Issuu on Google+

Juny de 2010

Hora Punta: 103

Clients molt satisfets Entrevista a Ricard Riol, president de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic / La línia 9/10, a punt per connectar amb La Sagrera / Tecnologia RFID per analitzar els moviments dels viatgers de bus

Transports Metropolitans de Barcelona


Editorial

Sumari 2 Editorial 3 Metro i Bus reben la millor nota dels darrers anys 8 Entrevista a Ricard Riol, president de Promoció del Transport Públic 12 La Primavera Cultural enceta la recta final 14 La versió digital d’Hora Punta pren força davant la crisi 15 Nova política de seguretat ferroviària 16 Breus 18 La Sagrera (L9/10) s’obre per als veïns 20 Millores en els estudis d’origen-destinació a Autobusos 22 El llibre de la memòria 2008 rep un Laus 23 S’obre l’Espai Mercè Sala a l’estació Diagonal Fe d’errates A la pàgina 14 del número 101 es va alterar la llegenda dels colors del gràfic. El vermell de les barres corresponia a subvencions públiques, com es desprenia del text. Transports Metropolitans de Barcelona. Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals Director: Santiago Torres Director editorial: Oriol Pàmies Coordinadora editorial: Lourdes Montero Caps de redacció: Gustau Lamadrid, Jordi Navarro, Maite Peris, Albert Piqué Redacció: Andreu Artés, Rosa Avis, Marta Espinosa, Marta Franco, Laura Martínez, Pere Paredes, Àngels Rodríguez, Àngels Vidondo Col·laboradors: Manel Barriga, Raquel Díaz, Josep Mensión, Miquel Mira, Glòria Miró, Luis Peláez i Enric Vilar Correcció: Maria Rodríguez Direcció creativa: Mario Eskenazi Direcció d'art: Josep Lluís Lara Fotografia: Pep Herrero, Silvia T. Colmenero, Miguel Ángel Cuartero, Arxiu TMB Versió digital: Jorge Jiménez, Emilio Villegas, Gerard G. de Pando, Moisés Ojeda, Grupo Zeta Infografia: Noah Grañó Impressió: Ingoprint Amb el suport de: Promedios Exclusivas de Publicidad Tiratge: 14.400 exemplars Imprés en paper ECF horapunta@tmb.cat www.tmb.cat DL B-21926-2008 Trobaràs més informació, amb vídeos i fotos, a l’Hora Punta Digital: www.horapunta.tmb.cat

S

atisfacció. És el que senten els usuaris del servei de metro i bus. I satisfacció és també el que sentim a Transports Metropolitans de Barcelona per aquesta excel·lent opinió que tenen els ciutadans del servei que prestem. El repte de la nostra empresa és millorar de forma contínua el servei de transport públic. Per això, les puntuacions assolides per Bus i Metro a l’últim Índex de Satisfacció del Client (7,38 i 7,24 sobre 10, respectivament), les més altes des que es fan aquests estudis, confirmen que la línia de treball encetada és la correcta i que l’esforç dels treballadors de TMB és percebut i valorat positivament pels ciutadans. Es podria pensar que, pel fet de ser l’operador dominant, les qüestions d’imatge no ens haurien de preocupar gaire. El posicionament de TMB, però, és justament el contrari: en la mesura que s’assoleixi una imatge d’empresa que té la màxima cura del seu client i que es preocupa contínuament de la millora del servei, s’aconseguirà incorporar al sistema de transport públic un nombre més gran d’usuaris, objectiu prioritari de la política de promoció del transport públic. Aspectes com l’accessibilitat, la seguretat, la rapidesa, la facilitat de les connexions, la neteja i la informació general, són alguns dels indicadors més ben puntuats per les persones consultades. Una qüestió destacable és que tant a Bus com a Metro, la màxima puntuació l’assoleix un paràmetre de percepció: TMB està ben vist. Si, com se sol dir, tot depèn de com es miri, aquesta bona imatge de l’empresa és un indicador estratègic per fidelitzar usuaris del transport públic i captar-ne de nous. I justifica l’esforç de TMB per projectar una imatge amable, de proximitat, de compromís amb els valors socials. Oferim un servei públic de transport de viatgers de qualitat, però a més volem que l’experiència sigui agradable i que els nostres clients trobin un valor afegit a la seva decisió d’utilitzar el metro i el bus per als seus desplaçaments. L’extraordinària acollida de les diferents activitats de la programació Primavera Cultural i l’elevat grau de simpatia amb què la majoria de ciutadans han acollit la campanya contra el frau són dos exemples d’aquesta bona connexió entre TMB i els nostres clients i contribueixen notablement a conformar la imatge de l’empresa. •

Hora Punta

2

3

Reportatge

Els usuaris atorguen la millor qualificació de la història a Metro i Bus Els clients de TMB perceben la millora constant del servei d’autobusos i metro, i per això els puntuen amb les notes més altes des que es fan els estudis de satisfacció, 7,38 i 7,24 sobre 10, respectivament.

L

es últimes dades globals de l'Índex de Satisfacció del Client (ISC), corresponents al febrer passat, suposen les notes més altes aconseguides fins ara pels serveis d’autobusos i metro de TMB des del 2006. És una opinió inapel·lable, ja que l’expressa una important mostra de viatgers que han pogut avaluar el servei a través d’entrevistes personals, concretament 6.072 en el cas de Bus i 4.099 en el de Metro. La part de l’estudi dedicada al bus conclou que hi ha hagut un augment de valoració de 14 centèsimes, des del 7,24 del novembre al 7,38 del febrer, sempre en una escala de deu punts. L’evolució de l’índex des del 2006 mostra una línia en ascens continuat. Les dades obtingudes reflecteixen que els aspectes més ben puntuats pels viatgers dels autobusos són que TMB no estigui mal vist, que els autobusos siguin accessibles, que les connexions siguin fàcils, la sensació de seguretat durant el viatge i la neteja i la conservació dels vehicles. És remarcable que dels 19 atributs posats a consideració dels enquestats, 12 reben una puntuació de notable, per sobre de 7. Clients més satisfets Pel que fa al metro, l’increment de la satisfacció global és de 15 centèsimes, de 7,09 a 7,24. L’estudi indica que en quasi tots els àmbits del servei la valoració puja i que els aspectes més ben valorats són, per aquest ordre, que TMB no estigui mal vist, la rapidesa, la facilitat de les connexions, el funcionament de validadores i expenedores de títols, la informació general i el funcionament d’escales mecàniques i ascensors. Tots aquests atributs reben notes per damunt del 7. Altres aspectes que es reconeixen favorablement són l’accessibilitat de les instal·lacions, que TMB promogui el civisme i la cultura, la fiabilitat, que la companyia s’esforci a millorar i la neteja i conservació dels trens. TMB fa diferents estudis per conèixer millor com percep el client de les seves xarxes el servei que es dóna i també per fonamentar les decisions

corporatives. Un d’aquests treballs és l’ISC, en què a través d’un qüestionari es mesuren diferents aspectes de Metro i Bus (21 i 19 respectivament) i els resultats del qual serveixen després per orientar les prioritats d’actuació. Igualment, el grau global de satisfacció que es desprèn de les respostes dels clients ajuda a detectar quins aspectes són els que tenen més importància per a ells. En definitiva, serveix per mesurar la qualitat subjectiva. A més de l’ISC, TMB porta a terme regularment l’estudi de Mesura de la Prestació del Servei, a través del qual s’intenta conèixer la qualitat objectiva dels serveis de Metro i Bus prenent com a base indicadors automàtics i d’observació. També s’elabora l’estudi d’imatge que es descriu a la pàgina 6 d’aquest mateix número d’Hora Punta. L’opinió dels barcelonins Amb poques setmanes de diferència respecte del treball de camp de l’ISC, l’Ajuntament de Barcelona va fer la recollida de dades per al seu Òmnibus >

Els usuaris del bus valoren l’accessibilitat i la conservació dels vehicles. També destaquen la sensació de seguretat.


4

Hora Punta

La satisfacció global dels clients augmenta al febrer fins a puntuacions rècord de 7,38 i 7,24 sobre 10

Els clients del metro destaquen la rapidesa i la facilitat de les connexions.

5

L’Òmnibus Municipal del març també detecta un increment de la valoració dels serveis de TMB

Cartell de la campanya Et creus molt llest?, que és reconeguda per un 72,1% del públic.

C

Municipal, que conté dades sobre els hàbits i les opinions dels ciutadans sobre el transport públic. L’estudi es basa en 1.000 entrevistes telefòniques a persones de 16 anys o més residents a Barcelona, tant si són usuàries del transport públic com si no. Reflecteix, per tant, la percepció del conjunt dels habitants, siguin o no clients de TMB. Aquesta distinció és important per interpretar les dades, que tot i ser igualment favorables, són diferents de les de l’enquesta a clients. La diferència principal és que l’Òmnibus del març passat puntua més alt el metro, amb un 7,5 sobre 10. En concret, un 74% dels enquestats li posen una nota de set o superior, un 14,5% un aprovat i només el 3,9% el suspèn. Valoren amb una nota més alta el servei de metro de TMB els barcelonins de més de 64 anys (8,1). També millora la valoració entre les dones, tot i que de manera menys pronunciada. Respecte a la consulta de fa tres mesos abans, millora la nota mitjana en dues dècimes. Pel que fa al bus, la nota és de 6,7 punts, una dècima més que el trimestre anterior. Més de la meitat d’enquestats posen una valoració de set o superior al servei d’autobusos de TMB, mentre que el 27,4% l’aprova i un 8,4% el suspèn. Com amb el servei de metro, els barcelonins de més de 64 anys i les dones són els que més valoren aquest servei. •

Evolució de la nota atorgada al servei, segons l’ISC ISC – Gabinet d’Estudis de TMB AUTOBÚS

METRO

7,38

7,24 7,11 7,04

7,15

7,12

7,11

7,09

7,24

7,20

7,17

La campanya contra el frau desplegada entre el 8 de març i el 10 d’abril passat a les xarxes de metro i bus ha tingut un ressò públic important i un grau elevat de simpatia entre els ciutadans, segons es desprèn d’un estudi fet després. La campanya, amb el lema Et creus molt llest?, s’inscriu en la tradició de campanyes cíviques que fa regularment TMB. En aquesta ocasió es van utilitzar diversos suports, tots propis, alguns del quals molt innovadors, que juntament amb un eslògan molt punyent han aconseguit uns resultats realment positius, segons l’enquesta feta pel Gabinet d’Estudis. El grau de reconeixement de la campanya (percentatge d’entrevistats que declara haver-la vist després de sentir-ne un resum) és del 72,1%, mentre que l’impacte brut (entrevistats que declaren haver vist la campanya després d’haver-los citat la marca) és del 29,4%. Un grup important, el 14%, van esmentar elements de campanyes de TMB (impacte provat) i el 13,2% van esmentar algun element d’aquesta campanya en concret (impacte específic). A més, el to i el contingut de la campanya han rebut una aprovació molt majoritària. Les persones que la recorden li atorguen una puntuació mitjana de 6,8 sobre 10, i el 89% estan d’acord que TMB faci campanyes contra el frau. El 73,2% creuen que, malgrat el to punyent del missatge, no la van trobar agressiva. Del grup que sí que la van trobar una mica o molt agressiva, el 85% declara que no els ha incomodat aquesta agressivitat. Resum de record de la campanya (%) Base = total 100 80

7,09

7,02 6,98

Ressò favorable de la campanya contra el frau

72,1

60

6,96

6,88

40

6,77

29,4

20

6,72

14,0

13,2

fic cí pe pa Im

Im

pa

ct e

ct e

es

pr

br ct e pa Im

ixe ne co Re

ov

ut

t en m

10 br Fe

e br em ov N

er

09

09 br Fe

br em ov

er

08 e

08 g ai

N

em ov N

M

br

e

07

07 br Fe

e br em ov N

er

06

06 er br Fe

at

0

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

Et creus molt llest?

Tu mateix... La multa per viatjar sense bitllet et pot costar de 50 a 600 €

L’enquesta es va fer entre usuaris de TMB (bus i metro) de més de 18 anys i residents a les poblacions de l’àmbit del metro, mitjançant una enquesta telefònica (CATI) a una mostra de 389 individus, entre el 15 i 23 d’abril. •


6

Hora Punta

Una empresa dinàmica, comunicativa i responsable

E

l Gabinet d’Estudis fa mensualment una recollida de dades que nodreix l’estudi d’imatge general de la companyia, que també aporta dades favorables. Amb aquest estudi, implantat el 2009 en el format actual, TMB pot fer un seguiment continu de l’estratègia i les accions de comunicació, i millorar-ne el que sigui necessari, a més de desenvolupar un sistema d’indicadors vàlids per verificar el compliment dels objectius estratègics de la companyia. En la darrera onada analitzada, que cobreix el període de maig a setembre del 2009, es posa de manifest que TMB, amb un 37,1%, és la marca que obté el percentatge de coneixement espontani més elevat entre els operadors metropolitans. És a dir, el 37,1% dels enquestats la citen en primer lloc entre les empreses de transport que coneixen. TMB també està entre les tres marques més conegudes quan es fa la pregunta de forma suggerida –citant cadascuna de les marques–. El percentatge de coneixement s’eleva llavors fins al 92,8%. A més, s’associa amb atributs molt positius, com ara que ofereix informació i facilita el dia a dia de les persones. Als gràfics adjunts es detallen els atributs associats a l’empresa.

En l’anàlisi comparativa amb altres operadors metropolitans s’observa que TMB avantatja la resta d’operadors estudiats en amabilitat del personal, seguretat dels vehicles, accessibilitat i percepció de marca sociable i comunicativa. TMB comparteix la fortalesa amb els altres operadors en informació i resolució d’incidències, capacitat d’oferta i disponibilitat, percepció que facilita el dia a dia i percepció de marca activa i dinàmica. L’estudi es va fer amb 1.400 entrevistes telefòniques a persones de 18 a 75 anys residents a Barcelona, Badalona, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet. •

Els atributs que més defineixen TMB Percentatge d’associació de TMB a cada atribut 100 80 60

62,3%

62,1%

56,6%

53,0% 43,7%

40 20

de

sa

0

pi

Per avaluar la personalitat de marca es demana a l’entrevistat que s’imagini que la marca és una persona. D’acord amb les respostes obtingudes, TMB té una personalitat de marca definida, estable i diferenciada de la resta d’operadors: la d’un home de 41 anys, actiu, dinàmic, comunicatiu i responsable.

Ra

Home, 41 anys

m O fe a c re ió ix g e i nf ne orra l Em fa ci lit a el a dia di a És pe ra to th om Es tà be n ad ap ta t

L’última onada de l’estudi d’imatge revela que els usuaris de TMB l’associen amb atributs positius.

7

Opinions

Una reputació que traspassa fronteres Juli Barceló Director de Desenvolupament de Nous Negocis i Consultoria Externa de TMB Resulta sorprenent, gratament sorprenent, veure el grau de reconeixement internacional que es té de TMB en el món del transport públic i, en general, en el món de la mobilitat. La imatge de la nostra ciutat hi ajuda molt, només el nom de Barcelona ja estira força, però és el model de transport el que és conegut arreu. Diuen que una imatge val més que mil paraules. En el nostre negoci, el de la consultoria, la imatge que es té de TMB és el millor aliat per vendre els nostres coneixements i serveis. La imatge que TMB dóna és la d’una empresa amb vocació de servei, que procura estar al capdavant dels avenços tecnològics, i que utilitza sistemes de gestió eficients. I, per damunt de tot, dóna la imatge d’una empresa oberta, que participa activament en les institucions internacionals i que manté unes excel·lents relacions amb els principals operadors de transport d’arreu del món. Aquest impacte es concreta, no tan sols en la gran quantitat de visites que vénen a Barcelona per conèixer el que fem, sinó també en demandes concretes per ajudar directament altres operadors en la millora i modernització de les seves explotacions, o bé altres consultors per acompanyarlos com a socis i, així, millorar les ofertes. Si haguéssim de concretar en què ens valoren a l’exterior, a part de la llarga experiència en la gestió del transport urbà tant de superfície com de metro, podríem citar quatre camps: —La tecnologia aplicada a l’explotació: la línia 9, els centres de control, les tecnologies mediambientals, els sistemes de validació i venda, etc. —Els nous combustibles aplicats als busos –gas natural, biocombustible– i els vehicles híbrids. —La informació a l’usuari: totes les eines desenvolupades per millorar la informació del servei, tant a les parades com a la web, o mitjançant els telèfons mòbils. —Els sistemes d’informació, especialment el d’avaluació de la qualitat del servei. Aquests són els arguments que utilitzem per convèncer el mercat que estem oferint un producte de qualitat. •

Valor de marca Carlos Becker i Rosalia Castro Institut Apolda La imatge és un dels pilars en què es fonamenta el valor de la marca. Un dels majors reptes per als professionals del màrqueting és precisament construir aquest concepte de valor de marca. Avui dia, el valor de marca suposa el principal referent a l’hora de quantificar les valoracions d’una marca en concret. És per això que les marques concentren molts esforços a l’hora de conèixer la imatge que els consumidors/usuaris en tenen. El valor de la marca se sosté, majoritàriament, en les associacions que el consumidor reconeix amb la marca. Aquestes associacions inclouen atributs d’índole diversa: beneficis funcionals, experiencials i simbòlics. La identitat d’una marca es construeix a partir de les associacions que els consumidors/usuaris mantenen amb la marca i precisament és a través d’aquestes associacions que les marques poden construir la seva identitat. Un factor clau per construir marques poderoses consisteix a desenvolupar i implementar una identitat de marca que combini la percepció directa i la percepció emocional, és a dir, aquella que els consumidors/usuaris perceben tant des del punt de vista racional com des d’un nivell més profund de caràcter emocional. Les percepcions o associacions de marca es poden definir des de quatre òptiques diferents: —La marca com a producte: abast del producte, atributs, qualitat/valor, usos, usuaris i origen. —La marca com a organització: atributs organitzatius, local versus global. —La marca com a persona: personalitat de la marca, relacions marca-client i nivell de lleialtat. —La marca com a símbol: imatge visual, herència de la marca. Mitjançant els estudis d’imatge podem mesurar el valor de la marca i identificar tots aquells aspectes que la fan important per al consumidor/usuari. D’aquesta manera, és la mateixa marca que, mitjançant el coneixement de la seva imatge, pot implementar accions de màrqueting que li permeten posicionar-se de la manera que desitgi. Els estudis d’imatge tenen un elevat valor estratègic i ajuden les marques a interferir en el comportament dels consumidors/usuaris en funció dels objectius preestablerts. •


Entrevista

Hora Punta

8

“Enfrontar tramvia i autobús, a la Diagonal i a fora, només beneficia el ‘lobby’ del vehicle privat” Ricard Riol

President de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic

9

L’Associació per a la Promoció del Transport Públic va començar a parlar de “mobilitat sostenible i segura” ja fa 17 anys. Des del 2007 aquesta entitat sense ànim de lucre la presideix Ricard Riol (Tarragona, 1982), un entusiasta de tots els modes de transport que no es cansa de recordar que la solució als problemes de congestió, contaminació i elevats costos del model de mobilitat actual és més transport col·lectiu.

L'

Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) es va crear fa 17 anys, poc després dels Jocs Olímpics. Els objectius que es van marcar aleshores són vigents avui dia? —L’objectiu principal era promoure un canvi en la mobilitat de l’àrea metropolitana de Barcelona, que era l’àmbit inicial d’actuació. Es defensava la creació d’una autoritat única en la matèria i la integració tarifària, dues coses que feliçment s’han aconseguit, i també l’increment de l’oferta. Perquè la PTP no s’ha limitat a recordar els beneficis de fer servir el transport públic sinó que ha treballat perquè l’administració en prengués consciència i el millorés.

Text Oriol Pàmies Fotos Pep Herrero

“Vivim un moment històric en què tres projectes es donen la mà: el tramvia per la Diagonal, el Retbus i la L9”

creixent, i les àrees metropolitanes només es poden descongestionar a partir de polítiques molt fortes de transport públic i mobilitat no motoritzada. —Hi ha solució? —L’any 1993, després de les rondes, els túnels de Vallvidrera, de tanta oferta per al vehicle privat, vam dir: ja n’hi ha prou, ara toca transport públic o no ens en sortirem. Ara mateix tenim a Barcelona més trànsit que abans de construir les rondes. Per tant, hem fracassat amb la idea que més infraestructures per al vehicle privat ens descongestionarien. Toca canviar el xip.

—Quina mena de persones formaven i formen part de la PTP? —Tenim una junta molt interdisciplinària i heterogènia. En formen part enginyers de camins, enginyers industrials i d’obres públiques, llicenciats en dret, sindicalistes, gent sense formació específica però molt preocupada per la mobilitat sostenible i molt activista del transport públic... Entre tots prenem el pols de la ciutat i així es generen propostes. La riquesa d’aquesta junta és la visió transversal de la mobilitat, i que no és gent només de la ciutat de Barcelona. No som una associació tecnòcrata, som una associació de gent que anem amb transport públic i el volem millorar, que podem fer propostes bastant afinades tècnicament per anar més enllà del discurs general sobre la mobilitat sostenible i mirar de convertir-lo en fets.

—Ara es parla molt de mobilitat. És mèrit de la PTP? —La PTP és una associació molt petita. El que hem fet és obrir camí dins de les institucions, ajudar a conscienciar. Hi ha hagut un canvi social, la ciutadania s’ha trobat en un col·lapse que no interessa a ningú, i és la ciutadania la que ha incrementat l’ús del transport públic, la que s’ha beneficiat de la integració tarifària, la que ha estimulat nous modes de transport que fa 15 anys eren inimaginables –el tramvia, el Bicing– perquè es reservava la superfície de la ciutat al més ineficient dels modes de transport, el cotxe. Aquesta batalla ideològica, la PTP hem contribuït a guanyar-la. També s’ha de reconèixer el lideratge de les empreses, les públiques i alguna de privada, que han estat a l’altura de les circumstàncies i han posat al carrer una oferta important. El servei de metro i autobusos és molt millor ara que als anys 90.

—La PTP va aparèixer públicament amb l’afirmació que la mobilitat era un problema... —Ho és en tots els ordres. En l’ambiental i de salut pública, a l’àrea metropolitana de Barcelona tenim un greu impacte de la contaminació generada per un model basat en el vehicle privat, que ens està ocasionant 3.500 morts prematures cada any per la mala qualitat de l’aire, segons el Centre de Recerca Epidemiològica. Òbviament estem molt lluny de complir el Protocol de Kyoto, i el primer agent del canvi climàtic a Catalunya és el transport. La Unió Europea començarà a sancionar-nos perquè superem el màxim de micropartícules a l’aire fixat per l’Organització Mundial de la Salut. La contaminació és, de debò, un problema, que a l’àrea metropolitana és causat en un 90% pel trànsit. En l’ordre social tenim, a més, una discriminació molt gran, perquè el 50% de la població catalana no té permís de conduir. Per tant, el transport públic és també una eina d’integració social. En termes econòmics, la competitivitat és escanyada per una congestió

—Es pot dir que una bona part del programa fundacional de la PTP s’ha complert: tenim autoritat única, integració tarifària, llei de mobilitat aprovada pel Parlament, més metro i bus. Què li falta al model de mobilitat del nostre país? —Falta una aposta encara més potent per la mobilitat racional. El transport sostenible no es pot limitar a créixer en el subsòl i deixar la superfície intacta. És un error de programa que hem arrossegat massa anys, una manera de fer que no ens ha descongestionat ni descontaminat l’àrea metropolitana, ben al contrari. El transport públic ha de guanyar la batalla del carrer, perquè no ens passi com a Madrid, on un creixement espectacular de la xarxa de metro no s’ha traduït en més viatgers per al transport públic. Aquest fracàs ens ha d’obrir els ulls. Es fan molts desplaçaments curts o mitjans, i la xarxa de superfície ha de donar-hi resposta. Barcelona té pendent planificar un bus eficient, perquè governi els carrers més importants, deixi >


Hora Punta

“A banda de tenir un dels millors metros d’Europa, hem de qüestionar la supremacia del cotxe al carrer”

10

11

“El Retbus és una de les eines més potents que tindrà Barcelona per descongestionar-se”

Riol i la PTP defensen una xarxa d’autobusos prioritària, competitiva amb el vehicle privat.

La gent ha de saber que el transport públic descongestiona la ciutat. No s’ha sabut transmetre que la Diagonal, quan està congestionada, perjudica tot el trànsit de l’Eixample: el bus, el vehicle privat, el vianant... S’ha de fer més pedagogia perquè s’entengui que, a banda de tenir un dels millors metros d’Europa, que és un motiu d’orgull, si no qüestionem la supremacia del cotxe al carrer no tindrem solució. —Quines mesures concretes serien necessàries per acostar-nos al model que propugnen? —La Diagonal és el carrer que més mal està fent a la mobilitat privada i pública, on el bus es col·lapsa ell mateix per l’efecte acordió. Toca reformar aquest carrer, i a aquests autobusos que ara tenim embussats toca donar-los velocitat en altres carrers on puguin ser més eficients i així generar una autèntica xarxa. El tramvia és imprescindible a la Diagonal, agradi o no. Pel cost de dues parades de metro, el tramvia portarà el doble de gent, per la seva capacitat, equivalent a dotze carrils de vehicle privat, per velocitat i regularitat. Tant el tramvia com els autobusos han de formar part d’un sol pla de transport públic de superfície. No els hem d’enfrontar, ni a la Diagonal ni a fora, perquè això només beneficia el lobby del vehicle privat. Estem discutint per 3,5 quilòmetres quan l’autobús té un gran potencial en més de 100 quilòmetres de corredors eficients.

d’estar supeditat al trànsit privat i sigui una alternativa eficaç per als joves. —És per això que la PTP es mostra crítica amb els plans d’infraestructures que promou el Govern? No són necessàries aquestes infraestructures? —El que creiem és que fer més metro, que és el que hem estat fent els últims anys, no és suficient, perquè és car i fent només això no es resol la congestió i la contaminació. Europa està fent créixer els seus metros, però sobretot està començant a gestionar la superfície. No pot ser que el cotxe sigui el privilegiat de la xarxa viària. Per això estem summament a favor d’una nova xarxa d’autobusos prioritària, de la mateixa manera que propugnem la unió dels tramvies per la Diagonal. —Sovint se’ls retreu que vulguin eradicar el cotxe de la ciutat. Quin paper ha de tenir en aquest model de mobilitat? —També té un paper social. De fet la PTP és al

darrere de la primera empresa que proveeix accés al vehicle privat sense necessitat de ser-ne propietari, el carsharing. És una eina de transport privat lligada a l’ús del transport públic que et permet gaudir-ne quan el necessites. La PTP no és una associació anticotxes, sinó a favor d’un model de mobilitat sostenible i eficient per a tothom. L’ús del cotxe ha de baixar, però no parlem de prohibir-lo. A més, la furgoneta de distribució urbana de mercaderies té una funció econòmica que millorarà sense congestió, igual que els serveis d’emergència o el transport de gent gran porta a porta. —Aquest any s’ha fet un fort debat a Barcelona al voltant de la reforma de la Diagonal. Quines lliçons se’n poden treure? —La primera és que no s’han interioritzat els mecanismes per lluitar contra la crisi i la congestió. De la consulta impulsada per l’Ajuntament, amb una participació important, en surt una opció, la C, que no és la via més directa per arribar al model de mobilitat sostenible que volem, però tampoc el nega.

—En concret, què espera de TMB en l’etapa que s’obre ara? —És un pas històric que TMB hagi acordat amb el propietari de la infraestructura, l’Ajuntament de Barcelona, i amb el suport de la Universitat Politècnica de Catalunya un nou model de xarxa de bus que sigui competitiva amb el vehicle privat. Ara hem de treballar perquè el projecte Retbus es poleixi i sigui possible a curt termini. És un model que té unes innovacions conceptuals molt importants i que trenca amb el passat en alguns aspectes. No desfà tota la xarxa sinó que agafa el 25% de la flota i la posa en corredors prioritaris, en un model en què la freqüència de 3-6 minuts afavoreix el transbordament i genera per primera vegada efecte xarxa. Quan funcioni, el Retbus serà molt més potent que el porta a porta. És una de les eines més potents que tindrà Barcelona per descongestionar-se, perquè resoldrà un tipus de transport per al qual el metro no és la millor opció. Estem il·lusionats perquè TMB ha entrat en aquest debat i perquè vivim un moment històric en què tres projectes es donen la mà en el temps: el tramvia per la Diagonal, el Retbus i la línia 9 del metro. •


12

Actualitat

Una exhibició de dansa i percussió al metro, a càrrec d’alumnes de l’Institut del Teatre, va ser una de les activitats destacades del maig.

La Primavera Cultural es posa el públic a la butxaca

13

D'esquerra a dreta i de dalt a baix: guanyadors del concurs de relats curts, participants en una prova de la Gimcana TMB de Barcelona, un dels concerts al metro del festival Primavera Sound, exposició de creacions audiovisuals al suburbà, ruta poètica en bus i recital d'òpera organitzat amb el Liceu.

Els textos guanyadors de la 4a edició del Concurs de Relats Curts Online es poden llegir a www.relatscurts.tmb.cat

Els joves han estat els protagonistes de moltes de les activitats de la Primavera Cultural, no només com a espectadors, sinó també com a creadors. En aquest sentit, l’estació de Diagonal va acollir el programa Connectats, una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona amb la qual, a través de les videocreacions de diferents joves, es va mostrar una visió avantguardista de la ciutat, dels seus barris i de l’entorn, que va permetre reflexionar sobre l’espai públic. A més, 842 equips, d’entre quatre i sis joves cada un, no es van voler perdre la 22a edició de la Gimcana TMB de Barcelona i van resoldre diferents enigmes mentre coneixien millor la ciutat tot fent ús del transport públic. Al metro de Barcelona usuaris de totes les edats també van gaudir d’un bon grapat d’iniciatives musicals. A mitjans de maig, TMB va organitzar, en coordinació amb el Gran Teatre del Liceu, un recital de fragments d’òperes a càrrec d’estudiants del Conservatori del Liceu, amb motiu del Dia Europeu de l’Òpera. Les millors veus van ressonar en un escenari únic i amb una acústica molt especial. Es van poder escoltar àries de soprano, tenor i baríton amb diferents intèrprets i obres dels músics i compositors Eduard Toldrà, Johannes Brahms i Wolfgang Amadeus Mozart. Un altre acte que no s’havia viscut mai al suburbà de Barcelona en matèria musical va fer vibrar l’estació d’Universitat, on els timbals van ressonar intensament colpejats per un total de 26 ballarins i percussionistes del Conservatori Superior

de Dansa de l’Institut del Teatre, tot combinant la dansa amb el ritme de la percussió. D’altra banda, i sense canviar de temàtica, el San Miguel Primavera Sound 2010, el festival de música independent més important del sud d’Europa, va celebrar una vetllada d’actuacions musicals en viu dins del metro. Gràcies a l’acord entre TMB i el festival, centenars d’usuaris van divertir-se amb la música dels grups 3 Mellizas, Blackbird, The Nu Niles i Internet 2, que van omplir d’adrenalina les estacions de metro d’Universitat, Passeig de Gràcia i Sagrada Família de la línia 2. •

El programa d’activitats de la Primavera Cultural de TMB s’acosta al seu final amb algun as a la màniga. Les propostes culturals, fins ara, han complert amb escreix el seu propòsit. Milers d’usuaris han pogut absorbir amenes sessions de creació als busos i al metro de Barcelona.

L

a Primavera Cultural de TMB vol lluir amb més intensitat que mai abans del seu desenllaç per seguir omplint les instal·lacions del metro i dels autobusos de diferents activitats, amb l’objectiu de fomentar els valors socials i culturals de la ciutat de Barcelona i l’àrea metropolitana, dins el marc del transport públic i la mobilitat sostenible. El 13 de juny sortirà de Barcelona el primer Ral·li d'Autobusos Clàssics fins a Caldes de Montbui. Tot està llest perquè el 17 de juny el Sub ModaFAD transformi l’intercanviador de Diagonal (L3-L5) en una passarel·la de moda. L’exhibició tindrà lloc a les cintes transportadores en el pas de connexió entre les línies 3 i 5, i s’hi podran veure les col·leccions dels dissenyadors emergents d’anteriors edicions o vinculats amb ModaFAD Barcelona, creacions innovadores pel que fa a teixits, tendències i dissenys en un insòlit i original escenari. A més, el 22 d’aquest mes, a les set de la tarda, el passadís del funicular de Montjuïc acollirà la presentació del llibre Barcelona Metro a Metro

(Editorial Alrevés), de Marta Torres Muñoz, presidenta de l’associació Barcelona Metro a Metro. Aquesta obra mostra les singularitats històriques, arquitectòniques i lúdiques de cadascuna de les estacions de metro, així com els indrets més destacats del seu entorn. Aquest acte posarà el punt final a una primavera carregada d’esdeveniments de diferents disciplines i deixarà pas a l’inici de l’estiu amb la revetlla de Sant Joan. Literatura al transport públic Si ens transportem, però, cap a un passat recent, és impossible passar per alt algunes activitats que ja formen part del record de molts usuaris. A tall d’exemple, fa unes setmanes TMB va tornar a fer possible l’entrada de la poesia en la vida quotidiana dels milers de persones que utilitzen cada dia el transport públic, amb una ruta literària en autobús que va seguir la visió poètica de la ciutat descrita en obres d’escriptors com Jacint Verdaguer i Joan Maragall, fins a arribar a l’actual Última oda a Barcelona de Lluís Calvo i Jordi Valls i la Barcelona de David Caño. Aquests tres autors, juntament amb la també poeta Laia Noguera, van acompanyar els viatgers en una volta per Barcelona, des de Collserola a Montjuïc. I en plena immersió en el món literari, cal ressaltar l’acte de lliurament dels premis als guanyadors de les diferents modalitats del quart Concurs de Relats Curts Online organitzat per TMB, que, aquesta vegada, es va celebrar al convent de Sant Agustí.


Actualitat

Hora Punta

14

15

Les revistes potencien l'edició digital per reduir costos

Metro aprova la seva política de seguretat ferroviària

TMB està adoptant diverses mesures d’ajust pressupostari que afecten, entre altres coses, el format en paper de les seves publicacions.

TMB acaba d’emetre la seva política de seguretat ferroviària en resposta a les recomanacions de l’Agència Europea del Ferrocarril (ERA) i com a base per al desenvolupament del seu sistema de gestió de la seguretat ferroviària.

E

n el marc de les mesures d’ajust pressupostari que TMB està adoptant, a partir del número 104, que es correspon amb els mesos de juliol i agost, les revistes Hora Punta i Gent TMB potenciaran les seves edicions digitals i únicament se n’imprimirà una quantitat molt reduïda d’exemplars per als treballadors que demanin expressament rebre-la en paper i per a la distribució als centres de treball. Així doncs, a partir del proper número, els treballadors i jubilats deixaran de rebre les revistes en format paper a casa seva, com es feia fins ara, però podran consultar la versió digital d’aquestes publicacions a la intranet i a la web corporatives, en una versió enriquida amb vídeos, enllaços, documents, etc. També es distribuirà, via correu electrònic, un vincle per enllaçar directament amb les publicacions quan estiguin disponibles.

Els treballadors i jubilats que tinguin interès a continuar rebent les publicacions a casa hauran de demanar-ho expressament al correu horapunta@tmb.cat. Els jubilats, a més, podran indicar una adreça electrònica per rebre-hi l’avís de publicació de les versions digitals. Retallades en representació i comunicació Aquesta decisió forma part d’un seguit de mesures per reduir la despesa pressupostària pel que fa a les partides de representació, comunicació i publicitat de l’empresa, entre d’altres. Així, TMB tampoc editarà la memòria anual corporativa, que estarà disponible únicament en versió digital, i deixarà de participar temporalment en alguns esdeveniments ciutadans, com ara el Saló de la Infància o l’exposició de la Ciutat de les Persones, i reduirà considerablement les despeses de representació, protocol, viatges i similars. Aquest ajust pressupostari es complementa amb altres mesures d’estalvi, com la reducció de les retribucions globals del personal directiu i de fora de conveni, en percentatges graduals en funció del nivell. •

Juny de 2010

Maig de 2010

Abril de 2010

GENTMB 103

Hora Punta:102

GENTMB 101

L

a directiva de seguretat ferroviària 2004/49/ CE estableix que tots els operadors ferroviaris han de ser plenament responsables de la seguretat del seu sistema, davant de les administracions i, especialment, dels seus clients. Aquesta mateixa directiva de la Unió Europea promulga que un dels elements bàsics del sistema de gestió de la seguretat és “una política de seguretat aprovada pel director executiu de l’organització i comunicada a tot el personal”. Seguint aquesta norma, i després que es donés llum verda al departament de Gestió de Seguretat Ferroviària a finals del 2008, Metro ha anat avançant en la seguretat del servei que ofereix per situar-se en una posició de referència com a operador segur, un reconeixement que va obtenir després de ser un dels primers metropolitans a disposar d’un sistema de gestió de la seguretat. La gestió de la seguretat ferroviària és el resultat de la creixent preocupació de TMB per oferir a la ciutadania un servei altament fiable, característica inherent a tot servei públic. Fruit d’aquest compromís i de la seva vocació per ser una empresa de transport i mobilitat ciutadana referent a Europa, TMB ha desenvolupat la seva política de seguretat ferroviària, tot seguint les recomanacions de l’Agència Europea del Ferrocarril (ERA) i posant les bases del seu sistema de gestió de la seguretat ferroviària. La seguretat dels clients en primer lloc

Més terrenys a la Zona Franca

El metro continua creixent

El compromís amb la feina

Nou Comitè d’Empresa a Autobusos / Miguel Flores, campió de ‘powerlifting’ (foto) / Supervisors del CCM, garants de l’oferta de metro

Entrevista a Jordi Serra, alcalde de Badalona / El PDI 2009-2018 incrementarà en 360 km la xarxa de transport públic ferroviari / Autobusos substituirà 204 vehicles dièsel per cotxes de gas natural

Metro rebaixa el temps d'aturada per causes internes / Alfred Segarra i Francisco M. Alonso publiquen la seva primera novel·la (foto) / Els mecànics de Bus treballen dia i nit per tenir a punt els vehicles

Transports Metropolitans de Barcelona

GENTMB_101_OK.indd 1

Transports Metropolitans de Barcelona

Transports Metropolitans de Barcelona

11/06/10 14:49

hora_punta_102_OK.indd 1

11/06/10 14:39

GENTMB_103.indd 1

11/06/10 14:36

El sistema de gestió de la seguretat ferroviària és un mitjà per garantir una gestió segura i permanent de les operacions. Aquest sistema inclou els processos i procediments relatius a la seguretat, que, a més, s’han de poder sotmetre a auditories independents. Gràcies a aquest sistema, TMB s’adequa a les directives i recomanacions europees i dels Governs espanyol i català en matèria d’activitat ferroviària, cosa que dóna un valor afegit a l’organització i referma la seva responsabilitat social corporativa,

un marc de servei on la seguretat de les persones està per damunt de qualsevol altra consideració. La política de seguretat ferroviària de TMB es fonamenta en la integració de la seguretat en el dia a dia de les operacions del metro, a través de la identificació de riscos, que permetin avançar-se a la seva minimització, i de la formació i conscienciació dels treballadors. Paral·lelament, el treball en xarxa amb altres empreses i entitats amb què TMB col·labora permetrà exigir-los un estricte compliment d’aquesta política i fomentar la cultura de la seguretat. La Comissió Executiva de TMB, després d’aprovar aquesta política, ha assumit la màxima responsabilitat en matèria de seguretat ferroviària respecte dels serveis oferts per TMB dins la xarxa de metro. El compromís inclou fer partícips totes les persones de l’empresa per implicar-les en el rigor que exigeix aquesta matèria. • Política de seguretat ferroviària Mitjançant la política de seguretat ferroviària, TMB es compromet a: Considerar la seguretat com un pilar bàsic del seu compromís amb la societat, per damunt d’exigències de qualsevol tipus (polítiques, socials, econòmiques, etc.) que hi poguessin entrar en conflicte. Conscienciar tota l’organització en una cultura de seguretat ferroviària en què tots els recursos humans s’involucrin d’acord amb les seves responsabilitats dins d’aquesta matèria. Comptar amb una actuació específica dins de TMB orientada a identificar i controlar els riscos lligats a l’activitat i als serveis prestats per l’empresa, amb la finalitat de pal·liar-los i minimitzar-los per garantir la integritat d’empleats i clients i la seguretat del servei en general. Destinar els recursos adequats per garantir la seguretat ferroviària dels serveis oferts per TMB. Exigir a empreses, organismes i entitats col·laboradores relacionades amb l’activitat de TMB, que compleixin la normativa de seguretat aplicable als seus productes o serveis.

Metro té integrada la seguretat com un element més de l'operació.


Breus

Ens han visitat —28 d’abril: CCM Universitat de Barcelona —12-14 de maig: CRT, Zona Franca i Triangle Delegació de Transtu (Tunísia) —12 de maig: L9/10 i CCM Delegació d’AFAC (França) —13 de maig: L9/10 i CCM Les Amis du Chemins de Fer (França) —19 de maig: L9/10 L’Agrupació de Municipis titulars de Transport Urbà de la segona corona metropolitana de Barcelona (AMTU) —20 de maig: L9/10 i CCM Delegació del Subte de Buenos Aires —27 de maig: CON Horta Institut Ortopedagògic Nen de Déu —2 de juny: Metro Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana —4 de juny: L9/10 i CCM Associació Consell de Cent

Hora Punta

Pujar les escales del metro per fer salut Després d’haver-se provat en altres espais públics i empreses, la campanya Feu salut, pugeu per les escales! arriba al metro de Barcelona. La campanya proposa utilitzar les escales o caminar en comptes de fer servir l’ascensor, les cintes transportadores i les escales mecàniques com a opció per alliberar l’estrès i cremar calories. Amb aquesta idea, s’han instal·lat cartells indicadors a les escales i al terra en una vintena d’estacions amb l’objectiu que els trajectes es converteixin en una manera senzilla i pràctica de fer esport i millorar la salut. Així mateix, es repartiran fullets explicatius a la xarxa de metro i d’autobusos. L’acció al metro comporta també la programació d’un tast d’activitats esportives a càrrec de l’Institut Barcelona Esports, i que en aquesta primera fase consisteixen en la pràctica del tai-txi els dies 7 (Mundet, L3), 9 i 11 de juny (Universitat, L1). Unes activitats que aquesta institució està portant a terme en equipaments esportius i parcs de la ciutat per promocionar un estil de vida actiu. TMB ha llançat la campanya Feu salut, pugeu per les escales! en col·laboració amb l’Agència de Salut Pública, l’Institut Barcelona Esports i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de combatre el sedentarisme i animar els usuaris a viatjar d’una manera més saludable. Segons les autoritats sanitàries, es recomana fer com a mínim 30 minuts d’activitat física moderada al dia, donant més importància a la constància que a la intensitat de l’activitat. •

16

Sabíeu que Els mitjans de transport més utilitzats pels barcelonins a l’hora de desplaçarse per la ciutat són el metro (65,4%) i l’autobús (56,5%). Els segueixen de més lluny el cotxe (17,8%), la moto (11,0%) i la bicicleta (7,3%). El tren (5%), el taxi (4,2%) i el tramvia (3,7%) són els mitjans que menys s’utilitzen per moure’s per Barcelona, mentre que un 11,8% fa a peu els seus desplaçaments habituals. Les dones fan servir més els mitjans de transport públic, sobretot el metro; en canvi entre els homes destaca l’ús del cotxe, la moto i la bicicleta. L’ús del metro és més habitual que l’autobús en tots els segments d’edat, a excepció dels majors de 64 anys, que prefereixen l’autobús (74,8%). Pràcticament tots els barcelonins que utilitzen el bus són usuaris de la xarxa de TMB. Font: Enquesta Òmnibus Municipal, març del 2010 (1.000 entrevistes a ciutadans de Barcelona de més de 15 anys amb telèfon a casa).

17

Una nova activitat solidària fomenta l’autonomia al metro Al març va començar una nova activitat de caràcter solidari per fomentar l’autonomia de les persones amb discapacitat a les instal·lacions del metro. Una proposta més per participar en les accions de voluntariat promogudes des de les comissions de treball del Pla Director de Cooperació i Solidaritat de TMB. Es tracta de sessions d’acompanyament a grups reduïts de persones amb qualsevol tipologia de discapacitat (física, psíquica o sensorial) en què un empleat de la companyia, inscrit en el programa de voluntariat, explica de manera específica, i adaptant-se a les necessitats pròpies de cada col·lectiu, un tram de la xarxa de metro que els sigui d’interès. Aquestes actuacions van començar el 26 de març amb un grup d’alumnes del Centre d’Educació Especial Concha Espina, que van voler familiaritzar-se amb un dels itineraris que fan habitualment. Fins ara, s’han desenvolupat tres activitats més de característiques similars amb la col·laboració desinteressada dels guies voluntaris de Metro, que han contribuït a fomentar l’autonomia de persones que, per la seva discapacitat, necessiten familiaritzar-se amb els entorns d’una manera més acurada i sentir les instal·lacions com un espai fàcil i proper per poder-les fer servir de manera autònoma. Aquest nou programa d’activitats actualment s’està portant a terme a petició dels col·lectius interessats. La planificació prevista per a aquest primer any preveu fer una activitat mensual mínima, després d’haver rebut ja sol·licituds per part d’entitats de persones amb discapacitat de Santa Coloma de Gramenet. • + acciosocial@tmb.cat Departament d’Acció Social - 933 286 033

Els membres de l'AMTU van poder experimentar la conducció automàtica a primera fila.

Cartells de la campanya a les escales de l’estació de Mundet (L3).

Els beneficiaris de l’activitat reben informació adaptada sobre els seus itineraris habituals.

TMB Educa s'estén a més municipis El 30 d’abril el vicepresident executiu de TMB, Dídac Pestaña, va signar un conveni de col·laboració amb el tinent d’alcalde i regidor d’Educació de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, Lluís Esteve Garnés, que preveu la inclusió de l’oferta educativa del projecte TMB Educa en el programa d’activitats escolars d’aquesta ciutat. Igualment, està previst que se signi un altre acord amb l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, que vol obrir també la seva participació al món econòmic i de serveis que actua en el territori i que té a més un objectiu clar d’estendre la seva responsabilitat social en valors com la sostenibilitat, l’accessibilitat dels serveis i la millora del civisme. També s’està treballant amb l’Ajuntament de Sant Boi i amb l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, amb els quals es va dissenyar una activitat educativa amb motiu de la posada en funcionament del primer tram de la línia 9. Aquestes col·laboracions són fruit del compromís subscrit entre TMB i l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona per fer arribar progressivament el projecte TMB Educa al conjunt de pobles i ciutats de la xarxa de municipis compromesos amb l’educació (Xarxa PEC). D’altra banda, i un cop inaugurat el primer tram de la línia 10, s’està desenvolupant una altra activitat educativa amb les escoles de Badalona que té com a objectiu transmetre als futurs usuaris de la línia la importància d’aquest nou servei. TMB Educa es fonamenta en la concepció que l’escola no està sola educant i que l’educació correspon a tots els sectors de la societat: administracions, escola, família, barri i empreses. En aquest sentit, promou els valors de convivència, sostenibilitat i bon ús del transport públic. •

Lluís Esteve Garnés (esquerra), i Dídac Pestaña conversen durant l’acte de signatura del conveni.

Rècord de passatge al metro amb motiu de Sant Jordi El 23 d’abril la xarxa de metro va assolir un nou rècord de passatgers transportats en un sol dia, amb 1.474.000 validacions en totes les seves línies, entre les cinc del matí i les dues de la matinada. Aquesta xifra es va aconseguir a conseqüència de la captació de bona part de la mobilitat generada a la Ciutat Comtal per la diada de Sant Jordi, que va suposar molts desplaçaments als principals centres neuràlgics i culturals de Barcelona. Aquest fet es va veure reforçat, a més, amb les recents ampliacions de la xarxa de metro, que han suposat la posada en servei de nou noves estacions de la línia 9/10 entre Can Zam, Gorg i Bon Pastor i, per tant, nous viatgers s’han incorporat a l’esquema de mobilitat de la xarxa. Com és habitual durant aquesta celebració a Barcelona la majoria dels desplaçaments es van produir cap al centre de la ciutat, on es concentrava l’oferta cultural i lúdica de la diada. Això explica que les dues estacions amb més afluència fossin les de Catalunya (L1 i L3), amb 47.000 i 49.400 validacions respectivament. En tercer lloc hi ha Diagonal (L5), amb 45.500 validacions. L’anterior xifra màxima de passatge, 1.466.000, es correspon al 23 d’abril del 2008, data en què van coincidir la diada de Sant Jordi i un partit de futbol de Lliga de Campions entre el Barça i el Manchester United. El conjunt de transports que opera TMB (metro, autobusos, Barcelona Bus Turístic, telefèric de Montjuïc, funicular de Montjuïc i Tramvia Blau) van transportar durant l’any 2009 més de 557 milions de passatgers. •

El dia de Sant Jordi l'estand de TMB va rebre centenars de visitants.


Món Metro

La presidenta de TMB, Assumpta Escarp, entre directius de GISA, la regidora del distrecte de Sant Andreu i el secretari per a la Mobilitat en la primera visita a La Sagrera.

Hora Punta

18

La línia 9/10 es prepara per arribar a l’intercanviador de La Sagrera

19

L’estació de La Sagrera rep visites guiades per donar a conèixer el que serà molt aviat la nova terminal de la línia 9/10 i punt d’intercanvi preferent amb la resta de la xarxa de metro

L

a línia automàtica 9/10 continua avançant i ja és a punt d’entrar en servei un altre tram, entre les estacions de Bon Pastor i La Sagrera passant per la d’Onze de Setembre, al districte de Sant Andreu. Són 2,8 quilòmetres de túnel i dues estacions més, però amb un enorme potencial de connectivitat, ja que La Sagrera és punt d’intercanvi amb les línies 1 i 5 de metro, pròximament ho serà també amb els trens de Rodalies, gràcies a l’estació que s’està construint, i més endavant amb la línia 4. Amb l’arribada a La Sagrera (també anomenada Sagrera-Meridiana en la documentació de projecte, per diferenciar-la de Sagrera-TGV), es completa l’anomenat tram 4 de la línia 9/10, que comprèn els dos ramals del sector Besòs, el de Santa Coloma de Gramenet, identificat com a línia 9 i de color taronja, inaugurat el desembre del 2009, i el de Badalona, retolat com a línia 10 i de color blau cian, estrenat l’abril passat, així com una part del que serà el tronc comú de la línia 9/10, entre Bon Pastor i La Sagrera. L’estació de La Sagrera és diferent de la majoria d’estacions que ja estan en servei a Badalona i Santa Coloma i que tenen forma de pou circular. S’ha construït en forma de pou, però rectangular, de 38 metres de llarg i 19 metres d’ample, sota la cruïlla de l’avinguda Meridiana i el carrer Felip II. El vestíbul, contigu a l’actual de la línia 5, connecta amb les andanes mitjançant escales mecàniques i dos ascensors per a persones amb mobilitat reduïda. Un altre tret diferencial és que l’estació de La Sagrera i el túnel que hi condueix pertanyen de fet a

la infraestructura de la prolongació de la línia 4 prevista al PDI (vegeu l’Hora Punta 102), que la línia 9/10 farà servir en préstec durant uns quants anys, mentre es perfora en paral·lel el túnel definitiu per la part alta de Barcelona en direcció a Zona Universitària. En aquest túnel, entre Onze de Setembre i La Sagrera, hi haurà una estació intermèdia dins l’estació del tren de gran velocitat de la Sagrera que s’està començant a construir. Visites de divulgació Mentre es fan les proves de circulació de trens sense passatgers al nou tram de metro, l’estació de La Sagrera s’ha obert a les visites de veïns del districte de Sant Andreu que la volen conèixer abans de l’estrena. Amb l’ajuda de guies i de diferents materials de difusió, es poden saber de manera visual, amena i didàctica el traçat, els mètodes constructius, la inversió, les innovacions i, fins i tot, algunes curiositats de la línia 9/10. Les visites s’estan fent de dijous a diumenge, en grups i prèvia concertació al telèfon 93 520 87 13, des del 7 de maig, dia en què es van estrenar amb la presència del secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, i la presidenta de TMB, Assumpta Escarp, així com els mitjans de comunicació. Anteriorment el Govern de la Generalitat ha organitzat programes de visites guiades semblants a les estacions de Fondo (L9) i La Salut (L10), a les quals van participar unes 12.000 persones. Mentrestant, es treballa en els acabats i les proves dels sistemes i de la circulació de trens de les prolongacions de les línies 2 i 5 de metro, amb vista a la pròxima posada en servei dels trams Pep Ventura - Badalona Pompeu Fabra i Horta - Vall d’Hebron, respectivament. •

En servei el segon vestíbul de Can Vidalet Des del 25 de maig està obert al públic el flamant segon vestíbul de l’estació de metro de Can Vidalet, de la línia 5. Es tracta d’un espai de 300 metres quadrats amb accés des del carrer Maladeta per escala fixa i ascensor, i que connecta amb les andanes mitjançant escales mecàniques i dos ascensors, un per a cada sentit. Al nivell dels trens, s’ha renovat el paviment i els revestiments, i s’han recrescut les andanes per facilitar l’entrada i sortida del passatge. També s’han habilitat sortides d’emergència i s’ha reurbanitzat l’exterior. El conjunt de l’obra ha tingut un cost de 8,6 milions d’euros per al Govern de la Generalitat. La construcció d’aquest nou vestíbul accessible fa que Can Vidalet passi a engruixir la llista d’estacions adaptades a persones amb mobilitat reduïda. Sumant-hi la recent adaptació de Montbau (L3), ja són 103 les estacions accessibles de la xarxa de metro, el 78% del total.

El vestíbul d'accés destaca pel seu rellotge central i per la brillantor dels materials.


Món Bus

20

Hora Punta

21

Noves tecnologies per planificar i millorar la mobilitat dels ciutadans TMB ha desenvolupat un nou sistema per optimitzar la realització de les enquestes origen-destinació als autobusos, aprofitant la tecnologia RFID (identificació per radiofreqüència).

U

n objectiu bàsic dels estudis que es porten a terme des de l’Àrea de Planificació de la Xarxa és l’adaptació de l’oferta de transport públic a les necessitats canviants de mobilitat dels seus usuaris. La investigació sistemàtica d’aquests fluxos de mobilitat canviant ja fa anys que es fa des de l’Àrea de Planificació mitjançant l’elaboració d’enquestes origendestinació. Això possibilita fer propostes perquè l’Àrea d’Autobusos pugui optimitzar i ajustar l’oferta de serveis als recursos disponibles. Fins ara, un equip de persones a bord d’un autobús recollien la informació origen-destinació de manera manual en format paper. Amb un enquestador en cada porta del vehicle, a l’entrada s’entrega a l’usuari un paper on s’ha apuntat la parada de pujada i que s’entrega a la sortida anotant la parada corresponent de baixada. Aquesta informació es processa posteriorment i s’obté el que s’anomena matriu origen-destinació dels viatgers d’una línia. Aquestes enquestes, d’elaboració molt simple, són molt efectives, però requereixen un temps de processament de la informació obtinguda molt elevat. Per aquesta raó, i aprofitant la constant evolució de les tecnologies, s’està implantant a la xarxa de busos la nova tecnologia RFID, aplicada ja en camps tan diversos com l’etiquetatge de mercaderies, el

El sistema RFID al Bus 1

Validació de targeta (1r enregistrament) al PUNT D’ORIGEN

Els estudis d’origen-destinació investiguen els fluxos de mobilitat per ajustar l’oferta de bus

(Radio Frequency Identification)

2

Seguiment del trajecte, per GPS

3

Entrega de targeta (2n enregistrament)

al PUNT DE DESTINACIÓ

4

Bolcat, processament de dades i interpretació de la informació

CPU

CENTRAL TRAJECTE

PUNT D’ORIGEN

Targeta RFID

PUNT DE DESTINACIÓ

Dispositius instal·lats al vehicle

4

Connectats mitjançant xarxa Fast Ethernet

Bústies d’entrega a les sortides Antena i xip incorporat

La targetes RFID transmeten la seva ubicació mitjançant ones de ràdio que un receptor identifica de forma automàtica

seguiment de maletes als aeroports o els sistemes antirobatori de botigues i supermercats. El nou sistema funciona d’una manera molt similar, però ara s’ha substituït el paper per una targeta RFID, similar a una targeta de crèdit i que conté una antena i un xip. Com funciona l’aplicació RFID Com en el sistema manual, l’usuari rep una targeta registrada mecànicament a l’entrada de l’autobús i la diposita en una mena de bústia instal·lada a les portes de sortida. Gràcies al GPS el sistema va registrant el pas per les parades del bus fins a l’entrega final de la targeta, quan és novament registrada i la informació s’emmagatzema. Això permet reconstruir de manera molt efectiva els moviments dels viatgers. Finalment, tota la informació recopilada es bolca informàticament i es processa.

2

Lector de targetes a l’entrada

GPS

Ordinador (recollida de dades)

1

3 PUNT D’ORIGEN

PUNT DE DESTINACIÓ

A la línia 14 (V. Olímpica – Bonanova), per exemple, els últims estudis origen-destinació han revelat que en un dia mitjà normal, la distància mitjana que recorren els passatgers en direcció Pg. de la Bonanova és de 2.394 metres, amb un temps mitjà recorregut per viatger de 14 minuts. En sentit contrari, és a dir, en direcció Poblenou, la distància mitjana recorreguda seria de 2.512 metres, amb un temps mitjà de 13 minuts. Un cop resolts uns determinats requeriments de disseny i de funcionament (grandària i funcionalitat de l’equip a transportar, així com que no calgui la connexió amb els equips de bord), el nou sistema es consolida com un mecanisme molt més fiable i ràpid, que també millora la qualitat de la informació obtinguda i en flexibilitza la gestió. Tot aquest procés permet a TMB planificar millor el servei i modificar l’oferta per ajustar-la a les necessitats reals de mobilitat dels usuaris. •

El Bus de Barri de Roquetes amplia recorregut Des de mitjans del mes de maig, la línia 127 (Roquetes) del Bus de Barri de TMB ha ampliat significativament el seu recorregut tant en direcció est com en direcció oest. La nova línia dóna servei a zones dels barris de Trinitat Vella, al districte de Sant Andreu, i de Canyelles, al districte de Nou Barris. Així la línia creix i té 11 noves parades per cobrir les necessitats de mobilitat dels veïns d’aquesta àrea i també suposa més possibilitats de connexió amb altres línies regulars de bus. L’oferta de la línia 127 millora no sols per l’ampliació de recorregut sinó també pels horaris, ja que els dies feiners l’inici de servei s’avança a les 7 del matí i les freqüències seran de 20-21 minuts, fins a l’última sortida de les 21.15. Els festius les freqüències també milloren, i passen a ser de 30 minuts, entre les 9 i les 21 hores.


Cultura

L'equip de Bisdixit (esquerra) amb la representació de TMB que va assistir a la gala.

Hora Punta

23

22

TMB rep un Laus d’Or pel llibre de la memòria 2008

L’Espai Mercè Sala acollirà visions relacionades amb el transport públic

TMB 2008. Projectes, mirades i somnis ha obtingut un Laus d'Or de disseny l'any que aquest prestigiós guardó internacional arriba a la seva 40a edició. El llibre conté la memòria d’activitats de l’empresa del 2008 juntament amb altres continguts gràfics i literaris.

TMB ha obert una nova sala d’exposicions a la xarxa de metro, l’Espai Mercè Sala. La instal·lació, ubicada al passadís de connexió de les línies 3 i 5 de l’estació de Diagonal, és un espai obert a la creativitat ciutadana i, preferentment, tindrà relació amb el transport públic.

A 

E

mb el llibre premiat amb el Laus d’Or com a millor disseny gràfic d’una memòria, TMB ha volgut innovar en el gènere de les  publicacions institucionals. En comptes de la clàssica memòria anual d’activitats, es va optar per fer un recull molt gràfic de les principals novetats en els serveis de transport de la companyia durant l’any 2008 i acompanyar-lo d’una segona part on el protagonisme recau en la visió de les persones que utilitzen el metro i el bus, amb una selecció de fotografies fetes per usuaris, informació sobre les dades bàsiques de TMB que el lector ha d’anar descobrint i una mostra dels textos presentats al Concurs de Relats Curts Online. Aquesta dualitat, en què es combina la mirada institucional i la mirada de les persones que utilitzen els serveis de transport públic que ofereix l’empresa, volia potenciar un toc més interactiu i

participatiu a la proposta. Les dades de l’informe anual hi són presents igualment, en format electrònic, dins d’una pràctica clau de memòria USB extraplana. Per a la confecció del llibre, TMB ha comptat amb Bisdixit, a qui es deu el concepte gràfic i la realització del disseny, mentre que la impressió ha anat a càrrec de Gràfiques Trema. Els autors de les fotografies principals són Pep Herrero, Miguel Ángel Cuartero, Silvia T. Colmenero i Mario Scattolini, als quals cal afegir l’aportació esmentada dels fotògrafs usuaris del transport públic. La selecció d’aquestes imatges es va fer a través de Flickr, la xarxa social on es poden compartir fotos i vídeos. Reconeixement a la creativitat gràfica Els premis internacionals Laus de disseny gràfic i comunicació visual van ser creats per ADG-FAD (Associació de Directors d’Art i Dissenyadors Gràfics Foment de les Arts i del Disseny) en reconeixement a la creativitat i la qualitat de la comunicació audiovisual i gràfica, i avui dia estan considerats com les distincions més importants en comunicació visual de Catalunya. Aquest llibre de TMB ja ha obtingut dos guardons més des de principis d’any: el premi Visual de disseny de llibres, que distingeix cada any les millors creacions de l’àmbit iberoamericà, i el Bronze Cube de disseny dels ADC Awards (Arts Directors Club), que reconeixen els millors treballs dins dels diferents àmbits de la creació visual en les categories de publicitat, disseny i interactius. •

l nom del nou espai s’ha escollit en homenatge a Mercè Sala Schnorkowski, gran impulsora del transport públic metropolità en el període posterior al restabliment de la democràcia. Precisament el 7 de maig es van complir dos anys de la mort de Mercè Sala, que, a banda d’ocupar altres llocs de responsabilitat política i social, va presidir Transports Metropolitans de Barcelona durant onze anys (1980-1991), va ser també la primera presidenta de l’Entitat Metropolitana de Transport (1987-1991) i la van nomenar presidenta de Renfe el 1991, càrrec que va ocupar fins al 1996. La seva aportació va ser molt valuosa i s’ha volgut que el seu nom estigui lligat a un espai que té aquesta vocació ciutadana i de servei públic, com un gest d’homenatge a la seva tasca i al seu compromís. L’espai s’inaugura amb El pols de la ciutat, una

exposició de fotografies del metro fetes per usuaris del transport subterrani extretes de Flickr. La mostra respon a l’objectiu de programació que TMB vol per a la nova instal·lació: difondre les experiències i visions relacionades amb la mobilitat i el transport públic que viuen en les seves infraestructures i/o al seu entorn urbà les persones que utilitzen el servei o que hi tenen un contacte molt estret. Lloc de trobada i participació L’objectiu d’aquesta iniciativa té, per tant, un doble vessant. D’una banda, potenciar el compromís de TMB amb les persones que comparteixen el valor de la mobilitat col·lectiva i sostenible, a més de prestigiar les instal·lacions de la seva xarxa com a espais públics d’accés a la cultura i de participació, i de l’altra, fomentar la creativitat de la ciutadania en relació amb el transport públic. Amb aquesta finalitat, l’Espai Mercè Sala neix amb la voluntat de convertir-se en lloc d’exposicions però també de trobada i de participació. En definitiva, les activitats i continguts que s’ofereixin procuraran ser atractius i interactius, i estimular a la vegada la participació ciutadana. L’estació de metro de Diagonal, on hi ha l’espai, està situada en un lloc cèntric i d’activitat cultural de Barcelona, cosa que afavoreix la presència del públic a les exposicions que s’hi facin. A més, passen per l’estació aproximadament una mitjana de 50.000 viatgers els dies feiners i és la segona en importància de la xarxa de TMB, després de l’estació de Catalunya. •

La sala s'ha inaugurat amb una exposició de fotografies fetes per usuaris del metro.



Hora Punta TMB número 103