Page 1

Full informatiu de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau

núm. 137 gener 2013

L'exportació espanyola d'armes va baixar un 43% el primer semestre de 2012

I això que han posat de Ministre de Defensa a un prestigiós traficant: Pedro Morenés http://tgnapau.blogspot.com

tgnapau@tarragona.tinet.org


pàgina 2

núm. 137

Materials per la pau

Materials per la pau

gener 2013

Amadeo López

INVASOR Daniel Calparsoro En una sortida que semblava rutinària, el conboi de Pablo, un metge militar espanyol de la missió de pau a l'Iraq durant la guerra de 2003, és atacat en el desert. Ell i el seu amic Diego aconsegueixen refugiar-se en una casa deshabitada i es veuen embolicats en una lluita inesperada i salvatge amb civils iraquians. El metge militar mata dos homes, i és, també, ferit de gravetat. És repatriat, aparentment fora de perill. No obstant això, durant la convalescència a casa, amb la seva dona i la seva filla petita, i en recuperar la memòria del que ha passat, Pablo sospita que li estan amagant informació sobre les circumstàncies de l'atemptat i, tot i la pressió dels alts comandaments, es nega a secundar la versió oficial posant en perill la seva seguretat i la de la seva família.

Direcció: Daniel Calparsoro País: Espanya Any: 2012 Durada: 99 min.

Tot i que la pel·lícula no ha tingut la millor de les crítiques, el seu director sembla que ho té clar quan diu: L'exèrcit espanyol no ha de tenir cap paper a Orient Mitjà, entre altres coses, perquè no té capacitat suficient. Una altra qüestió és la visió humanista dels cascos blaus. Però jo no li veig sentit. Els exèrcits són senyors armats que envaeixen un territori amb una excusa qualsevol, són invasors. No tenim per què envair Orient Mitjà. És una adaptació de la novel·la homònima de Fernando Marías.

Per contactar amb la Coordinadora ens podeu trobar: • cada 1r diumenge de mes a les 12h a Paraules per la Pau (Pl. de la Font, Tarragona) • cada dilluns, a les 20h, a C/ Misser Sitges, 9 • enviant un email a tgnapau@tarragona.tinet.org http://tgnapau.blogspot.com • al Facebook: tarragona patrimoni de la pau "Paraules per la Pau", publicació de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau D.L.: T-1274-2005 Equip de redacció i edició: Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau. Coordinació i maquetació: Equip R A. La redacció del full no es responsabilitza de l'opinió dels col·laboradors. Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 Espanya Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra i fer-ne obres derivades Amb les condicions següents: Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l'obra de la manera especificada per l'autor o el llicenciador. Citant la procedència No comercial. No podeu utilizar aquesta obra per a finalitats comercials. Compartir amb la mateixa llicència. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l'obra generada amb una llicència idèntica a aquesta.


pàgina 3

Paraules

núm. 137

gener 2013

L'exportació espanyola d'armes va baixar un 43% el primer semestre de 2012 Segons dades del Ministeri d'Indústria d'Espanya, l'exportació d'armes espanyoles va arribar en els sis primers mesos de 2012 a la xifra de 619.400.000 d'euros, fet que suposa una disminució del 43,7% respecte al mateix període de 2011. La principal operació de venda va tenir com a destinatari Veneçuela i va correspondre a un patruller oceànic de vigilància i blocs per a la construcció d'un vaixell de vigilància del litoral, per valor de 162,1 milions d'euros. Altres operacions destacades en el primer semestre van ser l'exportació de parts i peces d'aeronaus i combustible amb especificacions militars als Estats Units, per un valor de 35.900.000 d'euros. L'informe sobre exportacions de material de defensa i doble ús recull també la venda de combustible amb especificacions militars a Grècia per 33.200.000 d'euros, un avió de transport de tropes i mercaderies a Ghana per 26,9 milions, i parts i peces d'aeronaus al Regne Unit per valor de 25,7 milions d'euros. Figura també l'exportació de combustible amb especificacions militars a Turquia per 25,7 milions d'euros, i un avió de vigilància marítima a Mèxic, per 22,7 milions d'euros. Per països, els enviaments a la Unió Europea van suposar el 41,9% del total de les vendes (259.700.000 d'euros). La major part del comerç va tenir lloc amb el Regne Unit, Alemanya i Itàlia, països amb els quals Espanya manté projectes en comú, com són els programes de l'avió de combat Eurofighter i l'avió de transport militar A400M. Les exportacions a

aquests tres països van ascendir a 172.600.000, el 27,9% del total. Un altre 56,4% de les exportacions espanyoles va tenir com a destinació països de l'OTAN (349.200.000 d'euros). Segons l'informe, la resta de les exportacions (267.200.000, el 43,1%) es van repartir entre 33 països, entre els quals destaca Veneçuela (un patruller oceànic de vigilància, blocs per a la construcció d'un vaixell de vigilància del litoral i jocs d'eines, consumibles i recanvis per a vaixells, 164 milions d'euros). A continuació figuren Ghana (un avió de transport de tropes i mercaderies, 26.900.000), Mèxic (un avió de vigilància marítima, recanvis d'aeronaus i un rifle i un canó de rifle de caça; 22.700.000), i Xile (munició d'artilleria, bombes d'aviació, components elèctrics per a submarins, compo-

nents electrònics de connectors aeris i una pistola, 11,1 milions d'euros). Les vendes de material policial i de seguretat van sumar 1,7 milions d'euros davant 281.591 euros en el mateix període del 2011. Les destinacions principals van ser Perú (900.662 euros, 52,1%), Veneçuela (399.711 euros, 23,1%), Tunísia (387.725 euros, 22,4%) i Brasil (40.500 euros, 2,3%). Respecte a la venda d'armes de caça i esportives (escopetes de caça, cartutxos i les seves peces i recanvis), les exportacions es van situar en 22.100.000, un 19,9 per cent menys que en el mateix període del 2011; les destinacions principals van ser Estats Units (5,3 milions, 24,3%), Sud-àfrica (1,4 milions, 6,6%), Ghana (1,4 milions, 6,4%) i Turquia (1,3 milions , 6,1%).


pàgina 4

Denúncia

núm. 137

Les trampes del pressupost militar de l'any 2013

gener 2013

Pere Ortega

El pressupost del Ministeri de Defensa baixa en conjunt un 6,7% (6.913,6 milions d'euros) respecte a l'any 2012. Però aquesta reducció es produeix si només es tenen en compte les despeses consolidades del Ministeri més els Organismes autònoms. Si, a més, hi afegim les despeses de les classes passives militars, de la mútua militar, de les contribucions a organismes militars internacionals, del cos militar de la Guàrdia Civil, dels crèdits en R+D militar del Ministeri d'Indústria, aleshores la quantia es dobla i puja a 13.708,3 milions. Si a això s'afegeix la part proporcional dels interessos del deute de Defensa, que en el seu conjunt, i per causa de la mala salut de l'economia, augmenten de manera important, un 33,7%, i finalment, les aportacions extraordinàries que durant l'any es produeixen i que en els últims deu anys, vista la liquidació anual del pressupost, dóna una mitjana de 1.398 milions, llavors la despesa militar real prevista per a l'any 2013 suposa 16.492.000 d'euros i representa tan sols una disminució respecte de l'any 2012 d'un 3,15%

(Taula 1) Aquestes xifres, traduïdes en indicadors, representen una despesa militar diària de 45,18 milions, cosa que equival a 359 euros per càpita anuals, un 1,55% del PIB i un 4,32% del pressupost total de l'any 2013 (Taula 2 ). Les partides que pateixen un major retrocés són les aportacions en R+D militar, un 52%, però tot i així rep 363,4

milions per a investigacions en noves armes, i les inversions en armaments retrocedeixen un 43% i reben 551 milions. Però aquesta disminució en R+D i inversions és enganyosa, perquè pot passar el mateix que en anys anteriors: que acabin superant els 1.000 milions. Aquest mateix any s'han superat tots els rècords del decenni, s'ha concedit un crèdit extraordinari de 1.827,7 milions (setembre 2012) per pagar els compromisos amb els caces Eurofighter, el blindat Lleopard, els vaixells d'Acció Marítima, l'helicòpter Tigre, els míssils Iris i Spike i l'obús de 155 mm. Però, a més, s'han suplementat altres partides, com és el cas de les operacions militars a l'exterior, denominades de manera eufemística de "manteniment de la pau", mentre el que fan les forces armades espanyoles a l'Afganistan és donar suport a una guerra, i a l'oceà Índic es protegeix els tonyinaires que espolien els caladors de Somàlia.


pàgina 5

núm. 137

Denúncia

Partida a la qual cada any s’hi assigna una minsa aportació, 14,36 milions, i l'abril de 2012 s'aportaven 753 milions des del calaix de sastre anomenat Fons de Contingència. Una altra partida que hauria de ser motiu de qüestionament per part de l'opinió pública i que de moment ha aportat 243 milions a les arques de Defensa és la generada per ingressos propis, ja que és producte o bé de la venda d'armament en desús, o de la venda de patrimoni públic en mans del Ministeri de Defensa. Aquest Ministeri és un dels majors propietaris de patrimoni de l'Estat, casernes, habitatges, camps de tir, bases i instal•lacions diverses per tot el territori i, en els últims anys, els diferents governs han autoritzat l'alienació de molt del seu patrimoni. Ingressos que s'incorporen al pressupost i es destinen, majoritàriament, a la com-

pra d'armament. Aquestes modificacions han complementat el pressupost de Defensa amb 2.826,7 milions i representen un increment, el setembre de 2012, d'un 27,6% de desviació respecte al pressupost inicial, que a finals d'any pot ser superior, quan s'havia anunciat que disminuïa un 8,8%, disminució que s'ha convertit en una estrepitosa falsedat. Perquè hi ha recursos per a suplementar les forces armades i no n'hi ha per a suplementar la despesa social o el desenvolupament de l'economia productiva. Dels 551 milions en inversions, l'assignació més retallada és la dels grans Programes Especials d’Armaments (PEAS), els avions Eurofigther, blindats Lleopard i Pizarro, helicòpters Tigre i NH90 i així fins a 19 grans programes, dels quals es deuen a les empreses militars 32.000 milions. En el pressupost de 2013 es proposa una xifra de 6,84 milions. Passarà el mateix que el 2012 i a mitja legislatura es tornaran a proporcionar més crèdits extraordinaris per pagar les armes? La resposta l'ha donat el secretari de Defensa, Pedro Argüelles, a la Comissió de Defensa (8/10/2012), quan ha assegurat que no descarta recórrer de nou a crèdits per fer front al pagament dels PEAS.

gener 2013

Els apologetes de la defensa armada esgrimeixen com a principal argument en defensa de la despesa militar els enormes beneficis que reporta a l'economia nacional la producció d'armaments pels efectes del transvasament de tecnologies en R+D a la producció de béns civils. Una especulació demostrada en comptadíssims casos, quan, al contrari, sí que demostra que la despesa militar entorpeix el creixement de l'economia productiva. Perquè, com demostren els PEAS, es genera endeutament i dèficit públic. A més, les indústries militars espanyoles tenen un tracte de favor per part de l'Estat amb els crèdits (ajudes) en R+D, que les converteix en dependents (parasitàries) del Ministeri de Defensa. La gent que proposa una "auditoria" del deute públic a Espanya tenen en l'enorme deute de 32.000 milions contret per l'adquisició d'armaments arguments sòlids per demanar responsabilitats polítiques i, per què no, la condonació del deute del Ministeri de Defensa amb les empreses militars, sobretot quan aquests armaments no responen a les necessitats de seguretat dels espanyols i a més destrueixen l'economia real.


pàgina 6

núm. 137

Retalls de... premsa

gener 2013

Tambors de guerra: anotacions d'un petit viatge balcànic

Toni Álvarez

que, sense posar mai un peu en aquella (i aquesta) terra, escupen i escriuen.

nou nucli familiar de forma natural, com una riquesa més. Em retrotrau aquesta afirmació anterior al fenòmen, per exemple, de Mostar, capital d’Hercego-vina i una de les ciutats del món amb més matrimonis intereligiosos. Abans de la guerra. Vaja, quina capacitat de crear un problema on no semblava existir.

Fa uns mesos vaig tenir la sort de poder creuar Bòsnia Hercegovina de nord a sud. Un petit viatge que em va servir per copsar, de forma molt sintètica i parcial, una realitat i unes vivències que em transporten al que es remou a les nostres terres. No patiu, no es tracta en aquestes línies de treure del pou de la por la balcanització de Catalunya, pronosticada pel gurus del ranci nacionalisme espanyolista. Vull reflexionar, negre sobre blanc, sobre discursos actuals que em retrotrauen al que es va viure en aquelles terres i del que només ens han explicat una petita i interessada part. És la meva opinió, faltava més, per tant igual de falsa o manipulada que la de tants analistes

Per començar modestament, solucionem "el problema del catalán". Qui té problemes amb el català són aquelles persones que no han viscut ni visitat mai Catalunya, més enllà de trobarse alguna vegada a algú que no tenia cap interès en comunicarse, cosa bastant infreqüent, per altra banda. Que els expliquin als meus pares la imposició del català: porten quasi 40 anys a Catalunya, i lluny de parlar cap paraula en català, els costa d’entendre'l. I no són molt diferents de molts immigrants que són com ells, amb fills i néts que parlem en català a la feina, amb alguns amics o al

Coincidirem en l'intent de canvi de règim polític que s'està constituint, ja no és una quimera o el fruit d'una petita capa de la societat resistent. La cleptocràcia pseudodemocràtica mira amb estupefacció i envoltada de policia com una part de la societat qüestiona, critica i perd la por. Queden tan poques coses a perdre...


pàgina 7

núm. 137

Retalls de... premsa

gener 2013

Aquesta crisi, que no deixa de ser una estafa capitalista més, dins dels cicles econòmics del sistema, pot ser l'esperó per començar una nova transformació social. Vet aquí una de les veritables pors de la dreta, ja sigui catalana o espanyola. Tot i que han decidit encarar-la des d'accions diferents: una part de la catalana incloent-la dins del seu discurs, amb l'ànim de ferse-la seva i continuar de la mateixa manera, amb els mateixos negocis. L'espanyola, amb la negació i el conflicte, tant necessari per aquests moments de desesperació social. No hi ha res millor que un bon enemic extern per sobreviure. Cal que recordi què succeïa a l'inici de les guerres balcàniques? Us sona un canvi de règim? Moure conflictes d'on no n'hi havien? L'ànsia de les èlits econòmiques per continuar amb el pastís i el de les noves oligarquies en conquistarlo? Un model d'estat nou, la reconversió econòmica per tal que perdin els de sempre i guanyin els que ja guanyaven. Ressonen tambors de guerra, de forma soterrada i poc vehement. Però se'ns comença a avisar, no només els elefants que viuen a les casernes de les espanyes, sinó els tertulians i oradors dels mass media, catalans i espanyols, que s'atreveixen a dir sense pudor, per exemple, que: "Tenemos por delante un bienio excepcional, dramático, de resistencia casi bélica..." (Joan B. Cullà, 20-1212, diari El País). Diria que s'està intentant armar dues societats que tenen un mateix enemic comú, l’u per cent de la cleptocràcia política i econòmica, els mateixos que controlen els mitjans de comunicació i les forces i policies armades. Afortunadament, la realitat sempre és més variada i polièdrica

Túnel de Sarajevo

que una simple opinió com aquesta, i no hi ha dues societats, sinó que som multitud (a més del 99%). Segur que sabem gestionar aquest canvi de cicle i model sense fer valdre aquella màxima d'en Paul Valery: "La guerra es una masacre entre gentes que no se conocen para provecho de gentes que sí se conocen pero que no se masacran". La quotidianitat, l’entesa, el contacte directe i tenir clar qui ens subjuga ens facilitarà que no es compleixi aquell fenomen que facilita la generació de la

violència i la seva manifestació, un fet que l’escriptora croata Slavenka Drakulić va deixar per escrit al seu llibre No matarían ni una mosca: “Cuando una persona se ve reducida a una abstracción, uno es libre de odiarla porque el obstáculo moral ya ha sido abolido”. No és temps de confondre’s amb les identitats, tan múltiples com vàlides, sinó de saber on som socialment i econòmica. Tenir-ho clar és poder-se defensar de la malvolença.


pàgina 8

La contraportada

núm. 137

gener 2013

Pau Gomis

A la paret, escrit amb guix, diu: Com hauria estat bell... Sí, com hauria estat bell haver pogut felicitar el Nadal amb una abraçada a David Reboredo, però no podia ser perquè estava a la presó. I es que en aquestes dates, que es reblaneix el cor i el cervell, la caritat i el perdó són moneda de canvi. Però no hi ha perdó per aquest home de 43 anys, que va cometre el delicte de passar 0,4 grams d’heroïna per a pagar-se la seva addicció. A tots els governs de torn, del PP o socialistes, se’ls hi estova el cor a l’hora de donar indults, el govern d’Aznar en va concedir 5948, el de Zapatero 3378 i el de Naniano Rajoy en porta prop de 500. Però, què són i qui es beneficia dels indults? L'indult o perdó és una mesura de gràcia que consisteix en l’extinció de la responsabilitat penal i suposa el perdó de la pena. La seva concessió és competència del rei, a petició del ministeri de justícia, prèvia deliberació del consell de ministres. Els diferents governs s’encarreguen, fent ús de la seva potestat, d’indultar a polítics corruptes, prevaricadors, malversadors, banquers, defraudadors, mossos d’esquadra torturadors... Serveixi de mostra un nom: Enrique Rodríguez Galindo, ex general de la Guàrdia Civil, condemnat a 75 anys per la mort dels activistes d’ETA Lasa i Zabala. Només va complir 4 anys de la totalitat de la pena, va ser indultat l’any 2004 per raons humanitàries, ja que tenia una insuficiència cardíaca. Però no cal remuntar-se al 2004 per adonar-se de qui es beneficia dels indults. L’any 2011 es va concedir la gràcia a Miguel Ángel Calama, ex director de la Caja Rural de Ciudad Real, i a Alfredo Sáenz, vicepresident i conseller delegat del Banco Santander. El 2012 el govern actual va indultar a un alcalde

del PP, Tomás Gómez Arrabal, i els seus regidors, condemnats per un delicte de prevaricació urbanística. També van ser “salvats” de la presó Josep Mª Servitje (alt càrrec d’UDC i ex secretari general del Departament de Treball de la Generalitat) i l’empresari Victor Manuel Lorenzo Acuña. I per arrodonir l’auca dos militars, els oficials condemnats pel cas del Yak-42 i el cervell del frau de l’IVA, Miguel Escudero AriasDávila. Doncs aquestos són els perfils d’alguns indultats, i això encara fa més sagnant que en David, enganxat a la droga des dels 16 anys i amb una minusvalidesa que li afecta la meitat del cos, hagi de complir una pena de 7 anys de presó. Com si des dels 16 anys no estés complint condemna!! La vara de mesurar, és lògic, no és la mateixa per a una classe social que per a una altra. I això fa que els fonaments de la justícia tremolin, ja que tots som, si més no hauríem de ser, iguals davant la llei. Els diferents governs són comprensius, sensibles, humanitaris... amb els seus!! No ho seran tant amb els que expropien terres a

la noblesa o socialitzen el menjar dels supermercats, tampoc ho seran amb els detinguts de la vaga general, ja que no els hi tremola el pols a l’hora d’enviar als rebels i desobedients a l’Audiència Nacional. Les presons són pels pobres i la justícia esdevé un instrument més al servei de la classe dominant, per més esforços que facin les veus crítiques que hi ha dins de la judicatura. Podríem parlar de la utilitat de les presons, jo personalment no hi crec i menys en aquest país de xoriços, ja que si els tanquessin a tots no hi cabrien, però, bromes a part, com a radical m’agrada anar a l’arrel de les coses i prefereixo, doncs, corregir les causes enlloc de castigar els efectes. Fonamentar la convivència en la tolerància i el respecte, en lloc de fer-ho en la por al càstig. Això donaria per fer vessar rius de tinta, i de moment en David i molts altres continuen al talego. Per acabar, una frase de Victor Hugo: “Cada cop que s’obre una escola, es tanca una presó” i a l’inrevés: Sí es retallen recursos educatius, s’hauran d’obrir noves presons?

Paraules per la pau, gener 2013  

Revista de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, del mes de gener del 2013

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you