Page 1

3a

TIC

Les TIC i la gent gran


Equip: TIC3a Membres de l’equip: Anna Teresa Coll Sández (Grau d’Informàtica) Paquita Ribas Tur (Grau Multimèdia) Alberto Ribas Palerm (Grau Multimèdia) Jose Guijarro Martínez (Grau Multimèdia) Assignatura: Treball en equip a la xarxa (Aula 1 - Grup 2) UOC 2n semestre curs 09/10


3

INTRODUCCIÓ

5

QUÈ SÓN LES TIC?

6

Definició de les TIC

Tipus de TIC

Evolució de les TIC

COM VEU LA GENT GRAN LES TIC?

Problemes que troba la gent gran a les TIC

Facilitat de ús de les TIC

QUINA RELACIÓ HI TENEN?

10

12

Aparells més utilitzats per la gent gran

QUÈ ELS VA MOTIVAR A UTILITZAR-LES?

15

COM FER PER A QUE ARRIBIN A AQUESTA POBLACIÓ?

16

Tallers

Dispositius adaptats a la gent gran

CONCLUSIONS

21


Introducció Introducció Actualment i cada cop més, l’ús de les Noves Tecnologies està present al nostre dia a dia, a la nostra feina, a la nostra casa, a nostre temps lliure i, en definitiva, a les nostres vides. A més, els centres educatius s’estan actualitzant amb pissarres digitals, ordinadors personals, tablets pc ... les empreses, ja quasi bé, no poden viure sense una pàgina web, correu electrònic ... Per tant, tots els sectors s’estan condicionant a aquest fet. Però, i el 15% de la població que no ha nascut ni crescut amb ordinadors, com s’estan adequant, si es que ho fan, a aquesta situació?. Amb aquest projecte que hem anomenat TIC3a, ens plantegem entrar, interaccionar i ajudar, si volen, a aquesta part tant important de la societat que son les persones grans. Volem saber les seves necessitats, que ens expliquin les seves inquietuds, per això proposem un treball interactiu, els volem escoltar (en forma d’enquestes) i que siguin escoltats.Volem empatitzar amb ells i poder-los donar respostes satisfactòries a les seves necessitats. Més que un treball per aprovar una assignatura, ens plantegem donar un altaveu a aquelles persones que tant han fet pels demés, però que, per la seva edat no han viscut ni tingut la oportunitat de pujar al tren de les noves tecnologies.

Volem adreçar-nos i que coneguin totes les possibilitats que les TIC per fer-los la vida més fàcil: que es pugin comunicar amb els seus éssers estimats de forma fàcil i per diferents mitjans, que puguin comunicar una emergència de forma immediata amb la teleassistència o amb l’ús de noves tecnologies semblants, que puguin fer compres sense sortir de casa així com els diferents tràmits administratius o bancaris sense haver de suportar llarguíssimes cues, i tot un llarg etc. de comoditats que els ofereixen l’ús d’aquests nous mitjans

5


Què són les TIC ? Què són les TIC?

6

Anomenem TIC o Tecnologies de la Informació i la Comunicació al conjunt de tecnologia digital que, mitjançant medis informàtics, emmagatzema, processa i difon tot tipus d’informació. Aquesta definició que potser per a nosaltres que estudiem carreres TIC (grau multimedia i grau d’informàtica) es coneguda, no ho es tant quan ho preguntem a persones de més de 50 anys, en aquest cas, solament un 9% coneix el significat de les sigles TIC. Les TIC no només inclouen l’ordinador, també inclouen des d’Internet, telèfons mòbils, televisió, ràdio, diaris digitals, a codis de barres per gestionar els productes d’un supermercat, bandes magnètiques per operar amb seguretat amb les targetes de crèdit, etc.

Que són els nous mitjans? No podem fer una definició de què són els nous Mitjans sense fer referència a Lev Manovich. Segons Manovich els nous mitjans representen la convergència de dos recorreguts històricament separats, les tecnologies informàtiques i les tecnologies mediàtiques que es sintetitzen en la traducció de tots els mitjans actuals a dades numèriques a les que s’accedeix per mitjà dels ordinadors. Els considerats “nous Mitjans”, han de complir uns principis : . Representació numèrica: tots els objectes dels nous mitjans es composen de codi digital, el quesignifica que són programables. . Modularitat: Els medis estan formats per mostres discretes amb identitat pròpia (independents), que s’agrupen amb estructura fractal per formar objectes a major escala i segons el propi Manovich podríem esborrar una part d’aquesta estructura sense que passés res. . Automatització: Els dos primers principis fan que sigui possible l’automatització d’algunes tasques que substitueixen, en part ,la mà de l’home. . Variabilitat: Íntimament relacionat amb els altres principis, aquest permet, mitjançant canvis a les bases de dades, oferir diferents versions d’un mateix objecte.


?

7 . Transcodificació: La transformació dels objectes amb significat humà (una fotografia, una cançó...) a un arxiu informàtic, que es pot millorar, canviar, enviar, etc, depenent dels avenços del software i del hardware.

No obstant, a més dels dos recorreguts indicats, si parlem dels nous mitjans d’informació i comunicació hauríem d’afegir un tercer recorregut a la convergència referenciada per Manovich, el de la comunicació. Tot i que finalment aquest va acabar lligat a camí de les tecnologies informàtiques, els seus inicis van ser independents. Tipus de TIC El Dr. Pere Marquès, en el seu informe “Las TIC i sus aportaciones a la sociedad” classifica les TIC en 3 àrees

Informàtica

Telecomunicacions

i les seves interaccions es poden veure en el gràfic següent:

So-Imatge


8 Evolució de les TIC

Evolució històrica cap als nous mitjans És difícil escollir on comença l’evolució històrica cap als nous mitjans, ja que parlàvem de dos camins paral·lels (els invents tecnològics i els mediàtics), al que hem afegit un tercer camí, el relatiu a la comunicació, però podríem dir que la part informàtica s’inicia cap al 1830 amb Joseph Marie Jacquard i el seu invent, un telar controlat per fitxes perforades qu podia ser utilitzat per qualsevol persona encara que no tingués coneixements de teixits. Aquest invent és va convertir en el paradigma de la primera computadora, que tres anys després va desenvolupar el matemàtic britànic Charles Babbage amb la seva màquina diferencial. Posteriorment, cap al 1890, Herman Hollerith va inventar amb aquesta mateixa base, la màquina de tabulació elèctrica, que va servir per a fer el cens als Estats Units. Hollerith va fundar al 1896 la Tabulating Machine Company, empresa que anys més tard es va convertir en la International Bussiness Machines Corporation (IBM). En els avenços en aquest camp trobem molts noms com: Alan M. Turing i la seva màquina universal (1936); ENIAC la primera computadora de John Presper Eckert i John William Mauchly (1945); Jhon Von Neuman i la seva teoria sobre el desenvolupament dels ordinadors (1949); el UNIVAC I basat en la teoria de Neuman i fabricat per Sperry Rand (1951); l’IBM7070, el primer ordinador de segona generació que utilitzava transistors en lloc de vàlvules. Per acabar dir que al 1964 van arribar els ordinadors de tercera generació amb l’us de circuits integrats però no va ser fins al 1980, amb els ordinadors de quarta generació i l’us dels microprocessadors, que aquests no van arribar a les llars. El primer ordinador personal va ser l’Altair 8800 que portava el microprocessador d’Intel 8080. En aquesta època també es van iniciar empreses com Apple i IBM va vendre el seu primer ordinador personal. Els ordinadors actuals es consideren de cinquena generació. En quant a l’inici del camí mediàtic ens hauríem d’anar al 1838 amb Louis Daguerre i el seu invent el Daguerotip, basat en els estudis previs de Niepce. El Daguerreotip està considerada com la primera màquina fotogràfica i la seva presentació pública el 19 d’agost de 1839 al Palau de l’Institut de París, va aconseguir concentrar una multitud de persones encuriosides per veure aquesta màquina capaç de plasmar la realitat en un paper. La gent va quedar sorpresa i setmanes després les òptiques estaven plenes de aficionats que volien comprar el dagerrotip per plasmar el que veien des de la finestra de casa seva, aquest invent va revolucionar el món, havia nascut la fotografia. Si continuem avançant pel camí mediàtic no podem ometre que cap al 1893 Thomas Edison presentava els seus invents: el Kinetògraph, primera càmera d’enregistrar imatges en moviment i basada en els estudis sobre el cel·luloide del seu enginyer en cap, Sr. Dickson; i el Kinetoskope, una mena d’armariet on una persona podia veure aquestes imatges que giraven en un bucle continu, havia nascut l’art en moviment, el cinema. Aquest invent va ser desenvolupat pels germans Lumiere al 1895 amb el cinematògraf, aparell que podia captar i reproduir les imatges per a tot un grup de persones.


9 Pel que fa al camí de la comunicació i la informació de fets i esdeveniments entre persones, ens hauríem de remuntar a “l’Acta Diurna” de l’època republicana del l’Imperi Romà que era una mena de butlletí, tallat sobre pedra o metall i que es penjava als llocs públics per informar als ciutadans. Però no va ser fins al 1450 amb l’invent de Gutemberg (la Impremta), que no es pot parlar de premsa escrita en paper per la difusió de noticies i pensaments. En quant a la radio ens hem de remuntar a principis de segle XIX amb l’invent d’Alessandro Volta, la pila; aquest invent va fer que es desenvolupés el telègraf que van evolucionar gràcies a les aportacions d’en Morse l’any 1840, però no va ser fins al 1875, amb Graham Bell, que no es va aconseguir transportar la veu per un cable, havia nascut la telefonia. No obstant, no va ser fins a Heinrich Hertz en 1887 que no es van descobrir les ondes Herzianes i es va crear el primer receptor de radio, però les distàncies de propagació eren curtes fins a Marconi, que va aconseguir augmentar-les, tot i que encara no es transmitien per aquestes ondes ni la veu ni els sons. No va ser fins al principis del segle XX amb les aportacions de A. Fleming i R.A. Fessenden que no es va aconseguir transmetre veus i sons, havia nascut la radio. La primera emissora de radio es va inaugurà al 1916 a la ciutat de New York. No ens hem d’oblidar de la televisió, invent del segle XX però fundamentat en descobriments del segle XIX com Disco de Paul Nipkov, les primeres emissions es van realitzar a Anglaterra al 1927. La fusió d’aquests tres camins es van iniciar amb el naixement dels ordinadors de quarta generació, es a dir amb els “personal computers”, quan els ordinadors van entrar a les nostres cases, en un afany de convertir els vells mitjans analògics (fotografies, música, pel·lícules, etc) en nous mitjans. La digitalització, que d’acord amb els principis establerts per Manovich, ens permetia convertir-los en arxius informàtics, en dades informàtiques susceptibles de ser reprogramades, modificades, copiades, enviades, ... sense pèrdua de qualitat. No obstant, aquest “boom” no es va desenvolupar fins el naixement de la World Wide Web. Sembla que han passat més de cent anys, però era gairebé ahir quan la informàtica era per a molts de nosaltres una pantalla negra plena de lletres i signes blancs sense significat aparent. Màquines que només uns pocs privilegiats podien dominar. Poc a poc la comunicació màquina - humà ha anat evolucionant del “racional” al “intuïtiu”. S’ha anat simplificant fins a l’actualitat en què, per exemple, un nen de preescolar pot gestionar de forma bàsica un ordinador. Fa 15 anys, era impensable poder treballar amb persones de tot el mon amb la facilitat que ho fem avui en dia, a l’hora d’enviar un plànol d’arquitectura o un simple logotip, s’havien de fer per mitjans físics, amb el retràs que causava. Avui en dia podem enviar fotografies, plànols i tota classe de documentació a través de la xarxa de forma instantània.


Com veu la ge Com veu la gent gran les TIC?

Problemes que troba la gent gran a les TIC Per saber com veu la gent gran les TIC, ens em de posar en el seu lloc, i tornar enrere, a la primera vegada que ens vam posar davant d’un ordinador. Ja ens em oblidat del que ens costava moure el ratolí on volíem, fer un simple doble clic prou depresa o simplement saber que havíem de fer un doble clic. El teclat els resulta familiar, ja que moltes persones anteriorment ja havien estudiat mecanografia, i les lletres segueixen estant en el mateix lloc. A l’hora de navegar per la xarxa, els mareja que per cercar informació es vagin obrint tantes pàgines, moltes d’elles de publicitat. Si ens fixem en el gràfic realitzat a partir de les dades obtingudes de l’enquesta TIC3a veiem que el que troba la gent gran més difícil és comprendre el funcionament dels ordinadors (40%), seguit de trobar continguts a internet (20%) i utilitzar el teclat (16%). A la pregunta “Creu que els ordinadors i


ent gran les TIC ?

els programes estan pensats per a que la gent gran els facin servir?”, no hi ha una opinió clara i com es pot veure a la següent gràfica, un 54% considera que No estan pensats per a ells, i un 41% pensa que Sí. Arribat a aquest punt i relacionat amb els problemes que troba la gent gran en l’us de les noves tecnologies, ens agradaria fer una reflexió: Què seria de tots nosaltres si no existissin unes interfícies gràfiques com les actuals?, interfícies que ens permeten interactuar amb tan sols uns simples clics del ratolí o simplement tocant amb el dit sobre la pantalla i que ens han permès fer ús d’aquestes tecnologies sense la necessitat de ser enginyers ni tenir grans coneixements d’informàtica. És per això que no volem passar aquest punt sense fer una referència a la persona que creiem ha fet possible aquest desenvolupament, en Alan Kay. El Sr. Kay va néixer als Estats Units al 1940, es va llicenciar en matemàtiques a la universitat de Colorado i l’any 1968 va presentar el seu projecte, el Dynabook: es tractava d’un ordinador per a nens amb una interfície gràfica i pantalla tàctil. A la dècada dels 70 va treballar a Xerox Parc on va inventar el llenguatge de programació Smalltalk i els actuals sistemes de finestres que utilitzen els sistemes operatius, però els projecte no es va portar a terme i finalment va ser Steve Jobs qui, després d’una visita a les instal·lacions de Xerox Parc al 1979, va comprendre que el futur estava en aquesta idea d’una interfície gràfica i la va desenvolupar als seus ordinadors.

Facilitat d’us de les TIC La majoria de les persones grans enquestades van aprendre a utilitzar l’ordinador apuntant-se a un curs d’informàtica (41%), un 16% van ser autodidactes i un 10% es va recolzar en un familiar i/o amic. D’aquestes dades podem entendre la importància de realitzar cursos específics de formació per a aquest sector de la societat, adaptats a les seves necessitats i preocupacions. Quan ja han aconseguit trencar amb la barrera del ratolí, del teclat embruixat en el què les lletres semblen amagar-se cada vegada en un lloc diferent, de la pantalla que no fa més que obrir quadrats d’informació intermitents sense haver tocat res... quan es produeix el salt, és llavors quan la majoria dels nostres grans comencen una aventura que els fascina: es senten importants, valuosos, noten com poden tocar aquesta “modernitat” que corre més que ells. Salten d’alegria en enviar amb èxit el seu primer correu electrònic perquè gaudeixen com nens quan veuen que la vida encara els pot aportar coses noves.

11


12

Quina Quina relació hi tenen? relació hi tenen? Parlar de les TIC i la gent gran no és com parlar de barrejar l’oli i l’aigua, tot i que a molts de nosaltres ens pugui semblar el contrari i puguem pensar que són incompatibles i que la bretxa tecnològica que els separa de la resta no només existeix sinó que es inevitable. Actualment hi ha multitud de projectes encaminats a evitar que es produeixi aquesta marginació envers els nostres majors, com el projecte E.D.A.D.(Estimulació Dinàmica i Alfabetització Digital) desenvolupat per la Fundació ORANGE en col·laboració amb la Universitat Complutense de Madrid. En alguns articles d’opinió que parlen sobre les aportacions de les TIC a la societat, com el del Dr. Pere Marquès parlen no només de la “bretxa tecnològica” com el principal objectiu a evitar sinó que parla de treballar en pro de la “e-inclusió” per evitar possibles marginacions socials en aquest aspecte, adequant les tecnologies a les necessitats dels col·lectius amb major risc d’exclusió.

Aparells més utilitzats per la gent gran Cada cop més als geriàtrics o residències s’utilitzen els videojocs per a realitzar exercicis físics i/o mentals. Així podem trobar a la xarxa diferents pàgines que animen als nets a que ensenyin els seus avis a jugar, passar-s’ho bé, compartir una estona i finalment practicar o realitzar exercici. Tot i que pot esser una estratègia de màrqueting, si que es veritat que la utilització de videojocs pot ajudar a la gent gran amb exercicis físics i mentals. Fent un estudi de les enquestes realitzades, tal i com es pot observar al gràfic següent els aparells més utilitzats per la gent gran són: la televisió (97%), el telèfon fixe (80%) i la radio (77%).


?

13


Què els va motivar? Què els va motivar a utilitzar-les? Curiositat? Molt de temps lliure? Algun amic que ja s’ha “iniciat”? Costum? Si considerem que les TIC que més utilitza les persones grans son la televisió i la radio, aquestes s’utilitzen per dos raons, per combatre la soledat i per l’entreteniment i varietat. Podríem trobar alguna casa sense televisió o radio? la primera idea es que la gent sense recursos pot ser sí, per tant, assumim que aquests son necessaris fins i tot objectes bàsics de la nostra vida. Però i amb la resta de TIC? com per exemple els ordinadors? Vivim en una societat de consum que ens fa ser esclaus dels nostres treballs, en molts casos es podria dir que vivim per treballar en comptes de treballar per viure. Molts de nosaltres hem de fer front a grans hipoteques entre altres despeses com: vacances, col·legis, oci, etc. el que obliga a treballar als dos membres de la unitat familiar i que és el principal motiu de no dedicar als nostres majors tot el temps que segurament es mereixen i dels que, a vegades, només ens recordem quan ens han de donar un cop de mà per recollir o fer-se càrrec dels seus nets, es a dir, els nostres fills. No sabem si aquesta soledat és o no motiu de que molts dels nostres majors hagin donat el pas de fer algun curs d’informàtica o aprendre a fer ús del telèfon mòbil, del mp3 o del BlueRay o simplement es tracta d’alguna manera sentir-se vius, útils i enganxats a la societat que els envolta i que cada dia depèn més de l’us de les noves tecnologies. En qualsevol cas és bo que sàpiguen utilitzar-les i que es mantinguin actius i motivats.

15


Com fer per a qu Com fer per a que arribin a aquesta població?

En realitat, totes les administracions i institucions, públiques i privades, treballen diàriament en aconseguir fer arribar les noves tecnologies a la gent gran. Aquesta feina es fa difícil si tenim en compte el grau d’incultura que va envoltar l’època de la post-guerra i la dictadura franquista, època en que van néixer la majoria dels que avui dia considerem “gent gran” i que ja va ser prou difícil per a ells aconseguir sobreviure i no passar gana. És per tot això que potser ens creiem o en realitat estem en deute amb ells i els hem d’ajudar per minvar les conseqüències que aquell aïllament i endarreriment cultural els va provocar. Actualment, els fills creiem que hem aconseguit que els nostres pares utilitzin el telèfon mòbil com a mitjà de comunicació, els hem ensenyat a que vegin la seva utilitat. Les administracions han aconseguit que molts d’ells portin a sobre l’aparell de teleassistència i mitjançant les associacions


ue arribin a aquesta població?

17

es fan cursos per anar utilitzant l’ordinador.

Des de les institucions públiques i privades s’està realitzant un gran esforç per a ajudar a aquest segment de la població a introduir-se a les TIC, com a exemples d’aquesta realitat tenim: Projectes europeus com Tanus com (Lifelong learning project) volen ajudar a la població de més de 50 anys a formar-se en les noves tecnologies i als professors a adaptar els continguts a aquests estudiants. Liderat per un projecte Austriac, i amb la participació de diferents grups d’Alemània, Grècia, Espanya, Irlanda, Itàlia, Polònia, Suècia, Eslovènia i Regne Unit. Fundacions privades com la Fundació ORANGE conjuntament amb la Universitat Complutense de Madrid, a través del seu projecte “E.D.A.D.” (Estimulació Dinàmica i Alfabetització digital) estan aprofitant les TIC per a afavorir la integració social i prevenir el deteriorament cognitiu de les persones grans o la Fundació La Caixa . Particulars que volen explicar les seves vivències, interaccionar i animar a utilitzar les TIC a d’altres persones. Com per exemple Geriatric1927 , la web de Peter Oakley, un senyor anglès de 82 anys que ha pujat més de 200 vídeos i té més de 50 mil subscriptors al youtube. O Leopoldo Abadia , espanyol de 76 anys que a fet una teoria sobre la crisis econòmica que rep 1200 visites diàries i que gracies a això li han publicat un llibre sobre la crisis. O Andrés Tellez , espanyol de 79 anys. Per la part femenina, menys present a la red, destacarem a María Amelia Soliña (acs) espanyola que des dels 95 anys i fins als 97 va rebre quasi dos milions de visites, la noticia de la seva mort es va anunciar als 5 continents per diversos blogs i publicacions.

Conselleries de diverses comunitats autònomes: Andalucia a través de la Conselleria d’Innovació Ciència i Empresa amb fons europeus té oberta la web informática para abuelos on es poden trobar molts tutorials molt ben explicats. Universitats, com la de la Punta (Argentina) que ha creat la red social dels avis .Telecentres de diverses ciutats o pobles com el de Cabezón de la Sal (La huerta de Jovita ).


19 El govern Espanyol a través del Ministeri de Sanitat i Política Social, a creat un portal especialitzat en la gent gran .

Tallers Avui en dia existeixen programes adreçats a la gent gran. Tallers per a familiaritzar els nostres majors amb les noves tecnologies (correu electrònic, Internet, informàtica en general, telèfon mòbil, etc) i a estimular la seva autoestima i autonomia. Aquests tallers s’adapten als diferents nivells de formació (iniciació a la informàtica, Internet o fotografia digital). Tenim exemples com La Fundació La Caixa, on molta gent gran primer ha realitzat els tallers i desprès s’han convertit solidàriament en voluntaris per apropar les noves tecnologies a altres col·lectius (discapacitats, immigrants o centres penitenciaris). En el cas dels taller d’Obra Social Caja Madrid , els grans disposen d’un espai denominat “tienes un e-mail” on els majors poden exposar les seves suggerències per a poder millorar aquests serveis.

Dispositius adaptats a la gent gran Els telèfons mòbils, han anat millorant molt aviat, han passat d’esser uns aparells grans i pesats, que es portava en una maleta i de “mòbil” en tenia poc, a uns aparells petits, lleugers, i cada vegada amb mes funcions, missatges, videoconferència, càmera de fotografia, vídeo, wifi connexió a la xarxa etc. Aixo els ha fet perdre facilitat en el seu us, les reduïdes dimensions del teclat, fan que es pugui prémer més duna tecla a la vegada, o que no vegin be els números que han de marcar. Les pantalles, també s’han tingut d’adaptar a les dimensions del telefon, i llegir en la pantalla, els pot resultar complicat, ja que no tenen la visió que tenien als 20 anys. Les companyies de telèfons, s’han adonat d’aquest fet, i han creat dispositius simplificats, amb menys funcions, i tecles i pantalles amb números més grans . A més a més hi ha dispositius que s’han creat directament per a ells, com poden ser els aparells de teleassistència que fan que molts dels nostres grans estiguin més segurs i salven vides.


Conclusions Conclusions Es cert que encara hi ha un percentatge molt elevat de gent gran que, tot i que no se senten discriminats per l’ús de els noves tecnologies, si que pensen que aquestes podrien adaptar-se una mica a les seves necessitats i aquest és el camí que ens queda per recórrer. Aquests avenços, que es consideren necessaris per aconseguir minvar l’escletxa generacional existent entre els joves que ja han nascut amb l’ús de les noves tecnologies, els actuals adults que han conegut aquestes en una edat en la que encara s’han pogut refer i els nostres jubilats actuals, s’estan desenvolupant amb lentitud. Aquesta lentitud està provocada en part, pel fet de que aquest col·lectiu no es considera un sector atractiu econòmicament parlant. Està clar que no és el mercat dels videojocs ni molt menys i, per tant, es aquí on les Administracions i altres entitats han d’intervenir. El mercat de les noves tecnologies no hauria d’estar únicament relacionat amb els beneficis econòmics que es puguin treure per part de les empreses encarregades de la seva investigació, el seu desenvolupament o la seva distribució. No només hem de deixar passar el temps per adonar-nos de les seves, que seran nostres, necessitats futures i per tant s’ha de treballar en aquesta direcció. Amb aquest projecte que hem anomenat TIC3a, ens havíem plantejat entrar, interaccionar i ajudar a aquesta part tant important de la societat que son les persones grans i crec que ho hem aconseguit. Hem realitzat diferents visites a centres d’aprenentatge i altres centres d’adults, hem empatitzat amb ells i hem conegut de primera mà les seves necessitats i les seves inquietuds.

Potser no els hem pogut donar totes les respostes a les qüestions plantejades però ens conformem amb haver estat aquests mesos al seu costat i haver estat el seu altaveu dins Internet, dins aquest maremàgnum que constitueixen les TIC i en el que ells se senten encara una mica a la deriva.

21


3a

TIC

TIC3a_Les TIC i la gent gran  

Projecte sobre les TIC i la gent gran

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you