Issuu on Google+

Full informatiu de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau

Centenars d’organitzacions de més de 40 països van celebrar el Dia Mundial d’Acció sobre la Despesa Militar (17/04). Les ONG demanen que es prioritzi la despesa social i es retalli la despesa militar. http://tgnapau.blogspot.com

núm. 129

maig 2012

Segons resposta del Govern a una pregunta del grup socialista al Senat, actualment hi ha 15.686 dones a les Forces Armades i les dones suposen el 4,1% dels comandaments en el conjunt de la plantilla militar. tgnapau@tarragona.tinet.org


pàgina 2

Materials per la pau

Materials per la pau

núm. 129

maig 2012

Amadeo López

LA BANCA ARMADA. INVERSIONES EXPLOSIVAS DE LOS BANCOS Y CAJAS Centre d'Estudis per a la Pau JMDelàs Sabem que els bancs no tenen molts escrúpols, o més aviat cap. Sabem que tenen molt poder, tant que el govern no s'atreveix a legislar-los, sinó a fer-los recomanacions de bones pràctiques. Però, sabem que una bona part del negoci de les armes no existiria si no fos pel suport financer que reben les empreses del sector armamentístic? En el nou informe del Centre Delàs es demostra que fins a 60 entitats financeres que operen a Espanya han finançat amb un total de 45.000 milions d'euros al complex militar-industrial de mig món. La banca armada és definida com aquella que ajuda a la indústria de les armes d'una, diverses o totes de les següents formes: amb participacions accionarials, amb l'emissió de bons, accions i pagarés, amb la concessió de crèdits i préstecs, amb els fons d'inversió, i amb el finançament d'exportacions. Aquest informe ofereix una reveladora taula, la del rànquing de la banca armada espanyola, liderada pel BBVA (amb 1.824 milions d'euros en armes durant els últims anys) i el Santander (amb 1.020). El segueixen en el rànquing Bankia, Liberbank i Banca Cívica i la llista espanyola del deshonor arriba fins a 21 entitats. El seu autor és Jordi Calvo Rufanges, tècnic i investigador del Centre Delàs

Per contactar amb la Coordinadora ens podeu trobar: • cada 1r diumenge de mes a les 12h a Paraules per la Pau (Pl. de la Font, Tarragona) • cada dilluns, a les 20h, a Rambla Nova, 97-2n • enviant un email a tgnapau@tarragona.tinet.org http://tgnapau.blogspot.com • al Facebook: tarragona patrimoni de la pau http://issuu.com/tgnapau "Paraules per la Pau", publicació de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau D.L.: T-1274-2005 Equip de redacció i edició: Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau. Coordinació i maquetació: Equip R A. La redacció del full no es responsabilitza de l'opinió dels col·laboradors. Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 Espanya Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra i fer-ne obres derivades Amb les condicions següents: Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l'obra de la manera especificada per l'autor o el llicenciador. Citant la procedència No comercial. No podeu utilizar aquesta obra per a finalitats comercials. Compartir amb la mateixa llicència. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l'obra generada amb una llicència idèntica a aquesta.


pàgina 3

Paraules

núm. 129

Si vis pacem, para bellum

Per Joan El Cafè programa de 2012 a

Barril. Editorial d' de la República, del dia 26 d’abril Catalunya Ràdio.

maig 2012

Transcripció: Pilar Palacio

(…). Els antics romans van encunyar una frase que ha fet fortuna. Deien: “si vis pacem, para bellum”. O deixant-la d’entinar de banda volien dir que si vols la pau prepara la guerra.

avantatjat en qüestions tecnològiques. Amb prou feines hem participat en la cursa espacial. I parlant de guerra, l’exèrcit espanyol està format per soldats provinents d’altres països que confien en obtenir la ciutadania per la vida de les armes. Però vés per on, la indústria armamentística espanyola és forta. Airbus Military, Navantia i Indra, per exemple, són empre-

guerra durant l’anomenada Primavera Àrab. Una guerra és, amés d’una desgràcia, una gran oportunitat de negoci. La neutralitat espanyola en matèria de conflictes internacionals es limita a meres paraules ben intencionades. Fins i tot la proclama de Zapatero en favor de l’aliança de les civilitzacions està en entredit quan algun del seus antics ministres encapçala

Aquesta és una de les constants de la geoestratègia contemporània: com més demostrem que som els més forts, pensen els generals, menys ens atacaran els potencials enemics. La indústria armamentística, doncs, ja no es basa en l’agressió a tercers, sinó en la dissuasió davant els altres. Això fa que sigui una indústria curiosa, que manufactura tota mena d’enginys amb la voluntat, diuen, que mai no es faran servir. N’hi ha prou amb mostrar-los a les grans desfilades patriòtiques per posar la por al cos dels adversaris que són més febles.

ses punteres al món bèl•lic. Al mateix temps, la fabricació de projectils, d’armes curtes o de mines lleugeres també constitueixen un important segment industrial que no se’n ressent de cap mena de crisi.

Fins ara havíem pensat que Espanya no era un país gaire

Ara es diu que Espanya va continuar exportant material de

alguna d’aquestes empreses de la mort. L’important, pel que es veu, és mantenir el compte de resultats d’aquestes empreses i de retruc també els llocs de treball amb la connivència dels sindicats. Per la humanitat l’esclat d’una guerra és una mala notícia. Però pel lobby armamentístic espanyol una guerra és un mercat que sempre desfila no pocs beneficis econòmics. Entre fer l’amor i no pas la guerra, els successius governs espanyols s’estimen més penalitzar les gresques del cos abans que limitar l’exportació d’armes a països que s’estan dessagnant amb bombes sortides de les nostres fàbriques.


pàgina 4

Campanya

núm. 129

maig 2012

reTALLAR? SÍ, ALLÒ QUE ÉS MILITAR NOT INSERT COIN Travessem per un període de crisi, provocat per l'especulació financera, que està causant la destrucció de milions de llocs de treball i un increment de l'atur fins a nivells mai vists. El nombre de persones en situació de pobresa i risc d'exclusió social creix exponencialment, el que provoca un alarmant augment de les desigualtats socials. Mentre la major part de la població sofreix aquest empitjorament de les seves condicions de vida, els diferents estats aprofiten per a retallar drets i conquestes laborals i reduir les partides de caràcter social, el que suposa, en el millor dels casos, un descens de la qualitat en la prestació d'aquests serveis, i en el pitjor, la seva desaparició. Al mateix temps, mantenen, quan no incrementen de manera encoberta, l'aparell militar i de control social amb tota la despesa que comporta. Aquesta crisi no ha suposat retallades del militarisme i el control social, ja que hem començat 2012 amb uns pressupostos ‘heretats’ de l'any anterior, any en el qual la despesa pressupostada per al Ministeri de Defensa nominalment baixava un 7% respecte a

2010, però la reducció real de la despesa militar i el destinat al control social és rotundament falsa. Entre Interior, Indústria i Exteriors, la previsió pressupostària ascendeix a 17.000 milions, molt per sobre dels 8.500 que figuren en la cartera de Defensa. Un exemple: el Ministeri d'Indústria ajuda a maquillar els pressupostos de Defensa amb els anomenats Programes Especials d'Armament, el que ha generat un deute al qual ni el mateix Ministeri de Defensa sap com plantarà cara, ja que la factura d'aquests programes ascendeix a 30.000 milions d'euros, entorn del 3% del PIB espanyol. Mentre les retallades són generalitzades en educació, sanitat o serveis socials, no solament no es cancel•len programes d'inversions militars, sinó que fins i tot apareixen altres nous, com l'adquisició de la 5ª Fragata F100 –per un import aproximat de 4.100 milions d'euros–, o l'augment de la implicació en el programa de l'escut antimíssils: al compromís de permetre la instal•lació de l'escut en la base gaditana de Rota –que el govern de Zapatero va adquirir amb EUA–, el govern de Rajoy ha decidit sumar almenys una

fragata de l'armada. El programa de l'escut provocarà un augment de la despesa militar dintre i fora de l'estat i suposarà un nou impuls a la carrera armamentística mundial. Aquesta aposta per la militarització, si sempre ha de rebutjar-se per les seves conseqüències econòmiques, socials, mediambientals, ètiques i humanes, ha de ser-ho encara més en un context en que es produeix a costa de retallades que provoquen un augment de les desigualtats i condemnen a la població a situacions d'exclusió social i pobresa. Per tot això, els grups antimilitaristes que componem AAMOC, RANA i Dones de Negre de Madrid fem una crida a associacions, col•lectius i moviments socials perquè s'adhereixin i participin activament en la nostra campanya de denúncia de la despesa militar i exigència de la seva abolició. FI DE PARTIDA NI UN HOME, NI UNA DONA NI UN EURO PER A LA GUERRA


pàgina 5

Campanya d'Objecció Fiscal

núm. 129

maig 2012

Què és l'Objecció Fiscal? Amb els nostres diners, amb els nostres impostos, mantenim l'estructura militar de l'Estat espanyol, col.laborem a perpetuar el poder militar. Diàriament milions d'euros recaptats amb els impostos de la ciutadania, no es destinen a millorar la qualitat de vida de les persones, a crear noves escoles i hospitals, a fer millorar les vies de comunicació, etc. Ben al contrari, són destinats a mantenir l'estructura militar espanyola. No podem romandre passius davant el constant augment en investigació, desenvolupament i despesa militar, mentre que qüestions fonamentals com ensenyament sanitat o serveis

socials pateixen no ja retallades, sino més aviat destralades. L'objecció de consciència a les despeses militars o Objecció Fiscal és un acte de desobediència civil, és la negació a col·laborar amb l'Estat en la preparació de les guerres i en el manteniment de l'estructura militar, és una altra forma de manifestar la nostra oposició a totes les guerres i a les estructures de poder que les perpetuen. Es tradueix en desobediència activa en el moment de realitzar la declaració de la renda. Tècnicament, consisteix a separar una part de l'impost sobre la renda, la part que

correspondria a la despesa militar i desviar-la cap un projecte social i solidari. També es pot separar (i desviar) una quantitat fixa i simbòlica. L'Objecció Fiscal es basa en la negació a acceptar que els confictes s'hagin de resoldre per mitjans vilolents, i té com a fi últim aconseguir un món sense guerres, on no tingui sentit l'existència d'exèrcits. La negociació és l'únic mitjà per aconseguir la resolució pacífica dels conflictes. Animem a totes les persones a realitzar Objecció Fiscal a la despesa militar, no a evadir impostos, sinó a resdestribuirlos amb justícia i solidaritat en projectes socials i solidaris.

Guia ràpida per fer l'Objecció Fiscal Esquemàticament, el que cal fer és el següent: 1. No confirmeu l'esborrany ni per telèfon ni per internet. 2. Ompliu els impresos de la declaració de renda fins a l'epígraf "quota líquida". 3. Calculeu l'impost de l'objecció fiscal i incloeu-lo en alguna de les caselles posteriors de retencions (742 a 752), tot ratllant el text i escrivint-hi "per a objecció fiscal". 4. Adjunteu comprovant per objecció fiscal d'haver realitzat l'ingrés a l'entitat escollida. 5. Adjunteu carta al ministre d'Hisenda en la qual s'explica què es fa i la raó. Podeu demanar un model a la Coordinadora. 6. Envieu l'enquesta amb les dades al centre coordinador (correu electrònic obfiscal@pangea.org) o a la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau (tgnapau@tinet.org). El càlcul de l'import a desviar per objecció fiscal es realitza partint de si s'objecta el percentatge que es destina a "despesa militar" (5,13% l'any 2011) o si s'objecta una quantitat fixa de 84 €. Tant l'una com l'altra es descompten de la quota líquida i conseqüentment es pot realitzar l'objecció fiscal sempre, independentment de si la declaració de renda surt "a pagar" o "a retornar". També hi ha la possibilitat de fer l’objecció fiscal encara que no s’hagi de fer declaració; en aquest cas s’aplica la “quota zero”. Per tal que tothom que ho desitgi pugui aclarir qualsevol dubte a l’hora de preparar la seva declaració de la renda, es pot demanar suport a la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau. Podem assumir assessoraments individuals o col·lectius, xerrades informatives, etc.


pàgina 6

Conflictes "oblidats"

núm. 129

maig 2012


pàgina 7

núm. 129

Retalls de... premsa

Velcro i desobediència Davant la darrera ofensiva repressiva del govern parafeixista de CyU he près la determinació de comprar-me unes sabates amb velcro. Sí, vull manifestar que estic preparat perquè en qualsevol moment, els esbirros del mamporrero Puig, vinguin a casa a buscar-me, que m’esperin a la portalada, que vinguin a la meva feina, que m’esperin a la carretera... en fi, de qualsevol de les diverses formes que ho han fet al llarg d’aquest darrer mes a la recerca de persones a les que incriminar els perillosos delictes d’interrompre la circulació de la via pública (el dia de la vaga general) i de diferents disturbis sense absolutament cap prova de cap tipus. És l’estil mamporrero dels sicaris del “govern dels millors”, impunitat per estomacar, reprimir i generar por i inseguretat. Els hi molestem, està clar, més del que ens pensem. I ens volen quietes, qui es mogui surt a la foto i la pengen a la web del departament del postmodern Goebbels Puig. D’aquí a la comissaria o la presó hi ha un pas, un pas alimentat pels mitjans de comunicació, pels polítics que busquen desacreditar la lluita dels “muchos”. Ells són pocs, recordem-ho constantment. Sí, tenen armes, lleis injustes que amplien al seu gust i necessitat, mitjans per difondre i ampliar les mentides que el conseller goebbelinià crea. Val, d’acord, però som molts més, tenim raó, no volem patir les seves retallades i no ens aturarem. Cal afinar l’estratègia, de fet només cal rescatar-la de la nostra història: desobediència civil. Tot i que fa pocs dies, un cap policial del mamporrero Puig va reconèixer públicament que, si Gandhi hagués estat a la plaça Catalunya el passat maig, hauria

acabat apallissat i detingut. El mateix amb Luther King... No hi ha tantes presons per tancar-nos a totes les persones que estem disposades a dir prou, a rebel•lar-nos contra el desmantellament de la sanitat, l’educació i els serveis bàsics públics, contra aquesta estafa que li diuen crisi. No. Puig, sicaris, esbirros, us espero. Ho deia al segle XIX, Henry David Thoreau: "Sota un govern que empresona injustament , el lloc adequat per a una persona justa és la presó”. Sí, m’he comprat unes sabates de velcro, el xandall el tinc a punt, no em feu por. No perdrem temps en desfer-me

maig 2012

Toni Álvarez

els cordills de les sabates si em fiqueu a les vostres gàbies, no em feu por. No estem soles, som els “muchos”, recordeu miserables, vosaltres feu les lleis, nosaltres posem el cos i les idees, agafeu bé els nostres noms i adreces. Mireu-nos bé a la cara, no ens deixarem atemorir per la vostra miserable costum de servir i llepar la mà que us penseu que us dóna de menjar. No us equivoqueu, hi haurà un dia que, els que us paguem la nòmina, decidirem sobre el vostre destí. Mentre seguirem desobeint, faltava més, a la injustícia.


pàgina 8 - La contraportada

núm. 129

A la paret, escrit amb guix, diu:

maig 2012

Pau Gomis

Prou violència! Aquests dies tothom en parla i jo m’hi sumo, ja n’hi ha prou. Prou de porres i pilotes de goma que maten als joves, prou de bufetades a les comissaries, prou de desnonaments fent ús de tota la força, ja n’hi ha prou d’exèrcits i policies pagats entre tots per a defensar els interessos d’uns pocs. Prou cues a les parròquies per anar a buscar una bossa de menjar, prou remenar els contenidors d’escombraries prou tancaments d’empreses que prèviament s’havien enriquit amb el nostre esforç, prou esclavatge emparat pel govern de torn. Sí, ja n’hi ha prou de violència. Ja n’hi ha prou d'assenyalar amb el dit al diferent i deixar prop d’un milió de persones sense assistència sanitària, prou centres d’internament per a estrangers, prou de nens educats en barracons, prou tancaments d’escoles i inauguracions de presons, prou de retirada d’ajuts ínfims als més necessitats i ajudes i desgravacions als més rics, prou de despropòsit fiscal, prou llistes d’espera i fàrmacs amb efectes secundaris. Sí, ja n’hi ha prou de violència. I ja n’hi ha prou del discurs de la por, de negar l’evidència, prou de mitjans d’informació que inventen una realitat fonamentada en les mentides, prou de control social, policial i judicial, que ens violenta a tots, prou de pàgines web “contra la violència urbana”, on volen que els ciutadans esdevinguin delators dels seus semblants; tanmateix aquesta pràctica va ser molt estesa a l’Alemanya nazi, prou de passar-se pel forro la presumpció d’innocència, prou de ficar el dit a l’ull, prou de proclames patriòtiques, prou de civisme militaritzat, prou de crimi-

nalitzar a les víctimes, prou mentides als diaris, a la tele i a la xarxa. Sí, ja n’hi ha prou de violència. I ja està bé de buscar culpables, enemics o terroristes on tan sols hi ha ciutadania cabrejada, joves sense futur, adults amb el present arruïnat i persones que només volen un món millor, ja n’hi ha prou de declarar la guerra contra la societat civil, prou de qualificar-nos de rates, prou morts per fam i per malalties curables, prou esclafar pobles i cultures, prou de SIDA i altres malediccions divines, prou malbaratar recursos, prou destrucció del medi i l’espècie. Sí, ja n’hi ha prou de violència. Prou de caceres reals i vacances pagades, prou sopars i cotxes oficials, prou de luxe insultant, prou de corruptes, prevaricadors i malversadors, prou de ministres i consellers que no els hi tremola el pols, prou avions de combat i missions humanitàries, prou fonamentalismes religiosos i polítics que inciten a l’odi, prou de missatges reclamant sub-

missió i obediència, no podem estar tranquils hem de desobeir de totes totes, prou patades a la porta i detencions arbitràries, prou repressió preventiva, prou de guerres preventives, prou de presó preventiva... De què ens han de prevenir? Prou de capitalisme, és intrínsecament violent. Aquesta és la violència del 6tema. M’autoinculpo de ser anti6tema, no vull ser còmplice de tots aquests crims i si desobeir és un delicte puc facilitar la meva fotografia i les meves dades, així els meus conciutadans no es veuran en la tessitura d’haver-me de denunciar i ja posats buscaré una foto on quedi bé i faci goig i que de passada reflecteixi algun tret de la meva personalitat o de les meves aficions. Com sempre, m’agrada posar una banda sonora i aquest cop li dedicaria al nostre més insigne caçador, estic dubtant entre “Elphant gun” dels Beirut o “Mueve tus caderas” de la mítica banda madrilenya Burning.


Paraules per la pau mes de maig