Page 1

Els sistems operatius 1r Trimestre

Alumne:Tomás Schalwich Borlido de Oliveira Professor: Roberto Pérez Assignatura:Informàtica Escola: C.E San Francisco Curs: 4t d’ESO Data d’entrega:20-11-2019


Index ÍNDEX DE TASQUES TASCA

IND COL

Inclòs en dossier

Observacions

1. Guió de Recerca d'informació(individual)

Col

Si

Ho vam fer amb els grups abans de que els grups del primer trimestre haguessin format

2. Presentació de com hem fet la recerca (individual)

Col

No

Aquest treball ho vam presentar 2 persones de lletres i després 2 persones de ciències ja que estavem separats i no podem presentar-ho a la vegada

3.Recerca d'informació de les licencies(fem de profes)

Col

SI

Va ser entregada a document google però després va ser solucionat i va ser enviat en pdf

4. Presentació de les llicències

Col

SI

Res a mencionar

5.Examen de les llicències(fem de profes)

COL

Si

Va ser entregada a document google però després va ser solucionat i va ser enviat en pdf

6. Examen de les llicències corregit (fem de profes)

Col

Si

Res a mencionar

7. Recerca d'informació de Revista Digital(projecte)

Col

Si

Aquest treball és del projecte però també la posso al dossier

8.Resum de els sistemas operatius(fem de profes)

Ind

No

Res a mencionar

Si

Entregat uns minuts més tard

9. Avaluació amb rúbrica de fem de Col profes(fem de profes)


Recerca d'informació.Sistemas Operatiu

Alumnes:Lucia Blanco, Andrea Piriz, Tomás Schalwich, Javier Tolosana

SISTEMES OPERATIUS INTRODUCCIÓ: - Què són els sistemes operatius? Un sistema operatiu (OS), és el programa o conjunt de programes que efectuen la gestió dels processos bàsics d’un sistema informàtic, i permet la normal execució de la resta de operacions. - Quines són les seves funcions bàsiques? El sistema operatiu ens permet fer diferents tasques amb un ordinador. ● El que s'anomena control dels processos. procés:És una feina que fem amb l'ordinador . ex: El processador de textos obert El sistema operatiu és capaç de controlar tots els processos que estiguin treballant a la vegada i repartir d'una manera eficient la memòria. ● Gestionar la memòria. Una de les funcions de la gestió de la memòria, té a veure amb el que s'anomena dispositius que anomenem d'entrada i sortida. ex: els perifèrics. ● Control d'arxius. Sistema operatiu és capaç de crear una mena d'arxius que permet a l'usuari emmagatzemar la nostre informació. ● El sistema de comunicació. Permet que els usuaris es puguin comunicar amb altres a través de les xarxes socials. Un sistema operatiu ha de ser capaç de permetre la comunicació en xarxes. ● Sistema de seguretat. Qualsevol sistema operatiu ha de ser capaç de garantir la seguretat del sistema d'arxius, que la memòria arribi bé a totes les aplicacions, etc. Que l'ordinador funcioni bé. ● Sistema d'ordres. Tot sistema operatiu ha de permetre que ens puguem connectar i comunicar mitjançant ordres. -

Sistemes operatius més coneguts? Linux​: és un sistema operatiu lliure tipus Unix POSIX; multiplataforma, multiusuari i multitasca. El sistema és la combinació de diversos projectes, entre els quals destaquen GNU i el nucli Linux. Microsoft Windows​: ​es un software para PC, teléfonos inteligentes, servidores y sistemas empotrados, desarrollados y vendidos por Microsoft y disponibles para múltiples arquitecturas, tales como x86, x86-64 y ARM.

C.E SAN FRANCISCO

Informàtica

4R ESO 2019/2020- 1T

Professor:Roberto Pérez


Recerca d'informació.Sistemas Operatiu

-

Alumnes:Lucia Blanco, Andrea Piriz, Tomás Schalwich, Javier Tolosana

Android​: és un sistema operatiu mòbil desenvolupat per Google, basat en Linux i altres programari. Va ser dissenyat per a dispositius mòbils amb pantalla tàctil, com telèfons i televisors. iOS​: és un sistema operatiu mòbil de la multinacional Apple Inc. Originalment desenvolupat per l'iPhone, després s'ha usat en dispositius com l'iPod touch i l'iPad. Diferències entre els tipus de sistemes operatius d’ordinadors i mòbils? ​L - El sistema operatiu dels ordinadors requereix més memòria que un cel·lular. - El programari d'un ordinador és més complet que els mòbils que són menys complets. - L'ordinador requereix més energia que el d'un dispositiu mòbil. - L'ordinador és més senzill d'utilitzar que el d'un dispositiu mòbil. - L'ordinador és més gran que un mòbil.

HISTÒRIA: - Quins canvis van fer els sistemes operatius a la societat? Actualment hi ha un gran interès per l'ús de dispositius mòbils els quals causen que la informàtica generi gran impacte en l'entorn de la persona, de manera que els ordinadors apareixen en qualsevol lloc i en qualsevol moment, amb qualsevol dispositiu, independentment de la ubicació i el format que estigui fent servir. -

Moments importants dels Sistemes Operatius

El sistema operatiu d’un computador proporciona un conjunt de funcions necessàries i utilitzades per la majoria de les aplicacions d’usuari per accedir i controlar el maquinari. Els primers computadors dels anys 40 no tenen sistema operatiu. De fet, aquest concepte no existia. Els programadors interaccionaven directament amb el hardware de les computadores treballant en llenguatge màquina (en binari, programant únicament amb 1's i 0's). El concepte de “Sistema Operatiu” sorgeix en la dècada dels 50. El primer Sistema Operatiu de la història va ser creat l'any 1956 per a un ordinador IBM 701 i, bàsicament, l'únic que feia era començar l'execució d'un programa quan l'anterior acabava. Als anys 60 es produeix una revolució en el camp dels Sistemes Operatius. Apareixen conceptes com “sistemes multitasques”, “sistemes multiusuari”, “sistemes multiprocessadors” i “sistemes en temps real”. És a finals dels anys 60 quan apareix UNIX, la base de la gran majoria dels Sistemes Operatius que existeixen avui en dia.

C.E SAN FRANCISCO

Informàtica

4R ESO 2019/2020- 1T

Professor:Roberto Pérez


Recerca d'informació.Sistemas Operatiu

Alumnes:Lucia Blanco, Andrea Piriz, Tomás Schalwich, Javier Tolosana

Als anys 70, es produeix un ​boom​ pel que fa als ordinadors personals, que resulten cada vegada més accessibles al gran públic, cosa que era impensable fins aleshores. Això fa que es multipliqui el desenvolupament, i que es creï el llenguatge de programació C (dissenyat específicament per reescriure per complet el codi UNIX). Com a conseqüència d'aquest creixement exponencial d'usuaris, la gran majoria sense cap coneixement sobre llenguatges de baix o alt nivell, als anys 80, la prioritat a l'hora de dissenyar un sistema operatiu va ser la facilitat d'ús, i així van sorgir les primeres interfícies d'usuari. En aquells anys van néixer sistemes com MacOS, MS-DOS o Windows. Durant la dècada dels 90, apareix Linux, i es publica la primera versió del nucli al setembre de 1991, que posteriorment s'unira al projecte GNU, un sistema operatiu completament lliure, similar a UNIX, al que li faltava un nucli funcional. Avui en dia la majoria de gent coneix per Linux al Sistema Operatiu que realment es diu GNU/Linux. Com relacionem els ordinadors i els sistemes operatius en la societat? Els ordinadors personals són avui dia la icona de la ​societat de la informació​ i és en això pensa la majoria de gent en sentir la paraula ​ordinador,​ si bé bé avui dia la forma més comuna d'ordinadors són els ordinadors encastats. Aquests ordinadors són petits i simples, i normalment són usats per a controlar altres dispositius: des d'avions de combat, robots industrials o ​càmeres digitals​ fins a joguines infantils.

Vivim en un món i una societat envoltats d’informació, gairebé podríem definir la nostra era com l’era de la informació, de manera que ens cal poder desxifrar, triar i tractar tot aquest volum d’informació. Tant en la nostra vida quotidiana com en la professional tenim la necessitat de tractar importants quantitats de dades i de treballar-hi, de manera que en molts casos sense l’ajuda de la tecnologia tant de les màquines com dels programes que

C.E SAN FRANCISCO

Informàtica

4R ESO 2019/2020- 1T

Professor:Roberto Pérez


Recerca d'informació.Sistemas Operatiu

Alumnes:Lucia Blanco, Andrea Piriz, Tomás Schalwich, Javier Tolosana

aquestes ens permeten utilitzar, i fins i tot d’altres persones, no seriem capaços de processar aquestes dades. -

Quins països o governs tenen sistemes operatius per ells mateixos?

En molts països de el mon alguns països tenen diferents Sistemas operatius creats per ells mateixos però normalment aquest ‘’sistemas operatius’’ són creats a partir d’un altre OS i en aquest cas el que ha sigut la base de molts OS ha sigut Linux aquí alguns examples: Corea del Nord: ​Corea del nord és un dels països més aïllats i hostils del mon per això mai aceptarien res d’un altra pais que no tinguin una aliança o bones relacions per això el seu OS es diu RedOS basada en Linux Fedora i es diu que és una copia simples basada en els sistemes operatius Occidentals Cuba: ​En cuba el OS principal és Nova que és la versió cubana de Linux, aquesta va ser inventada per un estudiant a l’universitat de les ciències informaticas de la Habana i va ser presentada el 2009. Nova va ser diseñada amb una Interfaz basada en Windows i Macintosh China:​ El sistema Operatiu de China es diu COS o Sistema operatiu chines, va ser un plan molt gran fet per CHina per deixar de ser independent de altres SIstemas Operatius dels estrangers, és diu que que ha sigut basat en el OS de Linux però aquest no ha quedat molt clar Turquia: ​El sistema operatiu Turc és diu Pardus que va ser anunciada en el 2005 per la empresa UAKE (​National Research Institute of Electronics and Cryptology) aquesta va ser basada en un altra OS de turquia que és deia GENTOO i en 2013 la va superar  Venezuela: ​Canaima és una distribució de Linux a Venezuela ordenada la creació per l'antic president Hugo Chavez, per un decret de venezuela que ja no deixen tenir acces lliure a l’internet Com i quan apareixen els sistemes operatius i quins van ser els primers? El concepte de Sistema Operatiu sorgeix en la dècada dels 50. El primer Sistema Operatiu de la història va ser creat el 1956 per a un ordinador IBM 704, i bàsicament l'únic que feia era començar l'execució d'un programa quan l'anterior acabava. En els anys 60 es produeix una revolució en el camp dels Sistemes Operatius. Apareixen conceptes com a sistema multitasca, sistema multiusuari, sistema multiprocessadors i sistema en temps real. I en aquesta època va aparèixer UNIX, la base de la gran majoria dels OS que existeixen avui en dia

INVENTORS: C.E SAN FRANCISCO

Informàtica

4R ESO 2019/2020- 1T

Professor:Roberto Pérez


Recerca d'informació.Sistemas Operatiu

-

Alumnes:Lucia Blanco, Andrea Piriz, Tomás Schalwich, Javier Tolosana

Persones que van tenir influència en la creació dels sistemes operatius?

Els sistemes operatius tenen empresas que els van crear però darrere d'aquestes empreses sempre hi ha la persona que va ser la més influent en diferents projectes, aquí són algunes d’aquestes persones: William Henry Gates III:​ més conegut com Bill Gates, és un empresari i filantrop nord-americà, cofundador de l'empresa de programari Microsoft, productora del sistema operatiu per a ordinadors personals més utilitzat en el món, Microsoft Windows. Linus Benedict Torvalds: ​Linus Benedict Torvalds és el creador de Linux, Benedict va néixer al país de Finlandia en una familia que seguía la ideología comunista. ​Creador del sistema operatiu gratuït GNU / Linux, que avui segueix millorant gràcies a la feina de col·laboradors i voluntaris de tot el món. Es va basar en el sistema operatiu lliure Minix, d'Andrew S. Tannenbaum, i actualment és responsable i coordinador del projecte. Kenneth Lane Thompson: ​A la dècada dels 60, Thompson i Dennis Ritchie van treballar el sistema operatiu Multics Mentre escrivia Multics, Thompson va crear el Llenguatge de programació B, al que va cridar així per la seva dona, Bonnie. Tant Thompson com Ritchie van abandonar el desenvolupament de Multics per la seva creixent complexitat, i el 1969 creen el sistema operatiu UNIX. Steven Paul Jobs: ​va ser famós empresari i informàtic nord-americà, president d'Apple Inc i màxim accionista individual de The Walt Disney Company. És una de les més importants figures de la indústria de la computació i de l'entreteniment digital. En molts dels seus projectes que van fer famos a Apple va ser L’apple I i l’apple 2 que va ser creat per ell i el cofundador de Apple Stephen Gary Wozniak Stephen Gary Wozniak​:​ Wozniak va ser el cofundador de Apple amb Steve Jobs, Wozniak va ser la mà dreta de Steve Jobs. Wozniak va ser el creador dels ordinadors de Apple amb el nom d’Apple I i Apple II. Wozniak va ser la persona que s’ocupava de construir i els dispositius Apple I i Apple II

1. Diferències entre els tipus de sistemes operatius d’ordinadors i mòbils? -

Un sistema operatiu de mòbil: ​És el conjunt de programes que controlen un dispositiu mòbil. El sistemes operatius mòbils són bastant més simples i estan més orientats a la connectivitat sense fils.

C.E SAN FRANCISCO

Informàtica

4R ESO 2019/2020- 1T

Professor:Roberto Pérez


Recerca d'informació.Sistemas Operatiu

-

● ● ● ● ● ● ●

Alumnes:Lucia Blanco, Andrea Piriz, Tomás Schalwich, Javier Tolosana

Un sistema operatiu d’ordinador: ​Es classifiquen pel tipus de tecnologia, per la propietat i llicència d'ús.

El sistema operatiu dels PC requereix més. memòria que el SO per a un cel·lular. Alguns dispositius són més ràpids El programari, en un ordinador és més complet mentre que a dispositius mòbils es tracta de versions retallades. La connexió de WIFI o 3G no és millor a una col·lecció en línia El sistema operatiu del PC requereix més energia que el d'un dispositiu mòbil. El sistema operatiu del PC és més fàcil d'utilitzar que el d'un dispositiu mòbil El sistema operatiu del PC és més pesat que el d'un dispositiu mòbil.

2. Tipus de sistemes operatius

● ● ●

Windows: La última versió de windows és windows 10. Els ordinadors que poden portar aquesta versió són els més moderns i més potents. Aquest sistema operatiu és el més utilitzat fins ara.

● ● ●

IOS: La última versió de OS X és 0.11.3. Els ordinadors que poden portar aquesta versió son els de la marca Apple. Aquest sistema operatiu està en tots els mòbils IPhone i IPads.

● ● ●

Linux: La última versió de Linux és 4.5. Els ordinadors que poden ser compatibles amb aquest sistema son els mateixos que els de windows. El sistema és la combinació de diversos projectes, entre els quals destaquen GNU i el nucli Linux. Chrome OS: Es un proyecto llevado a cabo por la compañía Google que se basa en el kernel de Linux y utiliza el navegador web Google Chrome como su principal interfaz de usuario, es un sistema operativo basado en la nube. Chrome OS soporta principalmente aplicaciones web.​

BIBLIOGRAFIA C.E SAN FRANCISCO

Informàtica

4R ESO 2019/2020- 1T

Professor:Roberto Pérez


Recerca d'informació.Sistemas Operatiu

Alumnes:Lucia Blanco, Andrea Piriz, Tomás Schalwich, Javier Tolosana

Andrea Piriz: https://sites.google.com/site/mariatehja/tema1 https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/2251_ASIX/ASIX_2251_M01/web/html/WebCon tent/u1/a1/continguts.html https://www.monografias.com/trabajos12/hisis/hisis.shtml https://www.fib.upc.edu/retroinformatica/historia/so.html https://sites.google.com/site/mariatehja/tema1 Tomás Schalwich: https://www.fib.upc.edu/retro-informatica/historia/so.html https://www.ecured.cu/Kenneth_Lane_Thompson https://www.ecured.cu/Steve_Jobs https://www.elindependiente.com/futuro/2017/08/10/que-fue-de-steve-wozniak-el-genio-qu e-creo-el-ordenador-y-fundo-apple http://eduardogarbayo.com/sistema-operativos-propios-de-paises-o-gobiernos/ Lucia Blanco: https://prezi.com/yplzmzw_u6sg/tipus-de-sistemes-operatius/ https://prezi.com/y87brfqw7jz8/els-diferents-tipus-de-sistemes-operatius/ https://es.wikipedia.org/wiki/Chrome_OS https://es.slideshare.net/nerea_d/sistemes-operatius-10087371 https://prezi.com/go-9k3yldkr5/semejanzas-y-diferencias-de-los-sistemas-operativos/ Javier Tolosana: https://sistemasoperativosdesoto.wordpress.com/2016/09/17/principales-semejanzas-y-dif erencias-entre-los-sistemas-operativos-para-pc-y-para-dispositivos-moviles/ https://es.wikipedia.org/wiki/GNU/Linux https://es.wikipedia.org/wiki/Microsoft_Windows https://es.wikipedia.org/wiki/IOS

C.E SAN FRANCISCO

Informàtica

4R ESO 2019/2020- 1T

Professor:Roberto Pérez


LES LLICÈNCIES

ALUMNES: IAN HUESA, TOMAS SCHALWICH, JAVIER TOLOSANA PROFESSOR: ROBERTO PÈREZ ASSIGNATURA: INFORMÀTICA CURS: 2019/2020


Recerca d’informació

Grup JIT

Ian Huesa, Tomas Schalwich, Javier Tolosana

Index: 1. Llicència de software de Domini públic 2. Llicència de software de semilliure 3. Llicència de software lliure 4. Llicència de software de lliure no protegit amb copyleft 5. Llicència de software de Copyleft 6. Llicència de software GPL 7. Llicència de software de BSD 8. Llicència de software de Freeware 9. Llicència de software de Postcardware 10. Llicència de software de Donationware 11. Llicència de software de Shareware 12. Llicència de software de Demo 13. Llicència de software de Abandonware 14. Llicència de software de X.org 15. Llicència de codi obert a. Llicència de software de codi obert permissives b. Llicència de software de codi obert robustes c. Llicències de software de codi obert robustas forts d. Llicències de software de codi obert robustas dèbils 16. LLicència de codi tancat 17. LLicència de software de privativo 18. LLicència de software de comercial 19. Llicència de software de OEM 20. Llicència de software de volumen 21. Llicència de software de Retail

Professor/a​: Roberto Perez - ​Assignatura​: Informàtica - ​Curs :​ 4t d’ESO - ​Curs escolar: ​2019/ 2020 - ​Escola:​ San Francisco


Recerca d’informació

Grup JIT

Ian Huesa, Tomas Schalwich, Javier Tolosana

1​.llicències de software de Domini públic El software amb domini públic és programari sense copyright. Alguns tipus de còpia o versions modificades poden no ser lliures si l'autor imposa restriccions addicionals en la redistribució de l'original o de treballs derivats. 2.​llicències de software de semilliure Te l’autorització d'usar, copiar, Distribuir i modificar per a particulars sense ànim de lucre.

3​.llicènciesia de Software lliure Aquesta licencia dona la llibertat per: ● ● ● ●

Executar el programa per a qualsevol propòsit Estudiar el funcionament del programa y adaptarlo a les necessitats que sigui necessari Redistribuir copias Millorar el programa i passar per el benefici de la comunitat

4​. llicències de software lliure no protegit amb copyleft Aquest ve amb permís de redistribució i modificació i també amb permis de agregarli restricions Si un programa lliure no te copyleft és posible que algunas copias o modificaciones no siguin lliures en absolut 5.​llicències de Software de Copyleft El software protegit amb copyleft és software lliure els termes del cuál no és permet a les redistribuidores agregar ninguna restricio 6. llicències de software GPL És una llicència de programari lliure, però no té un copyleft fort, perquè permet que el programari enllaci amb mòduls no lliures. Només la recomanem per circumstàncies especials. 7. llicències de Software BSD Aquesta llicencia és considerada permisiva ja que imposa pocas restricions sobra la forma de us alteracions i distribucions del software. El software pot ser venut. I garanteix el crèdit als autors de software

Professor/a​: Roberto Perez - ​Assignatura​: Informàtica - ​Curs :​ 4t d’ESO - ​Curs escolar: ​2019/ 2020 - ​Escola:​ San Francisco


Recerca d’informació

Grup JIT

Ian Huesa, Tomas Schalwich, Javier Tolosana

8.llicències de Software de Hardware FREEWARE Es tracta d'un tipus de llicència en el qual s'autoritza l'ús del programari de forma lliure i gratuïta, encara que aquesta sessió pugui ser baix determinades condicions, com ara que el programari inclogui algun tipus de publicitat o limitació referent al tipus d'usuari al qual va destinada 9. llicències de Software de Postcardware És un tipus de llicència molt similar al Freeware, només que sol demanar-se l'enviament d'una postal com a confirmació de la seva utilització, encara que la utilització del programa no sol estar supeditada a l'enviament d'aquesta. 10. llicències de Software de DonationWare Igual que les llicències Postcardware, la llicència donationware es pot considerar com una variant de la llicència Freeware. En aquest tipus de llicència se li demana a l'usuari l'enviament d'un donatiu per sufragar el desenvolupament del programa, tot i que no se supedita ni l'ús d'aquest ni les seves opcions a l'enviament d'aquest donatiu 11. llicències de software de Shareware És un tipus de distribució en el qual s'autoritza l'ús d'un programa perquè l'usuari ho avaluï i posteriorment ho compri. El programari amb llicència Shareware té unes limitacions que poden ser de diversos tipus. O bé una limitació en el temps d'utilització o bé una limitació en el funcionament de les seves funcions i opcions, però sol tractar-se de programari operatiu.

12. Licencia de software de Demo Sessió d'un programa per a la seva avaluació, però amb unes fortes limitacions en el seu acompliment.

13. Llicències de software de Abandonware es tracta de programari, normalment amb prou antiguitat, sobre el qual els seus creadors han alliberat el copyright o els drets d'autor. El programari afectat per aquest tipus de llicència sol estar descatalogat i no disponible en botigues ni altres canals de distribució i venda. Aquest tipus de llicència s'aplica sobretot a jocs, i si bé va tenir força èxit a la fi dels 90 i principis de 2000, cada vegada té menys incidència. Professor/a​: Roberto Perez - ​Assignatura​: Informàtica - ​Curs :​ 4t d’ESO - ​Curs escolar: ​2019/ 2020 - ​Escola:​ San Francisco


Recerca d’informació

Grup JIT

Ian Huesa, Tomas Schalwich, Javier Tolosana

14. Llicències de software de X.org El Consorci X distribueix X Windows System en una llicència que el fa software lliure. Hi ha distribucions en la llicencia de la X.org que són lliures i altres que no. Existeix alguna versió no lliure del sistema de finestres X11 i algún dispositiu de IBM-PC. 15. Llicències de Codi Obert Segons la filosofía del Open Source Initiative, la llicència té que tenir els següents criteris: 1. Distribució lliure. 2. Distribució de la font del codi. 3. Té que permetre la modificació de la font del codi, els desenvolupament derivats i les mateixes redistribucions que el software original. 4. Integritat de la font del codi de l’autor. 5. No te que ser discriminatoria a ninguna persona o grups de persones. 6. No és ha de restringir la utilització del software a camps de domini o activitat 7. Els drets atorgats al programa són aplicats a tots aquells a que el software es retribuïts sense imposar condicions (llicències) complementàries. 8. Els drets atorgats a un programa no tenen que depender del fet que que formen part d’una distribució de software específica. 9. No te que tenir restriccions en un altre software que es distribueixi amb la distribució llicenciada. 10. Te que ser neutral en relació amb la tecnología. a. Llicencia de software de codi obert permisives Es poden crear llicències derivades sense que tenga una obligació de protecció. Moltes llicències pertany aquesta clase, com per exemple: 1. Academic Free License v.1.2. 2. Apache Software License v.1.1. 3. Artistic License v.2.0 4. Attribution Assurance license. 5. BSD License. 6. MIT License. b. Llicències de software de codi obert robustes Aquestes llicències apliquen algunes restriccions a les obres derivades, fent que segons el grau d'aplicació es puguin dividir al seu torn en dos subcategories: c. Llicències de software de codi obert robustes forts Aquestes llicències contenen una clàusula que obliga que les obres derivades o modificacions que es realitzin al programari original s'hagin de llicenciar sota els mateixos termes i condicions de la llicència original. Algunes són: Common Public License v.1.0. GNU General Public License v.2.0. GNU General Public License v.3.0. Eclipse Public License. Professor/a​: Roberto Perez - ​Assignatura​: Informàtica - ​Curs :​ 4t d’ESO - ​Curs escolar: ​2019/ 2020 - ​Escola:​ San Francisco


Recerca d’informació

Grup JIT

Ian Huesa, Tomas Schalwich, Javier Tolosana

d. Llicències de software de codi obert robustes debils Aquestes llicències contenen una clàusula que obliga que les modificacions que es realitzin al programari original s'hagin de llicenciar sota els mateixos termes i condicions de la llicència original, però que les obres derivades que es puguin realitzar d'ell puguin ser llicenciades sota altres termes i condicions diferents. Algunes són: GNU Lesser General Public License v.2.1. Mozilla Public License Open Source License. Apple Source License v.2.0 16. Llicències de Codi Tancat Aquest tipus de llicències, en general, no permeten que el programari sigui modificat, desensamblado, copiat o distribuït de formes no especificades en la pròpia llicència (pirateria de programari), regula el nombre de còpies que poden ser instal·lades i fins i tot les fins concretes per als quals pot ser utilitzat. La majoria d'aquestes llicències limiten fortament la responsabilitat derivada d'errors en el programa. 17.​llicències de software de privativo El seu ús, redistribució o modificació està prohibida, o requereix que vostè sol·liciti autorització o està tan restringida que no pugui fer-lliure d'una manera efectiva. 18.​llicències de software de Comercial Programari que ha estat desenvolupat per una entitat que té la intenció de fer diners de l'ús del programari. Comercial i privatiu 'no són la mateixa cosa! La majoria del programari comercial és privatiu 19.​llicències de software de OEM Es tracta d'un tipus de llicència que supedita la seva venda al fet que aquesta ha de ser com a part d'un equip nou, estant prohibit vendre'ls si no és sota aquesta condició. Encara afecta més que res a sistemes operatius, també pot afectar a un altre tipus de programari. Tot i que el programari comprat sota aquest tipus de llicència implica la propietat del mateix per part del que la compra els fabricants poden posar certes limitacions al seu ús, com el nombre màxim de vegades que es pot reinstal·lar. Es tracta de programari plenament operatiu i exactament igual a les versions Retail del mateix, encara que en el cas que s'ofereixi algun extra en la versió Retail en concepte de Bonus pack els fabricants no estan obligats a oferir-lo també en les versions OEM. 20.​llicències de software de volumen Són les versions de venda de programari. En aquest cas el programa és de tota la propietat de l'usuari, podent aquest cedir-se lliurement a tercers o vendre-ho. 21.​llicències de software de Retail És un tipus de llicència de programari destinat grans usuaris (empreses), normalment sota Professor/a​: Roberto Perez - ​Assignatura​: Informàtica - ​Curs :​ 4t d’ESO - ​Curs escolar: ​2019/ 2020 - ​Escola:​ San Francisco


Recerca d’informació

Grup JIT

Ian Huesa, Tomas Schalwich, Javier Tolosana

unes condicions similars a les de les llicències OEM, encara que sense estar supeditades a equips nous. Aquest tipus de llicència no es pot cedir a tercers ni total ni parcialment. Luego hay que ponerla en el documento y todo eso

Professor/a​: Roberto Perez - ​Assignatura​: Informàtica - ​Curs :​ 4t d’ESO - ​Curs escolar: ​2019/ 2020 - ​Escola:​ San Francisco


Exercici pregunta/resposta

Grup JIT

Ian Huesa, Tomas Schalwich, Javier Tolosana

PREGUNTES: 1. ¿Que és licenciar un software? 2. Digues si es veritat V o si es fals F i certifica la resposta 3. 4. 5. 6.

Trobar algunes licencia de software en aquesta sopa de lletres. Es pot vendre un programa lliure? Com sabem que una licencia és lliure Quins són els 10 criteris de llicències de codi obert segons la filosofía del Open Source Initiative? 7. Escriu 3 llicències de software de codi obert robustes forts i 3 de codi obert robustes dèbils:

Professor/a​: Roberto Perez - ​Assignatura​: Informatica - ​Curs :​ 4t d’ESO - ​Curs escolar: ​2019/ 2020 - ​Escola:​ San Francisco


Exercici pregunta/resposta

-

Grup JIT

Ian Huesa, Tomas Schalwich, Javier Tolosana

¿Que és licenciar un software? És sonar drets a una persona per que pugi utilitar el programa amb fins personals o industrial o qualsevol altre manera, però el us te que esta d’acord amb les clausules que l’hi han donat Digues si es veritat V o si es fals F i certifica la resposta

Un programa no pot tenir mes d’una llicència

V

Per utilitzar una llicència lliure cal primer consultar amb un abogat

F No cal consultar amb cap abogat

Un programa lliure es pot vendre si esta distribuït per una llicència privativa

F Te que ser amb una llicència lliure

El domini públic es similar a la llicència permisiva

V

Trobar algunes llicencies de software en aquesta sopa de lletres. A

S

X

O

E

M

E

X

D

A

S

E

P

A

R

A

D

P

E

C

L

M

N

M

S

F

U

A

M

O

I

O

E

R

P

S

O

P

Professor/a​: Roberto Perez - ​Assignatura​: Informatica - ​Curs :​ 4t d’ESO - ​Curs escolar: ​2019/ 2020 - ​Escola:​ San Francisco


Exercici pregunta/resposta

Grup JIT

Ian Huesa, Tomas Schalwich, Javier Tolosana

L

L

I

U

R

E

S

T

T

Y

M

L

W

O

A

E

G

E

E

F

A

I

R

L

W

A

P

L

L

T

U

R

A

L

A

S

L

L

E

E

R

U

S

A

R

T

A

A

T

U

E

B

S

D

E

A

D

M

S

Es pot vendre un programa lliure? - Sí, per a qualsevol programa distribuït sota qualsevol llicència lliure. Com sabem que una llicencia és lliure Ho sabem quan el distribuidor dona la llibertat total per, fer canvis en la llicencia i posarla al public, actualitzarla per ell mateix, comparitrla Quins són els 10 criteris de llicències de codi obert segons la filosofía del Open Source Initiative? 1. Distribució lliure. 2. Distribució de la font del codi. 3. Té que permetre la modificació de la font del codi, els desenvolupament derivats i les mateixes redistribucions que el software original. 4. Integritat de la font del codi de l’autor. 5. No te que ser discriminatoria a ninguna persona o grups de persones. 6. No és ha de restringir la utilització del software a camps de domini o activitat 7. Els drets atorgats al programa són aplicats a tots aquells a que el software es retribuïts sense imposar condicions (llicències) complementàries. 8. Els drets atorgats a un programa no tenen que depender del fet que que formen part d’una distribució de software específica. 9. No te que tenir restriccions en un altre software que es distribueixi amb la distribució llicenciada. 10. Te que ser neutral en relació amb la tecnología. Escriu 3 llicències de software de codi obert robustes forts i 3 de codi obert robustes debils: Llicències de software de codi obert robustes forts: Common Public License v.1.0. GNU General Public License v.2.0. GNU General Public License v.3.0. Eclipse Public License. eCos License v.2.0 Sleepycat Software Product License. Affero License v.1.0 Professor/a​: Roberto Perez - ​Assignatura​: Informatica - ​Curs :​ 4t d’ESO - ​Curs escolar: ​2019/ 2020 - ​Escola:​ San Francisco


Exercici pregunta/resposta

Grup JIT

Ian Huesa, Tomas Schalwich, Javier Tolosana

Affero License v.2.0 OpenSSL License. Llicències de software de codi obert robustes debils: GNU Lesser General Public License v.2.1. Mozilla Public License Open Source License. Apple Source License v.2.0 CDDL. EUPL.

Professor/a​: Roberto Perez - ​Assignatura​: Informatica - ​Curs :​ 4t d’ESO - ​Curs escolar: ​2019/ 2020 - ​Escola:​ San Francisco


Treball: Rúbrica D’avaluació Tema:Sistemes Operatius

Alumnes: Ian Huesa, Tomas Schalwich, Javier Tolosana.

RÚBRICAS   ​Rúbrica per avaluar exposicions orals  Insuficient 1

Suficient 2

Bé 3

Notable 4

Excel·lent 5

Presentació

Poc elaborada. Poc visual. No fa servir imatges, gràfics, enllaços, etc. Temporalització inadequada.

És correcta, però poc atractiva.

És acurada i visual però el suport està una mica desfasat i la temporalització no és àgil.

La presentació està treballada i és atractiva però té algun error.

La presentació està molt treballada, és atractiva visualment i original. Distribució equitativa i temps total ajustat.

Contingut

No arriba als mínims exigits.

A un nivell molt simplista.

El contingut mostra que s’ha entès, però no s’ha treballat prou.

La informació és força clara i mostra una certa reflexió sobre el tema.

La informació és excel·lent: han entès el tema, han reflexionat i han arribat a conclusions.

Llenguatge i entonació

La major part de la presentació s'ha llegit. Llenguatge inadequat.

S'han utilitzat frases entendores però s'ha abusat de la lectura.

Frases entenedores i bona entonació.

S'han utilitzat frases entenedores i una bona entonació. Però el llenguatge és massa col·loquial.

Els termes utilitzats són precisos i molt ben entonats. Llenguatge és adient a la temàtica.

Comunicació

Gesticulatizació dolenta. Mala postura, mans a les butxaques, recolzats i rises.

Poc clara. No han mirat al públic i no s'ha gesticulat correctament

De tant en tant han mirat al públic i la gesticulació ha estat bé.

La major part de l'exposició s'han mirat al públic i han actuat amb naturalitat.

Molt clara i entenedora. El públic l’ha seguit amb interès.

Puntuacions

Insuficient

0-7

Suficient

8 - 11

12 - 15

Notable

16 - 18

Excel·lent

19 - 20

CE San Francisco

Assignatura: Informàtica

Professor: Roberto Pérez

Curs: 4t ESO 2018-2019

Pàg: 1 Pàgines: 2


Treball: Rúbrica D’avaluació Tema:Sistemes Operatius

Alumnes: Ian Huesa, Tomas Schalwich, Javier Tolosana.

Rúbrica per avaluar els documents Insuficient 1

Suficient 2

Bé 3

Notable 4

Excel·lent 5

Normes de Presentació

Descurada i no atractiva. Plena de faltes d’ortografia.

Correcta però poc atractiva.

Acurada i visual.

Ben treballada però no està perfecte.

Molt ben treballada, sense cap error ni faltes d’ortografia. Encapçalament, peu de pàgina.

Contingut

El contingut ha estat tan sols reproduït sense una mínima reelaboració

Poc elaborat i no s'adapta gaire a les condicions del treball que es demanava.

En general ben elaborat

Força elaborat però no té un enfocament original

Molt ben elaborat i s'adapta al treball amb un enfocament original.

Recerca d’informació

Poc esforç en la recerca i pobresa dels materials trobats.

S​'aprecia un En general hi ha esforç, tot i que no sempre són els més adients.

hagut un esforç a buscar els materials i s'han sabut seleccionar.

Bé però no apareix la bibliografia.

S'ha fet una bona recerca de materials i s'han triat els millors. La bibliografia és molt completa, amb diferent tipus de fonts.

Treball en equip

Gairebé mai. Han necessitat l’ajuda constant del professor.

S’aprecia una mica de col·laboració .

Les tasques estan relacionades entre si.

Força bé però li falta una mica de discussió.

El document mostra discussió i planificació conjunta.

Puntuacions

Insuficient

0-7

Suficient

8 - 11

12 - 15

Notable

16 - 18

Excel·lent

19 - 20

CE San Francisco

Assignatura: Informàtica

Professor: Roberto Pérez

Curs: 4t ESO 2018-2019

Pàg: 2 Pàgines:


Treball: Rúbrica D’avaluació Tema:Sistemes Operatius

Alumnes: Ian Huesa, Tomas Schalwich, Javier Tolosana.

AUTOAVALUACIÓ LLICÈNCIES   En aquest treball hem tingut bastants problemes encara que la búsqueda d'informació va ser molt senzilla i ràpida a l’hora d’exposar vam tenir problemes ja que al ser moltes diapositives un membre del grup no va poder enrecordar-se de el que tenía que exposar i va fer que tinguem que fer el nostre examen. Creiem que si ens haguessin preparat mes la presentació podriem haber tret millor nota, ja que suposem que aquesta no serà molt elevada. Ens hauria agradat aprendre millor el treball per ademes de pujar la nota que els alumnes haguessin entès millor la nostra presentació.

                        CE San Francisco

Assignatura: Informàtica

Professor: Roberto Pérez

Curs: 4t ESO 2018-2019

Pàg: 2 Pàgines:


Treball: Rúbrica D’avaluació Tema:Sistemes Operatius

Alumnes: Ian Huesa, Tomas Schalwich, Javier Tolosana.

MacOS Presentació oral  Presentació​: A l'hora de la presentació tenien la informació correcta, i visual però tenia alguns errors d'ortografia, ja que eren molt obvis però que es podien haver corregit. Contingut​: El contingut era bastant simple i no molt original però era comprensible encara que faltava informació més rellevant per entendre-ho amb més profunditat. Llenguatge i entonació​: Aquest grup a l'hora del llenguatge i de l'entonació, van fer un bon treball a l'hora d'explicar-lo amb frases clares però es van equivocar una que altres vegades en pronunciar alguna paraula. Comunicació​: La comunicació ha estat bona la majoria del temps, han estat mirant al públic, però, de vegades han necessitat mirar a la presentació digital.

Documents Normes de presentació​: La seva presentació hi tenia la informació necessària per explicar Mac Os però, no era molt atractiva ja que només tenien 2 imatges. Contingut​: El kahoot que ens van posar la informació era aclarada i s’entenia, la presentació era aclarida però en parts com els creadors de MacOS podria ser una mica més lios que latres Recerca d’informació​: No ens van donar la seva recerca d’informació. Treball en equip​: Han tingut un bon treball grupal,

CE San Francisco

Assignatura: Informàtica

Professor: Roberto Pérez

Curs: 4t ESO 2018-2019

Pàg: 2 Pàgines:


Treball: Rúbrica D’avaluació Tema:Sistemes Operatius

Alumnes: Ian Huesa, Tomas Schalwich, Javier Tolosana.

Linux Presentació oral  Presentació​: La presentació oral de Linux, està bastant treballada i també és bastant atractiva però té un que altre error ortogràfic. Contingut​: El contingut que van exposar a la seva presentació, és força clara i mostra que s’han preparat bastant bé el seu treball. Llenguatge i entonació​: La informació que hi van explicar no era el mateix al qual posava en la presentació i el van explicar bastant bé amb frases curtes. Comunicació​: Han mirat quasi tota l’estona als alumnes i al professor però la gesticulació una mica fluixa.

Documents Normes de presentació​: Han tingut bastant en compte les normes de presentació però té una que altre norma. Contingut​: El contingut de la presentació que han exposat ha sigut la necessària i no s’han inventat res. Recerca d’informació​: Estava la recerca d’informació però tenien alguna que altre falta d’ortografia. Treball en equip​: Han treball molt bé coordinats.

CE San Francisco

Assignatura: Informàtica

Professor: Roberto Pérez

Curs: 4t ESO 2018-2019

Pàg: 2 Pàgines:


Treball: Rúbrica D’avaluació Tema:Sistemes Operatius

Alumnes: Ian Huesa, Tomas Schalwich, Javier Tolosana.

Windows Presentació oral  Presentació​: La presentació del grup estava organitzada i era correcta no había faltes d’ortografia Contingut​: No tots els participants del grup és sabien tot com altres, i pot ser no sabien respondre a les mateixes coses Llenguatge i entonació​: En aquest apartat en PAblo Urbano estava diguent moltes Comunicació​: A la hora de parlar entre ells a vegades no sabien ni respondre les preguntes que és feia a altres persones

Documents Normes de presentació​: No tenien faltes d’ortografia i tenen encapçalament i peu de pàgina Contingut​: Els examens que ens van donar estaven d’acord amb la informació que ens van presentar, també la recerca portava tot l’ho necessari. Recerca d’informació​: Ens van donar la recerca d'informació que van utilitzar per fer la presentació però no incluya la bibliografia Treball en equip​: Els treballs semblen que només una persona ho ha fet més que en aquest grup que era la Lucia Saldaña

CE San Francisco

Assignatura: Informàtica

Professor: Roberto Pérez

Curs: 4t ESO 2018-2019

Pàg: 2 Pàgines:


Treball: Rúbrica D’avaluació Tema:Sistemes Operatius

Alumnes: Ian Huesa, Tomas Schalwich, Javier Tolosana.

Chrome OS Presentacions oral  Presentació​: La presentació és bastant bona, és atractiva però la informació estava malament. Contingut​: El contingut que han fet en la presentació estava bé posada però la informació no era la correcta. Llenguatge i entonació​: El llenguatge i l’entonació d’aquest grup, era molt bona i l’explicaven bastant bé però a vegades llegien la presentació. Comunicació​: Aquest grup ha estat quasi tota l’exposició mirant als alumnes i al professor i la seva gesticulació era bastant correcte.

Documents Normes de presentació​: Les seves normes de presentació, eren quasi totes bones però tenien una que altre que se les havia escapat. Contingut​: En el contingut de la presentació de Chrome OS, van posar molta informació però quasi tota la informació estava malament. Recerca d’informació​: La recerca d’informació estava però amb informació incorrecte. Treball en equip​: Van treballar bé en grup.

CE San Francisco

Assignatura: Informàtica

Professor: Roberto Pérez

Curs: 4t ESO 2018-2019

Pàg: 2 Pàgines:


2.RECERCA D’INFORMACIÓ Revista Digital

Alumne: Tomás Schalwich Borlido de Oliveira Professor: Roberto Pérez Assignatura:Informàtica Escola: C.E San Francisco Curs: 4t d’ESO Data d’entrega: 13-11-2019


Treball:Recerca d’informació Revista Digital

Alumne:Tomás Schalwich

Index - Parts i/o elements d'una publicació (portada, contraportada, Redactat d'Editorial...) - Tipologia de publicacions (Paper, Pdf., Format Web, Altres...) - Psicologia dels colors i la imatge: · Temàtica dels colors · Estil de fonts, Imatges, Títols, etc. - Programari. Software i innovacions a aportar en aquest projecte: · Enmaquetació . ·Creació de pàgines web. · Creació de catàlegs…

Professor/a​: Roberto Perez - ​Assignatura​: Informàtica - ​Curs :​ 4t d’ESO - ​Curs escolar: ​2019/ 2020 - ​Escola:​ San Francisco


Treball:Recerca d’informació Revista Digital

Alumne:Tomás Schalwich

1. Elements d’una publicació 1- Portada La portada és la pàgina principal que es visualitza d'una revista.El objectiu de la portada és vendre al lector el contingut resum de les notícies que conté, despertar l'interès de el client per comprar-la per descobrir el seu interior. 2- Contraportada És una petita ressenya de el contingut de la revista, enunciat breu i sintètic alguns dels continguts més rellevants que es trobaran a l'interior de l'edició. 3- Editorial És un article que expressa l'opinió dels mitjans periodístic, en aquest cas l'opinió de la revista. Es tracta d'una pàgina on es publica un text que pertany al gènere periodístic que destaca. 4- Índex L'índex és un llistat d'indicadors associats a paraules o frases, que permeten ubicar amb facilitat un contingut a l'interior de la revista. 5- Directori El directori amplia i repeteix les dades d'identificació continguts a la portada, enumerant els integrants de l'staff. Sol situar-se en l'estructura interna de la revista, en una pàgina que pot o no estar compartida amb la pàgina editorial. 6- Articles L'article és la part medul·lar de la revista, a l'igual que del diari i periòdic. Poden anar acompanyats d'imatges, gràfiques o fotografies, que están generalment explicades per un epígrafe. 7- Anuncis Publicitaris Amb el nom de pauta publicitària, els anunciants són els comerços, professionals, empreses, organitzacions i institucions en general que sostenen econòmicament les edicions de cada publicació de la revista.

Professor/a​: Roberto Perez - ​Assignatura​: Informàtica - ​Curs :​ 4t d’ESO - ​Curs escolar: ​2019/ 2020 - ​Escola:​ San Francisco


Treball:Recerca d’informació Revista Digital

Alumne:Tomás Schalwich

2. Tipologia de publicacions Per fer una revista tenim dos maneras que són amb una app o amb una pagina web aqui esta les dos maneras: - App: newsstand/ quiosco Una app te duas maneras de ser publicada. Una de ellas és a través de una app amb que contigui un número suelto de una revista. Per exemple una revista que se publica anualmente puede estar distribuida bajo esta forma. El usuario se descarga una app en el App Store, Google Play i obté tot el número de la revista

Un altra manera pot ser amb una app tipus quiosco. En una app quiosco trobaràs tots els números d'una revista, a més de la possibilitat de poder subscriure'ns, poder comprar els números solts, etc.

Aquí tenim un exemple de una app quiosco

Professor/a​: Roberto Perez - ​Assignatura​: Informàtica - ​Curs :​ 4t d’ESO - ​Curs escolar: ​2019/ 2020 - ​Escola:​ San Francisco


Treball:Recerca d’informació Revista Digital

-

Alumne:Tomás Schalwich

Zinio/Ztory y servicios similares

Amb aquesta aplicació podrem directament fer disponible totes les nostres revistas, i també anar pujant noves revistes. Las revistas en Zinio no te res d’activitat l’ho que trobem és una replica de la revista en PDF, a vegades millorada amb algun tipus de multimedia com podcasts o musicas, però no trobarem un disseny pensat per dispositius mòbils i tablets

Exemple de l'aplicació Zinio

Professor/a​: Roberto Perez - ​Assignatura​: Informàtica - ​Curs :​ 4t d’ESO - ​Curs escolar: ​2019/ 2020 - ​Escola:​ San Francisco


Treball:Recerca d’informació Revista Digital

-

Alumne:Tomás Schalwich

Revistas digitals publicades en webs

Hi ha diferents maneras de de publicar revistas en pàgines web. Podem fer disponible un pdf per descargar (Ja escollint si volem pagar o no), o podem donar al públic un tipus de pdf més actiu. També es pot convertir la web en una revista en si.

Exemple de Revista Digital a una Web

Professor/a​: Roberto Perez - ​Assignatura​: Informàtica - ​Curs :​ 4t d’ESO - ​Curs escolar: ​2019/ 2020 - ​Escola:​ San Francisco


Treball:Recerca d’informació Revista Digital

Alumne:Tomás Schalwich

3. Psicologia dels colors Cada color té una psicologia a l’hora de veure a una imatge o un fons de pantalla ara explicaré quin és cadascun:

Color Blau El color blau s'associa a la mar i el cel. És un color relaxant que transmet estabilitat, calma, harmonia, confiança, seguretat, frescor i intel·ligència D’altra banda, te significats també negatius, ja que és un color fred que s’associa a la llunyania i fredor Ja que és el color molt utilitzat per les empreses ja que és considera el color ‘’principal dels nens’’

Color Vermell El vermell es el color del foc, de la flama , de la força. Es un color poderos y muy visual, que representa l’amor i l’odi al mateix temps. També el vermell és un color que crida l'atenció a primera vista i que s'associa a l’energia, estimulació i el valor. Però també transmiteix associacions negatives com: Perill, tensió i sang I el color és te que utilizar controladamente ja que pot staurar a la vista

Professor/a​: Roberto Perez - ​Assignatura​: Informàtica - ​Curs :​ 4t d’ESO - ​Curs escolar: ​2019/ 2020 - ​Escola:​ San Francisco


Treball:Recerca d’informació Revista Digital

Alumne:Tomás Schalwich

Color verd El verd está relacionat a l’ho ecologic, ja que se asocia el verd per simbolizar la naturaleza. Pero por un altre costat, també significa diners, esperanza, armonía, pau…

Es un color perfecte per utilizar en aquestas marcas, ja que es un  color molt relaxant i que ens tranquiliza. 

 

Color Groc   El color groc se usa per simbolitzar la felicitat, la juventud i el optimisme. Però no sempre aquest color té connotacions positives, ja que es pot percebre com l'engany i advertiment, a més que molts supersticiosos ho veuen com un símbol de mala sort. Cal no abusar-ne, ja que causa un efecte de fatiga visual, de manera que utilitzar-lo en la seva justa mesura és la millor opció.

 

Color Taronja El taronja es una combinación del vermell i el groc que representa la creatividad, calidad i calor; i como variant dels anteriores colors, es molt estimulant.

per això, es un dels colors més utilitzats en la publicidad, que ajuda a estimular les compres.

Professor/a​: Roberto Perez - ​Assignatura​: Informàtica - ​Curs :​ 4t d’ESO - ​Curs escolar: ​2019/ 2020 - ​Escola:​ San Francisco


Treball:Recerca d’informació Revista Digital

Alumne:Tomás Schalwich

Color negre   El color negre significa elegancia, poder, glamour y sofisticacio. Aquest color és molt utilitzat No obstant això, també té associacions negatives com tristesa, soledat, fredor, etc. D'altra banda, la simbologia d'aquest color també pot associar-se a la mort i la pèrdua.

Color Blanc El color blanc s'associa amb la neteja, puresa, claridad, ​simplicitat​, inocencia, etc. Normalment sol ser més utilitzat per als fonds de pantalla o revistas, ja que dona un absolut percepció d’espai i amplitud

  Color Violeta  El color violeta esta asociat al poder, el luxe, la sabiduria i la qualitat. No obstant això, en funció de el to de violeta que utilitzem serà l’anterior o serà una associació d’alguna cosa barat i de mala qualitat, de manera que cal tenir molta cura amb les seves tonalitats.

Professor/a​: Roberto Perez - ​Assignatura​: Informàtica - ​Curs :​ 4t d’ESO - ​Curs escolar: ​2019/ 2020 - ​Escola:​ San Francisco


Treball:Recerca d’informació Revista Digital

Alumne:Tomás Schalwich

Color Rosa El color rosa transmiteix calidesa, feminidad, amor i sexualitat. Simbolitza el encant i l’afecte Es un color ​psicológicamente molt poderos, sobre tot per el publi femeni​, per la qual resaltar elements del disseny perquè cridi l'atenció dels nostres ulls

                                                   

Professor/a​: Roberto Perez - ​Assignatura​: Informàtica - ​Curs :​ 4t d’ESO - ​Curs escolar: ​2019/ 2020 - ​Escola:​ San Francisco


Treball:Recerca d’informació Revista Digital

Alumne:Tomás Schalwich

4. -Programari. Software i innovacions a aportar en aquest projecte Hem investigat sobre les parts de la revista, maneras de publicarla i la psicologia que té amb els colors. Però encara no hem explicat l’ho més important que és desarrollar la revista, ara en l’apartat del programari és l’hora d'explicar aplicacions que es pot utilitzar per crear una revista digital. LucidPress:​Aquesta eina de caràcter gratuït s'assembla molt a programes professionals com ​InDesign​, i permet dissenyar i publicar revistes tant impreses com digitals. Ofereix nombroses plantilles i dóna la possibilitat d'introduir elements interactius, també ens dóna l'oportunitat de treballar cooperativament.

Exemple de l’aplicació LucidPress InDesign: Adobe Indesign és l'aplicació nombre un a nivell mundial per disseny editorial. Amb aquesta aplicació que és gairebé l'estàndard de la indústria podem realitzar des de projectes senzills com pot ser un flyer a color, blanc i negre, amb text, imatges etc, fins creacions més complexes com ara revistes, llibres convencionals i electrònics, diaris entre d'altres moltes publicacions.

Professor/a​: Roberto Perez - ​Assignatura​: Informàtica - ​Curs :​ 4t d’ESO - ​Curs escolar: ​2019/ 2020 - ​Escola:​ San Francisco


Treball:Recerca d’informació Revista Digital

Alumne:Tomás Schalwich

Joomag:​possibilita la creació de tot tipus de publicacions amb resultats professionals. Entre els seus principals avantatges figura la quantitat de models que ofereix i l'opció de compartir els resultats a la Xarxa.

Aquí en aquest cas podem veure l'elecció de plantilles de Joomag

Calaméo​. ​Aquest complet editor de revistes en castellà ofereix innombrables funcions destinades a traslladar el concepte de publicació impresa a el terreny digital. Els editors poden inserir elements interactius, analitzar les visites a través de Google Analytics o compartir la publicació en una llarga llista de xarxes socials .

Pasos per la creació d’una revista digital a calaméo

Professor/a​: Roberto Perez - ​Assignatura​: Informàtica - ​Curs :​ 4t d’ESO - ​Curs escolar: ​2019/ 2020 - ​Escola:​ San Francisco


Treball:Recerca d’informació Revista Digital

Alumne:Tomás Schalwich

AppGreen:​Una aplicació per a crear catàlegs digitals disponible a Android i per iPad. A través de plantilles es pot crear i Dissenyar Revistas per mostrar en tot tipus de pantalles. Només cal pujar les imatges i ordenar-les.

Aquí és l’ho que ens ofereix AppGreen

Madgazine:​Aplicación que és te que pagar però, permet combinar fotos, vídeos, text, galeries d'imatges, hashtags de Twitter, ... Disposa d'una opció gratuïta ideal per provar-la i veure si acaba convencent. I te una prova gratuita

Professor/a​: Roberto Perez - ​Assignatura​: Informàtica - ​Curs :​ 4t d’ESO - ​Curs escolar: ​2019/ 2020 - ​Escola:​ San Francisco


Treball:Recerca d’informació Revista Digital

Alumne:Tomás Schalwich

Aquí podem veure com es pot fer en MadGazine una revista Simple Booklet: ​És una eina que et permet crear presentacions i fullets en línia. L'editor permet afegir elements multimèdia com imatges i vídeos.

Aquí podem veure Simple Booklet

Professor/a​: Roberto Perez - ​Assignatura​: Informàtica - ​Curs :​ 4t d’ESO - ​Curs escolar: ​2019/ 2020 - ​Escola:​ San Francisco


Treball:Recerca d’informació Revista Digital

Alumne:Tomás Schalwich

● Consells per crear una Revista Digital ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ ➔

Tria la presentació. Utilitza el format més adequat. Realitza la configuració del teu lloc web. Defineix els temes per les teves edicions. Ordena per categories. Determina la periodicitat de la teva revista digital. Identifica i estableix el teu contingut. Utilitza bé les imatges.

Professor/a​: Roberto Perez - ​Assignatura​: Informàtica - ​Curs :​ 4t d’ESO - ​Curs escolar: ​2019/ 2020 - ​Escola:​ San Francisco


Treball:Recerca d’informació Revista Digital

Alumne:Tomás Schalwich

5. -Bibliografia Bego Romero. ​La psicologia del color​. <​https://www.begoromero.com/psicologia-del-color/​>. (11 de setembre de 2018) [11-11-19] Susan Urban. ​11 herramientas para crear revistas y catálogos digitales <​https://www.informacionyarte.com/como-crear-una-revista-digital​>. (N/A) [11-11-19] Florencia Rojas.​Partes de la Revista​. <​http://catedracosgaya.com.ar/tipoblog/2017/partes-de-la-revista/​>. (20 de octubre de 2019) [7-11-2019] Jonathan García-Allen. ​Psicologia del color:Significado y curiosidades de los colores ​. <​https://psicologiaymente.com/miscelanea/psicologia-color-significado​>. (N/A) [11-11-19] AulaPlaneta.​Cinco herramientas para crear revistas escolares interactivas.​ <​https://www.aulaplaneta.com/2015/10/01/recursos-tic/cinco-herramientas-para-crea r-revistas-escolares-interactivas/​>. (Octubre de 2017) [11-11-19] Monica Caceda Quispe. ​Revista Digital. <​https://monicacacedaquispe.atavist.com/revista-digital​>. (N/A) [11-11-19]

Professor/a​: Roberto Perez - ​Assignatura​: Informàtica - ​Curs :​ 4t d’ESO - ​Curs escolar: ​2019/ 2020 - ​Escola:​ San Francisco

Profile for Tomás Schalwich

Dossier Trimestral  

Dossier Trimestral  

Advertisement