Page 1

número

81

Transports Metropolitans de Barcelona

JUNY 2008

Entrevista a Ramon Seró, director general de l’ATM

Barcelona puntua amb notable el servei de metro

Des de Montjuïc al cel 120 autobusos de gasoil es passen al biodièsel

L’intercanviador de Diagonal tindrà cintes transportadores


12 La cotxera de Ponent aposta pel biodièsel

3 El nou telefèric de Montjuïc

18 Obres de l’intercanviador de Diagonal

14 Premi a la campanya de Sant Jordi

8 Entrevista a Ramon Seró

15 Valoració positiva del metro a Barcelona

11 Simulacre d’incendi a L2

20 Nous recorreguts de les línies 44, 67 i 68 22 Breus 23 75 anys de l’estació de Marina

81

número

2 Editorial

Editorial

JUNY 2008

L 

a celebració del primer aniversari del telefèric de Montjuïc ha coincidit amb la culminació d’un procés llargament esperat: la recuperació del castell per a la ciutadania i la seva configuració com un espai difusor de la cultura de la pau. Aquesta confluència en el temps està plena de simbologia i remarca el compromís de TMB amb el seu entorn social. El telefèric és el nexe d’unió de la ciutat amb el castell. El camí d’ascens al Parc de Montjuïc és compatible amb el desenvolupament d’una mobilitat sostenible i respectuosa amb el medi natural. El telefèric s’ha sumat a la festa de la recuperació del castell, tot oferint les seves instal·lacions perquè milers de persones accedissin al cim de la muntanya màgica durant la històrica jornada de portes obertes organitzada per l’Ajuntament de Barcelona. Aquests ciutadans van tenir l’oportunitat de contemplar les vistes espectaculars del port i de la ciutat mentre gaudien de la confortabilitat d’un mitjà de transport de lleure modern i accessible.

Imprès en paper ecològic

Més d’un milió de persones, turistes i residents, han utilitzat aquest servei des de la seva remodelació. El telefèric ha esdevingut, en si mateix, un atractiu turístic de Barcelona. I gràcies a l’eficàcia dels seus gestors, el balanç és altament satisfactori, havent generat des del primer any beneficis que reverteixen en la millora del transport públic i la mobilitat per a tots els ciutadans i les ciutadanes de l’entorn metropolità de Barcelona.

EDITA: Transports Metropolitans de Barcelona. Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals Oriol Pàmies Subdirectora: Lourdes Montero

|

Pere Paredes, Rosa Avis, Marta Franco, Laura Martínez Fotografia: Pep Herrero

|

|

DIRECTOR: Santiago Torres

Caps de redacció: Maite Peris, Gustau Lamadrid

Impressió: INGOPRINT

|

|

|

Disseny original: ESSA Estructura de Comunicació

Tiratge: 14.000 exemplars

|

|

Director editorial:

Redacció: Àngels Rodríguez, Àngels Vidondo,

|

Maquetació: Josep Lluís Lara

CORREU eLECTRÒNIC: horapunta@tmb.net

|

|

D.L.: B-21926-2008


REPORTATGE

El nou telefèric de Montjuïc ha superat el milió de viatges el primer any de funcionament. L’efemèride ha precedit una altra bona notícia: l’esperada obertura efectiva del Castell a la ciutat de Barcelona.

El telefèric de Montjuïc, una vocació de servei al lleure

E 

n un any, el nou telefèric de Montjuïc s’ha convertit ja en una part insubstituïble del perfil de la muntanya. En aquests dotze primers mesos de vida ha fet en total 1.114.000 viatges d’usuaris, a una mitjana de 92.800 viatges cada mes. A tall de comparació, l’antic telefèric va fer de maig del 2003 a maig del 2004 un total de 591.000 viatges. El nou telefèric l’ha superat, doncs, en prop d’un 90%. El vell telefèric (el de les petites cabines vermelles) va tancar les portes l’octubre del 2004. El nou les va obrir el 16 de maig de 2007, després de deu mesos d’obres en què, de fet, es va reconstruir la instal·lació gairebé a partir de zero: les estacions, els suports, la maquinària i les cabines es van fer totalment nous, després d’eliminar els vells, i només es va mantenir part de la traça. En el disseny es van prioritzar l’accessibilitat i la seguretat, amb el mínim impacte en l’entorn. Les tres estacions han estat dissenyades per l’arquitecte Joan Forgas –coautor del projecte Cims, d’ordenació global de Montjuïc–, que ha vetllat perquè s’integrin al màxim en l’entorn del parc. Tota la instal·lació està adaptada a persones amb mobilitat reduïda (rampes, encaminaments i altres facilitats). El resultat és un equipament que funciona alhora com un mitjà de transport modern per accedir al cim de la muntanya i com una atracció en si mateix, per les espectaculars vistes que proporcionen les àmplies cabines vidrades durant el recorregut de 750 metres entre l’estació de Parc Montjuïc i la del Castell, en què salva un desnivell de 84,5 metres. “És com sobrevolar en silenci Barcelona, dóna una sensació de pau i alhora d’excitació, per la gran quantitat de coses que hi ha per contemplar des d’aquí dalt”, és un comentari fàcil de sentir en boca de turistes com la nord-americana Betsy, que acaba de baixar amb la seva família a l’estació de Castell.

3


Les 55 cabines del nou telefèric ofereixen una panoràmica única de la ciutat i l’àrea metropolitana

La majoria d’usuaris i usuàries del telefèric de Montjuïc són turistes i per això la màxima afluència es registra els mesos de juliol i agost

Les 55 cabines del nou telefèric, de vuit places, es distingeixen per les grans àrees vidrades que faciliten la visió panoràmica en tots els angles. Les finestres superiors dels laterals són practicables, per afavorir la ventilació. Les portes s’obren automàticament a l’entrar a cada estació i es tornen a tancar de la mateixa manera a la sortida. L’accés a les cabines és fàcil perquè el terra queda a la mateixa altura de les andanes. Totes les cabines són accessibles a persones amb mobilitat reduïda, n’hi ha dues cabines d’equipades amb cinturons de seguretat per a cadires de rodes i miralls per ajudar a maniobrar-les. Molts usuaris discapacitats han pogut comprovar els avantatges d’aquestes facilitats. Clients del Bus Turístic En coherència amb la seva vocació de transport de lleure, el telefèric de Montjuïc ha obtingut els millors resultats durant la temporada d’estiu, en què es produeix la màxima afluència de turistes a la ciutat. Així, el nombre més alt de viatges es va registrar l’agost del 2007, amb 156.400. També és significatiu que el 24% dels bitllets d’anada i tornada han estat venuts a clients del Barcelona Bus Turístic. En aquest primer any, el telefèric s’ha bolcat també a atraure els residents de Barcelona i l’àrea metropolitana, i amb aquesta intenció el desembre passat es va difondre una promoció especial de descomptes a través de publicacions gratuïtes de gran difusió.

Montjuïc comença l’estiu amb un tast de la recuperació del Castell i la nit de portes obertes del Grec


Maig (**)

Abril

Març

Febrer (*)

Gener

Desembre

Novembre

Octubre

Setembre

Agost

Juliol

Juny

Maig

61.419

105.610

98.234

24.737

57.046

70.424

75.976

47.767

50.000

115.904

80.912

75.000

117.828

100.000

156.433

128.887

125.000

0

telefèric a l’estació inferior,

5

Parc Montjuïc.

150.000

25.000

Grup d’empleats del nou

DADES DE PASSATGE DEL PRIMER ANY DEL TELEFÈRIC DE MONTJUÏC (*) La instal·lació va estar 19 dies tancada per la revisió tècnica anual

(**) Fins al dia 15

Gent que fa tocar el cel Com a part de l’equipament del Parc Montjuïc, el telefèric està d’enhorabona per la recuperació del Castell per a ús ciutadà, que s’està fent possible a partir del decret de restitució definitiva de l’abril del 2007. Ara l’Ajuntament de Barcelona treballa en el pla de reforma arquitectònica per adaptar l’edifici als nous usos com a centre per la pau. Com a anticipi, el 15 de juny es va celebrar una jornada de portes obertes en què TMB hi va participar amb l’oferiment de transport gratuït en el telefèric i llançadores de bus per facilitar l’accés al Castell. Montjuïc, més a l’abast I la festa no s’atura, perquè el 5 de juliol hi ha prevista la Nit de Montjuïc, emmarcada en el Festival Grec, que “pretén acostar els ciutadans a la muntanya i als seus espais públics i culturals”, segons ha explicat el delegat de Cultura de l’Ajuntament, Jordi Martí. La nit començarà amb un concert gratuït al Teatre Grec de l’Orchestra di Piazza Vittorio, i tots els equipaments culturals de la muntanya estaran oberts fins a les 5 de la matinada. Amb aquest motiu, el funicular de Montjuïc funcionarà de manera ininterrompuda tot el dia 5 de juliol i fins a les 22 h del diumenge 6. A més el bus Parc Montjuïc, que recorre tots els equipaments de la muntanya, ampliarà el servei durant la nit del dissabte i fins a les 5 de la matinada de diumenge, temps en què serà gratuït.

Un altre torn de treballadors del telefèric a la vora d’una cabina i del post de conducció.

El renovat telefèric compta amb un equip humà que s’esforça cada dia per posicionar-lo entre els atractius de la Ciutat Comtal. Es tracta de gent activa, amb capacitat de superació, que posseeix la valentia d’assumir nous reptes i l’autosuficiència per oferir el millor servei als usuaris. Tots ells es mostren satisfets de treballar en un transport modern i ubicat en un entorn exemplar. “Treballar a l’aire lliure és molt gratificant, les vistes panoràmiques i els arbres són espectaculars”, destaca Oriol Muñoz, responsable d’estació i conducció. Un altre aspecte que el grup valora positivament és el contacte amb l’usuari. “La gent baixa impressionada i contenta del seu trajecte valorant la teva feina”, assegura Pili Brea Paisano, auxiliar. Es defineixen com a persones polivalents. A més de vigilar la conducció, d’encarregar-se del manteniment o de les validacions, entre d’altres tasques, també han d’ajudar i orientar l’usuari i respondre a les incògnites d’aquells turistes que necessiten un cop de mà. La diversitat de nacionalitats i idiomes és benvinguda al telefèric, que s’integra a la muntanya de Montjuïc com una petita torre de Babel. I a vegades aquesta diversitat va de la mà de l’anècdota. Beatriz Canela Guillen, auxiliar d’estació, relata com en una ocasió va pujar al telefèric un infant que es va passar tot el matí repetint el trajecte una vegada rere l’altra. “No hi havia manera de fer-lo baixar i els pares se’l van endur gairebé arrossegant-lo”, detalla amb un somriure. I és que aquest transport d’oci crea addicció, o al menys així ho demostra el rècord de 4.682 bitllets venuts i de 7.776 passatgers transportats durant el passat 3 de maig. Els empleats del telefèric interactuen entre ells com una petita família amb el propòsit de “fer volar la gent”, apunta Albert Ramírez, auxiliar d’estació. Així és el personal del telefèric, gent que treballa per sobre de la ciutat, gent que fa tocar el cel.


Una experiència de gestió Montserrat Pérez Directora de Telefèric de Montjuïc

El nou telefèric de Montjuïc, en el seu plàcid camí d’ascens al Castell, ofereix unes magnífiques panoràmiques de la ciutat, el port i els seus entorns. És un transport adreçat tant als residents com als visitants de Barcelona que, en el seus moments de lleure, vulguin gaudir de les seves vistes. El que potser és menys conegut és que aquest telefèric és gestionat per la tercera empresa del grup TMB, Telefèric de Montjuïc, SA, una societat de recent creació que és 100% propietat del grup. Per a la seva construcció, s’ha invertit un total de 14,5 milions d’euros. El finançament de bona part d’aquesta inversió ha estat formalitzat mitjançant crèdits amb les principals entitats financeres.

Fotografia de grup del personal de manteniment

Aquí rau una de les principals raons per les quals el telefèric de Montjuïc, en no tractar-se d’un sistema de transport essencial per garantir les necessitats bàsiques de mobilitat, disposa d’una tarifa pròpia i diferenciada definida en funció de criteris comercials i d’altres ofertes similars, tant a Barcelona com del seu entorn, i que no forma part del sistema tarifari integrat. La inclusió del telefèric dins el marc del conjunt de Transports d’Oci –conformat a més pel Barcelona Bus Turístic, Catalunya Bus Turístic i Tramvia Blau– permet realitzar una gestió integral d’aquest tipus d’oferta, una dinàmica política comercial, i alhora aprofitar les sinergies que se’n deriven.

Com a condició necessària per a la renovació de l’antic telefèric, TMB i les administracions van acordar que la nova instal·lació hauria de ser capaç, per si mateixa i per la via dels seus ingressos, no sols d’autofinançar-ne la inversió i explotació, sinó de generar una contribució positiva al finançament de les necessitats de TMB i al desenvolupament de noves activitats relacionades amb el transport públic.

d’aquest transport d’oci.

Ni el Contracte Programa, ni els ens públics que el subscriuen, ni, en darrera instància, el contribuent que per la via dels impostos acaba finançant les necessitats que el sistema de transport integrat comporta, estan realitzant cap aportació en concepte de finançament ni subvenció a la societat Telefèric de Montjuïc, SA.

La construcció i posada en servei del nou Telefèric de Montjuïc ha estat un projecte que ha comptat amb la col·laboració i la il·lusió de moltes persones de TMB i d’altres d’externes a l’organització. M’agradaria aprofitar aquesta oportunitat per agrair-los molt sincerament la seva implicació.


7 Més a prop dels Cims de Montjuïc

Una muntanya plena de futur

‘Efecte telefèric’

Forgas Arquitectes Joan Forgas i Dolors Ylla-Català

Imma Moraleda Regidora del districte de Sants-Montjuïc

Pere Duran i Vall-llossera Director general de Turisme de BCN

Cims de Montjuïc és la denominació genèrica d’un conjunt de projectes i actuacions a les cotes altes de la muntanya. La nova ordenació global dels cims de Montjuïc, fruit del desenvolupament d’un concurs internacional d’idees l’any 2002, proposava transformar la vialitat existent creant un nou eix longitudinal que vertebrés les parts altes de la muntanya potenciant l’accessibilitat mitjançant el transport col·lectiu fins al peu del castell per tal de fer possible la pacificació del trànsit i convertir el parc en una còmoda baixada, així com transformar l’ús del Castell i els seus espais annexos per a usos decididament cívics. Montjuïc, que ja disposa d’un sistema d’accés basat en el metro/funicular/bus, guanya amb el telefèric reconfigurat una opció que apropa els Cims a la ciutat, tot afegint-hi l’atractiu de les magnífiques vistes.

Estic segura que si demanen a qualsevol barceloní o barcelonina que defineixi amb una paraula el que significa per a ells el parc de Montjuïc, sortiran conceptes tan diversos com aigua, emoció, màgia, història, teatre, cultura, museus, esport, natura, lleure, fonts, jardins, berenars, família, educació, passejades, castell...

El telefèric de Montjuïc és una d’aquelles atraccions, un d’aquells serveis que singularitzen una ciutat. El transport s’ha convertit, després de la seva posada al dia, en una de les millors excuses per visitar el parc-muntanya de Montjuïc. I en un reclam determinant per fer participar tota la zona dels beneficis que el turisme aporta a l’economia de la ciutat. En aquest sentit cal entendre la participació del telefèric en els productes i serveis turístics que gestionem des del consorci, especialment pel que fa als dos més exitosos, el Barcelona Bus Turístic i la Barcelona Card, la targeta de gratuïtats i descomptes, sense oblidar-nos de la inclusió del mateix en el talonari de descomptes Barcelona Pass, a disposició dels agents turístics.

La nova instal·lació manté sensiblement l’antic traçat i els emplaçaments tant de l’estació inferior com de l’estació intermèdia, per tal de no afectar vegetació preexistent. L’estació superior, abans situada dins del Castell, ha estat substituïda per una de nova, tangent al recinte emmurallat, a peu del passeig del Cims, i s’ha recuperat així el perfil original de la fortalesa. L’estació inferior potencia el caràcter d’enllaç amb el funicular i l’estació intermèdia, reoberta al públic, dóna accés al Mirador de l’Alcalde i alberga un gran magatzem taller soterrat per al manteniment de les cabines. El principal repte ha estat la integració d’un sistema poc habitual en contextos urbans, cercant l’equilibri entre les condicions tècniques de la instal·lació i el caràcter propi d’un parc com el de Montjuïc. Així, s’ha portat a terme un intens treball conjunt amb TMB i l’enginyeria de transport per cable, en aspectes com el de poder minimitzar les dimensions de les estacions, el disseny dels elements de suport de la maquinària, els colors i les textures dels acabats. En les noves estacions, d’aspecte obert i integrat al parc, s’han utilitzat materials presents en el conjunt de la proposta, com el formigó vist i estampat, o com el zinc patinat, la fusta i l’acer galvanitzat.

Des de sempre, Montjuïc ha tingut un estret vincle amb Barcelona i molt especialment amb els veïns i veïnes de Sants-Montjuïc, on la gent n’ha gaudit de diferents i múltiples maneres, perquè van fer de la muntanya el lloc preferent per a les activitats del lleure amb les fonts i els seus berenadors. El parc de Montjuïc s’ha caracteritzat per acollir i aglutinar diferents activitats, demostrant així la seva versatilitat. Montjuïc té per a la ciutat i els seus habitants un passat, un present i un futur. El futur que es perfilarà amb el nou pla d’usos de la muntanya i acabarà de consolidar-la com a Parc Central de Barcelona, amb nous jardins, amb la recuperació del castell per a la ciutat com a Centre per la Pau i que tindrà l’objectiu principal de difondre la cultura dels drets humans i el diàleg en la resolució de conflictes i, és clar, un telefèric renovat que continuarà sent el nexe de connexió amb el castell lliurat a la ciutat aquest mes de juny. Comença doncs una nova etapa de la muntanya!

Des de Turisme de Barcelona treballem per portar l’activitat turística a tots els districtes de la ciutat. La referència del telefèric de Montjuïc coincideix, doncs, amb aquest objectiu estratègic, per al qual és necessari el concurs de tota la ciutat. Al consorci, creiem molt en les possibilitats turístiques de Montjuïc, un espai ciutadà, d’importància metropolitana, que ho té tot per concitar l’interès del barceloní, així com dels milions de turistes que cada any visiten Barcelona. Perquè la capital és una ciutat singular. Com ho és també el telefèric. Un transport-atracció a l’altura de la marca Barcelona. I al servei dels barcelonins.


RAMON SERÓ Director general de l’Autoritat del Transport Metropolità

Ramon Seró i Esteve (Rosselló, 1947) és llicenciat en Ciències Empresarials i MBA per ESADE, a més d’un experimentat gestor, amb una llarga etapa com a gerent de l’Ajuntament de Barcelona. Des del 2004 és director general i president del Comitè Executiu de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), el consorci que treballa per potenciar el transport públic a la regió metropolitana de Barcelona, on viuen 4,9 milions de persones.


9 “El concepte de mobilitat va associat cada cop més al de llibertat, que ha esdevingut un dret fonamental” L’Autoritat del Transport Metropolità va néixer com a consorci el 1997, fa doncs una mica més de deu anys. Quin és el tret més destacat del bagatge d’aquest temps de funcionament? El més important és la noció de sistema, que té tres expressions diferents. Per a l’usuari, sens dubte el fet clau és el títol integrat que portem a la butxaca. Per a les administracions, el més significatiu és haver aconseguit una pràctica de concertació permanent entre l’Estat, la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i els ajuntaments metropolitans sobre com millorar el transport públic i com pagar-ho. I les empreses operadores, tant les públiques com privades, han accedit a un àmbit de coordinació que els aporta la cambra de compensació, el Pla Director d’Infraestructures, i unes polítiques comunes de màrqueting, antifrau i de seguretat. En aquests deu anys hem après a manejar paraules i conceptes com ara intermodalitat, integració tarifària, mobilitat sostenible... Es pot dir que s’ha creat una nova cultura de la mobilitat? El que és indiscutible és que la mobilitat individual ha crescut –l’última enquesta de mobilitat diu que fem 3,5 desplaçaments al dia–, és més erràtica, va en totes direccions, a distàncies més llargues, i és més diversa. Tot això ha fet que sigui una mobilitat més rica i més complicada. El concepte de mobilitat va associat cada cop més al concepte de llibertat, cosa que genera un nou dret, el de moure’s, que s’ha convertit en fonamental. Hi ha consens a atorgar a l’ATM el mèrit de la integració tarifària o “bitllet únic” en l’àmbit de la regió metropolitana de Barcelona. Quina part del creixement del 24%, fins a 934 milions de viatges anuals, que s’ha produït des del 2001 s’ha d’atribuir a aquesta mesura? Segurament hi ha quatre elements que hi han jugat. Primer, efectivament, la integració tarifària, l’1 de gener del 2001, que va fer que els usuaris tinguessin encara més facilitats per utilitzar-lo habitualment, per la rebaixa del cost. Segon, que la població de la regió metropolitana de Barcelona ha crescut en aquests anys un 11% –500.000 persones més, la majoria procedents de la immigració–, un fet excepcional que ningú havia previst. Tercer, que ha crescut la mobilitat

individual multidireccional. I la quarta raó, encara que se’n parla poc, és que ha millorat molt l’oferta de transport públic, i l’augment d’oferta crea demanda. Què vol dir que l’ATM actua com a “ròtula financera” del sistema? Vol dir que, sense prestar el servei, movem els recursos econòmics que el fan possible. Les quatre administracions públiques fan aportacions al pressupost de l’ATM, que també rep els ingressos procedents de la venda de títols integrats als 3,2 milions d’usuaris, persones físiques diferents, que hi ha en l’àmbit de la regió metropolitana. Això suma més de 1.000 milions d’euros, aquest any 2008, que l’ATM distribueix entre 70 operadors de transport, via Contracte Programa i via cambra de distribució i compensació. Quines són les línies mestres de la política tarifària? Els ingressos tarifaris han de cobrir una determinada part del cost –que ha disminuït del 50% al 44%, i potser continuarà baixant–, perquè la quantitat i la qualitat del sistema no caiguin. Sabem que als països en què no s’ha prestat atenció a la política tarifària i antifrau, el sistema de transport públic ha caigut, perquè els recursos són limitats. A més, la política tarifària de l’ATM persegueix afavorir l’ús del transport i la intermodalitat: qui més el fa servir i qui més canvia de mode, té més descompte. Per això als usuaris molt habituals els surt el viatge a una mitjana de 55 cèntims amb la T-Mes. Per a la majoria d’usuaris, hi ha la T-10, que té un any de validesa i que permet fer cada viatge per 72 cèntims.


“La política tarifària de l’ATM persegueix afavorir l’ús del transport i la intermodalitat”

Els contractes programa estan reflectint un augment de les aportacions de les administracions al funcionament del sistema. Continuaran en aquesta línia? Per força. Costarà molt, perquè el moment de les finances públiques és complicat, al perdre ingressos per la disminució de l’activitat econòmica. Però mirant enrere veiem que el 1998-2001 les quatre administracions públiques van aportar a l’ATM 254 milions d’euros anuals, mentre que en el període 2007-2008 n’hi posen més de 600. En deu anys s’ha més que doblat l’esforç de les administracions en el transport públic de la regió de Barcelona. En el futur haurà de seguir creixent.

“Dues terceres parts de les obres del Pla Director d’Infraestructures 2001-2010 estan ja acabades o en execució” Una de les funcions principals de l’ATM és la planificació de les infraestructures de transport en el seu àmbit. L’instrument d’aquesta planificació és el Pla Director d’Infraestructures (PDI) 2001-2010. Quin és el grau d’execució a hores d’ara? El PDI, sense les inversions de l’Estat, es va avaluar en un principi en 5.400 milions d’euros, i avui l’estimació el situa en 11.300 milions. I d’aquest volum estan acabades o en execució obres per valor de 7.600 milions d’euros, dues terceres parts, i queda per licitar l’equivalent a 3.700 milions, un terç. Per tant el grau d’execució és molt alt respecte del volum total, tot i que menys pel que fa a obres acabades. Hi haurà canvis substancials en el PDI arran de la revisió que se n’ha de fer aquest any? La revisió està en ple procés d’elaboració tècnica, massa aviat per avançar-ne els continguts.

“Com a ròtula financera del sistema, l’ATM mourà aquest any més de 1.000 milions d’euros”

La divisa del PDI, la línia 9, començarà a entrar en servei l’any vinent. Quina significació dóna a aquesta fita? Per nosaltres és l’expressió més evident del canvi de model en què estem immersos i que potser no apreciem prou. Érem un país en què no es feien obres de metro ni de transport públic en general, i arran de la creació de l’ATM i l’elaboració del PDI es va fer un tomb espectacular. I en els pròxims quatre o cinc anys veurem els fruits d’aquest canvi, dels quals la línia 9 és l’expressió totèmica. Significa enllaçar municipis com Badalona i Santa Coloma de Gramenet amb Barcelona, l’Hospitalet i el Prat de Llobregat, passant per equipaments clau i zones d’expansió urbana com l’aeroport, el port, la Zona Franca, el Parc Logístic, la Fira, la Ciutat Judicial, els campus universitaris de Pedralbes, l’estadi del Barça i la nova estació de la Sagrera. És el llaç que uneix les grans transformacions de Barcelona i forma part de tot un relat urbanístic. Quines conseqüències ha tingut la llei de mobilitat, aprovada el 2003, per a l’ATM? D’entrada, la creació d’un Servei de Mobilitat dins l’ATM, que ha elaborat el Pla Director de Mobilitat i s’encarrega d’informar els plans urbanístics –tal com estableix la llei– pel que fa a les conseqüències en la mobilitat i, de comú acord amb els ajuntaments, coordina l’elaboració dels diferents plans de mobilitat urbana. I hem creat un Consell de la Mobilitat, l’òrgan de consulta i participació cívica i social en el funcionament del sistema de transport públic col·lectiu i de la mobilitat, que integra representants dels municipis, les organitzacions empresarials i sindicals, i representants dels consumidors i usuaris. En què consisteix i en quina situació està el Pla Director de Mobilitat de la regió metropolitana de Barcelona? És un pla global de mobilitat, encàrrec del Govern a l’ATM, que constitueix una novetat absoluta en l’ordenament de les regions metropolitanes de l’Estat espanyol. Partint d’un conjunt d’estudis d’alta qualitat, el seu procés d’elaboració ha estat molt participatiu, a través de reunions i sessions de debat molt àmplies. El document final, pendent d’aprovació pel Govern, planteja un seguit de mesures, prop d’un centenar, per alterar la distribució modal actual, a favor dels modes més sostenibles.


ACTUALITAT

11

Serveis d’emergència i protecció civil posen en pràctica un simulacre d’incendi a L2 L’exercici va servir per comprovar la capacitat de resposta dels professionals de Metro i dels equips de seguretat externs, i validar els processos de coordinació establerts.

U 

na actuació coordinada per Metro amb part dels cossos de seguretat i dels serveis d’emergències mèdiques. Aquest era l’objectiu del simulacre d’incendi que va tenir lloc el 29 de maig a l’estació de Pep Ventura de la línia 2. L’exercici perseguia posar en pràctica la capacitat de resposta dels equips de seguretat, extinció i sanitaris en cas d’incidència real a la xarxa de metro, en coordinació amb la Unitat de Seguretat i Protecció Civil de Metro. El simulacre va consistir en una situació fictícia d’incendi a l’interior d’un tren, amb evacuació de passatge real i assistència als afectats simulats. Es tracta d’una actuació concertada entre Transports Metropolitans de Barcelona i l’Ajuntament de Badalona que pretén validar els processos de coordinació entre Metro de Barcelona i els equips d’emergència (bombers, policia i sanitaris). Hi van participar Guàrdia Urbana de Badalona, Bombers de la Generalitat de Catalunya, Mossos d’Esquadra i Semsa 061. Impacte mínim sobre el servei La valoració de l’exercici es va coordinar amb membres de l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral (EPSI-UAB), alumnes de la qual també hi van participar figurant com a viatgers afectats pel fum. Aquesta pràctica s’emmarca en el conjunt d’activitats i entrenament que es duen a terme en l’aplicació del Pla d’Autoprotecció de Metro, vigent des de 2006. Igualment, forma part de l’acord de col·laboració en matèria de Seguretat i Protecció civil subscrit entre l’Ajuntament de Badalona i TMB el 2007. A l’acte hi van assistir el vicepresident executiu de TMB, Dídac Pestaña i l’alcalde de Badalona, Jordi Serra; així com el director general de Metro, Sebastián Buenestado, i el responsable operatiu de Metro, Filip Levering. Va ser un acte obert als mitjans de comunicació i hi van estar convidades nombroses persones. Per minimitzar els efectes sobre els viatgers del metro, el simulacre es va programar en un extrem de la línia 2, la menys utilitzada de la xarxa, i en hores vall. La interrupció del servei amb motiu del simulacre es va comunicar als clients durant tota la setmana mitjançant cartells i fullets, i el mateix dia a través de megafonia i pantalles d’informació al passatge.


TMB ha decidit ampliar l’ús del biodièsel i estendre’l a tota la flota d’autobusos de motor de gasoil adscrita a la cotxera de Ponent, formada per 120 vehicles.

La flota d’autobusos de Ponent adopta al complet el biodièsel COMBUSTIBLES DE LA FLOTA DE BUS maig 2008

Biodièsel 30: 120 (68 estàndards i 52 articulats) Gasoil: 715 (429 estàndards, 153 articulats, 42 minibusos, 24 midis i 67 dobles i jardineres) Gas natural comprimit: 251 (165 estàndards i 86 articulats)

E 

l centre operatiu de negoci (cotxera) de Ponent utilitzarà únicament el biodièsel, combustible renovable i menys contaminant que els combustibles fòssils, per a la flota d’autobusos que gestiona, composta per 120 vehicles.

El biodièsel és un combustible ecològic derivat d’olis vegetals (de soja, gira-sol o colza, obtinguts de cultius en camps fins ara abandonats) o reciclats. És biodegradable, genera menys emissió de fum i agents contaminants, lubrica els motors i es aplicable a tots el vehicles amb motor dièsel. Els seus avantatges, en el supòsit d’utilitzar-se en estat pur, es poden concretar en la disminució d’un 80% de les emissions de diòxid de carboni (CO2) i d’un 20% en les de monòxid de carboni (CO), hidrocarburs (HC) i partícules (PM). En contrapartida, afavoreix un lleu increment de les emissions d’òxids de nitrogen (NO x), d’un 5% aproximadament. En el cas de Ponent, el biodièsel que es fa servir és del tipus 30, és a dir, amb una proporció del 30% d’olis vegetals i el 70% restant de gasoil convencional. El subministrament, d’uns 64.000 litres cada setmana, s’adjudica també setmanalment a una de les sis empreses proveïdores homologades. Aquest volum de combustible és el necessari per al funcionament de les 15 línies que tenen base en aquesta cotxera, situada al terme de l’Hospitalet de Llobregat.

L’opció pel biocombustible d’olis vegetals i el gas natural expressa l’aposta de TMB per prevenir el canvi climàtic


13

Com a pas previ, des del juliol del 2006 ha tingut lloc una prova d’utilització de biodièsel 10 (proporció del 10% d’olis vegetals) en 15 vehicles de la mateixa cotxera, experimentació ampliada el 2007 a 25 vehicles més, fins a un total de 40. El resultat de la prova, realitzada en col·laboració amb Petrocat, va ser favorable. El comportament dels motors va ser normal, amb un lleu increment del consum, ja previst, de l’ordre del 3-4%. Zona Franca, especialitzada en gas natural Un cop completada la prova, TMB es planteja substituir progressivament el gasoil per biodièsel en la flota propulsada per motors dièsel –actualment uns 830 vehicles–. Després de Ponent, podrien passar a funcionar amb biodièsel les cotxeres de Triangle i Horta -en funció de les orientacions de l’administració competent–, mentre que la de Zona Franca s’especialitzarà en el gas natural comprimit. La decisió d’adoptar el biodièsel –i no el bioetanol, per la baixa eficiència i la producció local insuficient– és coherent amb l’aposta de TMB pel respecte al medi ambient i la prevenció del canvi climàtic. Dins dels mateix plantejament s’emmarca la progressiva ampliació del nombre de vehicles propulsats per gas natural, que ja són el 23% de la flota i continuaran augmentant en el futur, i la participació en el projecte CUTE d’experimentació amb piles d’hidrogen entre els anys 2003 i 2006.

Vista general de la cotxera de Ponent, situada al terme de l’Hospitalet de Llobregat, a dalt, i un vehicle estàndard dels que han passat a utilitzar el biodièsel com a combustible.


ACTUALITAT

La campanya de Sant Jordi 2007, guardonada al festival publicitari de Montreux A.F. Oppis Metro Sant Jo#25C90A 14/3/08 14:36 P�gina 1

Més de 3.000 treballs de tot el món van presentar-se a concurs en el vintè aniversari del certamen, en què TMB va guanyar un primer premi amb la seva campanya de Sant Jordi.

L 

a campanya de Sant Jordi 2007 El metro i el bus són plens d’històries ha

estat premiada amb l’or en la 20a edició del Festival Internacional de Publicitat i Multimèdia de Montreux.

El metro és ple d’històries. 2a edició del concurs de relats curts de TMB. Informa-te’n a www.tmbpledhistories.com

Amb la col·laboració de

La presidenta de TMB, Assumpta Escarp, fent entrega del premi a una de les guanyadores de l’última edició.

La campanya, organitzada pel Servei de Publicitat i Identitat Corporativa de TMB i per l’agència de mitjans Starcom, ha estat guardonada amb la medalla d’or dins la categoria de Millor ús creatiu dels mitjans. Des de fa 20 anys Montreux (Suïssa) acull a principis de maig aquest certamen sobre creativitat en màrqueting i comunicació, en què es premia l’excel·lència creativa tant d’empreses com de professionals a nivell mundial. El festival d’enguany ha comptat amb la participació de 3.125 accions procedents de 34 països.

Els premis s’han dividit en set categories: 1. Televisió/cinema 2. Publicitat gràfica/pòsters/mails 3. Multimèdia/web/CD-ROM 4. Ràdio 5. Millor ús creatiu del mitjans 6. Patrocini/comunicació d’esdeveniments 7. Premi al talent El jurat ha estat format per una trentena de personalitats de 18 països, entre les quals trobem directors creatius, mànagers de comunicació i màrqueting de clients, dissenyadors de mitjans i catedràtics en comunicació. Aquesta campanya no només ha estat reconeguda en el terreny professional, sinó que també ha tingut una gran acceptació per part dels clients de TMB. En la seva primera edició, es van rebre més de 700 participacions; el 83% es va mostrar interessat a tornar a participar-hi. Valoració positiva del públic Els usuaris enquestats van valorar molt positivament la campanya (la van puntuar amb un 8,9 sobre 10) i una àmplia majoria (el 75,4 % dels clients enquestats) va considerar que la campanya de Sant Jordi millora la imatge que té el client de TMB.

El metro i el bus són plens d’històries, que enguany ha celebrat la seva segona edició, consisteix en un concurs de relats curts vinculats al transport públic en metro i autobús. Per a més informació entreu a: www.tmbpledhistories.com www.goldenawardmontreux.com


ACTUALITAT

15

El 74% dels barcelonins es declaren usuaris freqüents del transport públic, i el 42,7% prefereixen el metro

El metro, el servei que més ha millorat segons els ciutadans de Barcelona

E 

l 53,8% dels ciutadans de Barcelona opina que la xarxa de metro ha millorat entre els anys 2006 i 2007, segons l’enquesta de serveis municipals 2007 que ha difós l’Ajuntament de Barcelona.

Aquesta dada concorda amb l’elevada valoració que obté el metro entre els ciutadans consultats: li atorguen una nota de 6,7 punts sobre 10, només superada per la que reben les biblioteques públiques, que és de 7,1, i al mateix nivell que els mercats municipals i les activitats culturals. És significatiu que des de l’inici de les enquestes de serveis, el 2003, la nota del metro ha estat sempre en la franja del notable, per damunt de 6,5. En el mateix estudi, s’ha preguntat pels hàbits de mobilitat, en què apareix com a primera opció el transport públic (74%) per damunt del vehicle privat (18,9%) i caminar (6,9%). Entre tots els mitjans de transport, el més utilitzat és el metro (42,7%). Preguntats sobre la dotació de transport públic, el 65,1% dels enquestats consideren que és “molt o bastant” bona, per sobre del 17% que la troben “normal” i el 16,7% que la veuen “poc o gens” dotada. L’enquesta es va fer entre els mesos de setembre i desembre amb entrevistes a 6.000 persones de més de 18 anys residents a la ciutat de Barcelona. Les dates de la consulta, en plena crisi del servei ferroviari de rodalia, poden explicar que el problema esmentat per més entrevistats és el del “transport, infraestructures i comunicacions”, pel que fa a Barcelona, i el de “xarxa viària, transport i infraestructures”, en l’àmbit de Catalunya.

NS-NC

Valoració

Biblioteques públiques

52,4

23,3

2,9

21,4

7,1

47,9

Metro

53,8

29,2

10,1

6,9

6,7

84,9

Metro/FFCC urbà

42,7

49,7

31,4

8,8

10,1

6,7

75,8

Autobús

27,8

47,5

34,3

5,3

12,9

6,7

57,0

Taxi

1,6

43,2

37,2

8,4

11,2

6,6

61,0

Tren (Renfe/FFCC interurbà)

1,3

Mercats municipals Activitats culturals Festes populars Serveis Informació i atenció als ciutadans Autobús Zones verdes Serveis socials Instal·lacions esportives

Valoració Usuaris

Està igual

MITJÀ DE TRANSPORT UTILITZAT AMB MÉS FREQÜÈNCIA per anar a les activitats principals

Ha millorat

VALORACIÓ DELS SERVEIS MUNICIPALS

Ha empitjorat

El metro continua sent un dels serveis més ben valorats pels ciutadans de Barcelona, i el que ha experimentat més millores durant l’any passat, segons una enquesta municipal.

Transport Públic

45,0

33,9

19,0

2,1

6,3

62,6

43,0

35,0

14,7

7,2

6,2

83,9

45,0

33,9

19,0

2,1

6,0

83,7

Moto-Ciclomotor

6,4

29,8

32,1

9,5

28,6

6,0

33,6

Cotxe particular

10,2

27,8

40,1

8,9

23,2

5,9

32,4

Font: Enquesta de serveis municipals 2007, Ajuntament de Barcelona

Bicicleta (bicing)

74,0

Transport privat

Bicicletes (d’ús particular)

0,7 18,9

2,3

Caminant

6,9

Altres

0,2

NC

0,0


ACTUALITAT

Moment en què el vicepresident executiu de TMB fa entrega a la Fundació Enriqueta Villavecchia dels fons obtinguts amb la venda del calendari.

TMB contribueix a la millora de les persones amb discapacitat psíquica

S’obtenen més de 24.500 euros de la venda de

TMB participa en la campanya Tinc un amic, que du a terme la fundació privada catalana La Tutela i que pretén vetllar per la protecció dels drets individuals de les persones amb discapacitat psíquica i millorar la seva qualitat de vida. Així, TMB col·labora, del 2 al 14 de juny, en la difusió d’una campanya específica d’aquesta fundació mitjançant la distribució de fullets en diferents línies d’autobús.

Els responsables de la Fundació Enriqueta Villavecchia van rebre el passat mes de juny el fons obtinguts amb la venda del calendari Trajecte solidari 2008, editat per TMB per iniciativa d’un grup d’empleats de la companyia.

La fundació La Tutela treballa per millorar les capacitats individuals de les persones amb discapacitats psíquiques i la seva integració en la societat.

‘Trajecte solidari 2008’

El vicepresident executiu de TMB, Dídac Pestaña, va fer entrega a la vicepresidenta de la fundació, Núria Pardo, dels 24.700 euros que finalment es van recollir fruit de la donació de dues empreses privades i la venda realitzada per la nostra companyia. El calendari Trajecte solidari 2008, del qual se’n van editar 10.000 exemplars, conté diverses imatges d’empleats voluntaris de metro i autobusos, junt amb nens i nenes en indrets relacionats amb les xarxes de transports de TMB.

Més informació: www.latutela.org/tincunamic Més informació: www.fevillavecchia.es

Una de les sessions fotogràfiques del calendari solidari.


Moment de la visita de la delegació de Toronto a les instal·lacions de TMB.

17

El Barcelona Bus Turístic inicia la temporada nocturna Visites corporatives i internacionals a les instal·lacions de TMB El Barcelona Bus Turístic ofereix, per segon any consecutiu, un itinerari nocturn pels edificis més emblemàtics de Barcelona. Aquest servei permet descobrir les nits de Barcelona amb la llum i color dels monuments més característics de la ciutat, i conèixer els principals punts d’interès històrics, culturals i artístics de Barcelona. Les sortides es fan a les 21.30 hores els divendres, dissabtes i diumenges, del 9 de maig al 28 de setembre, des de la parada de plaça Catalunya (davant d’El Corte Inglés). La durada d’aquesta ruta nocturna és aproximadament de dues hores i mitja. Més informació: Oficines de Turisme de Barcelona i www.tmb.net

Durant el passat mes de maig TMB va rebre les visites institucionals de representants del Metro de Shangai i una delegació de la Toronto Transit Commission. Aquest tipus de trobades internacionals suposen el contacte directe entre les direccions dels principals operadors mundials de transport i serveixen per intercanviar experiències en matèria de mobilitat.

La delegació de la Diputació de Barcelona a les instal·lacions de Triangle.

La presidenta de l’Àrea d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona, Anna Hernández, va realitzar el passat mes de maig una visita al Centre de Regulació i Operacions d’autobusos i al Centre de Control de Metro (CCM). El vicepresident executiu de TMB, Dídac Pestaña, va acompanyar la diputada, que va escoltar amb interès les explicacions dels responsables dels dos centres. La visita d’Anna Hernández s’emmarca en el conveni de col·laboració que van subscriure TMB i la Diputació de Barcelona en matèria d’accessibilitat. Per la seva part, al juny, la direcció de TMB va programar una visita institucional a la nova seu de l’ONCE per explicar-los en detall la implantació del projecte SIU (Sistema d’Informació a l’Usuari) a la xarxa d’autobusos i les millores en accessibilitat que suposarà per a aquest col·lectiu.


MÓN METRO

La connexió entre les estacions de Diagonal de les línies 3 i 5 de metro i la de Provença de FGC, per on passen cada dia 75.000 persones, està sent objecte d’una completa reforma per ampliar-la i adaptar-la a persones amb mobilitat reduïda.

Avança l’ampliació i reforma de l’intercanviador de Diagonal

L 

a construcció de l’intercanviador de Diagonal, on conflueixen les línies 3 i 5 de metro i els Ferrocarrils de la Generalitat, ha entrat en una nova fase en què es treballa en el sector del carrer Rosselló entre la rambla Catalunya i el passeig de Gràcia. Això ha comportat el tancament el vestíbul costat mar de l’estació de la línia 3 i del passadís que comunica aquest vestíbul amb l’estació de la línia 5. En aquesta fase, doncs, i durant ben bé un any, els usuaris han d’accedir a la L3 pel vestíbul del costat muntanya i el transbordament entre L3 i L5 es fa en superfície. Un important canvi d’hàbits, encara que temporal, que ha requerit un esforç ingent de comunicació per part de TMB i de GISA, l’empresa de la Generalitat que realitza les obres. A través dels canals més diversos –cartells, fullets, Canal Metro, megafonia, anuncis en premsa–, reforçats pels equips d’informadors i amb el suport del personal d’operació i seguretat de Metro, s’ha aconseguit que els milers de persones que cada dia utilitzen el transbordament de Diagonal s’adaptin als dos recorreguts marcats en superfície a través de la zona d’obres, un per Còrsega per al canvi L3-L5 i un altre de diferent per Rosselló per al canvi L5-L3.

El passadís de connexió entre metro i FGC, ja reformat i amb els espais reservats a les cintes transportadores. A l’esquerra, simulació del resultat final.


19 Els dos passadissos de correspondència seran els primers del metro a disposar de cintes transportadores L’obra es concentra ara al sector de Rosselló entre la rambla Catalunya i el passeig de Gràcia

La clausura del passadís de correspondència i del vestíbul mar de Diagonal L3 permetrà avançar en les obres d’ampliació i remodelació de l’intercanviador. El nou passadís tindrà el doble de l’amplada actual i estarà adaptat a persones amb mobilitat reduïda.

S’està fent plenament accessible un nus de comunicacions per on es mouen 75.000 persones al dia

Així, se substituiran les actuals escales per una rampa i es col·locaran dues cintes transportadores de dos trams, d’uns 40 metres de longitud cadascun, les primeres de la xarxa de metro. A més, es construiran dues noves sortides d’emergència, una a cada extrem del passadís. D’altra banda, s’ampliarà el vestíbul de l’estació de la L3 i s’instal·laran a peu de carrer un ascensor i escales mecàniques que baixaran fins al vestíbul, on hi haurà dos ascensors més que el connectaran amb cadascuna de les andanes. Inversió de 44 milions d’euros Les obres de l’intercanviador de Diagonal, en què la Generalitat inverteix 44,2 milions d’euros, permetran modernitzar les instal·lacions de Metro i FGC en aquest punt, així com facilitar els intercanvis entre els diferents mitjans de transport. Fins ara s’ha ampliat el costat oest de l’estació de Diagonal de la L5 i s’ha executat un nou accés a la banda mar de rambla Catalunya, amb escales fixes i mecàniques. S’està treballant en l’ampliació del costat est del vestíbul, on s’instal·laran un ascensor que el comunicarà amb el carrer i dos ascensors per connectar-lo amb les andanes. A més es renovarà l’actual accés des del carrer, que disposarà d’escales fixes i mecàniques. Pel que fa al tram de passadís entre l’estació de Provença d’FGC i de Diagonal de la L5, ja s’ha ampliat i remodelat, amb un nou paviment i revestiment, i només falta adaptar aquest tram a persones amb mobilitat reduïda i col·locar les dues cintes transportadores de 50 metres de longitud que facilitaran els transbordaments als viatgers. Pel que fa als terminis, les obres a l’estació d’FGC, que estan molt avançades, es completaran aquest estiu, mentre que la connexió entre FGC i L5 es finalitzarà durant la tardor. L’ampliació i remodelació de les estacions i la connexió L5-L3 es preveu enllestir-les durant la primavera del 2009.


MÓN BUS

Les línies 67 i 68 milloren la connexió de Cornellà, Esplugues i Barcelona

D 

es del 3 de juny, les línies 67 i 68 d’autobusos de TMB han modificat el seu recorregut per millorar la comunicació de Cornellà i Esplugues de Llobregat amb la zona alta i el centre de Barcelona. Les dues línies feien fins ara itineraris paral·lels, oferint servei als mateixos indrets, i ara tenen itineraris diferents per donar més cobertura. La que experimenta més variacions és la 68. Aquesta línia estrena un trajecte nou (vegeu el gràfic a la pàgina següent) que facilita la comunicació directa des de Cornellà i Esplugues fins a destinacions tan significatives com l’Hospital de Sant Joan de Déu i els equipaments educatius i sanitaris situats a Pedralbes i Sarrià. Igualment, per la banda de Cornellà, els autobusos de la línia 68 ja no circulen per Sant Ildefons (zona ja coberta per la línia 67) i ho fan per la carretera d’Esplugues, on disposen de tres noves parades.

Origen i final de la línia

Parades d’anada de la línia

Parades de tornada de la línia

Parades noves de la línia

C-31

S XIII

GRUP SANT ROC

PAU CLARIS

AV ALF ON

SANT ROC

GORG

G DE MON TROI AV MARQUÈS I ALFONS XI

A

INDÚSTRI

EL SOT

TANY

RIS D MA

UAR AV ED

PONENT

PROGRÉS

BORI

POLÍGON BADALONA SUD

Badalona 44 ANTONI

IFNI

GUIFRÉ

ST. LLUC

Les noves parades estan situades a les avingudes badalonines d’Alfons Xlll i de Marquès de Mont-roig, i la nova terminal s’ubica ara al costat del Pavelló Olímpic d’aquesta ciutat.

Nou tram de recorregut de la línia

PL TRAFALGAR

JULI GALVE BRUSSON

D’altra banda, i des del 10 de juny, la línia 44 de bus (Estació de Sants – Olímpic de Badalona) prolonga el seu recorregut amb 5 noves parades al barri de Gorg de Badalona. L’ampliació millora la connexió d’aquesta zona i dels seus voltants, permetent un accés més còmode i directe.

Recorregut de tornada de la línia

AV MARESME

La línia 44 arriba més lluny

Recorregut d’anada de la línia


21

Línia 67 (Cornellà - pl. Catalunya) El recorregut d’anada a Cornellà d’aquesta línia és completament paral·lel al que feia en l’itinerari cap a Barcelona, amb l’objectiu de reforçar el servei de la zona de Gavarra i Sant Ildefons. Per tant, en aquest tram de la línia els vehicles deixen de circular per la carretera d’Esplugues i ho fan per l’avinguda Sant Ildefons, disposant de set noves parades.

Línia 68 (Cornellà - pl. Catalunya) Aquesta línia té més modificacions en el seu recorregut. Els autobusos han deixat de circular per l’avinguda Diagonal i l’itinerari, tant d’anada com de tornada, el fan per la part alta (avinguda d’Esplugues, carrer Bisbe Català, passeig Reina Elisenda de Montcada, passeig Bonanova, Via Augusta, carrers Calvet -direcció plaça Catalunya- i Santaló -direcció Cornellà-) fins a reprendre el seu recorregut habitual pel centre de Barcelona. Aquestes modificacions han suposat la creació de 33 noves parades.


CULTURA

El vestíbul d’Universitat, escenari de concerts del concurs Maria Canals

Barcelona Poesia omple de cultura els vagons de metro

El 16 de maig passat, el vestíbul de l’estació d’Universitat (L2) va acollir una marató d’interpretacions d’alguns dels participants en el prestigiós Concurs Internacional de Piano Maria Canals. Organitzat pel Palau de la Música Catalana, aquest certamen va comptar amb la participació de més de 60 joves intèrprets de primer nivell, procedents de tot el món. El concurs, que enguany va arribar a la seva 54a edició i va convertir Barcelona en la capital internacional del piano durant uns dies, pretén difondre el coneixement i el valor educatiu de la música a la població. El programa d’activitats paral·leles, en què intervenien part dels pianistes participants, es va realitzar en espais tan diferents com el metro de Barcelona (a la foto), escoles de música, la universitat o, fins i tot, la presó de Can Brians.

TMB s’ha volgut sumar aquest any a la iniciativa cultural Barcelona Poesia, mitjançant la col·locació de plafons de vinil amb poemes dintre de tires de còmic, en alguns trens de quatre de les 6 línies de metro. L’acció, sota el lema TMB t’apropa a la poesia, constitueix la contribució de TMB a la dotzena edició de Barcelona Poesia, la setmana de foment i divulgació de la poesia que va tenir lloc entre els dies 14 i 21 de maig, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona. Els versos de sis poetes triats per Gabriel Planella (a la foto), acompanyats per vinyetes del dibuixant Juanjo Sáez, van acompanyar durant tres setmanes els milers d’usuaris de les línies 2, 3, 4 i 5 del metro. Amb aquesta acció, TMB ha volgut vincular un gènere minoritari, com la poesia, amb el còmic, un llenguatge de masses, per mirar d’arribar a un públic molt ampli i divers, com el que es mou a través de la xarxa de metro.

El Primavera Sound baixa al metro La nit del passat 24 de maig, l’Estrella Damm Primavera Sound 2008, el festival de música independent més important del sud d’Europa, va celebrar el seu pròleg a dins del metro. Entre les deu de la nit i l’una de la matinada, varen tenir lloc quatre concerts amb música en viu en diferents estacions de la xarxa de metro. Així els seguidors d’aquest festival van poder gaudir de les actuacions de Belmez i La Célula Durmiente (Universitat L1, L2), The Lions Constellation (a la foto) (Passeig de Gràcia L2, L3 i L4) i Manel (Clot L1L2). El Primavera Sound es va celebrar a Barcelona entre els dies 29 i 31 de maig al Parc del Fòrum. Per a TMB, aquest avançament del Primavera Sound és una ocasió de vincular el transport públic amb la cultura urbana i el públic jove i de participar en un festival que és un regal per als amants de la música.

El Festival Interdisciplinari FAC, a l’estació d’Artigues-Sant Adrià (L2)

El Dia Internacional de la Música a TMB

TMB col·labora amb la segona edició del Festival d’Art de Carrer FAC’08, cedint les instal·lacions de l’estació de metro d’ArtiguesSant Adrià (L2). Durant els dies 27 i 28 de juny, al vestíbul de l’estació de metro es podrà veure l’exposició de fotografies de la Marató Fotogràfica del FAC de l’any anterior.

El dia 21 de juny es celebra el Dia Internacional de la Música i TMB participa, com cada any, cedint les seves instal·lacions i vehicles, tant de metro com d’autobús, per a la celebració d’actuacions musicals.

Aquest festival interdisciplinari, organitzat per l’Associació Cultural El Generador i l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, representa àmbits artístics tan diferents com la música, la fotografia, el circ, l’art o la dansa, i pretén oferir projectes “efímers” pensats per ser desenvolupats a l’espai públic, vinculant així el territori i els seus habitants.

En l’edició d’aquest any, a l’estació de metro de Maria Cristina (L3) hi actuaran els alumnes de l’Escola de Música i Dansa Farré, mentre que a l’estació d’Universitat (L2) seran aproximadament uns 300 alumnes d’escoles de música municipals qui demostraran els seus repertoris. La línia 7 d’autobusos acollirà l’actuació dels músics que habitualment actuen a la xarxa de metro durant el seu recorregut des de la Zona Universitària fins al recinte del Fòrum.


23

HISTÒRIA

L’estació de Marina celebra les seves noces de brillant El passat mes d’abril es van complir 75 anys de la inauguració de Marina, la primera estació de l’actual línia 1 que va disposar d’una escala mecànica i que va fer arribar el metro als treballadors de la zona industrial del Poblenou.

Un tren de la sèrie 100 a l’acabada d’estrenar estació de Marina (Arxiu TMB).

L’

1 d’abril de 1933 s’obria al servei públic l’estació de Marina de la línia del Ferrocarril Metropolità Transversal (actual línia 1 de metro). Tot i pertànyer al Tranversal l’estació va ser construïda per la Compañía del Norte, empresa ferroviària amb la qual s’havia signat un conveni d’explotació del tram comú entre la plaça Catalunya i l’Arc de Triomf. Fruit d’aquest acord, la companyia es va fer càrrec de la prolongació de la línia del metro des de Triomf-Nord fins al carrer de Marina, on s’ubicava la nova estació, i així la línia va passar a tenir una extensió de sis quilòmetres. L’estació de Marina constava d’una sola nau i, a causa de la profunditat a què estava situada, va ser dotada d’una escala mecànica (la primera de tota la línia) que salvava un desnivell d’11 metres. Molt aviat l’estació, donada la seva proximitat a la zona industrial del Poblenou, va fer incrementar notablement el volum de viatgers transportats a la línia.

Imatge de les autoritats el dia de la inauguració de Marina (Arxiu TMB).

Les darreres remodelacions de Marina daten del 2002, quan es van realitzar unes obres de condicionament integral dels accessos de l’estació, amb la remodelació del vestíbul, la instal·lació de dos ascensors per comunicar cadascun dels dos nivells de l’estació (carrer vestíbul i vestíbul - andana), la pavimentació de les andanes i la rectificació de la seva alçada respecte a la via. Anteriorment, l’abril de l’any 2000 ja s’havien instal·lat a l’estació dues escales mecàniques noves i s’havia procedit a la renovació de les escales d’obra existents dins del pla de millora i renovació d’estacions de Transports Metropolitans de Barcelona.


Hora Punta TMB número 81  
Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you