Issuu on Google+

Abril de 2011

Hora Punta: 112

El nou portal web de TMB Entrevista a Manuel Campo Vidal, periodista / La seguretat ferroviària al metro / La xarxa RetBus tindrà 12 eixos i s’implantarà per fases

Transports Metropolitans de Barcelona


Editorial

Sumari 2 Editorial 3 TMB obre una porta a internet: el nou web 8 Manuel Campo Vidal, periodista 12 Nova ruta del Catalunya Bus Turístic 14 2n ral·li de vehicles històrics 16 Breus 18 Seguretat ferroviària 20 Retbus: la xarxa d’altes prestacions a Barcelona 22 Nova exposició a l’Espai Mercè Sala

Transports Metropolitans de Barcelona. Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals Director: Santiago Torres Director editorial: Oriol Pàmies Coordinació editorial: Pere Paredes, Ángeles Rodríguez Caps de redacció: Gustau Lamadrid, Jordi Navarro, Maite Peris, Albert Piqué Redacció: Rosa Avis, Marta Espinosa, Marta Franco, Laura Martínez, Àngels Vidondo Col·laboradors: Manel Barriga, Rosario Ibáñez, Josep Mensión, Miquel Mira, Glòria Miró, Jaime Pérez Correcció: Maria Rodríguez Direcció creativa: Mario Eskenazi Direcció d'art: Josep Lluís Lara Fotografia: Pep Herrero, Silvia T. Colmenero, Miguel Ángel Cuartero, Arxiu TMB Versió digital: Silvia Gibert, Jorge Giménez, Emilio Villegas, Moisés Ojeda, Víctor Torres, Utopia Global Infografia: Noah Grañó Impressió: Ingoprint Amb el suport de: Promedios Exclusivas de Publicidad Tiratge: 4.200 exemplars Imprés en paper ECF horapunta@tmb.cat www.tmb.cat DL B-21926-2008 Trobaràs més informació, amb vídeos i fotos, a l’Hora Punta Digital: www.horapunta.tmb.cat

Hora Punta

2

TMB Connecta

L

a lògica de la comunicació massiva s’ha basat tradicionalment en l’esquema d’un emissor que emet un missatge adreçat a milers de persones que eventualment podien generar un feedback. Així ha funcionat el sistema fins a la irrupció dels nous mitjans basats en les tecnologies digitals, que han transformat radicalment les maneres de comunicar. La societat de la informació està significant una revolució en les relacions socials. Ara el protagonista és cada ciutadà, que ha deixat de ser un receptor passiu d’informació per convertir-se en emissor i enviar el seu missatge a altres milers de persones que, al seu torn, reenvien els seus propis continguts, de manera que es configura una autèntica estructura en xarxa. Ens trobem, doncs, davant una nova realitat: a la xarxa es parla sobre nosaltres, sobre la nostra marca, sobre els nostres serveis... Aquestes converses es generen soles i, a més, de manera múltiple. Fins i tot les opinions s’interrelacionen i generen grups, moviments i tendències que incideixen directament sobre la nostra reputació i sobre la percepció del servei públic que prestem. A TMB hem volgut afrontar aquest repte desenvolupant un projecte estratègic que hem anomenat TMB Connecta. Hem obert nous canals per interactuar amb els ciutadans de tu a tu, per escoltar el que diuen de nosaltres, per fer accions i campanyes de dinamització social i per aprofitar totes les possibilitats que ens ofereix la tecnologia per donar un millor servei a la ciutadania i potenciar la utilització del transport públic. El nou portal web que hem posat en marxa a principis d’aquest mes d’abril és la plataforma sobre la qual hem integrat el nostre projecte de comunicació digital per facilitar el diàleg, l’intercanvi i la integració amb els nostres canals socials. Ens queda molt camí per recórrer. La capacitat social, relacional i col·laborativa que hi ha darrera la web 2.0 ens obre un camp de possibilitats pràcticament il·limitades per estar connectats amb els ciutadans, oferir-los tot el que necessiten i facilitar-los l’ús del transport públic. •

comunicació internet

digital xarxes socials

gestió integral de la informació

dispositius mòbils MouTV

màrqueting relacional

tecnologia

www.tmb.cat

3

Reportatge

El nou web de TMB abandera l’estratègia digital de la companyia Millorar la presència a internet i enfortir la relació amb la ciutadania són els pilars del programa TMB Connecta, un conjunt de projectes digitals que, servint-se de les tecnologies més recents, posicionen TMB com a operador de transport públic capdavanter en estratègia online. L’estrena del nou web marca una nova fita en aquesta trajectòria.

T

MB considera la informació i la comunicació una peça clau en la seva gestió. Una informació i una comunicació que vol que siguin pròximes, útils, participatives i innovadores, cosa que l’ha dut a reforçar la seva presència a internet i a apostar de manera decidida per l’ús de les eines 2.0 a través del programa TMB Connecta. Avui, dos anys després de l’inici del programa, TMB Connecta és una realitat palpable, ja que a la recent posada en marxa del nou portal web cal afegir-hi la creació i consolidació de cinc canals propis a les xarxes socials Facebook, Twitter, Flickr, YouTube i Spotify; l’edició mensual en format digital de la revista corporativa Hora Punta i del seu suplement intern Gentmb; la creació de dues aplicacions de realitat augmentada per a dispositius mòbils (TMB Virtual i Barcelona Bus Turístic Virtual), i la implantació a les parades de bus del sistema de codis QR, que, llegits a través del mòbil, permeten conèixer informació associada al servei d’autobusos. El programa TMB Connecta es completarà abans de l’agost amb el llançament del pla de màrqueting relacional, a través del qual es vol establir una relació directa i individual amb els usuaris del servei de transport públic de TMB a partir d’una comunicació personalitzada i l’oferta d’avantatges exclusius.   El nou web, la porta de TMB a la xarxa El nou portal corporatiu fa un pas endavant respecte dels anteriors (1997 i 2004) i no només ofereix una més àmplia informació corporativa i de servei, sinó que es posiciona com un canal de marca que

aglutina tots els valors associats al transport públic, que TMB abandera amb activitats i línies de treball sempre innovadores. El lloc web, l’eina més visible del projecte de comunicació digital de l’empresa amb una mitjana de 700.000 visites mensuals, s’ha transformat en un portal subdividit en tres blocs principals: l’organització i els seus projectes, la informació de servei de les xarxes de bus i metro i l’entorn en què opera aquest transport: l’àrea metropolitana. El nou web de TMB pretén donar una visió metropolitana de la xarxa de transport públic mitjançant imatges i informacions referents als 11 municipis als quals, com a operador, dóna servei. En aquest sentit, el web es consulta sobre un marc gràfic il·lustrat amb fotografies pròpies i singulars de Barcelona i els altres municipis metropolitans que, a més, es poden descarregar com a fons de pantalla. Així mateix, el web esdevé el nexe de TMB amb el món 2.0, ja que hi reuneix la seva activitat a les xarxes socials i compta amb funcionalitats >

La pàgina principal del web combina la força de la imatge amb la informació d’actualitat.


Hora Punta

L’edició de les revistes digitals ha fet augmentar el nombre de lectors amb un estalvi en els costos d’edició i tramesa

inherents a la web 2.0, com la sindicació de notícies i ofertes laborals, la possibilitat de compartir continguts i l’accés directe a les xarxes. Igualment, l’eina pretén facilitar la tasca dels periodistes a través de la seva sala de premsa, que preveu oferir recursos multimèdia descarregables a banda de les notes i els dossiers informatius. El disseny del nou web destaca per ser espectacular i innovador, i per perseguir un ús experiencial i emocional del web. Per aconseguir-ho, fa servir nombroses fotografies i compta amb una cuidada direcció d’art. Dintre de les novetats que presenta, el web manté les funcionalitats de més èxit (Vull Anar, On Sóc i TMB iBus) i tota la informació de servei, fidel a l’esperit d’usabilitat d’un espai digital de les seves característiques. S’ha concebut, però, per créixer i incorporar novetats de manera paral·lela a l’evolució de la mateixa organització i dels seus serveis. El nou web de TMB també destaca per ser un lloc pensat per a tothom, funcional i accessible per a persones amb discapacitat.

4

Las revistes corporatives es van digitalitzar el 2009, aportant continguts més rics i diversos.

5

El projecte TMB Connecta integra tots els canals de la comunicació digital de la companyia

Una de les realitats plenament consolidades del programa TMB Connecta és l’edició digital de les revistes corporatives Hora Punta i Gent TMB. Obrint camí i liderant de nou una iniciativa innovadora en el camp de la comunicació a internet, el setembre del 2009 TMB va iniciar l’edició digital de la revista Hora Punta (http://horapunta.tmb.cat), amb la voluntat d’ampliar-ne la difusió i enriquir-la amb continguts audiovisuals, i en concret amb vídeos, carrusels de fotos, dossiers informatius i enllaços web, així com amb aplicacions que permetessin al lector compartir a través del correu electrònic o de les xarxes socials els continguts de la revista. Just un any després, el setembre del 2010, a l’Hora Punta s’hi afegia la revista interna Gent TMB (http://gentmb.tmb.cat), de tal manera que l’edició digital de totes dues publicacions ha suposat, d’una banda, una diversificació i un augment en el nombre de lectors de les publicacions, i de l’altra, un estalvi important pel que fa als costos d’edició i tramesa. Actualment s’està treballant en l’elaboració d’una edició per a iPad, que serà realitat en els pròxims mesos.

El nou web ofereix una amplia informació corporativa i de servei, i es posiciona com un canal de marca.

Relacionar-se amb la ciutadania Des de bon inici del programa TMB Connecta, un dels reptes prioritaris de TMB era aconseguir una presència activa i proactiva en les principals xarxes socials a internet Facebook, Twitter, Flickr, Youtube, a les quals fa uns mesos es va sumar el canal de música Spotify. Una presència que té com a objectiu preferent comunicar i compartir amb els usuaris del metro i els autobusos de Barcelona i la seva àrea metropolitana informació sobre el servei, però també sobre les diferents campanyes de comunicació i les accions culturals que l’empresa organitza habitualment. Després d’un any i mig de gestió a les xarxes socials, TMB ha aconseguit posicionar-se com una de les empreses operadores de transport públic pioneres en aquest àmbit, a més de ser una de les que compta amb una millor estratègia online, no només a Catalunya i Espanya, sinó també a nivell internacional. Almenys, així ho avala l’increment constant, mes rere mes, del nombre de seguidors en totes les xarxes, i molt especialment a >


Hora Punta

El web reuneix l’activitat de TMB a les xarxes socials i hi estableix un punt de connexió.

6

7

Opinions

TMB s'ha posicionat com una de les empreses de transport públic pioneres a les xarxes socials

Facebook i Twitter, de manera que en el moment de tancar aquest reportatge el canal de Facebook de TMB compta amb més de 3.700 fans, i a Twitter n’hi ha prop de 2.900, mentre que al canal de Youtube hi ha penjats més de 400 vídeos, que han estat visualitzats, fins ara, prop de 170.000 vegades, i a Flickr, el canal de fotografies hi ha més de 1.200 fotos que han estat vistes prop de 26.000 vegades. Per tant, avui i per mitjà de tots aquests nous canals d’informació, comunicació i participació TMB ha consolidat una nova manera de relacionar-se amb els seus usuaris i el conjunt de la ciutadania, transmetent-los-hi, d’una manera pròxima i personalitzada, tant els valors de servei de la companyia com les diferents accions que porta a terme. •

Conexión equilibrada

Connecta amb TMB!

Marcel·lí Zuazua Consejero Delegado de Herraiz Soto & Co.

Cristina Aced Consultora de comunicació

Vivimos tiempos tremendamente cambiantes. Tiempos en que los avances tecnológicos suponen importantes transformaciones en nuestras vidas. Nuevos hábitos, nuevos medios y también nuevas formas de comunicarnos. Y por supuesto los cambios generan recelos, miedos ante lo distinto, miedos ante lo desconocido. Pero la tecnología es simplemente un vehículo, una herramienta que está al servicio de los usuarios, de las compañías, en definitiva de los ciudadanos. Y estas nuevas herramientas han permitido que las comunicaciones dejen de ser simplemente transmisoras de informaciones y se hayan convertido en excelentes oportunidades para facilitar relaciones, para maximizar conexiones. Y no sólo eso, sino que estas nuevas formas de comunicación facilitan que las comunicaciones no sean sólo mensajes, ni diálogos, en muchas ocasiones son utilidades, servicios, que añaden valor tanto al que lo recibe, como al que lo emite. Creo que éste es exactamente el ejercicio que TMB ha puesto en marcha con este nuevo proyecto y en que nos sentimos orgullosos de haber podido participar conjuntamente con Everis. Un ejercicio de equilibrio entre el servicio al ciudadano y la comunicación de la compañía. Un bonito equilibrio entre lo racional y lo emocional. De lo útil y de lo bonito, pero que como eje central está la voluntad de poner al usuario en el centro. Y todo este ejercicio basado sobre un tapete, sobre una realidad, sobre Barcelona y su área metropolitana. Esa Barcelona amante de las innovaciones, del diseño, de la creatividad, pero también esa Barcelona amante de las personas, de sus personas y de las personas que nos visitan y que ayuda a configurar un modelo de ciudad que apuesta por el transporte público como mejora de la calidad de vida. Y por encima de todo me gustaría destacar el inmenso trabajo de un grupo numeroso de personas y compañías que han hecho posible este proyecto con dos grandes virtudes. Respeto a los ciudadanos y sus necesidades. Y un exquisito cuidado por los detalles. Y ésto es sólo la primera etapa de un apasionante viaje. •

Diuen que la web 2.0 és participativa, però moltes empreses encara fan servir els mitjans socials de forma unidireccional. Diuen que hi participen, i en certa manera és cert, però només hi són per dir-hi la seva, entenent el nou mitjà com una plataforma més per difondre els seus missatges. Ser present a la web 2.0 no vol dir ser 2.0. Tenir un blog, un compte a Twitter, les fotos a Flickr i una pàgina a Facebook no fa que l’empresa sigui més social per definició. Cal tenir un blog per copiar les notes de premsa que ja estan disponibles al teu web? De què serveix ser a Twitter per no seguir a ningú? Per què has de tenir una pàgina a Facebook si mai no converses amb les persones que fan comentaris al teu mur? Acumular seguidors i fans no serveix de res si no s’hi interactua, si no s’hi aconsegueix establir una relació. No importen tant els números com la qualitat de les relacions que s’hi estableixen, i aquí és on rau la dificultat dels mitjans socials. És fàcil crear-se un perfil, però no ho és tant fer-lo servir adequadament, actualitzar-lo amb informació d’interès, ser capaç de captivar els usuaris (l’engage, que diuen els anglosaxons). El nou web de TMB és una clara aposta per la sociabilitat a la xarxa: marcadors socials, continguts sindicats, tota la presència 2.0 agrupada en un únic espai i un esforç per respondre a les necessitats reals de l’usuari. TMB ja té una presència activa als mitjans socials, i el projecte TMB Connecta reforça aquest esperit de servei. Les aplicacions mòbils i els codis QR permeten que la informació es mogui amb els usuaris. I encara més: iniciatives com Google Trànsit van a cercar els usuaris allà on ja són, sense necessitat que siguin ells els que visitin el web de TMB. Twitter és entès com un espai d’atenció al client en temps real, per informar de les incidències del servei. Facebook es presenta com un espai de conversa per explicar les novetats de l’empresa que més poden interessar als usuaris: exposicions a l’Espai Mercè Sala, concursos, millores de servei... És aquesta actitud digital la que fa que una empresa sigui 2.0, més enllà de les competicions per veure qui acumula més admiradors a les xarxes socials. És aquest esperit el que ha situat TMB com a capdavantera en l’ús d’eines 2.0 per comunicar-se amb els seus clients. I són aquestes experiències les que fan que la web 2.0 sigui, de veritat, participativa i social. •


Entrevista

Hora Punta

“Internet hauria de ser una manera no només de donar informació, sinó també d’escoltar la ciutadania” Manuel Campo Vidal,

periodista

8

9

Manuel Campo Vidal (Camporrells, Osca, 1951). Va ser presentador a TVE i Antena 3, així com en diverses televisions autonòmiques i locals, va ser el moderador, el 24 de maig del 1993, del primer debat cara a cara de la història de la televisió espanyola entre dos candidats a la presidència, José M. Aznar i Felipe González. Va guanyar un Premi Ondas el 1989, i dos TP d’Or els anys 1985 i 1986 com a millor presentador d’informatius, presideix l’Acadèmia de les Ciències i les Arts de Televisió d’Espanya, i és director de l'Institut de Comunicació Empresarial, un centre per formar portaveus i alts directius en l'àmbit de la comunicació.

“El nou mitjà de comunicació, el web 2.0, està realimentant i modificant els mitjans tradicionals”

L

es noves tecnologies han transformat tant com es diu el món de la comunicació? —Sí. Canvia el món, i per tant canvia també la comunicació. Ara hi ha unes eines que abans no teníem. Per tant, qui vulgui fer comunicació avui només amb els mitjans convencionals, premsa, ràdio i televisió, es pot trobar amb una sorpresa important, ja que aquest nou mitjà de comunicació, el que s’anomena web 2.0, està realimentant i modificant els mitjans tradicionals. Realment, estem en una situació de canvi, i tots estem aprenent de nou. —Sí, però els nous mitjans de comunicació digitals ja són més importants i tenen més impacte ciutadà que els tradicionals? —Això és molt difícil de mesurar. Jo crec que en determinats segments de la població, i sobretot en la joventut, segueix sent encara molt important la televisió, més que la premsa i la ràdio, encara que potser la premsa, com a creadora d’opinió, continua tenint més impacte en determinats àmbits socials. Però la realitat és que avui internet i la televisió són els dos mitjans de comunicació amb més impacte. —I els mitjans de comunicació tradicionals són conscients d’aquest canvi d’hàbits de consum d’informació de la ciutadania? —Hi ha una situació heterogènia. Hi ha gent que fa temps que s’ha adonat del canvi i n’hi ha d’altres que tenen més recança. De fet, molts diaris en el món han anat endavant i endarrere pel que fa, per exemple, al pagament per l’ús de les seves webs, però el que sí que és segur és que els diaris, tots, ja són plenament conscients de la importància d’aquest nou mitjà de comunicació digital, i que han d’utilitzar-lo si volen tenir futur. —Però els ciutadans ja ens hem acostumat al fet que la informació a la xarxa sigui gratuïta i accessible. Els mitjans podran modificar aquest hàbit, i els usuaris acceptarem pagar per poder accedir a la informació a internet? —La gent pagarà per determinades opinions, però per la informació general ja és molt difícil. De totes maneres, les persones segurament pagarem per informació i opinió de qualitat i credibilitat garantida, que és encara una de les assignatures pendents de la xarxa. Aquest és el gran negoci pendent, veure com es treuen diners d’una cosa que funciona, que té acceptació i un futur assegurat.

Text Jordi Navarro Fotos Miguel Angel Cuartero

—Acaba de fer-hi referència... Hi ha la sensació, suposo que contrastada, que la

informació que hi ha a internet és de més baixa qualitat que la que podem trobar, per exemple, en els mitjans tradicionals. És cert? —Sí, i a més és arriscat perquè sovint no se sap qui és l’autor de la informació que trobem a la xarxa. De totes maneres, no hem d’oblidar que els diaris també publiquen coses inexactes, i a vegades tampoc sabem qui n’és l’autor, però com a mínim hi ha una persona responsable a qui adreçar-se, mentre que a internet normalment no. I aquesta és la gran diferència entre els mitjans tradicionals i els digitals, cosa que fa que et generi aquesta percepció diferent. —I els partits polítics, les administracions i les empreses són conscients dels canvis comunicatius que porta internet a l’hora de dissenyar la seva política de comunicació? —Això també és molt desigual. Per exemple, el lehendakari, Patxi López, ha estat el primer polític a Espanya que ha donat una roda de premsa exclusivament a Twitter, i ell ha impulsat al País Basc l’administració oberta, amb un nivell de participació de la ciutadania molt alt, mentre que hi ha molts altres dirigents polítics que no han passat de tenir una pàgina web 1.0. El que és evident és que la xarxa hauria de ser una manera, no només de donar informació, sinó també d’escoltar la ciutadania, perquè la xarxa ho permet. >


Hora Punta

10

11

“Les enquestes no substitueixen la veu de la ciutadania”

“Les persones segurament acceptarem pagar per informació i opinió a la xarxa que sigui de qualitat i tingui una credibilitat garantida”

empreses espanyoles no comunicaven bé. En els últims anys ha observat que s’hagi produït algun canvi substancial en aquest sentit? —Jo crec que ha crescut la sensibilitat respecte al dèficit de comunicació que tenen els directius al nostre país, fent les excepcions que calgui, si ho comparem amb els directius francesos, britànics o americans, per exemple. Hi ha països que han tingut més cura de la comunicació en comparació al nostre. —Per quins motius? —Doncs perquè els nens i nenes no sortíem prou a la pissarra, i per tant no vam arribar a vèncer la port escènica, i també perquè aquí es va instal·lar una comunicació oral del professor que emetia cap a l’alumne, i escrita des de l’alumne cap al professor. És a dir, en l’esquema clàssic d’emissor i receptor aquí hem format receptors, i quan aquella persona creix i va a la universitat, i es troba exactament el mateix, i quan va a l’empresa i ningú li dóna un curs de comunicació, doncs té problemes de comunicació, bé sigui en una reunió bé, fins i tot, en una entrevista de feina. I això és un dèficit. Encara tenim molt camí per recórrer, però en tot cas estem una mica més sensibilitzats del que ho estàvem fa uns anys. —Certament, la web 2.0 sembla que permet escoltar millor el que pensa la ciutadania i promoure la seva participació en els afers públics. Creu que els poders públics i les administracions l’estan utilitzant per fer això? —Jo crec que les administracions que han invertit més en tecnologies de la informació sí que les estan utilitzant, perquè han adequat millor els processos. A Espanya, s’ha de dir que la primera que ho va fer va ser l’Agència Tributària perquè tenia, i té, un fi recaptatori i els hi convenia que funcionés. N’hi ha d’altres que encara no ho estan fent, però la tendència és que tothom les acabi utilitzant.

—Les empreses a Espanya són un bon model en l’ús de les TIC? —Hi ha alguns exemples poc coneguts de com les TIC han estat fonamentals per fer créixer alguns imperis empresarials. Per exemple, l’imperi de Zara, perquè va desenvolupar una gran innovació en el món del tèxtil substituint-la amb una fabricació contínua, en què va ser molt important l’ús d’internet. I no és cap casualitat que al costat del creador de l’imperi, Amancio Ortega, hi hagi un vicepresident, José María Castellanos, que coneix molt bé les noves tecnologies, ja que va fer les seves pràctiques empresarials a Barcelona, a l’empresa IBM.

—Però realment creu que les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) fomentaran que hi hagi més participació ciutadana i milloraran el sistema democràtic? —Hi ha una possibilitat tècnica, sobre el paper, de millora, però això no vol dir que s’utilitzi realment per millorar, perquè jo crec que estem vivint encara en una situació en què molts poders polítics –i quan dic polítics no m’estic referint només a partits i institucions, sinó també a grans empreses– no tenen voluntat de facilitar la participació de les persones. Per tant, encara cal un recorregut i una forta pressió ciutadana per poder utilitzar en la seva plenitud aquestes noves possibilitats digitals. Jo crec que hi ha una resistència que lliga molt amb la por al que és desconegut.

—Sí, però potser l’exemple del vicepresident de Zara no és el més estès entre els empresaris espanyols.... —De fet, quan estem parlant de la incorporació de les noves tecnologies tothom està pensant en el món de les telecomunicacions, i això no és cert. Hem de parlar de les TIC en el sector del tèxtil, de l’alimentació, dels viatges, de la formació... Per exemple, la UOC és un model d’èxit mundial pel que fa a la innovació i ús de les TIC. Per tant, parlem de les TIC però a tots els sectors. Han de ser transversals a tota la societat. —En un llibre seu titulat ¿Por qué los españoles comunicamos tan mal? afirmava que els empresaris i alts directius de les principals

—Parlem d’aquesta nova realitat que són les xarxes socials: Facebook, Twitter, YouTube, etc. Quin ús n’han de fer les empreses? —Primer l’han d’utilitzar per escoltar el client, per conèixer exactament el que pensen, per millorar els processos i evitar determinats errors. I després per difondre, per vendre’s i intentar introduir noves tendències a la societat, com ho fa la publicitat tradicional. —I es creen nous perfils professionals i nous nínxols d’ocupació amb les xarxes socials? —Doncs sí que es creen nous perfils professionals, que surten de la necessitat d’utilitzar bé unes noves

eines, com són les xarxes socials, i també hi ha la transformació dels perfils ja existents. —Però en tot cas, sembla que alguns d’aquests nous perfils professionals, sobretot els més lligats a la informació, són més precaris i menys estables. —No necessàriament, tot i que en molts casos és així. A més, això ha coincidit en uns moments de flexibilització en les formes de contractació. Però és que jo crec que la idea de l’empleat que està 25 anys en una mateixa empresa s’ha acabat i em sembla que ara s’ha d’anar cap a formes laborals més flexibles, amb més autònoms i més micropimes. —Ja per acabar, com a usuari habitual del transport públic, i persona que viu entre Madrid i Barcelona, s’atreviria a fer una comparació entre el transport públic de totes dues ciutats? —Jo no hi veig, sincerament, gaires diferències. Madrid té una xarxa de metro espectacular i Barcelona l’està aconseguint. I el transport públic –sobretot el metro– que hi ha a totes dues ciutats és molt diferent del que hi ha, per exemple, a Lisboa, París, Roma i Milà. Barcelona i Madrid tenen unes xarxes de metro com poques ciutats al món. Repeteixo, trobo poques diferències entre Madrid i Barcelona perquè són dues ciutats on es nota que tenen cura del transport públic. •


Actualitat

La nova temporada del Catalunya Bus Turístic inclou la ciutat de Reus a les seves propostes.

Hora Punta

12

13

El Catalunya Bus Turístic viatja al Baix Camp

Línia 3: la primera gerència certificada amb l’une-en 13816

La nova ruta dóna a conèixer el lligam de Reus amb la figura d’Antoni Gaudí.

El 15 de març la L3 va rebre oficialment la certificació UNEEN 13816 amb data del 25 de gener. És la primera línia de metro de Barcelona que l’aconsegueix.

L’

1 d’abril el servei del Catalunya Bus Turístic engega la nova temporada d’excursions i visites arreu del territori català. Enguany comença amb una novetat destacada: l’estrena de la nova ruta Gaudí, wine & shopping in Reus, que, com bé indica el seu nom, proposa una sortida cap a la capital del Baix Camp, al Camp de Tarragona. La nova ruta, fruit del conveni entre el Consorci per a la Promoció Turística, Comercial i Cultural de Reus i el Catalunya Bus Turístic (gestionat per TMB, Turisme de Barcelona, l’Agència Catalana de Turisme, Sarbus i Alsa), vol donar a conèixer el lligam de Reus amb la figura d’Antoni Gaudí, la magnitud del patrimoni modernista, l’oferta comercial i la cultura vitivinícola del Baix Camp. Concretament, aquesta ruta a Reus proposa una visita al Gaudí Centre i una visita guiada i tast de vins als cellers De Muller. A més, en el preu total de l’entrada (65 €) hi va inclòs el dinar i una guia de compres editada per diverses entitats col·laboradores. La ruta Gaudí, wine & shopping in Reus s’afegeix a les que ja ofereix actualment el Catalunya Bus Turístic en diferents punts del territori català: Montserrat & Sitges, una excursió a la muntanya més emblemàtica de Catalunya i a la pintoresca vila marítima del Garraf, Dalí’s Figueres & Girona, on es fusionen les tradicions de la demarcació de Girona i el món del surrealisme de Dalí, Market & Culture in Vic, proposa un visita a la capital d’Osona, i Wine & Cava, per descobrir i degustar les varietats dels cellers més reconeguts del Penedès. El Catalunya Bus Turístic, que opera des de l’any 2003, ofereix excursions d’un dia des de Barcelona amb autocars equipats i un guia a bord

A

mb aquesta certificació s’inicia el camí per fer l’avaluació de la resta de gerències de la xarxa de metro per assolir una norma de qualitat només aplicable a empreses de transport públic de viatgers. Quan l’objectiu és gestionar un transport de qualitat que facilita la informació necessària durant tot el trajecte. El perfil del client del Catalunya Bus Turístic es correspon amb un turista estranger i resident majoritàriament a Amèrica del Nord i Europa. El 2010, més de 20.000 passatgers van fer alguna de les rutes i van qualificar el servei amb una nota mitjana de 8,64 punts sobre 10. Nova temporada de la ruta verda del Barcelona Bus Turístic Un any més, a principis del mes d’abril, es posa en marxa la ruta verda del Barcelona Bus Turístic. Aquest és el recorregut més jove, creat el 2004, d’aquest transport d’oci, que complementa els circuits de les línies blava i vermella pels indrets més representatius de la Ciutat Comtal. La ruta de color verd circula pel litoral de Barcelona, des del Port Olímpic fins a la zona Fòrum. La ruta verda, que estarà operativa fins a finals del mes de setembre, té un recorregut de 7,7 quilòmetres i 8 parades. •

La norma UNE-EN 13816 pretén fomentar l’apropament de la qualitat a la gestió del transport públic amb un interès especial en les necessitats i expectatives dels clients. S’estableixen els requisits per definir i establir objectius i mesurar la qualitat del servei en els transport públic de viatgers amb criteris de mesura complementaris a la certificació ISO 9001. És a dir, aquesta norma europea té una clara visió enfocada al client, però alhora es complementa amb aspectes propis del sistema de gestió de la qualitat del servei. En aquest sentit, l’UNE-EN 13816 estableix 8 criteris de qualitat: servei ofert, atenció al client, accessibilitat, confort, informació, seguretat, temps i impacte ambiental. Com s’ha arribat fins aquí? El paper de lideratge que assumeix TMB en el marc de les empreses de transport públic de viatgers va comportar la decisió estratègica de l’aplicació de sistemes de gestió de la qualitat basats en la norma ISO 9001, amb la L3 com a primera gerència certificada. Amb la publicació de norma UNE-EN 13816 l’any 2003, TMB continua el seu camí de compromís ferm per la qualitat del servei fins a arribar a obtenir aquesta certificació per a les línies d’autobús que es gestionen als CON de Ponent i d’Horta. Aquest fet ha permès aconseguir que un 50% de les línies d’autobús estiguin certificades d’acord amb els estàndards de qualitat més moderns. (Vegeu l’Hora Punta número 109.) Paral·lelament, es decideix procedir a l’avaluació d’una gerència de línia de metro, la L3, com a prova pilot per obtenir aquesta norma de qualitat amb

l’objectiu d’anar assolint la certificació per a la resta de les gerències. Evidentment, no s’hauria pogut aconseguir la certificació UNE-EN 13816 sense la dedicació i l’aposta constant de tot el personal de la L3 per oferir a la ciutadania un servei públic de qualitat, amb un alt nivell d’eficàcia i eficiència. •

Didac Pestaña vicepresident executiu de TMB rep oficialment la cerificació.


Actualitat

El Dodge al capdavant de la sortida del ral·li.

Hora Punta

14

Els vehicles clàssics, grans protagonistes de la Primavera Cultural

15

El segon ral·li va comptar amb participants tant d’àmbit local i nacional com internacional

Vehicles de fins a cent anys d’antiguitat van participar en un segon ral·li d’Autobusos Clàssics Barcelona - Caldes de Montbui i en una exposició prèvia que va omplir de gom a gom l’avinguda Maria Cristina de Barcelona.

Activitats de la Primavera Cultural 2011 El mes de març, després de la multitudinària inauguració de la Primavera Cultural de TMB, que es va fer el 18 de març a l’estació d’Universitat (L2), i on també va assistir el dissenyador Javier Mariscal, creador aquest any de la campanya gràfica de la Primavera Cultural, la festa va continuar amb un tast del 22è Festival de Guitarra de Barcelona. A més del ja mencionat Ral·li d’Autobusos Clàssics, el Concurs Internacional de Piano Maria Canals va prendre el relleu dels actes celebrats a les instal·lacions del metro d’Universitat. També la màgia i el Blues i Rockabilly - Festival Blues i Ritmes van aplegar els seus incondicionals a l’estació de la L2 de Badalona Pompeu Fabra, mentre que els amants de les noves tecnologies van gaudir, a l’estació de Maria Cristina (L3), d’una classe de belles arts i pintura digital amb aplicacions per a iPad.

D

esprés de l’èxit de convocatòria de la primavera passada, per segon any consecutiu, els apassionats pel transport públic van poder reviure l’emoció d’un viatge en cotxes d’època curosament restaurats i conservats. TMB, Sagalés i l’Associació per a la Recuperació i Conservació d’Autobusos (ARCA) van organitzar el segon Ral·li d’Autobusos Clàssics Barcelona - Caldes de Montbui (Vallès Oriental). A més, centenars de persones i famílies senceres es van apropar a l’avinguda Maria Cristina de Barcelona, punt de sortida de l’expedició, per veure una exhibició estàtica dels vehicles que enguany ja es podia visitar des del dia previ a la passejada. Entre els clàssics de la Fundació TMB, es va poder veure, per primera vegada, el bus històric de dos pisos, l’Aclo 410, recentment restaurat. També es va comptar amb la presència d’operadors internacionals com la RATP de París, la STIB de Brussel·les o particulars de Grenoble.

Activitats ABRIL —De l’1 d’abril al 17 de juny Barcelona, pell i ombra, de Manel Esclusa. Espai Mercè Sala. Diagonal L3-L5

—Dissabte 23 d’abril Concurs de Relats curts. Universitat L2

—Dijous 7 d’abril Món Llibre. Universitat L2

—Divendres 29 d’abril Dia internacional de la Dansa. Badalona Pompeu Fabra L2

—Dissabte 8 d’abril Proves d’idoneïtat Músics al Metro. Arc de Triomf L1

—Dissabte 30 d’abril Gimcana TMB de Barcelona. Tota la xarxa

—Dijous 14 d’abril El Metro Històric de nit. La Pau L2 Entre els autobusos que van participar al ral·li es van poder veure algunes de les millors peces del patrimoni històric de la Fundació TMB, com ara el Dodge 265 de fabricació nord-americana, del 1936, i el Chausson 59 del 1955. A més, aquest any, com a novetat especial, va destacar la participació de l’autobús Aclo 410 de dos pisos. Aquest vehicle es va construir el 1948 i va transportar viatgers en trajectes urbans fins al 1965. Durant els vuitanta va ser l’entranyable Zoobus de Barcelona. Després de retirar-lo i restaurar-lo ja torna a formar part de la col·lecció de vehicles històrics de TMB i, per primera vegada, va participar en un ral·li d’aquestes característiques. Testimonis d’una altra època Així mateix, també es van poder veure el Pegaso 7092, el Pegaso 5139 i el Pegaso 3036. També hi van ser presents l’Hispano Suiza del 1909

i el Ford AA del 1929 de Sagalés, el Chevrolet Ayats del 1933 de Soler i Sauret, el Pegaso Z d’Alsa del 1959 o l’autocar Pegaso 5031 del 1969 i el microbus Sava del 1972 d’ARCA. La processó d’aquests singulars autobusos va començar a Barcelona, a l’avinguda Maria Cristina. Des d’aquest punt, es va donar la sortida als autobusos, que van enfilar la Gran Via en direcció al nord. Fora de Barcelona, per minimitzar les afectacions al trànsit, l’itinerari va seguir rutes secundàries i vies urbanes, per la carretera antiga de Montcada, la Llagosta, Santa Perpètua de Mogoda i Palau-solità i Plegamans, fins a arribar a Caldes de Montbui, després d’uns 40 quilòmetres de trajecte. A Caldes els vehicles es van instal·lar al polígon comercial El Tint i a la plaça Catalunya fins a les 15 hores, moment en què es va donar per acabat el ral·li. El segon Ral·li d’Autobusos Clàssics Barcelona - Caldes de Montbui ha estat possible gràcies al

patrocini i la col·laboració de diverses empreses relacionades amb el sector de l’automoció: CEPSA, Europart Hispano Alemana SA, Carglass, Consman Truck, ENGAR, Cocentro, Jou Insurance-AXA, Scabarna, Pycseca, Automoción Mon Bosch, KROM, Fersix, Atendo-Renfe, Frigicoll, GMV, Treid, ERSA, Rectificadora Carrion, Rodi, Carroceria Castrosua, Enginyers del Vallès, Consorci Turisme, Würth i Bridgestone. Aquesta activitat s’emmarcava dins de la segona edició de la Primavera Cultural de TMB, un ventall de propostes culturals que fins a finals de juny estan tenint lloc al metro i al bus. •


Breus

Hora Punta

Ens han visitat —14 de març - Bus i Diagonal L5 Delegació de l’empresa Intel (foto) —15 de març - CCM Delegació de l’ambaixada de Colòmbia a Espanya —16 de març - CCM i L9 Delegació de Transport de Corea del Sud —18 de març - CCM i L9 Delegació de Transport de Shaoxing (Xina)

16

17

Presència en la nova edició de la guia de formació professional

—31 de març - CRT i CON Triangle Delegació de Transantiago (Santiago de Xile) —1 d'abril - CCM Col·legi d'Enginyers de Camins —1 d’abril - CCM Delegació de Renfe i SNCF (França) —1 d’abril - CRT Alumnes de la Universitat de Cambridge (Anglaterra) —1 d’abril - CON Horta Centre d’Educació Especial Lexia

Laura García, agent d’atenció al client de L-4, una de les protagonistes de la campanya. Foto: © layetanaoffice.com.

—30 de març - CCM i L9 Universitat Ramón Llull

C

M

Y

CM

MY

CY CMY

Transports Metropolitans de Barcelona i, en concret, dos treballadors de l’àmbit de Metro han prestat la seva imatge per a la nova campanya que la Fundació Barcelona Formació Professional ha llançat durant el mes de març. L’objectiu de la campanya és conscienciar que el país necessita bons tècnics qualificats per ocupar sectors econòmics que estan en emergència (energies renovables) o en transformació (mecànica, informàtica i electrònica, entre d’altres). Barcelona Aeronàutica i de l’Espai (BAIE), creada per potenciar Barcelona

com un espai competitiu per al desenvolupament d’aquesta indústria; Sigma Gestión Universitaria, una associació d’universitats espanyoles, i TMB han estat les tres empreses escollides aquest any. El responsable de la gestió de la seguretat ferroviària Jaime Pérez i l’agent d’atenció al client de la línia 4 Laura García van ser els protagonistes de l’entrevista reportatge sobre la formació professional a TMB. La campanya constarà d’una guia d’informació i recursos de centres a Barcelona, d’un espai especial al web www.fundaciobcnfp.cat i de la presència a les xarxes socials de la Fundació. TMB i la Fundació van signar fa dos anys un conveni de col·laboració per contribuir al desenvolupament d’un sistema de formació professional que fomenti la cultura del treball per a la millora del capital humà i l’optimització de la inserció al món laboral del jovent, entre altres objectius. •

K

TMB i Salut Pública promocionen l’esport a les instal·lacions de metro Per segon any consecutiu i amb motiu del Dia Mundial de l’Activitat Física, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb TMB ha posat en marxa una campanya de promoció de l’estil de vida activa al metro de Barcelona durant la setmana del 4 al 17 d’abril. Si l’any passat es va fer una campanya directament a les escales de diverses estacions de metro, enguany es difondran missatges per Canal Metro sobre la necessitat de ser físicament actius, mostrant exemples concrets de recorreguts amb metro i la seva contribució al total recomanat pels especialistes d’activitat física.

Un estudi fet al metro de Barcelona mitjançant un acord de col·laboració amb la Universitat de Vic va mostrar que els nivells d’utilització de les escales eren molt baixos, però que augmentaven quasi en un 50% si es posaven rètols als punts de decisió. A Catalunya, el percentatge de persones que presenten obesitat o sobrepès ha passat del 40,6% l’any 1992 al 56,1% l’any 2006. És a dir, s’ha produït un augment del 38% en el percentatge de persones amb excés de pes en 14 anys. 30 minuts d’activitat física regular són un objectiu bàsic per gaudir d’una bona salut. Per això, el Departament de Salut ha posat en marxa el Pla Integral de Promoció de l’Activitat Física i l’Alimentació Saludable (PAAS), que consisteix en la implementació d’accions en l’àmbit educatiu, comunitari, de salut i laboral. •

TMB, finalista dels premis Discapnet de la Fundació ONCE

Els navegadors tàctils faciliten l’ús de les distribuïdores pels invidents.

+ www.gencat.cat/salut i www.pafes.cat

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha estat finalista dels premis Discapnet de la Fundació ONCE per haver fet de l’accessibilitat un dels eixos centrals de la política de responsabilitat social empresarial. Els guanyadors es van conèixer a mitjans de març en el transcurs d’un acte celebrat al centre esportiu i cultural de l’ONCE a Madrid que va estar presidit per la princesa d’Astúries. Els premis Discapnet reconeixen les millors iniciatives i accions en el camp de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i també premien aquelles institucions i empreses distingides pel seu compromís amb les persones amb discapacitat. La candidatura de TMB, que va ser

presentada per l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona, va formar part dels finalistes de la categoria que valora l’empresa que més ha destacat per la seva tasca en matèria de millora de l’accessibilitat en les TIC. TMB va presentar les noves màquines expenedores de la xarxa de metro que fan que el procés de compra de bitllets sigui totalment accessible a través de sistemes com la navegació per veu, retolació amb braille i l’opció de duplicat de títols, juntament amb un moble més ergonòmic, que permet la seva utilització a persones d’estatura baixa o a usuaris en cadira de rodes. A més, la localització d’aquestes màquines pot fer-se mitjançant el seguiment d’encaminadors o a través de l’activació del senyal acústic amb un comandament especial. • + www.discapnet.es

Composici�n

Sabíeu que Les dades de l’estudi de la mesura de prestació del servei (MPS) atorguen un excel·lent a l’atenció al client per part dels nostres empleats de Bus i de Metro, que assoleixen puntuacions per sobre de 95 punts sobre 100. Aquesta nota es rep en pràcticament tots els aspectes que es mesuren: tracte, solució eficaç a les demandes dels clients i aparença i pulcritud dels conductors de bus i agents d’atenció al client de metro. Altres dades d’aquest mateix estudi també mostren excel·lents puntuacions pel que fa a disponibilitat de totes les instal·lacions de metro: escales, ascensors, distribuïdores i línies de peatge, amb puntuacions per sobre de 99 sobre 100 en tots els casos. Aquest és també el cas del compliment de l’oferta de Bus (quilòmetres realitzats sobre

L’escriptora Alicia Giménez Bartlett presideix el jurat del Concurs de Relats d’enguany

quilòmetres programats), que assoleix un 99,64 sobre 100 segons les últimes dades disponibles. Dades de l'estudi de mesura de prestació del servei (MPS), març del 2010. Font: Gabinet d’Estudis

Alicia Giménez Bartlett, autora de Donde nadie te encuentre.

L’escriptora guardonada amb el premi Nadal 2011 per la seva novel·la Donde nadie te encuentre i coneguda també per la sèrie de novel·les policíaques protagonitzades per la inspectora Petra Delicado, Alicia Giménez Bartlett, escollirà els relats finalistes del Concurs de Relats Curts Online d’enguany. Giménez Bartlett també serà present durant la tradicional diada de Sant Jordi a l’estació de metro d’Universitat amb escriptors com Carme Riera, Najat El Hachmi, Núria Esponellà i Martí Gironell, entre d’altres, firmant exemplars dels seus llibres, editats per Booket i Labutxaca. Aquest any, també es lliuraran

exemplars gratuïts d’un llibre confeccionat amb la selecció dels relats presentats l’any passat en la quarta edició del concurs, amb el títol Històries del bus i el metro, editat per l’editorial Planeta i prologat per Alicia Giménez Bartlett. Coincidint amb la celebració de la diada, l’espai ubicat a l’estació d’Universitat servirà també perquè els usuaris de TMB aportin llibres de manera solidària en una campanya de conscienciació de l’ONG Filòlegs Sense Fronteres a la qual se suma TMB. La 5a edició del Concurs de Relats Curts de TMB compta amb el web interactiu relatscurts.tmb.cat, on es publicaran els originals dels participants, sempre escrits d’una sola pàgina, en català o en castellà, sobre alguna història viscuda o imaginada en un autobús o al metro. Aquest any, a més d’aquesta categoria del relat lliure, també es podrà participar en tres categories més: el relat sostenible, el relat dadaista i el relat en cadena. •


Món Metro

El departament de Seguretat Ferroviària ha treballat en els dossiers de seguretat dels nous trams de la L2 i la L9 i la normativa de certificacions a la conducció, entre d’altres aspectes.

Hora Punta

18

Seguretat ferroviària, una prioritat per a l’operació de la xarxa

TMB ha fet realitat el seu compromís de considerar prioritària la seguretat de l’operació del metro.

El 2010 s’han fet diverses actuacions de seguretat, com per exemple una anàlisi de gestió de riscos amb l’ajuda d’experts nuclears

—Aprovació de la metodologia per homologar els centres de formació externs Seguretat Ferroviària i l’Àrea de Direcció de Persones aproven les normatives reguladores per als centres que han d’impartir formació externalitzada relativa a la seguretat ferroviària.

F

a només dos anys que a Metro de Barcelona és va engegar el projecte d’implantació de la seguretat ferroviària de manera específica dins de l’organització (vegeu l’Hora Punta 103). La idea original era començar a dissenyar un sistema de gestió de seguretat segons els criteris que emanen de la Unió Europea i de les normatives estatals i les pròpies de Catalunya, per començar a aplicar-lo progressivament i, en definitiva, estar preparats per a un imminent canvi normatiu que regularitzarà l’entorn dels operadors ferroviaris metropolitans a Europa. Aquelles expectatives no només s’han complert, sinó que s’han aconseguit superar les previsions més optimistes, i avui ja podem comprovar com la seguretat ferroviària ha entrat de manera natural en el dia a dia i ha estat adoptada i assolida per molts departaments i activitats de l’organització, de manera que ens trobem processos implantats i consolidats fermament dins d’àrees tan diverses com: Manteniment, Projectes, Operació, Formació, Gestió de Persones, Adquisició de Materials, etc. L’any 2010 s’ha desenvolupat una fase decisiva dels processos de documentació del sistema de gestió de la seguretat i de consolidació dels treballs del període anterior. Aquests mètodes han estat altament reconeguts de diverses maneres per organismes oficials i per la resta d’operadors ferroviaris del nostre entorn i internacionals.

19

—Projecte amb experts de seguretat nuclear Desenvolupament de tècniques d’anàlisis probabilístiques per a la gestió dels riscos, extrapolant aquestes tècniques del sector nuclear al sector del ferrocarril i l’entorn de Metro de Barcelona.

Les fites més destacables del període passat han estat les següents: —Elaboració del dossier de seguretat de la L9 Aquest document constitueix l’informe final del dossier de seguretat operacional (safety case) de la L9, que ha permès validar el procés segur per a la posada en servei del tram Bon Pastor - La Sagrera i les seves activitats (instal·lació dels nous subsistemes relacionats amb la circulació de trens i gestió d’infraestructures a la L9 amb responsabilitat de Metro, la integració entre ells i la verificació i validació dels requisits operacionals obtinguts en la fase de disseny d’aquest projecte, així com la comprovació del compliment de les seves especificacions de seguretat operacionals). —Dossier de seguretat operacional de la L2 Recull les activitats corresponents a la instal·lació del subsistema de senyalització i ATP i la gestió d’infraestructures a la prolongació de l’estació de Badalona / Pompeu Fabra. —Certificacions a la conducció L’Àrea d’Operació, Projectes i Manteniment i l’Àrea de Direcció de Persones aproven les normatives i itineraris per obtenir les certificacions a la conducció de trens i vehicles auxiliars per a tot el personal. —Certificació i homologació dels pilots de seguretat a metro L’Àrea d’Operació, Projectes i Manteniment i l’Àrea de Direcció de Persones aproven les normatives i itineraris per obtenir les certificacions per a la capacitació i l’homologació de les persones que exerceixen com a pilots homologats dins de Metro de Barcelona.

—33 notes tècniques de seguretat ferroviària Aquestes notes han validat 33 processos per modificar subsistemes relatius al manteniment i a projectes en l’àmbit de la senyalització, instal·lacions fixes i material mòbil. —27 sessions formatives internes a 413 persones Sessions dirigides al coneixement i al foment de la cultura de la seguretat dins de les activitats de Metro.

Selva de Mar de la línia 4 estrena vestíbul accessible L’estació de Selva de Mar de la línia 4 té des del 25 de març un segon vestíbul adaptat a persones amb mobilitat reduïda, que s’ha construït a la cruïlla dels carrers Pujades i Provençals, per ampliar la cobertura de transport públic al sector del districte tecnològic 22@ i actualitzar al mateix temps l’estació als requeriments d’evacuació en cas d’emergència. El nou vestíbul, de 800 metres quadrats, se suma al que ja hi ha sota la cruïlla de Pujades i Selva de Mar i compta amb tres ascensors, un que connecta amb l’exterior i dos més per comunicar-lo amb cada una de les andanes, així com escales mecàniques per comunicar els tres nivells de l’estació. L’obra l’ha promogut la Generalitat i ha costat 7,5 milions d’euros.   Ascensors en funcionament en 114 estacions   Amb aquesta ja són 114 les estacions de la xarxa de metro accessibles, d’un total de 138, la qual cosa representa el 83%. Paral·lelament, continuen els treballs de construcció del segon vestíbul de l’estació de Bogatell, de la mateixa línia 4.

—28 sessions de dinàmiques de grup a 250 persones Sessions formatives incloses en el procés d’obtenció de la certificació per a la conducció dins de la xarxa de metro. —Establiment dels indicadors de seguretat ferroviària Indicadors segons les directives europees, que serveixen per mesurar l’estat i l’evolució de qüestions relatives a la seguretat, que han estat desenvolupats de manera conjunta amb la resta d’operadors ferroviaris nacionals. —Creació de la pàgina web de seguretat ferroviària Creació d’un mitjà corporatiu per difondre les activitats, la informació i la cultura sobre seguretat. —Implantació de nous procediments pel que fa a la seguretat Circulació de trens i vehicles auxiliars a Via Trajana, moviment i control de l’agulla a l’enllaç entre Triangle i Via Trajana, nous precintes de seguretat al material mòbil, etc. Tots fets de manera conjunta amb els tècnics implicats dels diferents departaments i àrees involucrades en cada tema.

El nou vestíbul secundari de Selva de Mar actualitza l’estació en termes d’accessibilitat i seguretat.

Tot i aquests bons resultats, encara s’han de continuar construint, desenvolupant i implantant processos que ens ajudin, a mitjà termini, a completar el model global del sistema de la gestió de la seguretat propi de Metro. En aquesta línia, s’espera aconseguir del Ministeri de Foment la llicència d’operador segur, per poder operar línies d’interès general en qualsevol xarxa ferroviària europea, s’emprendrà l’adequació dels processos del sistema de gestió de seguretat als criteris ISO del sistema de qualitat del Centre de Control de Metro i s’implementarà la gestió de la seguretat a Manteniment, entre altres actuacions. •


V5

Món Bus

Interval de pas: 6 minuts 12 vehicles articulats 1.145 places/hora i sentit

20

Hora Punta

21

H5

Prototip de cotxe articulat RetBus a Zona Universitària.

H2

La xarxa RetBus d’altes prestacions s’implantarà en tres fases La implantació del RetBus (2011—2013) La implantació del RetBus (2011—2013) TMB i l’Ajuntament de Longitud: 18,7/19,5 km Barcelona concreten els Interval de pas: 4 minuts detalls per posar en marxa 22 vehicles articulats els primers quatre eixos 1.800 places/hora i sentit

Longitud: 21,3/21,6 km Interval de pas: 5 minuts 18 vehicles articulats 1.440 places/hora i sentit

Fase 1 (2011) Fase 1 (2011)

La concreció del projecte d’autobusos d’alt nivell de servei avança, i ja s’ha definit l’ordre de posada en servei dels 12 eixos, 7 de verticals i 5 d’horitzontals.

V1

Longitud: 18,7/19,5 km Interval de pas: 4 minuts 22 vehicles articulats 1.800 places/hora i sentit

V5 V5

Fase 1 (20

H5

arcelona és una ciutat que aposta pel transport públic –que ja té un pes decisiu en els desplaçaments dins la ciutat– i vol obrir-se a noves idees i modalitats que puguin millorar la mobilitat, que s’ajustin més a les necessitats actuals de les persones i que, a més, H2 aportin altres beneficis associats al seu entorn. H2 Per això, l’Ajuntament i TMB, el principal operador metropolità (amb 2 milions de desplaçaments diaris), han estat treballant per Longitud: desenvolupar21,3/21,6 nous modelskm de de pas: minuts transport que permetin Interval millorar la qualitat del5servei, Longitud: 21,3/21,6 km que siguin més eficients18 i que, a lade vegada, vehicles articulats Interval pas: 5 minuts contribueixin a un desenvolupament més sostenible 1.440 places/hora i sentit 18 vehicles articulats de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

H5

Longitud: 18,7/19,5 km Interval de18,7/19,5 pas: 4 minuts Longitud: km 22 vehicles articulats Interval de pas: 4 minuts 1.800 places/hora i sentit 22 vehicles articulats 1.800 places/hora i sentit

H2

1.440 places/hora i sentit

Atractiu per als usuaris D’aquest esforç sorgeix la proposta de la xarxa d’autobusos Retbus, un sistema tipus BRT o d’alt nivell de servei que proporcionarà un transport en superfície amb unes característiques similars a les del tramvia, que superarà les limitacions de l’autobús

La implantació del Re

Longitud: 16,5 km Interval de16,5 pas:km 6 minuts Longitud: 12 vehicles articulats Interval de pas: 6 minuts 1.145 places/hora i sentit 12 vehicles articulats 1.145 places/hora i sentit

B

Els vehicles del RetBus es distingiran pels sistemes d’informació i la imatge pròpia.

V1

La implantació del RetBus Fase 1 (2011)

convencional i amb prou atractiu per captar nous usuaris. Les característiques bàsiques i la definició del projecte es van exposar en un acte a la Universitat Politècnica de Catalunya el febrer del 2010 i al número 100 de l’Hora Punta. Els principals avantatges són una freqüència més alta i un temps de recorregut inferior. Per aconseguir una velocitat comercial superior a la de l’autobús convencional s’ha d’incrementar l’espaiament entre les parades i proporcionar una velocitat de circulació més alta i per tant una certa prioritat de pas a les cruïlles. Carrils exclusius, prioritat semafòrica El Retbus es distingeix dels sistemes de transport en superfície existents per les característiques de la infraestructura (carril bus segregat o carril bus de prioritat intermitent), l’operació (parades dobles, macroregulació semafòrica, prioritat dinàmica) i els vehicles (imatge, distribució de seients diferent, pantalles interiors d’informació).

V1

Longitud: 18,7/19,5 km Interval de18,7/19,5 pas: 4 minuts Longitud: km 22 vehicles articulats Interval de pas: 4 minuts 1.800 places/hora i sentit 22 vehicles articulats 1.800 places/hora i sentit

Longitud: 21,3/21,6 km Interval de pas: 5 minuts 18 vehicles articulats 1.440 places/hora i sentit

La implantació serà per fases. Idealment es poden implantar quatre corredors per any, fins a completar els 12 previstos. La reestructuració de línies convencionals també seguirà aquest ritme. Cada eix compta amb un estudi de detall i un projecte amb les mesures d’infraestructura i operació necessàries.

Les tres fases de la implantació Fase 1 (2011)

H2: Besòs - Collblanc / Amadeu Torner H5: Zona Universitària - Fabra i Puig / Can Dragó V1: Plaça Espanya - Sarrià V5: Passeig Marítim - Montbau

Fase 2 (2012)

H1: Plaça Espanya - Diagonal Mar H4: Av. Madrid - La Maquinista V3: Barceloneta - Vall d’Hebron V7: Mar Bella - Llucmajor / Karl Marx

Fase 3 (2013)

H3: Esplugues - Sant Adrià de Besòs V2: World Trade Center - Bonanova V4: Vila Olímpica - Plaça Sanllehy V6: Poblenou Mar - Hospital de Sant Pau +H4: branca del Bon Pastor +H5: branca de plaça Cerdà +V1: branca de Pedralbes

Les quatre primeres línies Aquest procés s’està fent entre l’Ajuntament de Barcelona i TMB. Actualment ja s’ha enllestit l’estudi de detall de la infraestructura necessària per als quatre corredors de la primera fase, dos de verticals i dos d’horitzontals, amb els corresponents intercanviadors: V1 (Plaça Espanya - Sarrià), V5 (Passeig Marítim - Montbau), H2 (Besòs - Collblanc / Amadeu Torner) i H5 (Zona Universitària - Fabra i Puig / Can Dragó). Per la seva banda, TMB ha treballat, entre d’altres, els aspectes de material mòbil i mesures organitzatives per poder posar en servei aquests corredors el segon semestre del 2011. •


Cultura

Alguna de les fotografies de Manuel Esclusa que es poden veure exposades. Fotos: Manel Esclusa.

Hora Punta

22

23

Història

Barcelona, protagonista d'una mostra fotogràfica a l'Espai Mercè Sala

Art al metro (1968-1977)

Barcelona, pell i ombra forma part dels nombrosos actes que ha preparat TMB dins del programa Primavera Cultural 2011.

Les instal·lacions del suburbà català eren, són i seran sempre una interessant i original galeria d’art que fa arribar a tots els seus usuaris tot tipus de manifestacions culturals.

D

esprés de l’exitosa exposició Consequences sobre el canvi climàtic, des de l’1 d’abril l’Espai Mercè Sala acull una nova mostra fotogràfica protagonitzada pel fotògraf barceloní Manel Esclusa. Amb el títol Barcelona, pell i ombra, la mostra incideix en instantànies urbanes i nocturnes realitzades entre el 1980 i el 2010 que exploren i revelen aspectes desconeguts de llocs emblemàtics de Barcelona, així com d’altres espais urbans difícils d’identificar per la particular visió que n’ofereix l’artista. Manel Esclusa (Barcelona, 1952) va començar en el món de la fotografia amb només vuit anys a l’estudi fotogràfic del seu pare. Després d’estudiar a l’Escola Industrial de Vic, el 1974 va guanyar una beca de fotografia de la Dotació d’Art de Castellblach, que li va permetre assistir a l’Stage Internationaux de la Photographie d’Arles a França. Des del 1975 Esclusa és professor de fotografia en diverses escoles de prestigi catalanes, com l’Escola de Disseny Eina, l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i l’Escola de Terrassa. La seva obra ha estat exposada en nombrosos centres d’art arreu del món, com el Centre d’Arts Santa Mònica de Barcelona, la galeria Railowsky de València, la galeria VVV de Buenos Aires i el Museu d’Art Modern de Bogotà a Colòmbia, entre d’altres. Al llarg de la seva trajectòria, Manel Esclusa ha editat diversos llibres que li han donat l’oportunitat de treballar amb autors com Joan Brossa i guanyar guardons tan importants com el Prix du Livre Photo l’any 1988.

El relleu escultòric d’Ángel Orensanz a Zona Universitària (1975).

E L’exposició Barcelona, pell i ombra es podrà visitar a l’Espai Mercè Sala fins al 17 de juny i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona. •

ntre els anys 1968 i 1977, la xarxa de metro de Barcelona va créixer considerablement. Es van allargar les línies 1, 3 i 5 i es va preparar i adequar la incorporació de la que va ser més tard la línia 4. Però no només va créixer la xarxa del metro, sinó que també es va considerar que el metro podria ser un lloc de difusió de l'art contemporani i, amb aquesta voluntat, es van instal·lar murals i escultures encarregats a destacats artistes als vestíbuls de moltes estacions i corredors. Obres com la que hi ha al vestíbul Diagonal-Rambla Catalunya (L3), de l’any 1969. És un mural de formigó policromat de Josep M. Subirachs on es reprodueix, de manera estilitzada, una zona de Barcelona que va des del port fins a la zona superior de l'avinguda Diagonal, fent referència al desenvolupament urbanístic de la ciutat. A l’entrada de l’Espai Mercè Sala, als frontals del corredor d’enllaç entre Rambla Catalunya i Balmes Diagonal (L5), hi ha des del 1969 dos murals de ceràmica i dues escultures de ferro de Pedro Delso Rupérez. El mural del costat Balmes representa les arts i els oficis, amb escenes representatives de la música, la pintura i la literatura. Pel que fa als oficis, hi ha representades escenes de pesca, agricultura, forja i altres activitats del treball. A la dreta del mural hi ha una escultura de ferro que representa l’esforç de l’home. El mural del costat de l’entrada de la rambla de Catalunya, representa una escena de l’arribada a Barcelona de Don Quixot i Sancho Pança, a la dreta del mural hi ha una escultura del Quixot. En els diferents vestíbuls de l'estació de la Sagrada Família també es pot contemplar

una àmplia representació de l’obra d'aquest artista. Al vestíbul de Zona Universitària (L3), hi ha un mural-relleu escultòric del 1975 d'Ángel Orensanz que desenvolupa el tema d'art, ciència i pensament. Altres murals de ceràmica d’aquest autor també es poden contemplar als vestíbuls de les estacions de Passeig de Gràcia (L3, accés Consell de Cent) i Girona (L4). Un espai obert als joves A finals dels 80, a les estacions es van oferir espais a alumnes de diverses escoles de belles arts o pintors joves que volien donar a conèixer la seva obra; també es van realitzar diverses campanyes que van tenir molt bon resultat i en una el grafiti es va presentar com a ferm candidat per decorar els espais del metro. No obstant això, a causa de posteriors obres de remodelació de les andanes de les estacions, pràcticament totes les pintures i grafitis s'han perdut. D'aquesta època es conserven les obres de Josep M. Martín Miró (empleat de TMB), a les següents estacions: Avda. Carrilet (L1, Prat de la Riba), del 1987, mosaic a Sta. Coloma (L1, vestíbul), del 1986, i quatre quadres a Pep Ventura (L4, vestíbul), del 1986.

Els artistes —Josep M. Subirachs (Barcelona, 1927). Escultor, dibuixant i gravador. L'obra de Subirachs és una de les més riques i representatives de l'art contemporani espanyol. Reconegut a nivell mundial, les seves obres han marcat la modernitat del seu país com a precursor de l'escultura d'avantguarda a la Catalunya de la segona meitat del segle XX. —Pedro Delso Rupérez (San Esteban de Gormaz, Soria, 1924 - Alfàs de Pi, Alacant, 1994). La característica més important de les seves escultures és que estan fetes de ferro a partir de restes de vehicles, ja siguin camions, automòbils o autobusos, que combinant els engranatges, cigonyals i molls arriben a forjar conjunts harmònics. —Ángel Orensanz (Larués, Huesca, 1951). El 1996 fou inscrit per l'Acadèmia Internacional d'Art Modern de Roma en el seu Albo d'Oro al costat de Chillida. El 2001 la Biennal d'Art Contemporani de Florència va dedicar un homenatge a tota la seva obra i un any després va ser guardonat a Espanya amb la Medalla d'Or de l'Acadèmia de Belles Arts. —Josep M. Martín i Miró (Barcelona, 16-9-51). Va estudiar disseny industrial a l’Escola de la Llotja de Barcelona i és graduat en procediments murals i mosaic. •



Hora Punta TMB número 112