Issuu on Google+

Proposta per una xarxa d’horts urbans a Vilafranca del Penedès 26 de novembre de 2008


ÍNDEX

o

Síntesi del document

1

Raons de ser i experiències d’horts urbans

1.1 1.2 1.2.1 1.2.2 1.2.3 1.3

Què són els horts urbans? Tot el que pot un hort urbà: motius per promoure’l Lleure productiu Educació-formació (escoles, centres de formació) Horticultura terapèutica Bibliografia

2

Proposta inicial per a crear una xarxa d’horts urbans a Vilafranca del Penedès

2.1 2.2 2.3 2.3.1 2.3.2 2.3.3

2.3.6

Masia Cal Alaio (Carrer Font de l’Ametlló) Carretera de Sant Jaume dels Domenys amb riera de Llitrà (vinya vella) Altres zones: Carretera de St. Jaume dels Domenys amb carrer de la Múnia Carrer del Pla del Diable amb Avinguda del Montmell Interior d’illa compresa entre el Passeig Rafael Soler i els carrers Amàlia Soler, General Cortijo i Bolet. Interior d’illa compresa entre la Carretera d’Igualada i els carrers Pati del Gall, Nord, Mas i Jornet i Carrer de la Granada. Camps a la carretera de Guardiola, al costat del camp de futbol del barri de l’Espirall Entre la N-340 i el carrer de Castellet

3

Visites realitzades

3.1 3.2 3.3

Masia de Can Cadena (Barcelona) Hortes del Fons del Mata (El Vendrell) Hort de l’associació Entrem-hi (Vilafranca)

4

Apèndix documental

4.1 4.2

Moció d’Urgència Masia Cal Alaio i PAU-22 (CUP) 23.10.2008 Moció Horts Urbans (CUP) 26.11.2008

2.3.4 2.3.5


0

SÍNTESI DEL DOCUMENT

1- Els horts urbans són espais d’horta ubicats en zones urbanes o periurbanes. El seu benefici social és destacable, principalment per la seva funció de lleure (lleure productiu), com a funció educativa, i també per la seva funció terapèutica. 2- El lleure productiu és una alternativa al lleure de consum. En el cas de l’hort, la persona s’esplaia cultivant i representa una activitat de baix cost o fins i tot, rendible per al qui la practica. Actualment, el col·lectiu d’homes jubilats encapçala la pràctica de l’horticultura del lleure. 3- En la seva funció educativa, l’hort urbà s’ha incorporat als programes de les escoles, instituts i també universitats, esdevenint un element imprescindible per a l’aprenentatge de diverses disciplines. 4- L’hort urbà també apareix com a espai per a la teràpia ocupacional i s’orienta a col·lectius específics com són els malalts mentals, drogodependents, discapacitats intel·lectuals, gent gran en edat senil, i també en malalts d’Alzheimer, entre d’altres. 5- En aquest document es descriuen diverses experiències d’horticultura de lleure, educativa i terapèutica. Algunes d’aquestes experiències s’han plantejat d’una manera concreta i es desenvolupen estrictament dins l’àmbit específic on s’emmarquen (lleure, educatiu o terapèutic). En altres casos, en canvi, els seus protagonistes pretenen anar més enllà i contemplen l’hort urbà com un instrument polític de canvi, de construcció de comunitats inclusives, i de transformació econòmica i social.

6- Actualment, prop de 20 ciutats i viles catalanes ja compten amb horts urbans municipals, principalment per a lleure de jubilats/es i pensionistes, però també a disposició de centres educatius o bé entitats que hi desenvolupen programes de teràpia ocupacional. Entre aquestes poblacions hi ha el Vendrell, Sitges, Sta. Margarida i els Monjos i Vilanova (aquestes dues últimes en projecte). 7- Vilafranca disposa en aquests moments d’un hort amb finalitat terapèutica gestionat per l’associació Entrem-hi. Es tracta d’una experiència molt positiva, però del tot insuficient. Vilafranca es troba actualment a la cua en horticultura urbana. 8- En aquest document es planteja la necessitat de desenvolupar un programa d’horts urbans a Vilafranca. S’estudien 8 espais de 10 hectàrees en total, que poden albergar aquests horts, i s’anoten idees per a desenvolupar, tant des del camp del lleure productiu, de l’educatiu i formatiu, com del terapèutic. Destaquem la masia de Cal Alaio i el camp adjacent, l’espai de zona verda a l’illa de cases de l’antic INCAVI, on podria ubicar-s’hi una nova residència de gent gran, i la vinya vella ubicada en zona verda al polígon Domenys III; vinya, per cert, en estat recent d’abandonament, que requeriria de manera urgent un manteniment si es vol evitar la mort dels ceps. 9- Es defensa la creació d’una xarxa d’horts urbans que permeti la pràctica de l’horticultura amb totes les finalitats indicades, implicant entitats amb finalitats educatives o terapèutiques que desitgin participar-hi, i persones a títol individual que sol·licitin el cultiu d’una parcel·la amb finalitats lúdiques. També s’indica la possibilitat que, davant la crisi econòmica en la qual hem entrat, els horts esdevinguin espais ocupacionals per a aturats/es amb dificultats de trobar feina.

Treball realitzat per Ivà Gallego (enòleg), Albert Vidal i Raventós (psicogerontòleg),Dani Lacruz i Badia (dissenyador gràfic)per a la CUP de Vilafranca del Penedès (Novembre 08)


1

1.1 QUÈ SÓN ELS HORTS URBANS?

RAONS DE SER I EXPERIÈNCIES D’HORTS URBANS

En aquest apartat coneixerem què és l’hort urbà i quins usos té actualment. Identificarem tres funcions bàsiques per a l’hort urbà: lleure productiu, educatiu i terapèutic. Parlarem de cadascuna d’elles i descriurem experiències actuals on els horts urbans

adopten alguna o vàries d’aquestes funcions. L’objectiu d’aquest apartat és constatar tot el que pot un hort: el seu potencial social, a partir d’experiències dutes a la pràctica i relatades pels seus propis autors.

La pràctica de l’horticultura s’associa per definició al món rural, on la disponibilitat de terra cultivable és abundant, el cost del sòl és baix, i la pràctica de l’activitat hortícola és extensa. Per contraposició, anomenem horts urbans a aquells espais de terra d’ús hortícola ubicats en zones urbanes o periurbanes, molt sovint qualificades com a zona verda pública, sòl urbanitzable, o bé zones inundables públiques que segueixen les lleres dels rius i rieres. Espais lliures o alliberats de la construcció, de propietat o ocupats, que permeten el seu aprofitament per a ús d’horta.

econòmica. Per la seva poca extensió, la seva finalitat no fou assegurar completament el subministrament d’aliments a la població, sinó complementar-lo i alleugerir la precarietat d’aquestes situacions.

Els anomenem horts urbans, doncs, per a indicar la seva naturalesa incongruent: són a on no toca, a on no se’ls espera trobar. I tanmateix, o potser precisament per aquest motiu, perquè representen l’oposició a la urbanitat i actuen en el sentit de l’equilibri, desenvolupen diverses funcions socials interessants: com a espais de lleure, com a funció educativa i formativa, i finalment per la seva funció terapèutica. Històricament, també l’hort urbà havia estat un refugi en temps de guerra (especialment en ciutats assetjades) o crisi

1.2 TOT EL QUE POT FER UN HORT URBÀ: MOTIUS PER PROMOURE’L

Més enllà del procés de la crisi econòmica, a dia d’avui, l’hort urbà representa un recurs amb molt potencial. Tot seguit descriurem les seves principals funcions, que són el lleure (més específicament lleure productiu, concepte que descriurem al llarg de l’apartat), la

Actualment, però, la seva funció exclusivament productiva ja no sol contemplarse com a ús habitual, almenys en els països occidentals. Parlem més aviat, com ja hem anomenat anteriorment, d’usos de lleure, educatiu i terapèutic. Tanmateix, i assenyalem aquest tanmateix, no podem descartar a dia d’avui, en el moment d’escriure aquestes línies, que l’horticultura urbana no adopti un nou protagonisme davant la crisi econòmica en la que hem entrat. Una crisi incerta, de mal pronosticar, que podria dur a un percentatge crític d’aturats/es, i deixar un gruix de la població mancada de recursos propis i d’ocupació significativa. No seria pas cap disbarat, en un escenari d’aquest tipus, demanar que les institucions públiques comencin a plantejar-se l’hort urbà com a recurs ocupacional, permetent a totes aquestes persones seguir actives i en certa manera integrades al teixit social.

funció educativa i formativa, associada sobretot a l’escola, l’institut i la universitat, i finalment la funció terapèutica, en el marc de la teràpia ocupacional i orientada a col·lectius específics, que comentarem detingudament.


1

1.2.1 Lleure productiu

RAONS DE SER I EXPERIÈNCIES D’HORTS URBANS

Cultivar simplement com a passatemps. Són molts els jubilats/es, però no exclusivament, que s’esplaien al seu hort: cavant, sembrant, regant, traient les herbes, podant, i evidentment collint. El contacte amb la terra és un plaer dels més ancestrals, i cultivar-la es converteix en una forma màgica de relacionar-s’hi; és un intercanvi, se la cuida i ella t’ofereix aliments. Barcelona fou pionera en crear horts urbans. Primer de tot, a la dècada dels 60, aparegueren les ocupacions massives de les lleres de rius i rieres a l’àrea metropolitana, per part de jubilats/es, sobretot immigrants espanyols, que anaren fent lloc entre els canyissars tot creant una autèntica xarxa d’horts autogestionats (1). Al Penedès també succeí un fenomen similar, és el cas de Sta. Margarida i Els Monjos, a la llera del riu Foix. Posteriorment, el 1997, l’Ajuntament de Barcelona decidí habilitar la masia de Can Mestres, i el seu espai adjacent, per a ús hortícola i destinat bàsicament als jubilats/es (2). Mica en mica, s’anaren ampliant els espais d’horticultura urbana a la ciutat, creant l’actual Xarxa d’Horts Urbans de Barcelona, que disposa ja d’unes 300 parcel·les destinades al cultiu. Nosaltres hem anat a visitar l’espai de la Masia de Can Cadena, guiats per en Pep Ordóñez, responsable de la Xarxa d’Horts Urbans de Barcelona (vegi’s fotos en l’apartat 3.1). Can Cadena és una masia rehabilitada que compta actualment amb 15 parcel·les destinades a jubilats/es. Són parcel·les de 20-30 m2 cadascuna. Disposa, a més a més, de 150 m2 d’hort cedit a l’Associació de Traumàtics Craneo-encefàlics, per a horticultura terapèutica. També acull visites d’escolars i de públic en general, esdevenint una eina educativa i d’apropament al món rural. Paral·lelament a la iniciativa de Barcelona, diverses ciutats i viles catalanes s’han anat interessant en promocionar l’horticultura urbana per al lleure dels seus propis jubilats/es. Actualment ja en són més de vint a tot el Principat, entre les quals hi ha El Vendrell, Sitges i Sta. Margarida i Els Monjos. És interessant

fer una ullada a la web de l’Ajuntament de Sitges, on es pot consultar el reglament d’horts urbans del municipi (3). També val la pena fer cap a la web de l’Ajuntament de Lloret de Mar, on parlen del seu projecte d’horts urbans, en aquest cas periurbans (4). I a Menorca, destaca el projecte urbanístic de Ferreries, on s’ha destinat un polígon de 94.132 m2 exclusivament a horts urbans amb finalitat de lleure, amb un centenar de parcel·les que oscil·laran entre 800 i 1000 m2 cadascuna (5). En el punt 3.2 del present document, descrivim la visita que vàrem fer als horts municipals del Vendrell, guiats per en Francesc Fortuny, tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament del Vendrell. Es tracta d’una zona de propietat municipal ubicada a l’espai conegut com a Fons del Mata. Es posà en funcionament fa dos anys, i consta de 31 parcel·les d’uns 60 m2 cadascuna. Es destinen exclusivament a jubilats/es. Actualment, els horts urbans amb finalitat lúdica s’estan estenent ràpidament per tot el territori català. Aquest fet és degut, sobretot, a la gran demanda existent. A Terrassa, per exemple, l’any passat es varen sortejar 81 parcel·les habilitades a l’espai de Can Casanova entre més de 200 persones que ho varen sol·licitar (6). Un nombre semblant de jubilats/es foren els que es varen presentar al sorteig de Cornellà, el mes de març d’enguany, on s’ofertaren en aquest cas 67 parcel·les (7). A Girona, el maig de 2007, el nombre de sol·licitants en el sorteig fou encara major, 260, entre les 65 parcel·les que oferia l’Ajuntament (8). A Lloret de Mar, el novembre de 2007, se sortejaren 57 horts urbans entre un centenar de sol·licituds (9). I finalment, al Vendrell foren 55 les sol·licituds, però només obtingueren el seu hort 31 d’aquests sol·licitants. Aquestes dades són contundents: hi ha una forta demanda d’horts per a horticultura de lleure arreu del territori. I Vilafranca no n’ha de ser l’excepció. Horts municipals, doncs, destinats bàsicament a horticultura per jubilats/es. Aquesta és la fórmula majoritària que impulsa actualment l’horticultura ur-


1

1.2.2 Educació-formació (escoles, centres de formació)

RAONS DE SER I EXPERIÈNCIES D’HORTS URBANS

bana del lleure, però no és l’única. Una modalitat ben diferent de pràctica hortícola urbana són els horts comunitaris de Can Masdeu, masia ocupada a l’àrea de Collserola (10). S’han habilitat dues hectàrees de superfície destinada al cultiu, on un centenar de persones de totes les edats cultiven conjuntament el terreny. En aquest cas, la finalitat de l’hort no es queda en el simple lleure; es tracta d’un hort polític (o antipolític) i reivindicatiu, on s’assaja l’assemblearisme, els vincles comunitaris intergeneracionals, l’autoproducció i producció sostenible, el consum responsable, i el cultiu ecològic. Es tracta d’una experiència que

pretén plantejar-se tot el model social i econòmic a partir de la pràctica hortícola i l’acció social.

Les escoles s’han sumat a la pràctica de l’horticultura en el marc de la seva activitat educativa, des de visites guiades a centres d’horticultura, com és el cas de les excursions programades a l’hort de la Masia de Can Cadena a Barcelona, fins a la tasca d’habilitar i gestionar un hort al mateix pati de l’escola. Un exemple d’aquest últim cas en seria l’hort de l’IES Rambla Prim, a Barcelona (11). Els alumnes de 2on d’ESO d’aquest institut realitzen una activitat formativa a través de l’hort que s’ha construït al recinte de l’institut. L’objectiu principal de l’activitat, en un institut on l’índex d’immigrants és elevat, com és el cas, consisteix en crear “un punt de contacte on les diferents ètnies, cultures i sistemes econòmics no siguin causa de conflicte, un punt on tots/es voluntàriament o no, hi estem implicats: l’ecologia”. Acte de conscienciació mediambiental experimentada i treballada a través de l’hort: del que es tracta és de crear una ètica de conservació i de respecte cap a la natura, i per entendre i valorar les relacions entre el medi natural i les activitats humanes.

Des del punt de vista ecològic, els impulsors de la iniciativa pretenen incentivar la formació en agricultura ecològica a través de l’aplicació de tècniques de cultiu apropiades. També han planificat la creació d’un sistema de compostatge, fet que permetrà el treball en la reutilització i reciclatge de residus orgànics i inorgànics. I finalment, sense deixar els objectius ecològics, es buscarà la ruralització de la ciutat, la recuperació d’un espai rural enmig de tant asfalt, que segons els autors, faci la ciutat una mica més humana, permetent als seus habitants entrar en contacte més directe amb l’entorn natural.

En el mateix sentit, però encara més compromès, és el projecte de l’IES Montserrat, també de Barcelona (12). Ha nascut arran de la iniciativa d’un grup d’exalumnes de l’institut de crear-hi un hort ecològic. S’han plantejat múltiples objectius per a aquest hort: ecològics, econòmics, educatius i participatius-comunitaris.

Horts per a jubilats/es, i també horts per a experiències comunitàries intergeneracionals. En comú: cultivar per lleure, o més exactament per lleure productiu, ja que en aquest cas abandonem excepcionalment la nostra condició de consumidors/es. Del que es tracta aquí és de redefinir el lleure mateix, i posar les bases d’un canvi cultural en la gestió d’aquest lleure, trencant el dogma del gaudir consumista i malbaratador.

Entrant en els objectius econòmics, es planteja un canvi radical en el model productiu. En primer lloc, es parla de participar d’una cooperativa de consum ecològic (en aquest cas com a productors simbòlics), contribuint a la disminució de l’actual dependència dels canals de distribució habituals basat en el transport a llarga distància. En segon lloc, i com a objectiu més embrionari, es proposa a mitjà termini la generació d’activitats productives d’economia alternativa generada en el sí dels moviments socials. Des del punt de vista educatiu, els objectius disten una mica dels plantejats per l’anterior institut, el de l’IES Rambla Prim, excepte en l’objectiu de la conscienciació mediambiental, on sí que coincideixen. Ara bé, pels exalumnes


1

RAONS DE SER I EXPERIÈNCIES D’HORTS URBANS

de l’IES Montserrat els objectius educatius de l’hort haurien de passar també per conscienciar en el consum responsable, per transmetre coneixements de cultura popular, i més de caire polític i econòmic, entrar en el debat sobre el model de producció, distribució i consum actuals, posant de manifest a través de l’experiència de l’hortet, que és possible subvertir aquest model. Finalment, ens queda comentar l’últim dels objectius: el participatiu-comunitari. El fet que la iniciativa provingui de fora de l’institut, per part d’exalumnes, el converteix automàticament en un projecte de naturalesa comunitària, ja que lliga l’institut amb l’entorn social. Tanmateix, pretén anar més enllà i implicar els veïns/es que puguin sentir-se’n atrets. En aquest sentit, la dinàmica de funcionament de l’hort haurà de permetre la participació i la presa de decisions horitzontal, a mode assembleari, maximitzant la transparència i la democràcia participativa. Un altre projecte a destacar, en aquest cas del Penedès, és el que la Fundació Mas Albornà, dedicada a la discapacitat intel·lectual, juntament amb l’empresa vitivinícola Bodegues Torres, ha iniciat aquest curs escolar 2008-09. S’anomena projecte “Viu la Vinya” (13), i té l’objectiu d’establir uns tallers de coneixement de la vinya i el seu entorn (des del cep o la verema fins a la pagesia, passant per les energies renovables o el canvi climàtic). El programa va dirigit a escolars, i es ressalten tres eixos: el contingut serà principalment pràctic, garantint la participació directa dels/les alumnes en totes les activitats (plantar un cep, etc.); es treballarà el valor de la diversitat i la diferència, donat que els educadors/ es seran persones amb discapacitat o malaltia mental de Mas Albornà; i es fa ús de les noves tecnologies, establint canals de comunicació electrònics que permetin interacció i comunicació permanent amb altres escoles a l’entorn de l’activitat efectuada. No es tracta, en aquest cas, del treball en un hort en el sentit estricte del terme, però sí que gira a l’entorn de la terra i, en el nostre cas, del cultiu per excel·lència de la nostra comarca. Més endavant, en abordar la proposta d’idees per a Vilafranca, tornarem al tema de la vinya amb una idea interessant i potent.

Hem parlat, fins aquí, d’experiències educatives-formadores en el marc de les escoles i instituts. Ara veurem dos casos més, però en un altre àmbit educatiu: la universitat. Farem cap a l’hort de la Universitat Autònoma de Barcelona, i després parlarem també d’un projecte impulsat a la Universitat de Vic per en Salvador Simó, professor de Teràpia Ocupacional, en col·laboració amb l’ajuntament i diverses entitats i empreses d’aquesta població. Comencem pel cas de l’Hortet de l’Autònoma (14). El projecte de l’hort s’inicià l’any 2002 amb un acte reivindicatiu, quan un grup d’estudiants membres de l’Assemblea de Ciències van decidir convertir els jardins del Rectorat en un hort. Més tard, a causa d’aquesta acció de pressió, la universitat els cedí un espai adequat i definitiu per a la creació de l’hort. Les motivacions i els objectius d’aquest projecte, al nostre entendre, queden molt propers als dels exalumnes de l’IES Montserrat, que hem vist anteriorment. Es parla de promoure i difondre l’agricultura ecològica, així com d’impulsar un canvi social que passi per una substitució de les actuals formes de consum i alimentació. També es busca la participació de diferents col·lectius a més dels/les estudiants; en aquest cas es parla de la participació de tot el personal del campus, com a productors/es o com a consumidors/ es. Des del punt de vista educatiu i formatiu, s’emfasitza la seva utilitat en l’aprenentatge d’agricultura ecològica, i es promou el debat i la discussió sobre les noves formes d’entendre l’agricultura en la producció ecològica. Ens hem posat en contacte amb ells/es per conèixer més de prop la seva experiència. L’assemblea és la dinàmica de funcionament bàsica; fins aquest any s’han organitzat en una mateixa assemblea, però enguany s’està provant un nou sistema organitzatiu a partir de dues assemblees especialitzades: una on es gestionen les tasques directes de l’hort, i una segona on s’abordaran els temes de formació de la societat (sobretot en el marc de la universitat) al voltant de l’agricultura (transgènics, cooperatives de consum, etc.). Com a detall curiós assenyalar que obtenen l’adob d’uns rucs que pertànyen a la facultat de Veterinària de la mateixa universitat.


1

RAONS DE SER I EXPERIÈNCIES D’HORTS URBANS

El segon cas que volem exposar, i darrer d’aquest apartat, pertany a un projecte desenvolupat l’any 2007 a Vic, impulsat per un professor de la Universitat de Vic, en Salvador Simó, amb la col·laboració de l’Ajuntament i de la societat civil d’aquesta població (15). El resultat ha estat l’habilitació d’un terreny de l’Ajuntament, proper al campus universitari, per la creació d’un jardí batejat amb el nom del poeta “Miquel Martí i Pol”. Els objectius del projecte han estat múltiples, sobretot educatiu i formatiu, però també terapèutics. En l’aspecte educatiu, cal destacar la participació d’estudiants de Teràpia Ocupacional de 1er curs, a través del taller de jardineria de l’assignatura Activitats Ocupacionals Aplicades, i també d’estudiants de 2on i 3er en qualitat de voluntaris/es. Amb aquest mètode, segons defensa en Simó a la seva tesina (15), s’ha pretès desenvolupar un aprenentatge basat en la realitat. A l’aula, assegura Simó, és molt fàcil que els/les estudiants no vegin més enllà dels diagnòstics mèdics, com pot ser un transtorn bipolar, i es quedin només amb les clíniques associades. Al jardí, en canvi, s’ha pogut treballar conjuntament amb aquestes persones, i així entendre que són molt més que un simple diagnòstic, que són una història ocupacional, una amalgama de sentiments, experiències, i que reserven un potencial a desenvolupar. Com a projecte educatiu és certament potent. I per la seva novetat, pel seu caràcter inèdit, esdevé també un camp per a la recerca. Com assenyala en Simó, són moltes les polítiques d’inclusió social o terapèutiques basades en la jardineria i l’horticultura, però són pocs els estudis de recerca realitzats en aquest camp. També té beneficis terapèutics, en aquest cas per a les persones implicades de diversos col·lectius en risc d’exclusió social, ja sigui per motius de pobresa, consum de drogues, o problemes mentals. Les entitats i organitzacions implicades foren Càrites Arxiprestal, Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona (malats mentals), i finalment el programa Mesures Penals Alternatives. Els usuaris/es participants procedien d’aquestes tres vies.

La cerca de fonts de finançament va dur resultats interessants: s’aconseguí aportacions per part de la mateixa universitat, de l’Ajuntament, d’algun empresari de la zona, i també de la fundació d’una caixa local. Tot plegat, entre estudiants, usuaris/es, i patrocinadors/es, acabà implicant un bon grup d’entitats i organitzacions d’àmbits molt diferents i sovint distants entre sí, actuant coordinats, en sinèrgia. En aquest sentit, en Simó ens parla de la filosofia del propi projecte. Més enllà del benefici educatiu per als alumnes de T.O., i dels beneficis terapèutics per als usuaris/es del projecte, es busca la promoció d’un canvi social i polític per tal que totes les persones puguin tenir accés a una ocupació significativa. El que es persegueix aquí, en aquest tipus de projecte, és la creació de comunitats inclusives, enteses com a comunitats on totes les persones puguin participar com a ciutadans/es de ple dret malgrat qualsevol disfunció ocupacional de caire social, físic o psíquic. Aquest punt és, per a nosaltres, un aspecte clau, és de fet la idea motora de la xarxa d’horts urbans que volem impulsar a Vilafranca. Per la nostra part, ens hem posat en contacte amb en Salvador Simó. Ens ha explicat que al costat del jardí “Miquel Martí i Pol” hi ha també un hort en terreny municipal on els/les estudiants de Teràpia Ocupacional hi fan pràctiques d’horticultura terapèutica. Ens ha animat a presentar el nostre projecte a Vilafranca, i ens ha convidat a visitarlos quan ho veiem convenient. Un agraïment al seu suport des d’aquestes línies. Finalitzem l’apartat; hem conegut breument diverses experiències educatives i formatives a l’entorn dels horts urbans. Unes més centrades en aspectes concrets del contingut curricular, d’altres amb pretensions més àmplies de canvi polític i transformació social. Ara ens endinsarem en un altre àmbit, que de fet ja ens ha introduït el cas de Vic: el del potencial terapèutic de la pràctica hortícola.


1

1.2.3 Horticultura terapèutica

RAONS DE SER I EXPERIÈNCIES D’HORTS URBANS

Parlar de beneficis terapèutics de l’horticultura no ens hauria de semblar estrany, és una realitat intuïtiva que fàcilment es concep. Ara bé, no sabríem explicar-ne els motius, ni tampoc podríem identificar-ne ràpidament el seu potencial.

Finalment, l’hort també pot ser una eina per a l’acció creativa i l’experiència estètica, donant així la oportunitat, profundament terapèutica, d’expressar simbòlicament inquietuds i desconcerts viscuts per cadascun/a dels/les participants.

D’entrada, l’horticultura és una activitat que es desenvolupa a l’exterior, a l’aire lliure, en contacte directe amb la terra; experiència aquesta, fonamental a la nostra societat, on la persona es troba alienada del món natural, dels cicles biològics i dels ritmes harmònics i pausats dels organismes vius. Es tracta d’una activitat en un medi tranquil, i això afavoreix que la persona desenvolupi la seva capacitat d’introspecció, de connectar amb sí mateixa, així com un sentiment de relaxació i benestar (15).

Actualment, són molts els col·lectius beneficiats per projectes d’horticultura terapèutica: discapacitats físics, psíquics, malalts/es mentals, malalts/es d’Alzheimer, gent gran en edat senil, drogodependents/es, presos/es, etc. Tot seguit en coneixerem alguns casos.

Com a éssers socials que som, l’horticultura en espais compartits proporciona la oportunitat de desenvolupar habilitats socials de comunicació, coordinació en equip, resolució de conflictes, establiment de relacions personals, etc. Des de l’aspecte corporal, l’horticultura implica la realització d’exercici físic, desenvolupant habilitats de força muscular, destresa en l’ús d’eines, resistència, coordinació motora fina i gruixuda, etc (15). També parlem de beneficis a nivell cognitiu, des d’aspectes més bàsics com són les habilitats de planificació, de seqüenciació, fins a aspectes cognitius més complexos com ara l’adopció del rol de cuidador/a per part de persones que sempre han tingut el rol de malalts o exclosos. Cuidadors/es, en aquest cas, d’un conjunt d’éssers vius, els habitants de l’hort, que requereixen atenció especial per a la seva supervivència i creixement. En quant a l’adaptació social, l’horticultura pot suposar una ocupació significativa per als/les participants, pacients sovint caracteritzats per una privació ocupacional, amb un patró ocupacional molt passiu, marcat per la inactivitat i el realitzar activitats com ara veure la televisió, prendre cafè o fumar (15).

Ens agradaria començar per Barcelona. Més enrere, quan parlàvem de l’horticultura de lleure per a pensionistes i jubilats/es, ja assenyalàvem el caràcter emprenedor i pioner de Barcelona en aquest sentit. En l’horticultura terapèutica també. Agraïm des d’aquí la informació que ens ha proporcionat en Pep Ordóñez, responsable de la Xarxa d’Horts Urbans de Barcelona. Actualment, a part dels jubilats/es i pensionistes, també participen als horts urbans barcelonins/es membres de tres entitats/organismes diferents, desenvolupant programes d’horticultura terapèutica: parlem de TRACE (Associació Catalana de Traumàtics Cranioencefàlics i Dany Cerebral), dels TRES TURONS (Fundació Privada Els Tres Turons, dedicada a la malaltia mental), i la mateixa Generalitat de Catalunya a través de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil, que pertanyen al Departament de Justícia. A part del Departament de Justícia, les entitats participants, fins aquest moment pertanyents a col·lectius de discapacitats, han estat proporcionades per l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat a través d’un acord de col·laboració entre l’entitat en qüestió, l’IMPD i l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona (Parcs i Jardins). La oferta de parcel·les s’ampliarà properament, assegura en Pep Ordóñez, donada la gran demanda existent per part d’entitats de persones en risc d’exclusió social. Demanda que creix any rere any.


1

RAONS DE SER I EXPERIÈNCIES D’HORTS URBANS

Dels diversos col·lectius interessats, probablement un dels més implicats en la proliferació de l’horticultura terapèutica sigui el dels/les malalts mentals. És significatiu el projecte impulsat recentment per la FECAFAMM (Federació Catalana de Familiars de Malalts Mentals) de desenvolupar horts terapèutics als clubs socials de les entitats de la federació (16). En l’àmbit de la malaltia mental, a Vilafranca trobem un hort terapèutic destinat a aquest col·lectiu. No es tracta, en aquest cas, de cap club social, sinó del servei prelaboral municipal Entrem-hi. Nosaltres hem anat a visitar el servei (vegeu fotos Annex 3); agraïm des d’aquí l’atenció rebuda per part d’en Xavier Vallès, psicòleg d’Entremhi, Xavier Senabre, responsable del servei prelaboral de l’Ajuntament de Vilafranca, i també d’en Henk, monitor de l’hort de l’associació i expert en horticultura ecològica. En aquest cas, la funció de l’hort s’enfoca específicament a preparar els/les participants per a l’entrada al món laboral. A part dels diversos aspectes més bàsics, com són l’aprenentatge del treball en equip, de la rutina d’un horari laboral, es produeix un aprenentatge d’horticultura i jardineria, aspecte aquest molt rellevant de cara a la futura inclusió laboral a la cooperativa Nou Verd, especialitzada en treballs de jardineria. Un altre col·lectiu força implicat en aquest tipus d’activitat és el dels/les discapacitats intel·lectuals. A la comarca, en destaca l’hort que la Fundació Privada Mas Albornà té a Les Cabanyes, a través del seu Servei de Teràpia Ocupacional (STO). Ens explica en Josep Vilamajor, cap del servei, que actualment està en construcció el nou Centre Ocupacional de Mas Albornà a Vilafranca mateix, al barri de La Girada. Aquestes instal·lacions disposaran d’unes terrasses dissenyades expressament per a la pràctica de l’horticultura, ja que es preveu que continuï sent una de les activitats principals del Centre Ocupacional. També al Penedès, en aquest cas El Vendrell, trobem El Ventall, fundació privada dedicada igualment al servei del col·lectiu de discapacitats intel·lectuals. També al Vendrell, a Santa Oliva i a La Juncosa, aquesta fundació disposa de tres horts per a la horticultura terapèu-

tica, en el marc també del Centre Ocupacional i del servei prelaboral (SOI). Finalment, parlarem de la gent gran, en concret de persones en edat senil (quarta edat) i de malalts d’Alzheimer. L’horticultura terapèutica en aquests col·lectius és encara novedosa, però està augmentant ràpidament, degut als seus efectes beneficiosos. En el cas de les persones en edat senil, trobem experiències sobretot al voltant dels horts en torreta tipus Leopoldo (17). L’empresa que ha creat aquest format de cultiu, a la seva web presenta un document on descriu un projecte d’horticultura realitzat aquest 2007 en un centre de gent gran, en col·laboració amb els professionals de la residència. El fet de practicar l’horticultura en torretes suspeses representa un avantatge important en aquells casos de persones amb mobilitat molt reduïda. En malalts d’Alzheimer, trobem un projecte pioner al País Basc, a Gasteiz-Vitòria (18). Es tracta d’una col·laboració entre AFADES (Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer i Demències Afins d’Àraba) i el Centre d’Estudis Ambientals de l’Ajuntament de Gasteiz, que ha cedit a l’associació 150m2 de parcel·la dels horts municipals coneguts com a “Hortes d’Olárizu”. L’AFADES, a partir d’aquesta parcel·la, està desenvolupant des de l’any passat un programa de psicoestimulació per a malalts d’Alzheimer en fase lleu i moderada. Està demostrat, argumenta l’associació de familiars, que la pràctica de l’horticultura o jardinoteràpia ajuda a preservar i potenciar gran part de les capacitats que degut al procés degeneratiu de la malaltia es van deteriorant, com és el cas de la memòria a llarg termini, les capacitats pràxiques i gnòsiques, la capacitat de denominació i reconeixement, la motricitat fina i gruixuda, etc. Per altra banda, el Centre d’Estudis Medioambientals de la ciutat es compromet a proporcionar materials i eines necessàries a l’entitat, així com a permetre l’ús dels equipaments precisos per a la realització de l’activitat. També es compromet a prestar assessoria tècnica en relació amb l’horticultura i la jardineria ecològiques.


1

RAONS DE SER I EXPERIÈNCIES D’HORTS URBANS

1.3 BIBLIOGRAFIA

(1) Faus, Pau (2008). La ciudad jubilada.

(7) Cornellà. Cornellà posa en funcionament 77 horts urbans. Revista Sostenible, 12/3/2008.

(13) Fundació Privada Mas Albornà. Projecte “Viu la Vinya”.

[Consulta 14-6-08]

http://www.sostenible.cat/sostenible/ web/noticies/sos_noticies_web.php?cod_ idioma=1&seccio=6&num_noticia=121

[Consulta 3-9-08]

(2) Parcs i jardins de l’Ajuntament de Barcelona. Masia Can Mestres, material didàctic complementari.

[Consulta 20-7-08]

(14) UAB (Bellaterra) L’hortet de l’Autònoma.

http://www.laciudadjubilada.net/content/ pdf/La-Ciudad-Jubilada.pdf

http://www.parcsijardins.net/pfw_files/ cma/noticies_web/Can_Mestres_Edu_Infantil_08.pdf

[Consulta 12-10-08]

(8) Girona. Creen 65 horts municipals de lloguer a Girona i d’aquí a dos anys en seran 200. Vilaweb, 7/5/2007. http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/ noticia?p_idcmp=2385720

(3) Ajuntament de Sitges. Reglament de règim d’ús dels horts de titularitat municipal.

[Consulta 20-7-08]

http://www.sitges.cat/content/CTS_Dades/ ReglamentHortdelsAvis.pdf

(9) Lloret de Mar. Un centenar de sol·licituds es disputen els 57 horts urbans. Diari de Girona, 8/11/2007

[Consulta 20-7-08]

(4) Ajuntament de Lloret de Mar. Horts urbans. Acord de Junta de Govern Local en data 3/5/2007. http://www.lloret.org/catala/ajuntament/ 2BFB6398C5A34B2BAFD498227EC44BB4. asp

[Consulta 20-7-08]

http://www.diaridegirona.cat/secciones/ noticia.jsp?pRef=2868_3_229117__Comarques-centenar-sollicituds-disputen-hortsurbans

[Consulta 20-7-08]

http://www.masalborna.org/ca/projectes. php

http://hortet.awardspace.com/index. php?sec=principal

[Consulta 15-9-08]

(15) Simó, Salvador (2007). Una Universidad donde confluyen la educación, la investigación y la ciudadanía. Programa de doctorat “Educació inclusiva i atenció socioeducativa al llarg del cicle vital”. http://www.recercat.net/bitstream/2072/5326/1/PROGRAMA + DE + DOCTORADO + FINAL cat.pdf

[Consulta 3-9-08]

(16) FECAFAMM. Nou projecte d’horticultura en l’àmbit dels clubs socials. http://www.familiarsmalaltsmentals.org / docs /Butlleti8 .pdf

(10) Can Masdeu. Horts comunitaris.

[Consulta25-10-08]

http://www.canmasdeu.net/cat/horts2.php

[Consulta 23-9-08] (5) Ajuntament de Ferreries. Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Ferreries i adaptació al Pla Territorial Insular.

(11) IES Rambla Prim. Activitats a l’hort escolar.

http://www.ajferreries.org/pgou/isa/documents/DOC_RESUM.pdf

http://www.iesramblaprim.info/ies/eso/ hort_eso.html

[Consulta: 5/11/2008]

[Consulta 4-8-08]

(6) Terrassa. L’hort és la meva vida. Diari AVUI, 25/6/2007.

(12) IES Montserrat. L’hortet de Montserrat. Xarxa telemàtica educativa Catalunya.

http://paper.avui.cat/article/barcelona/87509/lhort/es/la/meva/vida.html

[Consulta 20-7-08]

(17) Leopoldo. Horticultura terapèutica. http://leopoldobcn.com/es/quehacemos/ proyectos/horticulturaterapeutica

[Consulta 15-8-08]

(18) Ajuntament de Gasteiz. Conveni AFADES. http://www.vitoria-gasteiz.org/w24/boletines/conceafades03c.pdf

[Consulta 3-9-08] de

http://www.xtec.cat/~csala12/projecte.pdf

[Consulta 4-8-08]


2

PROPOSTA INICIAL PER A CREAR UNA XARXA D’HORTS URBANS A VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Havent descrit en l’apartat anterior les utilitats i beneficis que aporten els horts urbans, en aquest segon apartat passarem a analitzar el potencial del que disposa Vilafranca per a la creació d’una xarxa d’horts urbans municipal. Parlarem d’on podrien ubicar-se aquests horts, quines funcions podrien dur a terme, i qui se’n podria beneficiar. Aquest document no pretén ser exhaustiu ni definitiu. Ans el contrari, el seu objectiu és tan sols posar un punt de partida per al debat, la pluja d’idees, i la presa de decisions. Estem plenament convençuts que els horts urbans són un actiu de futur, una eina imprescindible per a la construcció de viles i ciutats plenament inclusives i integradores. Actualment, ja són una vintena les poblacions catalanes que compten amb una xarxa d’horts municipals; en un futur proper, probablement no concebrem un municipi sense aquest tipus

2.2

d’infraestructura. En aquest sentit, Vilafranca ha de començar a caminar, i a pas ferm, si no vol quedar-se enrere. Tot seguit veurem diverses propostes que hem elaborat. Les idees que aquí exposem, com ja hem dit anteriorment, representen un punt de partida, projectes tan sols esbossats, amb l’únic objectiu de mostrar que el potencial hi és i només cal decidir-se per començar a treballar en aquesta direcció. Primer de tot, hem localitzat espais municipals susceptibles de reconvertirse en horts urbans. Espais ja destinats o definits com a zona verda, que per la seva localització allunyada de zones residencials, polígons industrials o, pel seu enclavament estratègic (propers a instituts, residències, etc.), són plenament compatibles amb un eventual ús hortícola municipal. En total, 8 espais diferents, que representen aproximadament 10 hectàrees (100.000 m2).

2.3.2 2.3.5

2.3.1 2.1

2.3.4 2.3.6 2.3.3

N

Visió de conjunt

2.1 2.2 2.3.1 2.3.2 2.3.3 2.3.4 2.3.5 2.3.6

Masia Cal Alaio (Carrer Font de l’Ametlló) Ctra. de Sant Jaume dels Domenys amb Riera de Llitrà Ctra. de St. Jaume dels Domenys amb carrer de la Múnia Carrer del Pla del Diable amb Avinguda del Montmell Interior d’illa compresa entre el Passeig Rafael Soler i els carrers Amàlia Soler, General Cortijo i Bolet. Interior d’illa compresa entre la Ctra. d’Igualada i els carrers Pati del Gall, Nord, Mas i Jornet i carrer de la Granada. Camps a la carretera de Guardiola, al costat del camp de futbol del barri de l’Espirall Entre la N-340 i el carrer de Castellet


2

2.1 Masia de Cal Alaio (carrer Font de l’Ametlló)

PROPOSTA INICIAL PER A CREAR UNA XARXA D’HORTS URBANS A VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Masia del segle XVI, en estat precari pel fet d’estar deshabitada, ubicada al PAU-22 (projecte urbanístic aprovat per l’Ajuntament) i que preveu l’enderrocament de la masia i la construcció d’una nau industrial en el mateix indret. Actualment, però, l’execució del PAU-22 es troba en espera de l’otorgament de la llicència d’obres, a causa d’una moció presentada recentment per la CUP (vegi’s punt 4.1), on es denuncia que l’interès patrimonial de la Masia no s’ha tingut en compte a l’hora de la seva aprovació, ja que la seva existència era desconeguda pels partits que van votar afirmativament a l’execució del PAU-22, entre ells la mateixa CUP. En part, ha estat l’elaboració d’aquest document sobre horts urbans el que ha permès descobrir l’error, o la negligència, dels tècnics/es de l’Ajuntament al no donar cap valor als edificis existents, informació rellevant que permetés prendre decisions escaients als grups polítics municipals. A mitjans d’agost, i a petició de la CUP (conjuntament amb els grups municipals de CIU, ERC, ICV-EU-IA i de l’Institut d’Estudis Penedesencs), es va demanar a la Generalitat que elaborés un informe tècnic sobre la Masia de Cal Alaio, per tal de conèixer amb exactitud el valor arquitectònic, històric i patrimonial de l’edifici. Segons aquest informe, per les arcades, motllures i elements diversos, l’edifici dataria del segle XVI -renaixen-

tista- (centúria 1500-1599 d.C.), amb un celler del XIX-XX. La Generalitat va considerar, arran dels resultats del seu mateix informe, que s’hauria de documentar oficialment l’edifici (aixecar plànols i salvaguardar els elements antics). Amb aquesta informació a la mà, es presentà al Ple municipal la moció esmentada anteriorment, i de moment s’ha aconseguit que s’aturi l’execució del projecte i s’iniciï l’estudi sol·licitat. En la nostra opinió, la Masia de Cal Alaio és un exemple del que significa el concepte “patrimoni” i com aquest s’hauria de gestionar per tal de generar un benefici públic. Considerem, igual que els tècnics/es i estudiosos/ es que l’han pogut redescobrir, que aquest patrimoni irrepetible s’hauria de preservar en la seva totalitat. A part del seu valor arquitectònic, històric i patrimonial, ja de per si rellevants, aquesta Masia representa una icona de la Vilafranca de tradició vitivinícola, capital d’una comarca marcadament rural que li ha donat personalitat i l’ha convertida en el que és avui en dia. En aquest sentit, són diverses les possibilitats que una infraestructura d’aquest tipus ens pot aportar. Hem volgut assenyalar aquí, tres espais diferenciats on desenvolupar idees vinculades al món rural, vitivinícola, i la seva relació amb la urbanitat vilafranquina: parlem de la Masia, del celler, i de l’entorn agrícola que envolta el conjunt. Tot seguit entrarem a explorar cadascun d’ells.


2

LA MASIA

PROPOSTA INICIAL PER A CREAR UNA XARXA D’HORTS URBANS A VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Com a model, encaixa prou bé amb la masia de Can Cadena, descrita en el capítol anterior, que pertany a la Xarxa d’Horts Urbans de Barcelona. Un dels usos més escaients seria habilitar-la com a museu agrícola, tal i com s’ha fet a Can Cadena, amb espai per a exposicions itinerants. La pròpia infraestructura com a masia, adaptada a la cria d’animals de granja, permetria també la creació d’un espai de cria o manteniment d’aquest tipus d’animals, com són el gall, l’ànec, el conill, la cabra, etc. Can Cadena disposa igualment d’una granja similar. Ara bé, en el cas de Cal Alaio, les possibilitats s’incrementarien, donada l’existència a la comarca de dues races autòctones

d’aus: el gall negre del Penedès, i l’ànec mut, que prendrien en aquest espai un protagonisme destacat. Les visites d’escolars, tant del museu interior com de la granja (com passa a Can Cadena), permetrien mostrar a les noves generacions de la manera més didàctica, informació sobre el territori i la seva gent, sobre l’agricultura passada i contemporània, sobre el món del vi; en definitiva, sobre el potencial de preservar més adequadament elements del passat per tal de projectar-los amb més empenta i solidesa cap al futur. Finalment, la Masia podria servir també com a magatzem d’eines, lavabo i refugi per als hortalans/es de la zona agrícola annex a l’edifici.


2

LA MASIA

PROPOSTA INICIAL PER A CREAR UNA XARXA D’HORTS URBANS A VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Fotografies de l’estat general de l’edifici. Destaquen els elements de pedra com arcades, portes, motllures de guix, que són elements patrimonials que s’estudiaran i documentaran.


2

EL CELLER

PROPOSTA INICIAL PER A CREAR UNA XARXA D’HORTS URBANS A VILAFRANCA DEL PENEDÈS

De tots els espais que hem esmentat, aquest és el que vincula més directament la Masia amb el caràcter vitivinícola del Penedès. Can Cadena, en el seu cas, no disposa de cap instal·lació semblant. Dels diversos projectes que s‘hi podrien dur a terme, caldria pro-

moure aquells que donessin un ús viu i dinàmic al celler. Podria vincular-se, per exemple, a l’activitat d’enologia del següent projecte que tot seguit descriurem, d’interès educatiu i formatiu per a institucions vitivinícoles locals.


2

PROPOSTA INICIAL PER A CREAR UNA XARXA D’HORTS URBANS A VILAFRANCA DEL PENEDÈS

L’espai presenta, doncs, condicions immillorables per a desenvolupar-hi horticultura urbana, de la modalitat que calgui: lleure per a jubilats/es o població en general, projectes terapèutics

LA ZONA AGRÍCOLA DE L’ENTORN

de les entitats que ho sol·licitin, i també educativa per a desenvolupar tallers per aquelles escoles sense recursos suficients per a dur-los a terme als seus recintes.

Masia Alayo

Caixa Penedès Pineda

Foto A

Autopista i via del tren Plànol de situació.

Foto A Tot i la presència de l’autopista, la tranquilitat és considerable.

Foto B Al fons l’hotel Alfa, darrera de l’aparcament de Caixa Penedès.

Pine

da

Foto B

PAU-22


2

2.2 Carretera de Sant Jaume dels Domenys amb Riera de Llitrà (vinya vella)

PROPOSTA INICIAL PER A CREAR UNA XARXA D’HORTS URBANS A VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Segons dades facilitades pels tècnics de l’Ajuntament: “Zona verda inclosa dins el sector de sòl urbanitzable Domenys III. El Pla Parcial Urbanístic aprovat definitivament pel Ple Municipal en data 19 de febrer de 2008 ajusta la zonificació de les zones verdes en aquest àmbit. Serà en el projecte d’urbanització d’aquest sector on es concretaran les característiques de la zona verda d’acord amb el que disposen el POUM i el Pla Parcial per al sistema d’espais lliures. “ Una aportació interessant d’aquest informe pel que fa a la proposta de crear una xarxa d’horts urbans a Vilafranca del Penedès és el fet de desvincular-los del seu ús merament lúdic i d’entreteniment, per a un col.lectiu com el dels avis i àvies del nostre país, i entendre el concepte d’hort com una eina més per a la transformació de la nostra Vila, cap a una societat més equitativa, justa i sana. Vilafranca del Penedès des de temps ençà ha estat el motor de la indústria vitivinícola de Catalunya i, amb l’excepció de La Manxa, es podria dir que durant molt temps també ho ha sigut de tot l’Estat Espanyol. El fet és que la majoria d’empreses de productes enològics tenen seu al municipi o delegacions. Així com les de maquinària agrícola especialitzada en les tasques de l’activitat vitícola i, fins i tot, en el moment en què es va començar a fer tines d’acer inoxidable també fou al voltant de Vilafranca on instal·laren la seva seu les empreses que les fabricaven. Vilafranca i, per extensió, la Denominació d’Origen Penedès han estat pioners en la majoria de pràctiques tant vitícoles com enològiques. No és una casualitat doncs, que farà una vintena d’anys, quan amb prou feines es parlava de l’agricultura ecològica, ja al Penedès hi hagués un elaborador que s’atrevia, i no ha abandonat el projecte, a fer vins que tinguessin molta cura de l’entorn i la salut dels consumidors/es seguint pràctiques naturals, no utilitzant productes de síntesi per combatre les malalties de la vinya, ni adobs químics com a fertilitzant.

Parla per si sola la importància de tenir a Vilafranca l’INCAVI, l’Institut Català de la Vinya i el Vi, una institució centenària i la màxima autoritat del nostre país pel que fa les qüestions vitivinícoles. L’INCAVI ha fet molta feina en la investigació del material vitícola, així com la difusió i control, anàlisi i certificació dels vins catalans. És per això, que veiem insuficient la tasca realitzada a l’Ajuntament pel que fa a l’aprofitament d’aquest capital patrimonial i humà que hem tingut i tenim al municipi pel que fa al món de la vinya i el vi. A l’Avinguda de Tarragona hi ha una gran premsa del s.XVI que ens recorda aquest fet, però segurament ni l’enclavament ni l’estat de conservació de la mateixa no estan a l’alçada del què es mereixeria. També hem tingut un Museu del Vi poc dignificat durant molt de temps que ara sembla que, finalment, s’hi estiguin destinant diners i esforços per donar-li la cara que la nostra Vila requereix. Donat aquest entorn socioeconòmic de Vilafranca del Penedès i donat que estem plantejant un projecte valent i ambiciós d’horts urbans, tot aprofitant una sèrie de zones verdes que encara estan per planificar el seu destí, i tenint en compte que a la zona a la qual ens referim en aquest apartat ja hi ha una vinya vella en estat d’abandonament: - Plantegem que seria necessària la ràpida recuperació de la vinya per poderla explotar sense ànim de lucre i amb un caire d’activitat agrícola terapèutica, per aquelles persones a les que finalment vagi destinada la gestió; col.lectius que depenguin de serveis socials i que estiguin en situació d’exclusió social. Els destinataris/es podrien ser o bé algun centre que treballi amb persones amb malalties mentals o bé amb gent que té difícil la seva inserció laboral per qüestions de drogodependència. - Caldria a més, un tècnic/a que coordinés les tasques i desenvolupés tot el projecte de la vinya. En aquests moments hi ha una plantació de macabeu


2

PROPOSTA INICIAL PER A CREAR UNA XARXA D’HORTS URBANS A VILAFRANCA DEL PENEDÈS

que és probablement la varietat autòctonamés estesa al Penedès i que és un exponent de la tradició de la comarca en l’elaboració de vins blancs. La nostra proposta és que la forma de portar la vinya fos com un petit laboratori al camp, en el qual s’hi poguessin dur a terme diverses experiències (tipus de poda diferent, de conducció, adobant o no, amb irrigació o no) de manera que també s’hi poguessin involucrar institucions com l’INCAVI de cara a posar en pràctica assajos sobre el macabeu, i també fundacions o capitals privats (com per exemple les obres socials de les caixes) de manera que representés el mínim cost per a l’Ajuntament. Donades les particularitats de la vinya, la filosofia de treball més recomanable seria la de seguir les pràctiques més purament científiques (deixant de banda aquells aspectes més místics) de la viticultura biodinàmica (que és aquella que entén tota pràctica agrícola com a fruit del conjunt “Terra, Clima, Planta i Home”). - Caldria acondicionar un espai per deixar-hi totes les eines i adquirir un petit tractor amb tots els arreus necessaris. La particularitat de la proposta és que s’està pensant en un tot. Com integrar el projecte de la xarxa i no veure cada espai com una individualitat. Tant és així que la idea és poder vinificar el macabeu en el celler que hi ha a la masia Cal Alaio esmentat en l’apartat anterior. Per això, faria falta rehabilitar el celler i

dotar-lo de les condicions mínimes perquè s’hi pogués treballar en condicions d’higiene i salubritat. Si finalment tirés endavant el projecte i s’aconsegueix la rehabilitació de la Masia i s’hi pot el·laborar el vi de la vinya en qüestió, en un futur també hi ha la possibilitat d’estudiar la restauració de la premsa de fusta de l’Avinguda de Tarragona i reubicar-la en algun espai a cobert proper al celler de la Masia Cal Alaio de manera que es creés un indret visitable per escolars o, fins i tot, en les rutes vitivinícoles que es comencen a crear a la comarca i donar a conèixer una mica d’història de l’enologia en un espai molt proper a la Vila. - Caldria també al celler, muntar una línia d’embotellats o bé pensar en la possibilitat de llogar un servei extern per a l’embotellat, i amb el producte final caldria veure si se li dóna un destí com a obsequi o regal en actes de l’Ajuntament o bé es ven a les vinoteques de Vilafranca a preus populars, com una forma de poder fer front, en part, a les despeses que el funcionament tant de la vinya com del celler generin. Assenyalem, però, que la vinya es troba en aquests moments en estat d’abandonament, sense treball agrícola de cap tipus. En aquestes condicions, la salut dels ceps minvarà ràpidament. S’hauria d’iniciar, urgentment, un manteniment de la vinya o en qüestió de dos o tres anys els ceps moriran i el projecte que aquí plantegem perdrà tota possibilitat de dur-se a terme en aquestes condicions, i s’hauria de reformular.


2

PROPOSTA INICIAL PER A CREAR UNA XARXA D’HORTS URBANS A VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Direcció La Múnia

Direcció Vilafranca

Plànol de situació

Línia elèctrica atravessant la vinya


2

2.3 Altres zones 2.3.1 Carretera de St. Jaume dels Domenys amb Carrer de la Múnia

PROPOSTA INICIAL PER A CREAR UNA XARXA D’HORTS URBANS A VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Es tracta d’una zona d’uns 5.000 m2, de propietat municipal, qualificada amb la clau urbanística 4-A/4, provinent de la cessió obligatòria i gratuïta del sector PA-4 Via Ponent. Per la seva ubicació envoltada de sòl industrial, la finalitat actual que es dóna a aquesta zona verda, segons l’Ajuntament, és d’esponjament de la trama urbana. Consta d’un pou de fondària indeterminada. Aquest espai se situa a sota de l’Espiga, molt a prop de l’IES Eugeni d’Ors, de l’IES Alt Penedès, i també en un radi re-

Carrer de la Múnia

lativament a prop de l’escola Montagut i Cristofor Mestres. La seva posició és, en aquest sentit, privilegiada, i li dóna potencial per a desenvolupar-hi horts amb finalitat educativa i terapèutica. La seva superfície notable, de mitja hectàrea (5.000 m2), permetria crear un bon nombre de parcel·les, permetent desenvolupar a la vegada horts per a finalitat educativa, finalitat terapèutica, o bé per al lleure dels ciutadans/es (jubilats/es i no jubilats/es).


2

2.3.2 Carrer del Pla del Diable amb Avinguda del Montmell

PROPOSTA INICIAL PER A CREAR UNA XARXA D’HORTS URBANS A VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Es tracta d’una zona verda objecte de cessió en el desenvolupament del PP5 – Ciutat Jardí Sant Julià. Les obres d’urbanització, segons l’Ajuntament, està previst que s’iniciïn en breu d’acord amb el projecte redactat. L’espai en qüestió té una superfície prou gran; nosaltres hem estimat que deu aproximar-se als 15.000 m2. Tant la seva grandària, com la seva bona ubicació, entre la zona residencial del

Plànol de situació

barri de Sant Julià i la zona esportiva, la converteixen en un terreny ple de possibilitats en relació a l’horticultura urbana. A més, està inclosa en un projecte a punt de tirar endavant. Des d’aquí, ens preguntem sobre la possibilitat de modificar almenys una part d’aquest projecte, en relació a la zona verda, i convertir-la, sense cost afegit, en zona hortícola (tota la zona verda o tan sols una part).


2

2.3.3 Illa de cases compresa entre Passeig Rafael Soler, Carrer Amàlia Soler, Carrer General Cortijo i Carrer de Cal Bolet

PROPOSTA INICIAL PER A CREAR UNA XARXA D’HORTS URBANS A VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Zona verda provinent de la cessió d’una antiga unitat d’actuació. En el seu moment, l’Ajuntament va signar un conveni amb el propietari dels terrenys, en aquell moment d’ús hortícola, pel qual la propietat passava a ser municipal. A canvi, l’Ajuntament cedia l’ús al propietari mentre aquest visqués i el seguís conservant com a hort. Actualment, l’antic propietari manté el treball agrícola del terreny, fet que converteix aquest espai en un dels últims horts urbans de la Vila. Té una superfície que s’aproxima als 1.000m2. Aquest hort era conegut com l’Hort de Can Gallina, on gent de la comarca venia a buscar planter pels seus horts. A la vegada, les persones d’aquest hort aprofitaven els fems que es generaven a la Vila.

Plànol de situació

La qüestió, en un futur, és quina utilitat se’n farà d’aquest terreny. Actualment, una entrada a l’hort des dels baixos de l’edifici al Carrer General Cortijo, serveix d’aparcament dels vehicles de Vilafranca Televisió. Segons l’Ajuntament, aquest espai interior podria vincular-se a la futura residència sociosanitària que està prevista de construir al solar de l’antic INCAVI. Al nostre entendre és una idea amb sentit comú, ja que aquests dos solars són contigus. Ara bé, per a fer-hi què? En aquest sentit la nostra proposta és clara: la zona s’hauria de conservar com a hort. Un hort magníficament situat, als darreres de la nova residència, destinat al lleure i la teràpia ocupacional dels seus usuaris/es.


2

2.3.4 Interior d’illa de cases compresa entre la Carretera d’Igualada i els carrers Pati del Gall, del Nord, Mas i Jornet i La Granada

Plànol de situació

PROPOSTA INICIAL PER A CREAR UNA XARXA D’HORTS URBANS A VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Zona verda inclosa en l’àmbit del PAU12, objecte de cessió obligatòria i gratuïta en el desenvolupament del polígon. Ara bé, actualment el PAU12 no ha iniciat la tramitació.

L’espai de zona verda podria tenir unes dimensions al voltant dels 2.000 m2, reduïda si es compara amb altres zones que mostrem aquí, però interessant si tenim en compte la seva ubicació, al bell mig del teixit urbà de la Vila. Es tracta d’una zona fàcilment accessible, òptima per a usuaris/es amb dificultats per al desplaçament.


2

2.3.5 Camp a a la Carretera de Guardiola, al costat del camp de futbol de l’Espirall

PROPOSTA INICIAL PER A CREAR UNA XARXA D’HORTS URBANS A VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Zona verda inclosa en l’àmbit del sector de sòl urbanitzable (SUD4- La Pelegrina), objecte de cessió obligatòria i gratuïta en el desenvolupament del sector. És un espai amb moltes possibilitats per la seva gran superfície, al voltant dels 35.000 m2, i la proximitat immediata al teixit residencial del barri de l’Espirall. Un espai amb aquesta superfície, tot sol, permetria crear un nombre de parcel·les suficient per satisfer tota la demanda de la Vila, ja fos per a usos particulars de lleure, com per a associacions, o també per a centres educatius.

L’espai es divideix en tres subespais: el primer (1) presenta un fort desnivell, amb presència d’un antic marge de pedra seca, que és el més proper a la creu de terme. El segon espai (2) és una gran esplanada, actualment plena de matolls i algunes deixalles enterrades. Té un accés fàcil des del carrer. Està atravessat per una línia elèctrica aèrea. El tercer espai (3) és una terrassa plana situada a uns deu metres de fondària respecte al nivell del carrer. Presenta un camí d’accés per vehicles, que salva el fort desnivell.

1 3 2 Camp de futbol de l’Espirall

Plànol de situació

Espai 2 Terreny amb matolls.


2

Espai 3 Al fons, el camp de futbol.

Espai 3 Desnivell entre l’espai 2 i 3.

Espai 1 Al fons, la Plaça de l’Onze de Setembre. S’observa el pendent del terreny.

PROPOSTA INICIAL PER A CREAR UNA XARXA D’HORTS URBANS A VILAFRANCA DEL PENEDÈS


2

2.3.6 Entre la N-340 i el Carrer de Castellet

PROPOSTA INICIAL PER A CREAR UNA XARXA D’HORTS URBANS A VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Aquesta zona verda es troba inclosa en l’àmbit del sector de sòl urbanitzable SUD1-Camí de Moja, objecte de cessió obligatòria i gratuïta en el desenvolupament del sector. La superfície aproximada és de 28.000 m2. Tornem a parlar, en aquest cas, d’una zona extensa i amb capacitat per acollir un nombre de parcel·les suficientment gran. La seva ubicació, allunyada de la zona residencial de Vilafranca, la deixa sense utilitat significativa com a zona verda, més enllà de l’efecte visual i d’un esponjament més aviat estètic. La conversió en hort urbà,

Plànol de situació

en canvi, li permetria esdevenir un espai per a l’ús directe dels ciutadans/es. La distància del nucli urbà podria compensar-se amb la creació d’una ruta vianal, i de bici, per facilitar l’accés als usuaris/es que no disposessin de vehicle motoritzat. Actualment, presenta un aspecte desolador, ja que s’hi estan realitzant abocaments de runa i terres, no sabem si de forma controlada.


3

3.1 MASIA DE CAN CADENA 22/07/08 17:00 Visita guiada per en Pep Ordóñez, responsable de la Xarxa d’horts urbans de Barcelona.

La masia vista des de l’interior dels horts.

Visita guiada d’un grup de la Creu Roja. Al fons, destaca la imatge de la masia envoltada de grans edificis.

Col·lecció d’eines del camp a l’interior de la masia.

Aprofitament màxim de l’espai.

VISITES REALITZADES


3

3.1 MASIA DE CAN CADENA 22/07/08 17:00

Espai dels corrals preparat per ser visitat.

Espai per a animals de granja.

Aigua del pou. S’utilitza de manera puntutal.

Zona de compostatge.

VISITES REALITZADES


3

3.2 HORTS DEL FONS DEL MATA (EL VENDRELL) 4/07/08 9:00 Visita i entrevista amb en Francesc Fortuny, tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament del Vendrell.

VISITES REALITZADES

Com va sorgir la iniciativa?

Amb qui es va parlar per assessorar-se?

La creació dels horts va anar acompanyada de la restauració i recuperació d’una zona àmplia, de 40 hectàrees, prop de Comarruga. Els horts representen una de les activitats dutes a terme, entre les quals hi ha també una zona de pícnic amb possibilitat de fer foc, un extens espai arbrat amb taules per dinar o bé passejar i, un pèlag artificial. En un futur s’ha programat fer un bar i ampliar la zona d’horts urbans.

Es va anar un dia a visitar un parell d’horts a Barcelona. Ens vam assessorar a Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona.

Com es buscà l’indret? De fet, no es buscà expressament. Es disposava d’un espai municipal per a restaurar, i la creació dels horts en fou una de les idees. Va sorgir de l’arquitecte municipal que en aquells moments s’encarregava del projecte. De qui era l’espai? Per a què servia? L’espai era de l’Ajuntament, i era un abocador de runa. De fet, l’ajuntament tenia en propietat 20 hectàrees; les altres 20 les va comprar a un propietari de la zona. Quines tasques es varen fer per acondicionar el terreny? Primer de tot es va fer un bon pou; sense aigua érem conscients que no es podia fer res. Pensa que l’espai cau relativament lluny de la zona habitada (urbanització Els Masos), i valia la pena fer un pou en comptes de fer arribar aigua de boca. No s’utilitza energia elèctrica, hi ha un molí de vent que va extraient aigua i la diposita en una cisterna de 100.000 litres de capacitat, i quan aquesta cisterna és plena passa al llac artificial. Els horts agafen l’aigua del llac, per un sistema de gravetat. Quin procediment es va seguir per adjudicar els horts? Es va anunciar per la TV del Vendrell i per diaris comarcals. Quanta gent ho va sol·licitar? 55 persones, i es van repartir 31 horts. Alguns sol·licitants no eren del municipi, i no van poder accedir al sorteig.

FUNCIONAMENT: Qui ho gestiona? L’Ajuntament, una empresa, és autogestionat? Ho gestiona l’Ajuntament. Això evita molts problemes; m’has comentat que esteu pensant en implicar associacions, però això pot crear molts maldecaps. A les associacions hi ha amiguismes, i pot crear mala maror. L’Ajuntament, en canvi, és imparcial. Si voleu tirar per aquesta via, caldria buscar una manera de regular bé aquesta participació. Tenen algun poder decisori els/les parcel·laris/es? Com se’ls consulta? Estan organitzats? No, els jubilats són usuaris individuals. No es reuneixen mai, almenys no formalment. Horaris. Qui tanca i obre les portes? L’espai del Fons del mata, en el seu conjunt, té un horari definit, però els parcel·laries/es poden accedir a les parcel·les quan volen, ja que tenen claus del recinte principal, i també del recinte específic pels horts. Serveis que ofereix (aixopluc, lavabos, adobs, llaurat, etc.) ? Actualment hi ha un lavabo químic, i no disposen ni d’armaris individuals ni d’aixopluc. En el futur es vol fer una caseta amb tots aquests serveis. L’adob i el llaurat és cosa seva. Com s’accedeix al terreny? zona d’aparcament?

Hi ha

Sí, s’arriba en cotxe fins al costat mateix del recinte dels horts. La majoria dels jubilats⁄es venen de la vila del Vendrell, i és a uns 5 quilòmetres d’aquí, passant per la N-340. Tots venen amb cotxe.


3

VISITES REALITZADES

Tipus de contracte. Quants anys de cessió? Et deixo el reglament que vam establir. És possible que el reglament de Sitges, de què m’has parlat abans, es basi en el nostre reglament, ja que van venir a parlar amb nosaltres abans de fer els seus horts. Els anys de cessió oficialment són 5, amb la possibilitat de renovació. En realitat són fins que la persona ho deixi per si sola, sempre que compleixi amb les normes. Es permet l’entrada d’animals? No. Agricultura ecològica? Permacultura? Es fan cursets? No, però és una bona idea. De moment, cadascú és lliure de tirar el producte que vulgui, sempre que sigui legal. No hi ha cap assessorament.

Aigua gastada. Aigua de boca? No, l’aigua no és potable, és del pou i a més, ha passat pel pèlag artificial, o sigui que no és precisament potable. No hi ha un control de l’aigua utilitzada. Realment, no sabem quanta aigua es gasta als horts. El molí treu aigua segons el vent que faci, i ja et dic que els horts no són l’única despesa d’aigua del sistema. O sigui que és impossible determinar la quantitat emprada. Grandària parcel·les. Nombre de parcel·làries. Hi ha 31 parcel·les, i evidentment el mateix nombre d’usuaris/es. De manera esporàdica, cada parcel·lari/a pot venir acompanyat d’un ajudant, com ara la seva dona, el seu fill, però no com a norma. La grandària de cada hort és de 60 m2, que és la quantitat suficient per proveir dues famílies.

ALTRES DADES: Pressupost final. Despesa de manteniment actual. El pressupost és difícil de dir, perquè per exemple el sistema d’aigua es creà per tota la zona, i no només pels horts. La despesa de manteniment és pràcticament nul·la.

Quant paguen? Res, és gratuït. Al reglament veuràs que en un punt hem posat que, donat el moment, es pot demanar una taxa per l’aigua consumida.


3

3.2 HORTS DEL FONS DEL MATA (EL VENDRELL) 4/07/08 9:00 Visita i entrevista amb en Francesc Fortuny, tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament del Vendrell.

Zona de pícnic.

Espai per a fer foc.

Pèlag artificial.

Diverses tècniques en el reg i en l’emparrat.

VISITES REALITZADES


3

Barraca de pedra seca.

Tanca que delimita (i protegeix) els horts de la resta de l’àrea d’esbarjo.

Senders per accedir a l’interior de les parcel·les.

Cartell on s’especifica l’ús de l’espai.

VISITES REALITZADES


3

3.3 HORT DE L’ASSOCIACIÓ ENTREM’HI Camí de Morató, nº4 Vilafranca del Penedès 22/07/08 11:00

Espai per a la pràctica de la jardineria, proper a l’hort.

Perspectiva des d’on s’observa clarament les parades en Crestall.

Tanca de delimitació.

Cubells per al trasllat de terra del compost.

VISITES REALITZADES


4

4.1 Moció d’Urgència Masia Cal Alaio i PAU-22 (CUP)

APÈNDIX DOCUMENTAL

Moció que presenta d’urgència el Grup municipal de la CUP sobre una masia del segle XVI i un celler del S.XIX al PAU22 de Vilafranca:

Tantmateix, s’informa que el sector PAU22 “preveu la transformació dels usos a industrials i que no requereix el manteniment de la masia inclosa dins l’àmbit”.

> Atès que el primer principi bàsic del PAU22 és establir la posibilitat de construcció d’una nau industrial (…), dedicada a l’activitat de gestió i emmagatzematge de residus i similars. (dels gairebé 11.000 m2 de terreny, el projecte de la nau industrial es centra únicament en la façana del carrer Font de l’Ametlló, exactament on s’ubica la masia i el celler adossat.)

> Atès que a mitjans d’agost i, a petició de la CUP (conjuntament amb els grups municipals de CIU, ERC, ICV-EU-IA i de l’Institut d’Estudis Penedesencs), es va demanar a la Generalitat que elaborés un informe tècnic sobre la masia de Cal Alaio, a través del qual poguem coneixer el valor arquitectònic, històric i patrimonial de l’edifici i espai que ocupa (...).

> Atès que el PAU22 fou aprovat inicialment per la Junta de Govern Local en data 15 de maig de 2006.

> Atès que la Generalitat ha transmès el seu informe, advertint que ens trobem davant d’una masia del segle XVI, d’època renaixentista, amb elements d’interès com arcades, motllures, etc. que precisen d’una documentació exahustiva.

Ple municipal de 23.10.2008

> Atès que sense cap informació sobre el edificis existents en els terrenys del PAU22, el procediment ha anat fent el seu curs (informe favorable emès pels serveis tècnics municipals, informe favorable de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, amb data 26 de juliol de 2006). > Atès que no es va fer cap referència sobre l’existència de les construccions antigues en la informació facilitada als grups municipals al febrer de 2007. > Atès que en el ple municipal de Febrer de 2007, el regidor d’Urbanisme, Josep Colomé, va informar que aquest PAU22 afectava uns terrenys del polígon de mercaderies que no es trobaven en les condicions desitjables, i amb l’aprovació del Pla quedaria ordenada aquella zona i conseqüentment es va aprobar el PAU22 per unanimitat. > Atès que al juliol de 2008, la regidoria d’acció territorial i via pública de l’Ajuntament va respondre una pregunta de la CUP (FR/cv.15778) referent a aquesta masia informant que ‘atès que no es troba inclosa en el Pla Especial i Catàleg, no consta en els expedients d’urbanisme, ni en el POUM ni en el Pla especial i catàleg, menció del nom d’aquesta masia’ i que “atès que no es troba inclosa en el Pla Especial i Catàleg, no consta (informació històrica de l’edifici, data de construcció, etc.) en els expedients d’urbanisme”.

>Atès que annex a la masia hi ha un celler de vi del segle XIX-XX, amb cups i una cinquantena de bótes de vi que no es troba en ruïna i que l’informe no ha estudiat. Demanem: 1-Portar a terme totes les propostes que detalla la Generalitat en el seu informe (i intervenció arqueològica si és necessari). 2-Que l’estudi de l’edific inclogui també el celler de vi adjacent a la masia. 3-Que s’elabori un estudi del que suposaria recuperar la masia i el terreny del PAU22 com a equipament pel poble de Vilafranca, que inclogui el parer de les associacions culturals de Vilafranca (Institut d’Estudis Penedesencs, VINSEUM, etc.) 4-Que s’estudiï la viabilitat (legal i econòmica) de realitzar una permuta amb l’únic propietari per un altre terreny dels polígons industrials del municipi, que es parli amb els diferents grups municipals. Moció aprovada per unanimitat, excepte el PP, que no va participar pel fet de no disposar del text de la moció.


4

4.2 Moció per a la creació d’una xarxa d’horts urbans a Vilafranca del Penedès (CUP) Ple municipal de 26.11.2008

APÈNDIX DOCUMENTAL

1- Els horts urbans són espais d’horta ubicats en zones urbanes o periurbanes. El seu benefici social és destacable, principalment per la seva funció de lleure (lleure productiu), com a funció educativa, i també per la seva funció terapèutica.

7- Vilafranca disposa, en aquests moments, d’un hort amb finalitat terapèutica gestionat per l’associació Entrem-hi. Es tracta d’una experiència molt positiva, però del tot insuficient. Vilafranca es troba actualment a la cua en horticultura urbana.

2- El lleure productiu és una alternativa al lleure de consum. En el cas de l’hort, la persona s’esplaia cultivant, representant una activitat de baix cost o fins i tot rendible per al qui la practica. Actualment, el col·lectiu d’homes jubilats encapçala la pràctica de l’horticultura del lleure.

8- Se’ns planteja, doncs, la necessitat de desenvolupar un programa d’horts urbans a Vilafranca. En el document adjunt (Proposta per una xarxa d’horts urbans a Vilafranca del Penedès) s’estudien 8 espais, de 10 hectàrees en total, que poden albergar aquests horts, i s’anoten idees per a desenvolupar, tant des del camp del lleure productiu, de l’educatiu i formatiu, com del terapèutic. Destaquem la masia de Ca l’Alaio i el camp adjacent, l’espai de zona verda a l’illa de cases de l’antic INCAVI, on potser s’hi ubica una nova residència per a gent gran, i la vinya vella ubicada en zona verda al polígon Domenys III; vinya, per cert, en estat recent d’abandonament, que requeriria de manera urgent un manteniment si es vol evitar la mort dels ceps.

3- En la seva funció educativa, l’hort urbà s’ha incorporat als programes de les escoles, instituts i també universitats, esdevenint un element imprescindible per a l’aprenentatge de diverses disciplines. 4- L’hort urbà també apareix com a espai per a la teràpia ocupacional, i s’orienta a col·lectius específics com són el dels malalts mentals, drogodependents, discapacitats intel·lectuals, gent gran en edat senil, i també en malalts d’Alzheimer, entre d’altres. 5- Existeixen diverses experiències d’horticultura de lleure, educativa i terapèutica. Algunes d’aquestes experiències s’han plantejat d’una manera concreta, i es desenvolupen estrictament dins l’àmbit específic on s’emmarquen (lleure, educatiu o terapèutic). En altres casos, en canvi, els seus protagonistes pretenen anar més enllà, i contemplen l’hort urbà com un instrument polític de canvi, de construcció de comunitats inclusives, i de transformació econòmica i social. 6- Actualment, prop de 20 ciutats i viles catalanes ja compten amb horts urbans municipals, principalment per a lleure de jubilats i pensionistes, però també a disposició de centres educatius o bé per a entitats que hi desenvolupen programes de teràpia ocupacional. Entre aquestes poblacions hi ha el Vendrell, Sitges, Sta. Margarida i els Monjos i, Vilanova (aquestes dues últimes en projecte).

9- Des de la CUP, doncs, es defensa la creació d’una xarxa d’horts urbans que permeti la pràctica de l’horticultura amb totes les finalitats indicades, implicant entitats amb finalitats educatives o terapèutiques que desitgin participar-hi, i persones a títol individual que sol·licitin el cultiu d’una parcel·la amb finalitats lúdiques. També s’indica la possibilitat que, davant la crisi econòmica que hem entrat, els horts esdevinguin espais ocupacionals per a aturats amb dificultats de trobar feina. Es tracta, en definitiva, d’un model de desenvolupament sostenible i respectuós amb el territori amb un alt valor social per a moltes persones i col·lectius; que es contraposa amb el model de progrés capitalista basat en l’execució de grans projectes amb elevats costs econòmics o la creació de polígons o centres logístics amb gran afectació paisatgística i ecològica. Donat que es tracta doncs, d’una tasca que supera l’àmbit estrictament de medi ambient (i per tant sectorial), ja que s’emmarca dins d’un projecte transversal a l’actual divisió orgànica


4

APÈNDIX DOCUMENTAL

de l’Ajuntament de Vilafranca (abastant àmbits com gent gran, serveis socials, educació, treball, medi ambient, urbanisme...). Donat que el ROM municipal article 99 defineix el dret a participar en òrgans específics per part de la població: Art. 99. Dret a participar en òrgans específics Les entitats ciutadanes tenen dret a participar en els òrgans municipals de participació que hi hagi o que es creïn en el futur, en la forma i en les condicions que per a cada supòsit concret es determini. Particularment, s’estableix que les entitats ciutadanes participen en els òrgans sectorials (consells sectorials) o territorials de participació i també, en els termes que s’estableixin, en els òrgans de govern o d’administració dels organismes autònoms i de les empreses dependents de l’Ajuntament.) Per tot això, des de la Candidatura d’Unitat Popular, demanem que el plenari adopti els següents acords:

La creació immediata (màxim un mes) per acord de Ple d’una Comissió d’Horts Urbans formada per representants dels diferents grups municipals representats a l’Ajuntament, tècnics municipals de les àrees afectades per aquest projecte (treballant transversalment), associacions interessades en participar en la xarxa, i persones interessades a títol individual. En aquests dos últims casos, els membres inicials de la Comissió determinaran i treballaran per ampliar la participació ciutadana al màxim nombre d’entitats i ciutadans, per tal d’incorporar-los a la Comissió. La Comissió estudiarà la creació d’una xarxa d’horts urbans (ubicació, cost econòmic, gestió del projecte, reglament de funcionament i altres qüestions que la Comissió cregui oportunes) i haurà d’emetre un Informe inicial en el transcurs de sis mesos, que posteriorment haurà de ser aprovat per Ple. En aquest sentit, el document que s’adjunta aporta informació i idees per a debatre en el sí de la comissió. Moció aprovada per unanimitat, amb l’abstenció d’ERC.


horts urbans