

Pàrvuls: 1r i 3r trimestre CI, CM i CS: 1r, 2n i 3r trimestre.

A fi de curs.


professionals implicats, si s’escau. Prevenció i assessorament RESPONSABILITATS CONTINGUTS Prevenció. Mestre d’E.E. i suport, tutors/es, equip directiu. Assessorament

Mestres d’E.E. i suport.

43

COM? - Passar un qüestionari a tots els pares/mares que matriculin els seus fills al centre. Com a Departament d’E.E. i suport. Actualitzar l’inventari del material de suport i comunicar-ho als mestres - Coordinar activitats i/o sessions informatives als cicles, departaments o cursos que ho necessitin (dinàmica de grups, deficiències psíquiques o físiques, atenció a alumnes estrangers, assemblees,...). Com a suport als cicles: - Proporcionar material als tutors que ho sol.licitin (llengua i matemàtiques) - Donar recursos per preparar material i assessorar en tècniques d’aprenentatge (bibliografia, jocs, metodologies,...) - Proporcionar materials de reflexió i aprofundiment en temes vinculats a la resposta educativa en la diversitat, i altres temes que estiguin relacionats amb

QUAN? Durant el periode de matriculació.

A principi de curs (mes d’octubre)

Cal definir-ho a la P.G.C.

Preferentment a principi de curs o sempre que sorgeixi la necessitat.


l’atenció dels alumnes amb dificultats d’aprenentatge 5.6.54.- Relacions que estableixamb els cicles Els cicles És important que els mestres d'’E.E. i suport, estiguin vinculats als cicles, ja que aquests tenen un paper molt actiu en l'’organització i dinamització de le'’escola. Per tant els mestres d'’E.E. i suport estaran adscrits a un ciclce i col.laboraran amb aquest, segons les seves possibilitats. En cas que el/la mestre d'’E.E. o suport treballi alhora en dos cicles, a començament de curs es determinarà a quin cicle s'’adscriu. Per temes puntuals i concrets (tallers, repetició de curs, informes,...) en el cicle on no hi hagi cap suport adscrit, el mestre/a d'’E.E. i suport podrà assistir a les reunions que es cregui convenient.

Altres departaments L’establiment de relacions del departament d’E.E. i suport amb els altres departaments de l’escola estarà en funció de: Les demandes que puguin sorgir per part d’altres departaments a nivell d’assessorament, el.laboració de material,... Valorem especialment important les relacions i els lligams amb el departament de llengua i matemàtiques per cobrir les àrees instrumentals d’aprenentatge. Quan sorgeixin les necessitats de coordinació entre el departament d’E.e. i suport i altres departaments, es valorarà conjuntament la manera de dur a terme eficaç aquesta coordinació. El/la Cap d’Estudis El departament d’E.E. i suport es coordinarà durant el periode d’inici de curs i de final de curs o quan creguin convenient, amb el/la cap d’estudis, amb la finalitat de transmetre i informar de l’organització del suport d’inici de curs (Pla de treball) i de la valoració a final de curs. També es coordinaran durant el curs en tots aquells aspectes que ho requereixen: horaris, repetició de cursos, matriculació d’alumnes nous. Caldrà deixar constància escrita dels temes tractats i els acords presos. El/la mestre/a auxiliar de conversa La coordinació entre el mestre/a auxiliar de conversa i el mestre d’E.E. i suport per tal d’organitzar l’atenció dels alumnes i orientar el treball dels alumnes d’incorporació tardana i especialment als provinents de fora de Catalunya. 5.6.5.- Relacions amb Eel fisioterapeuta Es realitzarà una coordinació entre el/la fisioterapeuta i el/la mestre/a d'’E.E. i suport per tal d'’organitzar i orientar el treball amb els alumnes amb dèficits de tipus físicmotòric. Periodicitat: principi o final de curs, o sempre que convingui. 44


Caldrà deixar constància escrita dels temes tractats i dels acord presos. L 5.6.6.- Relacions amb ’EAP El representant de l'’E.A.P. té com a funció l'’assessorament i coordinació amb els/les mestres d'’E.E. i suport, la connexió amb els recursos del sector i derivació de casos, també té altres funcions més específiques que s'’estableixen en les seves programacions anuals. Els mestres d'’E.E. i suport es coordinen i col.laboren amb el responsable de l'’E.A.P. principalment en:-• Organització del suport, priorització dels alumnes que han de rebre assistència, confecció d’horaris, modalitats de suport. • • Orientar i fer el seguiment de l'’evolució dels alumnes amb N.E.E.• • Tractar nous casos. • • Derivació, si s'’escau, de casos a altres professionals. • • Revisió de la tasca d'’E.E. i suport. • • Vetllar per tots aquells alumnes que puguin optar a beques d'’E.E. i fer-ne la sevba tramitació. • • Encaminar l'’orientació professional dels alumnes amb N.E.E. una vegada finalitzada la seva escolaritat. • • I altres funcions que es creguin convenients. Els mestres d'’E.E. i suport fan d'’enllaç entre els mestres tutors i el representant de l'’E.A.P. Per aquest motiu totes les demandes dels tutors envers el representant de l'’E.A.P. es faran a través del mestre/a d'’E.E. o suport, per tal que aquests puguin prioritzar les necessitats i organitzar la feina. Periodicitat: la coordinació E.A.P.-mestres d'’E.E. i suport es farà setmanalment. Caldrà deixar constància escrita dels temes tractats i dels acords presos (s'’entregarà còpia a direcció per a que en tingui coneixement)

5.6.7.- Serveis socials municipals (

Assistents/es socials i Educadors/es de carrer) Coordinació entre els/les mestres d'’E.E., i suport, tutors/es i el responsable de l’E.A.P., si ho considera oportú, i els responsables dels Serveis Socials Municipals, amb la finalitat d'’intercanviar informació i estudiar la possible derivació de casos d'’alumnes amb necessitats socials (absentisme, ajuts econòmics i assitencials,...) La detecció de casos es realitzarà a treavés dels tutors/es i dels mestres d'’E.E. i suport. Els mestres d'’E.E. i suport faran d'’enllaç entre els tutors i l'’educador de carrer. Per derivar casos de necessitats socials caldrà emplenar prèviament un qüestionari. (anex 3) Periodicitat: un cop al mes. Caldrà deixar constància escrita dels temes tractats i dels acords presos (s'’entregarà còpia a direcció per a que en tingui coneixement) 45


5.6.68.- Calendari anual

ACTUACIONS • Organització de l'’aula, previsió de material. • Elaboració de la programació anual. • Revisió de casos • Repartiment de casos. • Coordinació amb: l'’E.A.P., Educador/a de carrer, Equip Psicopedagògic de Lloret, Fisioterapeuta, Tutors/es. OCTUBRE • Començament de les classes MARÇ, ABRIL • Matriculació JUNY 1a setmana • Acabament de les classes 2a i 3ª setmana • Revisió de casos i avaluació • Elaboració d'’informes • Revisió de propostes de revisió. • Coordinació amb: l'’E.A.P., Educador/a de carrer, Equip Psicopedagògic de Lloret, Fisioterapeuta, Tutors/es. 4a setmana • A- avaluar la tasca realitzada • - Rrevisió del material i previsió per al nou curs. SETEMBRE

5.6.7.- Finançament Tot el material fungible que puguin necessitar aquestes aules serà subministrat pels diferents cicles als que estiguin adscrits els/les mestres d’E.E. i suport i els alumnes als quals atenen. Cada aula d’E.E. i suport disposarà de la mateixa assignació econòmica

5.7.- Biblioteca

5.7.1.- Organització De cada llibre llegit en horari escolar o en préstec n’hauria de quedar constància per ferne valoracions. Cada nen tindrà la seva fitxa de lector que li servirà per a tota la seva escolaritat. Estaran col.locades per ordre alfabètic, on s’anotarà l’autor, el títol, l’editorial i l’avaluació. Cal que els professors i professores facin respectar les normes de biblioteca als seus alumnes i els motivin el plaer per la lectura. L’ordre és un element molt important en l’organització de la biblioteca, per això cal que tothom el conegui.

Classificació decimal del llibres de consulta 0: 1: 2: 3:

Generalitats Filosofia Religió Ciències Socials

46


4: 5: 6: 7: 8: 9:

Llenguatge Ciències Naturals Ciències Aplicades Belles Arts, Jocs, Esports Literatura Geografia i Història

Classificació específica dels llibres de literatura infantil i juvenil I0: I1: I2: I3: JN: Ic:

de 0 a 5 anys de 5 a 8 anys de 8 a 10 anys de 10 a 12 anys de 12 a 14 anys còmics

5.7.2.- Normes de funcionament 1. A la biblioteca cal estar en silenci. 2. Cada professor explicarà i vetllarà pel compliment de les normes de funcionament i informarà els seus alumnes de quins llibres són els més adients. 3. Deixar els llibres sempre al seu prestatge. Dins del prestatge es col.loquen per ordre alfabètic pel cognom de l’autor. El més petis (fins a quart) els col.locaran al seu lloc sota la supervisió del professor/a. 4. Deixar les cadires i les taules endreçades. 5. No arrossegar les cadires ni aixecar-se continuament per no molestar els companys. 6. A la biblioteca no es pot menjar. 7. Cada classe disposarà d’horari en funció de les necessitats: lectura, projectes,... 8. Es pot consultar un llibre fora de l’horari de biblioteca sempre que el seu professor/a se’n faci responsable. 9. Els nens que es queden al menjador poden fer ús de la biblioteca d’1 a 3 sempre que hi hagi una persona responsable amb ells i faci complir les normes establertes. Els alumnes que incompleixin aquestes normes realitzaran activitats significatives reparadores del dany causat. . 5.7.3.- Servei de préstec Es farà servei de préstec. Els llibres de consulta: diccionaris, enciclopèdies i revistes estan exempts de préstec. Després d’haver escollit el llibre el portaran al professor de vigilància. Les dades de sortida i entrada quedaran anotades a les fitxes de préstec dels llibre i de l’autor. Hi ha quinze dies de temps per llegir el llibre; si no han acabat de llegir-lo, presentaran el llibre i demanaran una pròrroga al professor de vigilància. En tornar el llibre sempre s’haurà d’entregar al professor que vigili. Mai es deixarà a l’armari d’on l’han tret. Cal tenir cura dels llibre. Si el llibre deixat en préstec es perd, n’hauran de comprar un de nou. Per fer préstec col.lectiu (per a tota la classe) es treuran totes les fitxes blaves dels llibres i s’ajuntaran amb la fitxa de lector del mestre/a. No es pot fer préstec del llibres que no tenen fitxa blava. 47


Qui no torni un llibre rebrà un advertiment i, de no tornar-lo n’haurà de comprar un de nou.

5.8.- Gestió econòmica La gestió econòmica d’aquesta escola es regeix per la legislació i sobre autonomia econòmica i com a òrgan dependent i consultiu del Consell Escolar. Aquest document servirà per clarificar els aspectes de la gestió econòmica que no figuren en la normativa citada. Els pressupostos generals d’escola es fan, per motius pràctics, per cursos escolars i la seva justificació al Departament d’Ensenyament per anys naturals.

5.8.1.- Objectius Aconseguiri una raecional i eficaç utilització dels recursos que es gestionen i administren en el centre. Garantir el control en el bon ús del fons públics. Reglamentar i articular tot el que es refereixi a l’elaboració dels Pressupostos Generals del Centre per capítols i partides i preveure mecanismes d’avaluació. Informar trimestralment de la gestió econòmica els diferents estaments de la Comunitat Escolar.

5.8.2.- Òrgans implicats

Consell Escolar Discutir i aprovar el projecte de pressupost. Aprovar la justificació dels ingressos i del compte de gestió econòmica i fer-ne el seguiment trimestral d’acord amb aquest procediment. Comprovar l’aplicació donada als recursos totals del centre i fer constar en acta la corresponent aprovació. Aprovar qualsevol modificació del pressupost. ComissióJunta Econòmica Composició i funcionament: Constitueixen la CJ.E. el director/a, el secretari/ària, un dos pares/mares, un professor/a i el representant municipal designats al si del Consell Escolar. Aquesta comissió es reunirà com a mínim un cop al trimestre, convocada pel president o a petició de dos membre de la comissió. Competències: 48


Proposar la distribució entre els diferents conceptes de despesa dels recursos assignats al centre. Fer el seguiment sistemàtic (supervisar, comprovar i verificar) de l’execució del pressupost i el tancament real a fi de curs i presentar informes al Consell Escolar segons la graella de capítols i partides. Fer el seguiment sistemàtic (supervisar, comprovar i verificar) el grau d’execució de la partida consignada com a material dels alumnes, així com del seu tancament final, presentant al darrer Consell del curs les partides econòmiques i/o materials que passaran a formar part de l’inventari del centre com a dotació del curs següent. Estudiar i informar el Consell Escolar sobre qualsevol modificació de l’assignació pressupostària inicial. Estudiar diferents pressupostos per a la comprar de material de cost elevat. Comprovar la relació de factures, procedència, quadrament i el seu assentament en el llibre corresponent. Realitzar altres encàrrecs fets pel Consell Escolar.

Director/a Executar els acord del Consell Escolar. Autoritzar les despeses. Ordenar els pagaments. Fer les contractacions necessàries per al manteniment, els serveis i el subministrament. Vetllar per l’adequada gestió i racionalització pressupostària. Recollir les necessitats d’escola i fer-ne relació prioritzada. Presentar al C.E. el projecte de Pressupost. Proposar al C.E. aquelles modificacions al pressupost que cregui oportunes. Sotmetre al C.E., per a la seva aprovació, la liquidació del pressupost de l’any anterior durant el primer trimestre del curs següent. Presentart al Departament d’Ensenyament la justificació dels ingressos i dels comptes de gestió aprovada pel Consell Escolar.

Secretari/ària Portar la comptabilitat dels diners que administra i gestiona l’escola. Ordenar, tenir la cura i la custòdia dels llibres i dels arxius que recullin tot el que es deriva de la gestió econòmica, com també de les actes de la Junta Econòmica on consti l’estat de comptes i les modificacions pertinents. Aixecar acta de tots els acords que es prenguin en el C.E. referents a la gestió econòmica. Elaborar el projecte de pressupost. Formular i mantenir actualitzat l’inventari general del centre. 5.8.3.- Pressupostos A l’inici de curs, l’equip directiu convocarà una reunió conjunta amb el representant municipal i de la Junta de l’A.M.P.A. per prendre compromisos sobre les necessitats del 49


centre i estudiar les aportacions que faran a l’escola i sota quin concepte se’n disposarà a fi d’aconseguir una millor eficàcia pressupostària. D’acord amb la P.G.C. la Junta Econòmica proposarà la distribució dels recursos entre els diferents conceptes pressupostaris. El secretari elaborarà l’avantprojecte de pressupost que es donarà a conèixer a la comunitat educativa. En un plaç de deu dies naturals hom podrà presentar esmenes, que seran trameses a la Junta Econòmica per al seu estudi. El director presentarà el projecte de pressupost al Consell per a la seva aprovació, que s’haurà de fer abans del quinze de novembre. La Junta Econòmica farà el seguiment del pressupost trimestralment; es presentarà al Consell per a la seva aprovació i s’informarà al Claustre. Els romanents a la fi de l’exercici seran disponibles com a saldo d’apertura del següent pressupost. El pressupost es tancarà en data trenta de juny aproximadament.

5.8.4.- Comptabilitat Es registrarà el moviment econòmic en un llibre on figurin el deu, l’haver i el saldo en cada moment i s’anotaran totes les operacions realitzades per capítols i partides, fins les compensades que no comporten ni guany ni pèrdua. Els pagaments no s’efectuaran en metàl.lic, sí a través del banc, per medi de rebut o xec anotant-se en aquest cas la data i el nombre del xec en el resguard corresponent. Les factures han de portar IVA, NIF o CIF i anar a nom de l’escola, especificant cicle, curs,... En factures sense IVA ha de constar que hi està inclòs. Han de figurar pagades. S’admetrà tiquet de caixa si hi ha indicació dels productes comprats i figuren les dades fiscals del titular. Per millor controlar els materials rebuts i les comandes efectuades cal demanar albarà, factura i rebut. Hi hauran comprovants de tots els ingressos. Els ingressos rebuts per cessió de serveis es comprovaran per rebut o relació anexa al comprovant de l’ingrés fet a la caixa en el compte d’escola.

5.8.5.- Material dels alumnes El Consell Escolar determina, durant el mes de maig, la quota que es demanarà als pares per cobir totes les despeses del curs següent. L’A.M.P.A. col.labora i controla la distribució dels llibres de text i la recepció de les quotes. Les quantitats percebudes sota el concepte de material dels nens s’ingressen al compte d’escola i es registren en el capítol d’ingressos del pressupost. Es gestionen de la mateixa manera que els diners rebuts del Departament.

50


Els romanents dels cicles en acabar el curs es poden dedicar a fer alguna adquisició comuna per a tots els alumnes. Un cop acabat l’exercici aquests diners passen a ser saldo d’apertura del pressupost del següent exercici.

5.9.- Reglament de Menjador Aquest document regula el funcionament del menjador escolar en els aspectes d’organització einterna, funcionament i disciplina. El Consell Comarcal de la Selva s’encarrega de la gestió d’aquest menjador, per prestar un servei a tota la comunitat escolar, fonamentalment als alumnes. Hi ha una Comissió de Menjador formada per membres del Consell: • El director/a o persona delegada. • 1 professor/a • El president de l’A.M.P.A. o persona delegada • 1 pare/mare Aquesta comissió té plena autonomia de funcionament en els temes específics. Les seves decisions no interferiran les tasques normals del centre i han de ser aprovades pel n’informarà al Consell Escolar. excepcions: El Consell Comarcal és el que gestiona en l’actualitat i es fa responsable d’aquest servei i a ell s’han d’a dreçar les queixes i suggeriments. En cas de variacions en la gestió l’entitat que se’n faci càrrec serà la responsable del seu funcionament. El preu del menú el fixa l’entitat gestorael Consell Comarcal i és igual per a tothom, amb les següents excepcions: Diferència de preu entre els comensals fixos i eventuals. Els alumnes becats . Cada alumne paga un rebut mensual en funció dels dies del mes. Del dia 1 al 10 d’octubre es cobrarà el mes d’octubre. Del dia 1 al 10 de novembre es cobrarà el mes de novembre menys les deduccions per faltes justificades del mes anterior i així successivament. En el cas del mes de juny, la regularització de faltes justificades es portarà a terme durant el mes de juliol. Només es bonificaran aquelles baixes que siguin justificades. Hi haurà un delegat de l’entitat gestora en el centre, anomenat per escrit i amb reflex en acta del Consell Escolar, que es cuidarà dels aspectes administratius i de recepció de queixes i suggeriments, per la qual cosa disposarà en tot moment dels impresos necessaris a tal efecte.

51


Actualment es poden atendre totes les demandes d’aquest servei, malgrat tot, si la demanda fos superior a la capacitat del menjador, serà aquesta Comissió qui regularà aquest tema tenint en compte el parer del Consell Escolar.

Descripció dels torns Els torns seran flexibles i tindran en compte el nombre d’alumnes que es queden al menjador. Funció del monitoram Cada dia cobreixen el servei de vigilància del menjador un total de 9 monitors/es contractats per l’empresa Eurest Col.lectivitats S.A. la qual té total autonomia de decisió sobre el funcionament d’aquest. La distribució dels monitors/es es donarà a principi de curs i variarà segons les necessitats. Les principals funcions dels monitors/es són: • Parar les taules dels comensals per al bon funcionament del servei. • Distribuir les safates del menjar per les taules amb la finalitat de que tothom rebi la ració estipulada i que cap nen s’hagi d’aixecar de la taula. Serveix el cap de taula. • Recollir les safates buides, un cop l’alumne cap de taula ha servit els seus companys. • Superviusar i mantenir l’ordre, silencia i hàbits de menjar. • Recollir les taules, un cop acabat el dinar, amb l’ajut dels alumnes que els toqui, tot i vigilant qur facin aquestes tasques amb unes mínimes normes: no començar a netejar mentre hi hagi companys a taula,... • Desenvolupar activitats d’animació i esbarjo. • Mantenir l’ordre i contyrol del grup assignat a cadascú. • Informar en tot moment el seu cap de l’evolució i actituds del seu grup. El cap de monitors/es, si s’escau, informarà els pares i tutors d’aquelles incidències que puguin ser del seu interès: malaltia, vòmits, mals hàbits, mal comportament,... Utilitzant a tal efecte el full d’incidències que s’adjunta. Específiques: Les funcions específiques dels monitors/es del primer torn són 12 hores: • Monitor A: Se’n cuida dels alumnes de P3 que si bé comencen a menjar a la seva aula s’incorporen de forma paulatina i progressiva al menjador. • Monitors B i C: Recullen la resta de pàrvuls P4 i P5. Faran la fila agaftats de la bata i aniran així fins al pati dels grans. A més a més vigilaran que entrin ordenadament al menjador, de petits a grans. El monitor C romandrà a la zona dels WC per supervisar que entrin en ordrei es rentin les mans abans d’anar cap a la taula. • Monitor D: s’encarregarà dels alumnes de 1r i 6è nivells. • Monitor E. És el monitor encarregat del desdoblament dels dos torns. Serà dins dels menjador i vigilarà que s’asseguin bé. Farà atenció als llocs buits i farà asseure-hi els que no tenen plat. Quan tothom és al seu lloc, es farà silenci i es dirà BON PROFIT, moment en el qual els alumnes poden començar a dinar. En cas de faltar o sobrar algun plat, tornaran a fer el recompte.

52


Mentre els nens dinen, els cinc monitors/es es repartiran el menjador en cinc zones de supervisió. Aquestes zones seran sempre les mateixes. Els aspectes principals a controlar són: 1. Que els alumnes mengin amb correcció i s’atenguin les intruccions que se’ls dóna. 2. Que els encarregats del servei de taula (cap de taula) ho facin correctament. En cap moment es pot aixecar ningú de la seva taula. Els alumnes cap de taula seran els únics que es podran dirigir als monitors/es en demanda d’ajut i ho faran aixecant el braç i sense cridar. Horari Considerem que cada torn de menjar ha de ser d’una hora. El nen que no hagi menjat en aquest temps tampoc ho farà per molt que se’l retingui al menjador. Per tant, quan s’hagi acabat el torn, tots els nens sortiran del menjador per dirigir-se al pati. Es prendrà nota dels nens que no hagin acabat el seu menjar per tal de reflectir-ho al full d’incidències i poder-ho comunicar als pares en l’informe trimestral d’avaluació. L’horari del primer torn serà de 12,15 a 13,30 i del segon de 13,45 a 14,30. Els alumnes que col.laboren voluntàriament pararan les taules del segon torn. Els comensal més petits (P3, P4 i P5) s’agruparan en taules per a ells sols. Mentre el 2n torn dini, els quatre monitors que són al pati, es reparteixen les zones de vigilància per controlar millor els alumnes. En tot moment el monitor/a ha de tenir a la vista TOT el seu grup, ja que tenen marcades les seves àrees d’esbarjo. Els alumnes de P3, el monitor/a se’ls emportarà a fer la migdiada. Dels alumnes de P4 i P5 se n’encarrega el monitor B. Els dos monitors/es restants faran dos punts de vigilància: Monitor C: zona de lavabos, pati interior cobert i entrada principal. Monitor D: pistes de bàsquet i futbol. Monitor E. Restarà dins del menjador amb el 2n torn i a més a estones vigilarà i supervisarà els altres monitors que realitzin la seva tasca correctament. Les funcions específiques dels monitors del 2n torn són: A les 12 hores, el monitor F farà el préstec del material per jugar al pati. Els monitors restants (G, H i I) faran la vigilància de les diverses zones que tenen assignades, fins que surtin els monitors del 1r torn. Quan les taules del 2n torn siguin parades el monitor F tocarà la sirena i vigilarà la zona dels lavabos, controlant que tothom es renta les mans i entra ordenadament al menjador. Els altres tres monitors (G, H i I) restaran a la pista coberta controlant que es facin les files i l’entrada al menjador correctament. El procés serà idèntic al primer torn i els objectius també. Quan s’hagi acabat el dinar, els monitor sortirà amb els alumnes per continuar la vigilància. L’hora d’acabament del 2n torn són les 14,30. En aquest moment un monitor (H) començarà a recollir el material deixat anteriorment. De les 14,30 a les 15 hores el 9 monitors vigilaran el seu grup corresponent al pati. Trimestralment cada monitor farà un informe dels alumnes del seu grup, adreçat als seus pares, on farà constar aspectes de comportament, actituds i hàbits tant dins del menjador com en el temps d’esbarjo, destacant aquells aspectes a millorar. Els monitors/es informaran els pares en el mateix dia i mitjançant nota escrita que entregaran al tutor/a del curs corresponent, d’aquelles incidències que tinguin a veure amb possibles malalties o canvis físics anormals, com poden ser vòmits, mal de panxa, diarreres,... perquè la família pugui prendre les mesures adients. En aquest aspecte es tindrà especial vigilància pel que fa als nens/es de pàrvuls. 53


Els monitors endreçaran a la farmaciola que hi ha al menjador els medicaments que hagin de prendre els nens a l’hora de dinar. Els pares dels nens que hagin de prendre un medicament hauran d’omplir i signar un full d’autorització segons model establert. Igualment caldrà autorització escrita, bé d’un facultatiu o dels pares, quan un nen no pugui consumir, temporalment, algun aliment. No es tindran en compte altres motius de tipus religiós, filosòfics,... Caldrà un justificant mèdic en les faltes d’assistència per malaltia que s’haurà de presentar a l’Administrador del Consell Comarcal, en cas contrari no es descomptarà el menú. No es contemplen altres motius d’absència que justifiquin el descompte del preu del menú. A la farmaciola abans esmentada, també hi haurà material suficient per atendre les contingències de petites ferides. En casos de ferides o lesions més importants, un dels monitors acompanyarà el nen fins al servei d’urgències, mentre un altre intenta posar-se amb contacte amb els pares a fi d’informar-los. Si això no fos possible, s’informarà per escrit el tutor/a corresponent per tal que la informació arribi als pares.

excepcionsepcions: 6.- CONEIXEMENT, COMPLIMENT I REVISIÓ DEL P.E.C. i R.R.I El Projecte Educatiu de Centre i el Reglament de Règim Intern es revisaran cada tres anys, o sempre que un terç del membres del Consell ho proposin i presentin una o diverses esmenes. L’Equip Directiu establirà a principi de curs el calendari. Les esmenes s’hauran d’aprovar per dues terceres parts del Consell Escolar.

Aquest Reglament de Règim Intern s’ha actualitzat el dia 18 de febrer de 2002 amb els darrers documents aprovats.......................

54

Projecte educatiu  

Projecte educatiu del Ceip Pompeu Fabra, de Lloret de Mar

Advertisement