Page 1


Editorial Un curs més, i un altre número de Lo basquet, el vuitè. L’editorial d’enguany té tres paraules clau: felicitats, gràcies i adéu. Des d’aquí felicitem, un cop més, l’alumnat i el professorat que ha estat premiat en algun dels concursos en què ha participat. Aprofitem per donar les gràcies a l’AMPA per haver subvencionat econòmicament moltes de les activitats promogudes pel centre i per haver facilitat que aquest número de la revista pogués ser imprès totalment en color, per primer cop en la història d’aquesta publicació. També volem agrair, en aquests temps de crisi, l’aportació econòmica de tots els ajuntaments dels municipis adscrits al nostre centre, per tal de patrocinar el Premi-Beca de l’Institut Roquetes, que premia econòmicament l’alumnat que acabava el batxillerat amb els millors resultats acadèmics. Gràcies Paüls, Benifallet, Xerta, Aldover, EMD Jesús, Roquetes, Els Reguers i Alfara de Carles. Cal dir que aquest curs ens hem d’acomiadar d’algunes persones relacionades molt directament amb l’institut. Primerament, ja fa uns quants mesos, Francesc Benet va marxar a treballar als Serveis Territorials d’Ensenyament i va ser substituït, en la direcció del centre, per Manel Reverté. A tots dos, els desitgem que tinguin molta sort i encert en aquesta nova faceta professional. D’altra banda, Marga Jornet, presidenta de l’AMPA, deixa el càrrec en acabar sa filla el batxillerat. Li agraïm la seva dedicació i la tasca que ha dut a terme durant el temps que ha presidit l’associació. Finalment, també hem de dir adéu a Joan Antoni i a Vicky perquè es jubilen. Han arribat a la fi del camí de la seva tasca acadèmica, que ha deixat una bona empremta en l’alumnat i en la resta del professorat. Desitgem que tingueu una jubilació plena de salut i d’alegria. Heu de saber que no us oblidarem mai i que aquí la gent us estima molt.

LO BASQUET Revista de l’Institut Roquetes Núm. 8, 3r trimestre, curs 10-11

Portades i Fem cinema Raquel Palomar

Edita Institut Roquetes

Correcció lingüística Departament de Llengua castellana Departament de Llengua catalana

Direcció i maquetació Joan Antoni Gonzàlez Marià Lleixà

Logotip Raquel Palomar

Coordinació Assumpta Moya

Impressió Impremta Querol, S.L.-977 597 100 Tortosa

Pàgines centrals Albert Gonzàlez

Dipòsit legal T-1591-04

LO BasquEt

2


No sé si tengo ganas de encontrarlos o si, más bien, prefiero evitarlos, pero reconozco buscar cualquier oportunidad, por pequeña que sea, para cruzarme con ellos. Apenas un instante, unos segundos bastan para que me resulte imposible olvidar esa expresión que, sin decir nada, lo dice todo, ese brillo único, esa vitalidad que les caracteriza… Y así, de repente, aparecen en mi tripa esas curiosas mariposas que no dejan de revolotear y me producen una sensación tan extraña y agradable. Entonces, mis mejillas se ruborizan involuntariamente y un sudor frío se apodera de mi espalda. Y en ese preciso momento ya empiezo a contar las horas, los minutos y los segundos necesarios para propiciar otro tropiezo con ellos, con los mismos, con tus ojos, que cada vez son más míos.

sumari

Clara Alcoverro Targa

2

4

4

5

editorial

notícies breus

concurs fem matemàtiques

entrevistes

i

10

8

13

14

orquestra STOP

viatge a Praga

sostenibilitat

20

22

28

fem matemàtiques

Comenius vagab visit

Comunicació audiovisual

34 literatura creativa

38 món clàssic

44

45

48

50

Llegendes dels Ports

matemàtiques divertides

Carta AMPA

bellesa corporal

LO BasquEt

3


Notícies breus IV CONCURS DE TREBALLS DE RECERCA El passat dia 13 d’abril, dues alumnes de batxillerat del nostre institut -Sònia Pons i Marta Castell- van participar, juntament amb alumnat d’altres instituts, en una taula rodona sobre “Els treballs de recerca”, en un dels actes celebrats dins de la Fira Literària Joan Cid i Mulet, de la població de Jesús. En acabar l’acte, es van lliurar els premis corresponents al IV Concurs de Treballs de Recerca en l’àmbit literari i de l’exili. L’Institut Roquetes va guanyar dos premis: dos accèssits ex-aequo, un fou per a Sònia Pons Valmaña, pel treball Les figures retòriques a través dels poemes de les Terres de l’Ebre (tutoritzat per Marià Lleixà), i l’altre per a Marta Castell Fàbregues, pel treball El mito de Don Juan en la literatura española (tutoritzat per Cinta Fàbregues). La nostra enhorabona per a Sònia i per a Marta! Felicitats!

EL PLA DE LECTURA DE LA USEE L’alumnat de la USEE, des de l’àmbit lingüístic, vam iniciar, amb La volta al món en 80 dies, de Jules Verne, el nostre projecte “Conta’m un conte”, la lectura del qual ens han permès treballar, a més, el treball interdiscipinar i les competències bàsiques en tecnologies de la informació i comunicació, centrades especialment en els procediments de comprensió lectora i composició escrita. Els objectius plantejats han estat motivar l’alumnat, fonamentalment en la lectura i l’escriptura, i possibilitar el treball col·laboratiu entre els docents de primària i secundària, per tal d’intercanviar i dissenyar activitats motivadores. Nosaltres vam explicar els nostres contes a l’alumnat de primària, amb el suport visual d’un PowerPoint, i ells ens van mostrar el seu treball des de la musicoteràpia.

CONCIERTO DE EMILIANO VALDEOLIVAS El pasado 13 de mayo tuvo lugar en nuestro instituto una nueva actuación del músico y profesor de literatura Emiliano Valdeolivas. Sus inteligentes y amenas versiones de clásicos de la literatura hispánica hicieron que nuestros alumnos de 3º y 4º de ESO se levantaran de la silla y le dedicaran largos y merecidos aplausos. Sin duda, fue otra actuación memorable de este juglar del siglo XXI, un verdadero artista que sabe llegar a los jóvenes y que ofrece poesía para todos los gustos. De su visita pueden verse algunas fotos en el blog Soltar la lengua.

PROVES CANGUR 2011 Com cada any, l’alumnat de Matemàtiques de l’Institut Roquetes va participar el dia 17 de març en la prova CANGUR 2011, que va realitzar-se simultàniament a tot Catalunya. La nostra seu va ser l’Institut Joaquín Bau, on també van anar els alumnes del Col·legi Teresià, de l’Institut de Tortosa i del mateix Institut Joaquín Bau. El nostre centre va inscriure-hi un total de 75 alumnes. Els més ben classificats de cada nivell han estat els següents: Paula Casajust i Ivan Puerto (3r ESO); Francesc González (4t ESO); Efrem del Valle (1r batxillerat) i Pau Cid (2n batxillerat). La prova CANGUR consisteix a resoldre 30 preguntes test de conceptes matemàtics; aquestes qüestions estan distribuïdes en tres grups de deu preguntes cadascun, i de dificultat creixent; tot plegat, s’ha d’enllestir en una hora i quart.

TROBADA LUDICOESPORTIVA A MÓRA D’EBRE El 9 de març, diversos alumnes d’ESO, acompanyats pels professors Albert i Sergi, van participar en la trobada anual esportiva que va tenir lloc a Móra d'Ebre. L'objectiu d'aquesta jornada era compartir noves experiències esportives i conviure amb alumnes d'altres centres de la comarca. Abans d’iniciar la sessió, es van fer diversos grups, els responsables i coordinadors dels quals eren alumnes de 4t, que s'encarregaren que tot anés bé. La trobada consistia a realitzar diverses estacions esportives de tot tipus: jocs populars i alternatius, guerra de pistoles làser, jocs d’agudesa visual... Cada grup tenia assignat un circuit. Cada 15 minuts, es feia un senyal i tots havien de rotar d'estació. Tot plegat, va durar tot el matí. Mentre els alumnes jugaven i practicaven, els professors es van reunir per jugar entre ells. En acabar, van tornar tots cap a casa cansats, però contents.

LO BasquEt

4


Entrevista a Vicky Carles

Com es diu el primer institut o escola en què vas treballar? Vaig començar a treballar, provisionalment, a les escoles velles de Jesús; després vaig estar dos anys a Ferreries i, a continuació, al Lligallo amb plaça definitiva. Com que vaig acabar la carrera amb bones notes, em van donar accés directe en una plaça sense oposicions. Quin és l’institut o l’escola de la qual tens més bons records? De tots els centres tinc bons records, ja que han anat lligats a diferents moments de la meua vida. De l’Institut Roquetes tinc uns records molts especials i també del Mestre Marcel·lí Domingo, entre d'altres coses perquè estan al meu poble. Alguna vegada has arribat a casa després d’un dia amb molt d’estrès i has dubtat si realment la teva vocació era ensenyar? No ho he dubtat mai, perquè m’agrada molt la professió. Quan estava a l’equip directiu, potser sí que tenia preocupacions per alguna cosa però, a l’entrar a la classe, em relaxava i em passava tot. Sempre m’ho he passat bé. M’ha pogut preocupar alguna qüestió, però sempre l’he enfocada des d’un punt de vista positiu. Quants anys portes exercint aquesta professió? És dura? Fa 39 anys i 5 mesos, segons les últimes dades. Vaig començar molt jove, com ja us he dit. He treballat tots estos anys, llevat del curs 2006-2007, en què vaig demanar una llicència per a fer un treball de recerca; va ser l’únic any que vaig fer un parèntesi. T’agrada tractar amb adolescents? Sí; és el sector d’edat que més m’agrada. Sempre he procurat treballar amb adolescents perquè ja és una edat que et permet raonar amb ells. Des que feia vuitè al Marcel·lí Domingo, preferia estar amb xiquets i xiquetes d’esta edat. Quan va canviar la llei, vaig tindre molt clar que marxava amb ells; per això em vaig traslladar a l’institut.

LO BasquEt

5


Entrevista a Vicky Carles Creus que la naturalesa interessa a la joventut d’avui dia? Pot interessar i interessa. El nostre paisatge és molt bonic; si saps com és i el comences a conèixer, enganxa molta gent. Què opines sobre allò que de vegades diem els alumnes que alguns profes ens teniu mania? És un concepte bastant habitual. De vegades són percepcions, no realitats. La feina d’un professor és dura, més que res perquè ha de tractar tots els alumnes per igual. Has publicat diversos llibres. Per què vas decidir escriure el teu primer llibre? Una de les meues aficions és el Port, la seva naturalesa i les seves històries; hi ha moltes coses que molta gent no sap i veig que és necessari saber-les. Un dia, vaig conèixer una il·lustradora mentre fèiem una excursió; em va proposar fer un conte entre les dos i així ho vam fer. Escriure m’agrada. Com s’anomena el conte? La cara de la reina. Per què vas decidir fer el segon llibre? Tant el primer com el segon formen part d’un mateix projecte i per això vam decidir donar-li continuïtat amb Lo faixó de la serp. Són llibres per a ser contats; així, es fomenta la transmissió oral i el diàleg. Tens pensat fer més llibres en un futur pròxim? Les idees les tenim; l’únic que falta és escriure’ls, dibuixar-los, editar-los... Què ens pots contar del programa que emets en la ràdio? És un projecte que va sorgir durant una de les vegades que vaig anar a la ràdio a participar en un programa; llavors, Paco Tafalla em va proposar fer-hi totes les setmanes un programa que es diria Freqüència Verda. Té tres apartats: Les notícies o Eco-notícies, en què es parla una mica de temes generals, com ara els animals en perill d’extinció... L’altra part és la que tracta dels Valors naturals; aquí es parla de la flora i de la fauna del territori. En l’apartat ocinatura s’expliquen pel·lícules, llibres, itineraris... relacionats amb el medi ambient. Per últim, en l’agenda s’informa de les activitats que organitza Gubiana, Graëllsia, La Casa de l’Aigua i altres entitats mediambientals properes. Ets casada i tens fills? Estic casada i tinc dos fills: un noi i una noia. Algun ha seguit el teu camí i s’ha dedicat a l’ensenyança? La noia ha fet Història de l’Art i potser es dedicarà a l'ensenyança; el noi és tècnic forestal i treballa a la brigada dels Ports. Comparteixen l’amor que tens tu per la naturalesa? Sí, perquè de ben menuts hi han estat molt en contacte.

LO BasquEt

6


Entrevista a Vicky Carles Què t’agrada més: ensenyar o dedicar-te a la naturalesa? Les dos coses. Fa temps, vaig preguntar a Ensenyament si es podia fer un Camp d’Aprenentatge als Ports, però com ja estava el del Delta no en van posar cap. Quan al 2001 lo Port es va fer Parc Natural, vam crear una empresa (S.L.) per a ensenyar i fer divulgació del Port. Aquest any celebrem els 10 anys i és una satisfacció, fer activitats amb alumnes o adults, sempre transmetent la idea de respectar la naturalesa, els animals i les plantes. Lloc preferit per a unes bones vacances? Una illa, on el mar i la muntanya estiguin prop, i un lloc on el meu home i jo estiguem tranquils. T’agrada provar menjars d’altres cultures? Quan viatjo, procuro tastar el típic de cada país. Per què estimes tant el medi ambient? Perquè des que tenia 9 o 10 anys, anava d’excursió per la muntanya; sempre he estat molt observadora i em sento molt a gust en ella, amb qui mai no he perdut este contacte. Estil de música que t’agrada més? M’agrada tot tipus de música: salsa, música clàssica... Una mica de tot. En el seu moment, m’agradaven Bob Dylan i els Beatles. Les cançons actuals que m’agraden són “I’m yours”, de Jason Marz i “Loca”, de Shakira. Per què et trobes a gust a la muntanya? Perquè em transmet pau. Quan no em trobo bé i vaig a la muntanya, quan torno, ja m'ha passat tot. Igual em passa quan estic estressada. Ens pots dir alguna cosa com a conclusió final? Estic a punt de jubilar-me i no m’ho puc creure; noto que no se m’ha fet gens pesada la vida en l’educació; puc afirmar que m’ho he passat molt bé.

Entrevista feta per: David Barrobés, Aida-Cinta Mayor, Aida Chavarria i Montserrat Marro

LO BasquEt

7


Havia sentit a parlar de l’orquestra Stop algun cop; malgrat això, la primera vegada que la vaig escoltar em vaig quedar al·lucinada. M’havien dit que tocaven molt bé però, en veure’ls, vaig notar alguna cosa més que la sensació que et transmet la bona música. Era la complicitat que hi havia entre els seus components la que feia que tinguessin aquest punt especial. Les mans del director semblaven fer ballar les notes i, cada cop que les tancava, les retenia dintre dels punys. Els dits de tots aquells que tocaven es movien amb coordinació en un únic so. Tots junts feien que el públic se sorprengués d’aquell espectacle i, després d’un breu silenci, aplaudissin el seu esforç amb intensitat. Vaig estar pensant en la possibilitat d’apuntar-m’hi. Sempre m’havia agradat tocar algun instrument; vaig pensar que podria ser una bona oportunitat. Finalment, em vaig inscriure en començar el nou curs. En els primers assajos no vàrem fer molta cosa, però després vam començar a tocar. Malgrat que tant sols assajava amb els de segon, un grup reduït d’unes trenta persones, la música sonava intensa i excitant. Les flautes, el piano, la percussió... semblaven unir-se amb el fi de crear un ritme que t’absorbia i et feia sentir bé. En els assajos que fèiem tots junts era molt diferent. La mescla de tots els instruments formava un so que et retrunyia dintre i et feia ballar cada cèl·lula del cos. Mentre tocàvem, no recordava res. Era com si les altres coses no tinguessin tanta importància i l’únic que tingués lògica eren les notes escrites en aquella partitura. Deixant de banda alguna petita discussió, entre tots els components formàvem un ambient diferent. Les bromes, les anècdotes, el bon humor, fluïa entre nosaltres com si fos part de la música. En el primer concert vaig sofrir un espècie de trastorn. D’una banda, tenia ganes de mostrar a la gent tot el que sabíem fer; de l’altra, sentia uns nervis d’aquells que fan mal a l’estómac. Ens vam reunir tots, vam cridar ben fort el que sabíem i vam seure. El concert va fluir amb excitació entre el públic que aplaudia amb força després de cada cançó. La sensació que tenia en tocar es va amplificar en el moment que la gent començava a aplaudir, recompensant el nostre esforç. Sara Ferré

LO BasquEt

8


Aquest curs 2010-2011, l’orquestra ha continuat endavant amb les següents activitats: -

Trobada d’instituts de les Terres de l’Ebre a l’auditori Felip Pedrell.

-

Concert, a l’institut, per als alumnes participants al Projecte Comenius.

-

Campus musical de cinc dies a l’Aube, amb un concert de cloenda.

-

Viatge per Europa (París, Bruges, Amsterdam...) The show must go on...

Pensaments d’una alumna... Quan vaig venir a l'Institut Roquetes, Guillem Enri, professor de música, tenia un somni per complir: crear una orquestra amb alumnes que estiguessin interessats en tocar algun instrument; tot i que no feia falta ser músic. En aquell moment va ser quan ens va oferir l’oportunitat de apuntar-nos a l’orquestra STOP. Tots els que en volíem formar part, no ens ho vam pensar ni dues vegades. Era una oportunitat que no podíem deixar perdre. Fa 6 anys, quan es va crear l’orquestra, van començar 20 alumnes poc motivats per a l’ensenyança, potser una mica problemàtics; però l’experiència amb l’orquestra els va servir com a teràpia. A mesura que han passat els anys, el nombre de gent hem anat augmentant fins arribar a 130 persones. L’orquestra no només es basa en la música, sinó en la companyonia i el respecte mutu. Guillem ha fet un gran treball ajuntant tot tipus de gent i aconseguint que tots ens relacionem amb cordialitat, sense importar d’on som, com som, i aquestes coses que sempre es tenen en compte a l’hora de fer amistats. Voldríem agrair-li tot el que ha fet per nosaltres, per aguantar-nos sempre que hi ha hagut algun imprevist i per tenir una gran paciència. I, personalment, també li vull donar les gràcies per ajudar-me a superar els problemes, perquè STOP no és tan sols una orquestra, és gairebé una família: ens cuidem els uns als altres... Si algun dia marxés de l'Institut per algun motiu, cosa que no desitgem, esperem que porti tota l’orquestra dins al cor, tal i com nosaltres ho faríem. Aquesta petita història té un principi, però no tindrà final. Moltíssimes gràcies, Guillem, per tot el que fas per aquest grup de joves que volem passar-nos-ho bé amb els companys. TU VALS MOLT.

SOM BONS I HO SABEM! La vida sense música seria un error. Oscar Wilde

Alba Mayor

LO BasquEt

9


Entrevista a Joan Antoni Gonzàlez

1. Quan va saber que volia dedicar-se a l’ensenyança? Per què va triar aquesta opció? Als 14 anys em van dir les següents paraules: “O estudies o et poses a treballar a la fàbrica.” Vaig escollir estudiar per a mestre. 2. Fa molts anys que es dedica a aquesta professió? Fa 46 anys. I quant de temps fa que imparteix classes a Roquetes? 14 anys. Es dedica a alguna altra activitat professional? Dono classes a la UNED. 3. Ha treballat anteriorment en d’altres centres? Sí. Al 13 de Gener, a Campredó, a Alcanar i als Josepets. 4. Quines assignatures imparteix? Sempre han estat les mateixes matèries? Dono el castellà, però com a mestre he donat totes les assignatures possibles. 5. Què pensa fer un cop ja no pugui ensenyar perquè li arribi la jubilació? Seguiré en la UNED, i m’agradaria anar a treballar a l’Arxiu. 6. Enyorarà treballar en aquest centre? I als companys/es de l’Institut Roquetes? Sí, tal com he enyorat els altres col·legis on he estat i els companys que he tingut. 7. Li agrada el teatre? Què li atrau més d’aquesta manifestació cultural? En realitat no m’agrada gaire el teatre; el trobo massa exagerat, però m’agrada fer comèdia. 8. Sí que li deu agradar llegir, no? Per què creu que és aconsellable la lectura? Té alguna obra que consideri especial, preferida? Què en destacaria, d’aquesta lectura? Sí. M’hi passo moltes hores llegint. És molt aconsellable perquè desperta la imaginació, fa pensar, distreu... Potser la meva obra preferida és El desert dels Tàrtars, de Dino Buzzati. És una obra que reflecteix molt bé el que és la vida.

LO BasquEt

10


Entrevista a Joan Antoni Gonzàlez 9. Quines activitats (aficions) li agraden, a banda de fer de professor? I quines són les que menys? A més de llegir, m’agrada passejar, anar al cine... El que m’agrada menys és veure la televisió. 10. Li agraden els esports? Quin és el seu favorit? M’agradava jugar a bàsquet, però ho vaig deixar per un problema a l’esquena. 11. Ha viatjat algun cop a l’estranger? Sí. On? A París. I amb els alumnes ha fet algun viatge, ja sigui de fi de curs, excursió, etc.? Una vegada, a Mallorca; i no me’n van quedar ganes de tornar perquè no es podia dormir, fer el programa establert... 12. Quin tipus de menjar li agrada? On aniria primer al Bulli o al Viena? M’agrada tot tipus de menjar. En tots dos menjaria bé. 13. Ha treballat amb algun company o alumne que li ha marcat la seva carrera com a professor? No, però me’n recordo de molts, de molt bons i de molt dolents. 14. Li agrada anar a la platja? Poc i, quan hi vaig, no em moc de sota del para-sol. I a la muntanya? Molt, però ja gairebé no hi vaig. Quina opció preferiria, si és que hagués de triar? La muntanya, evidentment. 15. Està d’acord amb la digitalització de les aules? Tal com s’ha fet, no. Haguessin hagut de començar ensenyant a teclejar als alumnes, i hi hauria d’haver llibres digitals bons. 16. Des d’alguna revista o diari, li han fet mai alguna entrevista d’aquest tipus? No; no me n’han fet mai cap. I a la ràdio o a la televisió? Tampoc. 17. Quin paper creu que té una biblioteca en un centre escolar? La biblioteca escolar hauria de ser molt important per a subministrar materials i prestar llibres, i com a lloc d’estudi. La llàstima és que només es fa servir per deixar llibres.

LO BasquEt

11


Entrevista a Joan Antoni Gonzàlez 18. Què ha canviat en l’ensenyament des que vostè va començar? Uff..., tantes coses... El comportament dels alumnes a classe és bastant pitjor. També ha baixat el nivell dels continguts que se’ls ensenyen. 19.Què n’opina, de les retallades de personal docent als instituts? Empitjorarà la qualitat de l’ensenyament. 20. I ja per acabar, sabem que és un fan de les pel·lícules de l’oest. Quin clàssic del western ens recomanaria? Raíces profundas, dirigida per George Stevens i protagonitzada per Alan Ladd, i Un hombre, de Martin Ritt, amb Paul Newman com a protagonista. Gràcies, Joan Antoni, l’enyorarem molt. Esperem que li vagi molt bé la nova etapa en la vida. Desitgem que no ens oblidi mai i que se li faci difícil de desempallegar-se de nosaltres.

Entrevista realitzada per Mercè Abad, Júlia Albesa, Paula Casajust i Maria Fontanet

LO BasquEt

12


Tot va començar a les nou de la nit del dia 5 de maig. Érem a l’aeroport del Prat. Pertot hi havia cares d’emoció, d’entusiasme, de ganes de marxar, d’oblidar-nos de tot durant els cinc propers dies. No sabíem què ens esperaria a la tan cèlebre Praga, només volíem gaudir al màxim d’aquells dies que portàvem esperant tant de temps. Unes hores després vam trepitjar la ciutat. No ens vam adonar de gaire el primer dia; era fosc i tard, però érem a Praga, la qual cosa ho feia tot diferent. Durant els dies següents, sí que vam poder contemplar totes les meravelles d’aquella capital. Vam visitar la fàbrica de vidre i les coves que hi havia a pocs quilòmetres de la ciutat. Després, vam fer un creuer pel riu, acompanyats per Andrés, un apassionat de la seva ciutat, que ens va ensenyar, en un dia, indrets i ens va explicar fets històrics d’aquell indret tan desconegut, encara, per a nosaltres. Vam conèixer els llocs més famosos de la ciutat, com ara la Casa Dansant, el Rellotge Astronòmic, la Torre de Petrín, el Castell de Praga, el Pont de Carles, el Museu Nacional, el Cementiri Jueu i algunes sinagogues. En definitiva, vam fer un tastet cultural de tot el més característic. Sens dubte, no oblidarem la majoria d’aquests llocs, però sobretot el que ens quedarà marcat en la memòria seran alguns moments viscuts en qualsevol parc, en qualsevol carreró o, fins i tot, a l’hostal on, asseguts amb els amics, tot semblava diferent, més bonic. Haguéssim desitjat continuar així per sempre. En aquells moments, sentíem que la ciutat era especial, màgica. Per això, no és estrany que uns dies després d’aquell 5 de maig, al mateix aeroport i a la mateixa hora, les cares fossin molt diferents. Eren de cansament, de poques paraules i d’alguna rialla, de tant en tant, en recordar un moment de la setmana que deixàvem enrere... Per això, teníem molt poques ganes de tornar a casa i d’abandonar aquella preciosa ciutat. Estic segura que ningú de nosaltres no oblidarà aquest viatge de final de curs. Cinta Sanz

LO BasquEt

13


En un final de curs en què estàvem esgotats i esgotades, i amb moltes ganes que arribessin les vacances, vam rebre l’agradable notícia que la nostra classe de 2n C, juntament amb la de 4t C, havíem estat premiats pel Comitè Verd per ser les classes més sostenibles del centre. Aquest premi, totalment subvencionat per l’AMPA, consistia en una sortida de migdia a la platja de l’Arenal, de l’Ampolla. Sense imaginar-nos-ho, aquesta sorpresa serviria per a tintar-nos de felicitat i per a oxigenar-nos el cervell després d’uns dies plens d’exàmens i de nervis. Sota l’amenaça d’un dia plujós i fred, el dia de l’excursió vam pujar a l’autobús amb ganes de passar un bon dia de platja. Al cel, es dibuixava un núvol que el partia en dos meitats; n’hi havia una on els llamps arribaven “fins al més enllà”; l’altra meitat ens somreia mostrant-nos un sol roent. Aquesta fou, per sort, la que a la fi ens va acompanyar durant aquelles hores. En arribar a l’Ampolla, no paràvem de caminar i caminar. Anàvem cap a la Bassa de les Olles. En ser al Mirador de les Olles, vam intentar d’observar els moixons que es banyaven en la bassa, cosa que ens va costar. Vam continuar caminant, amb una calor sufocant que no ens podíem treure de sobre; la pell se’ns cremava i, per uns instants, vam avorrir l’excursió. Tanmateix, l’esforç va valdre la pena perquè, en arribar al bar de la platja i refrescar-nos, les veus de les profes i el profe acompanyants, Pilar, Dolors i Sergi, ens van donar permís per banyar-nos, la qual cosa desitjàvem fervorosament. Ens hi vam afanyar tant, que semblava el primer dia de rebaixes... Alguns nedaven i feien jocs d’acrobàcia; d’altres jugaven amb la pilota; també hi havia qui es “barallava” amb l’arena. Estàvem tan entretinguts i divertits, que no ens vam adonar que el temps havia passat i que calia plegar veles per tornar a l’institut. Estàvem tan emocionats dins de l’aigua! En fi; tot i que calia recollir, sabíem que encara ens esperava més gresca: havíem de celebrar la festa de final de curs a la classe i, al dia següent, havíem de fer una altra excursió al Delta. Va ser un matí perfecte: sense pluja, amb un sol radiant, amb moltes ganes de passar-ho bé i un resultat ideal. A veure si el curs vinent tornem a aconseguir aquest premi... Paula Cid, Meritxell Farreny i Glòria Gas

LO BasquEt

14


Alumnes i professors del Comitè Verd s'arromanguen quasi totes les setmanes, faci fred o faci calor, per llançar tot allò dipositat al contenidor blau (paper) i al groc (envasos i plàstic), a l’illa de recollida selectiva situada a prop del centre. Abans, però, cal separar allò que hi ha en un lloc que no toca (els impropis). Llavors és quan literalment toca d’arromangar-se per bussejar dintre del contenidor del paper per traure plàstics i envasos que no haurien de ser-hi. Val a dir que la majoria de gent recicla bé, però sempre hi ha algú que, per descuit o per peresa (volem pensar que això no s’esdevé per ignorància o per malicia), deixa anar una deixalla allí on no toca; això, que d’entrada sembla una estupidesa, és molt greu, ja que els impropis poden fer malbé tot un procés de reciclatge encetat. Pensem que s’ha de tenir una miqueta més de cura a l’hora de separar els residus per tal de no generar impropis. Felicitem tota la comunitat educativa de l’institut per reciclar tan bé i cada cop més sovint, la qual cosa significa que augmenta el nombre dels qui reciclem per tenir cura del medi ambient. Comitè Verd

LO BasquEt

15


Visita a la deixalleria

El passat 13 de desembre, l’alumnat de primer d'ESO va fer una sortida per visitar la Deixalleria de Roquetes per tal de conscienciar-se una mica més de la necessitat de separar els diferents residus i aprendre la manera de fer-ho. Durant la visita guiada, una educadora ambiental de l'empresa Gubiana dels Ports, que col·labora amb l'institut en la tasca de divulgació ambiental, va explicar a l’alumnat i al professorat el funcionament de la deixalleria i la ubicació de les diferents fraccions de residus. L'alumnat es va interessar en l'àrea de residus especials, on es desa el material informàtic, els electrodomèstics, les bateries i tots els residus potencialment tòxics, com ara restes de pintures, herbicides... Un cop finalitzada la sortida acadèmica, els alumnes van omplir una fitxa amb informació sobre la situació dels diferents llocs de la deixalleria i van realitzar un treball, que va ser valorat pel professorat de Ciències Naturals. L'activitat s'emmarcà dintre del programa d'Escoles Verdes i va ser coordinada pel Comitè Verd del Centre. Vicky Carles

LO BasquEt

16


El dia 13 d'abril, l’alumnat de segon d’ESO de l’alternativa d’Horticultura i el del Comitè Verd vam participar en el Dia de l’Àrid i els Arbres, organitzat per l'empresa CEMEX. Ens hi van acompanyar les professores de tecnologia i horticultura, Letícia i Patrícia. Vam sortir de l'institut amb autobús en direcció a Mas de Barberans; a les 9.30 h, ja estàvem a l'explotació. Allà ens van donar un equip de protecció que consistia en un casc de seguretat i una armilla reflectant. Tot seguit, ens van ensenyar com funciona una pedrera. La directora general de CEMEX a Catalunya ens va explicar que la terra d'aquesta zona és molt bona. A més, com a curiositat, ens va comentar que l'empresa aprecia molt la pedrera Galatxo, perquè aquí van començar les seves primeres activitats industrials a Catalunya. Després ens van portar en una zona d'explotació, d'on treuen la pedra, i posteriorment ens van ensenyar com la separen, segons el seu diàmetre, en sorra o grava. Fins i tot vam veure com feien formigó. Després d'esmorzar, tots vam participar en la recuperació d'un espai natural. Vam plantar oliveres en una pedrera vella que ja no s'explota. Cadascú de nosaltres vam posar nom a l'olivera que havíem plantat. Fins i tot, hi ha qui diu que hi tornarà l'any 2016 per veure la seva olivera. Quan vam acabar la visita, ens van fer un regal per agrair-nos el nostre treball i el nostre comportament.

LO BasquEt

17


IMPRESSIONS DEL FORO JOVEN 2011 “L’arribada a la ciutat on havíem d’allotjar-nos, Vitòria, va compensar les llargues hores de viatge ...” Alba Sanz (3r E)

“La ciutat no podia ser més idònia per a una trobada mediambiental: neta, plena de verd, amb un parc natural protegit a dues gambades de la ciutat... Vam arribar a l’alberg després de ben bé sis hores de viatge i, tot i que estàvem molt cansats, ens feia molta il·lusió l’estada. Ens van distribuir en dues habitacions: una per a les noies i una altra per als nois. Una de les poques distraccions que hi havia era una sala de televisió, però, per desgràcia, va ser ràpidament dominada per una dictadura de noies. Encara sort que els nois ens sabem distreure, que si per elles fos...” Josep Falcó (3r E)

“...Mentre ens esperàvem, van acudir, de sobte, uns personatges disfressats que, curiosament, van començar a llençar ulleres en l’aire per a tothom. Eren unes ulleres molt gracioses. Quan ja van arribar tots els alumnes de les diferents comunitats de l’Estat espanyol, va començar l’espectacle al parc de Salburua. L’actuació va ser entretinguda, divertida i animada, ja que aquells personatges et feien riure molt i alhora t’ensenyaven l’important que és l’aigua per a les nostres vides. Un cop finalitzat l’espectacle, ens dividírem en grups per conèixer el gran parc de Salburua, i vam recórrer amb un guia tot el parc. Seguidament, a l’hora de dinar, ens va sorgir un petit imprevist: no teníem menjar. Però ho vam solucionar, i el McDonald’s ens va salvar...” Mercè Abad (3r D)

LO BasquEt

19


“...A la tarda, vam anar al Palau de Congressos amb els altres instituts seleccionats de Catalunya, Aragó, La Rioja, Navarra, Euskadi i Cantàbria. Va ser molt entretingut i l’ambient, molt familiar. Vam veure un vídeo molt elaborat, que mostrava els treballs presentats, els quals ens van fer obrir encara més els ulls. Després d’haver sentit tot el que es va dir a la conferència, me’n vaig anar a casa ben esgarrifada!...” Laura Fernàndez (3r E)

“...A la tarda, vam assistir al Foro Joven (tots amb la samarreta del nus antitransvasament). Va ser impressionant; semblàvem un gran riu en moviment. Centenars de nois i noies omplien el Palau de Congressos d’Europa; tots esperàvem, entusiasmats, aquell moment. El nostre treball i el d’altres va ser reflectit en un vídeo, molt elaborat, que representava les riuades de l’Ebre i el que aquestes comporten. Hem de ser conscients que allí va néixer un gran tresor; autoritats, professors i alumnes de diverses procedències de la conca de l’Ebre (amb diverses llengües) intercanviàvem comentaris i idees variades amb un fi comú: aprendre a conviure amb el riu i no contra el riu. Aquest era l’objectiu de la trobada! Fou una experiència realment inoblidable i plena de sorpreses...” Aida Chavarría (3r D)

“...Vam dedicar una part de la segona tarda a anar a comprar per la ciutat. Hi havia tot tipus de botigues i tothom va comprar un detallet, com a record d’aquells dies especials. A la fi, tots hem tornat amb una bona impressió de Vitòria i agraeixo haver pogut viure aquesta magnífica aventura.” Elena Vallespí (3r E)

“... L’endemà vam esmorzar, vam fer les maletes i ens en vam anar a les salines d’Añana. Allà ens van explicar la sorprenent història de l’origen de la sal i com deixaven assecar l’aigua salada per extreure-la. Més tard, ens van ensenyar un spa salat, on ens podíem banyar, i ens van portar a una botiga on venien flor de sal i sal granulada, que anava molt cara! i xocolata salada, entre altres interessants objectes. Finalment, vam pujar a l’autobús i vam tornar a Roquetes.” Jesús Llusià (Optativa de 2n)

LO BasquEt

19b


Inspecció del Riu Ebre: Platja fluvial d'Aldover Un any més, i ja en van quatre, el grup d’alumnes de l'optativa de segon Aigua recurs i habitat, hem anat a la platja fluvial d’Aldover per a inspeccionar els 450 metres del marge dret del riu Ebre, tram que ens correspon com a voluntaris del Projecte Rius. La primera inspecció la vam fer a la tardor i la segona a la primavera, ja que depenent de l’època de l'any hi pot haver variacions i observacions de fauna i flora diferents. El mostreig de tardor va tenir lloc el 21 d’octubre del 2010; el de primavera, el passat 12 de maig de 2011. Quan vam arribar, el primer que vam fer va ser passejar pel bosc. Després, cada grup anava amb un mestre per fer una part del projecte. A l'octubre, a més de Vicky Carles, que és la nostra professora, ens van acompanyar Manel Reverté i Raul Curto; al maig, en lloc de Manel va venir Sergi Maestre. Més tard, tots junts vam fer la secció de dades generals on s’ havien d’apuntar la localització geogràfica, l'altitud sobre el nivell del mar, etc. Un cop fet el recorregut inicial per la vora del riu, ens vam reunir tots el membres de cada grup i cadascú feia el treball que li corresponia (càlcul de la secció del riu, de la velocitat, del cabal...), paràmetres fisicoquímics de l’aigua (pH, duresa, nitrats i nitrits), esquema de tram de riu (dibuix de la zona inspeccionada), elements i deixalles observades... i per acabar, observació de la fauna i la flora. Entre les dues sortides, vam trobar diferències tant de flora com de fauna. A la tardor, hi havia libèl·lules, papallones, grills, gamàrids, crancs de riu... i, en la flora aquàtica, abundants llenties d’aigua. A la primavera, en canvi, hem trobat més larves d'insectes; mosquits, mosca negra, efemeròpters, heteròpters, libèl·lules... i també cargols i cullerots. Respecte a la flora, no hi havia llenties d’aigua, que probablement van ser arrossegades en alguna de les avingudes hivernals; contràriament, hi havia lliris grocs que l'altra vegada no vam veure perquè no estaven florits. Pel que fa a l'aspecte de l'aigua, a la primavera, era més transparent que a l'octubre. Com sempre, les dades obtingudes han estat enviades al Projecte Rius per a la seva incorporació a la Base de dades general. En resum, ens hem divertit molt les dues vegades i hem fet una activitat a favor del riu. Assia El Hamdaouy i Dikra El Anssari.

LO BasquEt

1


Matemàtiques divertides Montse Múria us ha seleccionat un seguit d’activitats matemàtiques –extretes del llibre de text de Matemàtiques 1r ESO, de l’editorial Edebé, ISBN 978-84-236-8610-0- que us permetran passar una bona estona, alhora que posaran a prova les vostres capacitats d’observació i concentració, i reforçaran el vostre enginy. Accepteu-ne el repte!

Solucions en la pàgina 46

LO BasquEt

45


El passat dimecres, dia sis d’abril, quatre alumnes de 2n ESO de l’Institut Roquetes (Maria Giménez, Eduard Forés, Josep Beneito i Andrea Fontanet) vam assistir a la segona fase del concurs Fem matemàtiques, després d’haver superat la primera fase de la classificació. Aquest any, el concurs se celebrava a Sant Carles de la Ràpita. Tot va començar quan a principi de curs vam escollir l’assignatura optativa de segon Fem matemàtiques, en la qual ens ensenyen nous coneixements matemàtics i, a més a més, ens preparen per a participar en l’esmentat concurs, adreçat als alumnes de 6è de primària i de 1r i 2n ESO. S’hi pretén fomentar el treballar en grup i desenvolupar la capacitat de raonament; en definitiva, s’hi presenten les matemàtiques com un joc molt divertit. La primera fase consistia a resoldre, col·lectivament i a l’institut, tres problemes o jocs matemàtics; aquest any, malauradament, han estat jocs, que solen ser més divertits, però a la vegada més difícils, la qual cosa dificulta la classificació per a la següent fase. La veritat és que ens en vam sortir prou bé. L’esforç havia valgut la pena i ens vam classificar! Quan ens van donar la notícia, ens vam quedar fascinats, sense saber què dir; estàvem molt il·lusionats, amb ganes de donar-ho tot i d’intentar guanyar algun premi. Per realitzar la segona fase, ens vam haver de traslladar amb autobús a Sant Carles de la Ràpita. Durant el viatge d’anada, anàvem repassant les àrees de les figures geomètriques i els volums d’alguns cossos. Ens hi vam implicar molt perquè tots teníem molt d’ interès a fer un bon paper. Aquesta fase consta de tres proves: la prova ràpida i la prova de camp, totes dues en grup; la tercera va ser individual. La prova ràpida i la prova individual es van dur a terme a l’Institut Els Alfacs; la prova de camp, la més divertida i la més pràctica segons els alumnes, es va fer al port de la Ràpita; va constar de diferents exercicis: calcular les places d’aparcament en què es podia dividir un solar, fer un petit càlcul d’una instal·lació fotovoltaica, construir un puzle en un temps determinat, etc. Va ser una experiència única, inoblidable; un dia de classe diferent. Vam tenir l’oportunitat de fer amics i d’aprendre nous coneixements. Andrea Fontanet Valls

LO BasquEt

20


Francesc González Solé guanya un premi E2C3 Sabeu què és un premi E2C3? De fet, més que un premi hauríem de dir que és una beca de caire científic subvencionada per CatalunyaCaixa que pretén fomentar la vocació científica dels joves estudiants de 4t ESO. Aquesta beca, la poden sol·licitar tots els alumnes de 4t ESO que estiguin fent alguna assignatura específica de ciències (física i química o biologia i geologia). Hi ha un límit de 3 sol·licituds per institut, per la qual cosa només se n’envien les dels millors estudiants de cada institut. Aquest curs, l’Institut Roquetes hi ha presentat tres alumnes -tots tres amb un expedient brillant- que han hagut de competir per la beca amb 731 estudiants de 317 instituts d’arreu de Catalunya. Tot i que han donat 50 beques, la competició no ha estat gens fàcil perquè hi havia molt de nivell entre els participants. L’alumne seleccionat de cada institut havia de fer un escrit on exposava les seves inquietuds per l’estudi i per la recerca. Aleshores, es va fer un segon procés de selecció del qual quedaren cent i escaig candidats. La tercera fase del procés va consistir en una entrevista personal, que es va fer durant un cap de setmana, a l’edifici de La Pedrera de Barcelona. Durant l’entrevista, els candidats havien de resoldre un problema matemàtic i contestar unes preguntes que pretenien mostrar la seva capacitat i motivació com a futurs investigadors. El premi consisteix a gaudir d’una estada gratuïta a Les Planes de Son (als Pirineus), des del 27 de juny fins al 9 de juliol de 2011. Durant aquesta estada, els alumnes guanyadors treballaran conjuntament amb un grup d’investigadors de primera línia provinents de centres de recerca o d’universitats nacionals i internacionals. Els alumnes poden triar entre cinc projectes de recerca relacionats amb l’energia solar, l’astronomia, la llum, la genètica i biologia molecular i els sons, que porta com a títol Els sons de la natura-La natura dels sons. Francesc ha escollit aquest darrer projecte, perquè és un enamorat de la música. Estudia al conservatori i és un membre destacat de la nostra orquestra STOP. El projecte que ha triat està liderat pel Grup de Recerca en Tecnologies Musicals de la Universitat Pompeu Fabra (MTG-UPF) i l’Escola Superior de Música de Barcelona (ESMUC). Cal remarcar que no és la primera vegada que un alumne del nostre institut guanya un premi E2C3. Concretament, el curs 2008/2009, Francesc Fontanet Juan va guanyar el mateix premi, tot escollint el mateix projecte. Si bé no podem afirmar rotundament que els nostres alumnes siguin els millors de Catalunya, sí que podem dir amb propietat que els alumnes de l’Institut Roquetes estan a la mateixa alçada dels millors estudiants de Catalunya. Feliciteu Francesc perquè ha guanyat el premi merescudament!

LO BasquEt

21


Com gairebé tots sabeu, el nostre institut és el creador del Projecte Comenius anomenat Values Across Generations and Borders (valors que travessen generacions i fronteres). L’última setmana de març i la primera d’abril, ens van visitar els països participants (Alemanya, Polònia, Portugal, Holanda i Noruega). Va ser una visita en la qual tots nosaltres vam posar tot l’esforç del món perquè fos inoblidable. Creiem que ho vam aconseguir. Els vam ensenyar alguns dels llocs més importants de la ciutat de Roquetes, com ara l’ajuntament, les oficines del Parc Natural dels Ports, l’Observatori de l’Ebre... Les alumnes de perruqueria i estètica del centre van oferir, als nostres convidats, diferents tallers de bellesa. S’hi van decorar les ungles, es van maquillar, es van posar trenes, extensions i rastes. També van gaudir d'uns magnífics i relaxants massatges; van fer-se dibuixos amb henna i, fins i tot, hi va haver dos voluntaris: un per a un bodypainting, i un altre per a convertir-se en un autèntic Drag Queen! Agraïm, des d’aquí, la col·laboració de les alumnes de perruqueria i estètica. Així mateix, havíem planejat de fer una gran ruta turística per Tortosa, però la vam haver de reduir a causa del cansament que tots portàvem acumulat. Vam visitar les Avançades de Sant Joan, el castell de la Suda, l’Escorxador Municipal de Tortosa, la Catedral... Un altre dia vam fer una sortida al Delta; el dia següent, vam anar amb piragua per l'Ebre i vam visitar les coves Meravelles, de Benifallet. L’últim dia vam pintar a la paret de l’institut el logotip del Comenius Project. Després, vam dinar tots junts. A la tarda, vam anar a Barcelona amb tren. Hi vam visitar la Pedrera, les Rambles... Després d’un emotiu comiat, va arribar l’hora de tornar cap a Tortosa. L'endemà, la resta del països socis del projecte volaven cap a les seves destinacions.

LO BasquEt

22


El 10 de març, els alumnes de de 2n ESO van gaudir d’una sessió de cultura britànica per gentilesa de l’editorial Burlington Books. Un representant-formador de l’editorial va fer una divertida presentació sobre els elements i aspectes més típics de la cultura britànica, com ara el Big Ben, The Union Flag, personatges de la monarquia anglesa, etc. Va ser una sessió força divertida en la qual l’alumnat participava en una mena de concurs semblant al famós ¿Quién quiere ser millonario? (Who wants to be a millionaire?). Responien les preguntes que els feien, mitjançant unes cartolines que contenien les opcions A,B,C,D. El concurs va ser un èxit per les seues dots de realisme, sobretot en el moment en què el presentador va demanar a un dels alumnes concursants si volia utilitzar el comodí de la trucada, una trucada amb resposta en directe! Tots els alumnes van passar una bona estona durant una hora practicant l’anglès també fora de l’aula. Departament de Llengües Estrangeres

Encara no tens el

Boc’n roll

de l’Institut Roquetes? Què esperes per aconseguir-lo?

LO BasquEt

23


Projecte Arrels 2010/2011

Fa dos anys que participem en el Projecte Arrels i durant este període hem passat per moments molt bons i també per alguns moments tristos, pel comiat d’antics companys. El primer any ens va resultar molt difícil per dos raons: perquè era el primer cop que participàvem en una activitat com esta i perquè no coneixíem ningú. Gràcies al projecte hem pogut conèixer gent nova, no tan sols alumnes autòctons, sinó també de la nostra nacionalitat. En la nostra opinió, les persones que fan de professors i professores són molt valentes, ja que trobar-se una vegada a la setmana amb una persona estrangera, que segurament té un domini més aviat escàs del català, i arriscar-se a cada punt i moment a explicar-li el significat d’alguna oració o paraula és tindre molt de coratge. Precisament això ha permès que els i les alumnes augmentéssem el vocabulari que tenim en llengua catalana i milloréssem el nostre nivell acadèmic. També les sortides que fem al llarg de l’any ens han agradat molt, ja que complementen molt bé les sessions normals de les parelles lingüístiques. Poder gaudir tots junts d’una excursió per pocs diners ens ajuda a entendre millor la realitat catalana (el paisatge, la geografia, etc.) i ens proporciona una bona excusa per relacionar-nos una mica més els uns amb els altres. A més, hem tingut la sort d’haver sigut seleccionades, al costat d’altres companyes i companys, per a participar en el vídeo que vam gravar del Projecte Arrels a finals de setembre de 2010 i que el 12 de març de 2011 va obtindre el primer premi en la categoria de centres educatius del 4t Premi Federico Mayor Zaragoza. La veritat és que va ser una gran satisfacció rebre el premi de mans de l’exdirector general de la UNESCO. Després d’esta gran alegria, tots els alumnes, acompanyats per alguns membres de l’equip directiu (Manel Reverté, el director, Ma José Montserrat i Tere Sabaté), l’exdirector Francesc Benet i, per descomptat, per Marià i Conxita, vam anar a dinar a un restaurant marroquí, l’Omar. Vam xalar molt i vam cantar tots junts. En definitiva, natros dos pensem que el Projecte Arrels és una experiència inoblidable, recomanable per a tots. Pot afavorir molta gent, tant els autòctons com aquells altres que sense ser d’aquí poden arribar a parlar català igual de bé. Als catalans els permet endinsar-se en altres mons, cultures, religions... I als estrangers els ajuda a millorar el vocabulari, el nivell acadèmic, a conèixer els costums catalans... Esteu tots convidats a esta nova experiència, no dubteu a provar-la i, molt important, no deixeu que us afecten les opinions dels altres! Per acabar, volem acomiadar-nos dels alumnes que participen en les parelles lingüístiques i agrair la faena que fan els responsables d’este projecte, els professors Conxita Blanch i Marià Lleixà. Tot i que marxem de l’institut, vatros sempre estareu presents en el nostre cor. Soukayna Ahdaoui i Ghizlane El Ameraouy

LO BasquEt

24


PROJECTE ARRELS : Parelles Lingüístiques

El Projecte Arrels consistix a formar parelles lingüístiques durant l’hora del pati i a fer sortides trimestrals per conèixer l’entorn. Amb això, alumnes de tots els cursos hem aconseguit, per part dels catalans, ensenyar als estrangers els nostres costums, les nostres aficions... i, alhora, els alumnes estrangers han après coses sobre la nostra cultura tot aprofundint el seu vocabulari de català i la seva relació d’amistat amb l’alumne/professor. Els participants ens reunim a l’hora del pati. Durant mitja hora, formem parelles un estranger/a i un català/catalana. Cada parella s’asseu junta i els professors (Conxita i Marià) ens donen un guió pautat sobre el tema establert per a la sessió. Gràcies a este projecte, molts alumnes estrangers s’han pogut relacionar amb alumnes catalans, i hem tingut tots plegats l’oportunitat de fer nous amics, i aprendre coses noves. A part de tot això, el passat dissabte 12 de març, el vídeo gravat el mes de setembre, realitzat per Satyavan Galiana, on sortim alguns dels components d’este projecte i els professors Marià i Conxita, va rebre el primer premi al IV Premi Federico Mayor Zaragoza. Este certamen va ser organitzat per l’entitat Amics i Amigues de la UNESCO de Tortosa. El tema de l’edició era la diversitat cultural. En estos premis, a més, es van atorgar diferents mencions a tots els vídeos i projectes finalistes però, tot i haver molts projectes i molts vídeos molt ben fets, el premi va ser per al Projecte Arrels del nostre institut! Els participants del vídeo vam anar al lliurament de premis i, en saber que natros havíem sigut els guanyadors, ens en vam alegrar moltíssim. Tots els components del projecte estem molt orgullosos de fer el que fem i que esta idea haja sigut reconeguda per una organització de la UNESCO. Per últim, en nom dels alumnes que participem en el Projecte Arrels, demano que tots posem una mica de la nostra part per ajudar que els alumnes nouvinguts s’integren amb més facilitat. Convido també a qui li interesse, que s’apunte a les Parelles Lingüístiques, ja que és una activitat molt bonica i gratificant! Maria Josep Curto Panisello

LO BasquEt

25


¿QUÉ HAY EN NUESTRA MIRADA? Què hi ha en la nostra mirada? Este fue el título de un vídeo que hicimos en Comunicación Audiovisual para participar en la campaña “Una mirada crítica”, promovida por Aulamèdia, una propuesta para la reflexión sobre el consumo audiovisual y los contenidos televisivos. El vídeo lo rodamos con una cámara fotográfica en el patio del instituto y de una forma muy sencilla: todo seguido, haciendo un ligero movimiento de acercamiento a los rostros de los personajes y capturando algunas imágenes fijas. Posteriormente, lo editamos añadiéndole un fragmento musical extraído del portal de música libre Jamendo, de título Zero Project – Infinity. La filmación, más que contar una historia, intenta sugerir una idea: quiere llamar la atención de una forma visual sobre el hecho de que a veces no sabemos mirar la televisión o Internet. Porque no todo lo que nos dicen en los medios es cierto y, por tanto, debemos ir con cuidado ante sus mensajes, y más si son de tipo publicitario. Muy a menudo nos hipnotizan con músicas, con efectos especiales, con voces e imágenes seductoras y con colores brillantes, y nosotros nos quedamos boquiabiertos y sin capacidad de respuesta. Pero ellos solo pretenden manipularnos y vendernos algo. Por ejemplo, cuando afirman que tal producto es el mejor o cuando dicen que un canal es el más visto, casi siempre nos están mintiendo y solo lo hacen para inducirnos a comprar ese producto o a mirar ese programa.

En el vídeo participó la casi totalidad de alumnos de la materia, aunque la parte final tiene como personaje principal a Laura Fernández Miró. La cámara estuvo a cargo de mí misma, Aïda Ralda Baiges, pero toda la clase participó de alguna manera en la idea original y en la grabación.

LO BasquEt

28


¿QUÉ HAY EN NUESTRA MIRADA? En la grabación, de tan solo 30 segundos, se ven sucesivamente las caras de los actores con unas gafas oscuras, como si estuvieran hipnotizados. Unos tras otros son enfocados en primer plano hasta llegar a Laura. Finalmente, Laura se quita las gafas y cuando abre los ojos se ve que los tiene cerrados, como vueltos hacia su interior. Entonces, en un rápido zoom, su mirada ausente se funde con el logo de la campaña: “Una mirada crítica, para una ciudadanía crítica.” Si os interesa, lo podéis ver en página web de la asociación Aulamèdia, sección “REConeixements”: http://aulamediatv.wordpress.com/nous-videos/ Y también en el portal Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=5etJTDCZGJg Además, Aulamèdia editó un DVD con once piezas escogidas de entre todas las participantes en la campaña y la nuestra fue una de ellas. El DVD se entregó en el marco de las Jornadas “Educar la Mirada 2011” que se celebraron en Barcelona entre el 19 y el 21 de enero pasados. El REConeixement, un DVD editado por Aulamèdia con los 11 vídeos seleccionados para la campanya siguiente: “Una mirada crítica per a una ciutadania crítica”, 2011: http://www.aulamedia.org/ Nuestro profesor, Francisco de Pedro, estuvo presente en la sesión inaugural y pudo recibir la felicitación y el REConeixement entregado por Francesc-Josep Deó, director de la revista Aulamèdia, a todos los trabajos seleccionados. Aïda Ralda Baiges

Educar la Mirada, Barcelona, 19 de enero de 2011

LO BasquEt

29


FEM CINEMA Aquest últim trimestre hem fet dos curts de ficció dins la matèria optativa de Comunicación Audiovisual de 3r d'ESO, amb els quals hem participat en el 1r Concurs de curtmetratges Premis CinèTIC, convocat per la Comunidad DT. Un d'ells l'hem titulat Una ombra i l'altre, Canvi d'aires.

Una ombra té com a protagonista una noia, la Clara, que durant el camí de tornada de l’escola sent algú que l’està seguint. Quan arriba a casa, es troba uns cartells amb la seva foto i la paraula "desapareguda". El que realment ha passat se sap quan la Clara troba la mare a la cuina i intenta parlar amb ella. Fer aquest curt ens ha representat molt d’esforç i, tot i que no ha quedat perfecte, estem molt contents amb el resultat final. El procés seguit ha estat llarg; primer, haver de triar quina idea original volíem desenvolupar entre totes les que teníem pensades; després, decidir qui feia cada tasca i, finalment, realitzar tot el procés de creació del curt. Això volia dir fer un guió provisional, refer-lo canviant l'argument fins arribar a una versió definitiva, fer un storyboard per saber quins plànols i moviments de càmera utilitzaríem, dissenyar un pla de rodatge, portar-lo a terme i, per acabar, fer-ne l'edició amb el programa Studio 14. La veritat és que vam tenir una mica de feina per preparar tot el material necessari; d’altra banda, vam haver de resoldre algunes coses sobre la marxa...

LO BasquEt

30


Canvi d'aires, el segon curt, tracta d'un jove que al principi té molts diners, però després la vida li dóna un cop molt dur i es queda a la ruïna. Durant la història, es troba dues vegades amb un grup de joves que primer el miren amb enveja i, posteriorment, el rebutgen. Per fer-lo també hem hagut de treballar força. Molta gent es pensa que una gravació no necessita molt de temps, però s’equivoca. Vam començar amb una història i després vam anar variant l'argument fins arribar a un resultat final completament diferent. Com hem dit abans, per dur a terme una filmació, abans s’ha de pensar bé què es vol contar i després fer un bon guió, dur a terme un storyboard, assajar, buscar objectes i vestuari i, finalment, fer un rodatge sense massa entrebancs cosa que, tot i que pareix fàcil, no ho és. Els diàlegs en què participa molta gent costen molt de gravar, perquè cada cop passa alguna cosa: un s'equivoca, l'altre se'n riu, l’altre es queda en blanc... Per últim, arriba el procés d'edició, que també es difícil i demana molta imaginació, perquè cal buscar una música adequada, ajustar tots els plànols i els sons, etc. Al final, tot i les presses d'última hora, vam poder acabar els dos curts a temps i ja es poden veure en la pàgina dels Premis Cinètic, al portal de vídeo Dailymotion: http://www.dailymotion.com/contest/premiscinetic Val a dir que aquest projecte audiovisual no hauria estat possible sense l'ajuda de Tere Lozano, per deixar-nos la casa on vam gravar les escenes finals d’Una ombra; de Jacinto Arbona i Pepita Orti, perquè ens van deixar el magatzem on vam gravar una altra escena; de Guillem Enri, per deixar-nos el cotxe que vam utilitzar a Canvi d'aires; i de la professora Àngels Martí, que es va ocupar de maquillar les actrius i l'actor principal de les dos filmacions. Moltes gràcies. En fi, creiem que tots els que hem participat en els rodatges hem gaudit molt, però sobretot hem après a treballar en equip. Per això us aconsellem que viviu una experiència com aquesta i que us animeu a fer cinema en altres cursos. David Barrobés i Sandra Blanquet

LO BasquEt

31


Els contes desperten la fantasia, amplien i enriqueixen el nostre vocabulari i, sobretot, ens fan passar estones d'allò més agradables. Amb aquesta idea, els alumnes de l’Institut Roquetes de la matèria optativa de 3r d’ESO Comunicación audiovisual ens vam presentar al concurs de podcasts Contes del món, del qual hem quedat finalistes. Havíem estat moltes setmanes treballant aquesta activitat amb moltes ganes i entusiasme. El professor Francisco de Pedro ens donà a conèixer una història original de Mali, publicada en castellà amb el títol de Mabo y la hiena. Tractava d’un xiquet africà que, en temps de sequera, havia d’anar a buscar aigua en un pou llunyà, però hi trobava un obstacle: una hiena n’era la guardiana. Finalment, gràcies a l’enginy del petit, la hiena marxà del pou; des de llavors, ningú del poblat tenia cap por d’anar-hi a agafar aigua. Vam començar traduint el conte al català i el vam retocar al nostre gust. Després, vam fer una sèrie de proves a l’estudi de gravació; tot seguit, vam elegir el narrador que faria de Mabo, el que faria de hiena... Finalment, vam gravar el conte i el vam enviar al concurs. Durant els dies següents, la classe bullia d’impaciència. Abans de Nadal, es van publicar els contes en el web del concurs (www.contesdelmon.org). Vam demanar als amics, al professorat i als familiars que votessin pel nostre treball. Tots van col·laborar, i de valent! Tot just començar la setmana del 20 de desembre, érem els

LO BasquEt

32


Alumnes de Comunicació Audiovisual, 3r d’ESO

primers en la llista de vots però, al cap de poc temps, ens vam adonar que alguns dels nostres rivals ja s’havien espavilat i ens portaven un bon avantatge... Finalment, vam passar a la segona fase del concurs, tot i que en vots només vam quedar els sisens de la nostra categoria. Tanmateix, en arribar els dies de la selecció final, feta per un jurat independent, vam veure que rebre molts vots dels internautes no era gaire rellevant ni molt menys l’objectiu d’aquest concurs; l’important va ser gaudir de l’experiència, escoltar diferents històries que expressen la manera de sentir i pensar de les persones d’arreu del món i donar a conèixer una mica la gran varietat de la literatura de tradició oral. Quan vam tornar de vacances, el professor ens va comunicar que havíem assolit la nostra fita: érem finalistes. El nostre treball es publicaria en un llibre-CD. Realment ho havíem fet bé. Havíem comprès el significat d’aquesta activitat. Aleshores, se’ns disparà un gran somriure i l’aula es va inundar d’aplaudiments i d’alegria pel premi, tan merescut, producte de l’esforç i del treball en equip. Si voleu escoltar el conte, ho podeu fer en la pàgina de Contes del món: http://www.contesdelmon.org/podcast/participants_2/mabo_i_hiena.mp3 Gal·la Argelaga Montserrat

LO BasquEt

33


El laberint de la felicitat El laberint de la felicitat conta la història de l’Ariadna, una noia de 33 anys que acaba de perdre la feina i que està completament desanimada. Com moltes altres persones, l’Ariadna busca el sentit de la vida. Per això, decideix entrar al bosc dels laments, per tal de veure si pot deixar enrere la seva vida grisa i avorrida. En aquest lloc, hi ha un laberint amb personatges i elements estranys que l’ajuden a arribar al centre del bosc, on Ariadna trobarà el sentit de la vida. La història d’Ariadna planteja què és la felicitat, com podem aconseguir-la, qui som, d’on venim… Per trobar les respostes, cal endinsar-se al laberint tal com fa ella. Allí, hi ha personatges, com el caçador de papallones o el cambrer de la cafeteria, que no són res més que representacions extravagants de persones reals que tenen ganes d’ajudar els altres, perquè sempre hi ha algú disposat a donar un cop de mà a canvi de res. En el cas d’Ariadna, el caçador de papallones és una persona d’aquest tipus, que li explica la metàfora de la papallona, que representa la felicitat. Totes dues són difícils d’atrapar; per trobar-les, no les has de buscar, sinó que has de voler trobar-les. El caçador de papallones és l’encarregat que les persones que han perdut l’esperança descobreixin la seva pròpia papallona. La protagonista es troba amb diferents elements que li fan preguntes existencials, com ara la Boca de la Veritat, que li pregunta qui és; el Pou de la Confusió, que li pregunta d’on ve; les Arenes Pantanoses, que li pregunten on va; o la Casa de l’Última Pregunta, que li demana què fa allí. La majoria de persones, al llarg de la nostra vida, ens plantegem aquestes qüestions, sobretot en moments crítics com el que viu Ariadna; són unes preguntes que serveixen per a conèixer-se a un mateix, per saber quines pors i quins desitjos tenim i per evitar ser el nostre propi obstacle. A més a més, Ariadna, al llarg de l’estada al laberint, aprèn molt gràcies als personatges que coneix. Per exemple, s’adona que el més preuat que té és l’Amor, tant el que dóna com el que rep; també valora els somnis, que l’ajuden a mantenir la flama dins seu, és a dir, a tenir ganes de viure. Juntament amb el pigmeu, aprèn que mitjançant el riure pot eliminar molts dels seus problemes. Amb l’ancià cec de l’hivernacle, aprèn que analitzant el seu passat pot preveure com es comportarà en el futur i a conèixer-se una mica més. Els nòmades li expliquen que, amb els seus udols, són capaços d’enviar les pors a la lluna. L’Encantaocells li mostra que la mateixa por pot ajudar-nos a superar obstacles i li ho explica mitjançant aquest exemple: els ocells tenen por i fugen quan el veuen però, un cop superada la por, saben que l’Encantaocells els indica on hi ha l’aliment. Gràcies a tots aquests personatges, Ariadna arriba a la conclusió que, la majoria de vegades, som les persones qui ens creem els entrebancs o nosaltres mateixes esdevenim els nostres propis obstacles. En altres ocasions, la protagonista topa amb gent que li explica el sentit de la vida mitjançant metàfores. Per exemple, la netejadora Nirvana li diu que el cap de les persones té tres escalons. En el primer, hi ha l’opinió que tenim sobre els altres; en el segon, l’opinió que creiem que tenen els altres de nosaltres; i en el tercer, hi ha l’opinió que tenim sobre nosaltres mateixos. Sempre hem de passar pels tres escalons per arribar on volem; no ens hem de quedar estancats en cap dels tres. Un altre cas és el del cambrer, que li explica que pot fer que un client marxi enfadat, indiferent o content. Per a ell, aconseguir que el client marxi content és el sentit de la seva vida.

LO BasquEt

34


Ariadna arriba al centre del laberint on hi ha una nena petita que plora. Aquesta criatura representa la nena que Ariadna va ser un dia, i que va quedar enrere. Aleshores, la noia veu que ha trobat el sentit de la vida i pot sortir del laberint. Tal com li indica el bitllet que va adquirir a l’entrada del bosc, s’adona que ella és el seu propi camí, i que sempre que se senti perduda, ha de ser fidel a si mateixa, intentant de conèixer-se i conservant l’autoconfiança. Es tracta d’una història de superació. Qui té ganes de seguir endavant, ho pot aconseguir amb esforç. Mai s’ha de perdre l’esperança. Tot i comptar amb la nostra força interior, cal saber que hi ha persones disposades a ajudar, cosa que és molt important perquè, quan et sents perdut i no saps on anar, apareix algú que et dóna una pista i et fa sentir una mica millor. Aquestes són les frases que Ariadna anota en el seu quadern al llarg de la història i que resumeixen l’essència del llibre: Sóc el que decideixo ser. Cada persona és un banc d’amor. Qui no somnia, està mort en vida. De tant en tant, és convenient fer neteja d’opinions. La majoria dels obstacles que trobem, els creem nosaltres, perquè tenim por d’acomplir els nostres somnis. La felicitat sempre és més a prop del que imaginem, encara que la busquem lluny. Riure és el dissolvent universal de les preocupacions. Per molt petita que sigui la teva finestra, el cel continua sent igual de gran. Per néixer, primer cal morir. La felicitat no es busca, es troba. La felicitat és el perfum de les coses ben fetes. La por és el mitjà per descobrir el que necessites trobar. Cada contacte amb una persona és una oportunitat per millorar-li la vida. La felicitat és viure sense por de triar.

Mireia Jaime Ariño

LO BasquEt

35


Aquest és un dels tres poemes d'alumnes del nostre institut que han rebut el XII Premi de Poesia en Acció, una institució que promou la literatura sobre valors humans com ara l'ecologisme, la igualtat, la tolerància, la llibertat o la pau. Els textos podien presentar-se en català, en castellà o en qualsevol altra llengua. Ghizlane El Ameraouy va escollir l'àrab i ella mateixa va fer-ne la traducció al català. El premi consisteix en la publicació dels poemes escollits en una antologia titulada Poemes per a un món millor i la invitació a participar en una festa i marató poètica que tindrà lloc al Col·legi de Llicenciats de Barcelona el proper 18 de juny. El llibre es vendrà al públic per un preu de 12 euros i la seva recaptació íntegra es destinarà a una causa humanitària. Aquest any, els diners obtinguts serviran per ajudar els damnificats pel terratrèmol del Japó.

‫انحزيت هي رمز‬ ‫انتعبيز‬ ‫األمم نهبشزيت في انحياة‬ ‫حق نألطفال وانشباب‬ ‫انىساء أو انزجال‬ ‫سواء كاووا مه بشزة سوداء او بيضاء‬ ‫اغىياء او فقزاء‬ ‫في أي وقت و مكان‬ ‫بذون حزيت‬ ‫انحياة هي مثم انطيور انمحاصزيه‬ ‫في قفص دون مخزج‬ ‫? وأتساءل مه انذي يمهك مفاتيح انحزيت‬

La llibertat és el símbol de l'expressió l'esperança de la humanitat en la vida un dret per als infants i joves dones o homes siguin blancs o negres rics o pobres en qualsevol lloc i moment. Sense la llibertat la vida són ocells atrapats dins d'una gàbia sense sortida. Em pregunto: qui té les claus de la llibertat?

LO BasquEt

36


EN LOS MÁRGENES

"Llegué por el dolor a la alegría. Supe por el dolor que el alma existe. Por el dolor, allá en mi reino triste, un misterioso sol amanecía". José Hierro

Aprovechar los recortes, vivir con las sobras, alimentarse de jirones, de trozos sueltos, de fragmentos intocables de horas y de minutos. Habitar en la frontera, en el lateral apenas vislumbrado de los días, casi oculto en el rumor huidizo de los atardeceres, en el doblez amargo de las noches, y verte ya arrastrado para siempre por la terca corriente de los años. Instalarte en la penumbra, salpicado de intermedios y de fugas, entre los pies de página y las notas, al margen del ruidoso calendario. Residir en el hueco inesperado, apuntalado con páginas queridas, y desde el borde, como excéntrico planeta, tus alas agitar en el vacío. Sin esperar respuesta, sin esperanza alguna. Y contra todo augurio, y a contraluz apenas, sentir abrirse el pecho y la mirada y ver el puro resplandor de la alegría. Francisco de Pedro

LO BasquEt

37


La història de la humanitat s'ha mogut, i es mou, pel sexe, per l'amor o per totes dues coses. Des del rapte d'Helena fins a l’actualitat, passant pel rapte de les sabines, tot es mou pel sexe. D’altra banda, l'amor ha provocat guerres, i per amor s'han fet moltes bogeries. Hi ha un palíndrom que diu: Roma tibi subito motibus ibit amor; és a dir, “Roma, súbitament i per diversos motius t'arribarà l'amor”. Dues paraules hi sobresurten, Roma i amor, i totes dues estan unides en una mateixa frase. Cal remarcar que la història diu que Roma va ser fundada per Enees, fill de Venus, deessa de l’amor. Per aquest motiu, Roma és la ciutat de l'amor. Al llarg de la història, se'ns ha presentat una Roma dissoluta, en la qual tant homes com dones es veien implicats en afers sexuals. Els romans es casaven sense amor, per interessos i per tenir fills. El sexe, el trobaven normalment fora de casa. Els romans, tal com passa ara, es casaven una o més vegades, es repudiaven, es divorciaven, etc. Era una societat en la qual les amistats solien durar poc. L'amor, a Roma, donava una imatge de depravació tan gran que posava fins i tot en dubte l’existència de la fidelitat conjugal. La hipocresia era tal que, en públic, havien de comportar-se amb molta cautela; però quan arribaven a casa, es desfogaven amb el primer que trobaven, que habitualment solien ser els esclaus. Els esposos vivien cadascú la seua vida, intentant evitar que sortís a la llum qualsevol escàndol. En general, es valorava més el sexe que l'amor. El sexe, a Roma, es mostrava de mil formes. Era una ciutat amb un índex molt elevat de prostitució, que tenia com a víctimes principals els nens i nenes que es quedaven orfes. Un altre factor que hi contribuí fou l’arribada desmesurada d’immigrants, que venien de totes les parts de l'Imperi.

LO BasquEt

38


L'amor entre homes era molt freqüent; s’anomenava amor grec. Consistia a unir els erastes, amants adults, amb els eromenoi, adolescents. Aquesta forma d'amor "celestial" participava de l'harmonia del món, mentre que l'amor entre un home i una dona era considerat quelcom vulgar. L'amor masculí era una font privilegiada del sentiment, de l'honor. L'amor grec s’entenia com un privilegi dels homes cultivats; l' amant es convertia en un guia per a l'estimat; i l'estimat, en un defensor dels interessos morals i materials de l'amant. D'altra banda, l'amor a les dones, sobretot les professionals, estava molt ben vist. La prostituta presenta l'avantatge de ser només un objecte llogat, que es tira quan t'has cansat d' ell. Fins i tot l'ancià més moralista de la República romana (Cató, el Censor) felicita el noi que visita les professionals perquè així deixa tranquil·les les dones casades. L'emperadriu prostituta Era la dona de l'emperador Claudi, cosí de Cal·lígula. La llista dels seus amants era impressionant. Hi figuren el seu cunyat Vinici, cavallers, senadors i militars. Messalina havia aconseguit tal grau de disbauxa, que ja no sabia què inventar per a arribar al refinament suprem de la seua perversitat. Ordenava assassinar els homes que es negaven a accedir als seus desitjos. Estava tan desitjosa de plaer, que necessitava forts legionaris, gladiadors i descarregadors portuaris per a satisfer els seus desitjos carnals. Rebia les seues visites a Palau, però jutjava més prudent rebre-les en una casa de barrets del Quirinal. Es maquillava i vestia com una puta i ocupava el lloc d'una prostituta que se li assemblava físicament. Messalina es feia dir Lysisca. Tot i ser considerada una pervertida, el que buscava realment era alliberar-se del seu marit vell i geperut, a qui portava putes molt belles, encara que estúpides. Pel sexe, va perdre el cap, tant metafòricament com literalment, ja que en la realitat va morir decapitada. MINGUS

LO BasquEt

39


ESTAN BOJOS, AQUESTS BÀRBARS

Sota el jou de l'Imperi Romà, hi ha hagut molts bàrbars. Per sort, aquesta mena de bàrbars van venir més tard, si no, l'Imperi s'hagués ensorrat molt abans. La vida d'un víking El mite diu que els víkings van arribar del fred i que van recórrer mig món creant-se una fama de lladres sanguinaris. Al segle XIX, el Romanticisme els va elevar a l’estatus d'indòmits herois a la recerca de la glòria. Són un mite que, en realitat, amaga nombroses imprecisions. Tots imaginem els víkings amb cascs adornats amb banyes (res més lluny de la realitat). Això és degut a les imprecisions que durant el segle XIX feien alguns autors operístics que, a falta d'informació, van posar molta imaginació. En principi, els víkings no tenien res de lladres, sinó que la seva missió era buscar riqueses a través del comerç. Més que la vida d'un víking, l’important és la seva mitologia, els seus déus. Eren tan bàrbars com ells (no es queda enrere la mitologia grega). La seua mitologia és un dels grans i més difosos tresors. En ella es va inspirar Richard Wagner per al seu Anell dels Nibelungs, cosa que també va fer l'escriptor britànic J.R.R.Tolkien en escriure El Senyor dels anells. La pel·lícula que aquest any ha triomfat entre els adolescents, i que tracta aquest tema, és Thor. La paraula “adolescent” ve del llatí adolesco i significa créixer, fumejar, cremar. Així és com es trobaven les alumnes després de veure el personatge Thor (serà perquè els va tirar un llamp?).

LO BasquEt

40


ESTAN BOJOS, AQUESTS BÀRBARS

Thor és fill d'Odin i déu del tro. Era protector de déus i humans. Es passejava pel cel amb un carro tirat per dues cabres. Els llamps i els trons es produïen cada volta que colpejava amb el seu martell, Mjollnir; també tenia un cinturó, Megingiard, amb el qual doblava la seva força cada vegada que se l’estrenyia. Thor era un asgardià, raça extraterrestre que s’autoproclamaven déus i que va crear un culte entre les tribus nòrdiques. Thor, tot i que és considerat un guerrer nascut per a la lluita, té una certa innocència i el seu regne, Asgard, és considerat com un regne d'un conte de fades, unit a la terra per un pont de Sant Martí que li permet passar a la terra o Midgard. Originalment, Thor era un guerrer molt bel·licós, però la seva agressivitat va sobrepassar els límits i el seu pare, Odin, el va castigar a viure com un mortal a la terra amb la personalitat d'un metge esguerrat d'una cama, fins que aprengués a valorar la justícia i la pau. L'univers Marvel ha fet que els guionistes deixin de banda el personatge i s'apropin més a la línea de Ultimates com Iron man i Hulk. La història de la seva gènesi és interessant però, a mesura que avança, viu situacions que, tot i ser divertides, també són absurdes (com l’escena en què Thor i el científic estan beguts en un bar). A més, la història d'amor no està gaire desenvolupada i passa com un sospir. Dels personatges, no cal fer-ne cap crítica. La història no avorreix; sembla que es dedica a agradar a un públic més general que al lector de còmics. MINGUS

LO BasquEt

41


La papiroflèxia o origami (ori significa plegar; Kami, paper) és un antic art japonès, l’origen del qual es remunta al segle VI d.C. La papiroflèxia consisteix en la creació de figures mitjançant el plegat geomètric d’un full de paper preferentment quadrat. Els plegats han de ser fixos (es poden doblegar per la meitat, des d’un vèrtex a un altre, per la diagonal…), de manera que es pugui repetir cada figura de manera idèntica a l’original. Hi ha dos tipus de papiroflèxia: la papiroflèxia clàssica o pura, en la qual només s’utilitza un sol paper i les mans; la “pajarita” i el vaixell en són alguns exemples senzills. D’altra banda, existeix la papiroflèxia modular, en la qual es fa servir més d’un full de paper. En aquest cas, cada un és doblegat de la mateixa forma, de manera que els mòduls resultants són iguals. Un cop fets tots els mòduls, s’uneixen per a obtenir la figura final. El nombre de mòduls depèn de la figura; n’hi ha algunes que necessiten més d’un centenar de mòduls per a la seva construcció. En què ha consistit l’alternativa Papiroflèxia i jocs d’enginy? Al primer trimestre vam fer mòduls xinesos per a construir figures. El mòdul xinès és una forma de fer figures de paper sense utilitzar cap tipus de cola. Això es fa doblegant el paper diverses vegades, tal com es pot veure en el gràfic de la dreta. Amb els mòduls vam construir un pot cilíndric, de colors diversos, per a posar bolígrafs... Després, vam fer una figura més complicada; podíem escollir entre uns models facilitats per la mestra o bé dissenyar-la nosaltres mateixos. Cadascuna de les figures que vam fer va tenir alguns centenars de mòduls. Ens va costar esforç, però va valer la pena perquè vam realitzar unes figures molt boniques, com ara un ós, un cigne, un peix, la cara de Homer Simpson...

LO BasquEt

42


Al segon trimestre, vam fer jocs d’enginy relacionats amb les matemàtiques, que vam resoldre de forma individual o en equip. A més, vam llegir el conte El dimoni dels nombres. Al tercer trimestre, hem fet quadres amb calats simètrics, que són molt senzills de realitzar i resulten molt vistosos. També hem construït cubs de colors, barallugues, flors i ornaments amb el mòdul Sonobe, que va ser creat per Mitsonobu Sonobe. El seu plegat bàsic és el següent:

Què en pensem del treball fet? Aquesta alternativa ens ha agradat molt, perquè hem après i ens ho hem passat molt bé creant figures i resolent els enigmes. Quan fèiem els mòduls, ens relaxàvem moltíssim perquè cadascú anava al seu ritme, estava centrat en el seu treball i no s’ocupava dels altres, a no ser que algun company li demanés ajut. Quan se’ns presentaven dificultats, la mestra ens ajudava en la construcció de les figures. Quan les acabàvem, ens les puntuava; en general, ens han quedat molt bé. Aquí en teniu alguns exemples: Sara Fuster, Fàtima Ben, Marta Fontanet i Jessica Gómez

LO BasquEt

43


Els Ports són quelcom més que un indret de gran bellesa que ens regala paisatges de llum i color. Intimista i màgica alhora, la nostra muntanya desa tresors amagats que només es fan visibles a aquells que solquen els seus camins amb el cor amatent. Quan això passa, la visió de runes amagades i senders empedrats ens parla dels homes i les dones que van fer, dels seus boscos i de les seves valls, lloc de treball i de vida. Cercant el record dels nostres avantpassats muntanyencs, ha nascut el projecte anomenat Llegendes dels Ports, que pretén recuperar topònims, contalles, dites, oficis i paraules que formaven part d'una manera de viure, ja passada, amb la intenció de preservar-los de l'oblit. El primer conte de la sèrie, La Cara de la Reina, va veure la llum l'any 2007. Ens parla de princeses i encanteris en un lloc idíl·lic situat a prop del Toscar, a l'inici dels temps, quan encara tot era possible. Ara us presentem Lo faixó de la serp, una història de pegaters i llenyaters, i de màgia i d'amor que va passar, o no, en un llogaret dels Ports anomenat Lloret, a la Baixa Edat Mitjana. Ambdós, els teniu a la biblioteca del centre. Desitgem que gaudiu de la seva lectura i que us ajudin a descobrir els secrets i la màgia dels Ports. Vicky Carles

Text: Vicky Carles

Il·lustracions: Carme Julià

Edita: Graëllsia

ISBN:84-614-0472-8

LO BasquEt

44


Para mí, la felicidad se construye día a día. Felicidad es reír y llorar, es ganar todas las batallas, alcanzar un reto. Es despertar al nacer y dormir al morir. Felicidad es vivir la vida con intensidad, disfrutando de los tuyos, dando el primer paso, diciendo la primera palabra. Cuando eres pequeño, son tus familiares quienes luchan por ti, por tu felicidad, para que tengas un futuro digno. Cuando eres adolescente, felicidad significa dar el primer beso, ser libre para elegir entre el bien y el mal, conocer a personas que te acompañan en el camino. Cuando eres joven, felicidad es encontrar el amor, coger de la mano a alguien y sentirse amado. Cuando eres mayor, la felicidad es ver nacer a tus hijos y a los hijos de tus hijos. Y cuando ya lo has hecho todo, la felicidad es saber que has sido feliz mientras fuiste persona. Daniela Ortiz Marulanda

Matemàtiques divertides

LO BasquEt

46


L´alumnat de 2n D volem opinar i fer-vos cinc cèntims de les classes de tutoria. Pensem que ha estat una assignatura diferent a les altres matèries i creiem que, entre altres coses, ha servit per a millorar les relacions i cohesionar els alumnes de la classe:

Aquest curs, hem tingut de tutora Rosa Solé. A les hores de tutoria, hem estat completant un dossier que constava de fitxes elaborades per fer-nos reflexionar. Les comentàvem breument. En la sessió següent, en fèiem una posada en comú; al final del trimestre, li havíem de presentar totes les fitxes completes. A més, tractàvem problemes de la classe, com ara incidències entre companys o petits conflictes que tard o d’hora se solucionaven. Sempre hem acabat fent coses divertides, com ara xerrades (en les quals se’ns ha parlat de temes diversos: la discriminació, el racisme, les drogues, el medi ambient, la cultura anglesa, etc.), debats, festes en honor de qui complia anys... Al principi, vam proposar-li de celebrar els aniversaris dels companys i ella ho va acceptar de bon grat. En cada festa de celebració, un grup diferent d’alumnes anava a comprar els regals; els qui feien anys portaven el menjar i la beguda. En la festa, primerament donàvem els regals i després esmorzàvem. Aquesta ha estat, segurament, l’activitat més divertida de tutoria. Ha resultat molt adient per passar una bona estona amb els companys i així millorar les relacions internes del grup. El que ens feia sentir bé en les celebracions dels aniversaris era l’alegria dels nostres companys de classe quan rebien el regal, que era tot un misteri abans d’obrir-lo.

LO BasquEt

47


Fotografiàvem els moments més significatius de la festa, en la qual participava tota la classe i la nostra tutora. En general, el que hem viscut a tutoria ha ajudat la classe en molts i diferents aspectes; per això, recomanem que aquest tipus de tutoria es dugui a terme en totes les classes d’ESO. Gerard Queralt, Ivan Pardo, Aleidis Pozo, Ernest Martí, Isaac Vieco, Sabina Fernández, Sheila Pinyol, Anna Granollers, Judith Ramon i Andrea Montecino

LO BasquEt

47b


Carta oberta de l’ Benvolguts pares i mares, Sembla que va ser ahir quan va començar el curs i prompte s’acabarà... Ja podem pensar en el curs vinent. De fet, la gent de l’AMPA ja ha començat a treballar, perquè la nostra tasca no descansa, ni tan sols durant els mesos de juliol i agost. Com en cada final d’etapa, cal fer una recopilació de les actuacions dutes a terme per l’associació durant els darrers mesos. D’algunes, ja n’heu tingut un coneixement més directe; d’altres, que afecten a grups més reduïts d’alumnes, han quedat més discretes, sense que això vulgui dir que no tinguin la seva importància. D’un temps ençà, l’associació està portant a terme un procés de renovació i d’implicació intraescolar molt important; ens hem mogut i no hem tingut cap mena de recança a l’hora d’entrevistar-nos amb qui convingués per tal de millorar les condicions i l’aprenentatge dels nostres fills i filles. Tot això significa que els membres que composem l’AMPA posem en el nostre treball ganes, interès i, sobretot, molt de temps i molta il·lusió. Dels objectius que ens vam marcar al començament del curs que ara finalitza, hem aconseguit, entre d’altres, els següents: - una gran agilització i facilitat en les comandes i el lliurament dels llibres de text. - un increment elevat del nombre de socis de l’AMPA. - la contribució al pagament de la impressió de la rifa de Nadal, que va posar a la venda l’alumnat de 4t d’ESO per sufragar, en part, el viatge de final d’etapa. - la possibilitat de tenir un espai per a l’associació en la pàgina web de l’institut. - l’ajuda econòmica, en la mesura que ha estat possible, al Projecte Comenius. Hem sufragat diverses despeses de trasllats amb autobús; a més, hem patrocinat l’organització de la paella que es va preparar el darrer dia del comiat dels estudiants. - l’organització, conjuntament amb l’equip directiu i els alumnes implicats, de l’entrega de les orles a l’alumnat que finalitza l’etapa escolar, i del sopar i la festa posterior per tal de celebrar-ho. - la subvenció de la Sortida-Premi a l’Ampolla de les dos classes més sostenibles del centre. - d’altres actuacions, que no són tan rellevants com les esmentades, però que tenen també la seva importància, i requereixen de la nostra implicació constant.

LO BasquEt

48


Potser us semblaran que les actuacions anteriors són escasses, però teniu en compte que aquest curs NO estava previst de fer cap activitat extraescolar per part del professorat, en protesta pel calendari escolar i per les seves condicions de treball. No s’han fet excursions de fi de curs (tret de la de 4t d’ESO), ni s’han lliurat els premis de Sant Jordi en totes les seves modalitats. Val a dir que sí que s’ha dut a terme el Projecte Comenius perquè ja estava compromès des del curs anterior. Tots heu tingut coneixement de l’accident que va patir l’autobús de transport escolar que feia el servei des de Paüls a Roquetes. Des d’aquí, reiterem el nostre agraïment al conductor de l’autobús, a la monitora que feia el servei, i al director de l’institut, Manel Reverté, que es va personar al lloc del sinistre tan bon punt es va assabentar dels fets; també volem donar les gràcies als Mossos d’Esquadra, i als serveis mèdics que hi van estar implicats. UN ALTRE COP, MOLTES GRÀCIES. Val a dir que, amb motiu d’aquest accident, l’AMPA va redactar un escrit, que va fer arribar al Consell Comarcal del Baix Ebre (com a gestor del servei de transport escolar), exigint que, en endavant, els autobusos que prestin aquest servei disposin de cinturons de seguretat. Una còpia de la mateixa carta s’ha fet arribar al Serveis Territorials d’Educació de les Terres de l’Ebre. Com veieu, l’AMPA és una associació viva, amb motivacions i ganes de treballar. Podeu estar segurs que ser socis de l’AMPA repercuteix directament en el benestar dels vostres fills i filles, i en la relació entre aquests i la direcció de l’institut. Finalment, volem adreçar unes darreres línies per a la presidenta sortint de l’associació. Tot aquest procés de renovació, del qual parlàvem al principi, es deu en gran part a la seva tenacitat i il•lusió. Ens referim a Marga Jornet; els alumnes que arriben a l’institut, des del Col•legi Marcel•lí Domingo, la coneixen bé i se l’estimen. Amb la seva marxa, se’n va un dels pilars forts de l’associació. És una dona treballadora, atenta i accessible a tothom. De ben segur que la trobarem a faltar. Fins una altra. Atentament, LA JUNTA DIRECTIVA DE L’AMPA DE L’INSTITUT ROQUETES

Amb el suport de l’Ajuntament de Roquetes

LO BasquEt

49


El dia 10 de maig, les alumnes de 1r d’Estètica Personal Decorativa vam tenir el plaer de rebre la visita d’una de les millors empreses d’aromateràpia, Gandiva, dirigida pel conegut professional d’aquest camp, el Sr. Josep Viu. L’encarregada de la demostració i del taller va ser Raquel Giménez, una esteticista amb més de 20 anys d’experiència, amb centre propi a Madrid, en un dels barris més prestigiosos. La jornada va començar amb l’explicació de la trajectòria professional de la casa comercial i del seu fundador. Seguidament, Raquel Giménez va impartir una classe magistral, on vàrem aprendre els procés de destil·lació de les flors per a aconseguir els olis essencials purs. Seguidament, va aplicar en el rostre de la model una tècnica específica de la casa i ens va ensenyar a fer un massatge de quars, tècnica molt actual. A continuació, les alumnes van poder treballar amb els productes i gaudir de tot el ventall de possibilitats de l’aromateràpia. La demostradora ens va ensenyar diversos tractaments per a diferents tipologies de pell i ens va aconsellar personalment els tractaments. A través del taller, les alumnes vam poder aprendre i contrastar els diferents tipus de tractaments d’aromateràpia. Gràcies a la seva trajectòria professional, Raquel Giménez també va poder assessorar les alumnes pel que fa al màrqueting corresponent a aquesta tècnica natural. En definitiva, el taller va resultar molt instructiu.

LO BasquEt

50


El dia 11 de novembre, les alumnes del CFGM d’Estètica i Perruqueria vam anar d’excursió a Barcelona, per tal de realitzar un curs de maquillatge i un de tècniques d’aplicació del color, a l’Acadèmia Ask, de Schwarzkopf. A continuació, vam visitar el Museu de Cera. Les alumnes de 1r de Perruqueria vam anar al Museu de la Indumentària a veure l’exposició guiada (El cos vestit). Ens va ser molt profitosa per aprendre a relacionar els vestits amb els pentinats de cada època. Després, n’hem fet un treball per al Crèdit 1, Direcció Tecnicoartística. En aquest mateix museu, vam veure una exposició de ceràmica. Després de dinar, en trobar-nos davant del Liceu, vam anar al Museu de Cera. Com que era prompte per entrar-hi, vam anar al Bosc de les fades. És un bar “màgic”, amb cadires i taules petites, una barra que és un tronc, una font amb un pont per on es pot passar, i unes petites sales en les quals hi ha alguns personatges del Museu de Cera. Quan es va fer hora, vam entrar al museu. Mentre hi donàvem tombs, preníem apunts sobre els personatges, ja que després havíem de fer un treball sobre la morfologia i el visatgisme d’alguns personatges indicats pel professor. A banda de visitar els museus, també vam passejar per Barcelona i vam anar de compres fins que es va fer l’hora de tornar. Aquesta excursió va ser una bona experiència ja que vam aprendre molt, ens ho vam passar d’allò més bé i ens vam conèixer una mica més entre nosaltres. Professors acompanyants: Carme Baró, Lluïsa Batalla i Paco Vidal i Adell

LO BasquEt

51


LO BASQUET 8  

Revista de l'Institut Roquetes.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you