Els signes de puntuació
La falta de primeres matèries —un dels principals problemes de la nostra economia— ha determinat que la indústria no haja prosperat tant com hauria sigut desitjable. Com que estava fart d’esperar, me’n vaig anar —i no cal que t’explique de quin humor—.
b) Per a marcar l’inici del parlament d’un personatge en un diàleg: —Bon dia, és vosté Joan Peris? —Efectivament, sóc jo. Què volia?
c) Per a introduir o emmarcar els comentaris del narrador en texts narratius: —Torna prompte, per favor… —va dir Júlia amb una veu molt tènue. —Ja saps que no podré tornar abans de les deu —va respondre Sergi, enutjat davant del que considerava una petició impossible de satisfer.
En el cas que les paraules del narrador interrompen la intervenció del personatge, s’escriuen dos guions (un d’obertura i un altre de tancament), acotant les paraules del narrador: —Si estàs trista, vés a fer un passeig —va suggerir Ramon—. Et vindrà bé una miqueta d’aire fresc.
ELS PARÈNTESIS Usos dels parèntesis Els parèntesis són un signe doble, consistent en un signe d’obertura i un altre de tancament ( ), que s’usen en els casos següents: a) Per a intercalar en una frase informacions complementàries, aclariments breus, dades secundàries, etc.: El pressupost d’enguany (un milió d’euros) resulta insuficient per a dur a terme totes les millores previstes.
182