Issuu on Google+

Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 2008

Annals d’Urologia Any 2008-4 N.27 ÒRGAN OFICIAL DE DIFUSIÓ DE LA SCU

1

Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 2008


Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 2008

Editorial BALANÇ ANUAL Benvolguts,

Desprès d’un any de feina, puc dir que em sento molt content pel caire que va agafant la nova revista. En aquest darrers mesos, hem rebut molts articles dels residents dels Hospitals. I això m’alegra per 2 motius: pels responsables de docència que s’han compromès plenament amb l’associació i als residents, els principals protagonistes del èxit de la revista. Us animo a continuar així! Un altre pas endavant serà la publicació d’una revista en paper que fins ara era pràcticament impossible degut a la falta d’articles originals i manca de pressupost. Aquest numero inclourà tots articles originals presentats durant l’any 2008 i les comunicacions premiades al Simposi En fi, crec que ha estat un molt bon any per Annals i estic segur que anem per bon camí. Res mes, només desitjar-vos a tots un Bon Nadal i feliç 2009.

Antoni Pont Co-director d’Annals ,

2

Societat Catalana d’Urologia PRESIDENT

Dr. Joaquim Ristol i Pont

VICE-PRESIDENT 1ER

Dr. Lluis Gausa i Gascón

VICE-PRESIDENT 2ON

Dr. Joan Areal i Calama

SECRETARI

Dr. Enric Trilla Herrera

TRESORER

Dr. Miquel Puyol Pallás

VOCAL BARCELONA 1ER

Dr. Miguel Angel López Pacios

VOCAL BARCELONA 2ON

Dr. Josep Ma. Caballero Giné

VOCAL TARRAGONA

Dr. Manel Prados Saavedra

VOCAL LLEIDA

Dr. Joan Ramon Bordalba Gómez

VOCAL GIRONA

Dr. Ramon Domingo i Farrerons

VOCAL DE RESIDENTS

Dra. Esther Gómez Lanza

VOCAL D’ACTIVITATS PROFESSIONALS

Dr. Josep Pagà i Carbonell

VOCAL D’ACTIVITATS CIENTÍFIQUES

Dr. Josep Segarra i Tomás

Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 20088

CODIRECCIÓ ANNALS D’UROLOGIA

Dr. Antoni Pont i Salvadó Dr. Carles Pellicé i Vilalta

COMITÉ CIENTÍFIC

Josep Segarra Maria José Ribal Glòria Nohales Joan Palou Josep Comet

DISSENY I PAGINACIÓ

Dr. Antoni Pont i Salvadó Eli Sainz SIAM (Salut i aplicacions multimedia)


Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 2008

Sumari

ARTICLES ACTUALITZACIONS BREUS EN CÀNCER DE PRÒSTATA II

JSalvador Esquena. Unitat d’Urologia Oncològica. Servei d’Urologia. Fundació Puigvert. Barcelona. Catalunya. DOBLE TUMOR TESTICULAR (95% YOLK SAC I 5% SEMINOMA PUR) EN UNA MATEIXA PEÇA D’ORQUIECTOMIA

Carles Pellicé i Vilalta. Pràctica Privada: Clinica de Nostra Senyora del Remei Barcelona.

ASSOCIACIÓ DE TOLTERODINA D’ALLIBERAMENT PERLLONGAT A LA ANALGÈSIA HABITUAL PER A REDUIR LA MORBIDITAT ASSOCIADA AL POSTOPERATORI IMMEDIAT EN LA CIRURGIA OBERTA DE LA HIPERPLASIA BENIGNA DE PRÒSTATA

Benages Pàmies. Servei d’urologia de l’Hospital de sant Pau i Santa Tecla. (Tarragona).

XIII SIMPOSI DE LA SOCIETAT CATALANA D’UROLOGIA. TARRAGONA, SETEMBRE DE 2008. COMUNICACIONS ORALS. PREDICCIÓ DE L’AFECTACIÓ UNI-BILATERAL EN LA PEÇA DE PROSTATECTOMIA RADICAL. IMPLICACIÓ EN LA PRESERVACIÓ DELS FEIXOS NEUROVASCULARS

C. Raventós Busquets. Hospital Vall d’Hebron

3

PROSTATECTOMIA RADICAL PERINEAL, MATEIXOS RESULTATS ONCOLÒGICS I FUNCIONALS EN LA NOSTRA SÈRIE

Ruiz- Domínguez. Hospital Germans Trias I Pujol

CRIOTERAPIA Y PROSTATECTOMÍA RADICAL EN CÁNCER DE PRÓSTATA LOCALIZADO

H. Ascaso. Fundació Puigvert

DOSIS MÍNIMA ADAPTADA DE RADIOTERAPIA EXTERNA 3D CONFORMADA EN FUNCIÓN DEL GRUPO DE RIESGO EN PACIENTES CON CÁNCER DE PRÓSTATA LOCALIZADO

I. Henriquez Lopez. Hospital Universitario Sant Joan, Reus. Oncologia Radioterapia. Servicio de Urologia

ESTUDI SOBRE L’ASSOCIACIÓ ENTRE EL TAMANY PROSTÀTIC I FACTORS PRONÒSTICS DE LA BIÒPSIA TRANSRECTAL.

R. Boix Orri. HUGTIP

EL CÁNCER DE PRÓSTATA DIAGNOSTICADO POR UN ESQUEMA DE BIOPSIA EXTENSIVA ES CLINICAMENTE RELEVANTE

Maialen del Canto. Servicio de Urologia. Servicio de Radiodiagnóstico*. Hospital del Mar. Barcelona. EXPRESIÓN IMMUNOHISTOQUÍMICA DE PTOV1 COMO PREDICTOR DE CÁNCER EN PACIENTES CON PIN DE ALTO GRADO AISLADO EN LA BIOPSIA PROSTÁTICA

Ballesteros CF. Hospital Vall d’Hebron

INFLUÈNCIA DEL VOLUM PROSTÀTIC EN EL GRAU TUMORAL: UN ARTEFACTE DERIVAT DE LA BIÒPSIA O UNA REALITAT.

Mir C. Servei Urologia. Hospital Vall d’Hebron. Universitat Autònoma Barcelona PROSTATECTOMIA RADICAL LAPAROSCÒPICA EN HOSPITAL GENERAL. SÈRIE INICIAL.

M. Crego. Hospital General de Granollers

Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 2008


Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 2008

Article de Revisió/Actualització ACTUALITZACIONS BREUS EN CÀNCER DE PRÒSTATA II JSalvador Esquena, Joan Palou Redorta, Jordi Huguet Pérez, Oscar Rodríguez-Faba, Humberto Villavicencio Mavrich. Unitat d’Urologia Oncològica. Servei d’Urologia. Fundació Puigvert. Barcelona. Catalunya.

RESUM:

Es presenten 5 noves breus revisions bibliogràfiques sobre temes controvertits en càncer de pròstata, exposant una actualització de totes les qüestions proposades.

Es presenten 5 noves breus revisions bibliogràfiques sobre temes actuals i controvertits en càncer de pròstata després d’una recerca a la base de dades Medline. El criteri de selecció d’articles incloïa un mínim nivell d’evidència científica IIa, destacant alguna referència puntual amb evidencia IV. Amb aquesta revisió es realitza una actualització de totes les qüestions proposades. . Radioteràpia i hormonoteràpia al càncer de pròstata d’alt risc.

4

1. RADIOTERÀPIA I HORMONOTERÀPIA AL CÀNCER DE PRÒSTATA D’ALT RISC.

Des de fa molts anys, la hormonoteràpia (HT) fou afegida al tractament amb radiació en un intent de modificar els resultats obtinguts en pacients amb càncer de pròstata en estadi C (T3) 1, basant-se en que aquests pacients presentaven resultats inferiors comparats amb els càncers irradiats en estadis inicials. A més, aquests tumors T3 presentaven gran volum, i la HT permetia reduir massa tumoral, afavorint l’aplicació de la radioteràpia (RT) posterior 2. Al principi de la dècada dels ’80, alguns estudis mostraren resultats esperançadors usant aquest doble tractament en aquest grup de pacients, mostrant una milloria estadísticament significativa del control local als 5 anys i de la mortalitat causa-específica, comparat amb els grups tractats només amb radiació. Aquests foren els primers estudis realitzats de forma rigorosa que revelaven un important i mesurable benefici amb l’addició del tractament hormonal a la RT en pacients amb càncer de pròstata d’alt risc 2,3. A més, un estudi recent ha demostrat una disminució significativa de la incidència de metàstasis a distància, i per primera vegada a la literatura, una milloria significativa de la supervivència global, amb aquest tractament combinat 4. Quan a la durada

del bloqueig hormonal, encara que els resultats d’aquests estudis suggereixen que una pauta llarga seria beneficiosa per al control de la malaltia , cal tenir molt en compte la morbiditat associada a la supressió androgènica, sobretot si considerem l’edat avançada d’aquests pacients. Alguns autors apostarien per mantenir un tractament perllongat en pacients seleccionats d’alt risc, sobretot amb altes puntuacions a l’escala de Gleason (7 a 10) 5 , que conduiria a una milloria del control regional de grans tumors, o d’aquells d’alt risc, amb elevat potencial d’extensió extraprostàtica. No obstant, encara que s’han demostrat diferències en el control clínic i bioquímic de la malaltia, no ha quedat demostrada una avantatge a la supervivència global del tractament hormonal usant una pauta llarga versus una pauta curta (habitualment major o menor de 3 anys) 5.

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA 1. Del Regato J. Radiotherapy for carcinoma of the prostate. A report from the Committee for the Cooperative Study of Radiotherapy for Carcinoma of the Prostate. Colorado Springs. Colo: Penrose Cancer Hospital, 1968. 2. Green N, Bodner H, Broth E et al. Improved control of bulky prostate carcinoma with sequential estrogen and radiation therapy. Int J Radiat Oncol Biol Phys. Jul;10(7):971-6. 1984 3. Mukamel E, Servadio C, Lurie H. Combined external radiotherapy and hormonal therapy for localized carcinoma of the prostate. Prostate.;4(3):283-7. 1983 4. Bolla M, Collette L, Blank L et al. Long-term results with immediate androgen suppression and external irradiation in patients with locally advanced prostate cancer (an EORTC study): a phase III randomised trial. Lancet. Jul 13;360(9327):103-6. 2002 5. Horwitz EM, Winter K, Hanks GE, et al. Subset analysis of RTOG 85-31 and 86-10 indicates an advantage for long-term vs. short-term adjuvant hormones for patients with locally advanced nonmetastatic prostate cancer treated with radiation therapy. Int J Radiat Oncol Biol Phys. Mar 15;49(4):947-56. 2001

Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 20088

2.RESULTATS I COMPLICACIONS DE LA BRAQUITERÀPIA ALS TUMORS D’ALT RISC.

El candidat ideal per a monoteràpia amb braquiteràpia (BQT) coincidiria amb el de prostatectomia radical, seria aquell amb alta probabilitat de malaltia confinada a la pròstata 1. Per aquesta raó, aquells pacients amb un càncer de pròstata d’alt risc, però sense signes aparents d’afectació extraprostàtica, requeriran un tractament addicional si opten per la BQT (hormonoteràpia, radioteràpia externa o ambdues). En pacients que han rebut BQT, sigui amb Paladi 103 o Iode 125, un estudi mostrà un major control local quan els pacients eren tractats, a més, amb 6 mesos de supressió androgènica, disminuint la taxa de biòpsies positives als 2 anys de seguiment, al comparar-los amb els pacients que només s’havien tracta amb implants 2. Un altre grup demostrà que només els pacients d’alt risc es beneficien de l’addició de supressió androgènica, y que les taxes de control local als pacients de baix risc tractats només amb implants no són diferents d’aquells tractats amb implants més supressió 3. Recentment, la BQT d’alta dosi s’ha postulat com una alternativa molt valida en tumors de risc mig i alt, sobretot en puntuacions de Gleason superior a 8, amb excel•lents resultats a llarg termini. Quan a les complicacions de la BQT als tumors d’alt risc, no difereixen de les habituals amb la tècnica usada en candidats ideals (retenció urinària, símptomes irritatius miccionals, estenosis, incontinència, proctitis, disfunció erèctil), encara que l’ús de dosis majors, en un interval de tractament més curt, como el que s’usa en BQT d’alta dosi, pugui fer augmentar la incidència d’aquestes complicacions 6,7.


Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 2008

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA 1. Partin AW, Kattan MW, Subong EN, Walsh PC, et al. Combination of prostate-specific antigen, clinical stage, and Gleason score to predict pathological stage of localized prostate cancer. A multi-institutional update. JAMA. May 14;277(18):1445-51. 1997 2. Stone NN et al. Biopsy results after real-time ultrasound-guided transperineal implants for stage T1-T2 prostate cancer. J Endourol;14:375-380. 2000 4. Demanes DJ, Rodriguez RR, Altieri GA. High dose rate prostate brachytherapy: the California Endocurietherapy (CET) method. Radiother Oncol. Dec;57(3):289-96. 2000 5. Martinez AA, Kestin LL, Stromberg JS, Gonzalez JA, et al. Interim report of image-guided conformal high-dose-rate brachytherapy for patients with unfavorable prostate cancer: the William Beaumont phase II dose-escalating trial. Int J Radiat Oncol Biol Phys. May 1;47(2):343-52. 2000 6. Terk MD, Stock RG, Stone NN. Identification of patients at increased risk for prolonged urinary retention following radioactive seed implantation of the prostate. J Urol. Oct;160(4):1379-82. 1998 7. Gelblum DY, Potters L, Ashley R, Waldbaum R et al.Urinary morbidity following ultrasound-guided transperineal prostate seed implantation. Int J Radiat Oncol Biol Phys. Aug 1;45(1):5967. 1999

3. L’ÚS DELS BIFOSFONATS EN EL TRACTAMENT DELS TUMORS HORMONOREFRACTARIS TRACTATS AMB HORMONOTERÀPIA.

Els bifosfonats redueixen el turn-over ossi per inhibició osteoclàstica 1, i a més, poden actuar inhibint l’osteòlisi mitjançada per les cèls. prostàtiques metastàtiques implantades a l’os, induint la seva apoptosi 2-4. La tercera generació de bifosfonats, entre els quals destaca el més potent, l’àcid zoledrònic, desenvolupa un paper important en el maneig del pacient amb metàstasis òssies de càncer de pròstata, disminuint clarament la morbiditat esquelètica. En varis estudis s’observa que a dosis de 4 mg d’àcid zoledrònic cada 3/4 setmanes en pacients sense alteració de la funció renal, la ràtio risc/benefici és acceptable en pacients amb càncer de pròstata hormonorefractari metastàtic ossi amb una reducció destacable del número d’events ossis comparat amb el grup placebo 5,6.

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA 1. Fleisch H. Bisphosphonates: mechanisms of action. Endocr Rev. Feb;19(1):80-100. 1998 2. Nemoto R, Kanoh S, Koiso K, Harada M. Establishment of a model to evaluate inhibition of bone resorption induced by human prostate cancer cells in nude mice. J Urol. Oct;140(4):875-9. 1988 3. Pollard M, Luckert PH. Effects of dichloromethylene diphosphonate on the osteolytic and osteoplastic effects of rat prostate adenocarcinoma cells. J Natl Cancer Inst. Nov;75(5):949-54. 1985 4. Pollard M, Luckert PH. The beneficial effects of diphosphonate

and piroxicam on the osteolytic and metastatic spread of rat prostate carcinoma cells. Prostate.;8(1):81-6. 1986 5. Saad F, Gleason DM, Murray R, Tchekmedyian S, et al. Zoledronic Acid Prostate Cancer Study Group. Long-term efficacy of zoledronic acid for the prevention of skeletal complications in patients with metastatic hormone-refractory prostate cancer.J Natl Cancer Inst. Jun 2;96(11):879-82. 2004 6. Saad et al. Zoledronic acid is well tolerated for up to 24 months and significantly reduces skeletal complications in patients with advanced prostate cancer metastasic to the bone. Presented at: American Urological Association Anual Meeting 2003 [abstract 1472]

4. HORMONOTERÀPIA AMB ANÀLEGS LHRH VERSUS MONOTERÀPIA AMB ANTIANDRÒGENS.

Actualment els anàlegs LHRH s’han convertit en el tractament hormonal estàndard del càncer de pròstata metastàtic 1,2,6. Encara que alguns autors han apostat per l’ús de la monoteràpia amb antiandrògens, disposem de l’evidència científica suficient per no recomanar l’ús de bicalutamida com a tractament únic en pacients metastàtics, al demostrarse clarament inferior, en termes de supervivència, a la castració amb anàlegs 3-6. La monoterapia amb altres antiandrògens, com flutamida o acetat de ciproterona, també ha esta revisada, però els estudis realitzats són molt limitats i tampoc permeten recomanar-los com a monoteràpia en metastàtics. 6,7

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA 1. Oefelein MG, Resnick MI. Effective testosterone suppression for patients with prostate cancer: is there a best castration? Urology. Aug;62(2):207-13. 2003 2. Iversen P; Early Prostate Cancer Programme Investigators. The third analysis of the bicalutamide Early Prostate Cancer programme. BJU Int. Mar;97(3):438-9. 2006 3. Iversen P, Johansson JE, Lodding P, Lukkarinen O, Lundmo P, Klarskov P et al.; Scandinavian Prostatic Cancer Group. Bicalutamide (150 mg) versus placebo as immediate therapy alone or as adjuvant to therapy with curative intent for early nonmetastatic prostate cancer: 5.3-year median followup from the Scandinavian Prostate Cancer Group Study Number 6. J Urol. Nov;172(5 Pt 1):1871-6. 2004 4. Wirth MP, See WA, McLeod DG, Iversen P, Morris T, Carroll K; Casodex Early Prostate Cancer Trialists’ Group. Bicalutamide 150 mg in addition to standard care in patients with localized or locally advanced prostate cancer: results from the second analysis of the early prostate cancer program at median followup of 5.4 years. J Urol. Nov;172(5 Pt 1):1865-70. 2004 5. Tyrrell CJ, Denis L, Newling D, Soloway M, Channer K, Cockshott ID. Casodex 10-200 mg daily, used as monotherapy for the treatment of patients with advanced prostate cancer. An overview of the efficacy, tolerability and pharmacokinetics from three phase II dose-ranging studies. Casodex Study Group. Eur Urol.;33(1):39-53. 1998 6. Aus G, Abbou CC, Bolla M, et al. EAU guidelines on prostate cancer. Update 2007 7. Schroder FH, Whelan P, de Reijke TM, et al.

5. MANIPULACIÓ HORMONAL EN TUMORS HORMONOSENSIBLES I QUIMIOTERÀPIA. PAPER DE LA QUIMIOTERÀPIA NEOADJUVANT I ADJUVANT.

L’ús de la quimioteràpia en pacients amb càncer de pròstata d’alt risc després d’un tractament local o d’una recidiva bioquímica és una àrea molt activa de la investigació clínica actual. A l’any 2004 i per primera vegada en càncer de pròstata, es demostrà que un citotòxic de la família dels taxans (docetaxel) augmentava la supervivència en càncer hormonorefractari 1,2. Múltiples assajos clínics de quimioteràpia neo o adjuvant s’han realitzat o estan en curs (amb mitoxantrone/prednisona, o amb paclitaxel, etopòsid i estramustina). A més, actualment estan en marxa assajos amb docetaxel adjuvant en pacients d’alt risc després de la prostatectomia radical 4 . Però la gran limitació de tots els estudis de quimioteràpia adjuvant és que requereixen una gran població de pacients amb un seguiment molt llarg per provar la seva eficàcia, a més d’un elevat cost econòmic. No obstant, la inclusió de pacients en aquests assajos has de ser una prioritat per establir unes bases d’informació crítica sobre aquest tema. Per altra banda, l’ús de quimioteràpia neoadjuvant podria disminuir l’estadi dels tumors localment avançats i reduir la taxa de recurrències després de teràpies locals radicals mitjançant el tractament de les micrometàstasis indetectables. En estudis previs, la neoadjuvància amb bloqueig hormonal abans de la cirurgia radical demostrà que no augmentava la supervivència lliure de malaltia als 5 anys malgrat disminuir significativament la taxa de marges positius 5. Però donat que fins avui cap estudi ha demostrat que l’ús de quimioteràpia neo o adjuvant a la cirurgia en càncer de pròstata augmenti la supervivència, el seu ús continua sent investigacional, i no s’ha de realitzar fora d’assajos clínics controlats.

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA 1. Petrylak DP, Tangen CM, Hussain MH et al. Docetaxel and estramustine compared with mitoxantrone and prednisone for advanced refractory prostate cancer. N Engl J Med; 351:1513–20, 2004 2. Tannock IF, de Wit R, Berry WR et al. Docetaxel plus prednisone or mitoxantrone plus prednisone for advanced prostate cancer. N Engl J Med; 351: 1502–12, 2004 3. Skinner EC, Glode LM. High-risk localized prostate cancer: primary surgery and adjuvant therapy. Urol Oncol;21: 219–27, 2003 4. Nakabayashi M, Oh WK.Chemotherapy for high-risk localized prostate cancer. BJU Int. Apr;97(4):679-83. 2006 5. Soloway MS, Pareek K, Sharifi R et al. Neoadjuvant androgen ablation before radical prostatectomy in cT2bNxMo prostate cancer: 5-year results. J Urol; 167: 112–6, 2002

Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 2008

5


Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 2008

DOBLE TUMOR TESTICULAR (95% YOLK SAC I 5% SEMINOMA PUR) EN UNA MATEIXA PEÇA D’ORQUIECTOMIA Carles Pellicé i Vilalta (1); Jesús Pinzón Guerrero (1) i Jaume Casalots i Serramià (2) 1) Uròlogues 2) Patòleg

RESUM:

Resten aportats tot un seguit de comentaris i la iconografia demostrativa del cas d’un tumor testicular mixta en un adult. Baró diagnosticat, tractat i controlat, als sis anys, d’un tumor gonadal. Donat el grau i l’estadiatge en bastà amb una “Orquiectomia Radical Oncològica”, com està protocol•litzat en aquests casos, en el control de la malaltia tumoral. Hom emet una sèrie de consideracions generals a prop dels tumors testiculars (TT) i en concret dels tumors del sac vitel•lí (TSV)-

INTRODUCCIÓ:

6

Els TT son ben poc freqüents: 1-1,5% / 1 x 100.000 barons i any / 0,4% de mortalitat (1-3). El 90-93% en seran TT germinals y un 58% TT no germinals (1-3). No es atípica una presentació amb mes d’una soca tumoral o la bilateralitat, sincrònica o metacrònica (1-3). Tant la seva metòdica d’estudi, com la dels seus controls post-quirúrgics estan sobradament consensuats i protocol•litzats: .- Anamnesis dirigida

.- Polida exploració física .- Ecografia (US) escrotal bilateral .- Actualment ja va prenent el seu predicament la RNM escrotal .- TAC tòraco-abdominal d’alta definició .- Determinació de marcadors tumorals (MCT) Al davant d’un TT hom individualitzarà els tractaments. Aquests es basen, inicialment, amb una “ORQUIECTOMIA RADICAL ONCOLÒGICA” i segons en siguin les soques tumorals i l’estadiatge serà complementable amb pautes adjuvants (Poliquimioteràpia i/o radioteràpia i/o limfadectomies mes o menys ampliades). Actualment i encara d’haver millorat en molt el seu pronòstic hom obliga a un prudent, periòdic i llarg seguiment en règim ambulatori dels casos.

OBSERVACIO CLÍNICA:

COMENTARIS:

Els TSV tenen altres sinonímies, així també se’ls NOTA: Aquest redactat correspon a un cas clínic aportat al congres anual de la “Societat Catalana coneix com a: Yolk sac tumor, tumor del sinus endodèrmic, orquioblastoma, carcinoma embrionari d’Urologia”, celebrat a Salou al 2003. infantil o adenocarcinoma testicular de cèl•lules Pacient de 41 anys sense manifestar cap an- clares (2-18). tecedent d’interès patològic que sol•licità atenció Recentment aquest autor (CPiV et als: 2004 / per sensació de massa intra-escrotal dreta. 4 – TAULA I) ha realitzat unes revisions sobre el .- EXPLORACIÓ FÍSICA: Massa pètria i amb una tema, aportant unes referències a l’Estat Espanyol molt dolenta delimitació gonadal dreta (Exacta- entre el 1991 y el 2005. Restant citats 15 casos de ment igual com si es tractés d’un “còdol de riu” “TSV purs” y 10 casos de “TSV mixtes”. Es comenta intra-escrotal) amb la normalitat en el contingut i destaca la cita de Reig et als del 1995 (10 casos de TSV d’afectació pediàtrica en el període 1970de la totalitat de la bossa esquerra. .- US ESCROTAL: Massa heterogènia intra-escro- 1994 / 5). tal dreta i normalitat ecogràfica esquerra (Fig.: 1 Els TSV corresponen al 2,4% dels TT, 3% dels TT i 2). germinals i al 6% des TT no seminomatosos (4,6.- TAC TORACO-ABDOMINAL D’ALTA DEFINICIÓ: 10). Res a destacar. .- ESTUDI DE MCT: Tan sols fer l’esmena a una Procedeixen d’estructures vitel•lines extraemfranca elevació en l’alfa-feto-proteína (AFP: 1572 brionàries. Els hi es característic l’elevació en la / máx. 7). .- TRACTAMENT: Orientada como una neoplàsia AFP (2-18), aspecte aquest mes propi del “patró gonadal maligna fou programada per una or- hepatoide” (3). Un detall a considerar es que no quiectomia radical oncològica dreta. Alta de clíni- sempre en les recidives o progressions tumorals te ca a les 24 hores, sense cap incidència digna de perquè haver una elevació en la AFP si de inici la tingué (2 i 12). Pot haver expressió per la fosfatasa menció (CPiV & JPG). .- DICTAMEN: Tumor didimari mixta (95% TSV i alcalina placentària, la vimentina i les citoqueratines (2, 3, 5 i 12). 5% seminoma clàssic) (Fig.: 3 – 6) (JCiS) .- ESTADIATGE: pT1 N0 M0 Propis de la infantesa (Presentació generalment .- EVOLUCIÓ: AFP normalitzada als 60 dies (3,06) i després de tres determinacions. Segueix controls sota formes “pures” / 60-70%) (2, 5, 10,12-15) i ambulatoris als sis anys de la intervenció sense no necessariament associables a las criptorquídies tractament adjuvant i sense l’evidència de reci- (3). En l’adult, sols presentació del 1,5% de formes diva, ni metàstasis (MCT, TAC y US de la gònada “pures” (2,7-9 i 16). Les cites revisades donen un millor pronòstic a les adelfa). formes pediàtriques (80% en estadi I) (5 i 16). No hi ha acord entre els autors consultats de si la presència de un tumor mixta associat a un TSV te perquè tenir pitjor pronòstic (5 i 16).

Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 20088


Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 2008

BIBLIOGRAFIA: Macroscòpicament presenten una superfície llisa, blanquinosa, lobulada i homogènia, amb la presència de quists mucoides amb hemorràgies i necrosis (2-6, 12 i 16). Resten descrits 11 patrons, proba de una gran capacitat i potencialitat per optar per diferenciacions varies y complexes (3, 12, 16 i 17). No sempre presenten al estudi microscòpic els nomenats cossos de Schiller-Duval (5) (La seva absència no exclou el diagnòstic de TSV / 2, 4, 10 i 16). Metastatitzen (5 i 18) generalment por via hematògena cap al pulmó (20%) i per via limfàtica als ganglis retroperitonials (5%). En estadi I, bastarà con una orquiectomia radical oncològica. Però es obligat un sistemàtic i llarg control ambulatori (2-18). De la revisió bibliogràfica practicada (4 – TAULA I) es desprèn que son poc sensibles a la quimio-radioteràpia (5 i 13) i resta encara en controvèrsia assaciar limfadenectomíes en estadis avançats (5 i 8).

1.- ROMERO,F.; SAENZ,A.; GIL,M. et als: Epidemiología de los tumores testiculares. In: EPIDEMIOLOGIA DESCRIPTIVA Y ANALITICA EN ONCOLOGIA UROLOGICA (OTERO / FERNANDEZ / GIL). Tema Monográfico al LXIII Congreso Nacional de la Asociación Española de Urología / AEU;Cádiz: 1998. (Cap.6 / pp. 95-101) 2.- ALGABA,F.; Claves morfológicas para la interpretación de la biología de los tumores germinales del testículo. Arch.Esp. Urol. 2001; 53:407-421 3.- MARTIN,R.; NISTAL,M. y SANTAMARIA,L.: Neoplasias testiculares Clasificación y anatomía patológica (I). Urol. Integr.Invest. 2002; 7:309-324 4.- PELLICE,C. (Jr): Tumors testiculars del tipus “Yolk sac”. Sucinta revisió de la literatura urològica i d’autors de l’Estat Espanyol (Període: 1991- 2003). Urologia i Comarques 2004; 19:17-18 5.- REIG,C.; GARCIA,F.; DOMINGUEZ,C. et als: Tumor del saco vitelino testicular en el niño. Evolución y tratamiento. Actas Urol.Esp. 1995; 19:59-63 6. - SIRACUSA,F.; DI PACE,MR.; CATALIOTTI,F. et als: Testicular tumors in childhood. A national report. Ped.Surg.Intern. 1993; 8:244-247 7. - KHAN,AR.: Yolk sac tumor of the testis J.Pract. 1997; 4:182-185 8.- GIGLIO,M.; STUBINSKI,R.; CAMPODONICO,F. et als: Adult testicular pur yolk sac . Urol.Intern. 2001;67:94-96

9. -ROSS,JH.; RYBICKI,L.; KAY,R. et als: Clinical behaviour and a contemporary management algorithm for prepuberal testis tumors: A summary of the prepuberal testis registry. J.Urol. 2002; 168:1675-1679 10. -POHL,HG.; SHUKLA,AR.; METCALFP.,PD. et als: Prepuberal testis tumors: Actual prevalence rate histological types. J.Urol. 2004; 172:2370-2372 11.- BREWER,JA. and TANK,ES.: Yolk sac tumors and alphafetoprotein in firt year of life. Urology 1993; 42:79-80 12.- OJEA,A.; NOGUEIRA,J.; FIGUREIREDO,L. et als: Tumor del saco vitelino (Yolk sac carcinoma). Actas Urol.Esp. 1991; 15:487-489 13. - CONNOLLY,JA. and GLEARHART,JP.: Manegenemt of yolk sac tumors in children. Urol.Clin.N.Amer. 1993;20:7-14 14.- COX,L.; DONALD,JC.; MACHIN,GA. et als: Intraabdominal testis with yolk sac tumor in a 2 years old child J.Pediat.Surg. 1988; 23:775-776 15. - HUANG,A. et PALMER,LS.: The evaluation of testicular masses in prepuberal boys Child.H.Quarterely 1998; 9:63-66 16.- MONTSERRAT,V.; LOPEZ,E.; GARIJO,G. et als : Tumor testicular del saco vitelino (Yolk sac) puro en el adulto. A propósito de un caso. Actas Urol.Esp. 1996; 20:659-661 17.- HORIE,Y. and KATO,M.: Hepatoid variant of yolk sac tumor of the testis Pathol.Intern. 2000; 50:754-758 18.- LEE,JK.; KIM,SH.; KIM,IY. et als: Metastatic spinal cord compression of testicular yolk sac tumor Childs Nerv.System 2002; 18:171-174

7

ANEXE I:

Ecografia testicular esquerra. Normalitat ecogràfica. Discreta làmina hidrocièlica.

Ecografia testicular dreta. Massa testicular de característiques ecogràfiques complexes del tipus hipo-hiperecoic. Discreta làmina hidrocièlica.

Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 2008


Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 2008

ANEXE II: FIG: 3,4 i 5: Tumor del sac vitel•li associat a un seminoma pur. Estudi morfològic sota microscòpia òptica (H&E).

8

ANEXE III:

TAULA I:

TUMORS TESTICULARS DEL SAC VITEL•LI

Revisions bibliogràfiques personals (CPiV et als: 2003 - 2005 ) Urologia i Comarques 2004; 19: 17-18 SCU: Salou; 2003 AEU: Vila Real; 200

Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 20088


Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 2008

ASSOCIACIÓ DE TOLTERODINA D’ALLIBERAMENT PERLLONGAT A LA ANALGÈSIA HABITUAL PER A REDUIR LA MORBIDITAT ASSOCIADA AL POSTOPERATORI IMMEDIAT EN LA CIRURGIA OBERTA DE LA HIPERPLASIA BENIGNA DE PRÒSTATA Benages Pàmies, Jaume; Jolonch Santasusagna , Palmira (1), Blancafort Camprodon, Josep Maria; Alvarez de la Red, Pedro Luís; Manasia, Pasqualino; Martorell Llort, Pere Joan. (Servei d’urologia de l’Hospital de sant Pau i Santa Tecla. Tarragona) (1)Servei de farmàcia hospitalària de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla. Tarragona.

RESUM.

La prostatectomia simple clàssica és una cirurgia freqüent en els serveis d’urologia; no obstant és una intervenció que s’acompanya d’unes no menyspreables xifres de complicacions; Aquest estudi es centra en uns determinats paràmetres clínics del postoperatori immediat que incideixen directament en la morbiditat postquirúrgica. La intenció de l’estudi és doble, en primer lloc quantificar la incidència de complicacions postquirúrgiques en la nostra sèrie i la segona valorar si l’efecte relaxant sobre les fibres musculars del detrusor que produeix un anticolinèrgic com la tolterodina és capaç de reduir o minimitzar els paràmetres clínics indesitjables que es puguin produir després de la intervenció. Per a això, hem estudiat 100 pacients intervinguts d’adenomectomia prostàtica transvesical. A 50 pacients els administrem 1 comprimit de tolterodina en els tres dies posteriors a la cirurgia, juntament amb la pauta analgèsica habitual, i als altres 50 no. Els resultats obtinguts de l’estudi individualitzat i mitjançant percentatges (estadística descriptiva) dels diversos apartats clínics avaluats en cadascun dels dos grans grups, ens mostren que, sobretot en els paràmetres relacionats amb els espasmes vesicals i els de l’esfera del dolor, els resultats són clarament favorables al grup al que se li ha prescrit tolterodina en els tres primers dies del postoperatori. Aquest fet, ens fa plantejar que si, en un futur altres estudis van en aquest sentit, puguem incloure a la tolterodina dintre de la farmacoteràpia pròpia per al maneig d’aquests pacients.

TOLTERODINE EXTENDED RELEASE ASSOCIATED TO THE USUAL ANALGESY TO REDUCE THE INMEDIATE POST SURGERY MORBILITY IN THE BENIGN PROSTATIC HYPERPLASIA OPEN SURGERY 9

ABSTRACT.

Open simple classic prostatectomy is a very frequent surgery in urology departments, although the surgery is associated with high complications. This study focuses on some of the clinical parameters in the immediate post surgery that have direct influence in the post surgery morbidity. We studied 100 patients after a suprapubic prostatectomy, 50 patients took one tablet of tolterodine the three following days after surgery together with the standard analgesic treatment and 50 patients did not take tolterodine. The study objectives were to quantify the incidence of post surgery complications in clinical practice and to see if the detrusor muscular fibre relaxant action of an anticolinergic drug as tolterodine could reduce or minimize the clinical adverse events after the surgery. We studied 100 patients after a suprapubic prostatectomy, 50 patients took one tablet of tolterodine the three following days after surgery together with the standard analgesic treatment and 50 patients did not take tolterodine. The study results are favourable to the group treated with Tolterodine three days after surgery, specially the ones related with the bladder spasms and pain parameters.

PARAULES CLAU:

prostatectomia, postoperatorio, morbilidad. tolterodina (prostatectomy, postoperative, morbidity, tolterodine)

INTRODUCCIÓ.

La hiperplàsia benigna de la próstata (HPB), és un augment de grandària, no cancerigen, de la glàndula prostàtica en el qual intervenen una multiplicació de les cèl•lules epitelials (nòduls epitelials) i del múscul llis així com un desenvolupament exagerat del teixit conjuntiu (nòduls mesenquimals); tot això preferentment a nivell de les zones periuretral i transicional(1). Aquest increment de volum prostàtic produeix una compressió i elongació uretral i és responsable dels tres aspectes clínics

de la HPB (obstrucció, creixement de la glàndula prostàtica i la simptomatologia)(2). Aquesta patologia es tracta inicialment amb fàrmacs i es reserva la cirurgia (resecció transuretral o adenomectomia oberta en pròstates molt voluminoses) per als casos que no responen a la teràpia mèdica o s’acompanyen de complicacions relacionades amb l’obstrucció urinària del tram comú. La cirurgia oberta clàssica de la HPB és actualment, un procediment habitual en els nostres hospitals; es tracta d’unes intervencions molt conegudes pels uròlegs i que en la seva estructura i metodologia, es mantenen bastant invariables durant els últims anys. Malgrat els bons resultats que s’acostumen a aconseguir amb aquestes cirurgies, encara estem davant d’unes operacions que comporten uns percentatges intrínsecs de morbi-mortalitat. La

mortalitat és afortunadament molt baixa (entre un 0,1 i 0,4 segons les sèries) però la morbiditat pot estar present fins a en un terç de les intervencions. Entre les complicacions postoperatories podem citar: la infecció urinària, les reintervencions, les fístules, l’hemorràgia, el seroma, la orquitis i el atropament uretral (3). En el nostre estudi ens centrarem en els efectes adversos que es produeixen en el postoperatori immediat ( en les 72 hores posteriors a la cirurgia) i que incideixen directament en la morbiditat postquirúrgica. Mitjançant el present treball volem descobrir si és possible disminuir aquesta morbiditat, sense modificar els protocols analgèsics que s’associen a aquest tipus d’intervencions. I per a això utilitzarem la teràpia farmacològica amb Tolterodina en els tres dies posteriors a la cirurgia. La Tolterodina

Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 2008


Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 2008

10

és una amina terciària de ràpida absorció, antagonista dels receptors muscarínics, potent, competitiva i pura. Té una vida mitja plasmàtica és de 2-3 hores, però la durada dels seus efectes sobre la bufeta és més ampli del que cabria esperar pel seu farmacocinètica (4). A pesar de no ser estrictament uroselectiu si que podem dir que es tracta d’un fàrmac la funció predominant del qual, és la inhibició de les contraccions vesicals per davant d’altres efectes antimuscarínics com poden ser la inhibició de la salivació (5); això li fa ser un producte molt equilibrat entre els beneficis de l’eficàcia i la tolerabilitat dels seus efectes col•laterals. En bufeta humana in vitro, la Tolterodina bloqueja completament les contraccions induïdes elèctricament, tant de bufeta estable com hiperactiva, per aquest motiu hem escollit aquest producte per a realitzar aquest estudi que té com finalitat comprovar si és factible millorar la morbiditat del postoperatori de les prostatectomies afegint a la analgèsia habitual aquest anticolinèrgic.

MATERIAL I MÈTODES.

Des de març de 2006 fins a gener de 2008, hem inclòs 100 pacients en aquest estudi per a determinar la possible eficàcia de la tolterodina en el postoperatori immediat de la cirurgia prostàtica. A 50 pacients se’ls ha administrat tolterodina de 4 mgs d’alliberament alentit (1 comprimit cada 24 hores) en els tres dies posteriors a la cirurgia i a altres 50 no. La distribució dels pacients en cada grup ha estat aleatòria, no obstant això hem procurat no incloure més de cinc pacients consecutius en un mateix grup. Els cirurgians han estat tres especialistes del servei de urologia de “l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona” que s’han anat repartint les intervencions, totes elles prostatectomies sim-

ples transvesicals. Els test o qüestionaris han estat emplenats per: 1-“Test del pacient”: 1 becari del servei de farmàcia hospitalària de “l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona”. (aquest servei ha estat l’encarregat de subministrar la medicació en el grup de la tolterodina) 2- “Test d’Infermeria”: personal diplomat d’infermeria (DUE) de la 4 planta de “l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona”. En total han participat 25 diplomats/as diferents en la realització dels qüestionaris. El realitzador del test era l’infermer/ a encarregat de l’habitació del pacient en el torn de matí del dia postquirúrgic en qüestió. 3- “Test del cirurgià”: realitzat sempre per un uròleg del servei de urologia de l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona en el moment de l’alta hospitalària del pacient. Per a realitzar l’avaluació del treball, hem seleccionat els següents paràmetres clínics, els resultats finals dels quals, en els dos grans grups (amb tolterodina i sense tolterodina) han estat avaluats separadament i percentualment mitjançant estadística descriptiva: a) Dolor Hipogàstric (inclòs el relacionat amb la ferida quirúrgica). El dolor a nivell infraumbilical pot deure’s a la pròpia agressió quirúrgica a nivell de la bufeta, musculatura, aponeurosis, teixit cel•lular subcutani o pell. També inclourem en aquest apartat el dolor referit prostàtic (extrem distal del penis, perineal o hipogastri) i el produït a nivell uretral per la sonda vesical. b) Espasmes vesicals. Es tracta de la contracció de la bufeta que es produeix per a intentar respondre enfront d’una agressió o situació anòmala, en aquest cas l’obertura i posterior sutura per una banda de la seva superfície, la col•locació a nivell intravesical d’un cos estrany com és la sonda ure-

Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 20088

trovesical i la possible obstrucció de la mateixa per coàguls. c) Necessitat d’Analgèsia complementària: Dada que permet objectivar millor el dolor postoperatori anteriorment descrit. d) Realització de rentats vesicals: Generalment per obstrucció de la sonda vesical, dolor, espasmes i sobretot coàguls obstructius relacionats amb la hematúria en el postoperatori immediat. e) Hematúria. Si bé aquesta es produeix secundàriament a l’agressió quirúrgica, pot variar en la seva intensitat per la coexistència de múltiples factors; si bé els més importants podrien ser els problemes de coagulació generals o associats a un involuntari dèficit de hemostàsia vascular local, creiem que també poden tenir la seva transcendència els espasmes i contractures vesicals i les maniobres imprudents que per part del pacient es poden realitzar per a plantar cara als processos àlgics postoperatoris. Durant l’estudi també valorarem altres factors intercurrents postquirúrgics que poden alterar o modificar els paràmetres seleccionats per al present estudi. Entre ells citarem els següents: febre, tos, sobreinfecció respiratòria, infecció ferida quirúrgica, desorientació temporo espacial en pacient anyós, diarrees, efectes secundaris farmacològics... També hem de valorar els efectes perniciosos que la inclusió de la tolterodina en la nostra estratègia terapèutica pot produir sobre els resultats posquirúrgics. Entre ells hem de citar l’atonia vesical (amb o sense retenció urinària) post retirada de la sonda vesical i els efectes col•laterals propis de la utilització d’un fàrmac anticolinèrgic (sequedat de boca, restrenyiment, visió borrosa...)


Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 2008

RESULTATS

11

*VALORACIÓ DEL PACIENT DE LES MOLÈSTIES (EN GENERAL) RELACIONADES AMB LA CIRURGIA EN ELS TRES PRIMERS DIAS DEL POSTOPERATORI. INEXISTENTS PRESENTS PERÒ ACCEPTABLES PATIMENT MODERAT PATIMENT INTENS

Amb TOLTERODINA 7 (14%) 36 (72%) 7 (14%) 0 (0%)

Sense TOLTERODINA 3 (6%) 30 (60%) 14 (28%) 3 (6%)

*COMPLICACIONS POST CIRURGIA: ANOTACIONS DEL CIRURGIÀ: GRUP AMB TOLTERODINA -1 pacient amb distensió abdominal en els primers dies del postoperatori (es va retirar la tolterodina) - 7 pacients amb infecció de la ferida (també s’inclouen seroma o hematoma). - 2 pacients amb redon positiu (orina) al retirar la sonda. - 2 pacients amb RAO en el postoperatori immediat per obstrucció de sonda per coàguls (es realitza recanvi de sonda) - 5 pacients amb diarrees en el postoperatori. - 1 pacient amb hemorràgia subcutània en postoperatori immediat (requereix punt sutura) - 1 pacient amb arrencament de la sonda en el postoperatori (nou sondatge) - 1 pacient amb retenció aguda d’orina post retirada de sonda - Allargament de l’ingrés previst post cirurgia (7 dies) en més de tres dies: 8 pacients.

Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 2008


Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 2008

GRUP SENSE TOLTERODINA - 1 pacient amb distensió abdominal en els primers dies del postoperatori - 9 pacients amb infecció de la ferida (també s’inclouen seroma o hematoma). - 4 pacients amb redon positiu (orina) al retirar la sonda. - 2 pacients amb RAO en el postoperatori immediat per obstrucció de sonda per coàguls (es realitza recanvi de sonda) - 5 pacients amb diarrees en el postoperatori. - 1 pacient amb sepsis d’origen urinari en el postoperatori - 3 pacients amb retenció aguda d’orina post retirada de sonda - Allargament de l’ingrés previst post cirurgia (7 dies) en més de tres dies: 10 pacients.

DISCUSSIÓ.

12

A conseqüència del format amb el qual s’ha decidit estructurar el present estudi, no hem considerat oportú, en aquest moment, realitzar cap tipus de valoració estadística dels resultats pels següents motius: 1- La distribució dels grups amb diferents paràmetres en cadascun d’ells fan molt difícil la valoració estadística ja que comparar un paràmetre amb un altre no té molt sentit; el realment important és la interpretació completa de cada grup. Cada paràmetre doncs, pot tenir significats diferents depenent de les altres dades dels altres paràmetres del mateix grup; aquests grups, al seu torn, no poden valorar-se amb cap xifra/es concretes que poguessin ser candidata/es a comparació amb la resta dels grups a estudi. 2- Som conscients que aquest és un treball preliminar, que el que pretén és observar tendències per a així valorar la realització d’un estudi més complert i ampli. Per això ens fixarem únicament en els resultats finals (totals) i sobretot en els percentatges que ens orientin sobre l’existència o no de diferències respecte a les dues sèries principals a estudi dintre de cada grup. Seguint amb aquestes intencions anem a valorar cada grup estudiat per separat: 1) El “dolor infraumbilical”: si bé la valoració del pacient i la del primer dia del postoperatori per part d’infermeria són bastant semblants en els dos grups, si que vam notar ja algunes diferències en quant al segon i tercer dia del postoperatori; en aquests últims grups citats, els pacients amb tolterodina (possiblement ja en relació a l’inici de l’efecte del fàrmac) tenen les dades respecte al dolor més favorables que els grups als quals no se’ls ha administrat aquesta medicació. El paràmetre del no dolor és molt més significatiu en el grup de la tolterodina (42% sobre 26% al segon dia i 64% sobre 40 % en el tercer dia). A més trobem un 0% de dolor intens en el grup de la tolterodina en contra d’un 6 % en el de la no prescripció de tolterodina

Taula1

DOLOR INFRAUMBILICAL EN EL TERCER DIA DEL POSTOPERATORI.

2) Els “espasmes vesicals” són el paràmetre més lligat a l’acció de la tolterodina sobre les fibres musculars del detrusor. En aquest grup vam trobar ja diferències bastant significatives des del primer dia (si bé aquestes ja s’observen bastant més incrementades a partir del segon i sobretot tercer dia del postoperatori) a favor del grup de la tolterodina. A manera d’exemple, veiem que ja a partir del primer dia existeix una diferència del 50% en els espasmes severs i en el tercer dia la no existència de espasmes augmenta molt en el grup de la tolterodina (76% sobre 58 %) També en l’enquesta del pacient veiem que els espasmes moderats i intensos són numèricament superiors en el grup sense tolterodina.

Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 20088


Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 2008

Taula 2:

ESPASMES VESICALS EN EL TERCER DIA DEL POSTOPERATORI.

3) Respecte a la necessitat de: “analgèsia complementària”, entesa com la sol•licitud per part del pacient d’analgèsia de rescat com complement a la pauta habitual prescrita (protocol•litzada en el nostre hospital per a aquest tipus d’intervencions), veiem que és un grup íntimament relacionat al del dolor però potser tractat des d’un punt de vista més objectiu (ja que es realitza un acte mèdic complementari com és l’increment d’una medicació establerta com resposta a aquest símptoma). En aquest grup vam observar que tots els paràmetres de cada grup demostren unes xifres (si bé amb unes diferències no molt abultades) millors en el grup de la tolterodina. 4) Pel que es refereix a la necessitat de “rentats vesicals”, les xifres són clarament favorables al grup de la tolterodina. En aquesta apartat podem avaluar com possibles motius per a la realització de rentats vesicals, el dolor, els espasmes secundaris a l’obstrucció puntual de la sonda, els coàguls, etc...

Taula 3:

NECESSITAT DE RENTATS VESICALS EN EL PRIMER DIA DEL POSTOPERATORI.

5) Si bé els rentats vesicals que fèiem referència en l’anterior grup també estan relacionats precisament amb “l’hematúria”, és precisament en aquest grup, on no s’observa cap diferència entre els dos grups a estudi (amb tolterodina o sense tolterodina); existeix podem dir un empat tècnic, malgrat que hi ha 2 transfusions més en el grup de

la tolterodina (si bé això no és molt significatiu ja que el nombre total de transfusions ha estat molt baix i possiblement està més relacionat amb les característiques del pacient i el propi acte quirúrgic amb un sagnat significatiu en el postoperatori immediat, que amb la medicació) 6) Respecte a la valoració del cirurgià, podem concloure que deixant al marge les diarrees (5 pacients en cada grup) que probablement tenen un origen diferent al de la medicació en estudi (possiblement d’origen alimentari, víric o per antibioticoteràpia profilàctica), els quadres de desorientació propis de pacients d’edat avançada i les complicacions cardiorrespiratories més relacionades a la patologia de base prèvia a la intervenció podem resumir el següent:

Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 2008

13


Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 2008

14

PARÀMETRE

amb TOLTERODINA

sense TOLTERODINA

*Distensió abdominal

1

1

*Infecció ferida quirúrgica

7

9

*Redon positiu (orina) al Retirar la sonda

2

4

*RAO en el postoperatori Immediat por obstrucció de sonda por coàguls (es realitza recanvi de sonda)

2

1

Com es veuen les xifres són discretament més favorables al grup de la tolterodina; també són més favorables en els paràmetres dels dies d’ingrés superiors a l’habitual establert per a aquest tipus d’intervencions (8 pacients en el grup de la tolterodina per 10 en el grup sense tolterodina) i en la retenció urinària al retirar la sonda, 24 hores abans de l’alta hospitalària (1 sobre 3 pacients). Això també indica que en la dosi prescrita en aquest estudi, la tolterodina no produeix cap increment del risc de retenció d’orina en els pacients estudiats (efecte secundari íntimament relacionat a la utilització de fàrmacs anticolinèrgics). Respecte a altres paràmetres també esmentats en els objectius de l’estudi, com els efectes secundaris més freqüents dels anticolinèrgics, com sequedat de boca, restrenyiment i visió borrosa, aquests no han estat detectats a les dosis prescrites. Respecte a la febre, els casos apareguts s’han relacionat amb les infeccions de les ferides quirúrgiques excepte en el cas esmentat de la sepsis d’origen urinari aparegut en el grup de pacients sense tolterodina. 7) Finalment un apartat bastant significatiu, la interpretació de les molèsties per part del pacient; aquí veiem que tant en la banda més baixa (inexistents) com en la banda alta (sofriment intens) les xifres totals es doblen i es redueixen a la meitat respectivament en aquests paràmetres a favor del grup de la tolterodina. CONCLUSIONS: Com hem comentat anteriorment, aquest és un estudi que té la intenció establir una primera valoració per a determinar si les tendències dels paràmetres clínics propostos respecte al postoperatori de les prostatectomies, tenen una millor resposta en el grup farmacològic de la tolterodina. Seguint aquest criteri podem establir les

següents conclusions: 1-Vam observar que les xifres obtingudes, sobretot les relacionades amb el paràmetre dels espasmes vesicals i també amb els paràmetres relacionats amb l’esfera del dolor (dolor, necessitat de analgèsia complementària i necessitat de rentats vesicals) són clarament favorables al grup al que se li ha prescrit tolterodina en els tres primers dies del postoperatori 2-AL tractar-se, la adenomectomia prostàtica, d’una cirurgia bastant freqüent en els quiròfans dels serveis de urologia dels nostres hospitals i que en cap cas aquesta està exempta d’una variable, però sempre present morbiditat, fa que el fet de poder associar un fàrmac, com la tolterodina, (que com s’ha vist, no comporta cap tipus de problemàtica, tant a nivell dels efectes secundaris o adversos ni en la forma d’administració via oral) a la analgèsia habitual establerta per a aquest tipus d’intervencions i que, segons sembla, és capaç de reduir aquesta morbiditat fa que es tracti d’una qüestió d’interès clínico–mèdic que considerem, pot ser molt beneficiosa. 3-Pel motiu anteriorment esmentat, creiem que ha de ser molt positiu, la revaloració i confirmació d’aquestes dades en nous estudis, possiblement redisenyats (amb més paràmetres i ítems mes ajustats per a les diferents respostes), amb un volum molt superior de pacients i valorant també moltes més dades pròpies de cada pacient (antecedents mèdico-quirúrgics i farmacològics) i de la seva malaltia (grandària prostàtica, psa, complicacions urinàries prèvies…). També seria interessant determinar d’alguna manera el paper dels infermers/es que realitzen els test, possiblement seria preferible restringir el nombre de professionals que els realitzin a un petit grup i amb una correcta formació prèvia respecte a l’estudi. També s’haurien d’avaluar els cirurgians i el tipus de cirurgia; recordem que la tècnica utilitzada en aquests 100 pacients és la prostatectomia transvesical, una cirurgia que probablement provoca una diferent lesió a nivell de les fibres musculars del detrusor que la que pogués realitzar-se en una prostatectomia a nivell transcapsular. Altra possibilitat, seria l’iniciar el tractament el dia previ a la cirurgia, creiem que probablement els avantatges serien molt majors ja que com veiem en l’estudi, els resultats són mes favorables a mesura que avancen els dies del postoperatori immediat. 4- En resum creiem que la tolterodina pot ser un fàrmac eficaç i beneficiós per a aquest tipus de pacients i que aquest estudi que acabem de realitzar, com a mínim justifica la realització de nous estu-

Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 20088

dis, més complerts a ser possibles, per a acabar de confirmar o desmentir els nostres resultats.

BIBLIOGRAFIA: 1 Algaba F, Trias I, López L, Rodríguez-Vallejo JM, González-Esteban J. Evolución morfológica de la hiperplàsia de próstata. Actas Urol Esp 2000; 24:463-467. 2 Gómez Acebo A, Rodríguez Vallejo JM, Rodríguez Mora V, garcía Alcazar I. calidad de vida y sintomatología en la hiperplásia prostática benigna en población activa española. Med Clin (Barc) 2000; 114 (suppl.3): 81-89 3 Rioja C. Tratamiento por cirugía abierta. HPB 2001, Capítulo IV, pàg 190-191. 4 Van Kerrebroeck P, Kreder K Jonas U, Zinder N, Oein A. Tolterodine study group. Tolterodine once-daily: superior efficacy and tolerability in the treatment of overactive bladder. Urology. 2001; 57 (3):414. 5 Nilverbrant L, Andersson KE, Gillberg PG, Stahl M, Saprf B. Tolterodine: a new bladder-selective antimuscarinic agent. Eur J Pharmacol. 1997; 327 (2-3): 195


Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 2008

XIII SIMPOSI DE LA SOCIETAT CATALANA D’UROLOGIA. TARRAGONA, NOVEMBRE DE 2008. COMUNICACIONS ORALS.

PREDICCIÓ DE L’AFECTACIÓ UNI-BILATERAL EN LA PEÇA DE PROSTATECTOMIA RADICAL. IMPLICACIÓ EN LA PRESERVACIÓ DELS FEIXOS NEUROVASCULARS C. Raventós Busquets, A. Orsola de los Santos, Ll. Cecchini Rosell, J Planas Morin, E Trilla Herrera, I De Torres Ramírez, J Morote Robles Hospital Vall d’Hebron

RESULTATS

INTRODUCCIÓ

Els pacients diagnosticats de càncer de pròstata clínicament confinat a la glàndula són freqüentment candidats a prostatectomia radical. La distribució del càncer a la glàndula pot determinar l’actitud quirúrgica sobre els feixos neurovasculars (FNV). Conèixer prèviament l’afectació unilateral o bilateral del càncer en la peça pot ser útil per la preservació dels FNV

Les següents variables eren significativament diferents entre els dos grups: Volum prostàtic de l’ecografia, interval de Gleason de la biòpsia (<=6 i >=7) el nombre de cilindres positius (NCP), el percentatge de cilindres positius (PCP) i la uni-bilateralitat de la biòpsia positiva. El PSA, el nombre de cilindres de la biòpsia unilateralment positiva (NCU), el percentatge d’afectació del cilindre més afectat (%CMA), i la presència d’invasió perineural no diferien significativament. En l’anàlisi multivariant, tant el volum prostàtic (p 0,026) com l’interval de Gleason (p 0,016) eren predictors independents d’uni-bilateralitat a la peça. Tanmateix, el 52,2% de les biòpsies positives en un sol costat tenien extensió bilateral en la glàndula. Aquesta afectació bilateral de la peça s’associà de manera significativa a una major càrrega tumoral. Referent a l’extensió bilateral,

amb un volum prostàtic <=30 i amb un Gleason >=7, s’obtingué un VPP del 68% amb una especificitat del 84%. Per altra banda, pel que fa a l’afectació unilateral, amb un volum >=60 i amb Gleason <=6 s’obtingué un VPP del 70% amb una especificitat del 94%.

CONCLUSIÓ

La positivitat unilateral de la biòpsia no prediu la mateixa en la peça i no s’hauria d’utilitzar com a criteri per a la preservació dels FNV. Sí que poden ser útils en aquest sentit el volum prostàtic i el Gleason de la biòpsia. En pròstates petites amb Gleason >=7 l’afectació bilateral és més probable, mentre que en pròstates grans i Gleason <=6 és més freqüent l’extensió unilateral podent-se beneficiar de la preservació dels FNV.

OBJECTIUS

Conèixer quines variables clíniques o anatomopatològiques de la biòpsia prediuen la uni-bilateralitat de l’afectació de la glàndula.

MATERIAL I MÈTODES

S’analitzen 274 pacients intervinguts de prostatectomía radical (211 via laparoscòpica). Es diferencien en dos grups segon l’extensió del tumor sobre l’espècimen: l’afectació d’ambdós lòbuls (55,8%), i l’afectació unilateral (44,2%). En un anàlisi multivariant, s’estudia la capacitat predictora d’extensió uni-bilateral del càncer en la glàndula de variables clíniques i patològiques de la biòpsia. Per altra banda, s’analitza la correlació entre l’extensió uni-bilateral i la càrrega tumoral de la peça (diàmetre del focus major i la multifocalitat).

Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 2008

15


Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 2008

XIII SIMPOSI DE LA SOCIETAT CATALANA D’UROLOGIA. TARRAGONA, NOVEMBRE DE 2008. COMUNICACIONS ORALS.

PROSTATECTOMIA RADICAL PERINEAL, MATEIXOS RESULTATS ONCOLÒGICS I FUNCIONALS EN LA NOSTRA SÈRIE Ruiz- Domínguez, JM; Buisan Rueda, O.; Mora Durban,M.; Ibarz Servio L.; Boix Orri R.; Bernal Salguero, S.; Suarez de Lis,L.; Saladié Roig, JM. Hospital Germans Trias I Pujol

MATERIAL I MÈTODES

INTRODUCCIÓ

16

El tractament quirúrgic del càncer de próstata òrganoconfinat consisteix en la prostatectomia radical.El procediment es pot realitzar per tres vies d’ abordatge: retropúbica, laparoscòpica o perineal. La tècnica de la prostatectomia radical perineal va ser descrita per primera vegada per Young a l’ any 1905 i va ser el mètode d’ elecció fins la dècada de 1970 quan Walsh va introduir l’ abordatge retropúbic. La via d’ abordatge perineal ofereix avantatges com una estança hospitalària més curta, menys molèsties pel pacient i avantatges tècniques com un accés directe al vértex de la próstata, una pèrdua de sang menor donat que no és necessari seccionar el complexe dorsal venós i una corba d’ aprenentatge menys pronunciada. Però, presenta l’ inconvenient de la limfadenectomia ilioobturatriu que obliga a seleccionar els malalts que tinguin més probabilitat de malaltia organoconfinada. El nostre objectiu ha sigut fer una revisió descriptiva de les prostatectomies radical perineals realitzades al nostre servei i de les cirurgies obertes retropúbiques i laparoscòpiques.

Es revisa de forma retrospectiva les prostatectomies radicals perineals realitzades en el període comprés entre el mes de gener de 2007 i octubre 2007 i es comparen amb les cirurgies obertes retropúbiques i laparoscópiques. Es van realitzar 8 perineals, 28 retropúbiques i 22 laparoscòpiques. Les variables avaluades van ser: el PSA prequirúrgic, l’ estadi clínic, l’ anatomia patol•lògica mitjançant biòpsia de próstata, la necessitat de trasfusions sanguínees, dies d’ estança hospitalària, l’ anatomia patol•lògica de la peça quirúrgica, els marges quirúrgics, la continència urinària als 3 mesos i les complicacions intraoperátories- postoperatòries.

RESULTATS

Els casos seleccionats per realitzar via perineal són pacients amb un estadi clínic T1c amb una mitja de PSA de 9,5 amb un Gleason igual o menor a 7 per biòpsia de próstata. La mitjana de dies d’ hospitalització va ser de 3 dies (al 3er dia es donaven d’ alta) i cap dels casos van necessitar de trasfussions sanguínees. Només en dos dels 8 casos presentaven incontinència d’ esforç després de 3 mesos de la cirurgia. Els marges quirúrgics van ser positius en només un dels casos. En tota la sèrie no es van produir lesions rectals i en un cas només es va presentar estenosi de l’ anastomosi vesicouretral.

OBJECTIUS

Analitzar els resultats de les nostres prostatectomies perineals i comparar-les amb l’ abordatge retropúbic i laparoscópic en el mateix períde de temps Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 20088

CONCLUSIONS

En la nostra sèrie la prostatectomia radical perineal en casos seleccionats té tases de control del càncer similars a altres vies d’ abordatges com són la laparoscópica i la retropúbica. És la via recomanada en casos que la via retropúbica i la laparoscòpica pugui oferir dificultats tècniques: obesitat important, cirurgia pelviana prèvia, trasplantament renal, cirurgia abdominal prèvia. En alguns casos de la nostra sèrie s’ ha pogut realitzar limfadenectomia ilioobturatriu a través de l’abordatge perineal.


Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 2008

XIII SIMPOSI DE LA SOCIETAT CATALANA D’UROLOGIA. TARRAGONA, NOVEMBRE DE 2008. COMUNICACIONS ORALS.

CRIOTERAPIA Y PROSTATECTOMÍA RADICAL EN CÁNCER DE PRÓSTATA LOCALIZADO H. Ascaso, J. Segarra, J. Palou y H. Villavicencio. Fundació Puigvert Analizamos los resultados de la crioterapia

prostática como tratamiento inicial del cáncer de próstata localizado, comparados con los de una cohorte de prostatectomías radicales retropúbicas, de iguales características clínicas prequirúrgicas y tiempo de seguimiento (38,4 meses y 35,2 meses respectivamente). Características clínicas de los pacientes de cada grupo

17

MORBILIDAD DE AMBAS TÉCNICAS

Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 2008


Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 2008

XIII SIMPOSI DE LA SOCIETAT CATALANA D’UROLOGIA. TARRAGONA, NOVEMBRE DE 2008. COMUNICACIONS ORALS.

DOSIS MÍNIMA ADAPTADA DE RADIOTERAPIA EXTERNA 3D CONFORMADA EN FUNCIÓN DEL GRUPO DE RIESGO EN PACIENTES CON CÁNCER DE PRÓSTATA LOCALIZADO I. Henríquez Lopez, F. Pujol, A. Lafuerza,A. Pont, M. Bonet, J. Griñó, X. Elias, M. Artigues, V. Hernández, M. Arenas, D. Gómez, E. Mur, E. Rubio, J. Guma Hospital Universitario Sant Joan, Reus. Oncologia Radioterapia. Servicio de Urologia

18

La escalada de dosis y los grupos de riesgo son dos conceptos aceptados en el pronóstico y tratamiento del CaPL. La dosis mínima requerida son 72 Gy (Kupelian, IJROBP). Presentar los resultados de la dosis mínima adaptada en pacientes (ptes) con carcinoma de próstata localizado en función del subgrupo de riesgo. Ptes diagnosticados de CaPL, edad media 70 años (45 – 75 años), riesgo bajo (65 ptes), intermedio (102 ptes) y elevado (180 ptes) tratados con Radioterapia 3D-Conformada (RTE-3Dc) exclusiva sobre la próstata y vvss (riesgo bajo e intermedio) o pelvis seguida de próstata y vvss (riesgo elevado) asociado a 2 años de bloqueo hormonal completo (BHC) fueron incluidos. La dosis de RTE-3Dc fue 72 Gy, 74 Gy y 76 Gy respectivamente, para ptes con riesgo bajo, intermedio y elevado. La tocicidad se valoro siguiendo los criterios de morbilidad de la EORTC /RTOG. Entre 07/03 y 12/2006, un total de 348 ptes fueron incluidos. Con una mediana de seguimiento de 24 meses (12 m – 42m), la supervivencia libre de recidiva bioquímica a los 3 anos fue 90%. Un 13% ptes de riesgo elevado no completaron el BHC por toxicidad. La toxicidad aguda urinaria y rectal grado 2 fue 22% y 3%. No hubo complicaciones tardías severas. La dosis mínima adaptada a los grupos de riesgo en ptes con CaPL son efectivas. El BHC en los ptes de riesgo elevado asociado a RTE-3Dc produce un control bioquímico mantenido. Un seguimiento más prolongado es necesario. Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 20088


Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 2008

XIII SIMPOSI DE LA SOCIETAT CATALANA D’UROLOGIA. TARRAGONA, NOVEMBRE DE 2008. COMUNICACIONS ORALS.

ESTUDI SOBRE L’ASSOCIACIÓ ENTRE EL TAMANY PROSTÀTIC I FACTORS PRONÒSTICS DE LA BIÒPSIA TRANSRECTAL. R. Boix Orri, J. Areal Calama, M. Mora Durban, , J. Gago Ramos, J. Ruiz Domínguez, J. Sánchez Macías, L. Ibarz Servio, JMª. Saladié Roig HUGTIP

Bilateralitat del tumor: Existeixen diferències estadísticament significatives(p=0.024,Xi-Quadrat). Encara que presenta un AG p=0.790. Anàl•lisis multivariant del volum prostàtic respecte les altres variables: L’augment de l’edat és l´únic que produeix un augment de la probabilitat de trobar un volum prostàtic pertanyent als estrats superiors.

CONCLUSIONS:

Obtenim diferències estadísticament significatives per: edat i bilateralitat del tumor. Trobem una dèbil associació positiva entre el tamany prostàtic amb l’edat i xifres del PSA. Així doncs, no podem concloure que pròstates petites afectes de neoplàsia tinguin un pitjor pronòstic.

INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS:

Existeix debat sobre si el volum prostàtic i l’agressivitat d’un càncer prostàtic detectat es troben significativament correlacionats. Investiguem l’associació del tamany prostàtic i els diferents factors i pronòstics.

19

MATERIAL I MÈTODES:

De 4000 biòpsies 1200 postives per adenocarcinoma, d’aquestes 702 sòn les analitzades. Avaluem l’associació del tamany prostàtic amb: PSA,troballes sospitoses per ecografia,Score de Gleason,màxima puntuació de Gleason,bilateralitat del tumor,existència o no d’invasió perineural,estadi TNM,porcentatge de neoplàsia del cilindres obtinguts (mig i principal). Estatifiquem el volum prostàtic en 4 grups. Categoritzem la resta de variables en grups. Emprem els test de: Xi- Quadrat, anàl•lisis de la variança(AV) i Gamma de Goodman-Kruskal(AG).

RESULTATS:

Edat: Existeixen diferències estadísticament significatives entre els diferents grups de tamany prostàtic (AV p<0.0001 amb una correlació de Pearson r=0.162). PSA: No existeixen diferències estadísticament significatives(p=0.252, Xi-Quadrat, p=0.400, AV), Troballes ecogràfiques,Score de Gleason,Màxima puntuació de Gleason,Invasió perineural,TNM,Porcentatge de Neoplàsia Mig i Principal: En tots ells,no existeixen diferències estadísticament significatives. Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 2008


Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 2008

XIII SIMPOSI DE LA SOCIETAT CATALANA D’UROLOGIA. TARRAGONA, NOVEMBRE DE 2008. COMUNICACIONS ORALS.

EL CÁNCER DE PRÓSTATA DIAGNOSTICADO POR UN ESQUEMA DE BIOPSIA EXTENSIVA ES CLINICAMENTE RELEVANTE Maialen del Canto, José Antonio Lorente, Juan Sánchez*, Héctor Hernández, Enrique Rijo, José Placer, Octavio Arango Servicio de Urologia. Servicio de Radiodiagnóstico*. Hospital del Mar. Barcelona.

CONCLUSIÓN

El esquema de biopsia de próstata con 12 punciones proporciona una detección significativamente mayor de CP que la biopsia por sextantes en los pacientes con tacto rectal normal y PSA entre 4 y 20 ng/mL. Este esquema no parece diagnosticar CP de menor relevancia clínica

OBJETIVO

20

Evaluar las características clínicas del cáncer de próstata (CP) identificado por un esquema de biopsia de próstata con 12 punciones.

MATERIAL Y MÉTODO

Se han analizado prospectivamente 321 pacientes consecutivos con tacto rectal normal y PSA entre 4 y 20 ng/mL sometidos a una primera biopsia. Se añadieron a la biopsia por sextantes punciones adicionales dirigidas lateralmente a la zona periferica en la base, ecuador y ápex identificando en el análisis cada zona topográfica.

RESULTADOS

Con el esquema de biopsia con 12 punciones, 46.1% de los pacientes presentaron CP mientras 31.4% no habría sido diagnosticado con la biopsia por sextantes (p=0.001). Los CP identificados sólo en las punciones adicionales dirigidas lateralmente a la zona periferica presentaron características clínicas semejantes a los CP detectados por la biopsia sextante tradicional (grado de Gleason combinado ≥ 7 49% vs 47% p=0.753, porcentaje de cilindros afectos 33% vs 25% p=0.585 y extensión media de CP en la muestra 15% vs 10% p=0.355)

Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 20088


Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 2008

XIII SIMPOSI DE LA SOCIETAT CATALANA D’UROLOGIA. TARRAGONA, NOVEMBRE DE 2008. COMUNICACIONS ORALS.

EXPRESIÓN IMMUNOHISTOQUÍMICA DE PTOV1 COMO PREDICTOR DE CÁNCER EN PACIENTES CON PIN DE ALTO GRADO AISLADO EN LA BIOPSIA PROSTÁTICA

Ballesteros CF, Mir C, Planas J, Raventós CX, Paciucci R, Fernandez S, Reventós J, de Torres I, Morote J. Hospital Vall d’Hebron

negativas se habrían evitado si hubiéramos aplicado este criterio para indicar la rebiopsia.

CONCLUSIONES

PTOV1 es un proteína sobre-expresada en las lesiones de HGPIN asociadas a CaP y es el primer marcador con capacidad predictora de CaP en pacientes con HGPIN aislado. Ante un Histo-score PTOV1>100 recomendaríamos una rebiopsia inmediata.

OBJETIVOS

Definir la utilidad de PTOV1 como predictor de CaP. 21

MATERIAL Y MÉTODOS

Se realizó tinción inmunohistoquímica con un AcantiPTOV1 en 139 pacientes con HGPIN. Se contruyó un microarrays de tejido incluyendo HGPIN de 79 prostatectomías radicales (verdaderos positivos) y 11 cistoprostatectomías sin CaP (verdaderos negativos). Se estudiaron 50 pacientes con HGPIN aislado en su primera biopsia (grupo estudio). La media de biopsias realizadas es de 2’5. Se detectó CaP en 11 pacientes (22%). Histoscore para la expresión de PTOV1 con rango de 0300. Se estudiaron como variables predictoras de CaP: edad, PSA antes de primera y última biopsia, velocidad de PSA y tipo de HGPIN (uni/multifocal).

RESULTADOS

La expresión media de PTOV1 en controles positivos fue 162’5 y 67’0 en controles negativos (p<0’001). En los pacientes con HGPIN aislado, la expresión media de PTOV1 fue 151’4 en pacientes diagnosticados de CaP y 94’6 en los casos en los que no diagnosticados (p<0’001). La expresión de PTOV1 fue la única variable predictora independiente de CaP en el análisis multivariante. El AUC enel análisis ROC fue de 0’803. El punto de corte de 100 para el Histo-score de expresión de PTOV1 tuvo una sensibilidad:90’9%, especificidad:51’3%, VPP:34’5% y VPN:95’2%. El 40% de las biopsias Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 2008


Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 2008

XIII SIMPOSI DE LA SOCIETAT CATALANA D’UROLOGIA. TARRAGONA, NOVEMBRE DE 2008. COMUNICACIONS ORALS.

INFLUÈNCIA DEL VOLUM PROSTÀTIC EN EL GRAU TUMORAL: UN ARTEFACTE DERIVAT DE LA BIÒPSIA O UNA REALITAT. Mir C, Ballesteros CF, Raventós CX, Planas J, Trilla E, Orsola A, Cecchini L, Morote J Servei Urologia. Hospital Vall d’Hebron. Universitat Autònoma Barcelona

MATERIAL I MÈTODES

22

506 pacients amb diagnòstic CaP, no tractats amb finasteride. L’esquema fou 6 puncions o menys en 407 pacients i de 10 o més en 99. El grau tumoral es classificà en baix (Gleason < o igual 6) o alt ( Gleason >6). Analitzem la relació entre grau tumoral a biòpsia i a peça de PR així com la taxa de sobregradació per als dos esquemes de biòpsia. Es classificà el VP < 30cc, 30-50 cc,> 50 cc. S’han estudiat edat, PSA sèric, TR, VP i esquema de biòpsia.

RESULTATS

La taxa global de sobregradació dels tumors baix grau en PR va ser de 40.7%, 41.7% en pacients amb 6 puncions i 36.2% en 10 o més, p <0.001. La taxa de tumors d’alt grau es va relacionar amb VP en biòpsia (55.9% si VP < 30cc, 44.1% entre 30-50 cc i 22.5% > 50 cc, p<0.001) i en teixit PR (73.9%, 65.3%, 59.3%, p<0.001). El PSA, VP i d’esquema biòpsia foren predictors de grau tumoral en l’anàlisi multivariant.

CONCLUSIONS

Els tumors d’alt grau s’associen a pròstates petites tant a biòpsia com a PR. La taxa de tumors d’alt grau també augmenta amb el PSA. La taxa de sobregradació és menor amb la biòpsia extesa. En conclusió, el grau tumoral sembla estar influenciat pel VP, PSA sèric i l’esquema de biòpsia i l’increment de tumors d’alt grau observat en el PCPT no pot ésser explicat per l’artefacte de la biòpsia prostàtica lligat al VP.

Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 20088


Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 2008

XIII SIMPOSI DE LA SOCIETAT CATALANA D’UROLOGIA. TARRAGONA, NOVEMBRE DE 2008. COMUNICACIONS ORALS.

PROSTATECTOMIA RADICAL LAPAROSCÒPICA EN HOSPITAL GENERAL. SÈRIE INICIAL. M. Crego, B. Juaneda, P. Puig, J. Sgura, C. Vallejo, Ll. Cortadellas Hospital General de Granollers

INTRODUCCIÓ

Diferents grups ja han demostrat que la prostatectomia radical laparoscòpica és una opció terapèutica amb garanties oncològiques comparables a la cirurgia oberta, i probablement, amb millors resultats funcionals. No obstant, la dificultat en superar la corva d’aprenentatge, posa en dubte si aquesta tècnica ha de ser exclusiva dels centres de referència.

MATERIAL I MÈTODES

marges positius. Com a complicacions intraoperatòries vam tenir: 1 cas d’emfisema subcutani, 1 cas de sagnat important, 1 cas de lesió rectal, que es van convertir en via oberta, juntament amb 1 cas més per temps quirúrgic. El sagnat intraoperatori va ser escàs, amb una hemoglobina postoperatòria mitjana de 12 g/dl (7-15). La continència mesurada en compreses utilitzades al mes de la retirada de la sonda vesical, va ser de 0-1: 21, 2: 5, 3: 7. La potencia en els casos de prostatectomia intrafascial va ser de 50% al mes de la cirurgia. CONCLUSIÓ Pensem que la prostatectomia radical laparoscòpica és una opció terapèutica que no ha de quedar limitada als centres de referència. És una tècnica segura en centres amb alguna experiència laparoscòpica prèvia, i amb resultats oncològics i funcionals competitius. A mesura que els cirurgians adquireixen experiència, els temps quirúrgics disminueixen considerablement, i les estades hospitalàries es minimitzen.

Del Febrer 2006 a l’agost 2007, es van realitzar a l’Hospital General de Granollers 69 procediments laparoscòpics, dels quals, 34 prostatectomies radicals. Presentem la revisió d’aquesta sèrie inicial. L’edat mitjana dels pacients va ser de 63 anys (50-72), amb un PSA de 4-35ng/ml, i un pes mig per ecografia de 35gr (17-72).L’estadiatge clínic va ser de T1c : 20, T2a : 4, T2b : 6, T2c :4 ; amb Gleason 4 : 1, 6 : 12, 7 : 20, 9 : 1. Vam utilitzar un tròcar de 10mm per una òptica de 0º, i quatre de 5mm per tisora, pinça bipolar, Ligasure®/Ultracision®/clips de 5mm, aspirador i portes. La tècnica realitzada en tots els pacients va ser intraperitoneal (34/34), amb preservació del coll vesical (30/34), posterior dissecció de vesícules seminals, dissecció de pedicles intra/extrafascial (4/34), i anastomosi continua amb 1 sutura de monocryl 3/0 (30/34).

RESULTATS

Els temps quirúrgics mitjos van ser de 261 min. (150-380). El pes mig de la peça va ser 40gr (1974). Els estadiatges van ser de: pT2a: 1, pT2b: 5, pT2c:14, pT3a:10, pT3b: 2; amb Gleason de: 6: 9, 7: 17, 8: 3, 9: 1. En 10 casos (29%), es van trobar Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 2008

23


Annals 2008 27