Page 1

Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Problemes a l’hora de representar el contingut: 

Disciplina Es pot distinguir una matèria des de diferents punts de vista. Per exemple si cerquem xampinyons es pot veure des del punt de vista gastronòmic o botànic.

Exhaustivitat Quan fem una cerca, ¿surten tots els documents sobre la matèria? Per exemple, si cerquem Astronomia, estem segurs de què tots els documents existents sobre la matèria, els hem recuperat? De vegades els indexadors no introdueixen elements que poden ser importants i que pels usuaris, a l’hora de la recuperació si que ho sigui, però que, al no estar indexats, no els recuperin.

Sinonímia A l’hora d’indexar, perquè s’escull un terme i no un altre?, doncs senzillament amb la finalitat d’evitar problemes de sinonímia i polisèmia. De manera que s’han de formalitzar les matèries, igual que els noms d’autors. D’aquesta manera quan ens referim a fulles, les sabrem distingir de les de ganivet.

Especificitat Abans hem dit que els indexadors es poden deixar coses sense indexar, però també és cert que de vegades documents que parlen d’una cosa concreta, són indexats amb un terme molt més general. Per exemple, si tenim un document que parla de basquet, no posarem esports, sino basquet, ja que esports engloba molt més, i això seria enganyar al usuari.

Un terme relacionat és l’Ambigüitat en el llenguatge, la qual s’ha d’evitar a tota costa, ja que si per exemple diem -alt- alt amb respecte a què, per tant hauríem de dir 1’80m.

Coherència s’ha de tenir en compte que tots els documents que tracten sobre una mateixa matèria en el mateix nivell d’especificitat, els haurem de catalogar sota la mateixa matèria. Si no és així, tindrem un problema de coherència.

1


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

TEMA 1: L’ANÀLISI DE CONTINGUT: matèria, matèria secundària, disciplina, espai, temps, nivell, audiència, formes (externa i interna), punt de vista. 1.1 EXHAUSTIVITAT, ESPECIFICITAT I COHERÈNCIA Anàlisi de contingut: fases del reconeixement dels documents: a) La col·lecció es forma a partir d’uns processos tals com: adquisició, selecció i la cadena documental: Formació de la col·lecció Anàlisi documental Difusió Anàlisi formal (catalogació)

Anàlisi de contingut (Indexació)

L’objectiu de l’anàlisi és la difusió. L’anàlisi de contingut és:  Conjunt d’operacions destinada a representar el contingut informatiu dels documents per facilitar la seva recuperació. No es representen els documents (anàlisi formal) si no el contingut informatiu (anàlisi documental). Els documents amb el mateix contingut estaran representats sota la mateixa matèria (anàlisi documental). La informació sempre la representem segons unes eines que són els llenguatges documentals controlats, tals com les llistes d’encapçalament de matèries, els tesaurus, les classificacions, estructures de categories ... i creem registres o documents secundaris (metadades, registres bibliogràfics...). D’altra banda, hi ha les demandes dels usuaris. El catalogador tradueix la informació a uns sistemes (catàlegs) el qual cerca les coincidències i aporta els resultats. El que s’ha d’aconseguir és que la representació del contingut i la representació de la necessitat que faci l’usuari, s’assemblin el màxim. Nosaltres és difícil que podem representar les necessitats però si que podem conèixer la necessitat de l’usuari i, a més, podem mostrar a l’usuari com representar les seves necessitats d’informació, creant un llenguatge més específic. Amb això aconseguim la coincidència entre representació del contingut i la necessitat de l’usuari. D’aquí que a partir de les eines que usem ens aproparem a les necessitats de l’usuari. Si l’usuari cerca documents sobre pintura a l’oli, però posa pintura, els indexadors ho han de representar de forma que l’usuari pugui arribar al terme que necessita: Nº de documents Terme 24-------------------- Pintura 5-------------------- Pintura—Manual 3-------------------- Pintura al oli La recuperació de tot el que hi hagi sobre un tema determinat es diu recuperació col·lectiva. Per altra banda, existeix la recuperació selectiva que ha de permetre seleccionar quins documents interessen sobre el mateix tema. Això es fa perquè els documents estan representats de tal manera que

2


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

l’usuari sàpiga diferenciar la informació de cada document, en quines característiques tracta cada document, segons les seves necessitats.

3


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

En tota recuperació de contingut hi ha una sèrie de factors condicionants que veurem a l’exercici 1 Fotocop 1. (19/9/08):

4


Silvia Argudo 1.

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Les necessitats de l’usuari útils per distingir entre els documents sota la mateixa matèria. Complexitat de necessitats d’informació Analitza els següents supòsits i destaca tots els aspectes que et semblin importants en relació a la informació que necessitaries recuperar. Hauries de preguntar-te quins detalls, presents explícitament o implícitament en els supòsits, farien que un document resultés útil i un altre no en cada situació. Imagina dos documents reals o imaginaris que, tot i tractar de la matèria adient a cada supòsit, no serien útils. Comenta els motius pels quals consideres que no serien útils. Necessitat 1: En Pep és un senyor de 65 anys que s’ha jubilat i ara que té temps vol dedicar-se més seriosament a la seva afició de sempre: la talla de peces d’escacs de fusta. Durant anys ho ha fet de forma instintiva i feia peces que li agradaven amb la fusta que li aconseguia un amic seu fuster. Ara, però, vol saber-ne més, vol fer peces típiques de països i cultures d’arreu del món amb els materials adequats i les eines adients. Ja s’ha muntat un petit espai per tenir el taller a casa però necessita trobar informació per començar. 1) -

Referents a la matèria: Peces d’escacs típiques de països d’arreu. Eines Materials (aquesta informació segurament aparegui en el 1er punt) Necessitarà botigues o empreses on aconseguir els materials. Característiques de l’usuari: Jubilat de 65 anys. És probable que no conegui idiomes. És un aficionat per tant no és professional, de manera que el llenguatge del document ha de ser divulgatiu i no professional, tot i que ja coneix la mecànica de fabricar-les. L’usuari condiciona l’anàlisi de contingut i la recuperació del contingut. És doncs un factor condicionant. Altres factors condicionants són: o Altre factor condicionant serà el centre, ja que no es representarà de la mateixa manera un document a la sala infantil d’una biblioteca que en una biblioteca universitària. o Altre factor condicionant i relacionat amb el centre és si l’accés a aquest és públic o privat. o El 3er factor és la col·lecció, si tots els documents que té un centre són d’infermeria, no es farà el mateix anàlisi que el pugui fer una biblioteca pública, on potser en té 100 documents, i per tant la representació dels documents serà diferent a la d’un centre especialitzat, on tota la col·lecció és d’infermeria. o El vocabulari també serà diferent, un serà més especialitzat que altre, no és el mateix en una biblioteca de Mallorca que en una de Barcelona. o Per altra banda, també té a veure l’exhaustivitat. En un centre especialitzat s’ha de concretar més, serem més específics que en un de públic, que al no tenir tants documents sobre un tema, la representació serà més exhaustiva per què no els hi cal diferenciar-los tant específicament.

1.2) Les necessitats de l’usuari útils per distingir entre els documents sota la mateixa matèria. Necessitat 2: La Marta és una oncòloga que ara està acabant la llicenciatura de Farmàcia i s’està plantejant el seu treball de final de carrera. Encara no té clar el tema concret del treball però vol que giri al voltant d’una qüestió que l’atrau molt des d’un viatge que va fer a l’Amazònia l’estiu passat com a metgessa voluntària amb una ONG. Allà va veure que els indígenes feien servir habitualment algunes plantes verinoses per a condimentar els seus aliments, fer infusions, curar ferides i malalties, etc. A més a més, per la seva especialitat, sap que el càncer no té cap presència entre les tribus indígenes del Brasil que va visitar. Pensa que seria interessant investigar més sobre les substàncies i propietats d’algunes plantes considerades “perilloses” d’aquella zona i la manera de fer-les servir per a produir nous medicaments contra el càncer. Hauria de començar a explorar quins estudis existeixen sobre el tema.

5


Silvia Argudo

-

-

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Referents a la matèria: Plantes verinoses que previnguin el càncer a la Amazonía brassilenya. Vol explorar el que hi ha i no una concreció determinada, com quan li queda poca cosa per acabar una tesi. De manera que serà una cerca sumària, genèrica i no selectiva. Es tracta d’un treball de fi de carrera, per tant no serà divulgatiu sinó d’investigació. Això implica que siguin articles de revistes especialitzades i en centres especialitzats. Els articles de revistes no es troben als catàlegs de biblioteques públiques o universitàries. També congressos i tesis doctorals, ja que la usuària té un nivell adequat per trobar. La disciplina pot estar enfocada des de varis punts de vista: farmacologia, medicina. Referents a la usuària: És llicenciada en medicina i estudia el seu últim curs de farmàcia. Se la pressuposa l’anglès com a idioma conegut.

2) Exercici 2: Complexitat del contingut dels documents Analitza els diversos aspectes del contingut dels documents amagats darrere d’aquests títols que farien que fossin útils en situacions de necessitats d’informació determinades i en d’altres no.

Imagina una situació concreta per a cada títol en la qual el document no seria gens útil, tot i tractar de la matèria adient, i explica els motius pels quals creus que no ho seria. Gramàtica francesa En quin idioma estarà escrita? En francès, o en altre idioma? Si està escrita en francès, estarà pensada pels francesos, mentre que si està escrita en català, serà per usuaris catalans i normalment destinada als adults. S’ha de conèixer també el nivell, si és per a usuaris especialitzats (filòlegs) o per a tothom (introductori). Si és un manual, si conté exercicis, té les solucions, si és actual o no, si té índex i/o vocabulari o només té explicacions, si és políglot, segons el format i l’audiència (per a adults o nens). Mapa dels principals conreus agrícoles de Madagascar Nivell d’especialització sobre conreus agrícoles (correspon a la matèria) Localització (correspon al lloc) Idioma. Si és per a la confecció de mapes o per a la consulta. Si és una obra cartogràfica o fotogràfica. Si conté explicacions o no. Any en que s’expressa l’obra, no any de publicació, ja que aquesta matèria pot estar tractada retrospectivament. Per tant temps del contingut i no de publicació. [limita el contingut] Audiència. Si el centre és especialitzat o divulgatiu. Si conté exercicis. El format del document. Hauríem també de mirar quins són els principals conreus que apareixen al llibre. També s’ha de veure si realment és un mapa, o aquesta és una expressió del títol per dir-nos que parla sobre els diferents cultius agrícoles. La forma externa, si és en forma de mapa, o de monografia, o de CD... L’àmbit geogràfic (espai) [limita el contingut]. Disciplina: Seria el punt de vista des del qual es tracta la matèria: geografia humana, agricultura. Audiència: adults/nens...

Comentaris: La forma interna es com s’organitza la informació, per tant un diccionari seria forma interna. Un recurs electrònic seria una forma externa. Però en tot cas poden haver diferències i és discutible, per això forma interna i externa quedaran en el grup de forma. Lligat amb la forma interna hi ha una intenció, per això la informació d’un diccionari i/o d’un manual s’organitzen la informació com ho fan. No tots els sistemes poden cercar per totes les facetes que té en compte l’anàlisi de contingut, tot i que des que es va escriure l’article fins a l’actualitat, els sistemes han millorat bastant en aquest aspecte.

6


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Condicionants en l’anàlisi de contingut Audiència Matèria Disciplina Temps Espai Forma externa/ interna Centre Nivell de l’usuari Idiomes Si mirem les pàgines web següents veurem com representen el contingut congelats les diferents institucions: - La Sirena: http://www.lasirena.es/ - El Corte Inglés: http://www.elcorteingles.es/supermercado/frameset.asp - LEMAC: http://www.bnc.es/catalegs/autoritats/lemac.php - Catàleg de la UB: http://www.bib.ub.edu/ - La Sirena: Com podem veure aquesta empresa està especialitzada en congelats i directament ens mostra totes les varietats de congelats que té disponibles, com podem veure al panell de l’esquerra.

Si cliquem sobre alguna de les entrades, per exemple marisc, veurem com especifiquen una sèrie de termes:

7


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Un cop trobat el producte, a continuació s’ens presenten en la part central de la pantalla. Per exemple escollim gambes.

8


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Al Corte Inglés com sabem, no hi ha una especialització concreta, sinó que hi ha múltiples productes. És per això que s’ha de fer una triple selecció:

La segona selecció ens mostrarà totes les tipologies de congelats de la que disposen.

9


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

I la finestra número 3, ens mostrarà en mode de desplegable, els productes disponibles sobre la classe escollida en la segona finestra.

La LEMAC no té gaires problemes, només estandaritza la forma/es correctes i no acceptades de les matèries, així com les relacions genèrico-específiques d’aquestes en relació amb altres de la seva categoria. De congelació d’aliments ens dirigeix a la forma acceptada: aliments congelats i les seves formes genèrico-específiques.

10


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

El catàleg de la UB també té una relació de conceptes que dins del catàleg ajuden a la recuperació selectiva, com ara veurem:

Com veiem hem de recuperar mitjançant la forma establerta per la LEMAC que s’encarrega de formalitzar oficialment la terminologia per evitar problemes de sinonímia i polisèmia.

11


Silvia Argudo

AnĂ lisi de contingut 2008-2009

Un cop posada, ens dona els segĂźents resultats:

12

Toni PĂŠrez M2


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Article: La rebelión de las formas: los aspectos formales del contenido como elemento de recuperación. Fotocop. 2 (23/9/08)

13


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Identificació dels possibles aspectes relacionats amb l’anàlisi de contingut dels documents: Matèria principal i secundària. De vegades va bé determinar un àmbit temàtic una mica més genèric al de les matèries concretes. Saber l’àmbit temàtic en el que estem ens pot ajudar a concretar més les matèries o quedar-nos en un nivell més genèric. Disciplina Període sobre el que tracta Nivell intel·lectual Lloc, espai Forma interna i externa Intenció/ objectiu del document. Audiència L’idioma (no tals sols en quant la llengua si no també en quant al llenguatge). El punt de vista (disciplina). L’autor s’identificaria amb l’anàlisi formal. En un exemple es pot explicar el punt de vista: Imaginem que tenim aquest document: - L’ensenyament de valors morals a l’escola primària. o Autor: Joan Pau II - L’ensenyament de valors... o Autor: Francisco Franco - L’ensenyament de valors... o Autor: Silvia Argudo En aquest cas tots els documents estan sota la mateixa matèria, la única cosa que els diferencia és el punt de vista, ja que podríem representar la matèria d’una altra manera. Ja que si algun dels autors representa les seves idees, l’autor serà matèria també. Si en el primer cas es representa la idea de l’església catòlica també s’hauria de representa per matèries Església catòlica. Normalment els punts de vista es determinen més en els camps de les CCSS, però també, tot i que en menor cas, en disciplines científico-tècniques. - Comentarios a la ley de adopción. Autor Títol

Feliú Rey, Manuel I. Comentarios a la ley de adopción / Manuel-Ignacio Feliu Rey ; [prólogo de Antonio Gullón Ballesteros]

Publicació

Madrid : Tecnos, cop. 1989

Descripció

236 p.; 24 cm

Bibliografia Matèria

Bibliografia Adopció -- Espanya -- Història -- 1987 Adopció -- Dret -- Espanya Adopció Legislació Espanya

ISBN

8430917861

(document revisat a classe físicament)

Sobre què em dona informació aquest document? La matèria principal és la llei d’adopció.

14


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

No és la llei sinó uns comentaris (forma) a diverses parts d’aquesta llei. Això pot ser important perquè li podríem donar a un estudiant (audiència) de dret però no a una dona que volgués saber sobre l’adopció, ja que el llenguatge és bastant tècnic, i a menys que sigui bastant culte, no li servirà (nivell). L’autor és de la branca de dret i el llibre és part de la seva tesi (intenció: estructura interna), per tant és un àmbit especialitzat dins de l’àmbit de dret. No és de divulgació per l’àmbit general. La disciplina seria dret, ja que els comentaris estan fets des del punt de vista legal. Per altra banda, el context legal en una llei sempre s’han de comentar l’espai i el temps. Una llei té un temps limitat i s’ha de posar l’any de la llei i el nom així com l’espai perquè les lleis no s’apliquen a totarreu per igual. - Cómo dàrselas de experto en la adivinación del porvenir. Autor Títol

Rae, Alexander C. Cómo dárselas de experto en adivinación del porvenir / Alexander C. Rae

Publicació

[Madrid] : Mondadori, cop. 1988

Descripció

64 p.; 18 cm

Col·lecció Matèria ISBN

Guías del enterado Endevinament 8439714386

(document revisat a classe físicament)

En aquest document no és fàcil expressar el contingut amb una sola paraula. En un moment donat es poden expressar els termes mirant l’índex del llibre. La intenció és fer veure com s’adivina el futur amb les diferents tècniques d’adivinació. Per altra banda hi ha continguts reals sobre aquestes tècniques, però sempre en un tó irònic. A l’hora d’escollir un terme d’indexació dependrà dels factors condicionants: centre, col·lecció i usuaris. Si estem en un centre especialitzat caldrà que especifiquem més que si és generalista, ja que se suposa que els usuaris coneixeran més les especificitats de la matèria. Mentre que si estic en un centre generalista, potser no cal epecificar tant, ja que els documents que tingui sobre aquesta matèria no seran tant importants ni tampoc els usuaris, i no caldrà especificar tant. Si en aquest document poso - Tarot - Quiromància No estaria sent exhaustiu, perquè hi ha matèries que no estan sent representades. Hauríem de fer indexació profunda: quan ho representem tot del document. Lo contrari seria la indexació sumària, que significa que en comptes de representar cadascuna de les matèries poso un nivell per sobre (una que les inclou a totes). - Predicció de la sort Aquí no hi ha problemes de exhaustivitat perquè tot el contingut del document està sota aquest encapçalament. Si tinguéssim un document d’animals on tenim gossos, gats, ocells, rèptils i indexo: - Gats - Gossos - Ocells No ho represento tot, estic sent concret però no soc exhaustiu perquè em deixo termes sense representar (rèptils).

15


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Però si represento - Animals domèstics estic sent exhaustiu i no deixo cap dels animals sense representar. Estaria fent indexació sumària. De totes maneres dependrà dels factors condicionants. Tornant al document, és de caire divulgatiu (nivell) tot i que tingui explicacions concretes sobre la predicció, però no tracta el tema amb terminologia especialitzada i vol divulgar un tema sense la intenció de fer ciència amb aquest document. Degut al llenguatge col·loquial (nivell i/o vocabulari) sembla que el llibre tingui una intenció humorística, irònic i és possible que tingui un rerafons en la presentació del tarot. A més no conté imatges, i per a algú que comencés a introduir-se en el tarot li vindria bé que estigués il·lustrat i no ho està. - Pal de paller: la dona al Pallars Sobirà (1900-1965) Títol

Pal de paller : la dona al Pallars Sobirà (1900-1965) / pròleg de Maria Barbal i Farré ; coordinació: Carme Maria Marugan i Vallvé, Xavier Ripoll i Borrell

Publicació

[Lleida] : Pagès, cop. 2002

Descripció

80 p. : principalment il.; 21 cm

Col·lecció Matèria

Pallars ; 3 Dones -- Pallars Sobirà -- Condicions socials Pallars Sobirà -- Vida social i costums -- Llibres de làmines

Autor addicional

Marugan i Vallvé, Carme Maria, ed. Ripoll i Borrell, Xavier, ed.

ISBN

8479359021

(document revisat a classe físicament)

La matèria seria la dona treballadora al Pallars Sobirà (espai) (1900-1965)(temps). L’enfocament és històric perquè dona un té en el document un límit cronològic i un espai concret. La forma externa és fotografia i la interna és catàleg d’exposició. S’ha de tenir en compte que també dona informació sobre l’exposició que va tenir lloc en un determinat lloc, per tant l’exposició seria també una matèria. La col·lecció fotogràfica està formada dins d’un arxiu concret. Però com a col·lecció del document, no és important perquè ja es posa l’espai concret (Pallars). La intenció (relacionada sempre amb la forma interna) seria divulgar les fotografies de l’exposició. Les disciplines serien Sociologia i també Fotografia. Depèn del centre no serà el mateix el punt de vista, si estem en un centre de fotografia, en un de Sociologia o a l’institut de la dona, la disciplina i com es representa variarà, però hem de tenir en compte tots els factors.

16


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

- Geografia para todos: la geografia en la enseñanza española durante la 2a ½ del s. XIX. Títol

Geografía para todos : la geografía en la enseñanza española durante la segunda mitad del siglo XIX / Horacio Capel, E. Camps, M.A. del Castillo... [et al.]

Publicació

Barcelona : Los Libros de la frontera, 1985

Descripció

231 p.; 19 cm

Col·lecció Bibliografia Matèria

Realidad geográfica ; 6 Bibliografia p. 201-231 Geografia Ensenyament 1850-1900 Geografia -- Ensenyament -- Espanya -- S.XIX Geografia -- Ensenyament Espanya

Autor addicional ISBN

Capel, Horacio 8485709349

(document revisat a classe físicament)

Aquest document ens dona informació sobre geografia? No. Dona informació de cóm ensenyar la geografia (matèria) i amb una intenció històrica. Disciplina (geografia). Es fa història de l’ensenyament de la geografia. La matèria és ensenyament des d’un punt de vista de la geografia. Si vull saber coses de geografia aquest document no em donaran informació, però si si vull saber coses sobre l’ensenyament de la geografia. També dona importància al temps (2a ½ s.XIX) i l’espai (Espanya). No està de més comprovar si el document realment compleix aquests requisits. No hi ha un vocabulari concret (nivell) per tant no hi ha audiència específica. Però es pot dir que el contingut es centra en tots els nivells d’educació (primària, secundaria, universitat pública i privada) . Aquest document conté dibuixos que són reproduccions de llibres de text de l’època, s. XIX. A més hi ha en l’índex més matèries a part de la geografia: llibres de text de geografia i capítol 8 autors de llibres de text de geografia. Tota aquesta informació pot ser important per un usuari en un centre determinat. Pot haver gent que busqui informació sobre aquest tema, després ja veurem si la representem o no, però cal detectar-la. Pot ser important detectar aquesta informació a part de la història de com s’ensenyava, la bibliografia i autors del s.XIX, i el contingut dels llibres, són informacions concretes que estan tractades en capítols individuals i en un centre especialitzat seria important tenir aquest requisits en compte. Els usuaris d’un centre especialitzat tenen un nivell de concreció més alt que els alumnes de primer.

17


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Platero Méndez, Raquel. “ ¡Maricon el último!. Docentes que actuamos ante el acoso escolar en el instituto.” Revista d´estudis de la violència. Nùm. 3 (juliol – octubre 2007). <http://www.icev.cat/mariconelultimo.pdf> La intenció d’aquest document és difondre a la societat sobre el que succeeix a les aules, per tant exposar un fenomen social com a intenció bàsica. En aquest cas no tracta de pautes de per detectar el problema sino per difondre’l. L’audiència serien els docents perquè és una revista especialitzada en sociologia, que seria la disciplina de la revista, però la disciplina de l’article és educació pel context que té, que és escolar i va destinat als docents. El tractament del article seria educació. En quant al temps, s’ha de tenir en compte que la paraula buying és prou actual, i això pot donar peu a interpretar que el temps de l’article sigui important, però quan es fa anàlisi de contingut no ens quedarem amb la modernitat de les paraules (de la seva forma) si no que ens hem de quedar amb els conceptes, les idees bàsiques. Per això no és important el temps, ja que digui com es digui, la violència escolar ha existit sempre, i la intenció del document és informativa, no apareixen elements nous com podria ser el buying en les TIC, que en aquest cas si seria important, com a nova forma de buying, o una estadística, on també seria important el temps. L’espai en aquest document existeix i és important serien els Instituts espanyols.

Serrano Sarmiento, Ángela; Iborra Marmolejo, Isabel. "Violencia entre compañeros en la escuela. España, 2005." El País . (Documentos; 9) <http://www.elpais.com/elpaismedia/ultimahora/media/200509/29/sociedad/200 50929elpepusoc_1_Pes_PDF.pdf> La intenció del segon document és oferir dades per saber fins a quin punt arriba l’ assetjament escolar i per això aporta un estudi estadístic. L’espai en aquest cas és Espanya, tot i que també apareixen dades sobre Europa, hem de determinar si realment cal tenir en compte aquest element. Per determinar quins elements són importants i quins no, ens hem de preguntar on estaria aquest article? Li seria útil a un usuari que va a un centre especialitzat i cerca estadístiques de buying en els instituts europeus? La resposta és no, perquè les dades sobre Europa no estan suficientment tractades com per tenir en compte un context tan ampli. Per tant l’espai serà Espanya i el temps, en aquest cas si que s’hauria de tenir en compte, però al tanto, per que en estudis estadístics és freqüent que es doni un desfasament entre les dades que posen en el títol, normalment les de publicació, i les dades del estudi. En aquest cas apareixen dades del 2005. La disciplina en la qual es pot afegir aquest document podria ser educació, en el sentit de que es refereix a l’àmbit de les escoles, però seria més correcte posar sociologia, ja que es tracta d’un estudi sobre un determinat col·lectiu social (estudiants). Per últim, aquest document no té una audiència concreta, són dades estadístiques.

18


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Collell Caralt, Jordi; Escudé Miquel, Carme. “Una aproximació al fenomen del maltractament entre alumnes (Bullying).” Revista d´estudis de la violència. Nùm. 1 (gener – març 2007) <http://www.icev.cat/bullying.pdf> La intenció és donar pautes i recomanacions per tractar el problema i va dirigit a una audiència concreta, els docents. L’espai en aquest cas, com en el primer seria important i en aquest cas seria Espanya. A diferència del primer, en aquest cas el temps és important, ja que a l’hora de tractar el problema, que no d’informar sobre el problema (document de Platero Méndez), no és el mateix el número d’alumnes o la procedència dels alumnes, ni el vocabulari o el poder que el professor pugui tenir vers l’actuació del/s agressor/s. No seria el mateix tracte que donaria un professor en els anys 60s que el tracte que pugui donar en l’actualitat, en canvi el problema ha persistit tant en els anys 60s com en l’actualitat, i és per això que el temps és important en aquest document i no en el primer. L’any per tant és 2007 i com a directrius que dona també han de reflectir l’època per a la qual es basen, ja que la societat i el seu context canvien. La disciplina en aquest cas seria educació perquè donen pautes als professionals de l’educació, per tant té més a veure amb l’educació que amb la sociologia. Les diferències entre aquests 3 documents electrònics són que el primer està centrat en un buying més concret, el de gènere. El segon és un estudi perquè està donant dades estadístiques i el tercer dona unes recomanacions o pautes per evitar el buying a les aules. Entre el primer i el segon document hi ha necessitats diferents. Entre el primer i el tercer per una banda hi ha una exposició i per l’altre unes recomanacions. Però en els 3 casos es dona buying escolar com a matèria. Llocs web: Recerca en acció. <http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/index.jsp> Agaur és un organisme que depèn del Ministeri i que dona ajuts per a la recerca no temàtica sinó d’acció. Portal que recull informació sobre recerca universitària que es fa a Catalunya en un àmbit bàsicament universitari. No podem dir que sigui multidisciplinar per què el que analitzem és el portal, no els documents que té el portal. En cas de que estigués especialitzat en una disciplina concretament si que posaríem que la matèria del portal seria aquesta. Però com és multidisciplinar no cal. No és qualsevol recerca si no que només aquelles que serveixen per ajuts a les universitats i això és el que l’organització Agur, agència de gestió d’ajuts. Per saber la matèria hem de preguntar-nos ¿sobre què dona informació aquest portal?. Sobre recerca, aquesta seria la matèria, i més concretament, projectes de recerca. Els punts de vista són més les escoles, tendències... S’ha de distingir, ja que el punt de vista afecta al contingut, no és el mateix un escrit fet per Primo de Rivera que per Stalin. El temps no és rellevant com a portal, si haguéssim d’analitzar un document, tal vegada si.

19


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

El contingut es pot trobar en vàries llengües: català, castellà, francès i anglès. L’audiència és per a investigadors i gent interessada en projectes, ja que aquells que s’hi dediquen a fer-ne no comencen fins comprovar que no hi ha res fet abans. D’altra banda, tot i que sigui una audiència per investigadors no és especialitzat perquè és multidisciplinar, amb una intenció de divulgació de la ciència i de la recerca a un àmbit de societat i això va recolzat per la forma externa: diversos formats, il·lustracions, participa que seria la part interactiva i que dona lloc a la participació i divulgació de la societat. Si haguéssim de fer una indexació d’aquest portal la podríem fer sumària, general que és la que hem fet per sobre i genèrica, o una exhaustiva o profunda, és a dir de tots els conceptes que surten aquí. Quan fem una indexació exhaustiva o profunda, no consisteix en fer una indexació de tots els projectes que hi ha, sinó l’hauria d’especificar el tipus d’informació que trobarà, inclou projectes en curs, projectes antics, llistes, elements interactius d’interacció, actualitat en recerca a Catalunya. D’aquí que depenent del centre i les necessitats (factors condicionants) podem analitzar que pot haver un problema d’exhaustivitat si no hem representat algun dels punts que hem tingut en compte. Si som una biblioteca d’institut potser ens interessa més tenir en compte la part interactiva que representar els projectes anteriors, mentre que si som una biblioteca universitària ens interessarà més els projectes anteriors que la part interactiva.

20


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Pràctica obligatòria 1 Llibres en paper: En la Roma d’August Llibre didàctic (intenció) i infantil (audiència) d’història (disciplina) sobre la vida quotidiana, militar i política Roma durant el període vital de l’emperador romà Caius Iulius Caesar Octavianus Augustus (63 aC- 14 dC)1 (matèria). L’extensió de les explicacions dels capítols són breus, senzilles i van acompanyades amb dibuixos que il·lustren els paisatges i vestimentes de les diferents classes socials de la època, molt apropiat per a infants (audiència).

L’autora Fiona Macdonald, llicenciada en Història (disciplina), ha publicat nombrosos llibres per a infants. La intenció del document és didàctica, la qual cosa ho consolida l’editorial Anaya, molt relacionada amb publicacions en l’àmbit de l’ensenyament.

1 Tot i que al títol i al sumari del document apareix l’emperador August, el document no parla d’ell, és per això que no s’ha considerat matèria. Aquesta reflexió ve recolzada per que el document forma part d’una col·lecció que el que pretén és donar a conèixer la història en diferents àmbits tot posant com a protagonistes a personatges cèlebres d’aquell període històric, però no es tracta de la biografia de cap d’ells. No podem doncs considerar a Caius Iulius Caesar Octavianus Augustus com a matèria del document.

21


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

La construcció d’una ciutat Recull d’articles (forma externa) de varis autors que mostren amb fotografies i explicacions, l’evolució urbanística de la ciutat de Barcelona des de la segona meitat del s.XIX fins al 2005. Destacar que dins del concepte Urbanisme s’han pogut distingir dues vessants matisables: una, la del disseny des del punt de vista de la planificació i dos, l’urbanisme entès des del punt de vista de l’agregació dels barris perifèrics2. Com el document, al llarg dels seus articles, explica les dues evolucions, s’ha considerat que la disciplina3 sigui urbanisme i la matèria Barcelona4. En quant a la forma com es presenta la informació hi ha una introducció on es dona una visió general de l’evolució urbanística de la ciutat a més, els articles estan ordenats seqüencialment per data de publicació de 1888 al 2004, té doncs un tractament històric. El conjunt d’articles conté comentaris i està publicat per La Vanguardia, està tractat doncs amb una intenció divulgativa (nivell).

2 Diccionario de la Lengua Española [en linia] . 22ª ed. Madrid: Real Academia de la Lengua Española. [Consultat el 6/oct/2008] a http://buscon.rae.es/draeI/SrvltConsulta?TIPO_BUS=3&LEMA=urbanismo * Conjunto de conocimientos relativos a la planificación, desarrollo, reforma y ampliación de los edificios y espacios de las ciudades. *Organización u ordenación de dichos edificios y espacios. *Concentración y distribución de la población en ciudades. 3 Altres disciplines que podrien considerar-se serien Història, ja que es parla des d’un punt de vista evolutiu, tant físic com cronològic, però també Periodisme, ja que la publicació dels articles la fa La Vanguardia, i cap dels escriptors que hi col·laboren són especialistes en Urbanisme, ni Història de Barcelona. 4 El document se centra en Barcelona i l’evolució que aquesta ciutat ha patit urbanísticament parlant, no pas des de altre punt de vista, per això urbanisme és un punt de vista. S’ha de tenir en compte que si algú vingués demanant informació sobre urbanisme, no li donaríem aquest document, en canvi, si vingués algú demanant documents sobre Barcelona si, ja que la informació que conté és sobre Barcelona.

22


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Text electrònic: Avendaño López, Carmen. El futuro de los medicamentos. Instituto de España, 6 de mayo de 2002. <http://www.ranf.com/pdf/arti/futuro.pdf> Article que l’autora fa públic d’una conferència (forma interna) realitzada sobre la recerca en la producció dels fàrmacs (matèria) i els factors socio-polítics dels medicaments (materia sec.). Tot presentat en forma de recurs electrònic (pdf) (forma externa). L’autora té com objectiu presentar un estat de la qüestió de l’evolució i futur sobre el procés de transformació dels fàrmacs en medicaments en les empreses farmacèutiques (I+D), durant l'últim terç del s.XX, vist des d'una òptica que pot ser farmacològica5, biotecnològica6, (disciplines). Per altra banda, la intenció és donar a conèixer el procés d’elaboració dels medicaments i el que influeix el context social, polític i econòmic dels Estats en la introducció dels productes al mercat. Des d’aquest punt de vista podríem considerar també la medicina7 com a disciplina. Degut a la intenció del document, que mostra l’evolució i pronostica el futur dels medicaments, s’ha de tenir en compte el temps, és important Al llarg de l'article es poden veure formulacions químiques, citacions d'autors professionals en la matèria i empreses dedicades a aquest àmbit professional, que donen un sentit alt d'especialització (nivell). L'entitat que publica l'article és l'Institut d'España, que agrupa vuit de les Acadèmies oficials, una de les quals és la de Farmàcia, a la qual pertany l'autora Carmen Avendaño López, llicenciada en Farmàcia i doctora en química orgànica des de 1986.

Per últim dir que no hi ha un límit geogràfic, però si que està orientat als països desenvolupats on es realitzen les investigacions oportunes en l'àmbit farmacèutic i que el tipus d'audiència està relacionat amb especialistes en la matèria (audiència).

5 Definició de farmacologia. Gran Diccionari de la Llengua Catalana [en linia]. Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 setembre 2008] Disponible a: http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECCART=0062556 6 Definició de biotecnologia. Hiperencilopèdia [en linia]. Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 setembre 2008] Disponible a: http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0084671 7 Aquesta relacionada amb la part dels medicaments i la seva acció terapèutica vers les enfermetats. També comentar, que es podria veure des de la disciplina de Salut pública, degut a les normatives que les empreses han de seguir perquè els medicaments siguin comercialitzables.

23


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Web: Pissarra digital <http://www.xtec.cat/~aguiu1/pissarradigital/> La matèria d’aquest document és el conjunt d’eines i recursos tecnològics necessaris per integrar les noves tecnologies al món de l’educació, tot englobat dins l’àmbit de la docència (disciplina). Secundàriament trobem les instruccions bàsiques del maquinari que conforma el funcionament de la pissarra digital sota la visió tècnica de la informàtica (matèria sec.). La informació que dona queda ampliada per diferents enllaços que parlen del funcionament de l'aparell i a altres pàgines oficials i no oficials (forma externa), que tracten de les TIC aplicades a la docència i que poden servir per apropar als professors a les noves tecnologies (intenció). D’aquí la importància de actualització dels enllaços que han de estar vigents perquè l’usuari no se’ls trobi desvinculats. És un document adreçat a professors i pedagogs (audiència) que estiguin interessats en completar els recursos del seu centre amb aquests sistemes. L’autor, Andreu Guiu, és mestre de ciències socials de l’ESO i batxillerat i pretén compartir amb altres mestres l’experiència del seu institut (disciplina Educació). Una altra pista que ens indica l’audiència a qui va dirigit és que forma part de Xtec (Xarxa telemàtica educativa de Catalunya) del Departament d 'Educació de la Generalitat de Catalunya Utilitza un llenguatge poc especialitzat i molt pràctic ja que va al nucli del tema (nivell). El recurs s’acompanya de gràfics, exemples multimèdia8, fotografies i presentacions en Power Point que són un recolzament a les breus explicacions fetes. Tot i que no tingui un límit espaial, podem establir que el document podria delimitar-se a Catalunya en quant a l’aplicació i metodologia en l’ensenyament ja que, a Finlandia, la metodologia aplicada per la Generalitat de Catalunya no serà útil. Ara bé, en quant a la part tècnica del document (com fer un Power Point, o com instal·lar les eines tecnològiques) el document no contempla cap límit espaial.

8

Tot i que no sigui l’audiència principal, el fet de que hi hagi parts multimèdia fa que el document estigui dirigit també als alumnes, ja que inclús es poden consultar assignatures i textos útils per a les classes teòriques si ens adrecem a l’enllaç d’Andreu Guiu.

24


Silvia Argudo

AnĂ lisi de contingut 2008-2009

25

Toni PĂŠrez M2


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

1.1 EXHAUSTIVITAT, ESPECIFICITAT I COHERÈNCIA. Un cop que hem identificat tots els elements que composen el document, matèries, disciplines, nivells, audiències, formes, temps i espai, el següent pas és saber què trio per representar el contingut del document el més fidedignament possible. Aquesta és la segona etapa i depèn dels factors condicionants (usuaris, col·lecció i centre). Conceptes d’exhaustivitat i especificitat. - Exhaustivitat: número de conceptes diferents que representem amb un terme en el contingut d’un document. - Especificitat: en teoria hem de poder representar els conceptes que hi ha en un document lo més concretament possible. Si un document parla de periquitos no podré representar-lo amb el terme animals, per què estic sent poc específic, haig de representar-lo amb periquitos, i si no puc, amb el terme justament per sobre d’aquest, que podria ser aus domèstiques per exemple. Per altra banda, si el document parlés de gossos, periquitos i peixos d’aquari, no podria representar el document amb aus domèstiques perquè estaria sent poc exhaustiu, deixo parts del document sense indexar, per tant, en aquest últim cas hauria de representar el document amb animals domèstics i/o animals, si no existeix l’anterior terme en la llista. Per exemple, veiem aquest registre al catàleg de la UB:

La indexació no és prou específica seria doncs un problema d’especificitat, ja que el document no tracta de torrons si no de torrons de massapà (matèria). Si aquest document estigués en un centre especialitzat la matèria Torrons seria massa genèrica, però en aquest cas al estar en el catàleg de la UB, no és necessari especificar tant.

26


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

En aquest cas la indexació és incorrecte ja que el terme postres és genèric de pastissos i gelats, és a dir, quan diem Postres queden integrats pastissos i gelats, per tant hauríem de representar-lo per Postres. Per altra banda, si en aquest document només apareguessin documents sobre pastissos, hi hauria un problema d’exhaustivitat, ja que deixaríem conceptes del document sense representar. Els nivells d’especificitat depenen dels factors condicionants (col·lecció, usuaris i centre). Exemples:

En aquest cas tenim una revista electrònica que té un problema d’especificitat en el sentit de que engloba un terme genèric i un d’especific per representar el mateix 27


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

document. Fauna aquàtica és genèric de Peixos, per tant si el document només parla de Peixos, no caldria posar Fauna aquàtica i si parla de Peixos i plantes, no caldria posar Peixos perquè ja estarien representats per Fauna aquàtica. Per fer una cerca amb problemes d’especificitat es pot fer una cerca combinada per matèries en que els documents continguin un terme genèric i un específic, segons el microtesaurus de la UB http://eclipsi.bib.ub.es/thac/cats.htm

En quant al exemple de manca d’exhaustivitat podem veure un exemple:

En aquest cas deixa de representar el concepte d’isòtops estables.

28


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Té dues matèries, Nines i joguines té un problema d’especificitat o inclús de coherencia ja que si posés joguines no caldria posar nines. En aquest document podem suposar que trobarem dades sobre tipologies de nines a Catalunya. No permet fer una recuperació selectiva, ja que no especifica quin tipus de nines podem trobar. Recuperació col·lectiva tot el que hi ha sobre nines. Aquesta indexació m’ho permetria fer, però no fer recuperació selectiva, si vull recuperar nines de porcellana no identificaré aquest documents. La disciplina d’aquest document és Folclore (39 CDU), però en aquest document no queda res representat, no identifiquem nines de Catalunya sinó queden totes representades. Al no representar Catalunya és un problema d’especificitat perquè no limitem, Nines són moltes nines, mentre que Nines de Catalunya especifica molt més i això no queda representat al document. Identificar la disciplina ens ajuda molt a representar millor el contingut. Si tinguéssim una llista d’encapçalaments on tinguéssim folclore, però no nines, però si joguines, posaríem tots dos (folclore i joguines) per recuperar el document, o en cas de que només poguéssim posar un, posaríem folclore.

29


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

La col·lecció ens dona la disciplina (agricultura). També dona l’espai. Aquí hi ha excés d’exhaustivitat perquè parla de matèries que no surten al document. A més hi ha un problema d’especicifictat ja que ajunten Agricultura i cultius i medis de cultiu havent un problema de coherència en quant a l’especificitat ja que agricultura ja reflecteix els medis de cultiu.

30


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Gairebé no hi ha text, i està publicat en l’any Barbie. Catàleg de les fotos de les Barbie (matèria) i estan fets pels dissenyadors. Això seria l’anàlisi de contingut. En principi es pot pensar que dissenyadors de moda han de penjar de moda, però quan veiem les relacions jeràrquiques veurem que aquests no depenen unes de les altres, si no que tenen una relació associativa perquè els dissenyadors són persones mentre que la moda no. Aquest document no és interessant per als usuaris de la UB, no necessita una indexació tan exhaustiva. A més aquest document no dona informació sobre moda ni dissenyadors de moda. No cal tanta especificitat des del punt de vista conceptual ni de les necessitats. Que sigui un catàleg indica la forma externa. Això si que es pot posar com a especificació de matèria.

31


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Sembla que el contingut són baranes externes o internes per a les llars(matèria). Indica com fer baranes, des del disseny fins a la realització. La matèria seria baranes. Però quin tipus de baranes? Serraller: persona que fabrica claus, panys i tota mena de metalls. Per tant el que intenta especificar el document és que són baranes de ferro. En relacions jeràrquiques poden dir: Taules Taules de fusta Teules de ferro Aleshores perquè no posen baranes de ferro? Podria ser perquè no hi hagués el descriptor que especifiqués baranes de ferro. També podria ser que volgués matisar el caràcter artesanal amb Serralleria. Construcció és correcte perquè explica com fer-lo. Ara bé, podria ser correcte escales?. Segurament l’hagin posat per concretar que són baranes d’escales. Hem de tenir en compte que en l’anàlisi no hem d’analitzar una per una, si no el seu conjunt. Aquí hi ha un problema de manca d’exhaustivitat ja que la forma no està representada. Són projectes, hi ha un enfocament tècnic de la matèria.

32


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Document que tracta d’aquest tipus de fons per introduir-lo a les biblioteques. En aquest document Joves no estaria bé ja que és un document per a totes les edats, for all adges. En aquest cas s’ha volgut especificar massa als joves i no és això. Hi ha un problema d’exhaustivitat, s’ha representat un concepte Joves del que no tracta el document.

S’ha de cercar prestiditigació i la resta de termes s’haurien de buscar per conèixer bé el que volen dir. El que havíem d’esbrinar seria la diferència entre els 3 termes i si una d’elles es consideren sinònims o si es consideren genérico-específiques una de l’altre.

33


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

És el mateix màgia i il·lusionisme. De la diferència entre un terme i l’altre depèn que sigui un problema d’especificitat o d’exhaustivitat. Quan busquem hem de buscar en més d’una font. Prestidigitació només es fa amb els dits. Màgia: remet a il·lusionisme, per tant ho consideren sinònims Il·lusionisme: es tracta d’una paraula que quotidianament no parlem d’això, si no de màgia que és el que utilitzem normalment. Ara per ara considerem que siguin sinònims. Prestidigitació seria més específic de màgia. Les possibles matèries que podria haver posat seria màgia, il·lusionisme i prestidigitació. Si el document només parla dels jocs de mans, la matèria prestidigitació seria correcte, però si ens parlés d’alguna cosa més que això, hauríem de posar o màgia o il·lusionisme però no totes dues. Però si suposem que il·lusionisme i magia no són sinònims aleshores: Quan tenim dues materias diferents i només representem una, som poc exhaustius i si tenim una matèria i la representem de forma poc específica, tenim problemes d’especificitat. Tenim silenci documental si em deixo elements sense indexar, representar. Si soc massa exhaustiu i represento més matèries de les necessàries produeixo soroll documental. Si soc poc específic tindré un problema de silenci, ja que si cerco Gossos d’atura però està indexat com a gossos, no sortirà per tant seria silenci. COHERÈNCIA en la indexació. Es dona coherència quan sempre s’indexa de la mateixa manera el mateix document, però es veurà que és impossible que hi hagi un 100% de coherència. Inclús el mateix indexador, al llarg del temps indexarà el mateix document de forma diferent. La indexació té un component subjectiu important, depèn molt del que l’indexador coneix i del que no i com que aquest coneixement evoluciona la indexació pot variar. En funció d’això s’indexa d’una o altra manera, ja que la coherència pot variar la forma de representar el document i el grau d’especificitat/exhaustivitat. La coherència al 100% només existeix en indexació automàtica. També es troba incoherència en els catàlegs col·lectius degut als factors condicionants (col·lecció, centre i usuaris). 34


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

El que s’ha de detectar és que en teoria els indexadors ho haurien d’haver indexat igual però no ho han fet, i saber perquè un centre ha indexat Postres i un altre Fruita, Gelats i Pastissos és el que s’ha de ser capaç d’explicar, un són més genèrics que d’altres i per què. No es pot parlar de coherència sobre un únic registre ja que sempre cal una comparació entre registres. PARAULA CLAU DE MATERIA : NINES + ARTESANIA AUTOR Witzig, H. TÍTOL Muñecas ; H. Witzig, G.E. Kuhn PUBLICACIÓ Buenos Aires : Kapelusz, 1973 DESCRIPCIÓ 115 p., [1] f. : il. ; 21 cm COL·LECCIÓ Cómo hacer CCUC MATÈRIA Nines MATÈRIA Treballs manuals (Ensenyament) MATÈRIA Artesania UAB (Humanitats, educació) MATERIA Nines URV (Fundació Àngels Garriga de Mata és la seu de la Biblioteca Curtó. El fons d'aquesta biblioteca està format per una col·lecció bibliogràfica especialitzada en Educació (Moviment de Renovació Pedagògica, mediateca i biblioteca escolar, etc.); informació sobre el Penedès i un arxiu de documentació pedagògica i de política educativa del segle XX.) Matèria Joguines Matèria Artesania amb matèries naturals La cerca ha estat mitjançant la combinació de 2 termes: (nines o artesania) per paraula clau. Això implica que es cerca la paraula nines i la paraula artesania, o totes dues juntes a qualsevol camp del registre. El catàleg que més genèricament representa el document és el de la UAB, mentre que els altres dos catàlegs la representen de forma més específica. Concretament el catàleg de l’URV representa de forma més específica el contingut del document amb l’encapçalament: artesania amb matèries naturals, tot i que el centre que el cataloga és especialitzat. Aquest mateix encapçalament es podria utilitzar al CCUC, ja que existeix en la seva llista de llenguatge documental, però no ho fa. No obstant, incorpora l’encapçalament treballs manuals (ensenyament) de manera que és més específic, ja que es tracta d’un manual d’aprenentatge i no un manual més tècnic com es pretén il·lustrar amb l’encapçalament de la URV. Hi ha més coherència amb el contingut en la catalogació del CCUC que amb la de la resta, tot i no haver incorporat la matèria artesania amb matèries naturals. En canvi en el llistat de matèries de l’UAB aquest encapçalament no existeix, però si el d’artesania i concretament, en totes es podria especificar un geogràfic de lloc –Argentina. Correcció Paraula clau de matèria nines-artesania El primer que s’ha de fer és l’anàlisi, en tots els temes de l’assignatura. El títol no ens diu gaire coses i el num de pàg. No és excessiu, i la col·lecció dona la intenció, el nivell. És un llibre que explica, ensenya com fer nines. No sabem si són artesanals des del punt de vista d’elaboració manual. La data no sembla ser important. Al CCUC hem de saber que aquí escullen una mica el que han fet altres centres i no fan una revisió de les matèries. Han posat nines, artesania, i treballs manuals (ensenyament) per tant audiència docents que el facin servir com treballs manuals. No podem parlar de factors condicionants al CCUC perquè hi ha documents i centres diferents. La UAB Nines és poc específic, falta l’enfocament del treball manual de cóm fer-ho. A la URV té una col·lecció especialitzada en educació i la matèria que posen són joguines i és massa exhaustiva ja que parla de més coses que nines. Aquí hi ha absència del terme nines. Artesania en materials naturals, hauríem de veure si el document va d’això però continua sent massa específic. Hi ha un problema d’exhaustivitat perquè nines no està representat amb joguines.

35


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

-------------------------AUTOR Cuxart i Tremps, Montserrat TÍTOL 40 ninots, marionetes, capgrossos, gegants i elements festius ; Montserrat Cuxart, Alícia Gascón (Xerrac Taller d'Expressió) PUBLICACIÓ [Barcelona : Graó], 1988 DESCRIPCIÓ 96 p. : il. ; 24 cm COL·LECCIÓ Instruments Guix ; 5 NOTA Bibliografia p. 96 CCUC MATÈRIA Titelles i teatre de titelles MATÈRIA Titelles i teatre de titelles en l'ensenyament MATÈRIA Treballs manuals (Ensenyament) MATÈRIA Artesania MATÈRIA Expressió plàstica -- Ensenyament primari MATÈRIA Nines Mirant el titol i la col·lecció que fa referència al camp de l’educació Expressió plàstica—Ensenyament primari és molt específic. Nines és poc específica si mirem el títol. Perquè no es posa capgrossos? UB (Educació) MATÈRIA Nines MATÈRIA Titelles MATÈRIA Ombres xineses Falta especificar els tipus de ninos que hi ha en aquell document, de manera que exhaustivitzem més, tot i que caldria veure si el document realment parla de cadascun dels ninos. El tema d’artesania no apareix, la disciplina de treball manual no està i en un centre d’educació ens interessa. Problemes d’exhaustivitat. UAB (Humanitats – educació) MATERIA Titelles i teatre de titelles Hi ha un problema d’exhaustivitat ja que no apareixen conceptes al document que no han quedat representats, ja que titelles no representen als capgrossos... faltaria la part de plàstica o artesania. UdG (educació) MATÈRIA Titelles i teatre de titelles en l'ensenyament Especifiquen una mica més ja que el posen dins del punt de vista de l’ensenyament, veient una mica la disciplina però encara amb problemes. UdL (educació i INEFC) Matèria Titelles i teatre de titelles Igual que a l’UAB URV (infermeria i educació) Matèria Titelles i teatre de titelles Matèria Treballs manuals (Ensenyament) Igual però concreta una mica més que són treballs manuals, però continua sense especificar tots els elements. Hauríem de tenir el document al davant. UPC (Biblioteca Rector Gabriel Ferraté: E.T.S d’Enginyeria de Telecomunicacions de Barcelona, E.T.S d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, i la Facultat d’Informàtica de Barcelona, així com als departaments i centres de recerca tecnològica ubicats al mateix campus.) Matèria Titelles i teatre de titelles en l'ensenyament Matèria Nines Matèria Treballs manuals (Ensenyament) Matèria Artesania La primera és específica. UPC (Biblioteca Rector Gabriel Ferraté: E.T.S d’Enginyeria de Telecomunicacions de Barcelona, E.T.S d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, i la Facultat d’Informàtica de Barcelona, així com als departaments i centres de

36


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

recerca tecnològica ubicats al mateix campus.) Matèria Titelles i teatre de titelles en l'ensenyament Matèria Nines Matèria Treballs manuals (Ensenyament) Matèria Artesania La primera és específica. Nines no ens diu res i l’últim fa una mica el punt de vista. Hi ha massa exhaustivitat ja que no és un centre que tingui ensenyament . Els usuaris no necessiten resalatar tant que sigui un treball manual i artesania per enfocar el treball amb les mans. Només amb nines i artesania ja valdria, perquè els usuaris no necessiten, no hi haurà molts documents sobre aquesta matèria. Problema d’especificitat ja que Artesania és genèric de Treballs manuals. BC MATÈRIA Titelles i teatre de titelles MATÈRIA Treballs manuals (Ensenyament) Aquest document el té per dipòsit legal, és difícil que tinguin usuaris especifics en aquest tema, però han de servir de model d’indexació, per això hauria d’especificar més en la seva catalogació. Ateneu (BAB) Titelles i teatre de titelles Nines Titelles i teatre de titelles en l'ensenyament Treballs manuals (Ensenyament) Artesania Expressió plàstica-Ensenyament primari Massa exhaustiu perquè hi ha 3 matèries que parlen sobre el mateix com és l’elaboració manual i ensenyament. Hi ha un excés d’exhaustivitat. Ens quedaríem amb titelles i teatre en l’ensenyament, i treuríem Titelles i teatre de titelles en l’ensenyament, Treballs manuals (ensenyament) i Expresió plàstica—Ensenyament primari. L’Ateneu es caracteritza per fer una catalogació molt detallada sempre.

------------------------------------MATERIA : SENDERISME Títol Unidades didácticas para bachillerato. I;coordinador: Fernando Ureña Villanueva, autores: Mª Dolores González Gómez [et al.] Publicació Barcelona : INDE, 1997 Desc.física 222 p. : il. Col·lecció Unidades didácticas de aplicación Nota Conté: Mejoro mi salud mediante la práctica de actividades de condición física / Senderismo. Una práctica físico-deportiva que permite conocer y respetar la naturaleza / Jornadas orientativas sobre salidas profesionales relacionadas con la actividad física ISBN 84-87330-63-0 CCUC MATÈRIA Educació física -- Didàctica MATÈRIA Educació física -- Ensenyament -- Currículums MATÈRIA Senderisme MATÈRIA Educació física MATÈRIA Ensenyament secundari Enfocat des del punt de vista de l’educació física (disciplina) i va dirigit als professors (audiència). Enfocat des d’un punt de vista ecològic. Educació física és massa genèric i hi ha representacions més específiques provocant un problema d’especificitat. No pot haver Educació física i Educació física—Didàctica, el segon és més específic. UdL (biblioteca de l’INEFC) Matèria Educació física -- Didàctica Matèria Educació física -- Ensenyament -- Currículums Falta la matèria bàsica, Senderisme havent un problema d’exhaustivitat. Tots els documents d’INEFC tracten sobre educació física, és absurd posar-lo com a matèria. En un centre així educació física no ens diu res. Això és un problema d’exhaustivitat, hi ha un concepte en el document que no està representat. Si que ens interessen les segones parts: didàctica, perquè es refereix a com ensenyar senderisme. Currículums hauríem de veure si existeix en el document, i si existeix, seria vàlid. A més les Jornades també s’haurien d’haver indexat com a matèria, en aquest centre concret perquè és especialitzat en aquesta matèria. En altre centre, no en aquest, que sigui un document per a secundària importa, aquí no importa tant, perquè a INEFC són professors destinats a secundària i ja se sap. Però en altre centre no.

37


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

UB (biblioteca d’Educació i Pedagogia) MATÈRIA Educació física MATÈRIA Unitats didàctiques MATÈRIA Senderisme MATÈRIA Batxillerat Faltaria el tema de les Jornades (problema d’exhaustivitat). Batxillerat ja estableix que és secundària. Està la matèria i l’enfocament (educació física), que és per a l’ensenyament i per a l’audiència.

Un llenguatge postcoordinat dona més recuperacions però més soroll i es pot cercar tant coordinant totes les paraules, com amb booleans AND, OR, NOT. Els llenguatges precoordinats donen cerques pertinents però silenci. El llenguatge precoordinat ajuda a concretar molt el contingut de les matèries. GATS Aquests són els encapçalaments relacionats amb els gats que hi ha al catàleg d’una biblioteca. És a dir, existeixen documents al catàleg indexats amb totes aquestes representacions de contingut, i qualsevol document es podria indexar, com a mínim, amb qualsevol d’aquestes representacions. Gats Gats -- Anatomia Gats -- Aspectes genètics Gats -- Caricatures, dibuixos humorístics, etc. Gats – Catalunya Gats -- Cervell -- Fisiologia -- Experiments Gats -- Cria i desenvolupament Gats -- Evolució -- Amèrica del Sud Gats -- Evolució -- Europa Gats -- Ferides i lesions -- Tractament Gats -- Hàbits i conducta Gats -- Hàbits i conducta -- Revistes Gats -- Laringe Gats -- Llibres de làmines Gats -- Malalties Gats -- Malalties -- Diagnòstic Gats -- Malalties -- Tractament Gats -- Narrativa -- Antologies Gats -- Nutrició Gats perses Gats perses -- Cria i desenvolupament Gats -- Races Gats -- Revistes Gats siamesos Sabent quines possibilitats tens de representació, comenta la indexació que s’ha fet d’aquests cinc registres quant a exhaustivitat i especificitat, tenint en compte que també és important provar de representar tots els aspectes detectats en la primera fase de l’anàlisi que afecten el contingut dels documents. 1 Álvarez, Sergio AUTOR El Cuidado del gato : consejos para la alimentación, el aseo y la salud de su mascota ; [redacción de textos: TÍTOL Sergio Álvarez] Barcelona : RBA, cop. 2001 PUBLICACIÓ 95 p. ; 17 cm DESCRIPCIÓ En diez minutos COL·LECCIÓ Gats -- Cria i desenvolupament MATÈRIA Aquest encapçalament és poc exhaustiu, ja que el document no parla de la cria dels gats si no del seu desenvolupament i cures, però al no existir aquest encapçalament hauríem de posar un que avarqués tan els aspectes de nutrició, com els de salud ja que dona consells al respecte d’aquests aspectes. Podríem posar: Gats—Nutrició -

Gats—Malalties—Tractament

38


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Tot i que la col·lecció és generalista, és un document de 95 pàgines, i que per tant pot aprofundir en aquests aspectes concrets dels gats. Però el que no es pot fer és posar un encapçalament sobre el qual després no trobem informació, aquest seria el que està posat que en principi no diu res sobre la criança. Cria i desenvolupament ja està tot inclos: alimentació, salud... Amb aquest document no caldria ser tant exhaustiu. Per tant amb aquest estaria bén indexat. A més aquest document no és especialitzat si mirem col·lecció i editorial. 2 Esarde, Edward E. AUTOR Los Gatos persas : elección, cuidados, acicalado, alimentación, crianza, salud / Edward E. Esarde TÍTOL 3a ed. EDICIÓ Barcelona : Hispano Europea, 2000 PUBLICACIÓ 128 p. : il. col. ; 22 cm DESCRIPCIÓ Animales domésticos SERIES Tít. orig.: Persian cats NOTA Gats -- Cria i desenvolupament MATÈRIA Aquest document es publica en una col·lecció especialitzada en el tema Animales domésticos, i parla sobre la cria i el desenvolupament d’aquests gats. Però no estaria de més especificar que són gats perses en l’encapçalament de matèries ja que si no, no queda reflectida la matèria del document. Si a més incorporéssim Gats—nutrició i Gats—Malalties—Tractament en aquest cas seriem poc específics i massa exhaustius, ja que la matèria no tracta de totes les races de gats, sinó concretament dels perses, i no en general si no en aquests aspectes. Gats perses—cria i desenvolupament. La matèria és Gats perses. Hi ha un problema d’especificitat són gats perses i la resta de coses ja queden incloses en cria i desenvolupament. 3 TÍTOL PUBLICACIÓ DESCRIPCIÓ NOTA MATÈRIA MATÈRIA

Remedios caseros para perros y gatos ; [traducción: Ma. Eugenia Ciocchini] [S.l.] : Kilina, DL 2001( [Sant Joan Despí] : Gráficas y Encuadernaciones Reunidas) 496 p. ; 24 cm Tít. orig.: The doctors book of home remedies for dogs and cats Gossos -- Cria i desenvolupament Gats -- Cria i desenvolupament

En aquest document parlem dels remeis per tenir el gat en bones condicions, però des d’un punt de vista de la salut, més que no pas d’altres aspectes. Per tant hauríem de veure un encapçalament relacionat amb aquest aspecte com: Gats—Ferides i lesions tractaments Gats—Malalties—tractament I en quant al format que són enquadernacions, també es podria posar Gats—Llibres de làmines perquè il·lustrat i sembla que siguin fitxes: En el contingut d’aquest document és que no hi ha representat els remeis casolans, per tant hi ha un problema d’exhaustivitat. Com que els remeis poden ser de malalties i de lessions, s’haurien de veure des del punt de vista dels tractament. Ara bé, falta que siguin casolanes, però la llista no ens ho permet de representar de forma concisa i concreta, però com no el trobem no el posem. 4 Schrody, Marjorie Farnham AUTOR Gatos : cuidados, crianza, variedades / Marjorie Farham Schrody ; [traducción: Paquita Kriens] TÍTOL 3a ed. EDICIÓ Barcelona : Hispano Europea, DL 2000 PUBLICACIÓ 96 p. : il. col. ; 24 cm DESCRIPCIÓ Animales domésticos SERIES Tít. orig.: Kittens-- as a hobby NOTA Gats MATÈRIA Gats -- Races MATÈRIA Publicació especialitzada que podria estar dins de hi ha un terme genèric i un d’específic, per tant es trenca el principi d’especificitat. Hauria de quedar el segons encapçalament si realment el document parla de diverses races i també s’hauria de posar: Gats—Desenvolupament i cria ja que tracta també d’aquests aspectes. Amb Gats—Races tindríem cobert l’àmbit de varietats. Gats és massa genèric no especifica el contingut del document. No caldria posar Gats races, perquè ja estar inclòs. amb Gats—Cria i desenvolupament es definiria el contingut del document. Seria un problema d’especificitat.

39


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

5 Gat i gos : Catalunya TÍTOL No. 1 (mayo 1998)NUMERACIÓ Cardedeu : Edisgraf, 1998PUBLICACIÓ Bimestral PERIODICITAT Gossos MATÈRIA Gats MATÈRIA En aquest cas es pot ampliar l’especificitat de la indexació, ja que per una banda són gats a Catalunya i per altre banda són revistes, ja que veiem periodicitat i numeració. Per tant caldria posar: Gats—Catalunya Gats—Revistes I treure el registre sobre Gats, massa general. No especifica ni la tipologia de documents (revistes), ni l’espai Catalunya, però no queda clar si aquest fa referència a l’edició de la publicació o dels gats i gossos de Catalunya, s’hauria de comprovar perquè no sempre l’espai afecta al contingut. BARBIE Comenta aspectes de coherència en la indexació d’aquests sis documents relacionats amb el terme Barbie.

Coherencia sempre es representa de la mateixa manera tan pel que fa al grau d’especificitat com en quant als elements (espai, temps...) que tingui el document. S’ha de tenir en compte que la coherència no es fa a partir de la comparació en la indexació de 2 registres en catàlegs diferents del mateix document, si no de registres diferents però semblants. 1 LOCALITZACIO BC TÍTOL PUBLICACIÓ DESCRIPCIÓ PERIODICITAT NOTA MATÈRIA MATÈRIA AMBIT GEOGR. ALTRE AUTOR

Noticias de Barbie ; Mattel España. Club Barbie Barcelona : l'entitat, [198.?]; cm Trimestral Descripció basada en: Nº 27 (1993, verano) Mattel España (Barcelona) Propaganda -- Joguines -- Barcelona Mattel España. Club Barbie (Barcelona)

Segons aquestes indexacions, referents al CCUC i a la BC, el que queda clar és que el document parla sobre l’empresa Mattel Espanya. La diferència es troba en que el CCUC veu el document de caire propagandístic de les joguines mentre que la BC no pren aquesta visió si no més des d’una òptica de revista especialitzada d’aquestes joguines. En ambdós casos però el terme joguines és massa genèric, ja que tracte de nines, i per ser més específics Barbies. Incoherència formal perquè de vegades posen Nines Barbie i de vegades Barbie (nines). Ho represento d’una o d’altre manera, però no de diferent formes, perquè això dona problemes. Quan cerquem per matèries en un catàleg busca per ordre alfabètic, si cerco per paraula clau em cerca a qualsevol camp. Si tinc nines Barbie i Barbie (nines), Si faig Barbie per matèries, els document Nines Barbie no el recuperaré, perquè en els índexs de matèria s’ordenen alfabèticament pel principi de la paraula, mentre que si ho faig per paraula clau hem cercarà a qualsevol camp on contingui Barbie. Formalització s’ha de tenir sempre representat la matèria de la mateixa manera. En dos registres diferents hi hagi formes diferents. Incoherència pel grau d’exhaustivitat o de la tipologia documental

40


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

2 LOCALITZACIO UPF AUTOR TÍTOL PUBLICACIÓ DESCRIPCIÓ NOTA MATÈRIA MATÈRIA ISBN

Tosa, Marco Barbie : 40 años de fantasía / Marco Tosa Palma de Mallorca : Cartago, cop. 1999 152 p. : il. ; 27 cm Bibliografia. Índex Nines -- Història Barbie 1-900826-14-3

Comparant aquest dos encapçalaments veiem que es tracta d’una obra que il·lustra els 40 anys d’aquesta nina, no obstant, el primer registre ho fa des del punt de vista de la pròpia nina, mentre que l’altre ho fa des del punt de vista de la moda. Tot i que en aquest autor és dedica a la moda, el document no tracta concretament de moda. Per altra banda la DIBA dona un punt de vista del folklore (39 en CDU). 3 LOCALITZACIO UAB AUTOR TÍTOL PUBLICACIÓ DESCRIPCIÓ COL·LECCIÓ NOTA NOTA MATÈRIA MATÈRIA ISBN

Rogers, Mary F. Barbie culture / Mary F. Rogers London [etc.] : Sage, 1999 x, 171 p. ; 20 cm Core cultural icons Bibliografia Índex Nines -- Aspectes socials Cultura -- Aspectes socials 0-7619-5888-6

Obra que tracta d’explicar els aspectes socials i culturals que implica aquesta joguina, una icona del racisme i del sexisme. Degut a la seva ambigüitat només té com a objectiu el consumisme. 4 LOCALITZACIO UB TÍTOL PUBLICACIÓ DESCRIPCIÓ NOTA MATÈRIA MATÈRIA MATÈRIA MATÈRIA ALTRE AUTOR ALTRE AUTOR

Barbie : gran subasta benéfica a favor de la lucha contra el cáncer de mama : exposición: del 30 de noviembre al 11 de diciembre en Fernando Durán Joyas ; exposición y subasta a cargo de Fernando Durán Barcelona : Mattel España, cop. 1999 112 p. : principalment il. col. Bibliografia. Índex Nines Barbie Temes en l'art Exposicions Subhastes Fernando Durán Joyas Mattel España (Barcelona)

41


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

5 LOCALITZACIO BC TÍTOL UNIF. TÍTOL PUBLICACIÓ DESCRIPCIÓ PERIODICITAT NOTA GENERE/FORMA MATÈRIA AMBIT GEOGR. TÍTOL SECUN TÍTOL SECUN ISSN

Barbie (2000) Barbie Barcelona : RBA Revistas, 2000núm. : tot il. ; 30 cm Mensual Descripció basada en: núm. 5 (2000) Revistes juvenils Barbie (Nines) -- Revistes Catalunya -- Barcelona (Província) -- Barcelonès -- Barcelona Barbie Lee, juega, adivina y sueña con Barbie 1576-1495

6 LOCALITZACIO MAAB UB TÍTOL PUBLICACIÓ DESCRIPCIÓ NOTA MATÈRIA MATÈRIA MATÈRIA MATÈRIA MATÈRIA MATÈRIA ALTRE AUTOR

Barbie fashion icon : [90 diseñadores españoles crean moda para Barbie] Barcelona : Mattel España, cop. 2004 [118] p. : principalment il. col. Catàleg publicat amb motiu de la celebració de l'Año Barbie (2004) Nines Barbie Moda Dissenyadors de moda Moda -- Espanya -- Exposicions Dissenyadors de moda -- Espanya -- Exposicions Espanya Mattel España

Si falta concretar la matèria hi ha un problema d’especificitat o si s’ha concretat més del conte. Ex: Document de cadires i taules de fusta i poso Fusta. Ex: Els bolets de Catalunya. Si indexo Bolets hi ha un problema d’especificitat perquè no represento Catalunya ja que especifica la matèria principal. Si manquen elements per representar tots els continguts diferents del document, aleshores tenim un problema d’exhaustivitat Ex: Document de cadires i taules. I només poso cadires.

42


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

- CONCEPTE D’ADEQUACIÓ Aquest concepte fa referència a fins a quin punt és útil el resultat de la recuperació per resoldre el problema inicial de la necessitat de la informació. Cal resoldre un problema, per exemple: haig de fer un informe per la feina. Aquests problemes generen necessitats d’informació. Nens, idiomes, edat, tipologies documentals… hi ha un munt de característiques que faran que la resolució del problema sigui o no adequada. Si recuperem documents de la mateixa matèria potser no resol el problema de la necessitat d’informació, ja que pot ser segons una revista, l’idioma, l’espai, l’objectiu. No són temes específics de la matèria, ja que dins la matèria hi ha: què haig de fer jo amb aquella informació? Hi ha diferents graus d’adequació. Normalment ens movem entre mig del si i no és un document adequat. Això és una seqüència analògica: des del no adequat fins a l’adequat, podem tenir multitud de punts: podríem adequar un document segons la 3 punts:   

Precisió (menys adequat): Si no és precís mai serà rellevant. Rellevància: Si un document és rellevant és precís. Un cop que és rellevant podríem veure si és pertinent o no. Pertinença (el més adequat): Un document pertinent ha de ser precís i rellevant.

Es tracta d’identificar els motius pels quals un document és rellevant o pertinent. Per parlar d’adequació sempre hem de parlar del problema i valorar l’adequació segons les dades que tenim del problema. Si el document no té a veure amb l’àmbit genèric on està el problema direm que no és precís. Això sol passar quan fem cerca per paraula clau: Muntanya, i està en l’àmbit que no té res a veure amb l’àmbit de la muntanya. De vegades un document està en l’àmbit i està en la matèria, però no des de l’enfocament, per exemple si cerquem receptes de cuina magrebí, però en surt un directori de restaurants, no està tractat des de la matèria que vull, ni l’enfocament. És precís perquè està en l’àmbit però no és rellevant. Si trobem un document de receptes de cuina magrebí, és precís, rellevant però no és pertinent perquè està escrit en àrab. La no pertinença pot ser per tipologia documental, per l’idioma, pot ser perquè és antic,... Hi ha alguna cosa per la qual el document no m’és útil. Per això cal tenir molt clares les complexitats de les necessitats del contingut, i hem de veure el registre fent el corresponent anàlisi. Només amb aquestes dues característiques podrem saber el grau d’adequació. Exemples: 43


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Ets bibliotecari-documentalista i t’han encarregat un informe d’avaluació de les biblioteques de la teva ciutat. Resulta que fa molts anys que vas estudiar i llavors no hi havia cap assignatura relacionada amb l’estadística, o sigui que vas una mica (bastant) fluix en aquest tema i creus que necessites posar-te al dia per poder incloure dades objectives al teu informe. Comenta l’adequació dels següents registres que has trobat buscant al catàleg de la UdG per paraula clau “estadística”.

Reg. 1 Merrill, William C. AUTOR Introducción a la estadística económica / William C. Merrill y Karl A. Fox TÍTOL PUBLICACIÓ Buenos Aires : Amorrortu, 1977 DESCRIPCIÓ 734 p. ; 23 cm COL·LECCIÓ Biblioteca de economía (Amorrortu) Economia -- Estadístiques MATÈRIA AUTOR SEC. Fox, Karl A.

La disciplina seria economia, per tant seria un enfocament econòmic. Això per al bibliotecari no li serveix. És precís perquè està dins l’àmbit que està buscant, va d’estadística. Si analitzem la necessitat dels continguts que es necessiten per resoldre aquest problema, imaginem el títol ideal per resoldre’ls: conceptos básicos de estadística aplicada, o estadística para bibliotecarios. No tenim conceptes que requerim per a la biblioteconomia, és altre tipus d’estadística i no els conceptes bàsics de la disciplina estadística. Com a matèria tenim Economia i no estadística. No seria rellevant Reg. 2 Análisis e investigaciones culturales TÍTOL PUBLICACIÓ Madrid : Secretaría General Técnica del Ministerio de Cultura, 1979-1987 PERIODICITAT Trimestral Humanitats -- Revistes MATÈRIA Biblioteques -- Revistes MATÈRIA Estadística -- Revistes MATÈRIA Cinematografia -- Revistes MATÈRIA Museus -- Revistes MATÈRIA Joves -- Revistes MATÈRIA Teatre -- Revistes MATÈRIA Arxius -- Revistes MATÈRIA AUTOR SEC. Espanya. Ministerio de Cultura ALTRE TÍTOL AIC 0211-0318 ISSN

Estadístiques sobre les entrades de la gent que va al teatre, sobre la gent que va a la biblioteca, però no tracta sobre els conceptes d’estadística. Són dades estadístiques sobre activitats culturals, estadística seria forma de la informació, no seria ni precís.

44


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

EXAMEN DE LA PRIMERA PART. 30/10/08 Nom i cognoms: A la biblioteca ens arriba un historiador que vol documentar-se per escriure un llibre sobre els edificis de les places de toros. Busca per paraula clau al catàleg “Plaça de Toros” i troba uns quants registres, entre els quals hi ha els quatre que segueixen. a. Feu l’anàlisi del contingut del document 1. Treball de fi de carrera. Un estudi històric i gràfic des d’un punt de vista tècnic, no des d’un punt de vista històric, la qual cosa és la intenció. El fet de que sigui gràfic pot ser que hi hagi gràfics de l’evolució gràfica de la plaça. En quant al nivell i audiència és un treball especialitzat, és un treball de fi de carrera. No té una audiència concreta però no el podrà llegir un interessat pels toros. En quant a la forma externa és un treball de fi de carrera a més té gràfics i s’explica al llarg de dos volums. La data és important des d’un punt de vista històric de l’arquitectura ja que limita als canvis que s’hagin produït fins l’any de publicació. També es podia comentar que sense el document a les mans no podem saber si contempla any d’inici . La intenció està relacionada amb la forma interna, en aquest cas seria estudi històric. La forma externa és la forma de presentació, en aquest cas seria Treball de fi de carrera. b. Comenteu el grau d’adequació dels documents 2 i 4. Registre 2): No és precís perquè no hi ha coincidència en el camp semàntic, en l’àrea de saber. Aquí és música i la plaça de toros és l’espai, hi ha altre camp del saber que és la música. No hi ha coincidència en l’àrea semàntica. Registre 4) Podria ser precís perquè parla de plaça de toros, ara bé també es pot considerar que es parla des de la visió de la seguretat en el treball i riscos laborals, independentment de l’edifici on s’apliqui. No obstant, si considerem les dues coses. La profa el considera precís, perquè es parla sobre la matèria plaça de toros. Però no és rellevant perquè el document no es veu des de la disciplina que la pretén l’usuari, la qual, al ser historiador, és història, mentre que la disciplina des de la qual es tracta és de la seguretat laboral i la tècnica d’aquesta, per tant no hi ha una correspondència pel que fa la disciplina. No cal discutir que sigui pertinent. c. Comenteu la indexació dels documents 1, 3 i 4 en relació als aspectes d’exhaustivitat, especificitat i coherència. Document 1) No es pot dir que hi ha un problema d’exhaustivitat perquè no s’especifica la plaça concreta. Això és un problema d’especificitat.

45


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Per altra banda, s’ha d’especificar que es tracta d’un estudi històric i el component gràfic del document no queden especificats, per tant un problema d’especificitat. Arquitectura no caldria especificar, ja que es un centre especialitzat en això i no caldria tenir-ho en compte. Document 3) Hi ha un excès d’exhaustivitat degut a que el canvi d’ús no és tracta com a matèria, en realitat el document no tracta d’això, tot i que sigui la intenció final de l’edifici, la matèria real no és aquesta. L’edifici en concret és important, per tant aquí hi ha un problema d’especificitat, s’hauria de posar la plaça concreta de la que es parla. S’hauria de saber si són tècniques concretes d’estilonament i si es tracta de totes les fasanes o d’una fassana. Es podria comentar el procés de seguiment d’estabilització d’aquesta obra en concret. Document 4) Mesures en el treball i salut en el treball són redundants. És una construcció d’un centre lúdic i comercial, per tant caldria especificar-ho perquè és possible que les mesures de seguretat per a la construcció d’aquests edifici. Les arenes també s’hauria d’especificar. Com que és un treball de fi de carrera que parla sobre la coordinació que ha hagut, procés d’execució i no sobre les tècniques del seguiment, són coses diferents. Això s’hauria de representar perquè pot variar en funció de les necessitats dels usuaris. La coordinació la pot fer més un seguiment un tècnic d’obres, seria l’avaluació d’un responsable, mentre que les tècniques solen venir més d’institucions oficials. El contingut de les paraules dona lloc a un context totalment diferents. El mateix passa amb el document de l’apuntalament, on s’hauria de representar que es tracta de tècniques. La coherència té a veure amb la indexació del a mateixa manera en cas de documents similars en el mateix centre i no sobre els registres dels mateixos encapçalaments. Hi ha una incoherència formal, -Treballs de final de carrera i – Projectes de final de carrera. Hi havia incoherència de especificitat/ exhaustivitat dels documents 2 i 3 que són molt més específiques que la del document 1. En el 3 es posava un geogràfic mentre que en el 1 no. En el 4 ni tan sols ho esmentaven, per tant diferència en el tractament.

46


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Registre 1 UPC

LOCALITZACIO AUTOR TÍTOL PUBLICACIÓ DESCRIPCIÓ NOTA MATÈRIA ALTRE AUT ALTRE AUT ALTRE AUT

Sentis Valls, Josep Mª Estudi històric i gràfic de la plaça de braus "Las Arenas" ; autors: Josep Mª Sentis Valls, Xavier Falguera Valverde ; tutors: Benito Meca Acosta, César Gallofré Porrera , 1993 2 v. : il. ; 31 X 43 cm Treball fi de carrera-UPC. Escola Universitària Politècnica de Barcelona, 1993 Places de toros -- TFC Falguera Valverde, Xavier Meca Acosta, Benito Gallofré Porrera, César

Registre 2 LOCALITZACIO AUTOR TÍTOL EDICIÓ PUBLICACIÓ DESCRIPCIÓ TÍTOL SECUN TÍTOL SECUN

CLR Sau (Grup musical) El Més gran dels pecadors [Enregistrament sonor] : Gira '92, Plaça de Toros Monumental, Barcelona / Sau Edició limitada, CD promocional Madrid : EMI, DL 1994 1 disc sonor [CD] 8 min. La Cançó de la noia de l'altre cantó del bar Molt lluny de casa

47


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Registre 3 LOCALITZACIO

UPC

Forteza i Rosich, Daniel Seguiment del procés d'execució de les obres de consolidació i estabilització de la façana de la plaça de braus "Las Arenas de TÍTOL Barcelona" [Recurs electrònic] / Daniel Forteza i Rosich ; tutor: Jacint Bachs Folch Dades electròniques TIPUS , 2005 PUBLICACIÓ 1 disc óptic (CD-ROM) DESCRIPCIÓ Projecte fi de carrera-UPC. Escola Politècnica Superior d'Edificació NOTA de Barcelona, 2005 Places de toros -- Barcelona (Catalunya) -- PFC MATÈRIA Edificis -- Canvi d'ús MATÈRIA Estintolaments MATÈRIA ALTRE AUTOR Bachs Folch, Jacinto AUTOR

Nota: estintolaments fa referència a “apuntalar edificis” Registre 4 LOCALITZACIO

UPC

Escrig, Montserrat Analisis de la coordinació de la seguretat i salut aplicada al seguiment de la construcció del centre lúdic i comercial de la nova TÍTOL plaça de toros de les arenes [Recurs electrònic] / Montserrat Escrig ; tutor: Jaume Guixà Dades electròniques TIPUS , 2004 PUBLICACIÓ 1 disc òptic (CD-ROM) DESCRIPCIÓ Projecte fi de carrera-UPC. Escola Politècnica Superior d'Edificació NOTA de Barcelona, 2004 Construcció -- Mesures de seguretat -- PFC MATÈRIA Salut en el treball -- PFC MATÈRIA ALTRE AUTOR Guixà Mora, Jaume AUTOR

48


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

PRÀCTICA OBLIGATÒRIA 2 Konopka, Peter Pedaleando por la vida : salud, diversión, medio de transporte / Peter TÍTOL Konopka PUBLICACIÓ Madrid : Tutor, DL. 1992 DESCRIPCIÓ 125 p. : il. col. ; 22 cm Índex NOTA Ciclisme MATÈRIA Bicicletes MATÈRIA Cicloturisme MATÈRIA AUTOR

Pedaleando por la vida, dona un enfocament sobre les possibles ventatges d'anar en bicicleta. No parla de ciclise com a esport o professió. Les matèries ciclisme i cicloculturisme s'han de poder diferenciar. La primera fa referència a l'esport i la segona a la diversió, per tant, Ciclisme no està d'acord amb l'enfocament del contingut, s'hauria d'eliminar havent doncs un problema d'exhaustivitat, matèria representada que no surt al document. Ara ens hem de peguntar si el document realment parla de Bicicletes i cicloculturisme. Si erquem Cicloculturisme veurem que el tema de la salut i la diversió queden inclosos, per tant té la idea de vida sana i ja no caldria especificar més. Un contra argument podria serque estem en un centre especialitzat en aquesta temàtica i si que es podria especificar més perquè sinó, no es podra fer una cerca selectiva, degut a la col·lecció especialitzada. En quant al cocepte de mitjà de transport, no acaba d'estar bé representat degut a que Cicloculturisme fa referència a la planificació d'itineraris rutes, pe`ro la idea de l'ús de la bici com a mitjà de transport no està representat, tot i que bicicletes si que hoestigui s'hauria d'especificar. Per tant podria considerar-se un problema d'especificitat. En quant a Bicicletes, hi ha una manca d'especificitat ja que no transmet la idea de la Bicicleta com a mitjà de transport.

49


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Bonaventura Ivars, Jaume BTT : itineraris per als caps de setmana ; [Jaume Bonaventura Ivars, TÍTOL Pere Cuenca Sánchez, Jordi Ferrando Josa] PUBLICACIÓ Barcelona : Pòrtic, DL 1997 DESCRIPCIÓ [170] p., [20] f. de làm. : il. (algunes col.) ; 19 x 23 cm COL·LECCIÓ Pòrtic guies ; 1 Tít. a la coberta: Itineraris per als caps de setmana NOTA Fulls solts recollits en una llibreta d'anelles NOTA Cicloturisme -- Barcelona (Província) -- Guies MATÈRIA Bicicletes MATÈRIA AUTOR

En aquest document el contingut qu robarem és el de rutes i itineraris per fer els caps de setmana amb bicicletes tot terreny i durant una durada determinada. La col·lecció és especialitzada en Guies de viatges, es trcta d'una recopilació d'itineraris de rutes com ens indica la nota 1. Aquest document tracta sobre unes bicicletes en concret, i no totes les bicilcetes, deixant constància de que hi ha un problema d'especificitat. No trobem represeta Bicicletes tot terreny. Aquí la matèria principal són els itneraris de caps de setmana i no les bicicletes. El concepte itineraris es troba representat mijançant --Guies. Mancaria especificar que són pels caps de setmana, o d'una durada determinada, ja que això podria interessar en un centre especialitzat com aques, i no es troba representat donant lloc a un problema d'especificitat: Itineraris--de cap de setmana Itineraris--per a BTT Itineraris--per Barcelon La durada afecta als itineraris, no hi ha una matèria diferent. És un aspecte específic dels itneraris, una concreció, un límit temporal de la matèria. Serien uns tipus d'itineraris. Per tant, itineraris està representat però no ho està ni el tipus d'itinerari ni el tipus de bicicleta donant lloc a manca d'especificitat. Per últim tenim l'espai limitat a Barcelna i províncies, però sense el document a les mans no podem veure si això és cert, ja que no tenim elements que ho justifiquin, excepte la representació del contingut, per tant ens ho haurem de creure.

50


Silvia Argudo AUTOR TÍTOL PUBLICACIÓ DESCRIPCIÓ COL·LECCIÓ MATÈRIA MATÈRIA MATÈRIA

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Bueno, Pablo 150 trucos y muchos más consejos Bilbao : Dorleta, 1996 65 p. Manuales del Mountain Bike Bicicleta tot terreny Bicicletes tot terreny Bicicletes -- Manteniment i reparació

En aquest document tenim un problemad'ambigüitat: consells i trucs de què? La col·lecció ens defineix el contingut del document: manuals de Mountain bike. No hi ha prou informació com per concretar i especificar molt a l'hora de representar aquest document, ja que ni trucs ni consells queden representats. Mountain bike podria ser una marca, si es tractés d'aquesta s'hauria de representar la marca. Però és poc probable que parli de la marca, ja que normalment, quan les editorials publiquen alguna cosa sobre la seva marca, solen tenir el matex nom que la marca i l'editorial no és Mountain bike. Ho hauríem de comprovar amb el document a les mans. La matèria està duplicada, ja que no es tenen suficients coneixement com per comentar que estigui en singular i plural. Tot i que hi ha bicicletes en comptes de Bicicletes tot terreny--manteniment i reparació, hi ha un excés d'especificitat ja que el document es limita a aquesta visió de -manteniment i reparació, però no queden representades les nocions de trucs i consells. Tampoc està representat el fet de que sigui un --manual. De totes maneres ho hauríem de comprovar i si ho és seria interessant representar-ho. El terme Manualpt incorporar una visió d'indexació massa genèrica. si els 150 trucs fan referència a altres coses i no només a --manteniment i reparació, es podria incorporarterme que englobés aquests trucs. De manera que es fes una indexació sumària i aleshores hi hauria un problema d'exhaustivitat. Amb 65 pàgines no caldria cocretar per cada tema fent una indexació exhaustiva o profunda.

51


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Hinault, Bernard Mountain-bike : descubrimiento, técnica, práctica ; Bernard Hinault, TÍTOL Patrick Hennet ; traducción de Thomas Kauf PUBLICACIÓ Barcelona : Juventud, 1992 DESCRIPCIÓ 176 p. : il. (algunes col.) Bicicletes MATÈRIA Ciclisme MATÈRIA AUTOR

Pot ser una obra d'introducció, però sense el document a les mans no es pot considerar com a tal. Tot i que l'autor és un esportista, degut a això hi ha gent que l'ha cnsiderat especialitzat, però l'editorial no ho deixa clar. Si és una introducció, no està representada. En aquesta representació és troba a faltar un tipus de bicicleta en concret i no són totes les bicicletes com representen els descriptors. Hi ha un problema d'especificitat. Si la intenció que es pretén donar és que és una introducció, amb les matèries de Ciclisme, no ho aconsegueixen, tot i que l'autor sigui ciclista. De fet ciclisme s'hauria d'eliminar perquè el contingut del document no es basa e l'elit si no en la diversió . Això dona lloc a un problema d'exhaustivitat. A més la paraula Descubriment, deixa entreveure que no és ciclisme professional. En canvi, també es pot argumentar que si el document tracta la matèria des del punt de vista de l'esport, Ciclisme estaria ben representat, però hi hauria una manca d'especificitat ja que no concreta ni la tècnica, ni la pràctica. Si representem el ocument com a introductori, no caldria representar Bicicletes de muntanya--tècnica; bicicletes de muntanya--pràctica, bicicletes de muntanya--història, si no que tot quedaria representat amb Bicicletes de muntanya--manuals introductoris. Coherència. Hi ha problemes de coherència en quant al nivell d'especificitat, ja que en la majoria dels document es parla d'un tipus de bicilcetes i no es representa. Hi ha diferències de tractament en quant al nivell d'indexació sumària i exhaustiva. Això pot suposar un problema de recuperació en un centre especializat ja que, si la majoria de documents esta representats amb un nivell genèric, noes recuperaran tots els documents. Tot i que semprees facin servir el mateixos termes, no vol dir que no hihagi problemes de coherència, si no que això s'ha de tenir en compte en el contingut del document.

52


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

PRÀCTICA OBLIGATÒRIA 3 AUTOR TÍTOL EDITOR DESC.FÍSICA COL·LECCIÓ ENTRADA SEC.

Miller, Henry, 1891-1980 Trópico de Cáncer / [Traducción: Carlos Manzano] Barcelona : Bruguera, 1979 347 p. ; 17,8 cm. Libro amigo (Bruguera) ; 637 Manzano, Carlos, tr.

L'adequació no es valora en relació amb tot. És difícil que per resoldre un problema es pugui trobar un sol document, que resogui tots els aspectes d'aquest problema. Que un document no els resolgui tots, no significa que no sigui pertinent. En aquest cas, l'usuari vol informació general i bàsica sobre el Càncer, per tant, si resolc aquesta part, tot i que el document no doni dades concretes sobre Catalunya, podrà ser útil i per tant pertinent. La primera part del supòsit ens diu que ha de ser informació mèdica i en la segona part ens diu que cerca informació estadística. Són coses diferents per un mateix document, per tant això fa pressuposar que s'hauran de cercar documents diferents. Aquesta informació la necessita per elaborar un article periodístic, però per fer-ho segurament s'haurà de documentar. Per altra banda, tot i que la intenció sigui divulgativa, la informació a la que s'adreci pot ser especialitzada, ja que com s'ha dit, primer s'ha de documentar. La presició fa referència a l'àmbit temàtic i aquest ha de coincidir anb l'àrea del saber. El problema i el camp de coneixement han de coincidir, per tant si no coincideixen no hi ha presició. El fet de cercar per paraula clau provoca que la cerca es realitzi en qualsevol camp i que per a aquest motiu hagi sortit aquest document, que no té a veure amb el camp semàntic de la necessitat de l'usuari. Estapé i Rodríguez, Jordi Cáncer : diagnóstico de extensión, estrategia terapéutica / J. Estapé Rodríguez ... ; prólogo de C. Rozman Barcelona [etc.] : Salvat, 1982 EDITOR DESC.FÍSICA XXX, [2], 827 p. : il. ; 19 cm COL·LECCIÓ Biblioteca médica de bolsillo ; 44 Bibliografia. Índex NOTA Càncer MATÈRIA Diagnòstic MATÈRIA Terapèutica MATÈRIA AUTOR TÍTOL

Aquest document és rellevant perquè hi ha correspondència entre matèria i disciplina. Es podria qüestionar la pertinença pels factors de l'actualitat, l'especialització i el número de pàgines. No és pertinen per aquests factors. El fet de que contingui bibliografia i índex, ens indica que és especialitzat i seria un argument més per considerar-lo no pertinent pel nivell del periodista.

53


Silvia Argudo TÍTOL PUBLICACIÓ DESCRIPCIÓ COL·LECCIÓ NOTA MATÈRIA MATÈRIA MATÈRIA ALTRE AUTOR ALTRE AUTOR

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Pla Director d'Oncologia Barcelona : Direcció General de Planificació i Avaluació, 2006 107 p., taules ; 30 cm Planificació i Avaluació sanitàries ; 03 A la portada: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut Càncer -- Catalunya -- Prevenció Càncer -- Tractament -- Catalunya Càncer -- Política governamental -- Catalunya Catalunya. Departament de Salut Pla Director d'Oncologia

Article pertinen degut a que les dades apareixen en forma estadística i en Catalunya. Parlem d'un document elaborat pel departament de salut de la Generalitat de Catalunya, per tant és una font oficial que acredita les dades. Hauríem de cercar què és un pla director. L'objectiu és planificar del document és planificar i les decisions que proposen es basen en els resultats dels anàlisi dels estudis fets anteriorment, per tant, cal saber quant malalts i hospitalitzacions han hagut en anys ateriors, i així justificar les actuacions. Com està publicat al 2006 les dades segurament siguin del 2005. El lloc que el publica, més les dades que dona i l'actualització fan d'aquest document un de pertinent, però no del tot ja que fa referència a dades, però no a la informació teòrica sobre el càncer. De manera que seria parcialment pertinent.

54


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

TEMA 2: ANÀLISI DE CONTINGUT D’IMATGES. Les imatges fan variar molt l’anàlisi de contingut, hi ha especialistes d’aquest tipus d’anàlisi i, a més hi ha tècniques en aquest tipus de representació. Les imatges es representen amb llenguatges lliures, els quals estan dins dels llenguatges de representació de contingut. El llenguatge natural lliure no té res a veure amb els controlats com el representat a les llistes de la LEMAC que l’estan fent-lo servir els centres públics. El llenguatge lliure que s’està fent servir són les folksonomies, per exemple Flickr, o Library thing on es valoren llibres que els lectors han llegit, fan servir folksonomies. En l’àmbit acadèmic es fan servir altres llenguatges més controlats. En l’àmbit empresarial es fan servir taxonomies i que s’utilitzen per representar contingut. Representar, per exemple el contingut d’una empresa com és La Sirena són taxonomies i creen estructures de representació. Es representen paraules i a més se les col·loca en el seu nivell estructural de contingut. En les imatges es veuran més els llenguatges lliures, i en el tema 3 es veuran més les estructures i el llenguatge controlats. En aquest tema 2 també veurem els resums indicatius. Les imatges es representen amb paraules i amb resums. Així com un text s’explica per si sol, una imatge no. Una imatge té una sèrie d’atributs que no es tenen en compte en l’anàlisi textual, i per fer l’anàlisi de la imatge cal veure’ls tots. Una imatge té atributs biogràfics que són imprescindibles, i té a veure amb la imatge, qui l’ha creat, on s’ha fet, perquè s’ha fet servir, etc. i que són necessàris per fer l’anàlisi. Aquests atributs poden ser desconeguts i cal averiguar-los. Tenim també atributs de suport per exemple: si és un gravat, una fotografia, un quadre a l’oli. El 3er tipus d’atributs són els atributs de relació que fan referència, a la relació d’una imatge, bé amb textos o bé amb altres imatges. Per exemple una foto en un diari hem de veure quina relació té amb l’article i/o amb l’autor de la imatge. Atributs morfològics, aquests busquen els aspectes tècnics de composició: si és horitzontal o vertical, si només apareix el tronc dels personatges o no, si surt un paissatge o és familiar. Atributs temàtics o de contingut fan referència a 2 coses: als objectes, persones, animals que apareguin a la imatge, és a dir, elements que la imatge mostra i també, els elements que són sensacions o idees és a dir, que no apareixen implicitament a la imatge però que nosaltres podem interpretar que hi són. Per exemple objectivament el contingut: l’esvàstica o creu gammada, per a la necessitat de la recuperació de les imatges ve donat pel significat, i aquí ve el problema perquè una imatge pot ser diferent per segons quines persones i per això és una tarea complexa.

55


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Entre la foto de Tejero (esquerra) i la de James Bond (dreta) hi ha el mateix contingut: un home amb una pistola, però les diferencia el context: atributs biogràfics, atributs relacionats són els que els que els diferencien.

Amb les imatges hem de representar tots els elements possibles i el més específicament possible, i a més a més, amb el tema de les imatges serem exhaustius i especifics a l’hora, és a dir, primer es donarà una visió genèrica i després especificarem. -

Problemes amb les imatges.

El primer problema és el que ve degut al polimorfisme de la imatge. Podem trobar 3 tipus d’imatges:  Les que són difícils d’analitzar perquè no les podem relacionar amb res conegut en la nostra realitat (escala en espiral, les caridres, la imatge de l’arbre difuminada, la de fibra de carboni...). Quan tenim imatges sense referents de la realitat a l’hora d’analitzar-les, el que farem és esbrinar els atributs biogràfics de la imatge (qui l’ha feta, quan, on) i si té elements relacionats.

56


Silvia Argudo 

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Les segones són imatges són les que puc relacionar amb el que conec de la realitat però que no tenen cap context. Per exemple: les cigonyes no tenen cap context, però si ho mirem bé, és un anunci fet com a promoció turística per anar a algun lloc. Aquest context, no sempre el tenim, per ex.

La foto de la dona i el senyor en la barra d’un bar, és una fotografia d’una serie de fotografies d’un fotògraf molt important que pretenia fer un estudi als anys 50s de les cafeteries a París.

Si no tinc context no podria dir que aquesta senyora és Rosa Parks que està en un autobús i que va ser la primera dona de color que no va deixar sentarse en el bus a un blanc als Estats Units.

Per tant el poliformisme tracta de resoldre els problemes de context. El segon problema és la polisèmia de la imatge. La imatge té el significat que l’autor vugui donar-li en un momento determinat, però en el moment en que fem l’anàlisi nosaltres potser li donem altre significat, ja que apliquem els factors condicionants (centre, usuaris i col·lecció) a la imatge, però també cada cop que algú la utilitzi i la recuperi tindrà un significat diferent. La imatge de la dona a la barra d’un bar, que ja sabem que té un context, al cap d’uns anys es va utilitzar per reflectir una propaganda en contra el alcoholisme. Més tard es va fer servir en contra de la prostitució. Per tant el significat en cada ús, pot anar variant i és la polisèmia de la imatge. 57


Silvia Argudo -

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Els tipus d’elements que hem d’identificar per fer l’anàlisi d’imatges:

Elements objectius aquells elements que apareixen a la imatge, que són els elements que surten. Aquests són els elements denotatius, tots els elements que apareixen a la imatge. Informació de context, s’ha d’identificar i representar i si no està a la imatge, s’ha de buscar. Els elements biogràfics ens ajuden a tenir context. Elements connotatius són els que no estan representats en les imatges. Hi ha de dos tipus, dins de les interpretacions o significats, tenim connotació objectiva i connotació Subjectiva, tot i que sempre seria subjectiva perquè és la que creiem, hi ha però, unes imatges que es donen en col·lectius que seria la connotació objectiva, per exemple, dones de negre i plorant= dol, . La connotació subjectiva és la individual. Recordem doncs que els atributs més importants són els Biogràfics i els de Relació, ja que donen el context de la imatge. També recordar que el Polimorfisme fa referència a dos problemes en les imatges: un quan es poden identificar referents de la realitat però no tenim context; dos, quan les imatges representen elements que no són referents de la realitat que coneixem. Per últim, també establir que les imatges tenen el problema de la Polisèmia, és a dir que poden tenir més d’un significat. Els elements denotatius i els elements connotatius. Els denotatius són els que apareixen a les imatges. Després hauríem d’establir el context, i per últim analitzar els elements connotatius, que són aquells que no hi apareixen a les imatges però que són intuïts, tals com idees, interpretacions, significats. Per buscar el significat, primer s’ha de buscar el significat original, el motiu pel qual es va fer la fotografia per part del fotògraf, i després els que s’han donat després. -

L’Anàlisi de les imatges consisteix en:

1) Identificar tots els elements denotatius: descriure i enumerar tot el que apareix a les imatges. Pot emplear-se qualsevol de les tècniques que existeixen per això i que més tard s’expliquen. 2) Definir quin és el context, reconèixer personatges, esdeveniments,...Així trobarem el primer significat. 3) Lectura connotativa identificarem el possible significat, interpretacions, conceptes i abstracts, idees, sensacions... Això representa la necessitat de l’usuari. -

Les tècniques d’anàlisi.

Hi ha diferents tècniques d’anàlisi. Sovint aquestes es combinen entre si. 1) L’escombrat. Serveix per identificar els elements dennotatius que hi apareixen a les imatges. Consisteix en identificar el que apareix en primer pla i a partir d’aquí, s’ha d’anar d’esquerra a dreta de la imatge, describint cadascuna de les coses que hi ha, tinguin o no importància. Aquesta tècnica serveix per tenir un ordre a l’hora de descriure les imatges.

58


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Per exemple.

Elements descriptius (denotatius). Els protagonistes estan fent una acció, aquesta acció no és un element descriptiu sinó interpretatiu i en l’escombrat no s’han de fer interpretacions. Es podria dir que hi ha 3 persones amb un llibre cadascuna, es podria inclus especificar el títol del llibre. En un segon pla hi ha 3 elements, l’estàtua de la llibertat, el mapa nortamericà i el preàmbul de la Constitució dels EEUU. Elements interpretatius (connotatius) Si comencéssim a donar elements interpretatius primer hauríem de contextualitzar: per exemple, si la fotografia forma part d’una campanya electoral del ex-president Bush, si forma part d’una col·lecció de fotografies o d’un article de revista o diari, si es coneix el nom de l’escola on es troba, etc. En segon lloc, s’ha de donar la idea o el concepte que en aquest cas ens suggereix la imatge, en aquest cas podria ser la de patriotisme americà. S’ha de tenir en compte, que la connotació d’imatges es fa amb un llenguatge natural, hem vist Patriotisme americà, però també podrien ser: integració, campanya electoral, inmigració als EUA... entre d’altres. Una bona BBDDs d’imatges és Getty imatges http://www.gettyimages.com/Creative/ImageCollection.aspx on tenim exemples de com es fa un anàlisi d’imatges. En aquesta BBDDs podem veure que utilitzen llenguatge lliure en quant a la connotació i un llenguatge controlat en quant als atributs. A l’hora d’analitzar imatges s’ha de ser molt exhaustiu, tenir en compte tots els conceptes i a l’hora molt específics, tenint en compte tots els detalls (cap a on miren els personatges, com porten el cabell,...). Això provocarà soroll, però en el cas de les imatges no té importància perquè en un cop d’ull es pot saber si són adequades o no, no passa com amb els documents textuals. A més, en el cas de les imatges és interessant evitar el silenci.

59


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Al panell de l’esquerra podem veure que els resultats es poden limitar per: persones específiques, sexe, edat... L’ubicació, paraules clau i per l’estil de composició (horitzontal, vertical, enquadrament del cos,...).

60


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Aquí tenim un exemple de la 3a fotografia i com està descrita per paraules clau. Fixemnos en el nivell de detall.

També es pot fer una cerca avançada molt complerta.

61


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

2) Tècnica de la jerarquització Consisteix en establir categories d’elements (tres categories en comptes d’establir planols mirem grups). Aquests 3 grups són: - Grup dels vius: animals i persones, però no plantes. - Grup dels elements mòbils: aigua, núvols, transports,... qualsevol cosa amb moviment però que no siguin del primer grup. - Grup dels elements estables: edificis, plantes... aquest grup no queda clar, perquè per exemple, una pilota pot ser estable però també pot estar en moviment. 3) Tècnica periodística o d’interrogació. Consisteix en fer-nos una sèrie de preguntes periodístiques tals com: - Qui? Identificació de persones. Són conegudes o no ho són, són joves? ... s’especificarà al màxim possible. - Què? Quina acció s’està representant i el que volia representar l’autor, què està passant. - Cóm? Descripció d’accions, llegir, menjar, ... - On? Localització de l’espai on apareix la imatge. Aquí hauríem de ser específics al màxim. S’ha de tenir en compte que en imatges hem de ser exhaustius i específics a l’hora per tant podríem dir perfectament: Plaça Catalunya, Barcelona, Catalunya, Espanya, Europa. - Quan? Serem el més específics possible. El temps s’indexa, es representa i si podem concretar al màxim ho farem.

62


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Per exemple:

Qui? Antonio Tejero Molina, de 49 anys, tinent coronel de la guàrdia Civil. A més hi ha guàrdies civils, periodistes i el diputat Gutierrez Mellado (abaix a la dreta). Què? Cop d’estat i segrest dels diputats. Cóm? Tejero porta una pistola a les mans i parla mentre apunta amb la pistola als diputats. La resta de guàrides civils també van armats i els periodistes es troben agupits. On? A la tribuna del Congrés dels diputats de Madrid. Quan? El 23/2/1981 durant la investidura de Leopoldo Calvo Sotelo. En la representació del contingut de les imatges es barreja sempre el llenguatge lliure i el llenguatge controlat, on l’indexador ha de triar. Per exemple, a La Vanguàrdia tenen un tesaurus de llenguatge controlat per expressar les expressions facials dels polítics. Es fa servir per il·lustrar notícies. Per tant llenguatge lliure i controlat es barregen i sempre per representar el que aparegui a la imatge. També es solen representar les imatges elaborant uns resums i aquests, si fem la tercera de les tècniques de descripció d’imatges tècnica periodística (elements denotatius), seria útil perquè ajuda molt a fer-los. Els resums són molt útils per a la recuperació de les imatges i és en llenguatge lliure. Recordem que per indexar imatges cal una Exhaustivitat i especificitat màximes. Que s’han de representar tant els elements objectius (denotació) com els elements subjectius (connotació). Que es poden barrejar llenguatges lliures i controlats. I que s’han de tenir en compte els factors condicionants (centre, usuaris, col·lecció). Bibliografia bàsica sobre imatges. Valle Gastaminza, Félix del (ed.). Manual de documentación fotográfica. Madrid: Síntesis, 1999. 255 p. 84-7738-689-7. De la pàg. 113 a la 167: anàlisi de contingut de fotografies i obres d’art (a la biblioteca) Valle Gastaminza, Félix del. “El análisis documental de la fotografía”. Cuadernos de Documentación Multimedia, nº2, junio 1993. Edición revisada, 2002. Presentación I. Mora, febrero 2004. Presentació en Power Point molt completa de tot el contingut de l’article original: http://www.ucm.es/info/multidoc/prof/fvalle/AnalisisDocumentalFoto2004.ppt [Última consulta: 31 d’octubre 2008]

63


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

- Llenguatges documentals. A l’hora de representar contingut es pot representar de forma diferent: - Llenguatges naturals: el que normalment utilitzem en la comunicació. - Llenguatges lliures: no controlat, no contempla cap normativa d’utilització ni correspon a cap llista d’encapçalaments i/o descriptors. - Llenguatges controlats: són els llenguatges documentals, tot i que el contingut es pugui representar amb llenguatge lliure (un resum usa el llenguatge natural i lliure des del moment en que cadascú l’usa de forma diferent, un resum sobre un article determinat serà diferent quan el fan persones i/o inclus quan es fa en moments diferents pel mateix autor). En un llenguatge controlat ja existeix una llista establerta i s’ha de triar un dels termes per indexar el contingut d’un document. Una llista d’encapçalaments és un llenguatge controlat però és natural perquè no parlem amb números com en els llenguatges artificials. El fet de que un llenguatge sigui lliure significa que no contempla cap llista establerta de termes. Aigua seria en llenguatge natural, mentre que H2O és llenguatge artificial. -

Problemes del llenguatge lliure.

Amb el llenguatge natural lliure hi ha el problema de la sinonímia, la polisèmia, l’hominímia, per tant hi ha ambigüitat i aquest és el motiu pel qual s’intenta controlar el llenguatge i és aquest un problema greu, de cara a la recuperació i indexació de la informació. Degut a la sinonímia podem produir silenci documental. -

Avantatges del llenguatge lliure

El llenguatge natural lliure té l’avantatge de que és el mateix que s’usa als documents i el mateix que utilitzen els usuaris, però té aquests altres problemes. Hi ha conceptes sobre els quals hi ha moltes paraules que els representen. S’ha de tenir en compte que nosaltres no representem paraules si no conceptes. Per altra banda és molt actual, pot ser molt específic i requereix un baix cost de manteniment. El llenguatge artificial no té problemes d’ambigüitat però té l’inconvenient de que s’ha de conèixer prèviament perquè si no, no podrem recuperar. Ni els documents ni les persones parlem amb llenguatge artificial. L’avantatge que té és que és universal, tothom l’entén un cop es coneix. La sinonímia provoca silenci i nosaltres parlem de sinonímia convencional, és a dir, que si busquem un terme en el diccionari aquest pot ser que no surti com a sinònim d’una altre, no obstant, pel nostre centre pot ser que si que ho sigui, de manera que nosaltres ho establirem com a sinònim per representar el llenguatge. Un exemple, seria OTAN, NATO, Organització de Nacions Unides. Per exemple, els antònims també s’estableixen com a sinònims, de manera que establirem una relació entre alguns tipus d’antònims com Bé vegeu també Mal. Coses que en una disciplina no són sinònimes, en altre disciplina potser si. Les variants ortogràfiques també es tracten com a sinònims, per tant, en llenguatges documentals no parlem de sinonímia estricta si no d’equivalències.

64


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

La polisèmia dona sempre soroll i per identificar-la s’ha d’identificar bé la disciplina, d’aquesta manera es podrà desfer creant termes compostos: Barcelona (Venezuela). Sinonímia i polisèmia fan referència a les unitats semàntiques i lèxiques de les paraules, però qualsevol unitat lèxica té també una sintaxi: segons com conviquin les paraules el concepte tindrà un significat o altre, per tant el control de coordinació entre els termes donen un concepte representat, un significat o altre. Els termes poden ser simples o compostos, en qualsevol cas, 1 terme representarà un concepte. Terme (representació) Concepte Història—Ensenyament Ensenyament de la Història Ensenyament—Història Història de l’ensenyament. La identificació de la matèria i de la disciplina són el que s’ha de saber representar i a desxifrar per a la bona identificació del significat de la coordinació dels termes. L’anàlisi de contingut ajuden a identificar matèria i disciplina i a més cal conèixer les normes de coordinació. Existeixen els llenguatges Postcoordinats que no tenen cap mena de norma de coordinació ja que és l’usuari qui els coordina a l’hora de la recuperació. Història Ensenyament -

Utilització dels llenguatges lliures.

Usem llenguatges lliures en els resums, en les paraules clau, en els descriptors, en folksonimies (núvols d’etiquetes), en la indexació automàtica de documents, on agafen paraules del text i van fent càlculs estadístics i al marge, en altre fitxer es posen les paraules buides (Google, els motors de cerca, són els que l’empleen, o textos amb paraules clau són sistemes de cerca automàtics també). Per tant els llenguatges naturals lliures els empleem en les llistes de paraules clau, els descriptors lliures (trio les que crec que representen el contingut), les folksonomies, fan una mica de cada. Les llistes de paraules clau no busquen el significat de les paraules, només fan la diferenciació amb el llistat que tenen de paraules buides (preposicions, articles, alguns advervis...). En el cas dels fitxers de paraules buides s’ha de tenir cura, ja que per un centre pot ser important un article, mentre que per altre centre no. Per exemple, en un centre de Música, l’article La, serà important, ja que pot representar una nota musical. O l’advervi Bé per a un text filosòfic tindrà molta importàcia. Per tant els factors condicionants poden alterar les tipologies de fitxers de paraules buides. Els descriptors lliures trien quines tenen significat i quines no. Tenen certa selecció de contingut. Els llenguatges lliures en general són llistes de termes que s’extreuen dels documents i es van creant. Normalment aquestes llistes són alfabètiques sense que s’hagi establert cap relació entre uns termes i altres, igual que un diccionari terminològic, en canvi els llenguatges controlats els estructuren i els organitzen, de manera que ajuden a situar el terme dins del llenguatge. Els llenguatges controlats no es van creant, si no que es creen

65


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

previamente, per tant la coordinación es fa prèvia a la recuperación, per això es diu que són Precoordinats. De llenguatge lliures hi ha 3: - Llistes de paraula clau (indexació automàtica): col·lecció de paraules ordenades alfabèticament, de totes les cadenes de caràcters definides com a paraules lliures extretes automàticament de títols, resums i/ o resums dels documents. Per altra banda es crea un fitxer de paraules buides on, segons el centre trobarem adjectius, verbs, sustantius, totes les formes plural, singular, les variants ortogràfiques (sigles, fins i tot errades que apareguin als documents), cites o paraules d’altres documents que tenen a veure i paraules sinònimes. És a dir, paraules que no estiguin definides com a paraules lliures, a mida que s’afegeixin documents el llenguatge anirà creixent. Els problemes són de sinonímia, i si l’autor ha usat altre paraula o en altre idioma nosaltres no recuperarem el document i dona molt soroll perquè recuperarem aquelles paraules que no representen realment el seu contingut. No hi ha cap tipus d’elaboració de llenguatge ni de filtre, això dona certa avantatge, ja que provoca que es generi sol. Tota la investigació en el processament automàtic es va desenvolupar a partir de l’arribada del web. Altre avantage que tenen és que són actuals, incorporen terminologia actual perquè estan a la última moda terminològica. A més són molt específics, si per exemple apareix el nom d’un carrer i/o persones, en un document, aquests estaran indexats a partir dels termes del document. Hi ha coherència al 100% quan és automàtica, perquè sempre indexen igual, ja que es basen en algoritmes de paraules, per ordre de freqüència d’aparició, donen més o menys rellevància a una/es paraula/es. -

Llistes de descriptors lliures: es diferencien de les paraules clau en que els descriptors estan triats per una persona i continuen sent termes extrets del document però la persona els tria com a representatius del contingut del document, tot i que poden aparèixer en algunes BBDDs com a paraules clau. Aquests sistema d’indexar és més car i implica una mica de control respecte a la ambigüitat del llenguatge, ja que es poden triar només substantius, cadenes de caràcters o conceptes compostos (societat de la informació). Es representa millor el contingut del document. Tot i així apareixen problemes de sinonímia i polisèmia de manera que, si l’indexador posa un terme, però no posa els sinònims és possible que a l’hora de recuperar per un sinònim no tinguem resultats (silenci documental). Mantenim especificitat i adaptació però no tanta coherència, sol haver incoherència formal de documents idèntics però no són idèntics en les paraules indexades perquè hi ha una tria.

66


Silvia Argudo -

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Folksonomies: conjunt de metadades (apareixen sempre lligades a recursos web) resultants de l’etiquetatge personal de recursos web. Però estan pensats per a la pròpia recuperació, és a dir, hi ha una persona que decideix classificar i etiquetar amb metadades amb la funció de recuperar els propis recursos quan ell vulgui (com una mena d’arxiu propi destinat per recuperar i compartir). És individual perquè reflecteix la pròpia categorització de documents i és social perquè la gent s’agrupa i veu els descriptors que fas servir i els pot utilitzar les mateixes etiquetes. Aquí continuem tenint problemes. Un és que és totalment subjectiu ja que s’etiqueten els recursos segons la utilitat que tinguin per mi, però potser no es basi en el contingut real del document. Expressen idees, conceptes en relació amb la mentalitat de cada persona i, a més, es va creant una mentalitat de grup. Això pot permetre trobar patrons de recuperació en funció dels termes empleats, en quin nivell d’especificitat estan descrivint per recuperar documents, modes, temàtiques, permet veure l’evolució. Les etiquetes serien com les del Getty més grans i en negreta serien les més utilitzades en un major nº de recursos. Si tinc un recurs amb una etiqueta molt utilitzada l’etiquetaré amb aquesta i així augmentaré el grossor d’aquella etiqueta. Un exemple seria de folksisme o nuvol d’etiquetes.

67


Silvia Argudo

AnĂ lisi de contingut 2008-2009

Altre exemple seria el Catalist de Getty imatges:

68

Toni PĂŠrez M2


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Per exemple agafo Girlfriend de la columna de l’esquerra i l’afegeixo a la del centre. El resultat serà que em cercarà imatges d’amistad + novies. Puc incorporar tants termes com vulgui, però el resultat no els combina, si no que fa la selecció del primer (amistat) i l’últim que posi.

69


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

La llei de Zipf parla de la distribució de cites en les revistes, és del àmbit de bibliometria. Diu que hi ha unes poques etiquetes utilitzades per molts usuaris i hi ha moltes etiquetes usades per un conjunt d’usuaris i moltísimes etiquetes que les usen 1 o 2 usuaris. És la mateixa distribució que pels títols de revistes. Polisèmia i sinonímia són problemes que es continuen donant. La col·lecció que es fa és la de recursos que l’interessen. Connotea

70


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Avantatges dels llenguatges lliures, adaptables a neologismes molt actuals degut a que es van adaptant als llenguatges del momento, a diferència dels llenguatges controlats. També són específics, l’usuari no cal que aprengui res perquè és el que utilitza normalment, molta coherència i mínima despesa de manteniment i creació. Els inconvenients del llenguatge lliure, és que són documents que parlen sobre el mateix document es poden indexar de forma diferents perquè no s’incorporen els sinònims. Falsa coordinación, en el moment en que es combinen els termes, molt soroll degut a la polisèmia no són representatius del contingut del document però que tenen la paraula en el document i impossibilitat total de trobar tots els documents que parlin sobre el terme cercat. Usem llenguatge natural, quan cerquem per paraules clau en un catàleg fem una barreja en llenguatge controlat (matèria) i llenguatge natural (títol, notes, resums). En recursos web gairebé sempre farem servir el llenguatge lliure. Quan busquem informació sobre temes molt actuals i molt concrets, molt específics tals com noms propis serà útil per trobar-los, ja que serà difícil trobar informació en un llenguatge controlat.

Exercici 1. Feu l’anàlisi del contingut d’aquest document. 2. Mireu de fer la llista de paraules clau. 3. Analitzeu els problemes en la recuperació d’informació.

Un enigma llamado lenguaje. (La Vanguardia 12/03/2008) Entre la prehistoria y la ciencia ficción. Es la facultad más importante que poseemos, la que nos define como personas y nos diferencia de los animales y, sin embargo, tras muchos siglos hablando, el ser humano aún no ha dado con las palabras necesarias para poder explicar el porqué de las mismas. El lenguaje, su origen y evolución continúan siendo un enigma que durante siglos ha centrado numerosos estudios y debates polémicos desde disciplinas tan diversas como la lingüística, la neuropsicología, la paleontología o la simulación por ordenador. A él se han aproximado expertos de todo el mundo reunidos en Barcelona con motivo del Congreso internacional sobre el origen del lenguaje. Del patio de Letras de la Universitat Barcelona –donde se estudia Filología– al CosmoCaixa, además de subir la calle Balmes, se pasa de golpe del estudio tradicional al futuro. Y una vez allí, otra vez a la prehistoria. En la sesión de ayer, el investigador Francesco d'Errico explicó que simbolismo y lenguaje son como el huevo y la gallina ¿Qué fue primero? Entre los estudiosos hay teorías para todo, pero parece plausible trabajar sobre la hipótesis de que el simbolismo y el lenguaje están directamente relacionados. A partir de los descubrimientos arqueológicos, D'Errico apuntó hasta 40.000-50.000 años atrás para afirmar con seguridad la existencia del lenguaje. Pero esta bella historia que asocia las primeras palabras a los adornos corporales y a las pinturas rupestres, se vio emborronada por la afirmación de Gary Marcus: el lenguaje es imperfecto. Como la columna vertebral, que siempre nos acaba doliendo porque es una adaptación de la espina dorsal de nuestros antepasados –curvada al revés– el lenguaje es

71


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

una evolución que ha ido mejorando a lo largo de su existencia, pero evolución imperfecta al fin. Si hoy pudiéramos, haríamos tabla rasa y lo crearíamos a partir de cero, como hacen las computadoras. Article bàsic sobre folksonismes. Noruzi, Alireza. "Folksonomies: (Un)controlled vocabulary?". Knowledge Organization: international journal : devoted to concept theory, classification, indexing and knowledge representation. Num. 4, Vol. 33 (2006), pp. 199-203.

Un enigma llamado lenguaje. (La Vanguardia 12/03/2008) Entre la prehistoria y la ciencia ficción. Es la facultad más importante que poseemos, la que nos define como personas y nos diferencia de los animales y, sin embargo, tras muchos siglos hablando, el ser humano aún no ha dado con las palabras necesarias para poder explicar el porqué de las mismas. El lenguaje, su origen y evolución continúan siendo un enigma que durante siglos ha centrado numerosos estudios y debates polémicos desde disciplinas tan diversas como la lingüística, la neuropsicología, la paleontología o la simulación por ordenador. A él se han aproximado expertos de todo el mundo reunidos en Barcelona con motivo del Congreso internacional sobre el origen del lenguaje. Del patio de Letras de la Universitat Barcelona –donde se estudia Filología– al CosmoCaixa, además de subir la calle Balmes, se pasa de golpe del estudio tradicional al futuro. Y una vez allí, otra vez a la prehistoria. En la sesión de ayer, el investigador Francesco d'Errico explicó que simbolismo y lenguaje son como el huevo y la gallina ¿Qué fue primero? Entre los estudiosos hay teorías para todo, pero parece plausible trabajar sobre la hipótesis de que el simbolismo y el lenguaje están directamente relacionados. A partir de los descubrimientos arqueológicos, D'Errico apuntó hasta 40.000-50.000 años atrás para afirmar con seguridad la existencia del lenguaje. Pero esta bella historia que asocia las primeras palabras a los adornos corporales y a las pinturas rupestres, se vio emborronada por la afirmación de Gary Marcus: el lenguaje es imperfecto. Como la columna vertebral, que siempre nos acaba doliendo porque es una adaptación de la espina dorsal de nuestros antepasados –curvada al revés– el lenguaje es una evolución que ha ido mejorando a lo largo de su existencia, pero evolución imperfecta al fin. Si hoy pudiéramos, haríamos tabla rasa y lo crearíamos a partir de cero, como hacen las computadoras. Paraules acceptades Paraules no acceptades i que generarien soroll Disciplina: evolució del llenguatge, filologia. Quan indexem per paraules clan surten paraules com espina o calle i que no tenen res a veure amb el contingut del document. Arqueología, història són paraules que donarien soroll a la recuperació d’altres documents i que donaria com a resultat haches document que no té res a veure amb el contingut del document. Si passéssim a descriptors lliures les paraules que millor creiem que representen el contingut del document serien: Congreso Internacional … , Gary Marcus i Francesco d’Errico (no dona informació sobre aquestes dos persones en el document, ja que hem de triar els descriptors en funció del valor que té el contingut del document ¿sobre què

72


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

dona informació el document? Però això també depèn dels descriptors que ens permetin donar el centre), origen del lenguaje, filologia, lingüística Control negatiu del vocabulari: vocabulari no susceptible a ser buscat. Hi ha termes que poden ser una preposició o adverbis o articles i que tinguin sentit en algunes disciplines, per exemple Bé en filosofia té molta importància com a substantiu. El control negatiu del vocabulari dona aquests problemes, però la idea és que ni articles ni preposicions ni alguns tipus d’adverbis.

73


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

1. Els resums documentals El resum (abstract, en anglès) és una de les operacions de l’anàlisi documental del contingut i és determinant per al científic i investigador. Moreiro (1996) defineix el resum com l'«exposició que redueix a termes breus i precisos l'essència d'un discurs» i el procés de resumir com l'«actuació sobre el contingut dels documents per reduir l’abundància d’informació continguda i per destacar aquelles parts del missatge que més convinguin als usuaris». Cremmins (1996) afegeix: «els resums ben redactats estan molt estructurats, són concisos i coherents, i són el resultat d'una anàlisi acurada del contingut dels materials resumits. Els resums poden ser més llegibles i més clars que els documents originals, alhora que inclouen la informació bàsica sense alterar-ne el contingut». Així doncs, l'operació de resumir consisteix a seleccionar la informació substancial del document i eliminar tot allò innecessari per permetre a l’usuari potencial determinar la rellevància dels documents d’una col·lecció, sovint especialitzada. Un resum és estructurat, concís, clar, complet i coherent i no acostuma a sobrepassar el 10% del total del text original. Per a fer això, s’ha de dur a terme el procés d’anàlisi de contingut, ja que situem el resum en l’última fase: la de representació, igual que assignar un encapçalament d’una llista o un codi de classificació. Igual que les altres formes de representació de contingut, el resum ha de reflectir els aspectes de forma, espai, temps, audiència, etc. que detectem en la primera fase de l’anàlisi. En els sistemes de recuperació d'informació especialitzats, com poden ser les bases de dades Medline, EMBASE, Eric, o EconLit, els resums han adquirit molta importància, ja que són la primera notícia que rep l'especialista sobre el contingut d'un treball científic. La necessitat de resumir va sorgir paral·lelament a l’aparició de les revistes científiques. La primera revista de resums va ser el Journal des sçavants, el 1665. Altres butlletins de resums de gran anomenada, i que després han donat lloc a importants bases de dades científiques, són per exemple: Physical Abstracts (1898-), Chemical Abstracts (1970-) i Biological Abstracts (1926-). El resum és característic de la bibliografia científica i de les bases de dades que buiden articles de revistes d’aquest tipus. Les reunions científiques (congressos, jornades) i una gran part de les revistes especialitzades sol·liciten als autors, juntament amb el text de la comunicació o article, un resum del contingut, la qual cosa ofereix l’avantatge de la reutilització dels resum per a diverses finalitats documentals. El resum fa servir el llenguatge natural i lliure, el mateix que utilitzen els autors i els usuaris, però intenta evitar ambigüitats. Per això és una bona eina per recuperar la informació que conté, mitjançant cerques per paraula clau. El problema bàsic dels resums és que són artesania, ja que es tracta de crear un nou document que conté l’essència de l’original, després d’haver eliminat l’innecessari, però sense alterar-ne el contingut. Calen certes habilitats que no tothom té. Hi ha normes amb indicacions, pautes i metodologia que poden ajudar a fer-ho correctament des del punt de vista tècnic, especialment la redacció final, però el que fa que un resum sigui millor o pitjor que un altre depèn d’habilitats personals. L'operació de resumir és essencialment humana, ja que sovint suposa reorganitzar i redistribuir la informació del document original. Els intents per automatitzar l'elaboració de resums topen amb dificultats lingüístiques relacionades amb la semàntica i la sintaxi i, de moment, els resultats no satisfan les exigències de les publicacions. Però

74


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

l’automatització d’aquesta tasca rep cada vegada més ajudes per part de la recerca en informàtica i processament del llenguatge natural. 2. Funcions del resum 

Ha d’explicar i fer explícit allò més important dels documents, i transmetre la informació més substancial que contenen d’una manera concisa, ràpida i efectiva.

Ha de reproduir el contingut de l'original de manera breu i ho ha de fer a través d'un missatge informatiu complet, que no admeti ambigüitats.

Ha de valorar l'interès del contingut dels documents: un usuari ha de saber si li interessa el document original després de llegir-ne el resum.

Ha de facilitar la comprensió de l'original quan la seva presentació sigui anterior al text complet. Ha de fer de graó en la progressiva adquisició de dades, entre el títol i el text complet.

Pot substituir l'original quan, per causes idiomàtiques, de difusió, d'adquisició o de distribució, se n'impedeix l'accés a la informació.

Com que s'utilitza el llenguatge natural en la seva redacció, pot ser molt útil en la recuperació d’informació. És habitual que en les bases de dades referencials es busqui informació a través de les paraules que inclouen els resums.

Els resums estan carregats de paraules significatives que són una bona base per a la indexació. 3. Tipologia de resums

Segons qui sigui el responsable d'elaborar-lo, parlem principalment de: 

Resums d'autor quan els fa l’autor del document original. Té l’avantatge de garantir la fidelitat en la representació del contingut que és fruit de les seves pròpies investigacions, però també pot resultar subjectiu. Solen ser de tipus informatiu i apareixen publicats acompanyant el document original, al davant del text íntegre (articles, comunicacions a congressos, tesis doctorals...)

Resums d'expert quan els fa un especialista en l’àrea temàtica corresponent. Solen incloure una valoració crítica del document original.

Resums d'analista quan els fa un professional de la informació. Solen ser de tipus informatiu i, sens dubte, els més objectius però cal un mínim de coneixement de l’àmbit temàtic quan és especialitzat (gairebé sempre).

Segons quin sigui el seu propòsit, trobem els tipus següents: 

Resums indicatius (o descriptius). Reflecteixen, breument i exactament, les idees principals del text sense entrar en massa detalls, però sense perdre'n de vista l'objectiu fonamental. Com que es limiten a les idees principals, la consulta del text original és imprescindible, no el poden substituir. Aquest tipus de resum es pot entendre com una extensió de la informació del títol del document original i la seva extensió oscil·la entre els 80 i els 150 mots. La intenció és indicar de què tracta el document, el seu contingut global, no explicar-lo.

75


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Resums informatius (o analítics). Representen explícitament tots els aspectes (principals i secundaris) del document primari analitzat, mitjançant una relació lògica i lineal dels temes tractats. Poden ser extensos (150/300 mots) i arribar a substituir el document original. És el tipus de resum que trobem a les bases de dades documentals especialitzades i requereixen un coneixement de l’àmbit temàtic. Contenen els elements següents: expressió de la idea principal i dels objectius perseguits, normalment en la primera frase del text; metodologia emprada; resultats i recomanacions, i conclusions.

Resums selectius (o informatius-indicatius). Contenen informació sobre totes les parts que componen l’original, però no totes elles són tractades amb el mateix grau d’aprofundiment: la idea principal es trasllada de forma informativa, mentre que la resta d’elements es traslladen de forma indicativa.

Recensions o ressenyes bibliogràfiques (o resums crítics). Resums informatius on s'avalua el contingut del document i on l’autor del resum sol donar les seves pròpies conclusions i valoracions sobre el treball. Són resums d’alta capacitat informativa, on es jutgen els continguts, el mètode i els resultats, la presentació, i el moment i la conveniència de la seva aparició, i se n'opina. La seva finalitat és confrontar les aportacions d’un document amb la situació de la línia d’investigació en un camp científic, i considerar, a més a més, l’adequació d’aquest document a les necessitats informatives dels usuaris.

Revisions bibliogràfiques. Resums informatius d’un conjunt de documents que tracten del mateix tema.

Extractes. Són fragments representatius d'un text, extrets tal com apareixen en el document primari; s'utilitzen en entorns automatitzats com a substituts dels resums documentals. Els resums automàtics que genera el Word o els cercadors d'Internet en són alguns exemples (vegeu l’exemple de resums de Word) 4. Normativa de resums

Les normes d’abast internacional més importants són:  

La norma ANSI/NISO Z39.14-1997, molt emprada als EUA: http://www.techstreet.com/cgi-bin/pdf/free/152600/z39-14.pdf Unesco. Guide for the preparation of scientific papers for publication: SC/MD/5. París: Unesco, 1968 (inclou pautes per a l’elaboració de resums).

La norma UNE 50 103:1990, de preparació de resums (traducció de la ISO 214:1976), és la més emprada en el nostre àmbit. Defineix el resum com «una representació abreujada i precisa del contingut d’un document, sense interpretació crítica», i l’entén com «una breu exposició, en un document, dels descobriments i conclusions característics». La norma exposa una sèrie d’indicadors que afecten el tractament del contingut del document original:

 Objectius o raons pels quals el document ha estat escrit.  Metodologia, per identificar amb precisió les noves tècniques i descriure el principi metodològic fonamental, l’ordre de les operacions, etc.

76


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

 Resultats o conclusions, per recollir els elements nous i descriure les conseqüències dels resultats. Poden ser recomanacions, avaluacions, aplicacions, etc.  Informació addicional, com ara les fonts emprades, etc. La norma finalitza amb unes pautes sobre la presentació i l’estil dels resums, que coincideixen gairebé textualment amb les de la Unesco. Incorpora un annex amb diferents exemples sobre models de resums. Les recomanacions d’institucions de reconegut prestigi, i amb una gran tradició en l’elaboració de resums destinats a la publicació de butlletins de resums i a les bases de dades, són molt orientadores dins de cada especialitat. 5. Elaboració de resums documentals El resum documental és un tipus de representació del contingut documental i, com a tal, la seva elaboració segueix les mateixes etapes que hem distingit en l’anàlisi del contingut documental:   

Anàlisi, o identificació del contingut principal i de tots els elements que l’afecten i el constitueixen. Síntesi, on se separa allò accessori del que és realment important. Representació o redacció del resum en llenguatge natural.

Fase d'anàlisi La primera fase consisteix a identificar la informació més destacada del document original, igual que la primera fase de l’anàlisi de contingut per a tot tipus de document. Tot text distribueix la seva informació amb un ordre i una organització que ajuden a la seva lectura i comprensió. 

Cal fer una primera lectura (lectura recuperativa) de l’original. Aquesta primera lectura ha de ser ràpida i seguida, de principi a final, sense parades ni retrocessos, però atenta i activa: a mesura que anem llegint, hem d’anar subratllant els punts que contenen la idea principal de cada part del text. Això permet fer-se una primera idea del contingut global i detectar ja algunes parts del document on hi ha més substància que en d’altres amb més palla. Es van subratllant les expressions més complexes i localitzant les paraules clau. Cal detectar l’organització de la informació que l’autor ha fet en el text (objectius, mètodes, troballes, conclusions...) El resultat d’aquesta fase hauria de ser un esquema (esquema de síntesi) amb el contingut global del text i amb les idees més representatives. Important: no reproduir frases de l’autor i menys encara si no s’han entès. A banda de tenir clar matèria, disciplina, audiència, espai, temps, forma..., cal mirar de determinar:  L’objectiu i propòsit de l’autor (per què s’ha escrit el document, per a fer què, amb quin propòsit). Els objectius cal incloure’ls en el resum.  També cal establir la metodologia usada (tècniques, mètodes, experiments, instruments i material usats, etc.). En els no experimentals caldrà anotar les fonts d’on s’han extret les dades i com s’han usat i representat en el text.  Els resultats, presentats de forma clara i concisa però completa, recollint els descobriments fets per l’autor (resultats teòrics, experimentals, dades recollides, etc.)  Conclusions: s’ha de veure clarament com es relacionen els resultats obtinguts amb el propòsit de l’autor.

77


Silvia Argudo 

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Altres informacions que, sense ser el tema principal, poden ser útils i d’interès.

Fase de síntesi Aquesta fase és el punt clau de l’operació de resumir: la síntesi o composició del que hem extret de l’anàlisi. És la fase més delicada i difícil, en la qual s’han de posar en joc les qualitats, les habilitats i els coneixements per «recrear» el document a escala reduïda. La síntesi recompon el que l’anàlisi ha descompost, però no ho fa a base de juxtaposar els elements aïllats que hem extret de la fase d’anàlisi, sinó donant-los una unitat i sentit nous. 

Es procedeix a una segona lectura (lectura creativa), en la qual ens parem o entretenim més en aquells paràgrafs amb informació essencial. És a dir, separem definitivament el que és principal del que és accessori. Assegureu-vos que heu entès correctament el text. Els paràgrafs delicats i de difícil comprensió convé aclarir-los, si s’escau, emprant obres de referència. Si no enteneu allò que es diu, el resum esdevindrà incomprensible o incoherent.

Torneu a l’esquema, el completeu amb les dades noves que heu extret d’aquesta segona lectura i reorganitzeu les idees principals. El resum requereix una reorganització de les idees per poder-les presentar després de manera més eficaç; això és, sense redundàncies i emprant connectors i transicions lògiques i clares.

Escriviu la primera frase del resum. Aquesta frase s’anomena frase anotativa o d’anotació, i conté tot el contingut essencial del document original de forma global i completa. L’usuari, només amb aquesta frase, n'hauria de tenir prou per saber si li interessa o no seguir llegint.

Amb la informació extreta sobre l’objectiu, l'abast i els mètodes, s’han de redactar les frases següents (secundàries). Quan es demani un resum indicatiu, fins aquí ja n'hi haurà prou.

Respecteu les proporcions de l’original. No es tracta de fer una reducció sistemàtica de cada paràgraf, ja que alguns passatges del text no cobriran idees essencials (els exemples, la menció de treballs anteriors, els preliminars), però sí de fer una representació equilibrada que reflecteixi la importància dels diversos elements del contingut.

Fase de redacció del resum La darrera fase consisteix en la redacció final del resum. Una qüestió evident però que no cal perdre de vista mai és que el resum no és un text que ens hagi de servir a nosaltres per condensar i ordenar el contingut d’un document (com ara uns apunts), sinó que és un text amb unes funcions concretes de cara a uns usuaris concrets. S'han de respectar les normatives, adequar-se informativament a la tipologia establerta de resums, i posar molta cura en la redacció. És molt important revisar el text del resum, i fer les correccions necessàries, tantes vegades com calgui. Els principals valors que han de ser considerats en la redacció final són:  Entropia. Fenomen que consisteix a garantir la comunicabilitat del missatge amb el mínim nombre de signes (economia del llenguatge). Cal explicar les coses amb claredat, però sense emprar formes massa extenses ni ornaments.  Precisió. S’aconsegueix amb la utilització dels termes justos, no amb expressions vagues, incertes o ambigües. S’evitarà la redundància.

78


Silvia Argudo 

   

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Coherència. Suposa garantir la continuïtat i progressió de l'assumpte que tractem. La idea central és el factor essencial de coherència d'un text, i per tant, del seu resum. Tota la informació present en un resum ha d’estar relacionada amb la idea central. Concisió. Donant a la frase la plenitud de sentit amb el mínim de paraules, s’estalvia temps a l’usuari i costos d’edició i de publicació. Correcció lingüística o gramaticalitat. La redacció del resum ha de seguir la normativa lingüística. Claredat expositiva. Emprant la terminologia apropiada per a cada document. El text serà explicatiu i informatiu. La claredat és preferible a l’elegància. Objectivitat i fidelitat a l’original. Pel que fa al contingut, sense prescindir de parts essencials del document. El resumidor evitarà les interpretacions o apreciacions personals.

Recomanacions d’estil El resum s’ha de redactar utilitzant un estil propi, com una expressió lliure, fàcil i directa, que sigui de comprensió ràpida, rigorosa, clara i concisa.     

Totes i cadascuna de les oracions d’un resum han de contenir informació de valor i mai no han d’incloure aspectes que no apareguin al cos principal del document original. En la redacció del resum sempre s’ha d’emprar la forma impersonal i la 3a persona Cal utilitzar frases curtes, sense caure mai en l’estil telegràfic. Cal utilitzar termes que siguin intel·ligibles per als usuaris especialitzats. Cal evitar l’efecte de collage o incloure frases literals del text original, com si fossin citacions. Aneu alerta de no reproduir al resum aquelles frases o expressions emprades per l’autor i que no hàgiu entès, però que considereu que deuen ser importants. Està totalment prohibit començar un resum per «l’autor diu...» o «l’article tracta de...». Hem d’emprar construccions del tipus «s’argumenta...», «s’exposen...», «s’estudien...» o bé començar directament amb el tema central (per exemple, «els tornados són fenòmens atmosfèrics tempestuosos... »). a) Selecció dels mots

Eviteu la repetició reiterada d'un mot. Per fer això, cal acudir a la sinonímia, a la pronominalització, al circumloqui, etc. Això oferirà més opcions de recuperació de la informació a partir del llenguatge lliure.

Cerqueu els mots precisos i específics, eviteu els mots de sentit massa general (cosa, fet, problema, tema, dir, fer, posar, bo, interessant...). Ex.: La topada dels dos trens ha estat un fet molt tràgic (accident, succés, esdeveniment)

Eviteu els mots buits i aquelles expressions que esdevenen repetitives i que sovint no aporten cap significat a la frase (en base a, el procés de, vull dir que, en funció de...).

No abuseu dels adverbis acabats en -ment. Aquest adverbis, com que tenen la mateixa terminació, provoquen cacofonies i alhora fan feixuga la lectura. La majoria es poden substituir per un altre d'equivalent.

79


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

b) Construcció de la frase 

Elaboreu un resum «lligat» i no dispers. Un resum ha de ser llegible independentment del text original. Un resum és un tot, no una llista de frases, una darrere l’altra.

La concisió és el factor clau d’un resum, cal evitar expressions redundants del tipus «en aquesta obra», «el document aporta com a conclusió», «caldria prendre en consideració també», etc.

Eviteu les enumeracions massa extenses i les inacabades (amb un etc., o punts suspensius). Totes les frases han de ser completes i finites.

Limiteu l’ús dels gerundis. Ex.: Aprofitant l’arribada de la delegació mèdica internacional, els nens van anar passant pel centre de vacunació. És millor: Amb l’arribada de la delegació mèdica internacional, els nens van anar a vacunar-se.

Eviteu l'ús sistemàtic de la passiva morfològica. Cal utilitzar al màxim els temps verbals en present i en la seva forma activa («analitza» i no «és analitzat»).

[Teniu pautes més extenses al document Pautes d’estil de resums. Exemple de resum indicatiu i informatiu. Trallero, M. “Si no se calla, lo mato". La Vanguardia digital (15 feb. 2001). Si no se calla, lo mato Para llegar a ser un mal hijo, -por favor desconfíen de las imitaciones que invaden el mercado-, como por ejemplo para jugar al golf, no se precisa ninguna condición física especial, y como en el caso de la dichosa pelotita y el agujero de marras, pueden practicarse con toda tranquilidad hasta una edad muy avanzada, aunque las facultades hayan mermado considerablemente. Sin embargo, no es menos cierto, que unos buenos pulmones, con su correspondiente capacidad torácica, y una buena ventilación, ayudan mucho a conseguir unos óptimos resultados. Mientras el común de los niños lloran por simples motivos fisiológicos, a saber porque tienen hambre, porque no concilian el sueño, porque los han dejado en brazos de una tía soltera, que es la réplica exacta de la bruja Pirula, con escoba voladora incluida o por cualquiera otra necesidad perentoria que no se ha resuelto a plena satisfacción del consumidor, nuestro héroe lo hace con su propia metodología, siguiendo un plan preestablecido de antemano, como si se tratase de un reputado estratega del Alto Estado Mayor. No caben las dudas, ni las vacilaciones, ni mucho menos las improvisaciones. Hay que actuar de forma concienzuda y minuciosa, siguiendo las instrucciones, desde el primer momento que se aterriza tras las líneas enemigas, en el territorio ocupado que a partir de aquel momento los cursis denominan como hogar, y los espíritus selectos conocen como el teatro de operaciones. En el amplio repertorio de la mitología familiar aquel instante es un hito que jalona no una, sino varias vidas, un acontecimiento histórico, es decir una mentira. La escena es poco o nada sublime, porque resulta una extraña mezcla, del mismo desconcierto que reinó, en los primeros compases del desembarco de los Aliados en Normandía, y aquella escena inolvidable de la película de los hermanos Marx, en que una multitud de personajes estrafalarios se hacinan todos a la vez, en las reducidas dimensiones de un camarote de barco. Hasta que alguien abre la puerta y salen todos despedidos al pasillo, cayendo amontonado por el suelo. No hay que dejarles, pues saborear estos instantes de gloria en que la madre, haciendo uso de su proverbial sentido común pretende calentar el biberón con el secador del pelo; el padre con su reconocida habilidad manual trata de colocarle inútilmente el pañal a la asistenta filipina; la suegra sumerge tranquilamente la mano en el agua preparada para el aseo, produciéndose tan ricamente unas quemaduras de tercer grado, y el abuelo empieza a ejercer en el cargo recogiendo la escena con su cámara de video, mientras derrama por el suelo el florero que acoge a los horrorosos

80


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

representantes del mundo vegetal, traídos amorosamente desde la clínica, dejando la alfombra persa falsa hecha un verdadero asco. En este preciso instante en que hay dejar las cosas ya claras. Hay que romper inmediatamente las hostilidades, sin previo aviso, sin salvas de advertencia, ni retirada de embajadores, ni movimientos de tropa por la frontera. De estas primeras escaramuzas tampoco hace falta esperar grandes resultados, ni éxitos brillantes, el objetivo es simplemente dejar bien sentado que aquel niño que les ha tocado en suerte en esta tómbola que es la vida, llora como una perfecta bestia. Hay pues que delimitar el territorio, trazar una frontera infranqueable a la intimidad, e impedir las incursiones extranjeras o en caso contrario atenerse a las consecuencias. La práctica, como en casi todo, hace mucho, así que hay que llorar siempre que se pueda, porque aunque el interesado no acierte a conocer el motivo sus padres sí que lo sabrán, y sí no lo saben mucho peor para ellos. Aunque como hemos dicho no hay que esperar milagros, ni resultados inmediatos, no es menos cierto que pronto empezarán a notarse los efectos perniciosos y nocivos de esta actividad sobre las víctimas. Un profundo desanimo hará mella en su moral, cuando tras la oportuna consulta con la Cruz Roja Internacional sepan, a ciencia cierta que esa tortura no está reconocida como tal por la Convención de Ginebra que recoge los derechos de los prisioneros de guerra. Aunque es muy conveniente romper a llorar a cualquier hora, porque cualquier momento es bueno para ser malo, suelen ser muy apreciadas las horas nocturnas por su variedad y riqueza de matices. Especialmente las altas horas de la madrugada en que el llanto rompe con estrépito el silencio que parece invadirlo todo. Entonces un lloro a pleno pulmón produce el mismo efecto sobrecogedor que si la Orquesta Sinfónica de Berlín interpretase en la habitación de alado la Novena sinfonía de Beethoven; como si el 7º de caballería de Michigan cruzara el salón al galope persiguiendo al gran jefe Jerónimo y a todos sus indios, o como si un el motor de un Boeing 727, en pleno funcionamiento, se hubiera metido en la cama con ellos. El corazón les dará un vuelco. La persistencia de los ataques nocturnos pronto darán los apetecidos frutos desestabilizadores. Un apreciable enrojecimiento, como si se tratase de una persistente conjuntivitis, afectará la cavidad ocular y debajo de ella aparecerán las primeras tonalidades azuladas, más tarde pasará de lila a morado, sin solución de continuidad. Unos, profundos surcos enmarcarán las prominentes bolsas que se han formado debajo de los párpados, tal que si transportaran en ella toda la recaudación de una máquina tragaperras. Es señal inequívoca de que el plan funciona. La vida cotidiana se habrá convertido para ellos en un ejercicio de alto riesgo, igual que una pareja de funambulistas encima del alambre, jugándose la vida, tratando de atravesar de una acera a otra de la Séptima Avenida de Nueva York, desde lo alto de los rascacielos. Pronto incluso se dormirán de pie, en la barra de bar, mojando el croissant del desayuno en el café con leche, apoyando la cabeza sobre el hombro de un señor al que nunca hasta entonces habían visto. A partir de entonces a nadie se le ocurrirá la brillante idea de poner una película porno en el vídeo y hacer después cochinadas en el sofá. Por el contrario se volverá un tema frecuente de conversación el anhelo irrefrenable de ir a pasar unos en casas de sus respectivos padres porque ya no pueden con su alma. Sin embargo no hay que fiarse, ni bajar la guardia, porque todas las precauciones son pocas. Hay que desconfiar de la proximidad de las paredes no fuera cosa que de un momento a otra uno formara parte, contra su propia voluntad, de los motivos decorativos que la adornan. Son también causa de preocupación la proximidad de las ventas, salvo en el caso que uno se inicie desde edad muy temprana en el vuelo sin motor; las bañeras repletas de agua, sino se tiene la vocación de emular al profesor Cousteau y sus investigaciones submarinas; así como los microondas, no sea cosa que se acabe haciendo compañía al pan descongelado de la semana pasada. Por lo demás, todo va bien. Proposta de resum indicatiu: S’argumenta sarcàsticament com el plor dels nadons desestabilitza l’entorn familiar, i es narren algunes anècdotes. Proposta de resum informatiu: S’argumenta sarcàsticament com el plor dels nadons desestabilitza l’entorn familiar. S’exposen, en forma d’analogia, i des del punt de vista dels infants, estratègies pròpies de la tàctica militar (atac, objectius, defensa i elements de distracció) que els fills han de tenir en compte per convertir els

81


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

pares en les seves víctimes i desmuntar la imatge idíl·lica de la vida familiar. S’exageren les situacions quotidianes per tal de justificar l’absurditat del plor.

1. Propietats textuals que ha de tenir un resum Adequació L'adequació és la propietat per la qual el text s'adapta al context comunicatiu. La varietat estàndard és un model impersonal i objectiu, té un grau de formalitat que l'allunya tant del llenguatge solemne com del llenguatge col·loquial i informal. Coherència La coherència és una propietat semàntica i pragmàtica del text que es basa en la selecció i en l’estructura de la informació. Pel que fa a la coherència estructural: en el desenvolupament del text hi ha d'haver una aportació constant de nova informació, no es pot introduir cap element semàntic que contradigui un contingut establert anteriorment, i els fets han d'estar relacionats. Pel que fa a la selecció de la informació que ha de contenir el resum, aquesta pot aportar incoherència per un excés d’informació no rellevant o per una manca d’informació rellevant.

Cohesió La cohesió textual és la propietat per la qual hi ha uns lligams entre els diversos elements de la manifestació lineal del text: sintagmes, oracions, paràgrafs, etc. Aquests lligams en reflecteixen el desenvolupament i es materialitzen en unitats i relacions sintàctiques i semàntiques. Les relacions es poden establir mitjançant referències i mitjançant connectors. 

La referència és la remissió d'un element lingüístic A a un altre element B, de manera que A només pot interpretar-se pel coneixement de B: He comprat un llibre i, a l'hora de pagar-lo no me l'han volgut cobrar. B A A

La connexió és la relació de significat que s'estableix entre dues o més unitats contigües, B i C, i que pot explicar-se per mitjà d'un element lingüístic A, el connector. He sortit preparada amb el paraigua, però no ha plogut. B A C Des del punt de vista del mode d'organització dels continguts, els connectors es divideixen en: a) dialèctics, que tradueixen una organització lògica (perquè, doncs, si, però...) b) espaciotemporals, que reflecteixen una organització en l'espai i el temps, la qual cosa succeeix especialment en textos descriptius i narratius (quan, a mig matí, a la dreta...) c) metatextuals, que es refereixen al discurs, n'assenyalen les parts i indiquen el progrés de la informació. Abunden especialment en textos explicatius (per exemple, és a dir, en resum). Es poden subdividir en diversos grups: - exemplificació-detall (així, per exemple...)

82


Silvia Argudo -

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

aclariment-continuació (en altres paraules, efectivament, per cert...) resum-conclusió (en conclusió, com he estat dient...) represa (com deia, tornant al nostre tema...) exclusió (en cap cas, al contrari, en lloc de...) temporalitat-espacialitat interna (abans, a continuació, en aquest moment, finalment, més amunt...)

2. Recomanacions d’estil per redactar resums Podem considerar l'estil d'un text com la utilització individual i creativa dels recursos de la llengua, dintre d'una varietat, un gènere i un propòsit. Els indicadors d'estil són aquells elements que, per la seva freqüència, destaquen més en un text perquè són els causants de l'efecte que el text produeix. Els més comuns són l'amplitud i complexitat de l'oració (abundància de frases llargues o curtes), les categories gramaticals predominants, la tria de lèxic i les figures retòriques emprades. Recordeu les tres regles bàsiques del resum: omissió, generalització i construcció, i l’obligatorietat d’usar la forma impersonal. c) Selecció dels mots 

Empreu sempre els mots adequats a la situació comunicativa del resum (objectiu, document original, usuaris).

Eviteu la repetició reiterada d'un mot. Utilitzeu sinònims, circumloquis, etc.

Cerqueu els mots precisos i eviteu els mots de sentit massa general (cosa, fet, problema, tema, dir, fer, posar, bo, interessant...):

La topada dels dos trens ha estat un fet molt tràgic (accident, succés , esdeveniment) El problema de trigar molts anys a canviar de cotxe és que es devalua molt (conseqüència, inconvenient) El tema de la dieta la té obsessionada (dèria, mania) La resposta conté tres coses discutibles (punts, aspectes, opinions) Aquest arròs t’ha sortit molt bo (gustós, saborós, exquisit)

Eviteu els mots buits i aquelles expressions que esdevenen repetitives i que sovint no aporten cap significat a la frase: en base a, el procés de, vull dir que, en funció de...

La frase següent: En qualsevol cas, el procés de selecció dels jugadors es farà en base al seu rendiment a nivell esportiu. convindria expressar-la de la següent manera: La selecció dels jugadors es farà segons el seu rendiment esportiu

83


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Utilitzeu els mots concrets i eviteu els abstractes. Poden incorporar-se frases i termes significatius extrets del text original per tal d'evitar l'ambigüitat, sempre que es tracti de terminologia normalitzada i que s’hagi entès exactament el seu significat.

La filosofia (política comercial) de Peugeot pel que fa al món dels scooters és diferent a la de la competència: mai no és la primera a llançar un nou model.

No abuseu dels adverbis acabats en -ment. Aquest adverbis, en tenir la mateixa terminació, provoquen cacofonies i alhora fan feixuga la lectura. La majoria es poden substituir per un altre d'equivalent:

Actualment (avui, avui dia) Principalment (sobretot) Excessivament (gaire, massa) Necessàriament (per força) Possiblement (potser) Pròximament (aviat) Solament (només)

Eviteu les cacofonies:

La frase: L’opinió del consell de redacció en l’edició d’avui és favorable a l’extradició de l’exdictador. Hauria d’expressar-se de la següent manera per tal d’evitar la cacofonia: En el diari d’avui el consell de redacció opina que cal extraditar l’exdictador

Eviteu els símbols i els caràcters estranys o poc habituals.

Empreu els numerals ordinals per a xifres (primer, segon...), sempre que sigui possible.

Utilitzeu abreviatures reconegudes internacionalment (kg., h., cm., Unesco, OMS). Si una abreviatura emprada en el text original no és comú, caldrà desenvolupar-la el primer cop que aparegui:

L’estudi de la patologia molecular de la DNID (Diabetis no insulinodependent) és fonamental per tal d’establir-ne la teràpia adient. El diagnòstic de la DNID aporta dades significatives que hauran de...

84


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

d) Construcció de la frase 

Elaboreu un resum "lligat", i no dispers. Un resum ha de ser llegible independentment del text original, tot i que ha de fer-se ressò de l'estil de l'autor i reflectir l'èmfasi del document original.

Definiu el concepte central si és necessari per a la comprensió del resum.

Si no es troba la forma d'expressar algun concepte de forma adequada, caldrà deixar-lo de banda, i no reproduir-lo tal com apareix en el text.

Cal emprar frases curtes, però no telegràfiques, i expressions precises. La concisió és el factor clau d’un resum: cal evitar expressions redundants del tipus "els autors estudien", "en aquesta obra", "el document aporta com a conclusió", "caldria prendre en consideració també", etc. Està totalment prohibit començar un resum per “L’autor diu...” o “L’article tracta de...”. Hem d’emprar construccions del tipus: “S’argumenta...”, “S’exposen...”, “S’estudien...” o bé començar directament amb el tema central (Els tornados són fenòmens atmosfèrics tempestuosos...).

Eviteu les construccions recargolades i les formes retòriques:

Existien associacions positives significatives entre les concentracions de la substància administrada i la mortalitat en rates i ratolins d'ambdós sexes. Millor: La mortalitat en rates i ratolins d'ambdós sexes estava relacionada amb les dosis.

No hi va haver proves convincents que indiquessin que la ingesta d'endrina induís cap de les diverses classes de tumors que es van trobar en els animals tractats. Millor: En cap animal es varen trobar tumors relacionats amb el tractament.

Eviteu les enumeracions massa extenses i les inacabades (amb un etc., o punts suspensius): totes les frases han de ser completes i finites.

El paràgraf següent: La força expressiva de les màscares rituals es basa en l'accentuació de trets grotescos o caricaturescos. S'utilitzen tant en les pràctiques rituals de fecundació com en les cerimònies d'iniciació, les de possessió, etc. Tenen la funció principal d'establir un lligam amb el "més enllà", actuen com a revelació dels tabús del grup, suggereixen una capacitat de control sobre les forces de la naturalesa i també donen explicacions satisfactòries als mites i creences originals. hauria d’expressar-se de la següent manera: La força expressiva de les màscares rituals es basa en l'accentuació de trets grotescos o caricaturescos. S'utilitzen en les pràctiques de fecundació i les cerimònies d'iniciació i possessió, i tenen la funció principal d'establir un lligam amb el "més enllà". Actuen també com a revelació dels tabús del grup, suggereixen una capacitat de control sobre les forces de la naturalesa i donen explicacions satisfactòries als mites i creences originals.

85


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Limiteu els incisos:

L’editor del llibre, que té llarga experiència en el camp de l’ensenyament universitari, ha seleccionat sis textos –cadascun d’aquests d’un escriptor diferent- amb un criteri discutible, ja que es basa en un “interès estrictament personal” , que vicia d’origen el rigor de l’obra. Millor: L’editor del llibre ha seleccionat sis textos –cadascun d’un escriptor diferent- amb un criteri subjectiu basat en un “interès estrictament personal” , cosa que vicia d’origen el rigor de l’obra.

Limiteu l’ús dels gerundis:

Aprofitant l’arribada de la delegació mèdica internacional, els nens van anar passant pel centre de vacunació. Millor: Amb l’arribada de la delegació mèdica internacional, els nens van anar a vacunar-se.

Eviteu els gerundis com a connectors de proposicions de relatiu o espaciotemporals:

La música del concert de Fangoria, presentant (que presenta) sonoritzacions a mig camí entre el hip-hop i el trance, ha esdevingut un dels fenòmens de la temporada musical a la ciutat. El sistema tributari espanyol planteja una situació insostenible, predominant (on predomina) el fet que les rendes baixes han de pagar quotes desproporcionades a l’import rebut.

Limiteu l'ús de possessius:

L’any passat va començar a escriure el (i no seu) llibre de poemes. Conserveu el (i no vostre) bitllet durant tot el trajecte. El Barça té (i no el seu) estadi a la zona alta de Barcelona.

Eviteu les ambigüitats:

El president exigeix respecte a l’entrenador. Pot significar tant que “el president exigeix que l’entrenador el respecti” o bé que algú (l’afeccionat o la premsa) ha de respectar l’entrenador: “el president exigeix respecte per a l’entrenador”.

86


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Comprà bombons a la seva cosina Pot significar que “comprà bombons per a la seva cosina” o que era ella qui els venia: “comprà bombons a la pastisseria de la seva cosina”.

Useu més estructures verbals en lloc de construccions nominals. El domini de l'estil nominal per sobre de l'estil verbal provoca una prosa impersonal i objectiva, però també més abstracta i menys clara:

L’augment l’any 1998 dels posseïdors de rifles i pistoles ha obligat a l’elaboració d’una llei especial per evitar l’increment dels delictes causats per les armes de foc. A més, es creu imprescindible una progressiva reducció de la venda d’aquestes armes. Millor: L’any 1998 han augmentat els posseïdors de rifles i pistoles; això ha obligat a elaborar una llei especial per evitar que s’incrementin els delictes causats per les armes de foc. A més, es creu que cal reduir la venda d’aquestes armes.

Eviteu l'ús sistemàtic de la passiva morfològica. Cal utilitzar al màxim els temps verbals en present i en la seva forma activa ("analitza", i no "és analitzat").

L’acord va ser corroborat per tots els delegats. És preferible la construcció activa: “Tots els delegats corroboraren l’acord” o “L’acord, el corroboraren tots els delegats” o bé la passiva d’agent indeterminat: “Es corroborà l’acord”.

Eviteu les negacions. Les negacions són més difícils d'entendre i és preferible limitar el seu ús a les frases amb valor realment negatiu:

El camp de futbol annex no és un bon lloc per entrenar. El camp de futbol annex és un mal lloc per entrenar. No acabaré la tesi fins a l’estiu. Acabaré la tesi a l’estiu.

Eviteu de concordar amb la idea i no amb les paraules de la frase

La colla dels xiquets de Valls van (va) començar a aixecar un castell. La selecció catalana de bàsquet, està creada però els (li) falta el permís per jugar en competicions oficials.

87


Silvia Argudo 

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Eviteu les figures que modifiquen el valor lògic de la frase, i que no són adients per a un text formal, com ara les següents: lítote (dir menys del que es pensa per donar a entendre, pel to i pel context, que es vol expressar més del que s'ha dir): el protagonista no té res de babau (és intel·ligent). reticència (interrompre una frase però donant a entendre allò que no es diu): tot són murmuracions i maledicències. Als pobles, ja se sap. hipèrbole (exageració evident amb la intenció d'intensificar l'expressió): no hi ha a Catalunya dos científics com aquests. anadiplosi (repetició de l'últim fragment d'un grup sintàctic al començament del següent): ...i aquesta és la decisió. Decisió totalment irrevocable. eufemisme (substitució d'un mot o una expressió considerada poc delicada o indecorosa per una altra de més agradable o suau): l'edifici no està preparat per a les persones amb problemes greus de visió (cecs) perífrasi (substitució d'un mot propi per un circumloqui que té com a contingut la substància i els trets característics del referent indicat), excepte que sigui necessari per a evitar repeticions: el setè art (el cinema) interrogació retòrica (pregunta per a la qual no s'espera cap resposta perquè se suposa que és ben evident): la pobresa és la principal causa de la marginació en el barri, però què més s’hi pot fer? ironia (expressar, a manera de retret o burla, tot el contrari del que diuen les paraules): cal no confondre Venerable, amb Eminència, Reverend amb Il·lustríssim, Honorable amb Excel·lència (Joan Brossa)

La darrera recomanació és que reviseu sempre el resum, tantes vegades com calgui, un cop l’hàgiu acabat.

88


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

El resum indicatiu indiquen què es trobarà en aquell document però no ens ho expliquen en el resum. No reprodueix el contingut del document si no que només indiquen el que es tracta en el document. No substitueix al text. El resum informatiu, té la frase anotativa, que és amb una sola frase expresso l’anàlisi del contingut. Les paraules són escollides més concretament degut a que es trien per reflectir aspectes que té el document (argumenta, la matèria el plor dels nadons desestabilitza l’entorn familiar, intenció, forma i contingut) amb el menor nombre de paraules possibles. Veiem les estratègies. Hi ha més el com del contingut del document. Exercici de resum indicatiu. Truita a la francesa Ingredients (per a 1 persona): 1 o 2 ous oli sal S'agafa una paella petita, millor que sigui de fons antiadherent, i s'hi aboca una mica d'oli del setrill. A continuació, s'encén el foc perquè l'oli es vagi escalfant. S'agafen un o dos ous de la nevera, segons la gana que es tingui (tant se val si són blancs o rossos), se'ls trenca la closca contra la vora del marbre de la cuina i s'aboquen dins d'un plat fondo, s'hi tira un polsim de sal i es baten fins a aconseguir una mica d'escuma. Si es vol, s'hi afegeix una mica de julivert tallat ben petit, que hi dóna molt bon gust. Tot seguit, com que l'oli ja serà calent, s'aboquen a la paella i amb l'ajut d'una forquilla es van enrotllant com un caneló a mesura que es van quallant. Si la truita agrada poc cuita, s'ha de retirar abans del foc, ja que un cop al plat, l'ou encara es cou una mica. Es pot acompanyar amb enciam o amb una mica de pa amb tomàquet i és una plat que soluciona qualsevol àpat ràpid. Reescriviuel text eliminant tota la informació que no és estrictament necessària, de manera que quedi reduïda al mínim imprescindible, però sense perdre la coherència ni l’adequació. Per aconseguir això cal que feu l’anàlisi del text i penseu en la seva forma interna, en quin és el seu objectiu i quina la matèria. Un cop fet això, elaboreu el resum i comproveu que el vostre resum assoleix el mateix objectiu, manté la mateixa forma interna i el mateix contingut principal d’acord amb aquest objectiu.

Resum informatiu.- Reduir al màxim però mantenint la idea i el contingut. Recepta per una truita francesa per una persona: es posa oli a una paella a escalfar. Es trenquen un o dos ous i es baten conjuntament amb una mica de sal fins aconseguir que hi hagi una mica d’escuma. S’aboquen els ous batuts a la paella. Retirar del foc a gust del consumidor. EXERCICI.

89


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Aquests documents pertanyen al mateix context temàtic però tenen intencions i continguts diferents que caldria reflectir en la indexació. Mireu de fer una indexació amb llenguatge lliure, a partir dels termes del text (paraules clau i descriptors lliures) i analitzeu els resultats pensant en els problemes que poden ocasionar en la recuperació d’informació. Textos molt diferents es poden indexar gairebé de la mateixa manera, però tenen una intenció diferent. TEXT 1 : Instituto Nacional de Meteorología. Ministerio de Medio Ambiente http://www.inm.es/wwb/predi/enportada/p51tesp1.pdf

Día 11 de octubre: El frente frío que está afectando a la mitad occidental peninsular continuará avanzando hacia el este a lo largo del día, generando nubosidad abundante en toda ella y precipitaciones principalmente en la mitad norte. Se espera sean mas intensas e ir acompañadas de tormenta en el Cantábrico oriental, Navarra, Rioja, norte de Aragón y Cataluña y podrán ser en forma de nieve por encima de los 1800 m. En la Cordillera Cantábrica. En la mitad sur de la Península se esperan intervalos nubosos con posibilidad de precipitaciones, débiles en general, y menos probables cuanto mas hacia el sur. Intervalos nubosos en Baleares con probabilidad de alguna precipitación al final del día. Poco nuboso en Canarias. Temperaturas en descenso moderado en el interior peninsular y ligero en litorales y Baleares. El viento será del W moderado en el Estrecho y con intervalos de fuerte en el Cantábrico. Alisio moderado en Canarias. Día 12 de octubre: Tras el paso del frente se estabilizará el tiempo por el oeste, aunque todavía estará nuboso con precipitaciones a primeras horas en el Cantábrico oriental, tendiendo a poco nuboso. Intervalos nubosos en Aragón y Comunidad Valenciana con posibilidad de chubascos y muy nuboso con chubascos, localmente fuertes y que podrán ir acompañados de tormenta, en Cataluña y Baleares. Poco nuboso en Canarias. Temperaturas bajando moderadamente, excepto en la mitad occidental donde las máximas subirán ligeramente. Vientos moderados del NW con intervalos fuertes en el valle del Ebro, nordeste de Gerona y norte de Baleares. Alisio moderado en Canarias. Previsió meteorolàgica. Aquest document seria fàcil d’indexar en llenguatge controlat, però com veiem és difícil d’indexar en llenguatge lliure. TEXT 2: Precipitaciones http://teleformacion.edu.aytolacoruna.es/ El término precipitación se usa para designar cualquier tipo de forma en que el agua cae desde las nubes a la tierra. Existe una lista hecha por meteorólogos de diez tipos de precipitación pero sólo se distinguen normalmente tres: lluvia, granizo y nieve. Las nubes al ascender se expanden y al hacerlo se enfrían alcanzando el vapor de agua el punto de rocío y la condensación. La condensación hace que la fuerza de la gravedad supere las de suspensión y el agua cae hacia el suelo originándose las diferentes precipitaciones. Cada gota de lluvia puede estar formada por un millón de gotitas de agua que el aire esa capaz de sostener y cada gotita está formada por cuatrillones de móleculas de agua. Dependiendo de la temperatura a la que se forman las gotitas de agua de las nubes pueden ser de cristales de hielo. Cuando estas gotitas aumentan de tamaño y adquieren un peso suficiente para no flotar, se produce la precipitación y caen a tierra. Si el aire está lo suficientemente caliente las partículas de hielo se funden y llegan al suelo en forma de lluvia. Alguna vez te habrás dado cuenta de que, normalmente, cuando llueve, sopla un viento tibio. Sin embargo, si el viento es frío, caen en forma de nieve o granizo. La lluvia no es igual en todo el planeta. Depende mucho del clima existente en la zona y puede ir desde una simple llovizna a una lluvia fuerte y muy densa.

90


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Se reconocen tres tipos de lluvias: lluvias de nubes de convención (zona ecuatorial), lluvias de los ciclones o frentes (zona templada), lluvias originadas por la orografía o relieve.

La forma más común de precipitación helada es el copo de nieve, compuesto por muchos cristales de hielo hexagonales que se han congelado juntos, debido a un descenso lento de la temperatura hasta menos de 0° C. Los cristales de hielo jamás son iguales pero presentan siempre una simetría de seis partes. Finalmente tenemos el granizo, otra forma de precipitación, que proviene de las nubes cúmulo-nimbo. Son granos blancos y opacos de hielo que pueden medir entre 2 y 5 milímetros de diámetro, y que al caer al suelo rebotan. El granizo se forma por el ascenso de rápidas corrientes de aire que llevan vapor de agua que, al congelarse caen. Otras formas asociadas a la precipitación son el rocío (gotitas de agua sobre los objetos y cuerpos expuestos a la interperie) y la escarcha (cristales o escamas de hielo que se forman cuando la condensación del agua se lleva a cabo a una temperatura por debajo de 0 grados C). Las precipitaciones se miden ediante un aparato llamado pluviómetro. Definicions, tipus de precipitacions, TEXT 3 : Aplicación del índice diario de la oscilación del Mediterráneo occidental al estudio de la tipología pluviométrica en Alicante http://:www.ub.es/gc/Documentos/Lopez-Bustins,2004.pdf Introducción: objetivos y metodología

La irregularidad pluviométrica inherente al propio clima mediterráneo ha forzado a la comunidad científica de climatólogos al estudio de las variables o factores que puedan explicarla satisfactoriamente. En este sentido, la autonomía climática de las tierras ribereñas a este mar interior ha sido un elemento detrminante en la formulación de patrones de variabilidad de baja frecuencia exclusivos para el ámbito de la cuenca del Mediterráneo Occidental, dado el enorme carácter independiente de esta región frente a sus limítrofes (Atlántico). En consecuencia, la aspiración última ha sido buscar un patrón más influyente que la Oscilación del Atlántico Norte (NAO) a la hora de explicar la compleja y diversa pluviometría. Como continuación de los trabajos de MARTIN VIDE (2002) en este estudio se extrapola a escala diaria el índice del WeMO que dicho autor planteó y, al mismo tiempo aplicó, a resolución mensual, y que le permitió deducir que el patrón WeMO resulta más influyente que la NAO en la precipitación del litoral valenciano y murciano en el mes de enero. A partir de aquí, el objetivo del trabajo presentado es el de utilizar esta fuente de variabilidad intranual de la circulación atmosférica como herramienta operativa aplicada al estudio de las tipologías de precipitación en la provincia de Alicante. En síntesis, se trata de definir el espectro de valores de índice diario de WeMO que corresponden a cada una de las tres tipologías de precipitación clasificadas en función de la causa atmosférica originaria, una vez aplicado un catálogo sinóptico manual de situaciones atmosféricas: Precipitaciones atlánticas, conectivas y mediterráneas. Teniendo en cuenta estas tres tipologías de precipitación el grueso del estudio enfatiza en conocer la correlación existente entre los episodios atmosféricos con precipitación convectiva y los valores diarios de índice WeMO, teniendo en cuenta que los procesos termoconvectivos que disparan el estallido de tormentas se rigen en virtud de marcos sinópticos de ínfimo gradiente bárico sobre la cuenca del Mediterráneo Occidental.

Introducció amb metodologia un estudi, amb un interès diferent cap a usuaris diferents. Pluviometria. Indice WeMo, estudio, procesos termoconvectivos,

91


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

TEXT 4 : Funciones del Servicio Meteorológico de Cataluña http://www.lexureditorial.com/boe/0112/24177.htm 1. Las funciones del Servicio Meteorológico de Cataluña están sujetas a los principios de coordinación y de eficacia y al de eficiencia económica. 2. Son funciones del Servicio Meteorológico de Cataluña: a) Asistir a las Administraciones y las instituciones que necesitan información meteorológica y climática y colaborar con ellas. b) Establecer colaboraciones, en su caso, con la autoridad meteorológica del Estado y con las demás de instituciones autonómicas, estatales, europeas o internacionales que cumplan funciones meteorológicas, con el fin de lograr una información meteorológica de calidad en el ámbito de Cataluña, y firmar con estas instituciones, para el ejercicio de competencias concurrentes, convenios de colaboración que eviten la duplicidad de servicios. c) Gestionar y mantener la Red de Equipamientos Meteorológicos de la Generalidad de Cataluña (Xemec). d) Tratar, explotar y divulgar los datos procedentes de los equipamientos meteorológicos. f) Mantener la Base de datos meteorológicos de Cataluña. g) Participar en la elaboración de la cartografía climática de Cataluña. h) Programar, implantar y gestionar un sistema de predicción y seguimiento de fenómenos meteorológicos, y proceder a su explotación y su difusión en el ámbito territorial de Cataluña. i) Pronosticar, vigilar y realizar el seguimiento de las situaciones meteorológicas de riesgo, en coordinación con el Centro de Emergencias de Cataluña (Cecat), a fin de mejorarla eficacia de las actuaciones pertinentes y asegurar su comunicación a los usuarios que pueden resultar afectados, mediante el sistema de avisos que se determine por vía reglamentaria. j) Prestar permanentemente, cuando se prevean situaciones meteorológicas de riesgo, asesoramiento meteorológico oficial a las diferentes Administraciones e instituciones competentes en materia de protección civil en Cataluña y colaborar en estos casos, si es conveniente, con la autoridad meteorológica del Estado. l) Organizar actividades de formación y difusión en el ámbito de la meteorología. m) Realizar estudios para mejorar el conocimiento del clima y de la meteorología en Cataluña. p) Analizar y vigilarlas características de la columna de ozono en Cataluña en relación a la evolución del ozono estratosférico, e informar de ello a la población. q) Estudiar y analizar el cambio climático en Cataluña y participar y colaborar en las investigaciones que sobre esta materia llevan a cabo varios grupos en Cataluña.

Explica un Servei metodològic d’una institució. Servei. Algunes paraules surten a tots els documents: meteorología, precipitacions, … són paraules adequades per tots ells però no els diferencien entre ells. En la tria de descriptors no només relacionarà les matèries de les que parla sino també aquells descriptors que diferencien els documents els uns dels altres que tracten sobre la mateixa matèria. A l’hora d’escollir descriptors es pot triar la forma, com ja s’ha dit absns.

92


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

El conjunt de descriptors donen el context del document, de manera que precipitación, no el poguem confondre amb l’acció de precipitar-se. De vegades en llenguatges lliures veíem que recuperem molts documents, però el que no sabem és què no recuperem, ja que potser no s’han indexat termes importants i no recuperem documents que podrien ser adequats. S’ha de tenir en compte però que en llenguatges controlats hi ha una major especifictat a l’hora d’indexar.

Casi 12 días en el espacio A. R. - Madrid - EL PAÍS - Sociedad - 05-07-2006 La duración prevista de la misión del Discovery es de 11 días, 19 horas y 12 minutos, con la posibilidad de prolongarla un día más. Todo el programa está minuciosamente diseñado y ensayado: - Día 1 Lanzamiento.Unos 10 minutos después, ya en órbita, se abren las compuertas de la bodega para refrigerar la nave. - Día 2 La tripulación inspecciona el exterior del Discovery y revisa el estado de varios equipos de a bordo tras el lanzamiento. - Día 3 El Discovery llegará a la Estación Espacial Internacional (ISS). Antes de atracar, a unos200 metros, la nave hace un giro completo para ser fotografiada desde la estación. Tras el atraque, se unen las dos tripulaciones. - Día 4 Los astronautas dedican la jornada a la descarga de la nave recién llegada. Con el brazo robótico sacan el contenedor Leonardo de la bodega del Discovery y lo acoplan a la ISS. - Día 5 Michael Fossum y Piers Sellers cumplen el primer paseo espacial. Deben probar si la extensión de 15 metros del brazo robótico, que sirve para inspeccionar la superficie de la nave con una cámara, se puede utilizar como soporte para hacer reparaciones. También hacen algunas reparaciones menores en el exterior de la estación. - Día 6 Jornada dedicada a la descarga de material de la nave a la ISS. - Día 7

93


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Fossum y Sellers hacen el segundo paseo espacial para instalar una bomba del sistema de control térmico. - Día 8 Nueva jornada dedicada a la carga y descarga de material. - Día 9 Día libre de la tripulación. - Día 10 Se completan las operaciones de carga y descarga y se empieza a recoger equipos. - Día 11 Los seis astronautas que regresan a la Tierra se despiden de sus tres colegas que se quedan en la ISS. El Discovery se separa de la estación. El resto del día es de tiempo libre para los tripulantes del Discovery. - Día 12 Los astronautas preparan los equipos para el descenso. - Día 13 Se cierran las compuertas del Discovery y comienza el descenso para entrar en la atmósfera y aterrizar en la base espacial de Cabo Cañaveral. Si se prolonga la misión un día, en la novena jornada se hace el tercer paseo espacial. El programa se desplaza 24 horas

Resum del 10% - Día 3 El Discovery llegará a la Estación Espacial Internacional (ISS). - Día 6 Jornada dedicada a la descarga de material de la nave a la ISS. El Discovery se separa de la estación.

94


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Resum automàtic redueix caràcters, no pretén veure el significat. Aquest resum no respon al contingut del document. Resum del 25 % - Día 3 El Discovery llegará a la Estación Espacial Internacional (ISS). - Día 4 Los astronautas dedican la jornada a la descarga de la nave recién llegada. Con el brazo robótico sacan el contenedor Leonardo de la bodega del Discovery y lo acoplan a la ISS. - Día 5 Michael Fossum y Piers Sellers cumplen el primer paseo espacial. - Día 6 Jornada dedicada a la descarga de material de la nave a la ISS. - Día 9 Día libre de la tripulación. El Discovery se separa de la estación. - Día 12 Los astronautas preparan los equipos para el descenso. Tampoc dona informació sobre el contingut del document. Per tant no té tampoc utilitat. Una proposta podria ser: Reflectir els elements d’anàlisi: temps, espai, contingut global (planificació), intenció i afegirem l’estil de resum documental. Proposta del programa Discovery a l’espai. Planificació diària de la missió de la nau Discovery a l’espai. (És milor) Informació sobre la previsió de 12 dies de calendari per a l’apropament de la nau Discovery a l’Estació Espacial Internacional al 2006.    

Elabora un resum indicatiu d’aquest text. Comenta les diferències entre els dos resums automàtics que ha fet el Word i el resum indicatiu que has fet tu a partir de l’anàlisi de contingut Avalua la utilitat dels resums de Word i del teu resum pel que fa a la informació que donen sobre el contingut del document Comenta la utilitat que tenen els diferents resums per a la recuperació d’informació.

95


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Hi ha documents que no es poden fer mai un resum indicatiu de manera automatitzada, com amb el Word. Perquè el Word es carrega la disciplina i no cerca significats. El que fa en aquest resum és eliminar dies perquè l’únic que fa és reduir text, no resumir. Per recuperar per paraules clan necessitem que el resum sigui informatiu, ja que amb un indicatiu dificilment es recuperaran documents amb l’indicatiu. En el llenguatge lliure no hi ha cap control i això és un problema perquè no exiteixen formes acceptades i no acceptades. Quan fem descriptors lliures podem permetre’ns certes llicències com passar del plural a singular, substantivar, o passar del singular al plural els termes també es poden agafar termes compostos.

EXERCICI Fomento traspasará el aeropuerto de Sabadell a la Generalitat Con la reforma, desaparecerán del aeródromo los vuelos de prácticas EL PAÍS - Sabadell EL PAÍS - 29-10-2005 El Gobierno acordó ayer poner en marcha de forma "inmediata" el proceso de negociación para transferir a la Generalitat la gestión del aeropuerto de Sabadell, excepto las competencias sobre navegación aérea. El Ministerio de Fomento adquirió este compromiso tras las reuniones celebradas por el secretario de Transportes, Fernando Palao; el secretario de Movilidad de la Generalitat, Manel Nadal; directivos de AENA y Aviación Civil, y los alcaldes de Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Badia del Vallès y Barberà del Vallès. Entre otros puntos, el acuerdo incluye la comprobación del cumplimiento de las servidumbres aeronáuticas establecidas en el plan director del aeropuerto de Sabadell y la regularización de las alturas de grúas y de cualquier otro artefacto u obstáculo físico que incumpla dichas servidumbres. En el plazo máximo de un mes, todas las grúas ilegales del entorno del aeropuertode Sabadell deberán ser desmanteladas. Es uno de los acuerdos a los que se llegó ayer tras tres horas de reunión en el Ministerio de Fomento entre el secretario de Transportes, Fernando Palao, y los alcaldes de Sant Quirze, Badia, Barberà y Sabadell. Pero de forma "inmediata" los que sí podrán despegar y aterrizar serán los helicópteros para realizar vuelos comerciales y de emergencia. Una vez retirados todos los obstáculos "ilegales", se reanudarán los vuelos de emergencias. En el plazo de un mes, cuando todos los obstáculos hayan desaparecido -las grúas que hay en los alrededores-, se reabrirá el aeropuerto, pero con un programa de traslado de gran parte de las actividades a los aeropuertos de Òdena y el Bages, que aún está por construir. No tiene fecha, sin embargo, el traslado de las prácticas aéreas.

96


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Cuando acabe todo el periodo de transición, sólo despegarán vuelos de emergencia, institucionales y comerciales corporativos. Se mantendrán los talleres y se impulsarán la actividad museística y la formación universitaria. Hasta que pase a manos de la Generalitat, AENA seguirá con su plan de inversiones e "iniciará una modificación de la ruta de aterrizajes y despegues" para no sobrevolar zonas pobladas. Ahora los municipios trasladarán el acuerdo a los respectivos plenos y, según Manuel Bustos, alcalde de Sabadell, éste "deberá ser ratificado por las fuerzas políticas y entidades de la ciudad". En opinión de Bustos, la reunión de ayer sirvió para "poner un calendario muy riguroso a lo que ya se acordó en la reunión con los alcaldes y la Generalitat" tras el accidente de Badia del Vallès, que costó la vida a dos personas. Anàlisi de contingut Matèria: Acords sobre la gestió de l’aeroport de Sabadell entre diferents organismes Matèria sec.: traspàs de competències; estat de la quesito de les negociacions. Proposta de resum. Noticia sobre l’estat de les negociacions sobre el traspàs de l’aeuroport de Sabadell per part del Ministeri de foment a la Generalitat.

97


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Pràctica obligatòria 4.Comenta tres termes concrets que ocasionarien problemes en la recuperació d’informació si es fes la indexació d’aquest document amb una llista de paraules clau o amb indexació automàtica. Exemple d’una bona resposta, tot i que n’hi ha d’altres: Els termes "anticelulitico", "monoparental", "Blecua", "moto", "fémur", entre d'altres són alguns exemples que apareixerien amb la indexació per paraula clau que ocasionaria problemes, ja que el contingut del document no parla sobre aquests conceptes sinó que unicament són paraules que s'afegirien al diccionari. Veiem reflectit un dels problemes de la indexació per paraula clau, aquest terme provocaria soroll a la recuperació. Un altre problema que detectem és la polisèmia. Per exemple, les sigles RAE signifiquen també Revista de Antropología Experimental. En aquest document les sigles RAE signifiquen Real Acadèmia Espanyola i per tant això provocaria problemes en la recuperació. Per últim, les sigles DRAE no surten desenvolupades al llarg de l’article. Si algun usuari volgués cercar per les sigles desenvolupades no trobaria aquest document. Per la qual cosa parlem de silenci documental dels noms variants. 2. Comenta les “palabras clave” que li han assignat. Igual que en la pregunta anterior no vol dir que sigui l’única resposta bona però està molt bé. PALABRAS CLAVE RAE, Academia, América, Real Academia Española, USB, Madrid "Real Academia Española" o "RAE" són uns descriptors adients ja que és la productora del DRAE i l'òrgan que aprova els nous termes que s'han d'incorporar en aquest. D’aquesta manera s’evita el problema de silenci documental ocasionat per la sinonímia. Pel que fa a la paraula Academia, el terme és totalment innecessari pel motiu que ja està inclòs en el terme compost Real Academia Española. Si algú busqués "academia" ja el trobaria igualment. D'altra banda, els termes "Madrid", "América" i "USB" crearien una gran quantitat de soroll documental, atès que no representen de cap manera el contingut del document. En el cas dels dos primers es tracta d’espais que no limiten el contingut, seus de les acadèmies que consensuen i regulen la llengua espanyola i llocs on es parla aquesta llengua. En el cas del terme USB, fa referència només a un dels exemples que l’autor ofereix per reforçar la idea d’actualització i adaptació a la llengua i terminologia actuals, idea que s’accentua més encara amb la utilització del terme al títol del document. Ningú que busqués informació sobre els USB voldria recuperar aquest document.

98


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

3. Tria i comenta tres descriptors lliures que consideris adequats per indexar aquest article. Alguns dels descriptors que podríem triar com a bons representants del contingut del document serien: DRAE Diccionario de la Real Academia Española (podem desenvolupar les sigles) RAE Real Academia Española Lengua actual (que representa la intenció d’actualització del llenguatge a l’ús actual) Altres opcions no tan generals quant a representar el contingut global però també acceptables: Lenguaje coloquial Vocabulario científico Academias hispanoamericanas de la Lengua Altres no tan encertades però que es podrien considerar: Lexicografia Modernización Innovación Nueva edición

4. Elabora un resum indicatiu del contingut d’aquest document. Exemple de resum que ha fet un dels grups que seria molt correcte: 1. S’informa que la XXIII edició del Diccionario de la Real Academia Española respondrà a l’ús social del llenguatge actualitzant termes informàtics, col·loquials i científics. Comento cada element d’aquest resum: - S’informa = forma, és una notícia amb intenció única d’informar. Es pot dir també d’altres maneres, com per exemple Notícia sobre... -

XXIII = temps que limita el contingut, les actualitzacions sortiran en aquesta edició. Una altra opció també correctíssima és la que heu fet servir altres grups referint-vos a l’any en què està prevista la nova edició. Exemples: o S'informa sobre l'actualització de definicions i la inclusió de nous termes a l'edició del 2013 del diccionari de la Real Academia Española. o S'informa sobre l'actualització i modernització del Diccionari de la Real Academia Española amb exemples de termes proposats i normalitzats per a l'edició del 2013.

-

Diccionario de la Real Academia Española: imprescindible, nucli del contingut, juntament amb l’actualització que patirà.

-

respondrà a l’ús social del llenguatge: reflecteix exactament la intenció, el que es vol explicar a l’article, el motiu dels canvis al diccionari i la tònica que guia aquests canvis.

99


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

actualitzant termes informàtics, col·loquials i científics: tipus de termes ens els quals es centren els canvis, forma de dur a terme la intenció anterior. Podria dir “afegint nous termes i modificant-ne d’altres (grafies i definicions, però seria molt més llarg i el terme actualitzar d’alguna manera ja ho inclou tot). EXAMEN 2. 02/12/08 Correcció.No seria gaire correcte El fons inversor és un dels descriptors que es podria utilitzar per recuperar aquest document, però l’article no explica aquest fons. Tampoc màrqueting a pal sec, perquè el document no parla d’ell. Però si màrqueting solidari, perquè això si que té a veure amb el document. Els termes ben triats seria Bono, tot i ser polisèmic, perquè podria refereir-se a altres persones, caldria afigir per això altre cosa per especificar que era el cantant : Bono, cantant. De vegades hi ha documents que ens donen problemes però realment són els que representen el document. Campanya RED també seria correcte, però no seria correcte RED, perquè són sigles no desenvolupada. Altruisme també és correcte, Filantropia. En un resum indicatiu indiquem de què va el document però no ho expliquem.

Un exemple de resum seria: Es posa en dubte l’atruisme del cantant Bono a través de les campanyes de marqueting solidari. Hi ha una intenció de denúncia i no d’informar.

100


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

TEMA 3: ELS LLENGUATGES CONTROLATS. Hi ha 3 parts: -

Tipus de llenguatges controlats.

-

Relacions semàntiques entre els diferents termes que formen els llenguatges.

-

Estructures conceptuals, les estructures que formen un llenguatge documental.

Dia 12 (divendres) de desembre exàmen d’aquest tema. Dia 9/12/08 entrega de la pràctica. EL CONTROL DEL VOCABULARI EN LA REPRESENTACIÓ I LA RECUPERACIÓ DE LA INFORMACIÓ.

1. LLENGUATGES CONTROLATS SUMARI 1. 2. 3. 4. 5. 6.

El control del vocabulari: llenguatges documentals controlats Avantatges i inconvenients dels llenguatges controlats Llenguatges artificials i llenguatges basats en el llenguatge natural Classificació i indexació: llenguatges i operacions documentals Llenguatges precoordinats i llenguatges postcoordinats Definicions i exemples dels principals sistemes d’organització del coneixement

2. El control del vocabulari: llenguatges documentals controlats Llenguatge documental: conjunt de signes normalitzats extrets del llenguatge natural o codificats de forma artificial relacionats per principis comuns. Aquests signes s’utilitzen per a la representació del contingut dels documents i per a la seva posterior recuperació en base al criteri temàtic. Parlem de diferents tipologies de llenguatges documentals en funció de diferents criteris, el primer dels quals és el grau o nivell de control exercit sobre els signes. Segons aquest criteri tenim dos grans grups de llenguatges documentals: - llenguatges lliures, amb un nivell de control mínim o pràcticament inexistent (paraules clau i llistes de descriptors lliures). Tot o que no són considerats no controlats si que hi ha un cert control (fitxer de paraules buides)per a paraules clau, i substantivació per a descriptors. - llenguatges controlats, amb un nivell de control del vocabulari que, com a mínim, afecta als termes sinònims i polisèmics, però que pot arribar a estructurar tots els conceptes de tots els camps del saber. Hi ha 3 nivells de control: segons el nivell de control serà llenguatge lliure o llenguatge controlat.Les folksonomies no ho són perquè no són els que fem servir per recuperar el documents. Els llenguatges controlats eviten polisèmia i sinonímia. Altre cosa que fan és relacionar tots els signes que el formen creant una mena d’estructura establint relacions entre els signes de representació. El llenguatge controlat existeix prèviament als documents que hi ha a la institució, a diferència del llenguatge lliure que a mida que entren documents, la llista va creixent.

101


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Un llenguatge documental és controlat, per oposició al lliure, i habitualment: - conforma un conjunt de termes o codis finit i establert prèviament al processament dels documents; - només els termes o codis que figuren al llenguatge poden ser utilitzats en la representació dels documents i de les consultes; - s’estableixen relacions semàntiques entre els signes formant una estructura conceptual. Els objectius del control del vocabulari, o aplicació de llenguatges controlats, són:  

Controlar la sinonímia i la polisèmia dels termes d’indexació, fent possible la univocitat del llenguatge (un únic terme per a un únic concepte). Facilitar la realització de cerques sobre una matèria enllaçant els termes que la representen amb relacions semàntiques.

Relacionant els termes facilito la recuperació. Per exemple Flors vegeu també Flors silvestres. Això pot ajudar a l’usuari a especificar més la seva cerca i evitar així silenci i soroll documental. Amb aquestes funcions es contribueix a disminuir el soroll i silenci, i s’orienta a l’usuari en la tria dels millors termes per a plantejar la seva demanda al sistema, ampliant així les possibilitats de recuperació. Un vocabulari controlat, o llenguatge documental, pot ser simplement un conjunt limitat i establert de termes que puguin ser emprats per l’analista – o pel sistema – i l’usuari. No obstant això, molts dels llenguatges documentals, per aconseguir aquests objectius, agrupen els termes o signes d’acord amb una estructura per tal que els que tenen significats propers apareguin, d’alguna manera, junts o bé relacionats. Així, si un usuari s’adreça a un sistema documental per recuperar documents sobre congelats, convé que el sistema disposi d’un enllaç amb Aliments congelats – el descriptor utilitzat – per tal de mostra-li tots els documents sobre aquest tema. També convé que el sistema li indiqui que trobarà documents relacionats amb el tema amb els descriptors: Congelació d’aliments, Indústria de congelació, Peix congelat i Maquinària de congelació (per exemple) 3. Avantatges i inconvenients dels llenguatges controlats Avantatges:  Permeten la univocitat, representació d’un concepte amb un únic terme o codi, disminuint les possibilitats de soroll i silenci.  Amplien les possibilitats de recuperació mostrant les relacions entre termes Inconvenients del llenguatge controlat:  La restricció del vocabulari a un o uns quants termes relacionats comporta pèrdua d’especificitat respecte del llenguatge lliure. A la pràctica, els conceptes tractats en els documents sovint han de ser representats per termes més genèrics o aproximats.  El nombre de termes de llenguatge controlat assignats a cada document és menor que en el llenguatge lliure i, per tant, l’exhaustivitat és menor i pot comportar silenci.

102


Silvia Argudo  

 

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

La creació i el manteniment d'un llenguatge controlat suposa uns costos molt elevats, i l’esforç només queda compensat a mig o llarg termini. Els llenguatges controlats no poden reflectir al 100% la terminologia més actual en un camp. Les actualitzacions de la majoria de llenguatges són cares i complexes a causa de les relacions, per això es fan de forma puntual. L’anàlisi i la representació de la matèria d'un document no és una tasca senzilla. A la pràctica, els indexadors no sempre són coherents en l'assignació de mateix terme controlat per a representar el mateix concepte, i són freqüents els problemes de manca d’especificitat i d’exhaustivitat i la incoherència en la indexació. No hi ha una única estructura que els inclogui tots. Les llistes d’encapçalaments estructuren menys, però no podem localitzar aquell terme en el mapa d’una estructura, en canvi en la CDU tot té una estructura, cada cosa està en el seu lloc i es pot visualitzar. També tenen avantatges i inconvenients. L’avantatge que tenim és el control de l’ambigüitat del llenguatge i facilita la recuperació. Els inconvenients és que no permeten el nivell d’especificitat que voldriem en alguns casos, i com que s’estableixen prèviament no estan actualitzats ni tenen els conceptes actuals, per tant ens fa que siguem més genèrics del que ens agradaria. L’exhaustivitat es redueix perquè no podem triar tots els termes del document com en el lliure El cost del llenguatge controlat és que no es manté, són difícils d’elaborar i això provoca que el manteniment sigui costòs perquè s’ha d’intorduir en tota l’esteructura, en tot el mapa. Per això costa que la CDU s’actualitzi, ja que qualsvol terme introduit significaria modificar tota l’estructura. Tot i que es redueixi exhaustivitat continuen havent problemes de coherència, uns triaran un encapçalament i altres un altre. 4. Llenguatges artificials i llenguatges basats en el llenguatge natural

Un altre criteri per classificar els llenguatges documentals és la naturalesa dels signes que el formen; segons aquest criteri distingim entre: -

Llenguatges artificials: signes codificats, numèrics, alfabètics o alfanumèrics. Llenguatges basats en el llenguatge natural: signes que es corresponen amb les unitats lingüístiques del llenguatge natural.

Els llenguatges artificials estan formats per codis, és a dir, els termes de representació no són paraules corresponents al llenguatge natural. La taula dels elements periòdics de química, els senyals de tràfic, els símbols gràfics emprats en àlgebra són exemples de llenguatges artificials. En l’àmbit documental, els llenguatges artificials s’identifiquen amb els sistemes de classificació, mentre que anells de sinònims, taxonomies, llistes d’encapçalaments i tesaurus són llenguatges basats en el llenguatge natural. Els codis d’un llenguatge documental poden estar formats per números, lletres o combinació de les dues coses. Responen a la necessitat d’evitar l’ambigüitat que incorpora el llenguatge natural en àmbits que necessiten instruccions precises o formulacions exactes. En un llenguatge artificial, a més dels propis símbols que correspondrien al lèxic, hi haurà sempre regles de formació i combinació dels símbols, que equivaldrien a la sintaxi del llenguatge natural. En els sistemes de classificació, el conjunt de símbols i regles dóna com a resultat el que s’anomena notació. La

103


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

signatura, el codi que representa el contingut d’un document, s’utilitza per ordenar els documents físics en els prestatges i habitualment, està constituïda per la notació i algun altre símbol topogràfic (exemple: notació de CDU + tres primeres lletres del cognom de l’encapçalament principal). L’avantatge respecte dels sistemes basats en llenguatge natural és que són universals, no estan lligats a un idioma concret. Tothom sap què és H2O, en canvi, un anglès no sap què vol dir “aigua”. L’inconvenient és que cal aprendre’l, no es coneix d’antuvi com el llenguatge natural. Això fa que siguin poc utilitzats en la recuperació d’informació i que els símbols s’acompanyin d’epígrafs en llenguatge natural que indiquen el seu significat. Classificquem el llenguatge ja emplein llenguatge natural o artificial. Els artificials són universals perquè tothom ho pugui entendre si s’ha format per a entendre’l. En canvi les paraules, (natural) té sinònims i altres formes d’expressió que fan que no tothom entingui un mateix concepte amb la mateixa expressió i/o paraula. 5. Classificació i indexació: llenguatges i operacions Habitualment es relacionen els llenguatges artificials amb el procés de classificació i els basats en el llenguatge natural amb el procés d’indexació. Als llenguatges artificials se’ls anomena llenguatges de classificació i als llenguatges basats en el llenguatge natural se’ls coneix com a llenguatges d’indexació. Aquesta relació s’associa amb les operacions documentals de classificar i indexar, on la primera donava com a resultat un codi de classificació i la segona un o més temes d’indexació. Els sistemes actuals d’organització del coneixement utilitzats per a facilitar la recuperació d’informació al web a partir del llenguatge natural (termes) comparteixen característiques fins ara pròpies de la classificació per oposició a la indexació, i això fa que les coses es barregin i sigui complex decidir ara si un sistema de representació i recuperació d’informació és clarament un llenguatge d’indexació o bé, malgrat utilitzar termes del llenguatge natural, és un llenguatge de classificació. Exemple: http://deweybrowser.oclc.org/ddcbrowser2/

http://www.bubl.ac.uk/index.html Potser el que resulta important és destacar la diferència d’intenció i la complementarietat dels dos enfocaments, classificació i indexació, com a maneres de representar el contingut informatiu dels documents i de facilitar la recuperació d’aquest contingut. Classificació: consisteix a representar el contingut informatiu d'un document en base a la matèria principal del document i la disciplina a la qual pertany. Un sistema de classificació pretén organitzar conceptes en una estructura de classes i subclasses a partir de trets que comparteixen i relacions que s’hi estableixen. La recuperació que facilita és de general a específic, a partir de la navegació per l’estructura conceptual. Si busco el concepte “anatomia”, no puc anar directament a la “a”, he de passar primer pel 6 i anar navegant per l’estructura fins arribar al lloc que té concepte específic anatomia dins de l’estructura. El que importa representar i orienta a l’hora de recuperar no és el terme que representa cada concepte, sinó el seu context, el lloc que ocupa aquest concepte en el conjunt del saber i la seva relació amb la resta de conceptes.

104


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Indexació: la funció dels llenguatges d’indexació és facilitar la recuperació de documents sobre un concepte específic o una determinada combinació de conceptes. Des d’aquesta perspectiva, un punt clau dels llenguatges d’indexació és la fidelitat amb què el seu vocabulari reflecteix els termes, les relacions i distincions conceptuals que s’utilitzen en els textos dels documents d’un sistema, i que els usuaris esperen trobar. La importància en la indexació és la forma de representar de la forma més exacta i directa possible el concepte específic. La informació sobre possibles relacions amb altres conceptes s’afegeix després (o no), però d’entrada el que es facilita és la recuperació directa del concepte exacte que interessa a partir de la utilització del terme que el representa en llenguatge natural. En realitat en els dos tipus de llenguatge hi ha una estructura. La diferència principal és que l’estructura d’un sistema de classificació proporciona un tipus d’accés orientat de dalt a baix, del general a l’específic i així es construeix, mentre que els llenguatges d’indexació proporcionen accés a partir d’un concepte específic i ens mostren les relacions conceptuals d’un terme concret amb d’altres però, en la majoria de casos, no solen constituir una única i gran estructura conceptual. Els dos tipus de sistemes, classificació i indexació, es poden aplicar en un mateix context, buscant la complementarietat entre els dos enfocaments. Exemple: categories temàtiques i cerca directa de Google. Els llenguatges naturals s’han entès com a indexació i els llenguatges de classificació com a llenguatges artificials. S’han separat ambdues coses, però gràcies a que es fan aquestes tasques juntes, els llenguatges de classificació s’ordenen els documents dins d’estructures Top Terms i dins de cada caixa hi ha una més concreta CDU. Mentre que indexar serveix per recuperar directament el document pel seu nom, no hi ha una estructura que englobi al concepte. La recuperació no mostra el Top Term al que pertany. Actualment s’està barrejant indexació/classificació en la representació del contingut. Es representa amb unitats lingüístiques (paraules) però pensant en l’estructura per exemple Dewey Browser o Bubl Link que és un conjunt de recuros on cada terme està estructurat i barreja classificació/indexació. Es pot navegar per l’estructura fins trobar el que volem representar. http://bubl.ac.uk/

105


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Estructura de classificació acompanyats per codis, acompanyat amb paraules (indexació). Usen els termes que formen part de l’epígraf fins i tot més específics, per poder recuperar aquests documents,

Al directori del Google podem arribar al terme que volem i saber dins la categoria i/o la disciplina en la volem representar. Aquesta és la idea de la classificació, veure la matèria des de la disciplina que ens interessa. http://www.google.com/dirhp

106


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

A diferència de la CDU aquestes llistes de classificació/indexació permeten recuperar informació, mentre que la CDU està bàsicament creada per a classificar, no per recuperar. Si anem a Browser Dewey http://deweybrowser.oclc.org/ddcbrowser2/ Ensenyen les classes i subclasses de l’esructura i també podrem verue que utilitzen una visualitazció de folksonomies, però no ho és, perquè hi ha una estructura. El fet de que estiguin en més gran alguns conceptes, són núvols d’etiquetes, és per representar els conceptes que amb aquells termes més cops han sortit representats. Per tant si hi ha una estructura, hi ha una classificació interessa la relació que un concepte té amb els altres.

107


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

6. Llenguatges precoordinats i llenguatges postcoordinats La darrera tipologia de llenguatges documentals es pot establir en funció del criteri de coordinació. Segons el moment de combinació o coordinació dels signes podem parlar de: -

Llenguatges precoordinats si la combinació es fa en el moment de la indexació i, per tant, la fa l’analista. Llenguatges postcoordinats si la combinació es fa en el moment de la recuperació i, per tant, la fa l’usuari.

Els sistemes de classificació i les llistes d’encapçalaments són llenguatges precoordinats, les taxonomies estan orientades a la precoordinació, i les llistes de descriptors lliures, els anells de sinònims i els tesaurus tenen una orientació més postcoordinada. Per entendre la coordinació cal tenir en compte la distinció entre conceptes simples i conceptes compostos, i el fet que el resultat de l’anàlisi de contingut d’un document sol ser la matèria – formada per la combinació de més d’un concepte – més els aspectes que l’envolten i la limiten, que fan referència a la forma, espai, temps, disciplina, etc. Conceptes simples: “hospital”, “educació”, però també “blat de moro”, “pena de mort” o “ull de bou”. Un concepte simple no sempre s’expressa amb un sol mot o amb un terme simple. Conceptes compostos: “hospital oncològic”, “hospital infantil”, “hospital públic”, “educació d’adults”, “escola privada”. Un concepte compost és fruit de la combinació de conceptes simples, però es pot expressar amb un sol mot o terme simple, com demostren els termes “bioètica” o “aromateràpia”. Els llenguatges precoordinats permeten fer la coordinació o combinació de conceptes i/o de tots els elements identificats a l’anàlisi al moment de la representació del contingut. Apliquen unes regles sintàctiques mínimes per tal d’enllaçar els conceptes i els aspectes formals en la representació. El propi llenguatge ens indica com hem de fer les combinacions.

108


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Per contra, els llenguatges postcoordinats només inclouen representació de conceptes simples i elements simples, no permeten combinar-los. Quan un usuari vol recuperar conceptes compostos o limitar una matèria amb una forma, espai, etc. ha d’utilitzar els mecanismes que li ofereix el sistema de recuperació d’informació per realitzar la combinació (operadors booleans) Aquest tipus de llenguatge ofereix més possibilitats de recuperació i disminueix el silenci, però també implica soroll i provoca el que anomenem “falsa coordinació”. Actualment no hi ha llenguatges postcoordinats purs. En el moment en que indexo dono de forma coordinada i conjunta un conjunt de termes d’una manera més o menys ordenada. Un llenguatge Postcoordinat només representa conceptes simples mentre que un de Precoordinat pot representar conceptes compostos. Els tesaurus eren els típics llenguatges postcoordinats, però en l’actualitat ja no és així. Per tant podem dir que els llenguatges postcoordinats purs, en l’actualitat no existeixen. Els Postcoordinats es cordinen en el moment de la recuperació i la fa l’usuari. Si un usuari vol recuperar documents que tinguin més d’un concepte l’haurà de recuperar a partir dels operadors booleans per especificar i coordinar-los. En un llenguatge precoordinat la coordinació és fa per l’indexador. Un terme simple és una paraula, una cadena de caracters sense cap espai entre mig, i un compost és més d’una cadena de caràcters. Però això no té res a veure amb el concepte que representa. Blat de moro és un concepte simple però un terme compost. Aromateràtpia és un terme simple (una cadena de caracters) però és un concepte compost (aroma + teràpia). El concepte simple no pot desfer-se en parts petites perquè perdria significat. Ull de bou (terme compost/ Concepte simple= no es pot desfer ull i bou, perquè perdria significat). Exemple 1: Unes actes d’un congrés sobre marc conceptual i estratègies pràctiques per a impartir les matemàtiques a l’ensenyament primari Indexació precoordinada: Matemàtiques – Ensenyament primari – Congressos (disciplina) (Audiència/nivell) (Forma) Les cerques precoordinades cerquen per la primera paraula de l’índex. La precoodinació provoca Silenci. Ja que si busca ensenyament, el document no apareixerà. Indexació postcoordinada només amb conceptes simples: Congressos Ensenyament si posés primari seria un terme compost i en postcoordinat no es pot. Infants Matemàtiques Si busca per Ensenyament un usuari aquest document, si que el trobarà. A l’hora de la recuperació, si la indexació és postcoordinada, recuperarem el document en totes les cerques que combinin alguns d’aquests termes per referir-se a diversos conceptes (congressos de matemàtiques, congressos sobre l’ensenyament, congressos sobre infants, ensenyament de les matemàtiques, ensenyament d’infants...); en canvi si la indexació és precoordinada podem identificar l’encapçalament adient per representar el concepte de la cerca. No obstant, amb la indexació precoordinada tindrem un altre problema: si la cerca és per matèries i es fa a partir del terme matemàtiques trobarem el document, però si es fa amb un altre terme no el trobarem, a no ser que utilitzem la paraula clau de matèria com a opció de cerca.

109


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Exemple 2: un document 1 que explica la història de l’ensenyament a Catalunya i un document 2 que parla de l’ensenyament de la història a les escoles de Catalunya. La matèria és ben diferent en els dos casos. Indexació precoordinada: 1. Ensenyament – Catalunya – Història Història de l’ensenayment a Catalunya (matèria) (geog) (forma inter) 2. Història – Ensenyament – Catalunya Ensenyament de la Història a Catalunya (matèria) (disciplina) (geogr) El llenguatge ja ens indica que hem de començar per la matèria més precisa, pel concepte fonamental i, per tant, el contingut dels dos documents es representa de forma diferent. Si busquem per matèries el terme ensenyament només trobarem el primer document, cosa que, d’altra banda, no es pot interpretar com a silenci documental, donat que és l’únic dels dos documents que té com a matèria l’ensenyament; el segon tracta de la història. En el primer cas trobaré Ensenyament, mentre que en el segon no. Això no és silenci perquè la matèria del primer document és ensenyament però no la del segon. Per tant no seria silenci ja que aquest es dona quan es perden documents rellevants. Indexació postcoordinada: 1. Catalunya Ensenyament Història 2. Catalunya Ensenyament Història Els termes d’indexació són els mateixos per als dos documents i això farà que quan es combinin aquests termes en una cerca apareguin sempre els dos documents. Soroll per falsa coordinació.

En la Precoordinada apareixen ordenats els diferents encapçalaments que tenen com a matèria el terme cercat, mentre que en el Postcoordinat no ens apareix aquesta llista de matèries sinó el conjunt de resultats dels documents. La preccordinada permet especificar amb aquest llistat, eliminar soroll. La postcoordinació no permet seleccionar, no podrem restringir ja que sortiran els documents que tinguin com un dels descriptors indexats el que hem cercat, perquè no hi ha un ordre en la coordinació, són totes les matèries simples. Els llenguatges precoordinats permeten l’assignació de poques entrades per representar el contingut informatiu de cada document, mentre l’ús d’un llenguatge postcoordinat obliga a emprar múltiples descriptors, com a punts d’accés per matèries a cada document. Els primers poden provocar silenci però ajuden molt en la recuperació d’informació a partir de mostrar el concepte fonamental i les seves especificacions en una llista alfabètica. Els segons estan més d’acord amb les característiques i formes de recuperació d’informació d’usuaris actuals no especialitzats però provoquen molt de soroll. Cadascun té avantatges i inconvenients. De tota manera, rarament trobem llenguatges totalment purs pel que fa a la coordinació i, per exemple, la majoria de llenguatges postcoordinats actuals incorporen representacions de conceptes compostos, com podria ser el terme Ensenyament primari.

110


Silvia Argudo 7.

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Definicions dels principals sistemes d’organització del coneixement

Un cop establerta la diferenciació entre llenguatges lliures i controlats, hem d’advertir que els avenços en el processament automàtic han introduït variacions terminològiques importants en la bibliografia especialitzada. No hi ha un acord generalitzat sobre els termes que s’han d’emprar per a anomenar els sistemes de signes que ens permeten de representar el contingut dels documents amb la finalitat de recuperar-los per la seva temàtica. En l’àmbit anglosaxó està molt generalitzat l’ús del terme llenguatges d’indexació com a sinònim de llenguatges documentals; les dues formes es fan servir indistintament per a designar el mateix concepte: el conjunt de termes d’indexació emprats en un sistema documental per a la recuperació, independentment que la llengua d’aquests sigui lliure (paraula clau), controlada (encapçalament o descriptor) o codificada (codi de classificació). La Norma UNE 50-121, que determina els mètodes per a l’anàlisi dels documents i selecció dels termes d’indexació, també utilitza el terme indexació en aquest sentit genèric, i la defineix com “acción de describir o identificar un documento en relación con su contenido"; en la mateixa línea, els termes d’indexació són "la representación de un concepto en forma de: un término derivado del lenguaje natural, preferiblemente sustantivo simple o compuesto; un código de clasificación". La Norma ANSI/NISO Z39.19-2005 per a la construcció de vocabularis controlats, ha introduït el terme sistemes d’organització del coneixement per designar els llenguatges controlats, i ho defineix com: Tot tipus de sistemes per organitzar la informació i facilitar la gestió del coneixement. Inclou sistemes de classificació, llistes d’encapçalaments, tesaurus, taxonomies, anells de sinònims, fitxers d’autoritats per al control de noms geogràfics i personals, xarxes semàntiques i ontologies.  Anell de sinònims (“synonym ring”) Conjunt de termes que es consideren equivalents a efectes de la recuperació d’informació. Consisteix en un conjunt de llistes planes i es controlen únicament els sinònims, sense que hi hagi cap estructura de relacions altres que la d’equivalència. Aquest vocabulari controlat no es pot emprar en la indexació, ja que es fa servir en sistemes d’indexació automàtica, només s’aplica en el procés de recuperació. Un anell de sinònims permet als usuaris l’accés als recursos que contenen qualsevol dels termes de l’anell. De manera que si un usuari busca un terme en un sistema d’informació dotat d’un anell de sinònims, el sistema realitzarà la cerca amb tots els sinònims del terme buscat. Alguns sistemes ofereixen informació sobre els sinònims utilitzats i proporcionen una opció per repetir la cerca eliminant un o més sinònims. Exemples:  Diccionari de sinònims (he buscat la paraula anillo i aquí teniu els resultats) <http://www.wordreference.com/sinonimos/anillo>  International SEMATECH <http://www.sematech.org> Busqueu per exemple “silicon processing” i mireu la cerca que ha fet el sistema. No ha buscat sinònims però sí formes derivades.

111


Silvia Argudo

AnĂ lisi de contingut 2008-2009

112

Toni PĂŠrez M2


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

 Taxonomia Vocabulari controlat que consisteix en termes preferents connectats en una jerarquia o polijerarquia. Es realitza control de l’ambigüitat, de sinònims i s’ofereix estructura de relacions jeràrquiques. Estan pensades per a la recuperació d’informació al web a partir de la navegació per categories del més general al més específic. Les taxonomies, pel fet de basar-se en la relació jeràrquica, tenen molt en comú amb els sistemes de classificació i els tesaurus però es basen gairebé sempre en les facetes a l’hora de construir l’estructura de primer nivell. Els sistemes de categories per a l’organització de continguts que trobem als directoris o als portals d’Internet (http://www.yahoo.com, etc.) en són un exemple, però en trobem d’altres especialitzats. Exemples: 

INTUTE: Social Sciences <http://www.intute.ac.uk/socialsciences/browse.html>

113


Silvia Argudo

AnĂ lisi de contingut 2008-2009

114

Toni PĂŠrez M2


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

 Tesaurus Vocabulari controlat organitzat en un ordre conegut i estructurat de manera que les diverses relacions entre els termes es mostren clarament i s’identifiquen amb indicadors normalitzats. Respecte a la taxonomia afegeix el control de les relacions associatives mentre que aquelles només treballen amb equivalència i jerarquia però no amb associatives. Els tesaurus són, majoritàriament, d’abast especialitzat, ja sigui en una àrea àmplia del coneixement – Tesauro ISOC de economía – o bé un àmbit més reduït, com Alcohol and Other Drugs Thesaurus. La seva aplicació principal és la indexació dels documents en bases de dades especialitzades i la recuperació a partir de cerques exactes de termes específics. Tanmateix, també poden permetre la navegació per l’estructura. Els termes que inclou s’anomenen descriptors. Exemples:  Recopilació de tesaurus de la BUB <http://www.bib.ub.edu/recursosinformacio/guia-general/tesaurus/>

 Llista d’encapçalaments Vocabulari controlat precoordinat organitzat en ordre alfabètic i estructurat de manera que es mostren les diverses relacions entre els termes (els tres tipus de relacions). Les llistes d’encapçalaments són d’abast enciclopèdic o generalista, i s’utilitzen principalment per a la indexació dels documents en els catàlegs de biblioteques. Els termes que inclou s’anomenen encapçalaments. Exemples:  LEMAC (Llista d’encapçalaments de matèria en català) <http://www.bnc.es/catalegs/autoritats/lemac.php>

115


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

 Sistema de classificació Sistema d’organització del coneixement que es basa en un mètode d’organització d’acord amb un conjunt de principis preestablerts, generalment caracteritzat per un sistema de notació i una estructura - habitualment i principalment jeràrquica - de relacions entre les entitats. Contemplen les relacions jeràrquiques, les associatives (e major o menor mesura depenent del sistema en concret) i també realitzen un control de l’ambigüitat del llenguatge. Els sistemes de classificació (a partir de la codificació que utilitzen) permeten l’agrupació intel·lectual i física dels documents en un sistema d’informació en funció de diversos criteris. En la recuperació d’informació, els sistemes de classificació són especialment útils quan l’usuari no té el tema de cerca ben definit, ja que faciliten l’exploració i la navegació a partir de disciplines o temes generals dins d’un àmbit especialitzat, igual que pot fer una taxonomia o un tesaurus. Tanmateix, per a fer possible això, els codis artificials tradicionals dels sistemes de classificació han d’anar acompanyats o ser substituïts per epígrafs en llenguatge natural. Exemples:  Sumaris electrònics del CBUC: estructura per a localització de revistes a partir de CDU <http://www.cbuc.es>  Catàleg de recursos Internet BUB LINK: estructura a partir de Dewey <http://bubl.ac.uk/index.html>

116


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Comparació de representacions de contingut del mateix document amb llenguatges documentals diferents a centre diferents. 

Catàleg Blanquerna (ensenyament de ciències de l’educació)

AUTOR: Fontquerni, Enriqueta TÍTOL: L'Ensenyament a Catalunya durant la Guerra Civil / Enriqueta Fontquerni, Mariona Ribalta DADES DE PUBLICACIÓ: Barcelona : Barcanova, 1982 DESCRIPCIÓ FÍSICA: 221p. ; 21 cm COL.LECCIÓ: (Educació) MATÈRIES: ENSENYAMENT MATÈRIES: CATALUNYA ALTRES AUTORS: Ribalta, Mariona Postcoordinat. No està representat el temps i això és greu i dona una manca d’especificitat, és part intrínseca del contingut, fa canviar el contingut. 

Catàleg UB (ensenyament de ciències de l’educació)

AUTOR TÍTOL EDITOR DESC.FÍSICA COL·LECCIÓ

Fontquerni i Ribé, Enriqueta L'Ensenyament a Catalunya durant la guerra civil : el CENU ; Enriqueta Fontquerni, Mariona Ribalta Barcelona : Barcanova, 1982 221 p. ; 21 cm Barcanova educació

117


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Referències bibliogràfiques NOTA 84-7533-024-X ISBN Consell de l'Escola Nova Unificada (Catalunya) MATÈRIA Història de l'educació MATÈRIA Guerra Civil Espanyola, 1936-1939 MATÈRIA Catalunya MATÈRIA ENTRADA Ribalta i Taltavull, Mariona SEC. Postcoordinat però no és pur, ja que hi ha matèries que representen termes compostos, per exemple l’espai no està separat i és el típic element que es separa quan és precoordinat. Està representat tot el contingut, inclús l’entitat que l’emet. Història l’han combinat amb la matèria ensenyament, però està representat. 

Catàleg UAB (ensenyament de ciències de l’educació)

AUTOR Fontquerni, Enriqueta TITOL L'Ensenyament a Catalunya durant la guerra civil : el CENU ; Enriqueta Fontquerni, Mariona Ribalta PUBLICACIO Barcelona : Barcanova, 1982 DESCRIPCIO 221 p. ; 21 cm COL·LECCIO Educació. Sèrie Educadors, idees, institucions COL·LECCIO Educació (Barcanova). Sèrie Educadors, idees, institucions ISBN 84-7533-024-X AUTOR Ribalta, Mariona MATERIA Consell de l'Escola Nova Unificada (Catalunya) MATERIA Educació -- Catalunya -- Història -- 1936-1939 Precoordinat. Representa els mateixos conceptes que el segon, però els termes són diferents. En el cas de que la institució estigués en el contingut durant un període concret, al marge del 1936-1939, també s’hauria de representar. El temps del segon encapçalament només representa a aquesta matèria i/o entrada que representa. Si en el primer encapçalament no es representés el temps, si fos d’anys diferents al segon, seria un problema d’especificitat i l’usuari no podria especificar. Si no estigués la institució representada, el problema seria d’exhausitivitat . L’especificitat i exhaustivitat també venen donats pel llenguatge documental que utilitzo. Exercici

Comparació d’estructures de representació d’una àrea temàtica Tres centres amb objectius similars però de característiques empresarials distintives diferents i amb usuaris de característiques diferents. Mireu l’estructura inicial general dels aliments congelats i després l’específica del peix congelat. Aquí s’haurà també de veure el tipus de vocabulari que s’emplea i la forma de les estructures conceptuals. El Corte Inglés (alimentación, supermercado, congelados) http://www.elcorteingles.es

118


Silvia Argudo

AnĂ lisi de contingut 2008-2009

La Sirena http://www.lasirena.es

Eismann

119

Toni PĂŠrez M2


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

http://www.eismann.es

Els tres webs tenen opció de cerca directa per termes d’indexació. Proveu de fer cerques per termes que no apareixen com a noms de categories a veure què trobeu. Ara mireu l’abast del concepte d’Aliments congelats a la LEMAC.

La sirena s’arriba a un nivell d’especificitat màxim, les classes, els calaixos, el nivell d’aprofundiment és diferent, perquè tenen linia pròpia a diferència del Corte Inglés. A Eismann tenen capacitat de cerca directa.

120


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Taxonomia: Conjunt de termes que crea una institució per recuperar els seus productes. En una estructura les caixes quee s fan han de correspondre a les necessitats dels usuaris, incloent el llenguatge que utilitzen per reflectir cada caixa, així com la quantitat de caixes que es poden arribar a fer. Això és el que es diu adaptació a l’usuari, al centre i a la col·lecció, adaptació als factors condicionants. Maedicina Anatomía Fisiología Cirugía

Medicina Professionals (agents) Metges Infermeres Infraestructures (espais) Hospitals Especialitats Anatomia

Estructura a partir de les diferents especialitas // Estructura a partir de facetes Les estructures es poden fer de diferents maneres.

EL CONTROL DEL VOCABULARI EN LA REPRESENTACIÓ I LA RECUPERACIÓ DE LA INFORMACIÓ. 2. ESTRUCTURA DELS LLENGUATGES DOCUMENTALS: RELACIONS SEMÀNTIQUES

SUMARI 7. Relacions semàntiques 8. Relació d’equivalència 9. Casos especials de relació d’equivalència 10. Relació jeràrquica 11. Relació associativa 12. Relació de pertinença 8. Relacions semàntiques L’establiment de relacions semàntiques o conceptuals entre els termes d’indexació té dos objectius: i. estructurar els conceptes dins dels seus respectius camps temàtics ii. proporcionar elements per ampliar o restringir la cerca i rutes de navegació Les relacions establertes en els llenguatges d’indexació comporten un caràcter de reciprocitat, és a dir, cada relació indicada entre el terme x i el terme y ha de tenir una relació corresponent des del terme y al terme x. Si jo dic que flors està relacionat amb clavells, també he de dir que clavells està relacionat amb flors. D’aquesta manera busqui el que busqui l’usuari, flors o clavells, trobarà la relació que enllaça aquests dos termes a l’estructura. Basant-nos en les normes internacionals d’elaboració de tesaurus podem establir els següents tipus de relacions:

121


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

a) Relació d’equivalència b) Relació jeràrquica c) Relació associativa o d’afinitat. d) Relació de pertinença Les estructures s’estableixen gràcies a les relacions dels llenguatges. Totes les relacions van en els dos sentits: Taules vegeu mobles Tot tipus de relacions tenen un doble sentit Mobles vegeu Taules equivalència, associativa i jeràrquica.

9. Relació d’equivalència La relació d'equivalència s’estableix entre dos o més termes que fan referència a un mateix concepte. Està orientada a aconseguir la univocitat del llenguatge d’indexació, i comporta acceptar un únic terme per a la representació entre cada conjunt de termes equivalents. El terme escollit per a la representació del concepte en la indexació es denomina descriptor, terme preferent, encapçalament acceptat o terme acceptat, mentre els termes que no s’utilitzen per a la indexació es denominen no descriptors, termes no preferents, encapçalaments no acceptats o termes no acceptats. La relació d'equivalència no genera cap tipus d’estructura conceptual, donat que és una relació totalment horitzontal, però és de molta ajuda en la recuperació d’informació i evita gran part del silenci documental. Tipologia de relacions d’equivalència: Podem establir relacions d'equivalència dins d’una mateixa llengua o bé entre més d’una llengua; en aquest sentit cal distingir entre: a) Relació d’equivalència interlingüística, quan vincula descriptors de diversos idiomes. b) Relació d’equivalència intralingüística, quan uneix descriptors i no descriptors, dins de la mateixa llengua. La relació d’equivalència s’estableix entre sinònims lingüístics, però també entre el que anomenen sinonímia convencional: variants lèxiques, quasisinònims, antònims, formes cultes i populars, marques i denominacions genèriques, sigles i formes de noms desenvolupades... Símbols emprats per representar la relació d’equivalència en els tesaurus: (En anglès) USE (o U) (des dels termes no preferents al descriptor) UF = Used For (entre el descriptor i els termes no preferents) (En castellà) USE UP = Usado Por (terme no preferent) (En català) EM = Empreu (terme preferent) EP = Emprat Per (terme no preferent) (S. gràfic) =

 Exemples procedents de tesaurus i llistes d’encapçalaments:

Ganado (descriptor) UP Animales de granja

Animales de granja USE Ganado

122

Ganadería USE Ganado


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

UP Ganadería Fusells (encapçalament acceptat) Carrabines Emprat per Carrabines Empreu Fusells Rifles

Rifles Empreu Fusells

ONU (descriptor) Naciones Unidas Sociedad de Naciones UF Naciones Unidas USE ONU USE ONU UF Organización de las Naciones Unidas UF Sociedad de Naciones Organización de las Naciones Unidas USE ONU

10. Casos especials de relació d’equivalència En els tesaurus i, en menor mesura en altres llenguatges, podem trobar dos casos d’establiment de relació d’equivalència que mereixen una menció especial, ja que la relació conceptual entre el descriptor i el no descriptor no és pròpiament d’equivalència.

Reenviament ascendent (en anglès generic posting)

Consisteix en establir una relació d’equivalència entre termes que mantenen una relació jeràrquica, de tal manera que el descriptor (o terme preferent) serà el genèric i els específics seran els no descriptors. Aquesta tècnica, que també rep el nom d’indexació per inclusió, s’aplica únicament en casos puntuals, i sempre en termes d’una àrea en la qual no es requereix una especificitat elevada en la indexació. Exemple:

Llegums [descriptor] EP Cigrons 

Cigrons EM Llegums [descriptor]

Referència a elements de termes compostos

Consisteix en establir una relació d’equivalència entre un concepte compost no preferent i els descriptors (conceptes simples) que s’han d’utilitzar per representar el concepte compost. En aquest cas no es dóna la reciprocitat ja que només trobarem la relació des del no descriptor. Exemple:

Catalogación de música [no descriptor] USE Catalogación + Registros sonoros USE Catalogación + Partituras Relacions d’equivalència: representen la sinonímia, 2 termes igual de vàlids. La relació d’equivalència s’estableix entre termes. Alguns tipus són interlingüístiques: entre

123


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

diferents llengües, com per exemple software i programari. I relacions intralingüístiques, termes d’una mateixa llengua, variants ortogràfiques, antònims (bé/mal, veritat/mentida,...). Els símbols que es fan servir són UP (no acceptat), USE (acceptat). En funció del centre podem establir una relació d’equivalència entre termes que són jeràrquics, a això s’anomena relació per inclusió. Sol donar-ser quan té pocs documents d’aquella matèria i per tant, consideren no ser tant específics i per tant, no indexem els documents sobre cada tipus de llegums (en l’exemple anterior) sinó que les agrupem totes sota llegums perquè la col·lecció no és suficient. Aquest tipus de relació, té a veure sempre amb la especificitat. Per altra banda, de vegades en llenguatges postcoordinats hi ha conceptes compostos molt utilitzats i que de bon segur, els usuaris buscaran per ells, aleshores redigirem a l’usuari cap a la forma acceptada mitjançant una combinació. La tria dels termes acceptats i no acceptats depenen del centre, la col·lecció i els usuaris. Tot i que normalment nosaltres no l’haurem de triar. En molts casos per fer-ho calen obres de referència.

11. Relació jeràrquica En els llenguatges documentals la relació jeràrquica serveix per crear nivells de subordinació entre els termes, i n’hi ha de tres tipus: a) Relació jeràrquica genericoespecífica S’anomena també relació «és-un» i s’estableix entre una classe i els seus membres o espècies. Respon a les preguntes: és un tipus de? o bé, és un? Exemple:

Electrodomèstics [classe] Nevera // Congelador // Rentadora // Màquina de rentar plats // Assecadora // Cuina // Forn ... [membres de la classe, tipus d’electrodomèstics] Peix [classe] Lluç // Rap // Sardina // Llobarro... [membres de la classe,tipus de peix] b) Relació jeràrquica d’ocurrència La relació d’ocurrència és un tipus de relació similar a la genericoespecífica (“és un”) però s'estableix entre una classe general expressada amb nom comú i una ocurrència individual d'aquesta classe expressada amb un nom propi. Exemples:

Rius [classe] Ebre [concepte individual i únic membre de la classe] Escultures ibèriques [classe] 124


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Dama d’Elx [concepte individual i únic membre de la classe] Relacions jeràrquiques: van del terme genèric a l’específic. Hi ha de 3 tipus: a. genèrico- específiques quan van d’una classe cap als seus membres. Aquests tipus de relacions responen a la pregunta és un tipus de ?. Si la resposta és sí, aleshores parlem d’una relació genèrico-específica. Si la resposta és no, no ho és. Exemple: Peix Merluza Bacallà b. D’ocurrència és diferencia de l’anterior perquè solen ser noms propis i/o comuns. Normalment les d’ocurrència tenen un nom propi, però poden haver de nom propi i relacions d’ocurrència de tipus. Exemple: Ocurrència de nom propi: Rius Llobregat c. Jeràrquiques-partitives aquestes poden ser jeràrquiques, quan la part pertany a un únic tot, o poden ser associatives quan la part pertany a més d’un tot. Exemple: automòbil Motor  hi ha moltes màquines que tenen motor, però si el centre és un taller de cotxes, serà jeràrquica partitiva, però si el centre és una universitat d’enginyeria, serà jeràrquica associativa. Els signes empreats en la realció jeràrquica són: Mobles Cadires TG objectes per la llar TG mobles TE Taules TE cadires de saló TE cadires TE cadires de cuina

Taules TG mobles TE taules de cuina

Només s’expressa el immediatament superior. Tot això va generant cadenes: objectes de la llar/mobles/cadires de cuina. En una relació de vegades un terme pot tenir dos TG i per tant pot pertànyer a dos TG diferents, i dues cadenes diferents. Arribem a una relació jeràrquica d’ocurrència quan no podem tenir més tipus de, d’un terme.

c) Relació jeràrquica partitiva La relació partitiva s’anomena també relació «part-tot» i s’estableix quan la classe correspon al tot i els seus membres en són les parts. Exemples:

Automòbil [tot] Motor // Suspensió // Direcció // Transmissió // Carrosseria // Circuit elèctric // Frens // Accessoris [parts] Llibre [tot] Coberta // Llom // Portada // Fulls // [parts]

125


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

La norma de tesaurus recomana considerar la relació partitiva dins de les jeràrquiques únicament en els casos de parts que pertanyen a un únic tot. Quan un objecte pot ser part de múltiples «tots» aconsella considerar la relació com a associativa partitiva. Símbols emprats per representar la relació jeràrquica (dels tres tipus) en els tesaurus: (En anglès) BT = Boarder Term (entre el descriptor i el terme ampli) NT = Narrow Term (entre el descriptor i els termes específics o subordinats) (Cast i Cat.) TG = Terme general TE = Terme específic (S. gràfic) <

> Exemples procedents de tesaurus i llistes d’encapçalaments:

Ganado TG Producto de origen animal TE Ave de corral TE Ganado vacuno

Ave de corral TG Ganado

Ganado vacuno TG Ganado

Llobregat (Delta) TG Deltes – Catalunya

Deltes TE Llobregat (Delta) Vegeu també els noms dels diferents deltes

Sistema cardiovascular TE Corazón cardiovascular TE Sangre

Corazón Sangre TG Sistema cardiovascular TG Sistema

La relació jeràrquica pot ser monojeràrquica o polijeràrquica. És a dir, un terme pot ser específic de dos termes genèrics alhora i hi ha tesaurus que ho expressen així, mentre que d’altres no admenten la polijerarquia. Exemple:

Nervi acústic TG Nervis TG Oïda

Nervis TE Nervi acústic [tipus de]

Oïda TE Nervi acústic [part]

12. Relació associativa Sota la denominació de relació associativa (o d’afinitat) s’agrupen diverses relacions conceptuals que no generen estructures, però que són de gran ajuda en la cerca documental, gràcies a l’explicitació d’associacions d’idees i connexions entre conceptes tractats en els documents. Hi ha molts tipus de relacions associatives. Alguns exemples de les més utilitzades són: causa efecte

pesticides ↔ contaminació agrícola

objecte i material

espelmes ↔ cera

agent i instrument

pagès ↔ aixada

agent i acció o procés

vent

126

↔ erosió


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

concepte o objecte i origen

formatge ↔ llet

acció i producte

construcció naval ↔ vaixell

concepte o objecte i propietat

perfum ↔ astringència

disciplina i objecte d'estudi

dermatologia ↔

ocupació i professional

traducció ↔ traductor

pell

Símbols emprats per representar la relació associativa en els tesaurus: (En anglès) RT = Related Term (Cast i Cat.) TR = Terme relacionat (S. gràfic) ↔ Exemples procedents de tesaurus i llistes d’encapçalaments:

Ganado TR Carne TR Cuero TR Zootecnia Esports aquàtics TR Embarcacions (i totes les recíproques) Els termes relacionats mitjançant la relació associativa en un llenguatge necessàriament han de formar part de l’estructura com a termes genèrics o específics d’uns altres termes. Les relacions associatives són aquelles que ni són d’equivalència ni jeràrquiques. Aquestes mai s’estableixen entre membres d’una mateixa cadena perquè aquestes ja estan relacionades. Per exemple, entre 2 cadenes conceptuals anteriors, llama estaria relacionat amb Perú.

13. Relació de pertinença La relació de pertinença9 no té correspondència amb un tipus de relació conceptual específic, i s’utilitza per indicar la relació que manté un terme d’indexació amb el camp temàtic (o microtesaurus) al qual pertany, dins del llenguatge documental. Normalment, els termes que identifiquen un domini (top terms, dominis o termes capçalera), no es poden utilitzar com a descriptors per indexar i recuperar els documents perquè són massa genèrics, només serveixen per agrupar un conjunt de descriptors afins. Aquest tipus de relació és útil per a l'usuari, perquè li permet situar el terme dins d’un (o més) camp temàtic i, en cas necessari, recórrer a aquest últim per buscar d'altres nocions, no directament lligades al terme per una relació jeràrquica o associativa. Distingim entre monopertinença, quan un terme només pertany a un únic camp temàtic, i polipertinença, quan un terme pertany a dos o més camps temàtics. Símbols emprats per representar la relació de pertinença en els tesaurus: (En anglès) MT = Microthesaurus (Cast i Cat.) MT/DM /CS = Microtesaurus, Domini, Camp semàntic

9

No confondre amb la pertinència com a grau d’adequació.

127


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Exemples en un tesaurus d’Educació:

Educación especial

Horario escolar

MT Sistemas y niveles de enseñanza

MT Gestión de la educación

Educación del consumidor

Beca de estudios

MT Sistemas y niveles de enseñanza

MT Gestión de la educación

Enseñanza pública

Servicio escolar de salud

MT Sistemas y niveles de enseñanza

MT Gestión de la educación

Ocasionalment, també podem trobar la nomenclatura Top Term (o terme capçalera de grup) i les sigles TT en comptes de MT.

Exercici de relacions semàntiques 1. Identifiqueu les relacions d’equivalència d’aquest grup de termes i representeu-les a sota de cada terme amb els símbols catalans. Gos, pacte, progenitors, empleat, hardware, turisme, gent gran, gat, persones de la tercera edat, automòbil, carretera, pares, Unió Europea, acord, vells, cànid, treballador, conveni, Comunitat Europea, tractat, maquinari, felí, ca, ruta, cotxe. Gos Ca Cànid UP cànid USE gos USE gos Ca Progenitors Pares Pare UP pares USE progenitors USE progenitors Pare Pacte Acord Conveni Tractat UP acord USE pacte USE pacte USE pacte Conveni Tractat

2. Identifiqueu les relacions d’equivalència d’aquest grup de termes i decidiu una forma preferent. Després, identifiqueu els tres termes que tinguin un significat més genèric (els caps de jerarquia o top terms) i desenvolupeu la seva cadena jeràrquica, indicant si les relacions són genèricoespecífiques (G), partitives (P) o d’ocurrència (O). Àfrica, Amèrica llatina, animal, Àsia, automòbil, avió, Bèlgica, bulldog, ca, camèlid, camió, cànid, carretera, Colòmbia, cotxe, Europa, gos, helicòpter, Lima, llama, lloc,

128


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

mamífer, Perú, ruta marítima, territori, transport, transport aeri, transport marítim, transport terrestre, turisme, vaixell Animal TE (ge) mamífer TE (ge) cànid TE (ge) gos UP (eq) ca TE (ge) bulldog (és un tipus de gos?) TE(ge) camèlid TE(ge) llama Llocs TE (ge)territoris TE(ge) Continents TE (o)Àfrica TE (o)Asia TE (o)[Amèrica] TE (p) Amèrica llatina TE (p) Colòmbia TE (p) Perú TE (p) Lima TE (o) Europa TE (p) Bèlgica Automòbil, avió, camió, carretera, cotxe, helicòpter, ruta marítima, transport, transport aeri, transport marítim, transport terrestre, turisme, vaixell Trasnport TE (ge) [Tipus de transport] TE (ge)transport aeri TE [mitjans de transport] TE (ge)avió TE (ge)helicòpter TE (ge)transport marítim UP ruta marítima TE [mitjans de transport] TE (ge)vaixell TE (ge)transport terrestre TE [mitjans de transport] TE (ge)Automòbil TE (ge)cotxe UP turisme TE (ge)Camió Correcció.----------------------------------------------------------------------------------------------------Transport TE [Mitjans de transport] TE transport terrestre TA [rutes terrestres]té una relació amb totes les rutes terrestres i no hauré d’especificar en cada terme de la cadena TE Automobil=turisme=cotxe TE transport marítim TE vaixel TA rutes marítimes TE transport aeri TE avió TE helicòpter TE [Vies de comunicació]

129


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

TE [rutes terrestres] TA Transport terrestre TE carreteres TE Rutes marítimes TA transports marítims Carretera i rutes marítimes no tenen a veure amb els mitjans de transport i tota la resta si. Les relacions associatives són les últimes que estem estem fent. Els TG hereten sempre les relacions amb TE i també amb els TA.

3. Finalment, afegiu les relacions associatives que considereu que valdria la pena representar entre els tres conjunts de termes.

EL CONTROL DEL VOCABULARI EN LA REPRESENTACIÓ I LA RECUPERACIÓ DE LA INFORMACIÓ. 3. ESTRUCTURES CONCEPTUALS

A partir de l’establiment de les relacions entre conceptes s’elabora una estructura, que proporciona una visió organitzada del coneixement de l’àmbit al qual corresponen els termes. Aquesta estructura conceptual, o arbre de camp, organitza tots els conceptes d’un domini o camp del coneixement. El predomini d’un tipus de relació o un altre dóna lloc als diferents models estructurals. Els models estructurals més habitualment aplicats en la construcció de sistemes d’organització del coneixement són: els jeràrquics, els arboris i els facetats. Cal tenir en compte, però, que bona part dels llenguatges documentals que treballen a fons la seva estructura no acostumen a presentar una única estructura «pura», i combinen les característiques de diversos models. Són el que anomenem estructures híbrides. a) Estructures jeràrquiques (Llistes d’encapçalaments LEMAC) Les estructures jeràrquiques són aquelles que basen la representació del coneixement en la relació jeràrquica genericoespecífica. Una jerarquia només pot presentar la relació «és-un tipus de» entre cada classe i els seus membres. Les estructures jeràrquiques permeten definir els conceptes a partir de la seva inclusió en una classe, o bé a partir dels membres inclosos en la classe, i aporten molta informació sobre els atributs dels membres ja que, al llarg dels diversos nivells, les classes inferiors van heretant els atributs de la seva superior. Exemple: Productes d’origen animal Carn Carn de porc Carn de vedella Carn de xai Cera Cuir i pells Fibres animals Llana Seda Olis d’origen animal

130


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Olis de peix Ous Productes làctics Formatge Iogurt Llet Mantega Productes pesquers Concentrat de proteïnes de peix Farina de peix Olis de peix Peix

Cadena. S’anomena cadena jeràrquica el conjunt de nivells successius de subdivisió del més genèric al més específic. Una mostra de cadena en l’exemple anterior és: Productes d’origen animal > Productes làctics > Llet Sèrie. S’anomena sèrie el conjunt de membres subordinats a una mateixa classe. Una mostra de sèrie en l’exemple anterior és: Formatge / Iogurt / Llet / Mantega Polijerarquia. La polijerarquia es dóna quan un concepte apareix en més d’una cadena jeràrquica i, per tant, forma part de més d’una sèrie. Un cas de polijerarquia en l’exemple anterior és: Productes d’origen animal > Productes pesquers > Olis de peix Productes d’origen animal > Olis d’origen animal > Olis de peix Les jerarquies no asseguren l’exclusió mútua entre els membres d’una mateixa sèrie, cosa que en principi és l’objectiu de distribuir i organitzar el coneixement en categories o classes. Exemple: Sistemes d’ensenyament Educació especial Educació extraescolar Educació preescolar Ensenyament obligatori Ensenyament primari Ensenyament privat Ensenyament públic Ensenyament secundari Ensenyament superior En aquesta sèrie s’ha aplicat més d’una característica o criteri de subdivisió. Tot són tipus d’ensenyament però segons diferents criteris; tenim sistemes que corresponen a nivells d’ensenyament i es basen en l’edat de l’alumne (Educació preescolar, Ensenyament primari, Ensenyament secundari, Ensenyament superior), mentre Educació especial considera trets diferencials de l’alumne, i Ensenyament privat i Ensenyament públic té en compte el tipus d’institució responsable de l’educació. Així, un centre privat dedicat a l’educació preescolar de nens cecs pertany a les 3 classes corresponents.

Les estructures jeràrquiques s’utilitzen molt en les taxonomies, els tesaurus i els sistemes de classificació, tot i que combinen sovint altres models per evitar el problema esmentat abans.

131


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

b) Estructures arbòries (CDU) Les estructures arbòries permeten representar una relació concreta i la distribució de les entitats d’acord amb aquesta relació. Els membres presenten doncs relacions sistemàtiques, però no la relació «és-un tipus de». Una estructura arbòria permet posar de manifest la relació més pertinent entre un conjunt d’entitats, que en una estructura jeràrquica quedarien dispersades. Així, en una agrupació dels conceptes relacionats amb l’automòbil tindria sentit emprar la relació partitiva, establint una primera divisió amb la carrosseria, el motor, l’interior...). S’aplica de forma limitada als llenguatges documentals, exceptuant el cas dels conceptes geogràfics. En els sistemes de classificació trobem mostres de definició de classes o subclasses que identifiquen la successió d’operacions bàsiques del camp d’aplicació. Exemples: relació de successió en el temps germinació creixement floració fructificació maduració relació partitiva o d'inclusió Europa España Andalucía Granada Las Alpujarras Trevélez

c) Estructura facetada Les estructures facetades es caracteritzen per l’aplicació d’un únic principi (o característica) de divisió per tal de generar classes homogènies i mútuament excloents. Les classes principals corresponen a les categories o facetes fonamentals (entitats, activitats, agents, propietats, espai i temps) que ens han de permetre estructurar els conceptes d’un camp determinat. L’organització dels conceptes dins d’una categoria es pot basar en la relació que es consideri més adient i, per això, permet integrar jerarquies i estructures arbòries. Les facetes són grups de conceptes que, dins d'un camp temàtic, comparteixen uns atributs o característiques, i que els fan excloents d'altres grups del mateix camp semàntic. Cadascun dels conceptes que formen una faceta s’anomena focus. La característica o l’atribut que comparteixen tots els conceptes d'una faceta s’anomena indicador de faceta. Exemple: Un arbre de camp d’arquitectura podria dividir-se en grups principals que es correspondrien amb les facetes fonamentals de la disciplina: Materials, Tècniques i processos, Edificis, Agents, Estils. En aquest primer nivell de subdivisió de l’estructura tindríem classes excloents, ja que un material de construcció no pot ser mai un

132


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

professional o una tècnica, és a dir, no pot ser membre de més d’una classe de l’estructura. Dins d’aquesta divisió principal, podríem organitzar el grup Edificis a partir de la relació jeràrquica genericoespecífica però utilitzant també facetes. Possibles facetes d’un edifici: l’ús que se li dóna, el material amb què es fa, l’alçada que té... Edificis (en funció de l’ús)  indicador de faceta Edificis residencials Bloc d’habitatges Cases en filera Xalet Edificis de serveis sanitaris Ambulatori Hospital Edificis de serveis educatius Escola Universitat Edificis de serveis culturals Biblioteca Cinema Museu Teatre Edificis de culte religiós Església (parts) Absis Capella Claustre Mesquita Sinagoga (en funció del material)  indicador de faceta Casa d’argila Casa de pedra Iglú (en funció de l’alçada)  indicador de faceta Gratacels

Tota la sèrie d’Edificis respon a la relació jeràrquica genericoespecífica, ja que tot són tipus d’edificis, però els organitzem o agrupem en funció de les diferents facetes dels edificis. A més a més, veiem que la sèrie de la classe Església respon a la relació parttot, en comptes d’utilitzar la relació genericoespecífica com fèiem en el primer nivell de la cadena. En la cadena Arquitectura - Edificis – Edificis de culte religiós – Església – Absis hem utilitzat, doncs, diversos tipus de relació. D’aquesta manera aconseguim classes excloents, ja que o parlem d’un teatre o parlem d’una mesquita, o parlem d’una casa de pedra o d’una d’argila, o parlem d’un absis o d’un claustre. Feu la prova d’organitzar amb indicadors de faceta l’exemple dels tipus d’ensenyament que hem posat abans com a estructura jeràrquica. La tècnica de l’anàlisi de facetes fou introduïda en l’àmbit de la classificació; la primera classificació facetada fou la Colon Classification de S.R. Ranganathan, i en la Classificació Decimal Universal hi ha molt elements de facetització, de fet, cada vegada que es revisa i actualitza una àrea de CDU s’introdueixen facetes. Actualment també alguns tesaurus i taxonomies usen estructures facetades.

133


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Hi ha facetes que comparteixen moltes àrees temàtiques (accions, agents, materials, espai i temps) però n’hi ha d’altres que són pròpies d’un camp del saber i no tenen sentit en altres (per exemple, la faceta gènere pot tenir molt sentit per organitzar la literatura però no per organitzar les matemàtiques o el dret). La millor mostra d’anàlisi i estructuració facetada que existeix és la segona edició de la classificació de Bliss al BC2, (Bibliographic Classification, 2nd edition) (una institució que cataloga amb Bliss és http://catalogue.bishopg.ac.uk/webview/). Es tracta d’una adaptació de la proposta de Ranganathan que va fer un alumne seu. Per a cada disciplina, un equip format per experts en la disciplina i en altres camps, feia una anàlisi exhaustiva i molt acurada on descomponien l’àrea en les seves facetes fonamentals i a partir d’allò començaven a esmicolar cadascuna de les facetes en els seus focus. Molts tesaurus la prenen com a base.

Si mirem a la LEMAC el terme flors. Els termes genèrics podriem dir que plantes conreades serien un tipus de plantes. Flors és un tipus de botànica no, ni es una botànica amb nom propi, és una part de la botànica no ja que hauria de ser una àrea de la botànica com la metamorfosis per exemple. Si considerem que si és una part de la botànica aleshores estaria bé sinó, no està bé perque no compleix cap de les 3 preguntes. Plantes, són les flors un tipus de pantes? Si per tant aquesta relació és un tipus de plantes. Plantes conreades és un tipus de plantes, per tant aquí no té sentit establir la relació, ja que l’estem relacionant amb os nivells jeràrquics diferents, estructuralment es representaria així: Plantes TE Flors TE pantes conreuades TE Flors Correctament hauria d’estar Plantes TE Flors TE plantes conreuades Floricultura no és equivalent de flors per tant no és una relació d’equivalència, de manera que anem a veure si és jeràrquica, són les flors un tipus de floricultura, són les flors una part de floricultura, no, són les flors un nom propi de floricultura, no per tant serà una relació associativa. En aquest cas floricultura seria associativa disciplina--d’objecte d’estudi. Aquesta relació associativa és doncs correcte. Els termes específics al ser una relació jeràrquica han de respondre a la pregunta és un tipus de flor? Flors tallades és un tipus de flor: si. Flors nacionals són un tipus de flors? Si, puc classificar les flors segons si són nacionals o no. Flors seques també són un tipus de flors. Cuina—Flors. És un tipus de flor? No, és una part de la flor? No, és un nom propi de flor? No. La relació no és jaràrquica sinó associativa Plantes anuals no són un tipus de flor, sinó que és una planta, per tant hauria d’estar en plantes. La única relació per tant seria associativa. Flors silvestres són un tipus de flor, per tant relació jeràrquica. En quant a la nota és una relació específica d’ocurrència, posant-nos un tipus d’exemple per veure com introduir el nom concret.

134


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Encapçalament acceptat Flors (Subd. geog.) Termes genèrics Botànica Plantes Plantes conreades Termes relacionats Floricultura Termes específics Flors tallades Flors nacionals Flors seques Cuina -- Flors Plantes anuals Flors silvestres Vegeu també els noms de flors, ex.: Orquídies Font LCSH : (enc.: Flowers)

Pot portar subdivisió geogràfica. Els no acceptats. L’equivalencia sempre és convencional i no estricta, a menys que un d’ells fos clarament específics, normalment no es poden comentar. La relació associativa Atletisme no seria correcte ja que l’atletisme és un tipus d’esport per tant la relació seria jeràrquica genèrico-específica, per tant no pot ser associativa. Educació física es pot acceptar com a associativa perquè no està clar que sigui jeràrquica. Jocs si ja ens han posat com a no acceptat Jocs esportius no té cap sentit que ens posin Jocs com a termes relacionats, ni cap tipus de jocs. Jocs infantils seria el mateix cas. Vida a l’aire lliure és un terme molt abstracte, ni és equivalent ni jeràrquic per tant podria ser associatiu de manera que és correcte. Encapçalament acceptat Esports (Subd. geog.) Emprat per Activitat esportiva Activitats esportives Activitats físiques Esport Jocs esportius

135


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Termes relacionats Atletisme Educació física Jocs Jocs infantils Vida a l'aire lliure Termes específics Dopatge en els esports Televisió i esports Esports i jocs tradicionalsel concepte que hi ha darrera seria esports tradicionals. Mitjans de comunicació de massa i esports Nacionalisme i esports Fotografia d'esports no és un tipus d’esport, ni una part ni un nom, podria ser associativa, però no és específic d’esport. Competicions esportives Esports de motor Violència en els esports Jocs olímpics Entrenament (Esport) Esports d'aventura Esports d'hivern és un tipus d’esport Hípica és un tipus d’esport. Jocs de pilota no és un tipus d’esport perquè és un tipus de jocs, i no d’esports. Esports aquàtics Espectacles i passatemps no és jeràrquica. Esports escolars Rodeos Equips esportius no és un tipus d’esport, ni un nom propi ni una part de l’esport. Seria una associativa. Joves i esports Curses Gimnàstica Pesca Vegeu també la subdivisió Esports sota noms d'institucions docents, serveis de l'exèrcit i grups ètnics Font LCSH : (enc.: Sports) La idea de classificar és que les classes siguin excloents, perquè si no tindrem problemes a l’hora d’estructurar una jerarquia, de manera que un mateix terme ens el podrem trobar en més d’una cadena. Per resoldre això el tipus d’estructura que s’està fent servir és la facetada. L’exemple d’arquitectura adalt es tracta d’agafar uns conceptes que tinguin a veure amb la classificació de l’estructura: espai, temps, accions, agents,... aquestes són les formes en que s’estructuren els camps temàtics. La Bliss és la millor classificació facetada, perquè agafen les facetes per cada disciplina. Per organitzar l’educació per exemple no es subdivideix per tipus de classificació si no que agafen educació com un tipus de faceta que pot entrar dins d’alguns camps del saber.

136


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Hi ha facetes que es poden donar en moltes disciplines i altres que només d’algunes. Per exemple gènere és una faceta útil per a novel·les. Però una molt util és la d’agents, les activitats o accions, entitats (per exemple si el document parla de gerros, aquests són una entitat). Pràctica d’introducció a l’elaboració d’estructures conceptuals 1) Identificar un Top Term. 2) Fer les categories de les facetes: agents, productes, accions, espais… 3) Després per cada categoria facetada, posar els termes que corresponen. 4) Establir les relacions d’equivalència, jeràrquiques i per últim les associatives.

EXERCICI

adobs adobs naturals adobs nitrogenats aigua carxofes cítrics clavells escarxofes fems flors fruites

hort horticultor jardí jardiner llimones naranjas parterre plantar podar rasclet regadora

regar roses blanques roses de pitiminí roses de té roses vermelles taronges test tisores tisores de podar tomàquet “cherry” tomàquets

La manera més sencilla de fer-ho es fa una recopilació de la mostra dels termes i s’agafa una mostra de facetes segons les obres de referència i després es fan les relacions jeràrquiques. Horticultura i la jardineria serà la disciplina Adobs que és (un producte) Adobs naturals (un producte) Adobs nitrogenats (producte) Aigua (producte) Carxofes (producte d’altre tipus) Citrics (producte Clavells (producte)

137


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Carxofes (producte) Fems (producte) Flors (producte) Hort (espai) Horticultor (agent) Jardi (espai) Jardiner (agent) Plantar (acció) Podar (acció) Rasclet (objecte) Regadora (objecte) Regar (acció) Test (objecte) Tisores (objectes) Tisores de podar (objectes) Les categories que ens han sortit en aquesta mostra hann estat: Productes, agents, acció, eines o objectes, espai Quin és el grup que més senzill ens a sembla? Serà pel que començarem ja que això ens elimina termes. [Eines] podem veure que es podria establir un subgrup ja que dins d’objectes podríem diferenciar entre les eines i els recipients o objectes i eines. Això genera subgrups. Rasclet Regadora Test Tisores TE Tisores de podar Quan els tinguem tots organitzats farem les relacions associatives, però aquestes es faran al final. [Espais] Hort Jardi TE Parterre (partitiva per què és una part d’un jardí) [Agents] hi hauria una distinció entre agent segons l’especialització i els inventats serien agents en altre criteri. Aquí el que cal establir són els indicadors de faceta. Un jardiner pot ser propietari, per això cal establir un indicador de faceta. [segons especialització] jardiner horticultor [segons càrrec] (inventat) ajudant de jardineria (inventat) propietari [Accions] Podar Regar Plantar [Productes]

138


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

COMPARACIÓ DE VOCABULARIS CONTROLATS

Per representar conceptes relacionats amb la “violència” la LEMAC proporciona encapçalaments específics, compostos i permet fer combinacions específiques per al tema (Tipus de persones – Violència). En els tesaurus el nivell d’especificitat varia segons si el concepte està més o menys relacionat amb la seva àrea d’especialització; per exemple, eI tesaurus de la base de dades ERIC d’educació té un descriptor per un concepte molt específic: Bullying. Els tesaurus enciclopèdics solen permetre menys especificitat en la indexació; aquest és el cas del Tesauro de la UNESCO, mentre el Tesaurus de la UB inclou diversos descriptors més específics (ex.: Violència escolar, Violència laboral i també descriptors amb precoordinació Violència en la cinematografia, Violència en la televisió). LEMAC Encapçalament acceptat Violència (Subd. geog.) Emprat per Conducta violenta Termes genèrics Psicologia social Termes específics Violència escolar Infants i violència Joves i violència Violència política Violència policial Morts violentes Violència familiar Encapçalaments compostos Violència en els esports Violència en els mitjans de comunicació de massa Violència en la televisió Combinacions que permet el sistema de les llistes d’encapçalaments Immigrants – Violència Violència – Amèrica llatina – Aspectes legals – Congressos Violència – Aspectes ètics i morals Violència – Aspectes psicològics Violència – Catalunya – Història – S. XIX-XX ERIC Thesaurus Descriptor Violence UF (Emprat per) Student violence

139


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

BT (Terme general) Antisocial behavior NT (Termes específics) Family violence RT (Termes relacionats) Agression Bullying Child abuse Crime Deliquency Elder abuse Emotional response Homicide

Rape Risk reduction School security Terrorism Victims of crime War Weapons Zero tolerance policy

Tesaurus de la UB Descriptor Violència Termes genèrics Agressivitat Psicologia social Termes específics Maltractaments Mort violenta Violència de gènere Violència en els mitjans de comunicació de massa Violència en la cinematografia Violència en la televisió Violència escolar Violència familiar Violència laboral Tesauro de la UNESCO Descriptor Violencia Usado por Agresión Ataque TG (Término general) Problema social TE (Términos específicos) Vandalismo Violencia doméstica

140

Toni Pérez M2


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

TR (Términos relacionados) Guerra urbana No violencia Terrorismo Tortura

ANÀLISI DE CONTINGUT I FONAMENTS DE LLENGUATGES DOCUMENTALS

Estructura de relacions conceptuals de l’àmbit Música Adagio Aeròfons Allegro Antonio Stradivari Arquet Arpegi Caixa de ressonància Composicions musicals Classicisme Clavecí Concert Concert per a violí i orquestra Contrapunt Cordes Cordòfons Daniel Baremboim Director d’orquestra Dodecafonisme Dodecatonisme Escola de Manheim Guarnieri Guitarra Harmonia

Instruments amb teclat Instruments de corda Instruments de corda fregada Instruments de corda pinçada Instruments de vent Largo Luthier Mànec Melodia Moviments Moviments lents Música Orquestra Orquestra de corda Pau Casals Pedal Pianista Piano Pizzicatto Quartet de corda (la composició musical) Quartet de corda (el grup de persones)

Ritme Romanticisme Scherzo Simfonia Sonata Primavera, de Beethoven Sonates Sonates per a violí i piano Stradivarius Teclat Tecles Teoria de la música Tonalitat Trast Vibrato Viola Violer Violí Violí barroc Violinista Violoncel Violoncelista

Proposta d’estructura Els grups resultants es presenten en un ordre arbitrari: podria ser un altre. S’han donat els objectes i les seves parts, les persones, les formacions compostes per persones, els tipus de composició, les seves parts, conceptes teòrics i històrics. Tot plegat el resultat és una classificació: cada grup és una faceta, amb els termes agrupats en funció d’un criteri (l’objecte amb què es fa música, les persones que la fan, les peces, etc.). Dintre de cada grup, els conceptes es donen en ordre jeràrquic: entre el concepte que defineix la faceta (el numerat amb un dígit) i la resta de conceptes del grup existeix una relació jeràrquica genèrico-específica. Les relacions s’han indicat amb: 1.1. Relació jeràrquica genèrico-específica 1.1. ...... Relació jeràrquica d’ocurrència 1.1. ppp Relació jeràrquica partitiva = Relació de equivalència intralingüística == Relació de equivalència interlingüística → Relació associativa ppp → Relació associativa partitiva (tot ppp→ part)

141


Silvia Argudo ← ppp A << B

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Relació associativa partitiva (part ←ppp tot) El terme A té una relació polijeràrquica: a més de ser un terme específic del precedent en la cadena jeràrquica, també ho és de B, que es troba en una altra cadena.

Música10 relació de pertinença amb els conceptes que determinen els grups 1. Instruments musicals → (constructors d’instruments musicals) ppp→ (parts d’instruments) (en funció de la forma de producció del so) 1.1. Aeròfons11 = Instruments de vent 1.2 Cordòfons = Instruments de corda ppp→ Cordes ppp→ Caixa de ressonància ppp→ Mànec 1.2.1. Instruments de corda fregada12 ppp→ Arquet 1.2.1.1. Viola 1.2.1.2. Violí → Concerts per a violí i orquestra → Sonates per a violí i piano → Violinista 1.2.1.2.1. Violí barroc13 1.2.1.2.1.1. stradivarius14 → Antonio Stradivari 1.2.1.3. Violoncel → Violoncelista 1.2.2. Instruments de corda pinçada 1.2.2.1. Clavecí << Instruments amb teclat 10

Seria el concepte que serveix com a marc de referència de l’estructura. Respecte els altres té una relació de pertinença.

11

Hi ha diverses classificacions d’instruments musicals: les més conegudes són la “clàssica” (de vent, de fusta, de metall, de percussió, de corda, electrònics), en què es barregen diversos criteris (forma de produir el so, material, etc.), i la més “científica”, en què el criteri és únicament el de forma de produir el so: cordòfons, aeròfons, membranòfons, idiòfons, electrònics. Entre alguns termes de les dues classificacions es poden establir relacions d’equivalència, com ara les donades.

12

Els instruments cordòfons es classifiquen, al seu torn, en funció de com s’actua sobre la corda per tal que soni: fregant-la amb un arquet (violí, etc.), pinçant-la amb la mà (guitarra) o amb algun mecanisme (clavecí), o colpejant sobre ella (com ara el piano, on la corda, en prémer la tecla, és percudida per un martellet).

13

El violí barroc és un tipus de violí, desenvolupat a Itàlia entre finals del segle XVII i el XVIII. Dóna lloc, amb petites modificacions posteriors, al violí actual. Entre els violers (fabricants d’instruments) que van donar forma al violí barroc –i al modern, de fet--, hi ha Stradivari, Guarnieri i Amati.

14

Aquesta relació la faríem si definim “stradivarius” com a nom comú, designant amb aquest terme els violins construïts per Antonio Stradivari. En aquest cas, consideraríem que un “stradivarius” és un tipus de violí barroc, amb unes característiques diferencials.

142


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

1.2.2.2. Guitarra ppp→ Trast 1.2.3. (Instruments de corda percudida) 1.2.3.1. Piano → Sonates per a violí i piano → Pianista (en funció d’altres característiques: material, parts, etc.) 1.3. Instruments amb teclat ppp→ Teclat ppp→ Pedal 1.3.1. Clavecí << Instruments de corda pinçada 1.3.2. Piano << (Instruments de corda percudida)

2. (Parts d’instruments) ←ppp Instruments musicals 2.1. Cordes15 ←ppp Cordòfons → Pizzicato 2.2. Mànec ←ppp Cordòfons ppp→ Trast16 ←ppp Guitarra 2.3. Caixa de ressonància ←ppp Cordòfons 2.4. Arquet ←ppp Instruments de corda fregada (parts d’instruments amb teclat) → Instruments amb teclat 2.5. Pedal 2.6. Teclat ppp→ Tecles

3. (Persones relacionades amb la música)17 15

Aquí podem actuar de dues formes. Si tenim un terme genèric “Parts d’instruments de corda (en general)” o “Parts d’instruments amb teclat”, podríem agrupar-hi diferents termes, i fer una relació associativa partitiva entre aquests dos termes genèrics i “Instruments de corda” i “Instruments amb teclat”, respectivament. Si no, cada part s’ha de relacionar, també amb una relació associativa partitiva amb el grup d’instruments corresponent (el que s’ha fet a 2.1, 2.2 i 2.3). A 2.4 i 2.5 hem fet servir el primer procediment, assignant un terme genèric. De tota manera, per ser coherents sols hauríem de fer servir un dels dos procediments: aquí en donem els dos únicament a tall d’exemple. 16

Trast és un concepte amb una doble relació associativa de tipus partitiu: és una part del mànec dels instruments de corda, d’una banda, i és una part integrant, en el context donat, de la guitarra, no d’altres instruments cordòfons amb mànec.

143


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

3.1. (Intèrprets) 3.1.1. Director d’orquestra << ppp Orquestra18 3.1.1.1 ........ Daniel Baremboim19 <<...... Pianista 3.1.2. Violinista << ppp Orquestra << ppp Quartet de corda (formació)20 → Violí → Concert per a violí i orquestra → Sonates per a violí i piano → Quartet de corda (composició musical) 3.1.3. Violoncelista << ppp Orquestra << ppp Quartet de corda (formació) → Violoncel → Quartet de corda (composició musical) 3.1.3.1. ........ Pau Casals 3.1.4. Pianista → Piano → Sonates per a violí i piano 3.1.4.1. ........ Daniel Baremboim <<...... Director d’orquestra 3.2. (Constructors d’instruments musicals) → Instruments musicals 3.2.1. Violer21 == Luthier 3.2.1.1. ........ Antonio Stradivari == Stradivarius22 → stradivarius23 17

S’ha format un grup amb tipus de persones relacionades amb la música. Els noms propis de persones mantenen una relació jeràrquica d’ocurrència amb aquests tipus. Podríem haver fet (seria una opció diferent) un grup amb els noms propis de les persones, relacionant-lo amb el grup de tipus genèrics (violinista, etc.) mitjançant una relació associativa (en ser grups diferents, no hi hauria una relació jeràrquica). Resulta més clara, i permet d’especificar millor les relacions, la primera opció, que es la proposada a l’arbre. 18

Considerem els intèrprets (director i instrumentistes), com a membres de l’orquestra, establint una relació jeràrquica partitiva. En aquest sentit, assimilem orquestra (o quartet de corda) a una “estructura social”, ja que són grups de persones en què la relació jeràrquica partitiva mostra molt clarament (com en el cas d’una família) el vincle entre el grup i l’individu.

19

Baremboim és pianista i, a més, director d’orquestra.

20

Un quartet de corda està format per quatre instruments de corda; el repartiment més habitual és el format per dos violins, una viola i un violoncel. 21 Violer és la paraula que designa el constructor d’instruments musicals, principalment els de corda fregada i pinçada. No obstant, és més habitual designar aquest ofici amb la paraula alemanya “luthier”, que vol dir exactament el mateix. L’intèrpret de viola és el violista. 22

La relació d’equivalència es donaria si considerem Stradivarius com a nom propi, la traducció al llatí del cognom Stradivari.

23

La relació associativa es dóna si considerem “stradivarius” com a nom comú. Vegeu la nota 5. Òbviament, les dues relacions (d’equivalència o associativa) s’exclouen: depèn de la definició que donem

144


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

3.2.1.2. .........Guarneri24

4. (Formacions, grups de persones que interpreten música) → (Intèrprets) 4.1. Orquestra → Concert 4.1.1. ppp Director d’orquestra 4.1.2. ppp Violinista 4.1.3. ppp Violoncelista 4.1.4. Orquestra de corda 4.2. Quartet de corda (el grup de persones) → Quartet de corda (composició musical) 4.2.1. ppp Violinista 4.2.2. ppp Violoncelista

5. Composicions musicals25 (formes musicals) ppp→ Moviments 5.1. Concert26 → Orquestra 5.1.1. Concert per a violí i orquestra → Violí → Violinista 5.2. Quartet de corda (composició musical) → Quartet de corda (grup de persones) 5.3. Simfonia 5.4. Sonates 5.4.1. Sonates per a violí i piano → Piano → Violí → Pianista → Violinista 5.4.1.1. ......... Sonata Primavera, de Beethoven27

6. Moviments28 per al terme, farem una o l’altra, però no les dues. També hem de ser coherents amb la relació donada anteriorment a 1.2.1.2.1.1. 24

Guarneri del Gesù, violer contemporani de Stradivari.

25

La forma habitual del concert, la sonata i la simfonia clàssiques, és la forma sonata.

26

El concert, com a composició musical, implica la participació d’una orquestra.

27

És una sonata per a violí i piano.

28

Considerem que són els noms de les parts d’una composició musical, anomenades en funció de la velocitat amb què s’han d’interpretar. Per això la relació partitiva. La velocitat, etc., depenen en bona part del ritme amb què s’han compost.

145


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

←ppp Formes musicals → Ritme 6.1. Moviments lents 6.1.1. Adagio 6.1.2. Largo 6.2. (Moviments ràpids) 6.2.1. Allegro 6.2.2. Scherzo

7. Teoria de la música (conceptes referits a la naturalesa, estructura, etc. de la música) 7.1. Harmonia 7.2. Melodia → Contrapunt 7.3. Ritme → Moviments 7.4. Tonalitat → Dodecatonisme29 (tècniques de composició musical) 7.5. Contrapunt → Melodia 7.6. Dodecatonisme30 = Dodecafonisme → Tonalitat

8. (Tipus de sons o d’efectes sonors produïts en tocar un instrument) 8.1. Arpegi 8.2. Pizzicato → Cordes 8.3. Vibrato

9. (Estils, períodes, tendències musicals) 9.1. Classicisme 9.1.1. Escola de Manheim31 9.2. Romanticisme 9.3. Dodecafonisme32 = Dodecatonisme 29

Vegeu la nota 25.

30

La ubicació en aquest grup del concepte respon a la seva definició de tècnica de composició basada en una successió de tons determinats. En aquest cas, no donaríem el terme com a corrent musical al grup d’estils, etc.

31

Considerem l’Escola de Manheim com un estil característic del classicisme musical. Podríem considerar-hi una relació d’ocurrència, però per les aportacions que van fer els músics de la cort de Manheim a la música del XVIII, va anar més enllà i va configurar un estil propi, que va imitar-se arreu d’Europa, deslligant-se l’estil del lloc on va néixer.

146


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Aquesta pràctica consisteix en la càrrega d'un fitxer, donat que així tindreu menys problemes relacionats amb el format. 1. Aquí sota teniu l'entrada de l'encapçalament Jocs a la LEMAC. Comenteu tres casos en els quals la relació real que s’estableix entre els conceptes no es correspon amb la representació que ofereix aquesta entrada de la LEMAC. 2. Pensant en el món dels jocs i les joguines i ajudant-vos dels termes que teniu en aquesta entrada i d’altres que trobeu a la LEMAC relacionades amb aquest tema, elaboreu una petita mostra d’estructura facetada de l’àmbit dels jocs. No cal que contingui molts termes, només heu de fer una petita mostra que inclogui un mínim de 4 facetes fonamentals com a categories principals. Una d’aquestes classes principals ha d’estar formada per alguns dels termes que apareixen aquí com a específics de Jocs i altres encapçalaments que trobeu a la LEMAC per a noms de jocs concrets. Aquesta classe o categoria principal, ha de contenir un mínim de 3 indicadors de faceta diferents. A l’estructura hi ha d’haver algun exemple de relació d’equivalència, de relació jeràrquica i de relació associativa. 1)

Jocs infantils perquè entenem que no és un terme associat sinó un terme específic de Jocs, ja que els Jocs infantils es poden considerar un tipus de joc. Tennis i Squash que haurien d'estar en l'estructura concreta sota la qual es designarien com a Específic de Jocs de pilota essent innecessari que apareguin en aquesta llista, ja que les relacions apareixen sota els termes immediatament superiors.

32

Dodecatonisme, o dodecafonisme, és, estrictament, una tècnica de composició que hauria d’anar al grup de conceptes de teoria musical. El donem aquí en l’accepció del terme com a corrent musical del segle XX (“estil”) format per músics que van conrear aquesta tècnica (Schönberg, Berg, Webern, el vallenc Robert Gerhard, etc.).

147


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Per últim Convit perquè entenem que no correspon semànticament a aquesta cadena conceptual, té altre significat totalment diferent. 2) ESBARJO 1. JOCS (segons l’espai) 1.1 Jocs d’interior 1.1.1 Jocs de taula 1.1.1.1 Backgammon 1.1.1.2 Trencaclosques 1.2 Jocs d’exterior = Jocs a l’aire lliure (segons els objectes) 1.4 Jocs de pilota  Jocs esportius 1.5 [Jocs amb boles] 1.5.1 Billar 1.5.2 Bales (Joc) 1.6 [Jocs electrònics] 1.6.2 Videojocs  consoles

(segons la finalitat) 1.7[Jocs d’entreteniment]= Passatemps 1.7.1 Jocs de mans 1.7.2 Jocs d’aventures 1.8 Jocs d’atzar 1.8.1 Dards 1.8.2 Daus 1.8.3 [Ruleta] 1.9 [Jocs esportius] Jocs de pilota 1.9.1 Tennis  Jugadors de tennis 1.9.2 Squash 1.10 Jocs educatius 1.10.1 jocs de llenguatge 1.11 Jocs psicològics 1.11.1 Ouija (segons els jugadors) 1.12 [Jocs en equip] 1.12.1. Futbol 1.12.2. Beisbol 1.13 [Jocs individuals] 1.13.1 [solitaris] 1.13.2. Golf (segons l’activitat dels membres de l’equip) 1.14 Jocs per a viatgers

148


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

(segons l’edat dels participants) 1.15 Jocs infantils=Jocs per a nens 1.15.1 Danses infantils 2.AGENTS 2.1 [Persones físiques] (segons el joc) 2.1.1 Jugadors de cartes 2.1.2 Jugadors de daus 2.1.3 Jugadors de tennis  Tennis (Segons el nombre) 2.1.4 Equips  Jocs en equips 2.2 [Persones jurídiques] 2.2.1[Botigues de jocs] 2.2.1.1 ... Abacus 2.2.2 [Fabricants de jocs] 2.2.2.1... Nintendo 2.2.2.2... Educa Borras S.A 3. OBJECTES (segons el material) 3.1 Joguines de fusta 3.1.1 [baldufes] 3.2 [Joguines de plàstic ] 3.2.1 [Nines]  Jocs de pilotes (segons el joc) 3.3 [Consoles]  videojocs 4. ESPAIS 4.1 [Espais interiors] 4.1.1 [Ludoteca] 4.1.2 [Recreatius]  Jocs electrònics 4.2 [Espais exteriors] 4.2.1 [Patis escolars] 4.2.2 [Parcs]

149

Toni Pérez M2


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Tema 4: Llenguatges de classificació 1. Definició i funcions Llenguatge de classificació: conjunt de conceptes organitzats en una estructura sistemàtica i representats amb símbols establerts. Es tracta d’un llenguatge documental: controlat, precoordinat, artificial33 i utilitzat per a representar el contingut dels documents en base a l’operació de classificar. Classificar: operació bàsica de l’aprenentatge que consisteix en formar grups establint relacions entre conceptes a partir de la identificació de característiques comunes i diferenciadores existents entre ells. Organitzar de forma lògica i estructurada el coneixement i, per tant, els conceptes que el composen. Aquests conceptes s’agrupen en funció de les relacions que mantenen entre si formant el que anomenem categories o classes dins del conjunt del saber. Una vegada classificat, cada concepte té un lloc fix en el mapa del conjunt, en funció de les seves relacions amb la resta. Quan classifiquem un document, l’entrada que assignem, no representa només la matèria de què tracta el document, sinó que a més, la situa dins d’una disciplina, en un context determinat i, per tant, la relaciona amb la resta de matèries de la disciplina i en el context específic, alhora que la separa o diferencia clarament de la resta. Aquesta és la característica més important de la classificació, que la diferencia de la indexació. En classificar, és important el tot, el conjunt del saber, i el lloc que ocupa cada concepte dins d’aquest tot. La mateixa representació (notació) indica o deixa veure les relacions del concepte amb altres i el lloc dins del conjunt, el context. En classificació l’interessant és col·locar el concepte exacte dins del seu camp de coneixement, mentre que indexant recuperem el concepte directament sense que sapiguem quina disciplina el contè. En les signatures de classificació el concepte específic sempre es representa al final, ja que es comença sempre amb la disciplina, primer ensenya el camí i per últim el concepte. Per exemple es poden veure les guarderies des del punt de vista arquitectònic a la disciplina de guarderies des de l’Administració pública. Per a això cal tenir clars la disciplina de la matèria. En indexació el terme seria inicial seria guarderies i després, depenent del tipus de lleguatge, si és precoordinat, afegiria –edificis, o –administració pública. Exemples: Cria de cargols: 636.95 (Zootècnia, explotació i cria) Cargols: 594.38 (Zoologia, mol·luscs) Cargols: 621.882 (Enginyeria mecànica, elements de les màquines, de fixació) Guarderies: 373.22 (Ensenyament pre-escolar a guarderies infantils) Guarderies: 725.57 (Arquitectura, edificis per nens, guarderies) Veritat i mentida: 159.9 (Psicologia) Veritat i mentida: 177.3 (Filosofia, Ètica i societat) Veritat i mentida: 23 (Religió, teologia dogmàtica) Desenvolupament dels exemples: 33

Els actuals sistemes de categories temàtiques per organitzar recursos web no compleixen amb aquets requisit i utilitzen termes extrets del llenguatge natural.

150


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

CARGOLS a) Cria de cargols: 636.95 (Zootècnia, explotació i cria) 6 Ciencias aplicadas. Medicina. Tecnología 63 Agricultura y ciencias y técnicas relacionadas. Silvicultura. Zootécnia. Caza. Pesca 636 Explotación y cría de animales en gral. Cría de ganado. Cría de animales domésticos 636.9 Otros animales utilizados por el hombre 636.95 Animales terrestres y anfibios criados especialmente para alimentación 636.95:594.3 Caracoles comestibles b) Cargols (Zoologia, mol•lusc) 5 Matemáticas. Ciencias naturales 59 Zoología 594 Moluscos 594.3 Gastrópoda. Gasterópodos. Univalvos, caracoles, etc. 594.38 Casterópodos pulmonados, caracoles de tierra…. c) Cargols (Enginyeria mecànica, elements de les màquines, de fixació) 6 Ciencias aplicadas. Medicina. Tecnología 62 Ingeniería. Tecnología en general 621 Ingeniería mecánica en gral. Tecnología nuclear. Electrotécnica. Maquinaria 621.8 Elementos de las máquinas. Técnica de la transmisión… 621.88 Fijación. Elementos de fijación 621.882 Dispositivos roscados: tornillos, pernos, arandelas, tuercas. GUARDERIES a) Guarderies: 373.22 (Ensenyament preescolar a guarderies infantils) 3 Ciencies sociales 37 Educación 373 Tipos de escuelas que imparten una educación general 373.2 Formas de enseñanza preescolar 373.22 Guarderías infantiles b) Guarderies: 727.11 (Arquitectura, edificis per a nens, guarderies) 7 Bellas artes 72 Arquitectura 727 Edificios con fines educativos, científicos y culturales 727.1 Edificios escolares. Arquitectura escolar 727.11 Tipos de escuelas. Infantiles primarias. Secundarias Veure el context, el lloc on s’ubica el concepte i amb quins altres conceptes està relacionat és molt útil en recuperació d’informació per dos motius: - facilita el descobriment de matèries i documents relacionats jeràrquicament que poden ser d’interès i en els quals no s’hi havia pensat - ajuda a decidir si el document és pertinent o no. No és el mateix parlar de guarderies des del punt de vista de l’arquitectura i els edificis, que des del punt de vista de l’educació, ni de la mentida com a pecat o la mentida compulsiva com a malaltia psicològica.

151


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

En indexació, la representació s’iniciaria amb el terme “guarderies”, només després afegiríem altres termes per precisar millor la disciplina o àmbit d’aplicació (edificis, construcció, o coses similars). El mateix passaria amb els cargols i la veritat i/o la mentida. El concepte més específic no es representa fins al final, després d’indicar tot el camí fins el seu lloc. El mateix podeu trobar amb altres tipus de representació producte de l’operació de classificar, com ara la que trobarem amb els sistemes de categories de Yahoo, Altavista, Google, o sistemes similars com el de La Sirena, Eismann, etc. Ex: Ciències > Biologia > Zoologia > Animals > Aranyes No és el mateix que Ciències > Medicina > Dermatologia > Lesions > Picades > Aranyes Si us centreu en la cerca directa del concepte més específic pel terme d’indexació Aranyes i prou, el resultat serà molt més sorollós que si hi arribeu navegant per categories o classes fins el lloc on voleu que el concepte estigui situat. Un llenguatge de classificació s’estructura en classes i subclasses, dins de les quals es van agrupant els conceptes en funció de les seves característiques. Els conceptes, relacions entre ells i classes formen l’estructura lògica del sistema. És a dir, si en un llenguatge d’indexació el més important són els termes, en un llenguatge de classificació el més important és l’estructura. Els codis poden ser símbols numèrics, alfabètics o alfanumèrics, no es basen en el llenguatge natural, per això és diu que són llenguatges artificials. Tanmateix, els sistemes de categories dels directoris web es poden considerar, si no sistemes de classificació estrictament parlant, si d’organització i estructuració de conceptes en base a l’operació de classificar. En el cas dels llenguatges artificials, aquest fet els dóna l’avantatge de no dependre de cap idioma, podríem recuperar per codis de CDU en un catàleg finès sense cap problema, en canvi amb llenguatge natural no podríem recuperar si no sabem finès. Això, però, també és un inconvenient, ja que si no saps els codis no pots fer-ho servir per recuperar, d’aquí que molts sistemes optin per afegir un epígraf en llenguatge natural per aclarir el significat del codi i presentin l’estructura de navegació en llenguatge natural. Totes les classes es subdividiesen en subclases, però quins criteris es prenen per formar aquestes subclases: facetes, subdivisions numèriques… per arribar al concepte més concret. Es representen a partir de codis però la gent no se’ls coneix, i per això solen utilitzar epígrafs. 2. Funcions o usos d’un sistema de classificació a) Recuperació d’informació: - En base a les relacions jeràrquiques: es pot anar de conceptes generals a específics o a la inversa, fins arribar al nivell d’especificitat desitjat. Això és possible degut a la visualització del context i es dóna principalment en sistemes d’estructura jeràrquica. A partir de Gats veiem que hi ha altres animals i que també hi ha tipus de gats, però tot dins del mateix àmbit d’aplicació o disciplina. - En base als diversos aspectes o facetes que formen un concepte: a partir de relacions establertes en base a diversos criteris, no jeràrquics, podem veure altres aspectes del mateix concepte que ens interessen. Això es dóna principalment en sistemes d’estructura facetada o híbrida. A partir de Música veiem que no només hi ha tipus específics de música, sinó que també hi ha instruments, personatges, estils, etc.

152


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

La recuperació d’informació es pot fer de forma vertical a partir de relacions jeràrquiques o es pot fer a partir de facetes descobrint els aspects comuns però no jeràrquics. b) Organització de documents: Bàsicament parlem d’organitzar els documents en prestatges des d’un punt de vista temàtic, és a dir, ordenació física, però també podem parlar d’organització no física (web, bibliografies, etc.). Sabem que molts usuaris s’estimen més passejar per les prestatgeries a veure què hi ha sobre un tema que buscar al catàleg. Tot i buscar en el catàleg i anar físicament a buscar documents concrets, és freqüent que en aquell moment es canviï d’idea i se n’agafi un altre que s’acaba de veure i no s’havia vist al catàleg. Aquesta utilitat de recuperació directa es deu també al context que facilita l’agrupació lògica (amb indexació només tenim ordre alfabètic). Les limitacions per aquesta funció d’organització són dos: - Els documents no sempre estan al seu lloc, es fan servir, es col·loquen malament, es presten, etc. Això provoca salts en la lògica i dificulta la recuperació directa. - Els documents poden ser multidisciplinars i classificar-se a diferents classes però físicament només es poden posar en un lloc (el catàleg resol aquest problema però la recuperació física directa només serà possible per a una de les disciplines). Cal triar el context més idoni segons centre, col·lecció i usuaris. L’agrupació decimal permetria l’agrupació física I no es donaria fins l’accés lliure dels usuaris a la col·lecció. La CDU permet que donem 2 codis, però la resta de classificacions només en permeten un codi per cada document. Però tot i que la CDU només en permeti 2, físicament els documents només es poden col·locar en un lloc, per això cal triar bé segons els factors condicionants (centre, usuaris i col·lecció). Per tant millor una representació única per facilitar l’esteructuració lògica de la col·lecció. Les classificacions facetades permeten modificacions però no permeten l’ordenació física dels documents. Les jeràrquiques o numèriques no són modificables però permeten l’organització dels documents físicament. Els grans sistemes actuals de classificació apareixen amb el lliure accés dels usuaris als prestatges a finals del segle XIX, amb la intenció de ser un punt d’accés temàtic lògic. Aquests sistemes reflecteixen sempre una sèrie de convencions establertes, els coneixements i la cultura d’una època concreta (exemple: mireu la primera classe del sistema de classificació xinès que es considera un sistema nacional fet servir a totes les biblioteques del país: http://en.wikipedia.org/wiki/Chinese_Library_Classification) (Annex). S’haurien d’actualitzar i ser eines dinàmiques però no es fa gaire sovint perquè resulta molt car. Car pel que fa a l’estructuració del coneixement, ja que solen ser enciclopèdics, i car pel que suposa en temps i personal documentalista reclassificar fons quan hi ha canvis en el sistema de classificació. El que es fa sovint és afegir subclasses noves, expandir-les amb més elements específics per tal d’afegir nous conceptes i coneixements.

3. Elements constitutius dels sistemes de classificació Tots els sistemes o llenguatges de classificació estan formats per uns elements bàsics que determinen els aspectes més importants a tenir en compte per conèixer el sistema i avaluar la seva conveniència.

153


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

a) Classes principals, subclasses i el seu desenvolupament: les categories o classes en què es divideix el sistema en un primer nivell s’anomenen classes principals i formen la base de l’estructura del sistema. A partir d’aquestes classes i segons diversos criteris es va subdividint i es forma l’estructura completa que queda reflectida en el que coneixem com a taules principals, aquestes contenen tots els conceptes inclosos al sistema. Del 0 al 9 per representar les matèries principals. b) Elements auxiliars: la majoria de sistemes de classificació incorporen uns elements auxiliars que poden estar en forma de taules auxiliars o bé integrats dins de les taules principals. Aquests elements tenen la funció de representar aspectes afegits a la matèria o tema estricte, com ara la forma interna o externa, el temps, l’espai, la llengua, o d’altres facetes. Representen asopectes que hem d’afegir a la matèria: espai, temps, forma, llengua. De vegades un document que tingui com a matèria principal Catalunya no la cercaré en taules auxiliars (com espai) sinó com a matèria. c) Notació: la notació és el codi que representa els conceptes de l’esquema. Pot tenir o no tenir diverses característiques, algunes de les quals són hospitalitat, simplicitat, brevetat, expressivitat i transparència, facilitat de construcció (si cal construir-la), capacitat mnemotècnica, i d’altres com el fet que sigui pura o mixta (numèrica, o alfabètica, o bé les dues coses). També pot incorporar o no signes de puntuació. N’hi ha que estan llestes per a ser assignades als documents i n’hi ha que s’han de construir a mesura de cada document a partir d’una base i unes normes proporcionades pel sistema. Cada classificació té els seus sistemes de classificació: des de les breus a les llargues o des de la facilitat de representativitat o si ja ve donat. Si construeixo una notació amb diferents elements (CDU) les hi direm signatura i si a més introduim lletres per autors, es dirà signatura topogràfica. A CDU tenim notacions de conceptes més els elements auxiliars. En canvi a Bliss cada faceta té un codi diferent i segons les normes hem de poder construir-les. d) Índex o índexs: les classificacions incorporen, com a mínim, un índex alfabètic de conceptes que ajuda a localitzar notacions a les taules principals. L’índex pot integrar només conceptes simples o bé conceptes compostos, depenent del tipus de sistema que tinguem. També pot oferir diverses ubicacions a les taules per a un mateix concepte; ho hauria de fer sempre per tal de reflectir els diversos contextos en què es pot trobar tractat un concepte. El que haurien de fer és la remissió a les diferents classes i /o subclasses i no només a una, com passa a la CDU. 4. Models estructurals Segons l’abast o cobertura que tenen, els sistemes de classificació poden ser enciclopèdics o especialitzats. Els primers volen organitzar i estructurar tot el saber humà, els segons estan pensats per ser aplicats a un camp concret o bé a una tipologia documental i habitualment s’originen per necessitats concretes i en centres concrets amb fons previ (exemples: classificació de patents, classificació de matemàtiques de la American Mathematical Society). Ara bé, el més habitual és distingir els sistemes segons el model estructural en què es basen. a) Sistemes enumeratius o monojeràrquics Redundancia, jeràrquica però facil d’usar perquè ja tenim la signatura feta.

154


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Tenen la intenció de preveure i enumerar (d’aquí el nom) tots els possibles conceptes que poden haver-se de representar. La seva estructura és monojeràrquica. A partir de les classes principals, es va subdividint cada vegada més en base a la relació jeràrquica, de genèric a específic. El criteri de divisió pot ser lògic o convencional, però només se n’aplica un cada vegada que es vol subdividir. Exemple de criteri lògic: dividir l’ensenyament per nivells d’ensenyament de forma progressiva ascendent (infantil, primària, secundària, superior...). Exemple de criteri convencional (amb el consens social): éssers vius: animals i vegetals; química: orgànica/inorgànica. Dins de cada classe, es torna a subdividir en base a un únic criteri de divisió i així successivament. Al nivell més específic, se segueix una ordenació lògica, cronològica, alfabètica, etc. en funció de l’àmbit de què es tracti. Recordeu l’exemple que vàrem comentar d’estructuració de la literatura. Es decideix quins aspectes són més útils des del punt de vista de la recuperació: gènere, llengua, període. Llavors es tria un dels criteris per fer la primera subdivisió (exemple llengua). S’obté llavors una primera sèrie formada per literatura anglesa, francesa, etc. Ara toca triar un altre criteri per tornar a subdividir (exemple gènere). Dins de cada idioma tindrem un segon nivell de gèneres. Finalment, aplicarem el tercer criteri, el període i així, dins de cada gènere tindrem períodes. Com veieu és un mètode redundant, que va repetint entrades a cada subdivisió. Això fa que cada cadena jeràrquica es pugui veure de forma independent, que tingui entitat per ella mateixa, sense necessitat de les altres, però també fa que el volum d’aquests sistemes sigui extraordinari. Un altre problema d’aquest model és la dificultat per representar conceptes complexos, que no s’adaptin a l’ordre i delimitació de les característiques tal com estan definides (als criteris de divisió aplicats). La monojerarquia, utilitzar un únic criteri de divisió cada vegada, impedeix representar conceptes com ara “comparativa de literatures contemporànies francesa i anglesa.” Altres inconvenients dels sistemes enumeratius: - és impossible llistar totes les matèries o conceptes possibles presents i futurs tractats en els documents (buits i problemes d’especificitat i d’actualització) - estructura rígida i, per tant, complicat fer modificacions, especialment a les classes principals; és difícil ubicar nous conceptes resultants de l’evolució científica i social i una modificació implica fer-la a moltes de les cadenes degut a la redundància. - creixement en volum si volem fer servir més criteris de divisió, ja que cal repetir-ho a tot arreu, així els fa més difícils de gestionar i utilitzar, incrementant l’error i la inconsistència - no permeten molts matisos, les notacions estan ja fetes, llestes per aplicar tal com apareixen al sistema i això comporta problemes d’exhaustivitat. En canvi, també tenen avantatges: - Notació senzilla d’aplicar - Fàcils de construir i d’utilitzar, cada noció, segons el seu enfocament només tindrà un lloc a les taules - Són sistemes antics i molt utilitzats, per tant, perfectament coneguts i amb recolzament de grans institucions, la qual cosa garanteix el seu manteniment - Permeten veure ràpidament la riquesa o pobresa del fons en un determinat aspecte o tema (buits en la numeració)

155


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

b) Sistemes facetats o analítico-sintètics És el futur, encara que la Bliss s’utilitzi poc. CDU és el més usat però s’està copiant classes de la Bliss. El que es fa es descompasar el contingut, per exemple, imaginem que tenim un contingut La fabricació nines de ceràmica al Japó al segle X. El que es fa es descompasar els continguts complexos en diverses facetes Ceràmiques (material) Nines (Objecte) Japó (espai) segle X(temps) fabricació (activitat) A la Bliss tindrem una classe que serà objectes, altre classe que serà materials i un codi concret que representarà ceràmiques. I el que fa la Bliss es que les facetes s’ordenen segons les normes de la Bliss. Això ho han fet de cada disciplina de la Bliss Aquest sistema es Analítoc –sintètic perquè primer analitza i separa i después ajunta. Neixen més tard, per a solucionar els problemes no resolts dels enumeratius. Els criteris de divisió que s’utilitzen es poden aplicar a totes les classes o grups i així no cal repetir-los a tot arreu per subdividir. Exemple: els criteris temps, espai o llengua, són aplicables a totes les classes i conceptes, per tant, no s’utilitzaran mai per dividir i fer subclasses, sinó que estaran en classes diferents i es podran combinar amb qualsevol concepte de les altres classes. Això però, implica que la notació s’ha de construir per a cada document combinant elements de diverses classes, no està feta d’antuvi, com en el cas dels enumeratius. La flexibilitat de representació que el sistema proporciona, es tradueix en dificultat per mantenir la coherència en la classificació, ja que les combinacions possibles són moltes i cal seguir normes molt estrictes per representar sempre un mateix concepte complex de la mateixa manera. Es diu analítico-sintètic perquè primer es descompon el contingut del document en les seves diverses facetes i després es fa la síntesi per a construir la notació a mida de cada document. Cal decidir a quina faceta se li dóna més importància en l’ordre de construcció de la notació. Exemple de la literatura d’abans: idioma, gènere i període es consideren tres de les facetes principals del concepte literatura. No se’n tria un, sinó que es desenvolupa una classe per a cada faceta. Idioma: francès, anglès, alemany. Gènere: teatre, poesia, novel·la. Període: renaixentista, moderna, contemporània. Com veiem el volum del sistema és menor i no hi ha redundància. Agafem un document i descomponem el seu contingut en les diferents facetes que inclou: novel·la / anglesa / del renaixement. Busquem la representació de cadascun d’aquests elements a les seves respectives classes. Finalment, combinem els codis segons l’ordre d’importància que haguem donat a cada faceta per a obtenir la notació que representarà el contingut. Com avantatges d’aquest model podem citar: - moltes possibilitats d’exhaustivitat i especificitat, representació més precisa del contingut degut a la flexibilitat del sistema de construcció de la notació - hospitalari, no costa afegir nous conceptes, noves classes i nous criteris, no afecten l’estructura sencera. No són rígids - menys extensos quant a taules principals i per això més fàcils d’utilitzar Com a problemes: - ordre de combinació de facetes no sempre fàcil de decidir, calen molta formació del classificador i pautes molt clares als centres. - a l’hora de construir-los és més difícil, no resulta senzill estructurar àmbits en facetes hermètiques i excloents, cal un estudi molt aprofundit dels camps temàtics.

156


Silvia Argudo -

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

notació difícil d’utilitzar com a topogràfic per ordenar i recuperar documents en comparació a un sistema jeràrquic i decimal, no és mnemotècnica com la dels sistemes jeràrquics i no facilita la recuperació física directa als prestatges. més moderns i menys assentats i utilitzats, per això menys recolzament institucional i menys garanties d’actualització. Com que s’han d’anar construint les notacions pot donar lloc a la incoherencia. S’han de tenir moles clars els conceptes perquè s’anoti correctament perquè sinó altre catalogador pot fer una notació diferent del mateix document. No es pot ordenar als prestatges.

c) Sistemes híbrids o mixtes CDU l’estructura és jeràrquica però incorpora facetes, i cada cop més. Hi ha facetes comuns i analítiques només aplicables en certes classes principals. En cavi la monojeràrquica (la de la LCC) les incorporaria totes les facetes dins de cada classe, per això són tan extenses. Parteixen del desenvolupament jeràrquic i la idea d’enumeració però hi afegeixen elements de facetització per flexibilitzar el sistema i disposar de més possibilitats d’especificitat i exhaustivitat. Els elements de facetització que incorporen són de dos tipus: - Facetes generals o comunes: aplicables a tots els nivells i classes com ara espai, temps, forma interna, externa, llengua, punt de vista, etc. Solen aparèixer com a notacions auxiliars en taules separades de les principals i cal afegir els codis a la notació de les taules principals un cop s’ha triat aquesta. -

Facetes específiques o analítiques: s’apliquen només a classes o subclasses concretes i apareixen amb instruccions d’aplicació sota cada classe on poden fer-se servir en les taules principals, ja que el seu ús no és lliure. Per exemple a sota de metalls podem trobar facetes que corresponen a propietats que poden tenir tots els metalls i que per tant seria absurd anar repetint dins de la notació de cada metall, però que només són d’aplicació als metalls.

Avantatges i inconvenients: - La notació necessita combinació d’índexs obligatoris i únics de les taules principals i auxiliars o elements facetats voluntaris i opcionals, això porta a la voluntat de voler ser molt expressiu i analític en la representació i va en detriment de la simplicitat en la notació i de la consistència. - Són eines potents degut a l’afegiment de les facetes i a l’aprofitament de les jerarquies, tenen els avantatges dels dos tipus de sistemes però en poden tenir també els inconvenients. La notació pot ser molt transparent i senzilla d’interpretar, però també molt llarga i complexa, cal trobar el punt just de detall que necessiten la nostra col·lecció i els nostres usuaris, ja que l’aplicació pot ser molt subjectiva. - Resulta gairebé tan difícil representar conceptes complexos com en els enumeratius (exhaustivitat), ja que l’estructura principal és jeràrquica en origen. Ara bé, s’estan fent canvis, especialment en CDU, i l’enfocament d’algunes classes ja és més facetat que monojeràrquic. - Són els sistemes més usats (DDC i CDU) i els que s’estan provant en recuperació al web, són per tant, els que tenen més possibilitats de quedar-se entre nosaltres i ser actualitzats. Al volum 3 de la CDU es on es troba l’índex, que no és de gaire bona qualitat. Si cerquem a l’índex mentira ens redirigeix a Teologia moral 241.661 per tant des d’un punt de vista de la religió, però es pot observar que hi ha més d’una disciplina que tracti el terme mentida, però l’índex de la CDU només en contempla 1.

157


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

La LCC pretén ennumerar totes les posibles matèries i posibles facetes de tots els posibles continguts. Això, és gairebé imposible de fer per molt extensos que es vulgui fer. La Bliss hi ha diferents aspectos o facetes que es poden aplicar a cadascuna de les religions (agents, activitats, organitzacions…)Tenim activitats i agents en cada tipus de religió. I un cop tenim el concepte que volem representar unim els dos tipus de formes o codis. Per exemple Codi de comunió + codi de la religió concreta. Mentre que en el monojeràrquic hauriem d’anar a la religió concreta i anar navegant fins trobar el concepte comunió. A la CDU modificada es poden veure també les facetes: ritus, fè… entre d’altres. Evolución histórica de los lenguajes de clasificación. Para entender los actuales lenguajes de clasificación más usados, es necesario saber en qué momento, cómo y por qué se originaron. Muchos de los problemas achacados actualmente a los sistemas de clasificación más importantes y utilizados se deben sin ninguna duda a su concepción inicial y el contexto en que ésta se produjo. Desde épocas muy antiguas encontramos intentos de clasificar el conocimiento humano, de Platón a Plinio, pasando por Aristóteles, son numerosos los filósofos que hacen sus propuestas, algunos con más éxito y acierto que otros. Las tabletas de la biblioteca asiria ya se organizaban por lo menos en dos clases principales: -

conocimientos de la tierra y conocimientos del cielo. El esquema escrito más antiguo que se conoce es el de Calímaco usado para la biblioteca de Alejandría, unos 250 años antes de Jesucristo. En él se pueden identificar 6 clases principales: o poetas, legisladores, filósofos, historiadores, retóricos y miscelánea.

-

Durante la Edad Media, se sigue básicamente el modelo de Aristóleles y se dividen los conocimientos en función de la enseñanza en las universidades, el trivium y el quadrivium, que a su vez se basaban en esas clasificaciones filosóficas antiguas.

El primer esquema moderno pensado para organizar documentos en una biblioteca fue pensado por Aldus Manutius, en Francia, en el año 1498. No se trata ya de una clasificación puramente filosófica del conocimiento en sentido abstracto, sino que se puede hablar de clasificación bibliográfica, es decir, pensada en base a libros que contienen ese conocimiento y que hay que organizar. Desarrollado más tarde por Brunet en 1804, el esquema constaba de las clases Teología, Jurisprudencia, Historia, Filosofía y Literatura. Además, listaba unas 11.000 subdivisiones bajo estas clases principales. Alcanzó gran popularidad en Francia y ejerció gran influencia en los esquemas europeos posteriores, siendo usado por los grandes bibliógrafos franceses y por la biblioteca nacional de aquel país. Paralelamente al desarrollo de esquemas con finalidad práctica como el de Manutius, aparecieron más clasificaciones filosóficas del conocimiento, siendo las más notables la de Gesner y la de Bacon. Gesner (1516-1565) se basó en el concepto del orden progresivo de los estudios de la época y dividió las artes y las ciencias en dos tipos:

158


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

-

las que eran primarias o preparatorias (adivinación y magia, geografía e historia, artes mecánicas) y - las que eran fundamentales o sustanciales (metafísica, natural, moral, civil, economía, política, legal, médica y teológia, todas según él, formas de la filosofía). Bacon basó su tratado The advancement of human learning (1605) en un mapa del conocimiento cuyo principio de división identificaba tres facultades mentales distintas: - memoria, imaginación y razón. Él las equiparó a historia, poesía y filosofía, cada una de las cuales a su vez dividía en subclases: o historia natural, historia civil e historia eclesiástica y teología en el primer grupo; o literatura y artes en el segundo; o ciencias, filosofía civil, sociología, política y economía en el tercero. Este es un fiel reflejo del estado del conocimiento de la época, de la importancia y enfoque que se daba entonces a cada rama del saber humano. Sin embargo, se trata de la clasificación que más ha influido en el desarrollo de los grandes sistemas de clasificación bibliográfica que vendrán después, ya a finales del siglo XIX y principios del XX. Otros esquemas de interés aparecieron en los siglos dieciocho y diecinueve, siendo de uno de los más importantes el de Leibnitz. El filósofo Leibnitz produjo una forma temprana de clasificación de estructura facetada, anticipándose así a trabajos mucho más recientes. Realizó además algún comentario que aún hoy tiene vigencia como por ejemplo el de que el bibliotecario se encuentra a menudo en la duda entre dos o tres ubicaciones diferentes para un documento, todas ellas igualmente aceptables. A pesar de la influencia que todos estos sistemas han podido tener en el orden y las clases principales de otros esquemas de clasificación posteriores, ninguno ha tenido un impacto directo en lo que llamamos clasificación bibliográfica moderna. Los lenguajes documentales de clasificación, también llamados clasificaciones bibliográficas o sistemas de clasificación tal como los conocemos y usamos ahora, aparecen a finales del siglo XIX y principios del XX. Se inspiran en la lógica, en los sistemas filosóficos de organización del conocimiento y en la estructuración de las disciplinas en el entorno académico. De hecho, según Gil (1996, p. 67), estas clasificaciones serán las que darán pie a hablar del concepto de lenguajes documentales y se consideran los lenguajes documentales de más tradición y antigüedad. El inicio de estos sistemas o clasificaciones, debemos buscarlo en el crecimiento de la Library of Congress cuando ésta aún era una biblioteca privada. Al principio los libros se ordenaban en función de su medida, pero cuando el volumen empezó a crecer de forma imparable, se vio la necesidad de buscar algún tipo de organización temática que permitiera localizarlos. El ex-propietario de la colección, Thomas Jefferson, había ideado un sistema de clasificación que consistía en 44 divisiones basadas en el mapa del conocimiento de Francis Bacon. Dentro de cada una de estas 44 clases, el orden en que se organizaban los documentos era alfabético de títulos. Este esquema fue usado durante casi 100 años con muy pocas alteraciones. Al igual que todos los sistemas utilizados hasta la fecha, a pesar de existir una agrupación temática inicial, los libros se organizaban como objetos en si mismos, se trataba de asignarles un sitio en un estante concreto de una habitación concreta para

159


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

localizarlos físicamente con facilidad y rapidez. Se numeraban o codificaban el libro y el estante que ocupa, no la materia de que trata. Con el crecimiento que experimentaron las bibliotecas a finales del siglo XIX, esto ya no se pudo mantener, puesto que los estantes de las grandes materias se acababan sin cesar y había que renumerarlos constantemente a cada traslado de estantes. Otro factor importante llevó a la necesidad de buscar un sistema alternativo de clasificación: el acceso libre de los usuarios a los estantes. Debido a este segundo factor, apareció entonces el que se considera el primer sistema de clasificación moderno: la Decimal Dewey Classification. El bibliotecario Melvil Dewey publicó, en 1876 y de forma anónima, su propio sistema de clasificación. Se basaba en un esquema de clases elaborado por W.T. Harris en 1870, esquema basado a su vez en la clasificación de Bacon. La importancia del nuevo sistema sin embargo, no estará en esas clases principales, sino en la estructura temática con base jerárquica del conjunto del sistema y en la notación decimal de los códigos de representación. Es a partir de ese momento cuando aparecieron los principales sistemas de clasificación utilizados hoy en día, algunos de ellos basados en el de Dewey y otros, más modernos, en la teoría de la clasificación facetada de Ranganathan, que supondrá el único cambio conceptual real y destacable producido entre 1876 y nuestros días. Cuando analizamos un sistema y consideramos su posible elección para representar el contenido de los documentos, parece lógica la pretensión de determinar de qué manera y hasta qué punto el sistema permite representar y asumir los principios y criterios más importantes del análisis de contenido aplicados en las fases anteriores a la propia representación. Sin embargo, hay que tener en cuenta, como nos recuerda Foskett (1996, p. 254), que se trata de criterios y principios que no existían todavía cuando estos grandes sistemas o clasificaciones existentes fueron creados, aunque se han ido integrando y asumiendo con más o menos éxito en las sucesivas versiones y ediciones aparecidas. La realidad es que, aún teniendo en cuenta ese punto de vista que puede ser interpretado como una especie de “justificación de defectos”, y aún reconociendo la necesidad de conocer su origen y evolución para comprender mejor su estructura y funcionamiento, la evaluación de los sistemas existentes sólo puede basarse en su utilidad para los objetivos actuales y futuros previstos, ya que, desde el punto de vista del profesional que debe trabajar con ellos, no sirve de nada evaluarlos en función de su utilidad en el pasado. Esquema dels principals sistemes de classificació: CDU (Classificació Decimal Universal) (híbrida) http://www.udcc.org/scheme.htm DDC (Dewey Decimal Classification) (híbrida) http://www.oclc.org/dewey/resources/summaries/deweysummaries.pdf LCC (Library of Congress Classification) (enumerativa) http://www.loc.gov/catdir/cpso/lcco/lcco.html Bliss (BC2, Bibliographic Classification, segona edició) (facetada) http://en.wikipedia.org/wiki/Bliss_bibliographic_classification (d’aquest sistema no hi ha l’esquema disponible en línia, només informació general i alguns exemples)

160


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Colon (CC, Colon Classification) (facetada) http://en.wikipedia.org/wiki/Colon_classification A la Wikipèdia hi ha prou informació sobre els diferents sistemes de classificació bibliogràfica i aquesta informació és acurada i força completa. Podeu considerar l’entrada Library Classification com a bibliografia recomanada del tema 4: http://en.wikipedia.org/wiki/Library_classification Article: Broughton, Vanda. Una nueva clasificación para la literatura sobre religión. http://www.ifla.org/IV/ifla66/papers/034-130s.htm Cita de Borges a l’assaig El idioma analítico de John Wilkins. http://www.crockford.com/wrrrld/wilkins.html El doctor Franz Kuhn comenta que en las remotas páginas de cierta enciclopedia china, Emporio celestial de conocimientos benévolos, está escrito que los animales se dividen en: Animales a. b. c. d. e. f. g. h. i. j. k. l. m. n.

pertenecientes al Emperador embalsamados amaestrados lechones sirenas fabulosos perros sueltos incluidos en esta clasificación que se agitan como locos innumerables dibujados con un pincel finísimo de pelo de camello etcétera que acaban de romper el jarrón que de lejos parecen moscas Classificació Decimal Universal: aspectes bàsics

 Estructura jeràrquica i, en algunes classes, gairebé facetada. A cada actualització hi trobem més facetització.  Notació decimal. Un punt de separació cada 3 dígits en el desenvolupament jeràrquic. (Compte amb el punt, també s’utilitza per a introduir subdivisions analítiques)  10 classes principals que se subdivideixen en 10 més i així successivament. 0. Generalitats, ciència i coneixement 1. Filosofia, psicologia 2. Religió, teologia 3. Ciències socials 4. Classe buida (excepte en l’adaptació catalana de Rubió) 5. Matemàtiques, ciències naturals 6. Ciències aplicades 7. Belles arts, jocs, espectacles, esports 8. Lingüística, filologia, literatura

161


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

9. Geografia, biografies, història  Hi trobem divisions en funció de: - relacions jeràrquiques genericoespecífiques - relacions jeràrquiques partitives  No sempre la notació expressa la relació jeràrquica de forma correcta. Exemple: 57 Biologia, 58 Botànica, 59 Zoologia.  Elements de facetització: - subdivisions comunes (taules especials al principi) - subdivisions especials o analítiques (indicades a la classe o subclasse on es poden aplicar a les taules principals)  Relacions associatives: s’indiquen amb una fletxa i donen a entendre que existeix un altre enfocament o disciplina des de la qual es pot tractar la matèria i, per tant, classificar-la amb una altra notació diferent, en una altre lloc. A l’índex alfabètic també podem veure aquest tipus de relacions, quan trobem més d’una notació per a un concepte. Evidentment, no hi ha relacions d’equivalència, donat que no es treballa amb llenguatge natural. La jeràrquica s’expressa amb la pròpia notació decimal.  No existeix una normativa rígida en l’ordre de combinació de facetes, és un sistema flexible, tot i que hi ha un criteri d’ordenació general recomanat: notació principal, analítica, ètnia (nacionalitat, races), lloc, temps, forma externa, llengua.  La qualitat de l’índex alfabètic a les edicions d’AENOR és realment baixa. Recordeu però, que no s’ha de classificar mai a partir de l’índex.  Hi trobem símbols amb valor classificatori i símbols sense valor classificatori. CLASSES PRINCIPALS DE LA CDU 0

GENERALITATS

1

FILOSOFIA. PSICOLOGIA

2

RELIGIÓ. TEOLOGIA

3

CIÈNCIES SOCIALS

5

MATEMÀTIQUES. CIÈNCIES NATURALS

6

CIÈNCIES APLICADES

7

BELLES ARTS. ESPORTS. OCI

8

LINGÜÍSTICA. FILOLOGIA. LITERATURA

9

GEOGRAFIA. BIOGRAFIA. HISTÒRIA

SUBDIVISIONS DE LES CLASSES 3

CIÈNCIES SOCIALS 30 Teories, metodologia i mètodes en les Ciències socials en general 31 Estadística. Demografia. Sociologia 32 Política

162


Silvia Argudo 33 34 342

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Economia Dret 341 Dret internacional Dret constitucional. Dret administratiu 343

Dret Penal. Delictes 343.1 Procediment penal. Investigació criminal. Denuncies. Reclamacions. Defensa 343.121 Acusat. Defensors 343.121.4 Assistència legal al detingut

35 36 37 38

... Administració pública Protecció de les necessitats materials i espirituals de la vida. Treball social... Educació Etnologia

RELACIONS JERÀRQUIQUES

Criteri de divisió genèric o classe de 59 ZOOLOGIA 599 MAMÍFERS 599. 74 CARNÍVORS 599.742 CARNÍVORS TERRESTRES 599.742.1 CÀNIDS 599.742.11 LLOPS 599.742.13 GOSSOS 599.742.17 GUINEU Criteri de divisió tot / part o part de 611.3 ÒRGANS DIGESTIUS 611.31 CAVITAT BUCAL 611.314.1.1 611.314.8 611.32 ESÒFAG 611.33 ESTÓMAC Quan la notació no reflecteix la jerarquia: 57 CIÈNCIES BIOLÒGIQUES (TG) 58 BOTÀNICA (TE) 59 ZOOLOGIA (TE)

FACETES

163

DENTS QUEIXALS DEL SENY


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Subdivisions auxiliars comunes Forma Lloc Temps Llengua Nacionalitat. Races. Ètnies Punt de vista Matèria Persones

(0...) (1/9) "..." =... (=...) .00 -03 -05

Subdivisions auxiliars analítiques 656 Transports... (organització i explotació) 656.02

Itineraris. Horaris

656.03

Tarifes. Bitllets. Taxes

656.04

Endarreriments. Reclamacions...

656.05

Conducció. Senyals

656.06

Serveis auxiliars (subministrament, etc.)

656.07

Gestió del transport

656.08

Accidents. Serveis d’ajuda

164

Toni Pérez M2


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

Exemple d’una matèria i algunes de les seves possibles ubicacions en diferents disciplines de la CDU: MORT (METAFÍSICA)

128

(CRISTIANISME)

27-186

(DEMOGRAFIA)

314.4

(DRET)

434.61

(ANTROPOLOGIA)

393

(BIOLOGIA)

577.24

(FISIOLOGIA)

612.67

... Exercicis per treballar amb CDU Són per comentar a classe però no es faran tots a classe perquè no donaria temps, alguns els haureu de fer pel vostre compte per poder-los comentar a classe. L’ordre per defecte recomanat en la CDU està estandaritzat, però la CDU és flexible en aquesta funció ja que una de les funcions bàsiques de la CDU es ordenar físicament els documents segons la col·lecció o la decisió del centre, de manera que en el primer exemple, es podria posar (038)159.964.2=112.2 així tindré tots els diccionaris junts. Són llenguatges precoordinats perquè és l’indexador que els forma en el moment de la catalogació i no els forma en l’usuari en el moment de la recuperació. 1. Diccionari de psicoanàlisi en alemany. Matèria Psicoanàlisi  és la única que anirem a les taules principals, la resta anirà per taules auxiliars.159.964.2(038)=112.2 Forma Diccionari Llengua: alemany 2. Obra sobre els arquitectes, escultors i altres artistes com ara orfebres, etc., italians del segle XIX. Es pot representar l’arquitectura però no les persones. Per a això haurem de representar els auxiliars especials de la classe 7 on trobarem la possible faceta del professional, no dela professió. .071. Només es podran aplicar dins la classe 7, perquè estan al començament de la classe però també es pot donar facetes que només es puguin Matèria: 72.071 [72arquitectura .071arquitectes]; 730.071 [730 escultura0.71: escultors] 72/3 si els números estan seguits. 71+73. Si són dues classes totalment diferents 72:73 però no seria el cas perquè estàn molt relacionats. Temps: Lloc:

3. Comenta les diferències entre aquestes tres signatures relacionades amb el concepte “coure” i comenta els diversos elements que les composen.

165


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

555.43(46)(084.3) 622.343(047.6)=134.1 691.73(085.6):728.51 4. Cases flotants de Taiwan des del punt de vista de la construcció arquitectònica. 5. Cases flotants i xalets de Taiwan 6. Ara vull tenir tots els documents de construccions arquitectòniques organitzats per llocs. Com he de construir la signatura? 7. Tesi doctoral sobre les cases flotants de Taiwan. 8. I si vull tenir la col·lecció de tesis doctorals separada de la resta del fons? 9. I si vull tenir juntes totes les tesis agrupades per disciplines? 10. Catàlegs d’espècies de flora 11. Quin contingut hi ha darrera la representació 599.537(047.31)? 12. Cançons de veremar 13. La tradició de la verema a Catalunya 14. Explica les diferències entre aquests dos tractaments de la celebració de la pasqua: a. 264-941.6 b. 398.332.12

Pràctica obligatòria 7. Comenta les diferències entre aquestes tres signatures relacionades amb el concepte “dibuix” i explica a què fan referència els diversos elements que les composen. 372.874 (469) 677.024.1 (084.11) 744.3 (085.2) Classifica aquests documents. No cal que construeixis la signatura, només que identifiquis els diversos elements que la formarien i comentis com els representaries.          

Coincidències i divergències entre el rugbi i el futbol Història del futbol a Espanya Reglament de futbol Estadístiques de distribució de la població en nuclis urbans i rurals a Catalunya Revista sobre geografia mediterrània L’art de fer ceràmica El setè art a Espanya durant la guerra civil Catàleg d’una exposició de pintura de Leonardo Da Vinci Diccionari d’escultors del Renaixement Vídeo sobre els treballs d’Atapuerca

La classificació de la Library és numèrica per tant cada classe repeteix totes les facetes. És la més rígida perquè el sistema numeratiu de repetició fa que les modificacions siguin molt costoses. La Bliss en canvi a l’inici hi ha una explicació de

166


Silvia Argudo

Anàlisi de contingut 2008-2009

Toni Pérez M2

com s’ha organitzat facetadament. Des del punt de vista conceptual és la millor però no la fan servir perquè no és útil per a la col·locació dels llibres als prestatges.

167

Analisis de contenido  

Métodos para indizar los documentos

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you