Page 1

Full informatiu de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau

núm. 126

febrer 2012

RETALLEM ELS EXERCITS!

30 de gener: Dia escolar de la no violència i la pau (DENIP). Commemorant el dia en què Mahatma Gandhi fou assassinat. Entitats de pau i molts centres educatius organitzen activitats. http://tgnapau.blogspot.com

Convocats els Premis Exèrcit 2012 en la seva 50 edició. Més de 45.000 euros en premis per lloar l’activitat de l’exèrcit de terra espanyol i la vida militar. La crisi no ha arribat a tot arreu. tgnapau@tarragona.tinet.org


pàgina 2

Materials per la pau

Materials per la pau

núm. 126

febrer 2012

Amadeo López

INSUMISIÓN 20 AÑOS DESOBEDECIENDO Bakearen Etxea MOC Aquest documental ofereix un repàs de la història recent de l'antimilitarisme i de l'objecció de consciència a l'Estat espanyol. Abasta des dels últims anys de la dictadura franquista fins l'actualitat. Està centrat en la campanya d'insubmissió a la qual milers de joves van desobeir a l'exèrcit per construir una societat desmilitaritzada, assumint fins i tot penes de presó. Al llarg d'aquests anys, el govern ha tractat de desmobilitzar al col·lectiu antimilitarista de moltes i diverses maneres. Però l'estratègia de desobediència civil no-violenta ha mantingut sempre la iniciativa, calant en la societat i donant els seus fruits. El documental mostra nombroses accions que han marcat un estil característic del moviment pel qual ha estat reconegut internacionalment i que s'ha convertit en una de les seves senyes d'identitat. El treball antimilitarista continua: si acabar amb el servei militar obligatori va ser divertit, fer-ho amb l'exèrcit serà un festassa! Realització: Raúl Fdez. de Pinedo Producció: KEM-MOC Bilbao Duració: 25 min http://www.archive.org/details/20aniversarioinsumision Per comprar DVD: http://eguzkibideoak.info (10 €) Creative Commons Per contactar amb la Coordinadora ens podeu trobar: • cada 1r diumenge de mes a les 12h a Paraules per la Pau (Pl. de la Font, Tarragona) • cada dilluns, a les 20h, a Rambla Nova, 97-2n • enviant un email a tgnapau@tarragona.tinet.org http://tgnapau.blogspot.com • al Facebook: tarragona patrimoni de la pau http://issuu.com/tgnapau "Paraules per la Pau", publicació de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau D.L.: T-1274-2005 Equip de redacció i edició: Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau. Coordinació i maquetació: Equip R A. La redacció del full no es responsabilitza de l'opinió dels col·laboradors. Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 Espanya Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra i fer-ne obres derivades Amb les condicions següents: Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l'obra de la manera especificada per l'autor o el llicenciador. Citant la procedència No comercial. No podeu utilizar aquesta obra per a finalitats comercials. Compartir amb la mateixa llicència. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l'obra generada amb una llicència idèntica a aquesta.


pàgina 3

Paraules

núm. 126

Defensa s'apropia dels espais naturals

febrer 2012

Pilar Palacio

“Més de 100.000 hectàrees de finques en espais naturals i rurals són gestionades de forma poc transparent pel Ministeri de Defensa. Què es fa en ells? Per a què es podrien utilitzar si fossin d’ús civil? Estaria millor el medi ambient i la qualitat de vida de les poblacions properes? Són necessaris tants m² d’espai militaritzat? Quins impac-tes ecològics i socials produeixen les bases militars?”. Amb aquest text s’obre l’Ecowiki d’Ecologistas en Acción sobre Espais Naturals del Ministeri de Defensa. En ella s’hi pot trobar informació general sobre l’ús militar que fa Defensa d’espais naturals protegits arreu de l’estat espanyol així com la localització d’alguns d’aquests terrenys. A Catalunya destaca la base militar anomenada General Álvarez de Castro a Sant Climent de Sescebes (1.700 hectàrees), prop de Figueres. Com se sap, els espais naturals són espais protegits degut al seu alt valor ambiental. El Ministeri de Defensa ocupa molts d’ells com a camps d’entrenament. Segons dades del mateix Ministeri, estem parlant de prop de 150.000 hectàrees. Tot i la utilització militar que se’n fa de l’espai, el Ministeri s’esforça en remarcar que fa compatible aquesta missió amb la de preservar i conservar aquestes àrees que esdevenen patrimoni natural. Tot i així, es pot sospitar que l’ús militar d’espais naturals pot generar l’efecte contrari. A mode d’exemple, el 23 de maig de 2011 es va declarar el darrer incendi a la base militar de Sant Climent a causa d’unes maniobres militars, arribant a cremar 300 hectàrees i amb el perill afegit de la proximitat de les flames a la zona en la qual s’hi emmagatzemen els explosius, alguns dels quals van esclatar a

causa de la calor del foc. És el teatre de la perversitat: el Ministeri de Defensa manté un conveni amb el Ministeri de Medi Ambient i el govern espanyol es compromet amb les directrius de la xarxa Natura 2000, una xarxa europea que té com a missió la d’assegurar la biodiversitat mitjançant la conservació de la flora i la fauna en els seus hàbitats naturals. De les 150.000 hectàrees ocupades per Defensa, el 25,86% pertanyen a la xarxa Natura 2000. Grups com Utopía Contagiosa i Ecologistas en Acción sostenen que és incompatible fer un ús militar amb una adequada gestió sostenible de l’espai. L’exercici militar no és una pràctica de vida, sinó de mort. Només cal ser coherent per adonar-nos que la pràctica militar pot a més tenir conseqüències nefastes per la flora i la fauna de la zona. Tot i així, sembla ser que la indústria armamentística s’ha volgut afegir a aquest aparador ecologista. Com manifesten els creadors de l’Ecowiki, “els exèrcits ara són ONG’s on tots vesteixen de color caqui, la guerres són humanitàries, els camps de tir protegeixen el medi ambient i ja l’últim... la indústria armamentística també

s’apunta a aquesta delirant campanya d’imatge: BAE SYSTEMS, un dels principals fabricants mundials d’armes, està dissenyant una nova generació de munició verda, incloent una classe de bales i coets sense plom en les que s’han reduït les toxines. La iniciativa està sent recolzada pel Ministeri de Defensa del Regne Unit, que ha proposat a més armes silencioses per reduir la contaminació acústica, i granades que produeixin menys fum. Sembla que fins i tot hi ha hagut experiments encaminats a comprovar si els explosius podien transformar-se en abonament, en un vergonyós intent de la indústria armamentística per donar-se un vernís verd”. L’Ecowiki sobre Espais Naturals del Ministeri de Defensa està disponible a totes les persones que vulguin contribuir a escriure-la conjuntament. L’objectiu és poder tenir coneixement d’on es troben aquests espais, quin ús s’està fent d’ells i quines implicacions directes tenen sobre la natura i les poblacions properes. Podeu visitar-la a http://ecowiki.ecologistasenacci on.org/wiki/Espacios_naturales_ del_Ministerio_de_Defensa


pàgina 4

Denúncia

núm. 126

El mejor traficante de armas abandona La Moncloa Antes de que usted comience a fortificar una agenda de contactos que le permita fortalecer su cuenta corriente le quiero hacer una proposición muy honesta, señor presidente del gobierno español. Le propongo que me acompañe a visitar algunos de los países en guerra o con conflictos internos o vecinales a los que su gobierno ha vendido armas en los últimos años, violando la ley de control de armas aprobada por el parlamento español en diciembre de 2007. Incluso la invitación la hago extensible a su esposa y a sus dos hijas. Señor presidente, quiero ver su cara cuando le explique a su familia las razones por las que se ha convertido en el mejor traficante de armas de la historia de la democracia española. Sobre todo quiero ver su cara y las caras de sus seres queridos en alguna de las ciudades libias destruidas, en algunos de los barrios colombianos repletos de desplazados por los combates o en el guetto de Gaza. Eso sí, señor presidente, usted

paga los gastos y yo no le cobro honorarios. Lo hago con la esperanza de que usted realice una especie de examen laico de conciencia y se pregunte si era necesario que triplicase la venta de armas españolas desde que llegó a la jefatura del gobierno, convirtiendo a nuestro triste y desamparado país en la sexta potencia mundial en exportaciones armamentísticas. Perdone, quizá debería decir que estas ventas se han cuadriplicado, quintuplicado o sextuplicado porque sus colaboradores del Ministerio de Industria, Comercio y Turismo intentaron maquillar las cantidades vendidas en el año 2010. De esa manera no quedaron contabilizados contratos pendientes con Brasil por 480 millones de euros, Noruega por 400 millones y Australia por 305 euros. Si se sumasen estos 1.585 millones de euros al total vendido y reconocido (1.128 millones de euros) estaríamos hablando de 2.713 millones de euros en 2010, es decir más de seis veces la cantidad vendida en 2004, fecha en la que usted ganó las elecciones con un

febrer 2012

Gervasio Sánchez El Heraldo de Aragón

discurso pacifista. Durante todos estos años usted ha conseguido algo loable: que nadie le preguntase por estas vergonzosas cantidades en las múltiples entrevistas pactadas que le han hecho los periodistas de medios de comunicación amigos o cercanos. Hubiese estado muy bien saber la opinión del más pacifista de los gobernantes españoles sobre sus vinculaciones con la venta de armas. Sólo el traductor Rafael Lafuente Blanco, de 29 años, le sacó los colores el 26 de enero de 2009 en el programa Tengo una pregunta para usted ante una audiencia de seis millones de televidentes. ¿Se acuerda, señor presidente, del comentario de aquel joven? “A mí me parece muy hipócrita que un gobierno que habla de derechos humanos, de compromiso por la paz, de alianza de civilizaciones, se dedique a vender guerra, muerte y destrucción”, le espetó y tuvo las agallas para recordarle que “es incongruente” que vayamos por el mundo publicitando un discurso pacifista y, al mismo tiempo, seamos una de las principales potencias armamentísticas del mundo. Usted ha vendido armas a Libia, Egipto, Argelia, Marruecos, Túnez, Arabia Saudita, Bahrein, Israel y otros países que violan sistemáticamente los derechos humanos. Su gobierno tuvo la desfachatez de revocar las dos últimas licencias en vigor de exportación de armas a Libia cuando sólo faltaba por ejecutar el 0,36% del contrato. Es decir, inundaron Libia de armas que el gobierno de Muamar el Gadafi utilizó contra sus ciudadanos y después volvieron a aparecer como los paladines de la no violencia.


pàgina 5

Denúncia

Amnistía Internacional, Intermón Oxfam, Greenpeace y Fundació per la Pau, cuatro organizaciones humanitarias no gubernamentales muy prestigiosas, han presentado informes exhaustivos desde la entrada en vigor de la Ley de Comercio Exterior de Material de Defensa y Doble Uso (ley 53/2007) en diciembre de 2007 en los que se remarcan “las transferencias a destinos preocupantes sin que se conozcan los criterios que han permitido estas exportaciones, según lo establecido por la ley”. Esa ley afirma que no deben venderse armas “cuando existan indicios racionales de que puedan ser empleadas en acciones que perturben la paz, puedan exacerbar tensiones o conflictos latentes, puedan ser utilizados de manera contraria al respeto debido y la dignidad inherente al ser humano, con fines de represión interna o en situaciones de violación de derechos humanos, tengan como destino países con evidencia de desvíos de materiales transferidos o puedan vulnerar los compromisos internacionales contraídos por España”.

En los últimos años su gobierno también ha mantenido estrechas relaciones con Kazajstán, Uzbekistán, Turkmenistán, Guinea Ecuatorial o Libia. Ministros de Asuntos Exteriores como Miguel Ángel Moratinos han recorrido estos países, con grandes reservas petrolíferas y de gas, firmando acuerdos bilaterales y elogiando a regímenes y gobiernos que violan sistemáticamente

núm. 126

los derechos humanos. Creo que hubiese sido menos cínico nombrar ministro a Antonio Brufau, presidente Repsol, porque él ha sido el verdadero gestor de nuestra política exterior. Usted, baluarte del izquierdismo de salón, se ha dedicado a promocionar con descaro y proselitismo a gobiernos infectos que mantienen subyugados a sus ciudadanos. Gobernantes como Teodoro Obiang, por recordar al más usurero de nuestros amiguetes africanos, utilizan el dinero de los contratos para seguir enriqueciéndose mientras en Guinea Ecuatorial mueren más niños antes de cumplir cinco años que en Afganistán, una país entre tinieblas bélicas desde hace tres décadas. Hace unos meses felicité a la corporación municipal de Córdoba por bautizar dos plazas de la ciudad con los nombres de Julio Anguita Parrado y de José Couso. Les dije que con esta decisión habían honrado a sus familias y habían dignificado el mandato electoral. Qué diferencia de actitud si la comparamos con la de su gobierno, la fiscalía general del Estado o la fiscalía de la Audiencia Nacional. Entre bastidores, usted y algunos altos representantes políticos y judiciales, han luchado “con uñas y dientes para hacer desaparecer los cargos contra los tres militares”, implicados en la muerte de José Couso mientras mentían a sus familiares. Lo hemos leído en los papeles del Departamento de Estado de Estados Unidos filtrados por Wikileaks. Usted queda moralmente desnudo, señor presidente, igual que su ex vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega, sus ex ministros de Justicia, Juan Fernández López Aguilar y de

febrer 2012

Exteriores, Miguel Ángel Moratinos, el fiscal general del Estado, Cándido Conde-Pumpido y el fiscal jefe de la Audiencia Nacional, Javier Zaragoza.

Todos ustedes conspiraron para sepultar el caso Couso bajo un manto de silencio. Se me ocurren palabras muy duras para denominar estos comportamientos. Pero la sobriedad sólo me permite llamarles cobardes. Eso sí, COBARDES con mayúsculas. Señor presidente, su barco electoral se ha hundido y, como suele ocurrir, hace tiempo que algunas ratas saltaron antes de ahogarse. No pertenezco a ese grupúsculo que le critica ahora que ya es usted un cadáver político. Ni escribo editoriales oportunistas criticándole después de realizarle decenas de entrevistas pactadas. Simplemente soy un ciudadano indignado (mi indignación tampoco empezó el 15 de mayo sino hace muchos años) y me presento ante usted con una oferta original: pasearle por este mundo inestable para que vea con sus propios ojos y no con los ojos de empresarios codiciosos, periodistas que escriben al dictado o asesores remilgosos y pelotas para qué sirve la política militarista que usted ha liderado durante los últimos años. Fuente: http://blogs.heraldo.es/gervasios anchez/?p=1920


pàgina 6

Conflictes "oblidats"

núm. 126

febrer 2012


pàgina 7

núm. 126

Retalls de... premsa

El govern dels millors... Circula una corrent de pensament crític que ha emprès una creuada contra el nomenament com a ministre de defensa de Pedro Morenés. Una corrent amb la que no estic gens d’acord i és que, ja posats a haver de tenir un ministeri de la guerra, millor que el que estigui al capdavant sigui una persona que conegui el món que trepitja. I és que aquest senyor ja va ser secretari d’estat de Defensa amb l’Aznar, vaja, que coneix la casa. i el sector. El prenda ha sigut president a Espanya de MBDA, un grup que es dedica a fabricar tot tipus de míssils i sistemes d’atac, amb vendes a 90 exèrcits del món. Però a més és el president de Segur Ibérica, empresa de seguretat privada que Defensa va subcontractar per protegir les tonyines espanyoles que estiuegen les aigües de Somalia. I president de Kuitber, consultora del sector de la defensa i la seguretat, i conseller d’Aritex, empresa que dissenya components pel nou avió de transport europeu A400M. Serà per currículum! Per cert, un currículum que com algun periodista ja ha ressenyat, no apareix a la web de la Moncloa, vergonya, mo-

dèstia o emblanquir una valuosa experiència professional que li ha de servir per... Per a què? De moment no sabem si li servirà per retirar o guanyar una demanda que Instalaza, empresa saragossana de bombes de dispersió de la que va ser conseller, va presentar quan l’estat espanyol va prohibir aquest tipus d’armament. I és que aquesta empresa demana 40 milions d’euros d’indemnització a l’estat. No sabem què passarà, però és curiosa la defensa que aquest senyor fa dels negocis en què participa, vull dir que és un professional.

febrer 2012

Toni Álvarez

Per això podem esperar de tot menys que retiri tropes, o recerqui solucions de pau o mediació més que no enviar tropes i míssils a països com l’Afganistan. Vull dir que si jo tinc uns amics, excompanys i algunes participacions en un negoci, estaré mínimament interessat en què estiguin contents i pugin una miqueta aquestes participacions. No? Sense anar més lluny, ja ha declarat que no retirarà les tropes de l’Afganistan, una guerra que ens ha costat, de moment, 2500 milions d’euros. I allà, on va anar a visitar les tropes, va demostrar la seva professionalitat, es va enfilar a un blindat GR-31 i es va interessar pel subministrament de combustible i la resistència dels petits avions no tripulats, els VAV. Mai se sap quan dura això de ser ministre.

sentación de intereses” que va facturar 361.567 euros l’any passat amb només 19.646 euros en despeses de personal, segons el registre mercantil. Un crack financer. Com a anècdota, i entre moltes altres empreses, també ha sigut conseller de Gamoo Outdoor, un fabricant de rifles d’aire comprimit. Demostració que aquest senyor és un professional total ja que no deixa cap àrea del sector de la guerra sense cobrir: des dels balins de plom fins als míssils amb capacitat nuclear, passant per bombes de dispersió, granades antitanc... No dubtem que sabrà on anar a comprar les armes que acabarem pagant els contribuents. Perquè tard o d’hora ho pagarem, estigueu segurs. Ell ho està, i és un professional i molt amic dels que ens vendran els artefactes de la mort que serveixen per...

Aquest professional de la mort també ha sigut cap d'I-Sec Ibérica, una empresa que es dedica a la consultoria en el sector de la seguretat, tot i que també es podria dedicar a assessorar a empreses per ensenyar com obtenir grans beneficis a baix cost. Perquè resulta que aquest professional ha sigut propietari únic de Boguillas SL, una empresa dedicada a “la gestión y repre-

Hem d’estar tranquils: aquest senyor a més de conèixer el món de l’exèrcit, i els seus negocis assassins, té les condecoracions de la Gran Cruz de Isabel la Catòlica, la Cruz de Plata de la Guardia Civil i la medalla del mèrit policial. Només li manca alguna condecoració civil que li disfressi una mica més aquest currículum amagat i tan professional. No dubteu que la tindrà.


pàgina 8 - La contraportada

núm. 126

febrer 2012

Pau Gomis

A la paret, escrit amb guix, diu: Defensem els serveis públics Aquest mes en lloc d’escriure, les muses també fan vacances, us faig arribar una traducció d’un fragment de l’obra “New Thing” escrita per Wu Ming1. El col•lectiu Wu Ming (sense nom) és un grup d’escriptors, artistes, creadors, activistes... provinents de l’autonomia, el moviment llibertari i el situacionisme. En un principi eren coneguts com a Luther Blisset Project. Aquest nom sembla ser que va ser adoptat en honor d’un futbolista jamaicà que jugava de davanter centre al Milà; la seva manca d’encert i d’implicació, junt amb el color de la pell, van fer que es convertís en el centre de les ires de l’afició, sobretot els més xenòfobs. Com a Luther Blisset van publicar la novel•la, escrita a diverses mans, Q. Un complex relat històric sobre el sorgiment de l’anabaptisme, el luteranisme i les guerres camperoles, que desemboquen en formes de comunisme primitiu, a Alemanya entre els anys 1524 i 1525. Un cop “suïcidat” Luther Blisset amb el ritual simbòlic del seppuku, segueixen combinant les accions (simular una desaparició a un programa semblant al ¿Quién sabe donde? espanyol, que va portar de corcoll a la policia i al canal de TV) amb la creació literària col•lectiva. Publiquen la novel•la “54”, el llibre d’assajos “Esta revolución no tiene rostro” i “Manituana” la darrera creació lterària coneguda. També col•laboren en l’elaboració del guió de “Lavorare con lentezza” de Guido Chiesa. Aquí va el text en qüestió: “LET’S PLAY A GAME- Us proposo un joc; jo descric un barri pobre, un ghetto ple de misèria, droga i violència, però els nens de primària tenen esmorzar gratis, amb exdelinqüents que es lleven a les

sis per a preparar-lo. Les avies dels nens, si han d’anar enlloc, a comprar, i tenen por d’anar soles, truquen per telèfon a aquests que tots els diaris descriuen com a una perillosa banda, o fins i tot qualifiquen de terroristes que atempten contra la seguretat de l’estat. Em segueixes? Ells envien algú que acompanya a la iaia, l’ajuda i potser fins i tot paga la compra. I no hi ha servei només per a gent gran: hi ha un programa que es diu People’s Free Food Program, que dona de menjar a qui passa fam, desenes de milers de bosses d’aliments. En aquest barri està molt estesa una forma d’anèmia, molts ni saben que la pateixen. Doncs bé, poden ferse una prova gratuïta en una clínica popular...creada per qui? Pels perillosos individus abans esmentats. Ells també tenen una petita fàbrica de sabates, hi treballen ex-convictes que van esdevenir sabaters a la presó. Les sabates es distribueixen sense càrrega entre els que no en tenen. Existeix un programa

igual per a la roba. Si s’espatlla un water o la instal•lació elèctrica i no tens diners, aquests “terroristes” t’envien gratis un lampista. D’altres es posen als creuaments perillosos perquè no hi ha semàfor i... dirigeixen el trànsit, és increïble, no? I no parlem de l’assistència legal gratuïta per als joves del ghetto, del programa d’assessorament i assistència per a inscriure’s als registres electorals, de les colònies d’estiu per a infants... Ah, i m’oblidava del programa de transport gratuït per a pares i parents de presos: llogant autocars, aquests delinqüents s’encarreguen que puguin rebre visites fins i tot els que compleixen condemna lluny de casa i tenen una família pobre. No es tracta d’un somni amb els ulls oberts. Aquestes coses ocorrien al ghetto negre de la ciutat d’Oakland, Califòrnia, a cavall entre els anys 60 i 70, i a d’altres ciutats on hi havia el Black Panther Party. Es deien Programes de Supervivència Comunitària.”

Paraules per la pau febrer 2012  

Revista de la coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, del mes de febrer del 2012

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you