Issuu on Google+

número

93

Transports Metropolitans de Barcelona

JULIOL-AGOST 2009

La ciutat pateix la vintena vaga dels conductors de bus

Entrevista a Alain Flausch, director dels transports de Brussel·les i president UITP

Cultura de la cooperació en benefici de la comunitat Diversos trams de metro quedaran afectats per les obres de reforma de la xarxa

El Barcelona Bus Turístic convida a gaudir les nits d’estiu


2 Editorial 3 El Pla Director de Cooperació i Solidaritat 8 Entrevista a Alain Flausch

13 Canviem CO2 per flors, campanya per promocionar el transport públic

18 La xarxa de metro avança importants obres de millora durant l’estiu

14 Vaga d’autobusos

20 Ruta nocturna del Barcelona Bus Turístic

15 El pacte industrial del Baix Llobregat

12 Nous dispositius d’informació per a persones amb discapacitat

22 Cultura

93

16 Breus

número

23 El tramvia 867

Editorial

JULIOL-AGOST 2009

E 

l món empresarial ha experimentat en els darrers anys una evolució històrica en un intent per racionalitzar cada vegada més els impactes econòmics, ambientals i socials derivats de les seves activitats.

En aquest sentit, Transports Metropolitans de Barcelona, com a empresa pública compromesa amb la mobilitat sostenible, sempre ha estat sensible a altres realitats metropolitanes, desenvolupant projectes solidaris tant a nivell local com global. Un clar exponent d’aquesta filosofia han estat les donacions de vehicles amb criteris solidaris realitzades des de l’any 1999 i els serveis d’acompanyament per a col·lectius amb dificultats per a la mobilitat que des de fa anys s’estan portant a terme per part del col·lectiu de treballadors voluntaris. Però si hi ha un fet que escenifica clarament aquest esperit solidari és l’existència des de l’any 2000, en el si de l’empresa, de l’ONG Conductors Solidaris de Catalunya (CSC). Una organització formada pels mateixos treballadors que ofereix el seu coneixement en planificació logística a nombrosos projectes solidaris. El Pla Director de Cooperació i Solidaritat que presentem en aquest número de la revista pretén fer evolucionar aquesta sensibilitat social a l’organització cap a l’ordenació de les diferents línies d’acció que fins ara s’estaven desenvolupant, amb el repte de treballar estratègicament a partir d’ara la cooperació i la solidaritat a TMB. Imprès en paper ecològic

www.tmb.cat

EDITA: Transports Metropolitans de Barcelona. Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals editorial: Oriol Pàmies

|

|

Subdirectora: Lourdes Montero

|

|

DIRECTOR: Santiago Torres

Redacció: Andreu Artés, Rosa Avis, Marta Franco, Laura Martínez, Pere Paredes, Àngels Rodríguez, Àngels Vidondo

Rosario Ibáñez

|

CORRECCIÓ: Maria Rodríguez

Ángel Cuartero, Arxiu TMB

|

|

Disseny I Maquetació: Josep Lluís Lara

INFOgrafia: Noah Grañó

|

|

Director

Caps de redacció: Gustau Lamadrid, Jordi Navarro, Maite Peris, Albert Piqué

Impressió: INGOPRINT

|

Tiratge: 14.400 exemplars | CORREU eLECTRÒNIC: horapunta@tmb.cat | D.L.: B-21926-2008

|

|

COL·LABORADORS:

Fotografia: Pep Herrero, Silvia T. Colmenero, Miguel

AMB EL SUPORT DE: Promedios Exclusivas de Publicidad


REPORTATGE

3

L’Institut Guttmann és una de les entitats beneficiàries de la línia d’acció social de l’empresa.

El Pla Director de Cooperació i Solidaritat reafirma el compromís social de TMB Emmarcat en la política de Responsabilitat Social Corporativa, TMB presenta el seu Pla Director de Cooperació i Solidaritat, un projecte que expressa la voluntat d’atorgar a l’acció social un valor més estratègic i alineat amb la pròpia filosofia i principis d’actuació de l’empresa. En última instància, el pla pretén ordenar les diferents línies d’acció que s’han desenvolupat fins ara a l’organització.

T 

ransports Metropolitans de Barcelona sempre ha estat una empresa amb vocació de servei públic i ha desenvolupat durant anys projectes solidaris tant a nivell local com global. Prova d’aquesta filosofia han estat les donacions de vehicles amb criteris solidaris a països com Gàmbia, Cuba, Hondures o El Salvador i els serveis d’acompanyament per a col·lectius amb dificultats de mobilitat de l’Institut Guttmann i de la Fundació Pere Mitjans que des de fa anys s’estan portant a terme amb els voluntaris. De fet, els fonaments bàsics del nou pla director neixen d’aquesta mateixa trajectòria portada a terme durant els darrers anys per més d’un centenar de voluntaris de TMB. Ara, l’empresa aposta per donar un nou impuls a la cooperació i la solidaritat i atorgar-li un valor més estratègic, alhora que vol aconseguir un nivell més eficaç en la seva gestió, en un esforç per donar el màxim sentit a la missió, visió i valors de TMB. Un projecte pioner i innovador El pla director concreta la definició de la política d’acció social de TMB com la dedicació estructurada i planificada de diferents tipus de recursos empresarials a projectes que impulsin la cultura de la solidaritat, intentant potenciar la participació activa de les diferents àrees de l’organització i promovent la pràctica del voluntariat entre les persones que treballen a TMB.

La transversalitat i el treball en xarxa són dos eixos cabdals en el desplegament del Pla Director de Cooperació i Solidaritat


Les donacions de vehicles –a dalt–, els serveis solidaris de bus –a sota–, les transferències de vestuari i material i la participació en esdeveniments com la Marató de TV3 –pàgina següent– són alguns

Deu són els principis en què es fonamentarà la política d’acció social de TMB, entre els quals hi ha l’aposta per accions solidàries en l’àmbit metropolità, sense descartar les internacionals sempre que es gestionin amb socis estratègics, i la priorització dels projectes en què es treballi cap a la mobilitat i l’accessibilitat.

exemples de les activitats solidàries dutes a terme des de TMB.

El pla director aposta per una visió de treball a mitjà i llarg termini i per la signatura de convenis estables de col·laboració, fet que comportarà la proactivitat i la coresponsabilitat d’organismes del tercer sector i altres administracions en la gestió dels projectes. Per a TMB esdevé un repte principal aconseguir estendre la cultura de la solidaritat i la cooperació a tots els departaments de l’empresa, de forma que la pràctica de l’acció social sigui transversal i participativa i es converteixi en un tret distintiu més de les maneres de fer a TMB.

TIPUS D’ACCIÓ PROVEÏMENT SERVEIS

vehicles

La nova regulació inclou sis programes d’actuació diferenciats, dels quals el de promoció del voluntariat actua com a eix transversal de la resta

CESSIÓ ACTIUS

equipament informàtic altres actius

DIFUSIÓ/ SUPORT

DIFUSIÓ SUPORT


5 Foto: Fundació La Marató de TV3

El programa Compra social pretén orientar progressivament l’empresa cap a la selecció prioritària de proveïdors socials a nivell local i global (centres especials de treball, empreses d’inserció…) i a la introducció de clàusules socials en els processos generals d’aprovisionament de l’empresa.

El Pla Director de Cooperació i Solidaritat s’articula a través de sis programes d’actuació que dirigiran l’acció social a curt i mitjà termini. Cadascun d’aquests programes té una comissió de gestió formada per un grup interdisciplinari de treballadors de TMB que han estat triats en funció de la seva representativitat, sensibilitat social i possibilitat de fer aportacions al projecte. Cadascun dels programes està categoritzat segons el tipus d’acció a portar a terme (proveïment, servei, cessió d’actius o difusió), l’àmbit geogràfic que treballarà i el tipus de recursos (econòmics, temporals i en espècie) que posarà a disposició dels projectes.

Serveis solidaris per a la mobilitat desenvoluparà accions que posin a disposició d’entitats, col·lectius i persones amb necessitats especials serveis de transport, acompanyament i acostament a la mobilitat per tal d’afavorir la seva inclusió social. Aquest programa treballarà projectes de l’àmbit de metro i d’autobusos. Des d’un plantejament solidari, el programa Comparteix coneixement vol aprofitar l’experiència de l’organització, i sobretot dels seus professionals, per proveir d’assistència tècnica, cooperació i formació col·lectius que presentin mancança de coneixements en l’àmbit de la mobilitat, però també en altres àmbits professionals en què l’empresa té experiència demostrada.

El primer programa és el de Promoció del voluntariat. Un programa transversal i catalitzador de la resta que busca promoure l’aportació voluntària de temps de la plantilla de TMB en accions de caràcter solidari i que a la vegada està destinat a nodrir la resta de programes finalistes dels recursos humans necessaris per al seu desenvolupament.

ÀMBIT GEOGrÀFIC LOCAL RECURSOS NECESSARIS

PROGRAMA 1: PROGRAMA 1: TMB PROMOCIONA el voluntariat: MOBILITZA’T

ECONÒMICS

TEMPORALS

EN ESPÈCIE

INTERNACIONAL RECURSOS NECESSARIS ECONÒMICS

TEMPORALS

EN ESPÈCIE

PROGRAMA 2: TMB COMPRA SOCIAL PROGRAMA 3:

PROGRAMA 4:

TMB SERVEIS SOLIDARIS PER A LA MOBILITAT

TMB COMPARTEIX CONEIXEMENT

PROGRAMA 5: TMB CESSIÓ ACTIUS EN DESÚS

PROGRAMA 6: DIFUSIÓ I SUPORT SOLIDARI


El pla director dóna una oportunitat privilegiada per retenir el talent i fomentar l’orgull de pertinença dels empleats

Els autobusos de TMB col·laboren assíduament amb la Fundació Pere Mitjans.

La línia Cessió d’actius en desús pretén procedimentar i canalitzar les cessions d’actius de la companyia cap a entitats locals o països en vies de desenvolupament que els puguin necessitar. En aquest sentit, i en el cas dels vehicles i de manera preferent, es prioritzarà l’aliança establerta amb el Consell Metropolità de Cooperació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El darrer programa és el de Difusió i suport solidari, que té per objectiu regular el suport en matèria de comunicació a les iniciatives solidàries impulsades per les entitats socials. La transversalitat en la gestió dels projectes

Cada programa disposarà de grups de treball formats per empleats voluntaris i representants dels departaments directament implicats, amb la voluntat de conformar un espai multidisciplinari de creació de valor i coneixements de l’acció social. L’estructura de funcionament del pla director queda perfilada de tal manera que els sis programes d’acció social queden sota el paraigua d’un comitè de coordinació format pels diversos departaments de TMB i que validarà i donarà suport als diferents projectes desenvolupats per cadascun dels programes, elevant-los a l’estructura directiva de l’organització per a la seva aprovació.

El Pla Director de Cooperació i Solidaritat té en compte els objectius principals de cadascun dels programes, així com les principals accions a desenvolupar i els indicadors de gestió que permetran fer el seguiment de la seva evolució.

CSC, una ONG en el si de l’organització Transports Metropolitans de Barcelona va veure néixer l’any 2000 en el si de l’empresa l’ONG Conductors Solidaris de Catalunya (CSC), una organització formada per treballadors de TMB que té com a objectiu el transport d’ajuda humanitària a zones en conflicte. Per assolir-lo ofereix el seu coneixement en planificació logística perquè els conductors, mecànics i voluntaris puguin distribuir-la en el terreny. Fins ara, són nombrosos els projectes solidaris que han portat a terme en països com Guinea Bissau, Burkina Faso, Mali i Níger. En aquest sentit, CSC s’integra en l’estructura de funcionament del pla director amb l’objectiu d’impulsar projectes en comú, tot respectant la identitat i llibertat d’acció d’aquesta organització. TMB donarà suport a aquesta entitat i establirà sinergies amb les accions impulsades des d’aquesta ONG perquè el transport i la distribució dels actius s’assoleixin amb èxit.


7 A l’avantguarda en matèria social

Coresponsabilitat social

Maite Peris Colom Directora del Servei de Promoció Corporativa i RRPP

Rafel Ruiz Berenguer Director de la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona

TMB disposa d’un bagatge històric important en l’impuls i la realització d’accions de caire social i solidari, en àmbits diferents i amb una posada a disposició important de diversos tipus de recursos com la cessió d’actius, la col·laboració en campanyes de captació, la recollida de diners i béns per a situacions d’emergència, els serveis d’acompanyament per a col·lectius amb dificultats per a la mobilitat, etc.

La Fundació Banc dels Aliments de Barcelona es fundà el 1987 amb l’objectiu de recollir excedents alimentaris i distribuir-los entre entitats benèfiques que lluiten cada dia contra la pobresa d’aquí. Aquesta iniciativa, procedent d’Europa, es va expandir a tot l’Estat, on actualment hi ha un Banc a cada província, 52 en total. Actualment el Banc dels Aliments de Barcelona, mitjançant 290 entitats de la província, arriba a unes 78.000 persones, de les quals la meitat viuen a la ciutat de Barcelona. A Catalunya es van distribuir l’any 2008 prop de 10.000 tones d’aliments procedents de les indústries alimentàries i les cooperatives agràries (productes invendibles o sense interès comercial).

Ara Transports Metropolitans de Barcelona aposta per fer un pas més en la integració de la solidaritat i la cooperació en la seva concepció de servei públic, tot articulant l’acció social en el Pla Director de Cooperació i Solidaritat. Un nou projecte a través del qual l’empresa vol dotar-se d’un instrument que no només planifiqui i ordeni l’activitat realitzada i els projectes de futur, sinó que a més suposi la llavor d’una veritable política de cooperació coherent i amb visió estratègica. En un context en què cada vegada s’evidencia més la persistència de desigualtats i desequilibris socials entre zones geogràfiques arreu del món, el nou pla director vol esdevenir una eina fonamental per a la gestió estratègica dels actius de TMB. I això passa per definir els principis rectors, els objectius estratègics, les modalitats d’actuació i les prioritats geogràfiques i sectorials, així com per establir l’organització interna i la coordinació amb altres actors en l’àmbit de la cooperació. El Pla Director de Cooperació i Solidaritat vol també desenvolupar una cultura interna de solidaritat per esdevenir una empresa compromesa amb el seu entorn més immediat, però també amb altres realitats geogràfiques més llunyanes. Un dels objectius cabdals d’aquest projecte és la tasca de sensibilització, tant interna com externa, a l’hora de desenvolupar projectes que donin resposta a la lluita contra la pobresa, l’exclusió social, la intolerància i la promoció de la pau. La plantilla de TMB és ja un referent quant a sensibilitat social i prova d’això són el centenar de voluntaris que participen activament en els diferents projectes solidaris promoguts per l’empresa. Aquest nou pla vol aprofitar aquesta sensibilitat ja existent a l’organització per fer de TMB una empresa referent que avança en el seu compromís amb l’entorn social i que aprofita els seus actius en benefici de la comunitat.

La promoció d’una solidaritat activa i responsable en la lluita contra la fam és un dels principis fundacionals dels Bancs dels Aliments. Una lluita que es pot dur a terme a nivell particular o vehiculada des de les polítiques de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de les empreses a través d’accions com poden ser recollides d’aliments entre els treballadors o la creació de projectes conjunts per compartir coneixements i recursos, entre d’altres. Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) és un clar exemple de com des de dins l’empresa es pot generar valor social mitjançant l’alineació de valors i la planificació d’estratègies i accions concretes definides des d’un pla director de cooperació. Una visió estratègica que ha estat creada des de l’escolta activa, visitant i escoltant la Fundació Banc dels Aliments i molts altres, per tal de concebre un pla director des de la necessitat viscuda i entesa com a tal. La importància que empreses líders com TMB treballin per una regularització i ordenació de les seves polítiques d’ajut social és cabdal, atès que mostren el camí de la coresponsabilitat que tenim tots, empreses i persones, en la construcció de la societat en la qual volem viure. Accions concretes com la donació de lots de Nadal sobrers, cerca activa de voluntariat, transferència de coneixement en determinades àrees –com emmagatzemament i logística– o facilitar elements de difusió per a campanyes de lluita contra la fam, són exemples concrets de com TMB es fa coresponsable de la situació de pobresa actual que viu la nostra societat.


ALAIN FLAUSCH Conseller delegat de l’STIB i president de la UITP


9 Text: Maite Peris / Fotos: Pep Herrero

“TMB ha estat un dels inspiradors del model de transport de Brussel·les” Alain Flausch ha estat escollit recentment com a nou president de la Unió Internacional del Transport Públic (UITP). Conseller delegat de l’operador de transport públic de la regió de Brussel·les (STIB) des del 2000, és llicenciat en Dret i disposa d’una dilatada experiència en el món empresarial. Aquest any afronta la major transformació de la xarxa de transport subterrani de la capital belga. Vostè ha estat conseller delegat en una empresa de màrqueting i comunicació. Creu que la seva experiència en aquest camp l’ha ajudat a desenvolupar estratègies per atreure nous usuaris a les xarxes de l’STIB? Clarament, sí. De fet, crec que la raó per la qual vaig ser seleccionat per dirigir aquesta gran empresa és que coneixia molt bé tots els terrenys i evidentment la meva experiència en el camp del màrqueting em va ajudar a desenvolupar projectes atractius que seduïssin els nostres usuaris, sense que això fos incompatible amb augmentar la productivitat de l’empresa. L’STIB va finalitzar l’exercici passat amb 286 milions de viatges, un 3% més que el 2007. La tendència en els darrers nou anys ha estat d’increments de quasi el 70%. Creu que es mantindrà enguany? Bé, tot i l’increment, l’any passat vam notar una baixada d’usuaris provocada principalment per la reestructuració de part de la nostra xarxa de tramvia, fet que va ocasionar que en alguns casos l’usuari se sentís una mica perdut i necessités familiaritzar-se amb els canvis. Respecte a l’inici d’any, aquest ha estat excel·lent. Ara bé, quan s’estan produint increments de passatge tan grans és previsible que en qualsevol moment la tendència canviï. Tot i així, darrerament nous clients s’estan apuntant al transport públic, per tant, crec que encara tancarem l’any amb un 3% o 4% d’increment.


“Tenim com a objectiu simplificar l’estructura de transport i clarificar-la per atreure nous clients”

L’abril d’aquest any els ciutadans de Brussel·les van viure una reestructuració total de la xarxa de metro. Quins són els objectius d’aquest pla? Es tracta d’un pla molt ambiciós que anem desenvolupant per fases. L’any passat vam abordar la reestructuració de la xarxa de tramvies i aquest any fem el mateix amb el metro per incrementar la capacitat en dos grans eixos de la nostra xarxa i disposar d’una línia circular, que fins ara no teníem. En alguns casos són canvis sobre la xarxa ja existent. Per exemple, hem transformat el nostre tramvia soterrat, que bàsicament funcionava com un metro, en una veritable xarxa de suburbà, amb la capacitat d’un tram, però millorant les freqüències. D’altra banda, hem inaugurat una nova línia de metro, i en l’àmbit del material mòbil, com que teníem veritables problemes de capacitat, hem adquirit 220 nous tramvies i 28 nous trens cuc, que hem comprat a l’empresa espanyola CAF. L’objectiu de tot plegat és simplificar l’estructura i clarificar-la amb l’horitzó d’aconseguir atreure nous clients. Es podria dir que aquest és el projecte més important que afronta l’STIB el 2009? Sí, sens dubte. Ens marquem un objectiu clau que és arribar als 320 milions de viatges cap al 2011. O sigui, que ens hem d’esforçar perquè encara tenim un parell d’anys per passar dels 286 milions de viatges actuals fins a aquesta fita. L’any passat van introduir el sistema MOBIB o targeta sense contacte. Quin ha estat el grau d’acceptació per part dels usuaris? L’acceptació ha estat francament bona. Aquest pla també l’estem portant a terme en diferents fases i fins i tot anem introduint de mica en mica diferents tipologies de títols de transport. Vam començar amb els de la gent gran, després amb els dels estudiants i així continuarem fins al 2010, data en què creiem que la implantació serà total i definitiva. Una empresa com l’STIB, que dóna feina a 6.500 treballadors, deu ser valorada com un veritable motor de l’economia. Quina és la valoració de l’opinió pública? En termes d’impacte econòmic és evident que hi tenim molt a dir. L’STIB està considerada com el primer ocupador de la regió de Brussel·les. De fet, en un context com l’actual, encara estem reclutant personal. Aquest any, sense comptar amb l’ocupació habitual per substitució de jubilacions o vacances d’estiu, contractarem 130 professionals més.

Hi ha estudis que afirmen que entre un 10% i un 20% dels ciutadans europeus experimenten encara avui barreres reals en l’accés al transport públic. Quina és la situació de l’STIB en matèria d’accessibilitat? Hem dissenyat un pla director en àmbits prioritaris que volem anar millorant i implementant progressivament. A hores d’ara 40 estacions de metro són totalment accessibles i estem treballant perquè el 2012 totes les estacions estiguin adaptades. D’altra banda, disposem d’un servei especial porta a porta d’autobusos petits per a persones amb problemes greus de mobilitat. La comunitat PMR ens està exigint accedir al transport públic en igualtat de condicions que la resta d’usuaris. Tenim molt de camí per recórrer, ja que la situació al tramvia no és bona i només una línia d’autobusos està totalment adaptada. Cal anar renovant tot el material mòbil; però necessitem que la resta de la ciutat sigui també accessible, si no, no podrem garantir aquesta accessibilitat universal. L’any 2003 l’STIB va sumar-se a la Carta de Sostenibilitat de la UITP. Quins compromisos han adoptat des de llavors? En primer lloc, la signatura va donar peu a l’elaboració d’un veritable pla de desenvolupament mediambiental que força tots els treballadors i departaments a tenir en compte la gestió sostenible en cadascun dels nostres entorns laborals. En aquest sentit, el 45% de les nostres instal·lacions han estat considerades ecològiques, disposem de sistemes de tractament de residus a tots els centres de treball i la penetració d’aquesta nova cultura ha arribat fins i tot al restaurant de treballadors, on disposem d’una oferta de menjar biològic. La veritat és que els treballadors són molt entusiastes i estan molt oberts a contribuir a millorar el medi ambient i això ha suposat un canvi gran en el dia a dia de molts empleats.


Alain Flausch va ser un dels participants en la 19a reunió del Comitè de Metro de la UITP celebrada a Barcelona el mes de març passat i que va incloure una visita a la línia 9.

11 “L’STIB representa el primer ocupador de la regió de Brussel·les, amb 6.500 empleats”

La flota d’autobusos de l’STIB inclou 20 autobusos de gas natural comprimit (GNC). Tenen la intenció de reduir emissions amb més adquisicions d’aquest tipus?

L’STIB ha estat col·laborant amb TMB durant molts anys en projectes internacionals. Quina és la seva valoració d’aquesta feina conjunta?

Tenim la intenció d’adquirir 70 autobusos més que funcionin amb GNC. Però en aquests moments estem replantejant-nos la nostra actuació en aquest àmbit i la disputa se centra entre els vehicles dièsel amb filtres i el GNC. Igualment, el 85% dels nostres autobusos disposen de filtres, Euro 4 o Euro 5, o bé filtres especials per a la reducció de l’emissió de partícules a l’atmosfera. També estem estudiant la possibilitat d’adquirir vehicles híbrids, però em temo que a hores d’ara no és un projecte econòmicament viable. La meva aposta personal aniria més dirigida a la construcció d’una planta generadora de gas a partir dels propis residus de la ciutat, tal com s’ha fet a Lille; però això requeriria el consens de molts més actors.

La primera vegada que vam treballar amb TMB va ser en el benchmarking conjunt que vam desenvolupar Brussel·les, Hamburg i Barcelona el 2002. De seguida vam veure clar que ens interessaven molt els projectes desenvolupats per TMB en matèria d’operació, sobretot al metro. Moltes de les experiències que heu anat desenvolupant en aquesta matèria (l’organització del personal, els torns, la polivalència dels agents d’atenció al client…) ens han ajudat molt a reorganitzar estratègicament la nostra operació. Diria més, crec que TMB ha estat un dels inspiradors del nostre actual model. Però la nostra col·laboració inclou més projectes, com l’ajuda i assessoria prestada durant el procés de compra de trens a l’empresa espanyola CAF, les explicacions del vostre model de seguretat externa, etc.

Vostè presideix la Plataforma de Disseny i Cultura de la UITP i la seva empresa treballa per portar, cada vegada més, l’art al metro. És aquesta una aposta per millorar la satisfacció de l’usuari?

Com a nou president de la UITP, quina és la seva opinió sobre la davallada del transport públic en la situació actual de crisi?

En primer lloc, cal assenyalar que el metro de Brussel·les està considerat com la galeria d’art més gran de Bèlgica i amb això ja es resumeix tot. L’art està present a les nostres vides i la nostra xarxa de metro en vol ser un reflex. Treballem amb historiadors que ens asseguren que al suburbà hi tenim veritables tresors artístics i peces úniques. Cada vegada que inaugurem una nova estació, intentem que estigui tematitzada i inclogui elements artístics. El metro ens acompanya en les nostres vides i indubtablement aquests tipus de projectes ens ajuden a fer més amens els desplaçaments per la nostra xarxa.

Sembla ser que la crisi està afectant de manera més destacada i més ràpidament les xarxes de metro de Barcelona i Madrid. Però cal tenir en compte que les quotes de mercat que experimenteu tant a Barcelona com a Madrid són molt elevades. Evidentment la davallada en l’ús del transport públic va en paral·lel a com cada país està experimentant la crisi i, en el cas d’Espanya, és clar que està patint els efectes de manera més ràpida. En la resta de països, estem a l’espera de les dades de l’estudi que hem encarregat a la UITP i que recollirà informació fiable de tot Europa. I ja per finalitzar, com creu que una institució com la UITP pot influir en els polítics per tal de persuadir-los dels beneficis del transport públic en la situació econòmica actual?

“Al suburbà hi tenim veritables tresors artístics i peces úniques: el metro de Brussel·les està considerat la galeria d’art més gran de Bèlgica”

És evident que ens cal treballar més a fons tots els aspectes relatius a la persuasió, a la venda dels beneficis que té per a la societat l’ús del transport públic. I això passa per participar activament i tenir més veu als principals organismes internacionals (ONU, OIT…). Al Congrés de Viena, que hem celebrat recentment, hem fet una crida d’atenció a tots els operadors, autoritats i polítics perquè inverteixin en transport públic com a via per generar ocupació, noves infraestructures i en definitiva un nou model de vida.


ACTUALITAT

Nous sistemes d’informació i seguretat per a persones amb discapacitat visual i auditiva Sigthos, Avicus i el bucle magnètic són els tres sistemes que TMB ha posat en funcionament a les instal·lacions de Metro i als centres d’atenció al client. És una passa més en la millora de l’accessibilitat de les persones amb discapacitat visual o auditiva al transport públic.

T 

MB ha incorporat recentment un seguit de dispositius per millorar l’accessibilitat també a la informació i a la seguretat de les persones amb discapacitat visual i auditiva.

D’una banda, els Centres TMB d’Atenció al Ciutadà d’Universitat, Sagrada Família i Sagrera disposen d’una nova eina per atendre millor les persones amb discapacitat auditiva que utilitzen la llengua de signes. Es tracta del programa informàtic Sigthos, que mitjançant una càmera web permet que els empleats dels centres atenguin consultes formulades per persones sordes sense necessitat de presència física d’un intèrpret, sinó que la traducció es fa per internet. El sistema Avicus

Millor audició gràcies al bucle magnètic

és un maletí amb un sensor de moviment

A més, per atendre les persones sordes oralistes, que no practiquen la llengua de signes sinó que poden llegir el moviment dels llavis, el personal dels centres TMB ha rebut formació específica per vocalitzar bé i mantenir en tot moment la comunicació visual. S’hi està instal·lant també el sistema de bucle magnètic, que facilita una millor audició a les persones que porten audiòfons o implants coclears. Aquest sistema ja funciona al Barcelona Bus Turístic. D’altra banda, la informació dels accessos tancats, escales mecàniques avariades i obres a vestíbuls i andanes de les estacions és sempre visual. L’avisador portàtil Avicus és un dispositiu que alerta de qualsevol obstacle de forma acústica. Consta d’un sensor volumètric que activa l’altaveu quan detecta la presència d’alguna persona que s’hi aproxima. Així es pretén fer més segur l’accés i el trànsit de les persones amb discapacitat visual a la xarxa de metro. Aquest dispositiu ha estat iniciativa del grup de treball de TMB La sociedad limitada, conformat per Marcel·lí Jansà, Marisa Lesaca, Jesús Montesinos, Carme Balaguer, Rosa de la Fuente, Enric Guàrdia, Jaime Edo, Raquel Díaz, Ramón Carbó, Albert Piqué i Ramón Ferrer.

que genera un avís acústic quan algú s’hi aproxima.


13 Una campanya interactiva a favor del transport públic canvia diòxid de carboni per flors Un microsite calcula el diòxid de carboni que estalviem deixant el transport privat i convida a dissenyar una flor, que passa a formar part d’un jardí virtual com a símbol d’una ciutat més verda.

A 

mb l’objectiu de conscienciar dels beneficis de l’ús del transport públic com a transport sostenible, TMB ha engegat la campanya Canviem C02 per flors, una acció de comunicació interactiva online per fomentar la utilització del transport públic com a via per reduir les emissions de diòxid de carboni (CO2) que es generen en la combustió dels carburants orgànics i que provoquen l’efecte d’hivernacle. La campanya es fa en col·laboració amb ZeroCO2, iniciativa per a la preservació del clima promoguda conjuntament per les ONG Acciónatura i Ecologia y Desarrollo. La plataforma central de la campanya és el lloc web canviemCO2xflors.tmb.cat, en què s’invita els usuaris a calcular la quantitat de CO 2 que es deixa d’emetre a l’atmosfera quan escullen no fer servir el transport privat per fer un determinat trajecte, i tot seguit se’ls proposa crear la seva pròpia flor i plantar-la en un jardí virtual com a símbol de la contribució a la protecció del medi ambient. Gràcies a la participació de centenars d’usuaris, des del 18 de juny ja s’ha obert aquest jardí virtual, on tots els usuaris poden passejar i veure totes les flors que s’han creat. En el lloc web, i mitjançant les tecnologies més avançades, TMB convida els usuaris a viure una experiència en què la interacció, el so, el moviment i els colors es combinen amb la finalitat d’aconseguir la seva implicació en un

projecte comú: plantar el jardí virtual més gran de la xarxa. Un comptador actualitza constantment les dades del nombre de participants i el diòxid de carboni estalviat. Al mateix microsite, s’hi pot trobar informació sobre l’impacte del fenomen del canvi climàtic a Barcelona i la seva àrea metropolitana, i recomanacions sobre què pot fer cadascú a la vida quotidiana per reduir les emissions de CO 2 i frenar d’aquesta manera l’escalfament global. També a les xarxes socials Per difondre l’acció Canviem CO 2 per flors s’ha creat una campanya que combina diversos mitjans de difusió. A banda del lloc web central, es fan servir les xarxes socials com Facebook i s’han dut a terme accions amb públic en centres comercials. El trànsit privat és la principal font de contaminació i d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle al nostre entorn. Per això una mesura natural i eficaç per reduir la contaminació és escollir les maneres més netes de fer els desplaçaments quotidians: a peu, amb bicicleta o amb transport públic. Un transport públic ràpid i eficient estalvia energia, contribueix a protegir el territori i fa més saludable la vida de la gent que hi viu. TMB, com a gran operador de transport de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb 570 milions de viatges anuals, realitza d’aquesta manera una aportació essencial al medi ambient i a la seguretat viària.

Gràcies a la participació de centenars d’usuaris s’ha obert un jardí virtual on es poden veure totes les flors plantades


TMB manté l’oferiment d’un bon conveni de Bus i lamenta els perjudicis causats als ciutadans

L 

a jornada de vaga convocada el passat dia 22 de juny a l’empresa d’Autobusos es va desenvolupar amb normalitat en termes generals, tot i que es va sabotejar un autobús de la línia 59, que va ser atacat amb el llançament d’una pedra quan circulava amb passatge per l’avinguda Josep Tarradellas. El cop de pedra va causar el trencament d’un vidre lateral a la zona posterior, però afortunadament no es van produir danys personals. Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) lamenta els perjudicis que van patir el passat 22 de juny els ciutadans de Barcelona i la seva àrea metropolitana per la convocatòria d’aquesta aturada innecessària, i confia que els representants sindicals assumeixin a partir d’ara el procés de negociació amb sentit de la responsabilitat, presentant demandes raonables i justes que permetin arribar amb la màxima rapidesa a un acord favorable per als treballadors i per al conjunt de la ciutadana. TMB ha reiterat un cop més la seva voluntat de continuar negociant el conveni de Bus, com ha quedat demostrat al llarg de tot el procés iniciat el maig de 2008. Els treballadors de l’empresa d’Autobusos van rebre al seu domicili, durant el mes de juny, una carta signada per la presidenta, Assumpta Escarp, i el vicepresident executiu, Dídac Pestaña, en la qual, entre altres reflexions, es feia una crida al sentit de la responsabilitat “perquè prengueu les decisions més encertades atenent a criteris de responsabilitat i maduresa, i que penseu que en moments de crisi i de dificultats és quan més ens hem d’implicar en el nostre futur i quan no hem de deixar que altres decideixin per nosaltres”.

Pressió sobre els treballadors El vicepresident executiu de TMB, Dídac Pestaña, ha lamentat “el simulacre d’assemblea que van organitzar els dirigents sindicals convocants de la vaga, en mig del carrer, sense cap garantia democràtica i on els treballadors no poden expressar la seva opinió”. En aquest, sentit, Dídac Pestaña va denunciar “la forta pressió que es va exercir sobre la majoria de conductors, durant els dies previs i el mateix dia de la vaga, per obligar-los a aturar el servei”. Malgrat tot, la presència de manifestants va ser minoritària respecte al col·lectiu total de treballadors i es va constatar que ni tan sols la majoria dels conductors que van portar el bus a la cotxera van assistir posteriorment a la protesta. Per la seva banda, el director general d’Autobusos, Ignasi Armengol, ha manifestat que “la conflictivitat sindical que estem patint durant els últims mesos està portant a dificultats en la gestió de l’empresa, que actualment estudia mesures organitzatives que garanteixin l’eficàcia en la prestació del servei i el compliment dels acords pactats i la legislació vigent”.

Tota la informació sobre la negociació del conveni de Bus al bloc de TMB: http://elblocdetmb.blogspot.com/


15 Adhesió al Pacte Industrial de la Regió Metropolitana TMB s’hi ha incorporat com a entitat col·laboradora, juntament amb l’Autoritat del Transport Metropolità, diversos consells econòmics i comarcals i les principals universitats.

E 

l Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona va celebrar la 14a reunió del seu consell general l’11 de juny a Viladecans (edifici Cúbic). En aquesta reunió, el vicepresident executiu de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), Dídac Pestaña, va ratificar l’adhesió de la companyia com a ens col·laborador. També es va confirmar l’adhesió formal de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. El Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona és una associació territorial, formada per administracions (45 ajuntaments més la Diputació de Barcelona), organitzacions sindicals, empresarials i un ampli conjunt d’entitats i organismes vinculats al desenvolupament econòmic i a la promoció de l’ocupació. Els seus orígens se situen a finals de l’any 1997, fruit d’una iniciativa sorgida del Pla Estratègic Metropolità (aleshores Pla Estratègic Barcelona 2000), per agrupar, en un espai de debat comú, els principals agents implicats en la dinàmica econòmica, la formació i l’ocupació a la regió metropolitana. El naixement del Pacte Industrial també respon a les propostes sorgides en el marc de la Unió Europea per fomentar una vertebració regional lligada al creixement econòmic i la innovació. Més informació: www.pacteind.org

DE TOT ARREU Madrid, segona ciutat a provar el prototip de bus híbrid Tempus A finals de maig l’empresa municipal de transports de Madrid va començar les proves de l’autobús híbrid Tempus, construït per la firma carrossera gallega Castrosua. Es tracta del mateix prototip de bus dièsel i elèctric que va estar circulant en primícia en diferents línies de Bus del Barri de TMB a principis d’any i que permet estalviar fins al 30% el combustible i les emissions contaminants. El Tempus ha estat designat a més autobús de l’any 2009 pel grup Editec, que publica la revista Viajeros.

L’assemblea general de la UITP elegeix nou president L’assemblea general de la UITP, reunida a Viena el 7 de juny, va nomenar president Alain Flausch, conseller delegat de la companyia de transport públic de Brussel·les, STIB. L’elecció va precedir la celebració a la capital austríaca del 58è congrés mundial de la UITP, sota el lema Transport públic: prendre bones decisions per a una millor mobilitat, en què es va subratllar la importància de captar nous usuaris procedents del transport privat per prosseguir la lluita contra la congestió, la contaminació, l’ocupació massiva del territori i el canvi climàtic. Per això es fixa l’objectiu de duplicar la quota de mercat del transport públic en l’horitzó 2025.

Singapur estrena el primer tram d’una nova línia automàtica de metro El primer tram del que ha d’acabar sent la nova línia circular del metro de Singapur es va posar en servei el 28 de maig. Són 5,7 quilòmetres de túnel i sis estacions, equipades amb portes d’andana, que d’aquí uns anys formaran part d’una línia automàtica orbital de 35,7 quilòmetres –menys que la línia 9 de Barcelona– amb la qual les autoritats del petit país asiàtic esperen relligar amb nombrosos punts d’intercanvi la xarxa de metro existent i afegir incentius per utilitzar un sistema de transport públic que ja és dels més avançats del món. Singapur ja disposa d’una altra línia automàtica, la North East Line, de 20 quilòmetres de longitud.


BREUS

Ens han visitat...

Hem col·laborat amb...

El ministre jordà de Transports, Alaa Batayneh, i la seva delegació es van reunir amb l’alta direcció de TMB.

Oficines centrals, CON Horta, CON Triangle, Telefèric i Funicular de Montjuïc – 27 de maig Ministre de Transports de Jordània CCM – 28 de maig Grup de tècnics de l’entitat de transport de Rotterdam (Holanda) CON Horta i Gerència L3 – 29 de maig Secretària d’Estat adjunta i de Rehabilitació del Ministeri de Treball i Seguretat Social de Portugal CON Triangle – 29 de maig Grup de membres del Casal de Gent Gran de Bac de Roda CON Horta – 11 i 18 de juny Grup de nens de la Fundació Privada Artesa Funicular i Telefèric de Montjuïc – 16 de juny Grup de nens de l’Institut Ortopedagògic Nen Déu Instal·lacions de Metro i Bus – 17 de juny Regidor de Mobilitat de l’Ajuntament de Toronto i president de l’ATM Instal·lacions de Metro i Bus - 17 de juny Visita del governador de Cundinamarca (Colòmbia)

Un bany solidari TMB, continuant amb la seva tasca solidària, participa de manera molt activa en la campanya Mulla’t per l’esclerosi múltiple, ja que està totalment immersa en la captació de voluntaris entre els seus empleats. En l’acte de les Jornades de Sistemes de Participació, que es va celebrar a L’Auditori de Barcelona el passat 11 de juny, es va instal·lar un punt d’informació per a tots aquells empleats que estiguessin interessats a participar com a voluntaris per un dia, de manera totalment altruista, el pròxim 12 de juliol. Aquest any se celebra la 16a edició del Mulla’t, una campanya organitzada per la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM) amb el suport de diferents entitats, sobretot piscines i nombrosos ajuntaments que hi participen solidàriament. La campanya Mulla’t per l’esclerosi múltiple pretén sensibilitzar i aconseguir la participació solidària amb els malalts d’esclerosi múltiple, de manera que un dia d’estiu es convida la població catalana a fer un bany col·lectiu a les piscines de tot Catalunya. Aquest 2009, a Barcelona es vol donar suport a l’Hospital de Dia de Barcelona. Més informació: Fundació Esclerosi Múltiple, Tamarit, 104 entresol. Telèfon: 93 228 96 99. www.fem.es

CON Horta i noves estacions L3 – 18 de juny Membres de la Prague Transport Company Instal·lacions de Metro i Bus – 18 de juny Visita de l’alcalde de Quito (Perú) CON Horta i estació de Canyelles L3 – 25 de juny Grup de membres del Centre de Recursos Educatius de l’ONCE Instal·lacions de Metro i Bus – 29 de juny Grup de membres de la delegació de Salut de l’Ajuntament de Barcelona

Sabíeu que...

La meitat dels usuaris del Telefèric hi pugen en família Els clients del Telefèric de Montjuïc valoren el servei amb una puntuació mitjana de 8,6 en una escala del 0 al 10. El 53% viatja en família i el 39% ho fa amb un grup d’amics. Font: Enquesta de Satisfacció del Telefèric de Montjuïc 2008. Elab.: Gabinet d’Estudis


17

BREUS Jordi Nicolás, director executiu del Gabinet de Presidència de TMB, recull el guardó de mans de Joan Hortalà, president de la Borsa de Barcelona.

La revista ‘Dirigentes’ premia TMB

Ampliació i millores a les línies 46 i 95

TMB ha guanyat la categoria institucional del premi Dirigentes, un guardó concedit per la revista del mateix nom com a reconeixement per la bona gestió de la xarxa de transport públic de l’àrea metropolitana de Barcelona. L’entrega dels premis Dirigentes Catalunya va tenir lloc el 9 de juny a la Borsa de Barcelona.

Des del 17 de juny, la línia 46 d’autobús, que enllaça la plaça Espanya i l’aeroport de Barcelona, prolonga el seu recorregut des de la terminal T2 per acostar als usuaris les noves instal·lacions de la T1, coincidint amb la posada en servei d’aquesta infraestructura aeroportuària.

L’acte, organitzat pel grup editor Dirigentes, va ser presidit per Joan Rosell, president de Foment del Treball, i va comptar amb la presència de Joan Hortalà, president de la Borsa de Barcelona, entre altres destacats membres del món econòmic i empresarial. En aquesta tercera edició, els premis Dirigentes Catalunya també han reconegut l’empresari Salvador Gabarró, el Futbol Club Barcelona, SegurCaixa Holding, les empreses Danone, Henkel, Epson i MRW, l’entitat bancària Bankpime, el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) i les asseguradores Agrupació Mútua i FIATC.

La prolongació té tres noves parades a la terminal T1 i desdobla una de les parades actuals a la T2. Amb aquesta ampliació, la 46 passarà a tenir 38 quilòmetres de recorregut (sumant anada i tornada), 13 quilòmetres més que ara.

Més informació: www.dirigentesdigital.com

Acord amb Siemens Francesc González Balmas, director de l’Àrea Tècnica d’Autobusos, i Ramon Busquet, director de l’Àrea de Catalunya de Siemens, amb els seus respectius equips, van consolidar les bases de l’acord de construcció d’un prototip híbrid per fer un test de la conversió dels vehicles dièsel més nous de la flota de TMB. La reunió de treball va tenir lloc el 26 de maig al Triangle Ferroviari.

D’altra banda, la línia 95 a Cornellà ha augmentat la freqüència de pas, alhora que ha modificat el recorregut, afeginthi vuit noves parades i aprofitant els nous vials oberts fa poc. Aquestes millores permetran arribar de manera més ràpida d’un barri a l’altre de Cornellà.

Visites guiades a la L9 El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) ofereix, des del 18 de juny, visites guiades a l’estació de la línia 9 de Fondo amb l’objectiu d’acostar aquesta nova línia de metro a la ciutadania. Aquesta iniciativa, que es du a terme mesos abans de l’inici de la posada en servei, prevista per a la propera tardor, permetrà –segons el DPTOP– que uns 10.000 visitants puguin recórrer diferents espais d’aquesta estació. Durant la visita, d’uns 40 minuts, un guia, amb l’ajut de panells informatius, maquetes i audiovisuals, explica les característiques, el procés constructiu i les diferents tipologies d’estacions d’aquesta nova infraestructura. Les visites per a professionals i col·lectius es concentren els dijous i divendres, mentre que per a particulars són els caps de setmana. Les reserves es poden fer via telefònica o per internet, al telèfon 93 520 87 13 o adreçant un e-mail a visitaL9@Linia9.cat.


MÓN METRO

Dues obres d’envergadura es desenvolupen a la L5: la construcció de la nova estació Ernest Lluch i la del segon vestíbul de Can Vidalet

L’estiu s’aprofita a fons per impulsar importants obres de reforma de la xarxa Diversos projectes de millora de la xarxa de metro a les línies 2, 5 i 11 estan entrant aquests mesos en la fase d’impuls decisiu, cosa que comporta inevitables afectacions al servei.

T 

ot i l’alentiment de l’activitat econòmica, les inversions en ampliació i millora de la xarxa de metro no s’aturen. Al contrari, molts dels projectes estan entrant en la fase més transcendental, la dels treballs de més envergadura, que són incompatibles amb el manteniment del servei. Per programar les interrupcions parcials de les línies, es busca sempre la coincidència amb els períodes de menys utilització, com és el mes d’agost, en què el passatge a metro disminueix a l’entorn del 40%.

L’obra més important en curs dins la xarxa de metro és actualment la construcció d’una nova estació de la línia 5, al límit entre els termes de l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona. Com ja apuntava Hora Punta (número 92), després de dur a terme el desviament de serveis i construir

murs pantalla per a la protecció dels edificis existents, s’interromprà la circulació de trens durant uns tres mesos per excavar el terreny i demolir uns 140 metres de túnel. A continuació es procedirà a executar el forjat de coberta de túnel, la via formigonada i les andanes, i a recol·locar els serveis a l’interior del túnel, com a pas previ a la reposició del servei de metro, uns tres mesos més tard. Una segona obra de gran envergadura és la construcció del segon vestíbul i una sortida d’emergència a l’estació de Can Vidalet, també de la línia 5. El vestíbul, de 300 metres quadrats i adaptat a persones amb mobilitat reduïda, es construeix a la cruïlla dels carrers de la Menta, de Hierbabuena i de la Maladeta, de l’Hospitalet. Per la proximitat amb la nova estació, s’aprofitarà el mateix període

Després del desviament de serveis (foto), es demoliran uns 140 metres de túnel per a l’excavació de la nova estació de la línia 5 entre Pubilla Cases i Collblanc.

Simulació de la futura estació de Carmel un cop finalitzin les obres de prolongació de la línia 5 fins a Vall d’Hebron.


Durant les obres a la línia 11 s’executarà el projecte de cobriment de l’actual estació en superfície de Torre Baró/Vallbona.

19

El projecte de tancament d’andanes i instal·lació de la nova senyalització a la L11 quedarà completat a finals de setembre

d’interrupció del servei de metro per realitzar l’excavació i execució del vestíbul i els accessos a les andanes. Prolongació de la línia 5 fins a Vall d’Hebron A l’extrem oposat de la línia 5, es fa necessària una suspensió temporal del servei durant un mes i mig a l’estació terminal d’Horta per dur a terme la finalització de la cua de maniobres i l’agulla posterior de l’estació (que possibilita el canvi de sentit dels trens) i el formigonat de via, com a part dels preparatius per a la posada en servei de la prolongació de la línia 5 fins a Vall d’Hebron, l’any que ve. Precisament, la Generalitat ha adjudicat fa poc la instal·lació de 25 ascensors, escales mecàniques i cintes transportadores a les noves estacions de Carmel, Teixonera-Coll i Vall d’Hebron i al dipòsit de trens de Sant Genís. Durant sis setmanes, des de finals de juliol a principis de setembre, es completarà el projecte de tancament d’andanes i instal·lació de la nova senyalització a la línia 11. Després de Can Cuiàs i Torre Baró/Vallbona, que ja tenen portes d’andana, es farà la implantació a Casa de

Imatge: PTOP

l’Aigua i Ciutat Meridiana. El metro lleuger de Nou Barris estarà així en condicions de començar les proves de circulació automàtica, amb la previsió de completar-les i implantar el funcionament efectiu dels trens sense conductor a finals d’any. Com que els treballs a Ciutat Meridiana i Casa de l’Aigua comporten el tancament temporal de la línia, s’aprofitarà per executar el projecte de cobriment de Torre Baró/Vallbona. Aquesta estació és en superfície i només té cobertes les andanes; per motius de seguretat i confort, s’ha decidit afegir-hi una coberta lleugera confeccionada amb policarbonat i xapa d’acer, resistent a impactes i que evita la radiació solar directa i l’efecte d’hivernacle a l’interior de l’estació. Finalment, a la línia 2 continuen els treballs de sanejament i consolidació de la infraestructura de via al sector pròxim al riu Besòs (que pertanyia a la línia 4). Durant el mes d’agost, es faran treballs de construcció de diversos trams de plataforma de via formigonada, muntatge de noves fixacions i substitució del carril de rodament entre les estacions de Verneda i Pep Ventura.

LES OBRES DE L’ESTIU 2009 NOVA ESTACIÓ ENTRE COLLBLANC I PUBILLA CASES (L5) Excavació, demolició de túnel i cobriment Promou: PTOP Pressupost: 40 M € Afectació: L5 sense servei de Can Boixeres a Collblanc, de les 22 h del 3 d’agost a les 5 h del 10 de novembre Alternatives: Rodalies Renfe, Trambaix, metro L1, serveis especials de bus NOU VESTÍBUL ACCESSIBLE A L’ESTACIÓ DE CAN VIDALET (L5) Perforació i construcció d’accessos Promou: PTOP Pressupost: 8 M € Afectació: L5 sense servei de Can Boixeres a Collblanc, de les 22 h del 3 d’agost a les 5 h del 10 de novembre Alternatives: Rodalies Renfe, Trambaix, L1, serveis especials de bus ARRANJAMENT CUA DE MANIOBRES HORTA (L5) Promou: TMB Afectació: L5 sense servei entre les estacions de Vilapicina i Horta, de les 22 h del 3 d’agost a l’inici del servei del 18 de setembre Alternatives: bus especial TANCAMENT D’ANDANES I AUTOMATITZACIÓ DE LA L11 / COBRIMENT ESTACIÓ TORRE BARÓ/VALLBONA Promou: PTOP/TMB Pressupost: 1,5 M € /284.000 € Afectació: L11 sense servei del 27 de juliol al 6 de setembre (tots dos inclosos) Alternatives: servei especial de bus, línies regulars de bus i Rodalies Renfe CONSOLIDACIÓ DE PLATAFORMA DE VIA ENTRE VERNEDA I PEP VENTURA (L2) Promou: TMB/PTOP Pressupost: 850.000 € Afectació: L2 sense servei de La Pau a Pep Ventura del 5 al 30 d’agost (tots dos inclosos) Alternatives: servei especial de bus, Trambesòs


MÓN BUS

El Barcelona Bus Turístic de Nit, en la tercera temporada Els enamorats de Barcelona i de les càlides nits d’estiu mediterrànies a l’aire lliure ja poden fer una passejada nocturna pels edificis més emblemàtics de la Ciutat Comtal des de la planta superior descoberta del Barcelona Bus Turístic de Nit.


21 Un informador comenta els llocs d’interès en català, castellà i anglès per treure el màxim partit de la visita

E 

l Barcelona Bus Turístic, operat per Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) en associació amb Turisme de Barcelona, ofereix des d’aquesta setmana, per tercer any consecutiu, un itinerari nocturn pels paisatges més emblemàtics de la ciutat. Des del 5 de juny, i fins al 27 de setembre, s’ha posat en marxa aquest servei que permet descobrir les nits d’estiu de la Ciutat Comtal amb la llum i el color dels monuments més característics i conèixer els principals punts

El Telefèric de Montjuïc ofereix bitllets gratuïts a través d’una promoció amb ‘El Periódico’ El Telefèric de Montjuïc s’oferirà als lectors d’El Periódico de Catalunya com una opció encara més atractiva de sortida cultural i de lleure, gràcies a la distribució d’una cartilla de promoció que s’inclourà el dia 16 d’agost dins d’aquest diari del Grupo Zeta. Durant els següents set dies, en cada exemplar del rotatiu hi haurà un cupó per retallar. Un cop omplerta la cartilla amb els set cupons corresponents, es podrà bescanviar, entregantla al personal de la mateixa instal·lació, per dos bitllets gratuïts d’anada i tornada del Telefèric, vàlids qualsevol dia de la setmana, entre el 15 de setembre i el 15 de desembre.

Foto: www.fcbarcelona.cat

d’interès històrics, culturals i artístics de Barcelona, des d’una perspectiva insòlita, des de la planta superior descoberta d’un autobús turístic. Aquest passeig nocturn únic inclou una parada a la Font Màgica de Montjuïc per veure l’incomparable espectacle de música i llum, així com també permet recórrer altres punts d’interès com la plaça Catalunya, la Pedrera, la Torre Agbar, el Teatre Nacional de Catalunya, la Sagrada Família, el passeig de Colom, el Poble Espanyol i la plaça Espanya, entre d’altres. A més, dalt del bus hi ha un informador que comenta, en diferents idiomes, tot el recorregut per treure el màxim partit de la visita i ajuda els usuaris a endinsar-se en el somni d’una nit d’estiu. Dues hores i mitja de passeig nocturn Les sortides es fan a les 21.30 els divendres, dissabtes i diumenges, des de la parada de plaça Catalunya (davant d’El Corte Inglés). La durada d’aquesta ruta nocturna és aproximadament de dues hores i mitja. L’aforament és limitat i el preu del bitllet és de 16 euros per als adults i de 10 euros per als nens d’entre 4 i 12 anys. Els bitllets es poden comprar trucant al 932 853 832, als centres d’informació de Turisme de Barcelona i a bord del mateix autobús.

Un Barça tricampió celebra la seva victòria dalt de dos autobusos turístics El 28 de maig, dos vehicles del Barcelona Bus Turístic van passejar els reis d’Europa des de Drassanes fins al Camp Nou per compartir amb l’afició blaugrana l’alegria pels títols aconseguits pel FC Barcelona aquesta temporada. TMB va voler ser present a la celebració d’aquest triplet cedint a la comitiva festiva dos autobusos que, immersos en plena rua, van recórrer el Portal de la Pau, el passeig de Colom, la Via Laietana, el carrer Fontanella, la plaça Catalunya, el carrer Pelai, la plaça Universitat, els carrers Aribau, Còrsega i Urgell, l’avinguda de Sarrià i la Travessera de les Corts, per arribar, finalment, a l’estadi. Els conductors dels dos autobusos presents a la desfilada van ser Castor Compadre Gil i José Ramón Piquer, tots dos de la cotxera d’Horta.


CULTURA

Els New Orleans Pussycats van actuar el 19 de juny a l’exterior del Centre Cívic Cotxeres Borrell.

TMB dóna suport als nous projectes dels Músics al Metro Amb el nom Amb la música a una altra banda l’Associació de Músics del Carrer (AMUC), amb la col·laboració de TMB i l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), ha creat una agenda de 38 concerts del projecte Músics al Metro als centres cívics dels diferents districtes de Barcelona, on actuaran els artistes que habitualment interpreten els seus temes a la xarxa del suburbà. El primer concert va tenir lloc el 6 de juny i l’última actuació serà a l’octubre. La majoria dels concerts tindran lloc a l’exterior d’aquests centres, en places i carrers. Alhora, el passat 20 de maig, una mostra representativa dels músics que actuen habitualment a la xarxa del suburbà va oferir un concert a la sala Sidecar de Barcelona. Aquesta va ser la primera actuació de músics del metro en una sala de concerts i és el resultat del conveni de col·laboració signat entre TMB, l’ICUB i l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) per a la promoció del projecte de Músics al Metro a les sales underground de Barcelona i l’àrea metropolitana.

Fent costat a la música El Busker’s Festival Barcelona tindrà lloc, per cinquena vegada, del 30 de juliol al 2 d’agost al barri de la Barceloneta. Organitzat per l’Associació Cultural La Casa Amarilla, comptarà amb la col·laboració de TMB en la distribució de 20.000 fullets en els autobusos que van cap a la Barceloneta i a les parades de metro de la línia 4. Al festival, hi prendran part quinze bandes musicals de tots els racons del món, que oferiran més de 50 concerts de gran varietat de ritmes i sons a les places i avingudes d’aquest barri de Ciutat Vella, d’aquesta manera Barcelona es convertirà en la seu mediterrània del circuit europeu de Festivals Busker’s i en un punt de difusió de la diversitat cultural. Més informació: www.buskersfestivalbarcelona.org

La campanya de Sant Jordi aconsegueix un premi FIAP

Enric Pujades, president de Bassat Ogilvy –a la dreta–, i Dídac Pestaña, vicepresident executiu de TMB, en l’acte d’entrega dels tres premis aconseguits per la campanya corporativa i la de Sant Jordi.

TMB ha rebut el guardó Sol de Oro, en la categoria exterior, del prestigiós Festival Iberoamericano de la Publicidad (FIAP) 2009, celebrat a l’Argentina a principis de maig, en reconeixement a la millor campanya gràfica. En un acte a les instal·lacions de TMB el juny passat, el vicepresident executiu de TMB, Dídac Pestaña, va rebre de mans d’Enric Pujades i Santiago Yago, president i director general de Bassat Ogilvy, respectivament, el premi aconseguit amb motiu de la campanya de Sant Jordi d’aquest any: 3r Concurs de Relats Curts Online. El FIAP és un premi creat el 1969 amb l’objectiu de promocionar les comunicacions del sector, on participen agències de publicitat, estudis creatius, productores, mitjans de comunicació i empreses d’internet de diferents països de parla hispana i portuguesa, com Espanya, Brasil, l’Uruguai, l’Argentina, Colòmbia, Costa Rica i els Estats Units, entre d’altres. www.fiaponline.net


23

HISTÒRIA

El tramvia número 867 Aquest vehicle històric va entrar en servei el 1924 i va circular per última vegada el 1971, en el comiat de les dues darreres línies de tramvia de Barcelona.

E 

ls vehicles de la sèrie 860-899 van ser construïts l’any 1924 per l’empresa Material para Ferrocarriles y Construcciones, popularment coneguda com a Can Girona (després Macosa); se’ls identifica també amb el nom d’estrets i eixample, perquè estaven expressament pensats per poder circular pels carrers estrets de l’antiga Vila de Gràcia. L’aspecte d’aquests vehicles és semblant al dels seus contemporanis, amb la caixa construïda en fusta, l’exterior amb planxes metàl·liques, xassís i carretó de via (truck) de ferro. Eren bidireccionals i amb plataformes obertes en tots dos costats. Originàriament estaven pintats de verd, però amb el pas dels anys van canviar freqüentment el color de la carrosseria: groc mostassa, vermell, una altra vegada verd i també blau. A partir de l’any 1945, alguns d’aquests vehicles van ser modificats i convertits en unidireccionals, de manera que es va suprimir el lloc posterior de conducció, es va tancar el costat esquerre de la plataforma i s’hi va instal·lar una taquilla de cobrament amb seient inclòs per al cobrador. El tramvia 867 va ser bidireccional fins a la seva retirada. A partir de l’any 1963 es comecen a retirar alguns cotxes i a l’any 1968 ja no en queda cap en servei. Tots van ser desballestats menys els cotxes 861, 866, 867, 870 i 872. Història del 867 L’any 1924 el tramvia 867 va entrar en servei amb el número 887 a Les Tramways de Barcelona (Tranvías de Barcelona SA a partir del 9 de juliol de 1925). Com tots els vehicles de la sèrie va circular principalment per Gràcia. Abans dels anys 60 va canviar de número, i va adoptar per fi el 867. A partir de 1962 i fins a la seva retirada va circular a la línia 52 del Poblenou.

Va ser donat de baixa el 17 de desembre de 1967, quan es va suprimir aquesta línia. Retirat a l’antiga cotxera de Borbó, va tornar a circular en algunes ocasions: per exemple, la nit del 17 al 18 d’agost de 1970, en el comiat de la línia 50, va transitar juntament amb els tramvies 872, 547 i la Jardinera. El 14 de març de 1971, dies abans que circulés per darrera vegada l’últim tramvia a Barcelona, el 867 va tornar a sortir al carrer per a l’Asociación de Aficionados al Ferrocarril. El 18 de març de 1971 va circular per últim cop en el comiat de la línia 49, que, juntament amb la 51, van tenir el trist honor de ser les dues últimes línies de tramvies de Barcelona. Ja l’any 1981, el tramvia 867 va ser restaurat per a l’exposició Trens i estacions del Born, amb el número 870 i no el seu autèntic. Després de l’exposició va ser dipositat per conservar-lo a les cotxeres del Tramvia Blau i el 2006 va ser traslladat a la cotxera del Triangle, on es guarden tots els vehicles històrics de TMB. Finalment, el 2008 TMB encarrega a l’empresa Tradinsa la reconstrucció d’aquest tramvia per obtenir el 2009 un vehicle històric perfectament restaurat.

El comiat de la línia 50 (1970).



Hora Punta TMB número 93