Page 1

Novembre de 2010

Hora Punta:107

T

M

Transport accessible

B

Entrevista a M. José Vázquez, presidenta d'Ecom / Un metro net cada matí gràcies als treballs nocturns de neteja / La cotxera de Zona Franca fa 40 anys en un moment de creixement i especialització

Transports Metropolitans de Barcelona


Editorial

Sumari 2 Editorial 3 El Pla Director d’Accessibilitat Universal 8 M. José Vázquez, presidenta d'Ecom 12 Els reptes de futur de Barcelona, al Pla Estratègic Metropolità 14 El transport públic barceloní ja és a Google Transit 15 La campanya 'Canviem CO2 per flors' fa realitat el seu jardí 16 Breus 18 La neteja d'estacions i trens a la xarxa de metro 20 La cotxera de Zona Franca compleix 40 anys 22 El Subtravelling Festival consolida l'interès del públic 23 El Círculo Social Metropolitano

Transports Metropolitans de Barcelona. Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals Director: Santiago Torres Director editorial: Oriol Pàmies Coordinació editorial: Lourdes Montero, Pere Paredes, Ángeles Rodríguez Caps de redacció: Gustau Lamadrid, Jordi Navarro, Maite Peris, Albert Piqué Redacció: Rosa Avis, Marta Espinosa, Marta Franco, Laura Martínez, Àngels Vidondo Col·laboradors: Manel Barriga, Òscar Fernández, Rosario Ibáñez, Josep Mensión, Miquel Mira, Glòria Miró Correcció: Maria Rodríguez Direcció creativa: Mario Eskenazi Direcció d'art: Josep Lluís Lara Fotografia: Pep Herrero, Silvia T. Colmenero, Miguel Ángel Cuartero, Arxiu TMB Versió digital: Jorge Giménez, Emilio Villegas, Moisés Ojeda, Víctor Torres, Grupo Zeta Infografia: Noah Grañó Impressió: Ingoprint Amb el suport de: Promedios Exclusivas de Publicidad Tiratge: 4.200 exemplars Imprés en paper ECF horapunta@tmb.cat www.tmb.cat DL B-21926-2008 Trobaràs més informació, amb vídeos i fotos, a l’Hora Punta Digital: www.horapunta.tmb.cat

A 

les nostres ciutats, el transport públic accessible s’ha convertit en un factor crític per aconseguir un bon grau d’autonomia, és a dir, per tenir la possibilitat d’arribar on cadascú vulgui independentment de les seves capacitats. La ciutat accessible ha de tenir els diferents serveis a l’abast de totes les persones i ha de poder disposar d’un transport públic dissenyat per a tothom. Pensar en la diversitat és acceptar que cada persona té necessitats diferents i que, encara que pertanyi a un col·lectiu reduït, ha de poder trobar a la ciutat la millor manera de desenvolupar-se de manera autònoma, sense que cap barrera, física o social, li impedeixi arribar a tot arreu. La regió metropolitana de Barcelona figura a l’avantguarda de les principals metròpolis europees pel seu grau d’adaptació del transport públic en superfície i ferroviari, i actualment és una referència en polítiques d’accessibilitat universal. Aquesta posició de lideratge és, en gran mesura, conseqüència de l’impuls reivindicatiu de les entitats que representen els col·lectius amb discapacitat. A la fermesa i coherència amb què han defensat els seus drets, s’hi ha d’afegir el consens institucional i un esforç inversor sostingut de la Generalitat de Catalunya i de les administracions locals. El model Barcelona s’imposa a Europa i marca la direcció que moltes ciutats volen seguir. Aquesta situació de lideratge de Barcelona, amb la total implicació de TMB, no s’aconsegueix de la nit al dia. S’han hagut d’enderrocar moltes barreres i conquerir moltes fites durant els últims trenta anys. Estem satisfets i orgullosos del camí recorregut fins ara. Disposem d’una flota d’autobusos completament accessible i el 82% de les estacions de metro disposen d’ascensor, entre molts altres avenços. Amb tot, sabem que la situació no és perfecta i que cal continuar desenvolupant i refinant determinats estàndards de qualitat a què aspirem. Aquesta és bàsicament la voluntat de treball del Pla Director d’Accessibilitat Universal de TMB, recentment aprovat i que presentem en aquesta edició. Aquest pla director comparteix l’esperit de la nostra missió, visió i valors corporatius, que no és altre que continuar treballant per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i avançar cap a una societat més justa i integrada. •

Hora Punta

2

3

Reportatge

Un compromís a favor de l’accessibilitat universal TMB defineix 10 projectes d’actuació dins del Pla Director d’Accessibilitat Universal, que resumeix tots els reptes de l’empresa en relació amb aquesta matèria per garantir la igualtat d’oportunitats en la mobilitat.

T

MB es compromet a fer que les seves xarxes de transport siguin accessibles a tothom amb la presentació del Pla Director d’Accessibilitat Universal (PDAU), amb el qual es referma el compromís de l’empresa amb el principi d’igualtat d’oportunitats, el respecte per la diversitat humana i el dret de tothom a tenir una vida independent. La regió metropolitana de Barcelona figura a l’avantguarda de les principals metròpolis europees pel grau d’adaptació del transport públic, tant en superfície com ferroviari, i és actualment una referència en polítiques d’accessibilitat universal. Aquesta posició de lideratge reflecteix un consens social i institucional molt ampli al voltant d’aquestes polítiques que es tradueix en un notable i sostingut esforç inversor. Conscient que la feina no s’ha acabat, TMB vol continuar desenvolupant millores en la qualitat de les seves instal·lacions i vehicles, sota quatre principis: accessibilitat universal i disseny per a tothom, coresponsabilitat en la cadena d’accessibilitat, participació dels col·lectius involucrats, i lideratge i oferiment de saber fer (know-how). Solucions integradores En relació amb aquest últim punt, des de la posició de referència a Europa, TMB vol prestar el seu saber fer a administracions i operadors interessats a potenciar accions positives per millorar la seva gestió de l’accessibilitat universal. Cal destacar també que la supressió de barreres i els nous dissenys es duen a terme escoltant les necessitats dels diferents col·lectius i promovent la seva participació a l’hora de buscar alternatives, de manera que es creen solucions de qualitat i altament integradores. El Pla Director d’Accessibilitat Universal és fruit del treball d’una comissió de tècnics de TMB que, sota aquests principis, han analitzat i avaluat els projectes necessaris per donar resposta a les necessitats d’accessibilitat, tant en l’àmbit operatiu

de les xarxes de transport com en l’àmbit corporatiu o transversal. El resultat ha estat la definició de deu projectes que actuen sobre els elements de més impacte en la millora de l’accessibilitat, inclouen tots els que afecten la usabilitat i la confiança dels usuaris, i resumeixen tots els reptes de TMB pel que fa a les infraestructures, el material mòbil i els serveis en termes d’accessibilitat. Així, amb el pla director es formalitza la inclusió de l’accessibilitat en la gestió i en les operacions. Es continua planificant la implantació en forma d’etapes tot prioritzant i temporitzant els projectes i s’integra de ple l’accessibilitat en els sistemes, en els protocols de protecció civil, de manteniment i de situacions imprevistes. Els projectes que tenen a veure amb l’accessibilitat dels autobusos inclouen millores relacionades amb les rampes d’accés (estàndards per aconseguir el màxim acostament entre vehicle i parada, plans de manteniment, evacuació…), la tecnologia de la informació i la comunicació (infoaccessibilitat) i la gestió de la incidència. El projecte d’infoaccessibilitat comporta el desenvolupament d’un sistema tecnològic per >

El PDAU s'inspira en la missió, visió i valors corporatius de TMB.


Hora Punta

Barcelona és a l’avantguarda en facilitats per a persones amb mobilitat reduïda

4

El pla d'accessibilitat es va presentar públicament el 8 d'octubre a Barcelona.

5

El pla director fa incloure l’accessibilitat tant en la gestió com en les operacions

Es treballa en les rampes d'accés de bus, la infoaccessibilitat i l'adequació d'encaminaments, entre altres projectes.

Estudi pioner conjunt amb FGC

aconseguir la plena implantació dels sistemes d’informació i comunicació, eficaços especialment per a la captació visual, auditiva i cognitiva al bus. El 82% del metro, accessible Les línies bàsiques d’actuació a la xarxa de metro tenen a veure amb les infraestructures (minimització del gap, recreixement d’andanes, adequació d’encaminaments), el manteniment d’ascensors i escales mecàniques, els plans de protecció civil i la tecnologia de la informació i la comunicació. Pel que fa a la infoaccessibilitat al metro, fins ara s’ha fet un gran nombre de millores en informació i comunicació als interiors dels vehicles, a les andanes i a les instal·lacions auxiliars (comunicador auditiu i visual de pròxima estació, informació en pantalles a les andanes, etc.). També es porta a terme un seguiment de noves solucions tecnològiques com la implementació del sistema Sigthos (un sistema de comunicació amb persones sordes mitjançant un intèrpret en videoconferència) i la implantació del sistema Avicus (un avisador acústic en cas d’obres o incidències a la xarxa del metro per a persones

invidents o amb disminució visual). Finalment, dins l’àmbit corporatiu, es preveu la formació i sensibilització en diversitat del personal de l’empresa, la senyalística i informació corporativa, i la gestió de la diversitat i l’accessibilitat internes a TMB. El camí recorregut els últims anys per TMB ha estat important, i té fites remarcables com la de l’1 de gener del 2007, quan es va arribar al 100% de la flota d’autobusos de plataforma baixa (1.080 unitats). Pel que fa al metro, el 82% de les estacions tenen ascensors i altres facilitats per a persones amb mobilitat reduïda, i es continua treballant per arribar al 100%. Sense oblidar millores tan perceptibles com les adequacions dels interiors dels vehicles, l’adaptació de les validadores i expenedores de títols, els encaminaments per a invidents i la reducció de la distància entre andanes i trens. També els transports d’oci com el Barcelona Bus Turístic i el Telefèric de Montjuïc estan adaptats. •

TMB, juntament amb FGC, ha participat en un estudi pioner portat a terme per la Secció d’Accessibilitat de l’Àrea d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona, amb l’objectiu de buscar, definir i aconseguir un estàndard internacional del gap d’embarcament (la distància òptima horitzontal i vertical entre l’extrem de l’andana i l’estrep del tren). A més, per recollir-ne els resultats la Diputació ha editat un llibre titulat Accessibilitat al tren en cadira de rodes. El plantejament d’aquest estudi, sense precedents a nivell internacional, i els resultats que se’n desprenen ofereixen una bona guia per als operadors de les diferents xarxes de ferrocarril, de tal manera que fan possible pensar en l’establiment d’un estàndard internacional del gap d’embarcament, vist des del punt de vista dels usuaris amb més restriccions, com són les persones que es desplacen amb l’ajut d’una cadira de rodes. Per definir quina ha de ser la distància òptima entre el tren i l’andana, s’han portat a terme un seguit de proves de simulació d’embarcament, gràcies a la participació de 72 usuaris voluntaris (usuaris amb cadires de rodes manuals i elèctriques que fan ús del transport públic ferroviari de manera autònoma i d’altres que han d’accedir-hi acompanyats) i també amb l’assessoria de diferents institucions de l’àmbit de la discapacitat. Els paràmetres d’accessibilitat resultants ja s’estan aplicant a la xarxa de metro a l’hora de remodelar una estació dins el programa que TMB porta a terme per actualitzar estacions antigues o d’elevada utilització, i així demostra el seu esforç constant per actualitzar les mesures d’accessibilitat a les seves instal·lacions sota els criteris més òptims. •

TMB exposa el seu pla d’accessibilitat al Congrés dels Diputats El vicepresident executiu de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), Dídac Pestaña, va exposar al Congrés dels Diputats (foto), davant la Comissió per a les Polítiques Integrals de la Discapacitat, el contingut del Pla Director d’Accessibilitat Universal que està desenvolupant la companyia. La compareixença va tenir lloc el 28 d’octubre a instàncies del grup parlamentari socialista. Després de l’exposició del vicepresident executiu, van intervenir els portaveus dels grups del PSOE, José Vicente Muñoz; del PP, Francisco Vañó, i del grup basc (PNB), Emilio Olabarria, que van felicitar TMB per la iniciativa del pla i per la seva tenacitat en el treball a favor de la plena accessibilitat de les seves xarxes i serveis. •


Hora Punta

6

7

Opinions

TMB compartirà coneixement amb altres operadors interessats a millorar la gestió de l’accessibilitat

La macroaccessibilitat i la cadena del transport

Qualsevol persona ha de poder fer aquests recorreguts de manera autònoma. Per tant, si un dels elements no és accessible, el trajecte vital no funciona. Cal, doncs, un tractament integral de la cadena de transport i de la interacció entre tots els seus elements: espai públic, parades, estacions, intercanvi modal, material mòbil, informació i senyalització. Si alguna de les baules es trenca, les inversions realitzades i les solucions d’accessibilitat trobades no tenen cap efecte. •

L'hora dels detalls Ignasi Gustems Mateo Oficina Tècnica de Mobilitat i Seguretat Viària Local Diputació de Barcelona

MACRO ACCESSIBILITAT. LA CADENA DEL TRANSPORT MACRO ACCESSIBILITAT. LA CADENA DEL TRANSPORT

El concepte de macroaccessibilitat és vital per aconseguir que la cadena de transport no es trenqui. La coordinació entre els diferents operadors, l’administració i les institucions representatives dels diferents col·lectius resulta fonamental perquè totes les baules de la cadena funcionin i les persones que tenen alguna discapacitat puguin fer el seu itinerari complet de manera autònoma —origen, via pública, parada i embarcament, interior del vehicle, desembarcament i parada, via pública, destinació—.

Propiciem un canvi cultural Raül Casas Responsable de Promoció Corporativa RSC i Acció Social de TMB

L’accessibilitat tradicionalment treballa vetllant per MACRO ACCESSIBILITAT. LA CADENA DEL TRANSPORT l’autonomia personal de les persones amb discapacitat per tal que es puguin desenvolupar en igualtat de condicions en les tres activitats bàsiques: en la formació, en la feina i en el lleure. I en aquesta promoció de l’autonomia personal és cabdal disposar d’uns transports adaptats per a tothom. És evident que en els darrers anys l'accessibilitat ha evolucionat molt i molt, podem dir que de manera quasi exponencial. Els carrers, les places, els edificis i els espais públics en general han conformat un escenari en què el transport és un punt clau per a la connectivitat entre aquests espais de cara a una població que només podrà sentir-se integrada en la nostra societat si disposem d’una xarxa de transport públic accessible, igualitària, adaptada. Aquest procés d’adaptació dels transports que s’està portant a terme en els darrers anys està necessitant uns esforços tècnics titànics per part de les administracions públiques, i la corresponent aplicació d'unes inversions realment altes. En aquest procés de transformació i millora que dia a dia estan oferint indicadors d’èxit, s’ha observat que cal tenir cura d’una sèrie de detalls que no es puguin malmetre dins la cadena del transport. Ja hem finalitzat l’època en què alguns paràmetres elementals ja valien. Ens trobem en situacions emergents en què cal ajustar al centímetre, al mig centímetre, per saber exactament fins on hem d’arribar, en un punt d’equilibri que possibiliti l’accés a les persones que es desplacen amb ajut d’una cadira de rodes i alhora sigui realitzable en una infraestructura de metro que transporta milers de persones diàries, i on guanyar mil·límetre a mil·límetre a totes les andanes de la xarxa pot representar molts milions d'euros d’inversió. En aquest escenari l'estudi portat a terme per la Diputació de Barcelona per als dos operadors ferroviaris majoritaris de Barcelona, Metro de Barcelona i Ferrocarrils de la Generalitat, amb una xarxa preexistent construïda en temps en què l'accessibilitat ni es plantejava, aporta uns paràmetres valuosos, sense precedents, i amb conseqüències positives a dues bandes: una pel que fa a l’accés a aquests col·lectius que mereixen una atenció especial i que fins ara se’ls havia negat l’accés, i l'altra pel que fa als operadors, que poden disposar de les toleràncies permeses, cosa que fa possible que ells mateixos marquin el ritme amb què les podran assolir. •

Barcelona ofereix avui un transport públic de qualitat, integrador i universal, en què el compromís social és el fonament que hi ha al darrere de les inversions, innovacions i transformacions que es realitzen a la xarxa de TMB. Però més enllà de reconèixer els avenços en la matèria i la decisiva col·laboració dels professionals de l’empresa, cal que reflexionem sobre el canvi social que comporta l’adaptació dels transports públics a persones amb diversitat funcional (persones amb mobilitat reduïda, amb deficiències visuals, amb deficiències auditives, cecs, persones amb deficiències mentals, cognitives i intel·lectuals). L’accessibilitat de la xarxa de transport públic permet propiciar un canvi cultural, una altra mirada, que accepti i valori les diferències com a part d’una diversitat enriquidora. El canvi passa per generar empatia, molt relacionada amb la convivència que es produeix a l’interior dels autobusos, a les instal·lacions del metro i als trens, i per aprendre a conviure en comunitat, garantint una vida independent, amb igualtat d’oportunitats i plena participació social, raons que mouen l’acció social de TMB. L’accessibilitat possibilita la integració i que les persones discapacitades tinguin més presència i visibilitat, però també millora la qualitat de vida de tots. El que és una necessitat per a uns, representa una millora per a tothom. Cap de nosaltres estem exempts de trobar-nos en situacions de desavantatge temporal, de patir un accident, de portar el cotxet dels nens, etc., i tots envellirem. Per això agafa rellevància el concepte universal vinculat a l’accessibilitat, amb un transport col·lectiu per a tothom com a finalitat, objectiu pel qual treballem a TMB. En aquest marc de canvi cultural, també s’han de propiciar canvis d’actituds, transformant els comportaments creadors de barreres mentals en altres que generen l’accessibilitat i convivència de tothom amb valors de civisme i de respecte per la diferència. TMB ha incorporat la diversitat i l’objectiu d’inclusió en la seva missió i visió, així com en els plans corporatius i en tots els processos interns, la qual cosa suposa desenvolupar adaptacions en la formació que reben els professionals per tal que disposin dels coneixements necessaris per atendre qualsevol comunicació i atenció i gestionar amb excel·lència la diversitat funcional de les persones. •

• Accessibilitat al transport = =cadena feble dels dels • Accessibilitat al transport cadenaque queesestrenca trenca en en el el més més feble • Accessibilitat al transport = cadena que es trenca en el més feble dels seusseus components components seus components LA CADENA DEL TRANSPORT MACRO ACCESSIBILITAT.

Macroaccessibilitat. La cadena del transport

Origen Origen

Via Pública ViaOrigen Pública

Accessibilitat al transport = cadena que es trenca en el més feble dels seus components

Paradai iembarcament embarcament Parada Parada i embarcament Via Pública

• Accessibilitat al transport = cadena que es trenca en el més feble dels Interior seus components Interior Interior vehicle vehicle

Origen

Via Pública

Via pública

Origen

Parada i embarcament

Parada i embarcament

Interior vehicle

Interior del vehicle

Destí

Destí

Desembarcament i parada Font: Gustems, I. «Accessibilitat al transport públic: punts clau de cara al futur». Jornada per l’Accessibilitat Universal en el Transport Públic. Secció d’Accessibilitat de la Diputació de Barcelona. Barcelona, 28 de setembre de 2009.

Destí Via Pública

Via Pública

Destí

Destí

Via Pública

Via pública

Desembarcament i parada ViaDesembarcament Pública i parada

Desembarcament i parada

Desembarcament i parada

vehicle


Entrevista

Hora Punta

“Les millores d’accessibilitat beneficien el conjunt de la societat” M. José Vázquez

Presidenta d’Ecom

8

9

María José Vázquez Arias (Ponferrada, El Bierzo, 1951) ha treballat tota la seva vida en la defensa dels drets de les persones amb discapacitat, i des del 1975 ho ha fet des d’Ecom, un moviment associatiu integrat per organitzacions de persones amb discapacitat física que avui presideix. Dona forta de caràcter, ha compatibilitzat la seva tasca professional amb la reivindicació dels drets universals de les persones, especialment de les persones amb discapacitat. L’any 2006 va ser reconeguda amb la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona.

“La societat ha d’entendre que la persona amb discapacitat té dret a dur a terme el seu projecte vital”

Q

uè és Ecom i quin és el seu paper dins del món de la discapacitat? —Ecom són un conjunt d’entitats que tenen com a objectiu principal que les persones amb discapacitat física puguin exercir els drets que tenen com a ciutadans i ciutadanes. Ecom és present a l’àmbit estatal a través de la Federació Ecom, al territori català a través de la Confederació Ecom, que agrupa més de cent quaranta entitats representatives del món de la discapacitat de Lleida, Tarragona, Girona i Barcelona, i en aquells consells de participació i plataformes ciutadanes d'àmbit autonòmic que debaten sobre qüestions que afecten les persones amb discapacitat des d'algun dels àmbits de la seva vida, com són el Consell per a la Promoció de l'Accessibilitat i la Supressió de Barreres Arquitectòniques, el Consell Sectorial d'Atenció a Persones amb Disminució o la Plataforma per a una Escola Inclusiva a Catalunya, i és membre del Cocarmi (Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat) i de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. Recentment s’ha constituït la Fundació Ecom, a través de la qual gestionem serveis com el suport a les escoles o els serveis d’integració laboral. —Barcelona és una ciutat model en accessibilitat que és fruit de molts anys de feina dels col·lectius que vosaltres representeu. Com i quan va començar a treballar? —Es va començar per dues vies diferents. D’una banda, l’any 1971 un grup de persones, curiosament sense discapacitat, van decidir organitzar-se i posar en marxa Ecom, una entitat per defensar les necessitats de les persones amb discapacitat, que fins llavors eren menyspreades i maltractades. De l'altra, pràcticament en paral·lel, hi va haver un fort moviment associatiu de les persones amb discapacitat que reivindicàvem drets; drets com el de l’educació –que fins llavors pràcticament se’ns havia negat–, el treball o el transport. Va ser amb la integració d’aquest moviment associatiu a Ecom quan es va començar a gestar el que ara és Barcelona, una de les ciutats més accessibles del món.

Text Albert Piqué Fotos Pep Herrero

—L’any 1991 es va publicar la primera llei d’accessibilitat, aprovada pel Parlament de Catalunya. Quin paper han jugat les administracions públiques en aquest recorregut? —L’Ajuntament va ser pioner posant en marxa l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, format per tècnics i representants de les persones amb discapacitat, un òrgan de participació que permetia treballar junts aspectes legislatius i

normatius que començaven a regular aquells drets tan esperats. La llei d’accessibilitat, a més de ser la primera de l’Estat espanyol, va ser una llei consensuada amb la les entitats i aprovada per unanimitat per totes les forces parlamentàries. —La seva discapacitat va arribar de manera sobrevinguda. Què sent una persona quan s’adona que és diferent i que no pot fer coses que altres persones fan automàticament? —Depèn molt de l’edat. Si la discapacitat s’inicia en la infantesa la persona és capaç de desenvolupar altres habilitats i recursos que li faran la vida molt més fàcil. Si la persona adquireix la discapacitat en una edat més adulta, és més difícil de gestionar, ja que canvia la percepció que els altres tenen de tu i la teva relació amb l’entorn, i has de tornar a aprendre aspectes bàsics de la quotidianitat. El més complicat, però, tant per a una com per a l’altra, és la necessitat que tens constantment de demostrar >


Hora Punta

“La Confederació Ecom agrupa més de cent quaranta entitats representatives del món de la discapacitat de tot Catalunya”

10

11

“Els tècnics de TMB i d’Ecom han treballat coordinament i han aconseguit uns resultats molt importants”

Ecom fa molts anys que treballa, al costat d’altres entitats representatives del món de la discapacitat, per fer un metro i un bus totalment accessibles.

—Les barreres principals són les mentals. Que la societat entengui que la persona amb discapacitat té el mateix dret que qualsevol altre ciutadà a dur a terme el seu projecte vital. Hem de ser capaços, davant d'una persona amb discapacitat, de veure només la persona i no la seva discapacitat. Encara avui existeix discriminació i, si fins i tot persones que tenim una imatge pública la vivim, fes-te una idea les persones més anònimes. Encara avui vas a un acte públic, del teu barri o d’una organització amb què treballes activament, i resulta que es fa en un entorn on hi ha unes escales que no pots salvar o et trobes enmig d’una conversa i sents, pel fet d’anar amb cadira de rodes, com la gent parla per sobre teu. Són anècdotes o petits detalls que et fan adonar que encara no es valoren les capacitats que pots tenir i del que com a col·lectiu hem aportat a la nostra societat.

la teva vàlua, cosa que a d’altres se’ls pressuposa; a les persones amb discapacitat se les associa a persones amb moltes limitacions sense tenir en compte altres capacitats que puguin estar més desenvolupades. —Vivint en una demostració constant, s’arriba a tenir sensació d’impotència? —No en el meu cas, tot i que certament algunes persones poden viure-ho d’aquesta manera. Des que em llevo fins que me’n vaig a dormir tinc al meu voltant un munt d’obstacles a vèncer, però això em fa créixer cada dia, ser més independent i millor persona. —La infantesa o la tercera edat són moments del nostre trajecte vital en què hi ha mancances d’algunes capacitats. Prendre’n consciència ens apropa a la realitat de la persona amb discapacitat?

—Jo crec que no. La societat té uns rols preestablerts per a cada un dels moments de la nostra vida. L’infant i el jove són valorats perquè es consideren el futur, i la persona gran també és valorada per la saviesa que ha acumulat al llarg dels anys. La persona amb discapacitat, no! No tenim un rol assignat, i més aviat se’ns veu com una càrrega. Un exemple: la nostra societat té uns rols assignats –amb els quals d’entrada ja t’avanço que hi estic en desacord–, segons els quals a la dona li pertoca la cura dels fills. Doncs a la dona amb discapacitat, no. Tothom posa en dubte que una mare discapacitada pugui atendre els seus fills i tenir-ne cura. Tingues en compte que fins i tot en alguns moments se’ns ha arribat a qüestionar la maternitat. I jo em pregunto, per què no se’ns deixa ser els protagonistes del nostre projecte de vida? —Quines són les barreres que encara s’han de salvar perquè totes les persones tinguin les mateixes possibilitats?

—Podria donar-me’n un exemple? —Barcelona té un urbanisme diferent, més amable i accessible, fruit de l’esforç i la feina de les persones amb discapacitat. L’altre dia comentava com de fàcil ha estat implantar el Bicing a Barcelona. Aquest servei s’està beneficiant d’un conjunt de millores com el guals dels passos de vianants, que inicialment es van fer per facilitar la circulació de cadires de rodes. Un altre exemple més proper per a TMB són les millores d’accessibilitat del transport, que tot i que inicialment eren fetes per a les persones amb discapacitat, ara beneficien un conjunt molt més ampli de la societat, com les persones que es desplacen amb cotxets de nadons o carrets de la compra. Si som capaços de dissenyar pensant en la situació més restrictiva, ens adonarem que beneficiem un conjunt molt més ampli de persones. Això TMB fa molts anys que ho va entendre, i des de llavors aplica aquest criteri en el seus serveis i facilita l’autonomia personal de les persones amb discapacitat però també una millora en la qualitat de vida de moltes altres. —TMB ha fet una aposta clara amb l'aprovació del Pla Director d’Accessibilitat Universal i marca una fita gràcies a la qual tot el transport públic serà accessible. Hi ha casos d’altres empreses que tinguin un compromís com aquest? —TMB ha fet de sempre una aposta important per l’accessibilitat i el disseny universal, i ha obert una línia de treball conjunt amb el sector de la discapacitat. Els tècnics de TMB i d’Ecom han treballat coordinament i aquesta es una línia que ha donat uns resultats importants: cada actuació que fa TMB està validada pel sector de les persones amb

discapacitat, tant en l’accessibilitat del bus i del metro com també en les seves actuacions generals com a empresa. Una altra companyia que ha fet aquesta aposta és Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC); com TMB ha apostat per la feina conjunta, tots hi posem els nostres coneixements i fem aportacions, de les quals es deriven actuacions concretes. Ara hi ha una qüestió important, un projecte de futur sobre el qual s’està treballant, i és un nou model de rampes per als autobusos. El model actual s’ha de millorar i s’hi està treballant. Un altre tema important, que tant TMB com FGC estan desenvolupant, és la formació dels treballadors amb l’objectiu d’aconseguir que quan atenguin una persona amb discapacitat, del tipus que sigui, no vegin un problema sinó que vegin un usuari que té unes necessitats específiques i a les quals s’ha de donar resposta; això és molt important perquè s’incorpora la diversitat en totes les actuacions d’empresa. •


Actualitat

L’àrea metropolitana de Barcelona vol situar-se com a referent en el nou marc globalitzat.

Hora Punta

12

El Pla Estratègic Metropolità dibuixa la Barcelona dels pròxims deu anys Els 36 municipis que formen part de l’àrea metropolitana de Barcelona ja tenen un pla estratègic, l’instrument que fixa el full de ruta en matèria econòmica, educativa, social, ambiental i cultural fins al 2020.

Jordi Hereu defineix el pla com un “magnífic instrument” per superar les dificultats econòmiques i socials del present

Jordi Hereu, alcalde de Barcelona i president del Pla Estratègic Metropolità, en l’acte de presentació a la seu de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (foto: ACN).

“magnific instrument” per superar les dificultats del present i fixar l’horitzó del futur. Sis reptes estratègics La proposta estratègica o Visió 2010 es basa en sis reptes que plantegen mesures concretes. El primer està relacionat amb la sostenibilitat i el canvi climàtic i proposa diverses mesures per reduir el consum energètic i fomentar l’ús del transport col·lectiu i les energies renovables. Un altre d’aquests punts és potenciar les aliances estratègiques, sobretot amb les economies emergents, per consolidar l’AMB com un referent en el nou marc global. En tercer lloc, hi ha la promoció de certs sectors tractors del coneixement, com són el de la salut, l’esport o el de les indústries creatives, que preveu convertir el Sónar o el Grec en referents internacionals. El quart punt se centra a potenciar les indústries tradicionals per crear un marc de competitivitat que asseguri la seva viabilitat i permeti a determinats sectors sortir de la crisi. El cinquè repte passa per atreure talent innovador, fomentant la instal·lació de laboratoris de grans multinacionals a l’àmbit metropolità o promovent un programa per atreure un miler de persones amb talent en els propers tres anys. Finalment proposa convertir Barcelona en una ciutat equilibrada socialment que compti amb promocions de lloguer assequible, un sistema educatiu bàsic i una formació de qualitat, entre altres polítiques socials.

E

l Pla Estratègic Metropolità ha estat elaborat per més de 650 experts de diferents àmbits professionals per encarar, d’aquí al 2020, els nous reptes de futur de la ciutat i el seu entorn, perquè no perdi competitivitat en l’àmbit internacional. El pla analitza com s’han d’abordar temes claus per a la ciutat, com la sostenibilitat, la capitalitat, les indústries del coneixement, la salut, l’esport, els sectors tradicionals, el talent i la cohesió social. La Visió 2020 del Pla Estratègic pretén consolidar l’AMB com una de les regions europees més atractives i influents per al talent global innovador, amb un model d’integració i cohesió social de qualitat. Tot plegat quan fa un parell de mesos que el Parlament va aprovar el govern metropolità, un instrument que serà bàsic per aplicar aquesta agenda amb vista als pròxims 10 anys. L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va ressaltar, en l’acte de presentació el 3 de novembre, que aquest pla és el resultat de la feina de la ciutat de Barcelona i de totes les institucions públiques i agents socials i econòmics de l’àrea metropolitana: “Es tracta de fixar l’agenda que ens ha de permetre superar la crisi econòmica i encarar amb força nous objectius per als propers 10 anys”. Per Hereu, l’àmbit metropolità és una zona del territori que té una molt bona base i que ha estat capaç de superar altres crisis similars a l’actual, com les del 1973 o el 1993. “Hem de tenir molt present amb qui hem de competir i amb qui podem cooperar”, assenyalava l’alcalde, referint-se a l’actual món globalitzat i canviant, on cada cop tenen més pes les economies emergents, com la xinesa. Així mateix, va destacar que aquest text és important més enllà de Barcelona i l’àrea metropolitana: “També per a Catalunya, l’Estat i tot Europa, perquè ens configurem com una de les grans metròpolis en un moment en què el paper de les grans ciutats és creixent per afrontar els reptes socials, superar la crisi econòmica i generar un nou model productiu”, va indicar. En aquest sentit, va explicar que el nou pla posiciona Barcelona com una ciutat global que ha

13

de competir al món, amb nous sectors econòmics: “Nosaltres tenim els sectors tradicionals de l’economia, als quals estem afegint tots els nous sectors que aniran generant prosperitat i ocupació en els propers anys”, va dir Hereu, i va assegurar que per fer-ho cal “millorar les infraestructures, fomentar unes administracions que ajudin els emprenedors i jugar a la lliga de les economies globals des d’una àrea metropolitana que és la més important del sud d’Europa”. Hereu va destacar l’eina amb què l’àrea metropolitana compta des d’aquest estiu després que el Parlament de Catalunya va aprovar la recuperació del govern metropolità: “Aquest any 2010 han passat dues coses importants: tenim una nova agenda i tenim aprovat l’instrument que haurà de tirar endavant aquest pla estratègic, que és el govern metropolità”. L'alcalde es va mostrar convençut que aquest pla és viable: “‘El motor bàsic és la il·lusió, i a partir d’aquest sentiment hem d’expressar que tenim molts trumfos per aconseguir que aquest somni es converteixi en realitat”. Segons Hereu, es tracta d’un

Les palanques del canvi El text també posa sobre la taula alguns eixos que ja existeixen i que s’han de potenciar per aconseguir els objectius d’aquest pla i sortir de la crisi. Planteja un sistema universitari i educatiu més potent que sigui capaç d’afrontar el fracàs escolar. També proposa una administració eficient que faciliti l’activitat econòmica i la creació d’empreses i que compti amb documents trilingües; una manera de governar amb coresponsabilitat público-privada, que aporti criteris innovadors en la gestió de projectes estratègics; uns valors de futur que complementin i enforteixin la base dels valors actuals i tradicionals i un ampli coneixement d’idiomes que faciliti la internacionalització, l’atracció del talent i la plena incorporació als mercats mundials. En aquest sentit també destaca la necessitat de tenir un aeroport i un port de referència internacional, així com d’emfatitzar la marca Barcelona. • + www.pemb.cat


Actualitat

La presentació del Google Transit a Barcelona va anar a càrrec (d'esquerra a dreta) d’Assumpta Escarp, presidenta de TMB; Antoni Poveda, president de l’EMT, i David Robles, director de Google Maps per a Espanya i Portugal.

Hora Punta

Google s'implica en la mobilitat amb transport públic

TMB ha participat en la iniciativa de Google i s’afegeix a altres operadors de la ciutat i la seva àrea metropolitana per apropar la informació als usuaris i fomentar l’ús del transport col·lectiu.

El transport públic, a un clic Google Transit permet als usuaris conèixer l’oferta de transport públic per anar d’un punt a un altre amb horaris, recorreguts, alternatives de viatge i temps d’espera, tot plegat utilitzant una interfície senzilla i accessible des de qualsevol dispositiu amb connexió a internet. Per utilitzar el servei, només cal accedir a la pàgina de Google Maps (www.google.es/maps), seleccionar l’opció Com arribar, introduir les adreces d’origen i destinació del viatge que es vol

Barcelona guanya un nou jardí amb la campanya del CO2 El jardí de la campanya 'Canviem CO2 per flors' és una realitat des del 25 d’octubre al Parc Diagonal Mar de Barcelona.

A 

B

arcelona ha estrenat l’aplicatiu web Google Transit, gràcies a la col·laboració de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), Ferrocarrils de la Generalitat, Tramvia Metropolità i EMT - Cetramsa. La capital catalana forma part de la llista de més de 20 països i metròpolis que ja disposen del servei de Google Transit per als seus ciutadans i visitants. A Barcelona es preveu que doni servei als més de dos milions i mig de passatgers que metro, autobusos, tramvies i trens transporten diàriament. Així, TMB, com l’operador més important de la ciutat i la seva àrea metropolitana (amb 8 línies de metro, 140 estacions, 108 línies de bus i 2.573 parades), s’ha afegit a la iniciativa del gegant d’internet. Google Transit és un instrument de planificació de rutes en transport públic, una nova funcionalitat que Google ha incorporat a la seva popular eina Google Maps. Així, han integrat la informació dels diferents transports públics de Barcelona amb la resta de dades que aporta Google Maps, com ara la informació geogràfica. En total, els operadors han aportat més de 5.800 parades i 221 línies.

15

14

fer i finalment seleccionar la icona que fa referència al transport públic. Tot seguit apareixen les rutes suggerides i una descripció del recorregut, a més d’informació addicional sobre l’operador que fa el servei i un enllaç al seu lloc web, si en té. La nova eina, que ara arriba a Barcelona, complementa l’aplicació de TMB Vull anar disponible des de fa uns anys al web corporatiu (www.tmb.cat). La previsió és que a Google Transit també s’hi acabin afegint els serveis de Rodalies i Bicing. A més, en un futur també actualitzarà la informació en temps real. Aquesta no és l’única aposta de TMB en l’àmbit de les noves tecnologies, ja que recentment es va presentar la innovadora aplicació corporativa per a dispositius mòbils anomenada TMB Virtual, que permet planificar rutes, localitzar parades i saber quan arribarà l’autobús en temps real. Tot plegat forma part del projecte estratègic TMB Connecta, que també engloba altres canals com les xarxes socials (Facebook, Twitter, Flickr i YouTube), una nova estratègia de màrqueting relacional i la propera posada en marxa d’un web corporatiu renovat i més participatiu. TMB Connecta pretén aprofitar les possibilitats de les noves tecnologies i així potenciar i reforçar la comunicació interactiva amb els usuaris del transport públic. •

Primers codis QR a les parades de bus A banda de desenvolupar aplicacions com la innovadora TMB Virtual per a dispositius mòbils, TMB també està implantant els codis QR a les parades dels autobusos per facilitar l’accés més ràpid a la informació sobre les seves xarxes de transport de superfície. Actualment, quatre parades de la xarxa de bus han estat les primeres a disposar d'aquests codis i la previsió és que abans de finals d’any n’hi hagi prop d’un centenar. Els codis QR són etiquetes, en aquest cas enganxades a les parades d’autobús, que contenen dades (com els codis de barres, però bidimensionals) i que poden ser llegides per la càmera d’un telèfon mòbil. La lectura del codi provoca que el telèfon obri automàticament una pàgina del navegador en què hi ha la informació de les línies que hi paren, els temps d’arribada dels pròxims autobusos i les possibles alteracions del servei.

lumnes de diverses escoles del districte de Sant Martí, així com el vicepresident executiu de TMB, Dídac Pestaña, i el director d’Espais Verds de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Hernández, van participar en una plantada popular de flors per donar vida al jardí virtual de la campanya i contribuir a preservar el planeta. L’acció va tenir lloc el 25 d’octubre al Parc Diagonal Mar de Barcelona. Aquest acte forma part de la campanya Canviem CO2 per flors, iniciada el 5 juny de l’any passat, per fomentar l’ús del transport públic com a via per reduir les emissions de diòxid de carboni (CO2) que es generen en la combustió dels carburants orgànics i que provoquen l’efecte d’hivernacle. De l'ordinador al parc La plataforma central de la campanya és el microlloc web www.canviemCO2xflors.tmb.cat, en què es convida els usuaris a calcular la quantitat de CO2 que es deixa d’emetre a l’atmosfera quan escullen no fer servir el transport privat per fer un determinat trajecte, i tot seguit se’ls proposa crear la seva pròpia flor i plantar-la en un jardí virtual com a símbol de la contribució a la protecció del medi gràcies a la utilització del transport públic, que és més eficient. Ara aquest simbolisme ja s’ha convertit en un jardí de veritat. Al lloc web, un comptador actualitza constantment les dades del nombre de participants i el diòxid de carboni estalviat. En aquest microsite també hi ha informació sobre l’impacte del fenomen del canvi climàtic a Barcelona i la seva àrea metropolitana, així com recomanacions per reduir les emissions de CO2 en la vida quotidiana i contribuir a frenar l’escalfament global. Després de més d’un any des de l’inici de la campanya, la contribució de 3.605 participants ha permès estalviar 372.142 quilos de CO2, segons les dades recollides fins al 31 d’octubre. • + www.canviemCO2xflors.tmb.cat

Els escolars de Sant Martí van plantar les flors resultants de la campanya de reducció del diòxid de carboni.


Breus

Hora Punta

Ens han visitat —4 d’octubre - CCM Visita tècnica del Congrés de la Gent Gran —7 i 8 d’octubre - CCM, L9/10 i cotxeres de metro de Sant Genís Delegació del Metro de São Paulo —19 d’octubre - CRT Òmnium Cultural —19 d’octubre - Cotxera d’Horta Asvol - Associació de Gent Gran Voluntària

16

17

El jazz baixa al metro

—4 de novembre - Cotxera d’Horta Delegació de la Regidoria de Transport d’Oslo (foto) —4 de novembre - Cotxera d’Horta Assistents a la presentació del Pla Director de Medi Ambient —4 de novembre - CRT Escola de la Dona —9 de novembre - CCM Escola de la Gent Gran Guineueta-Centre

Actuació de Charlie Moreno Project a l'estació d'Universitat.

—27 d’octubre - CCM Amics de la Gent Gran —29 d’octubre - CRT Casal de Gent Gran de la Barceloneta

La Targeta Rosa inicia una nova etapa amb més prestacions Ara amb més avantatges en salut, habitatge, cultura i lleure, esports, mobilitat, comerç de proximitat… Aconsegueix la guia de serveis a les Oficines d’Atenció al Ciutadà. www.bcn.cat/targetarosa

Acció Social i Ciutadania

Coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Gent Gran, l’1 d’octubre la Targeta Rosa va començar una nova etapa per oferir noves prestacions i nous avantatges als seus titulars. Aquesta nova etapa ha arrencat amb la col·laboració de 300 operadors (entre establiments i institucions), tot i que l’Ajuntament de Barcelona manté oberta indefinidament la captació de nous col·laboradors que poden adherir-se de manera solidària a aquesta campanya i anar incrementant així les possibilitats dels beneficiaris. Les noves prestacions d’aquest títol estan recollides en una guia, que es pot trobar a les Oficines d’Atenció al Ciutadà,

als casals, als espais de gent gran municipals i en altres equipaments municipals. La Targeta Rosa, una prestació creada l’any 1980 per afavorir la mobilitat i estimular la participació de les persones grans i de les persones amb discapacitat en l’ús i el gaudi de la ciutat, suposa una reducció o fins i tot la gratuïtat en l’ús dels transports públics, museus municipals, instal·lacions esportives, mercats municipals i equipaments culturals; entre altres coses. Avui dia, més de 250.000 persones, entre gent gran i persones amb discapacitat, en són beneficiàries. Amb motiu del llançament d’aquesta nova etapa de la Targeta Rosa, TMB es va afegir a la campanya de promoció amb la distribució de fullets a l’interior dels trens i dels autobusos. •

Més descomptes per a famílies nombroses i monoparentals

Les famílies nombroses i monoparentals tindran descomptes de fins al 50%.

Lliurats els premis anuals de mobilitat de la UPC

Les botiques del metro equivalen a un hipermercat en superfície

Font: Gabinet d’Estratègia i Anàlisi Comercial de TMB.

El Govern va aprovar a l’octubre un decret mitjançant el qual s’estenen a les famílies monoparentals les bonificacions sobre les tarifes del transport públic que actualment s’apliquen a les famílies nombroses. El decret amplia aquests descomptes en el preu del transport públic per a famílies nombroses i monoparentals amb la creació d’un nou abonament integrat bonificat específic per a elles. D’aquesta manera, les famílies monoparentals tindran per primera vegada un descompte de fins al 50% en les targetes integrades personalitzades T-Mes, T-Trimestre i T-Jove, i en el bitllet senzill, que ja s’aplica a les famílies nombroses.

+ www.barcelonajazzfestival.com + www.myspace.com/charliegroove

D’altra banda, el decret amplia les bonificacions actuals en el transport públic amb la creació d’un nou abonament integrat específic per a les famílies nombroses i monoparentals: la T-FM/FN, que inclou 70 viatges en 90 dies, i pot ser utilitzada per qualsevol membre de la família. D’aquesta manera, el Govern dóna compliment a la llei de suport a les famílies, que estableix uns determinats beneficis fiscals en diferents serveis. Entre aquests serveis hi ha el transport públic, amb una menció especial a la problemàtica específica de les famílies nombroses i monoparentals. • + www.gencat.cat/acordsdegovern/20101011/02.htm

+ www.bcn.cat/targetarosa

Sabíeu que

Els locals comercials de les estacions de metro tenen el potencial comercial equivalent al d’un hipermercat pel que fa a la seva superfície. Si sumem tots els metres quadrats ocupats per les botigues del metro, s’obté una superfície conjunta de 2.500 m2. De fet, aquesta xifra equival a la meitat de l’espai que ocupa el Mercat de la Boqueria. Estem parlant d’uns 100 establiments, dels quals vora 50 són cafeteries i al voltant de 25 són botigues de llaminadures.

Les estacions de metro d’Universitat i Passeig de Gràcia (vestíbuls de la línia 2) es van convertir aquest octubre en un dels escenaris de la 42a edició del Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona. Mitjançant l’acord al qual TMB va arribar amb els promotors d’aquesta històrica mostra musical, el dijous 28 a l’estació d’Universitat i el divendres 29 d’octubre a la de Passeig de Gràcia, tots dos dies entre les 19.30 i les 20.45, hi va actuar en directe el baixista Charlie Moreno Project, amb la cantant Gemma Abrié. Per a TMB aquest avançament de la festa del jazz, que s’acabarà el 2 de desembre, torna a ser una ocasió de vincular el transport públic amb la cultura urbana i el públic jove i de participar en un

festival que és un regal per als amants de la música. La col·laboració prestada per TMB al festival inclou, a més, una implicació important en la difusió de l’esdeveniment per mitjà de 50.000 fullets informatius distribuïts als seus autobusos i a la xarxa de metro, cartells a les finestres d’alguns combois de la línia 3 i informació sobre el festival a les pantalles de Canal Metro situades a les andanes del metro. •

El guanyador del premi al costat d'Agustín del Castillo, exdirector general de Metro.

El projecte sobre l’anàlisi de l’enviament d’equips d’emergència per a accidents a la ronda de Barcelona, de l’estudiant Lorenzo García-Tornel García-Camba, ha estat el guanyador del premi en l’àmbit de la mobilitat sostenible que anualment atorga la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) en el marc de l’acte d’inauguració del curs de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB). Enguany l’acte va tenir lloc el 14 d’octubre, i com a representant de TMB hi va assistir l’exdirector general de Metro Agustín del Castillo. L’altre finalista va presentar un projecte sobre les cabines de conducció dels tramvies: estat de l’art, retorn d’experiència i propostes de disseny. El guardó s’emmarca en el conveni de

col·laboració subscrit entre TMB i la UPC a través de l’ETSEIB per promocionar el coneixement i la recerca en temes de transport públic i medi ambient. Així, fruit d’aquest acord, es va crear el Laboratori de Mobilitat Sostenible, ubicat a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, que té com a principals funcions l’organització d’activitats comunes relacionades amb la recerca i el desenvolupament tecnològic en l’àmbit del transport públic i el medi ambient, la cooperació en programes de formació per al personal investigador i tècnic de l’empresa i l’impuls de seminaris, conferències i cursos d’especialització. • + www.etseib.upc.edu


Món Metro

Neteja de l'interior d'un tren (a sota) i brigada de neteja de les estacions.

Hora Punta

18

La neteja d'estacions i trens, una feina que fan cada dia 430 persones

19

El servei nocturn continuat obliga a fer un esforç extra per garantir la higiene a la xarxa

Fregat a màquina d'un vestíbul i túnel de rentat de trens a Can Zam.

Quan el metro deixa de funcionar, comença l’activitat de bona part del col·lectiu dedicat a la neteja de les estacions i dels combois.

C

ada dia es realitzen més d’un milió de viatges per la xarxa de metro de Barcelona. Tota aquesta mobilitat per les estacions i els trens determina que es duguin a terme una sèrie de tasques de neteja que s’han de coordinar perquè l’usuari trobi sempre les instal·lacions i el material mòbil en les millors condicions d’higiene i netedat. La majoria de vegades l’usuari ni tan sols és conscient de tots aquest treballs, molts dels quals s’han de fer en horari nocturn, una vegada ja ha finalitzat el servei. Actualment, més de 430 empleats de tres empreses de neteja contractades per TMB (Selmarsa, Mantylim i Clece) s’encarreguen dels diferents tipus de neteja al metro, tant a les estacions com als trens. La neteja de les estacions S’han de coordinar les tasques de neteja de les 140 estacions de la xarxa actual. Així, s’estableixen diferents torns i freqüències per a la neteja de les estacions, que inclou els treballs diaris de manteniment, les neteges cícliques a fons de tota l’estació i del pati de vies i els serveis diversos de fregat a màquina, abrillantat i recuperació de la brillantor dels paviments. La neteja de manteniment es fa diàriament en totes les estacions de la xarxa els 365 dies de l’any, amb un temps de presència mínim indicat per a cada estació determinat pel volum de mobilitat que s’hi registra. Podem diferenciar tres tipus d’aquest manteniment diari. D’una banda, hi ha la neteja els dies feiners, de dilluns a divendres, en horari de matí o nit amb franges horàries de 6.00 a 14.00 hores o de 22.00 a 6.00 hores. Un segon tipus consisteix en els repassos de neteja durant les tardes els 365 dies de l’any de 14.00 a 22.00 hores. I finalment els repassos els dissabtes, diumenges i festius en horari de matí o nit amb franges horàries de 6.00 a 14.00 hores o de 22.00 a 6.00 hores. Altres activitats, com la neteja a fons d’estacions (mensual) o al pati de vies (quinzenal) es realitzen en horari nocturn, sense oblidar el reforç de neteja durant les nits amb servei non-stop. A banda d’aquestes tasques, amb una

periodicitat ja establerta, poden sorgir necessitats específiques com neteges especials per obres, de punts de llum, en túnel, recollida de papereres, retirada de runa o de residus a gestors organitzats o, fins i tot, reforços de neteja per determinades celebracions i esdeveniments ciutadans durant els quals es registra un alt volum de desplaçaments. La neteja dels trens Com en el cas de les estacions també es coordinen diferents tasques i freqüències per mantenir nets els 165 combois que circulen per tota la xarxa de metro. Així, els treballs de neteja de manteniment als trens es realitzen els 365 dies de l’any entre les 22.00 i les 5.00 hores, ajustant l’horari en funció de les retirades dels trens. S’estableix un cicle diari, per als dies feiners de dilluns a divendres, i un cicle setmanal, tots els dissabtes, diumenges i festius. L’objectiu és

garantir que setmanalment es freguin tots els trens de cada línia. Durant les nits amb servei non-stop cal reestructurar la neteja nocturna en funció dels trens estacionats en dipòsit i fer la neteja dels combois entre les 24.00 i les 8.00 hores per poder oferir al matí següent el servei amb les millors condicions d’higiene. Igualment, es reforça el servei de neteja l’endemà dels non-stop amb dos torns, un al matí a les cotxeres de cada línia, i un altre a la nit per complementar la neteja de manteniment dels diumenges a la nit. D’altra banda, un cop a l’any es fa la neteja integral de totes les unitats de cada línia de metro. Aquest servei s’efectua al túnel de rentat que cada línia té habilitat en una cotxera i té una durada màxima de vuit hores. Aquesta neteja integral s’alterna amb el tractament de recuperació de terres o abrillantat de tots els trens d’una mateixa línia, que es fa dues vegades a l’any. •


Món Bus

Algunes imatges històriques de les cotxeres i del taller (a dalt) i el taller de la Zona Franca en l'actualitat (a sota).

Hora Punta

20

La cotxera de Zona Franca mira al futur en el seu 40è aniversari

21

Les instal·lacions de la cotxera s'han anat adaptant fins a especialitzar-la en gas natural comprimit

El 17 de juliol de 1970 s’inauguraven oficialment les instal·lacions de la cotxera d’autobusos de Zona Franca, una de les més importants d’Europa segons recollien les cròniques dels diaris de l’època. Durant aquests 40 anys, l’aposta pel futur i per les noves tecnologies aplicades a la millora del servei han marcat la seva activitat.

Quatre cotxeres per gestionar Autobusos

Q

uan l’estiu de l’any 1970 es va posar en marxa, la nova cotxera de Zona Franca era una gran estació per a 300 vehicles, amb una superfície total de 50.000 m2 –dels quals 5.000 m2 eren edificats–, que disposava dels últims avenços en matèria d’equipaments i acollia exclusivament autobusos, en un temps en què els tramvies ja enfilaven cap al final dels seus dies de servei a Barcelona, la qual cosa esdevindria l’any següent, el 1971. En aquell temps, quan encara es compaginava a la ciutat l’activitat de tramvies i autobusos, Zona Franca ja s’havia dissenyat pensant en el futur del servei d’autobusos i en les seves necessitats, de manera que el recinte pogués satisfer tot el circuit de

Imatge actual de la cotxera de Zona Franca, dotada amb l'única estació d’ITV autoritzada per a vehicles de gas natural.

manteniment, revisió i posada a punt dels vehicles. Un tret característic que ha acompanyat aquest centre al llarg dels seus 40 anys d’història. Aposta per vehicles menys contaminants Les instal·lacions de Zona Franca s’han anat adaptant durant aquests anys a diferents reptes que el servei d’autobusos ha hagut d’afrontar. Així, i com a conseqüència de l’aposta ferma per l’adquisició de vehicles menys contaminats, el setembre del 2001 es van iniciar les reformes al recinte per atendre l’arribada dels primers 35 autobusos propulsats per gas natural. Les obres, finalitzades el desembre del 2002, van suposar la construcció d’un taller annex preparat específicament per a les reparacions dels autobusos de gas natural comprimit (GNC) en què s’apliquen totes les mesures de seguretat que requereixen aquests tipus d’instal·lacions. Un cop feta aquesta obra, el mateix any 2002, Barcelona va ser escollida com una de les vuit ciutats de tot el món per participar en el projecte europeu CUTE per al desenvolupament de vehicles propulsats per combustibles no contaminants, concretament per hidrogen. Per al desenvolupament del projecte, a la cotxera de Zona Franca s’hi va construir una planta fotovoltaica i una estació de compressió adequada per al proveïment de carburant dels tres autobusos que van fer la prova.

Mentrestant, l’imparable creixement de la flota de GNC fa que l’any 2005 els tallers generals i la resta d’instal·lacions de la cotxera s’adeqüin a aquesta tecnologia, amb l’adaptació del taller, que a partir d'aquest moment disposa d’una estació d’ITV autoritzada per fer passar la inspecció a vehicles de gas natural, l'única existent avui, i d’una estació compressora i de proveïment ràpid de GNC que permet carregar un cotxe en 4 o 5 minuts. Aquesta especialització de la cotxera fa que d’un total de 319 autobusos que acull actualment, 296 siguin vehicles propulsats per GNC, i que l’any vinent es prepari per rebre 80 vehicles més d’aquestes característiques i passi a convertir-se en una cotxera exclusiva per a autobusos de gas natural. La darrera ampliació del Centre Operatiu de Negoci (CON) de Zona Franca, nom que reben avui les cotxeres de TMB, data del 2007 quan el pati de cotxera s’amplia 4.500 m2 i es fan reformes a l’estació de compressió de gas natural per dotar-la de més capacitat. No obstant això, i gràcies a l’acord amb l’empresa química Foret i el Consorci de la Zona Franca, en l’actualitat s’està procedint a l’habilitació d’una parcel·la de 15.000 m2 situada al costat de la cotxera que farà possible l’aparcament de més d'un centenar d'autobusos, la qual cosa permetrà ampliar les perspectives de creixement del centre i solucionar les necessitats de dipòsit actuals. L’ampliació s’espera que sigui operativa a finals d’aquest any. •

A més del Centre Operatiu de Negoci (CON) de Zona Franca, Transports Metropolitans de Barcelona disposa actualment de tres cotxeres d’autobusos permanents més: Triangle, Horta i Ponent. —CON Triangle. La cotxera del Triangle Ferroviari, al districte de Sant Andreu, es va inaugurar el gener del 2002. Construïda amb criteris ambientals avançats, acull 275 vehicles i un edifici d’explotació des d’on es controla el seu funcionament i també es gestiona la regularitat i es fa el seguiment de tota la flota de TMB, ja que aquí s’ubica el nou Centre de Regulació i Operacions d’Autobusos. —CON Horta. Situada a la carretera d’Horta a Cerdanyola, es tracta d’una instal·lació coberta, la primera cotxera d’aquestes característiques, que disposa d’uns 74.000 m2 construïts i distribuïts en tres plantes amb capacitat per a 300 autobusos. Va començar a funcionar a finals del 2002 i en la seva construcció es va utilitzar la tecnologia més moderna. Precisament, per les característiques de la seva construcció en diversos nivells, per la tecnologia utilitzada, per la seva aposta per la sostenibilitat i el reciclatge i, molt especialment, perquè s’integra en l’entorn ciutadà, la cotxera d’Horta ha convertit Barcelona en un referent al món en aquest tipus d’instal·lacions. —CON Ponent. Aquest espai, situat al quilòmetre 3,3 de l’autovia de Castelldefels, abans acollia altres serveis operatius. El centre va ser remodelat l’any 2001 per adequar-lo com a cotxera d’autobusos i actualment està immers en un important procés de millora i ampliació que li permetrà adaptar-se a les necessitats del servei i rebre vehicles amb qualsevol tipus de tecnologia.


Cultura

Foto de família dels premiats i el jurat del Subtravelling 2010 (a sota). Actuació de Bollywood Sitare a la festa final i intervenció de l'actor Jordi Díaz a la inauguració.

Hora Punta

22

23

Història

El Subtravelling acaba amb una àmplia participació de públic

El Círculo Social Metropolitano

Més de 18.000 usuaris visiten la sala de cinema del Subtravelling Festival al metro i 550 persones assisteixen a l’acte de clausura.

El 13 de novembre de 1943 es va constituir a Metro un departament social, el Círculo Social Metropolitano, que va gestionar activitats esportives, artístiques i d’esbarjo, i que va funcionar fins a l’any 1985.

L

a segona edició del Subtravelling, el festival internacional de curtmetratges del metro de Barcelona, que s’ha celebrat entre els dies 15 i 23 d’octubre, finalitza amb un balanç força satisfactori. Durant els dies de la mostra més de 18.000 usuaris s’han assegut a les butaques de la sala de cinema de l’estació d’Universitat (L1-L2) per gaudir de les projeccions dels curtmetratges del festival de totes les seccions (Microcurts, Campus, Palmarès, Roda a TMB i els finalistes dels premis Gaudí) i de les sessions acadèmiques. Així mateix, la web www.subtravelling.tmb.cat, en la qual es podien veure i votar els curtmetratges preferits de la selecció Microcurts, ha rebut, en els deu dies de la competició, 33.000 visites. Una prova de l’èxit d’aquesta segona edició han estat els més de 500 assistents a l’acte de lliurament de premis que va tenir lloc dissabte 23 al Museu Marítim. En un ambient totalment cinematogràfic, l’actriu Sílvia Abril va presentar la festa de clausura i va fer un repàs pels millors moments de la mostra. Els membres del jurat van atorgar els premis als millors treballs en les diferents categories i els guanyadors en la secció Roda a TMB van donar el toc final a la nit amb una actuació de ball al més pur estil Bollywood. • + www.subtravelling.tmb.cat

L

Guanyadors de la segona edició del Subtravelling Festival Campus —Millor pel·lícula: Exercici, de l’escola Bande à part. Director: Raúl Pérez —Menció especial del jurat: El so de l’ànima, una coproducció UPF-IUA-IDEC. Director: Sergi Espada Microcurts —Ficció: Post it love, dels directors Simon Atkinson i Adam Townley (Anglaterra) —Animació: Solved, del director Eric Venti (Catalunya) —Premi del públic dotat amb un viatge a Los Angeles: Josep Antoni Crego Roda a TMB —TMBollywood (1r premi), de Bollywood Sitare —Transbord (2n premi), de Xavier Miró —Bon viatge (3r premi), d’Eduard Motos

a finalitat del Círculo Social Metropolitano va ser, des del primer moment, segons la memòria de l’empresa, “proporcionar a sus afiliados distracción, sano recreo y positiva enseñanza a través de actos deportivos, culturales y educativos”. La seu social era enclavada al carrer Jocs Florals número 42, on hi havia la capella, la sala d’assemblea, la sala de juntes, la sala d’assaigs de l’Orfeó i el laboratori fotogràfic. Al carrer Badal 113-119 hi havia ubicades, a més de les Escuelas Comerciales Montserrat, una altra sala de juntes, una sala d’audició, el teatre, el bar, la sala d’esports i una pista de bàsquet. La secció teatral va ser la que va donar origen al naixement del Círculo Social. La primera actuació va ser el 18 de juliol de 1942 i fins a la desaparició del Círculo es van representar tot tipus d’obres: drames, comèdies, sarsueles, musicals. Durant les setmanes de Quaresma es representava la que va ser coneguda com La Pasión del Metro, una obra sacra anomenada Redención que es va representar des del 1958 fins al 1969. La secció esportiva va iniciar les seves activitats amb la formació d’un equip de futbol l’any 1944. El 1948 es va crear el Club de Baloncesto Metropolitano, que els anys 1954-55 militava en primera categoria preferent. Per la seva banda, els juvenils es van proclamar campions de Catalunya el 1963. A començaments dels setanta hi havia cinc equips de bàsquet, dos a primera, un de juvenil, un d’infantil i un de noies. Un cor de més de 80 veus L’Orfeón Social Metropolitano, enquadrat a la secció musical, va començar la seva etapa l’any 1946 de la mà del mestre Pedro Jordà i format per 86 cantors. De les seves actuacions destaquen les sortides anuals amb motiu de les clàssiques caramelles, actuacions al Palau de la Música i, per tres vegades, al Gran Teatre del Liceu. Es programaven concerts a la sala d’audicions del Círculo, comptant en alguna ocasió amb la intervenció de Montserrat Caballé i l’organista P. Roberto de la Riba.

La secció cultural es va fundar l’any 1944, i s’encarregava d’organitzar conferències, visites culturals, concursos literaris, les sessions dominicals de cinema (des del 1952 fins al 1964) i exposicions de treballs manuals, dibuix, pintura i fotografia. Es van editar amb gran èxit tres Jocs Florals del Círculo Social Metropolitano l’octubre de 1947, el 30 de maig de 1954 i el 12 d’octubre de 1969. Aquesta secció també editava el butlletí Pax, revista d’informació interna per als socis del Círculo. L’any 1969 es va crear una biblioteca amb la modalitat de préstec de llibres i revistes. Excursions i romeries Segons la revista Pax, la secció d’excursionisme va fer la primera sortida el dia 5 de juny de 1944 a Sant Llorenç del Munt i al llarg dels anys va fer possibles múltiples excursions i viatges. Des del 1947 es va encarregar d’organitzar anualment els viatges a Andorra i Mallorca (que se sortejaven entre els socis) i, més tard, les romeries de tres dies a Montserrat (anys 1953, 1961, 1963 i 1968), Núria (1966) i Roma (1954 i 1969). La secció social es va constituir el març de 1946 per dedicar-se a activitats religioses i humanitàries. Quant a les primeres, tenia cura de la capella i de l’organització dels cultes religiosos que s’hi practicaven. Entre les segones destaquen la visita a empleats malalts i el repartiment de lots com a obsequi als treballadors per les festes nadalenques. L’any 1970 es va crear el Grupo Juvenil, i va funcionar durant una dècada. Era un centre d’esplai creat per als fills d’empleats de Metro. Hi podien pertànyer nois i noies de 12 a 16 anys, i quan complien 17 anys podien seguir de monitors. Les activitats que s’oferien eren les pròpies d’un esplai: trobada els dissabtes a la tarda, excursions, campaments, tallers, festes, etc. •

Sala de reunions del Círculo Social Metropolitano i cartell publicitari de l’obra sacra Redención, un dels textos representats per la secció teatral.


Hora Punta TMB número 107  
Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you