Page 1

Full informatiu de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau

núm. 124 desembre 2011

Els egipcis no volen una transició militaritzada

La naviliera ZIM de nacionalitat israeliana, una de les més importants del món, està vinculada al Port de Tarragona des de l’any 2008. Avui els mars i els oceans veuen navegar un portacontenidors batejat amb el nom de “ZIM TARRAGONA” sota pavelló israelià. Aquesta circumstancia és fruit de les gestions que varen iniciar en el seu moment el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Anton Burgasé i l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros. http://tgnapau.blogspot.com

tgnapau@tarragona.tinet.org


pàgina 2

núm. 124

Materials per la pau

Materials per la pau

desembre 2011

Amadeo López

ANTIIMPERIALISMO Patriotas y traidores Mark Twain La nova bandera dels Estats Units hauria de ser amb les ratlles blanques pintades de negre i les estrelles substituïdes per un crani i dos ossos creuats. Mark Twain. Tot i que han estat les seves novel·les les que han portat a considerar Mark Twain com un dels més notables escriptors nord-americans, la seva obra assagística i periodística, caracteritzada per una lluïda ironia, mereix actualment una major difusió. En especial els escrits de les dues últimes dècades de vida, en les que davant les polítiques militaristes i expansionistes del seu país envers Cuba i Filipines, Twain assumeix una posició obertament antiimperialista. El present volum reuneix una àmplia selecció d'escrits polítics i de crítica social, agrupats temàticament segons es centrin en l'imperialisme nord-americà de la segona meitat del segle XIX, les seves cròniques de viatge per Hawaii, Àfrica del Sud i Austràlia, els seus escrits a favor de les revoltes contra el despotisme tsarista a Rússia, les seves simpaties pels xinesos a la Guerra dels Boxers i les seves crítiques a la política imperial desenvolupada per Bèlgica al Congo. Aquest llibre ens dóna l’oportunitat de conèixer no tan sols l'artista, a l’eficaç narrador d'històries, sinó al polític, l'home d’acció. Un intel·lectual crític i visionari que un segle després segueix sent una de les veus més actuals del nostre temps.

Edita: Icaria ISBN: 8474268931

Per contactar amb la Coordinadora ens podeu trobar: • cada primer diumenge de mes a Paraules per la Pau • cada dilluns, a les 20h, a Rambla Nova, 97-2n • enviant un email a tgnapau@tarragona.tinet.org http://tgnapau.blogspot.com • al Facebook: tarragona patrimoni de la pau http://issuu.com/tgnapau "Paraules per la Pau", publicació de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau D.L.: T-1274-2005 Equip de redacció i edició: Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau. Coordinació i maquetació: Equip R A. La redacció del full no es responsabilitza de l'opinió dels col·laboradors. Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 Espanya Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra i fer-ne obres derivades Amb les condicions següents: Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l'obra de la manera especificada per l'autor o el llicenciador. Citant la procedència No comercial. No podeu utilizar aquesta obra per a finalitats comercials. Compartir amb la mateixa llicència. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l'obra generada amb una llicència idèntica a aquesta.


pàgina 3

Paraules

núm. 124

Des-oblidant Costa d'Ivori Hi ha tantes guerres al món que estar al dia de totes elles se’ns fa difícil. Immerses en la nostra “societat del benestar”, vivim contagiats d’una manca d’interès per allò que passa a l’altra banda del globus. També és cert que escoltar males notícies no és agradable, però tancar els ulls davant d’elles és irresponsable. Paradoxalment, fem servir el terme de “conflictes oblidats”... com pot ser que estigui passant i nosaltres no en sapiguem res? I a propòsit d’això, m’arriba un correu d’una companya sobre un d’aquests “conflictes oblidats”. Malgrat succeeixi a milers de kilòmetres d’aquí i tinguem la frustrant sensació de no poder fer-hi res, és important deixar que ens ho expliquin. És un altre manera d’involucrar-nos, de comprometre’ns, de fer notícia d’allò que creiem important i de construir poc a poc un món més transparent, conscient i just. Costa d’Ivori és un d’aquells països dels què en sabem ben poques coses. Situat a la “banya d’Àfrica” i hereu dels colonialismes europeus (eps! això ja ens hauria de ressonar!), als anys 80 va viure una important crisi que va tenir els seus efectes a diversos nivells. La població es va dividir entre la comunitat del nord i la del sud. Al novembre de 2010 es van celebrar eleccions presidencials, en les quals es van enfrontar dos candidats, Alassane Ouattara i Laurent Gbagbo. Sembla ser que Gbagbo no va voler assumir la derrota, mantenint-se al poder, i això provocà una onada de violència que s’agreujà al març de 2011 declarant-se el conflicte armat. A aquestes alçades, segons un informe d’Amnistia Internacional, ja han mort més de 3.000 persones, així com un nombre enorme han estat víctimes de violacions de drets humans per part de les forces militars i les milícies enfrontades.

En aquest escenari s’han improvisat marxes pacífiques populars per denunciar l’ús de la violència. Les dones han estat en diverses ocasions les impulsores d’aquestes marxes. El 3 de març d’aquest any un grup de dones van protagonitzar una marxa a Abobo per demanar la dimissió de Gbagbo. Elles es van posar al capdavant, pensant que els soldats no gosarien obrir foc contra una multitud de dones. Però almenys 6 dones foren assassinades i moltes altres ferides pels trets dels soldats. Pocs dies després les forces militars van obrir foc a zones estratègiques de la mateixa ciutat, llençant bombes de fragmentació similars a les utilitzades a l’Iraq o a l’Afganistan, segons personal de l’ONU al terreny. Una de les organitzadores de la marxa explicava que van veure arribar els tancs. Seguidament es va sentir una explosió. Una altra de les organitzadores, reconeixia que van decidir-se a impulsar la marxa perquè no podien suportar veure com els seus homes eren perseguits i assassinats per estar en contra de Gbagbo. Les marxes de dones tenen ja una tradició a Costa d’Ivori tal i com s’ha mostrat en d’altres ocasions. Abans de la independència, ja foren les dones les que van sortir al

desembre 2011

Pilar Palacio

carrer per demanar l’alliberament dels presos polítics. Les dones són també les principals víctimes de la violència sexual, segons ha remarcat la Creu Roja Internacional, afegint que amb l’agreujament del conflicte cada cop hi ha més dones que pateixen tot tipus d’agressions sexuals. La responsabilitat d’aquesta violència sexual organitzada no recau exclusivament en els militars de Costa d’Ivori. L’ONU s’ha vist forçada a investigar sobre les denúncies rebudes per violacions perpetrades per membres dels cascos blaus desplegats al país (l’ONU té desplegats prop de 9.000 soldats al país). Mentre tant, la representant especial del Secretari de Nacions Unides per la Violència Sexual als Conflictes, Margot Wallstrom, demanava el passat 25 de novembre solidaritat per les víctimes de les agressions sexuals, reconeixent que a Costa d’Ivori la violació ha esdevingut una tàctica de terror. El passat abril les forces franceses van detenir Gbagbo. Ara el país es prepara per la celebració d’unes noves eleccions legislatives pel proper 11 de desembre. Mentre, nosaltres hem fet aquest escrit per tal que se sàpiga com estan les coses a Costa d’Ivori.


pàgina 4

Activisme

núm. 124

desembre 2011

Davant la crisi, retallem la despesa militar Diversos representants d'organitzacions i centres de pau de l'Estat espanyol han fet públic aquesta carta oberta que transcrivim a continuació. En la carta, es demana a la persona que assumeixi la presidència del Govern espanyol que, en cas de plantejar-se retallades, pensi en retallar la despesa militar, i garanteixi així la despesa social, educativa i sanitària. Carta abierta al futuro Presidente del Gobierno, sobre la crisis económica y el gasto militar Sr. Presidente, Somos conscientes de que asumirá el encargo de presidir el Gobierno en un contexto de grandes dificultades económicas, de distanciamiento entre la ciudadanía y la política y en el que tendrá que dar respuestas convincentes ante los múltiples retos actuales. La ciudadanía vive perpleja ante la sensación de que los gobiernos del mundo democrático terminan por plegarse a unas exigencias que no emanan del sentir popular sino de unos intereses económicos globales. Exigencias que, en medio de la opacidad y la desregulación, terminan por beneficiar a unos pocos. Así, parece difícil evitar que la gente piense que paga los platos rotos de una fiesta en la que no decidieron ni la comida ni los invitados. Una globalización económica sin regulación nos ha conducido a una democracia acosada por los mercados y de precaria credibilidad. La comunidad internacional más allá de reaccionar con medidas urgentes ante lo que acontece, debe acometer una revisión a fondo de los acuerdos, mecanismos y estructuras en los que se fundamenta el actual sistema económico.

Si, como parece, se opta por reducir el gasto público y las inversiones, no podemos asistir impasibles al recorte de prestaciones sociales, sanitarias y educativas –todas ellas siempre fundamentales pero aún más en un contexto de crisis que comporta más precariedad a buena parte de la población- o a la inversión en ciencia e innovación. Es esencial generar otro sistema económico que pueda ser más justo, sostenible, productivo y sólido. No asistiremos impasibles a la reducción de inversiones y gastos cruciales para el bienestar y la protección de la calidad de vida mientras se continúa manteniendo un descomunal gasto militar. Sabemos que no es un caso específico de España. Los principales países del mundo, encabezados por los Estados Unidos, mantienen una inmensa maquinaria bélica. Si tenemos en cuenta las graves carencias que afectan a la mayoría de los

habitantes del planeta, el desarrollo de este desmesurado arsenal constituye un auténtico insulto. Lamentablemente, este modelos se proyecta con fuerza y los países emergentes se esfuerzan en copiar los mismos modelos. Por ello, el incremento del gasto militar, la producción de nuevos sistemas armamentísticos o la adquisición de nuevas armas en el mercado internacional son pautas habituales de muchos países. Hay que recordar que, tal como apunta el reciente informe del SIPRI, el gasto militar mundial, pese a los 4 años de crisis económica, subió en todo el mundo un año más, hasta alcanzar la escandalosa cifra de 1,6 billones de dólares. Mientras, los Objetivos del Milenio –que nos recuerdan las apremiantes necesidades que deberíamos atender si queremos reducir las amenazas que el hambre, la falta de salud o de educación supone para la población mundialsiguen incumpliendo año tras año.


pàgina 5

Activisme

Se trata de una política errónea propiciada por los grandes productores de armamento, que confunde seguridad con militarismo. ¿Cómo se puede aprobar que para hacer frente a supuestas amenazas militares se invierta tanto dinero y para evitar riesgos reales que se llevan la vida de millones de personas aceptemos impasibles que no existen medios? En el caso español, comprobamos amargamente algunas decisiones de sucesivos gobiernos que siempre hemos considerado erróneas pero que ahora, además, están impactando gravemente sobre la economía. Se ha decidido participar en grandes proyectos armamentísticos (avión de combate europeo Eurofighter, carros de combate Leopard, etc.) sin valorar si eran realmente necesarios y se correspondían con una visión global y moderna de la seguridad. En cualquier caso, con independencia de su conveniencia, han constituido un desastre financiero. Dedicar más de 16.000 millones de euros para 2011 al gasto militar –teniendo en cuenta todas las partidas, no solo lo que gestiona el Ministerio de Defensa- nos parece una sinrazón. Las posibles misiones internacionales, argumento habitual

núm. 124

para justificar una alta dotación en armas a los ejércitos, no precisan de ese enorme gasto y, en concreto, de la adquisición o fabricación de armas, impuestas por la pertenencia a la OTAN –es increíble que la UE no sea todavía autónoma en materia de seguridad- y que, en buena medida, son propias de conflictos pretéritos. Cuando hace 14 meses publicamos el artículo “Crisis, gasto militar y desarme” (El País, 2 de agosto de 2010) queríamos alertar sobre la grave crisis económica y la necesidad de establecer unas prioridades adecuadas a la hora de plantearse recortes del gasto público. Durante estos meses hemos visto cómo la crisis económica se agudizaba sin que las medidas de austeridad hayan alcanzado al gasto militar. Pero a la vez hemos sido testigos de dos fenómenos de gran trascendencia. Por un lado, miles y miles de mujeres y hombres del mundo árabe han dicho “¡Basta!”. Han gritado al mundo que también quieren vivir con dignidad, aspirara la justicia y disfrutar de la libertad. Han hecho tambalear, y caer en algunos casos, a dictadores que lamentablemente, contaban con el apoyo interesado de buena parte de las

desembre 2011

democracias occidentales. Con las modernas tecnologías de la información y la comunicación, que permiten la libre expresión y la participación no presencial, los ciudadanos ya no sólo serán contados en las elecciones. Deberán contar también después. Puede influir y decidir. Y deben hacerlo. Por otro lado, en España irrumpía con fuerza el movimiento del 15M, internacionalizado meses después con la movilización del 15O. Unas movilizaciones surgidas de la disconformidad e indignación de muchas personas ante la degradación de la calidad de la vida, la pérdida de capacidad democrática de dirigir la economía y el alejamiento de la política de sus auténticas responsabilidades. Por cuanto antecede nos parece que proteger el gasto social y dirigir los posibles recortes hacia el gasto militar es una medida que fortalece la democracia, mejora el bienestar y envía a la ciudadanía un mensaje positivo, al priorizar la agenda social en un contexto de crisis aguda. Sr. Presidente le agradecemos que tenga en cuenta estas reflexiones y sugerencias. Signen aquest article: Federico Mayor Zaragoza Santiago Álvarez Cantalapiedra Jordi Armadans Alfons Banda Manuel Dios Diz Vicenç Fisas Rafael Grasa Carmen Magallón Manuel Manonelles Vicent Martínez Guzmán Xavier Masllorens Manuela Mesa Batriz Molina Arcadi Oliveres Pere Ortega Gorka Ruiz Santana.


pĂ gina 6

Conflictes "oblidats"

nĂşm. 124

desembre 2011


pàgina 7

núm. 124

Retalls de... premsa

516.296 euros

desembre 2011

Toni Álvarez

M’agradaria dir que resulta xocant que a més crisis, més recursos i pressupostos militars. Però no ho és, ras i clar. Que ens venguin la moto que pugen menys que el curs passat, però les retallades no els afecten, ans al contrari; ja hem parlat dels deutes i pagaments de crèdits que no saben com resoldre, però que resoldran. No patiu. Avui anem més enllà, i és que teniu fins a final d’any per presentar-vos a la convocatòria que proposa la “Resolución 150/38241/2011, de 7 de noviembre, de la Dirección General de Relaciones Institucionales de la Defensa, por la que se convocan subvenciones, en régimen de concurrencia competitiva, para la promoción y difusión de la cultura de defensa y de la imagen de las Fuerzas Armadas, correspondientes al año 2012.” Per si algú es pregunta quines activitats es poden fer per difondre i promocionar aquesta “cultura” la convocatòria del BOE dóna idees com cursos, seminaris, foros, projectes d’investigació, estudis sociològics, jornades, exposicions i, el més preocupant, “Actividades para impulsar y promover acciones en el ámbito escolar, no universitario (educación primaria y secundaria), en materia de educación y promoción, de los temas relacionados con la educación para la paz, la seguridad y la defensa, el patrimonio histórico y la historia militar”. Si no teniu clar els temes i voleu anar a “tiro fijo”, la mateixa convocatòria dóna idees que estaran de moda l’any vinent dins del món militar. Temes tant “interessants” com el VIII centenari de la batalla de les Navas de Tolosa al 1612, la commemoració del naixement de Tinent General Manuel

Gutiérrez Mellado, el centenari de l'establiment del Protectorat espanyol al Marroc o l’estratègia espanyola de seguretat. 516.296 euros que tenen per objectiu reforçar la consciència de la seguretat i defensa nacional amb les activitats que desenvolupen les Forces Armades, dins i fora de les fronteres espanyoles. Així ho diuen i ho paguem dels nostres impostos. Demanen treballs amb un enfocament integral per la resolució de conflictes i gestió de crisis i amb les noves perspectives de la relació entre les Forces Armades, les organitzacions internacionals, les ONG i demés entitats publiques o privades respecte la realització de missions internacionals de pau i d’assistència humanitària…. Ara bé, per arrodonir-lo, d’aquests 516.296 euros, 471.440 euros són pels que realitzin activitats directa o indirectament relacionades amb

les Forces Armades i la resta (44.856 euros) per a estudis a favor de la pau. Difícilment haureu vist aquestes dades a cap diari o mitjà d’informació mínimament comercial, quan ens diuen que no hi ha diners per fotocòpies a les escoles, per material d’hospital, per despesa social, ens menteixen. Hi ha diners i recursos per pagar les seves mesquineses. L’exèrcit té clar els seus objectius, la desgràcia és que encara els hi paguem les seves falques publicitàries, que és una altra convocatòria del BOE, o que aquests diners es destinin a pagar maquillar mort, misèria i capacitat destructora. http://www.boe.es/boe/dias/2011 /11/22/pdfs/BOE-A-201118364.pdf


núm. 124

pàgina 8 - La contraportada

A la paret, escrit amb guix, diu:

desembre 2011

Pau Gomis

New thing Resulta obligat parlar de les eleccions: no hi hagut sorpreses. Qui s’hagi sorprès no és coneixedor de la condició humana, regida per la ignorància i l’egoisme. No en tinc cap dubte que la dreta traurà de la crisi tots aquells que no pateixen en la seva pell els efectes. Els resultats electorals em fan venir una frase al cap: L’ordre regna a Berlin! Per tant esteu tranquils empresaris, especuladors diversos, banquers, llepaculs de tota mena, polítics i corruptes de tota condició... si hi ha una mica de llet a la mamella, vostra és. I tot amb el vistiplau dels votants, enredats pels que hipotequen els somnis col·lectius . Això està esgotat, no sols com a sistema econòmic incapaç de créixer constantment per a ser viable, no sols a nivell de sostenibilitat ecològica, sinó que també està exhaurit el marc ciutadà capaç de trobar solucions a aquesta situació que sols genera injustícia i desigualtat. Cal un nou espai de participació i decisió política per a poder posar en marxa propostes de prosperitat econòmica i social, i que al mateix temps sigui un espai comú i de convivència per als propers anys. Aquest espai aniria fent desaparèixer el capitalisme, i totes les seves xacres, de les nostres vides, essent substituït per una cosa nova, la “new thing”, impulsada per la suma de totes les subjectivitats que coexisteixen dins i contra el sistema. Aquest marc de convivència i progrés està cridat a rebutjar tant les solucions dirigides, com les violentes i serà el propi desenvolupament i funcionament de la “new thing” el model de la nova societat sense capitalisme.

Hi ha una proposta que ens permetria avançar cap a aquesta situació, curiosament no agrada ni a dretes ni esquerres, i és la Renda Bàsica de Ciutadania, universal, individual i incondicional. Si és una bona proposta pels temps de bonança econòmica, ho és més pels temps de crisi. La RB ens iguala a tots, i elimina la pobresa atacant directament a la riquesa. Quan parles de combatre la pobresa tothom s’hi apunta: capellans, caixes d’estalvis, la Nestlé... però parlar de lluitar contra la riquesa, ja no desperta tantes simpaties.

ajuts, beques, obres socials i caritats diverses, que també comportarien un estalvi en aprimar les administracions i la burocràcia, el sagnant, en el sentit econòmic i humà, pressupost militar, desproporcionat i inútil, les despeses en policies diverses i presons, ja que disminuiria considerablement la “delinqüència”, una nova política fiscal que obligués als rics a contribuir en forma proporcional a la riquesa adquirida; això implicaria perseguir i eli-minar els paradisos fiscals i, com no, una taxa sobre les activitats financeres especulatives. Què ens permetria? Doncs d’entrada acabar amb la precarietat, tant laboral com social o existencial, ja que els capitalistes no podrien especular amb els salaris i la demanda d’ocupació. També faria possible cooperar, pensar, construir noves relacions, comunicacions i afectes i actuar per a crear la “new thing”.

La RB es calcula dividint per dos la renda per càpita; això ens indica el llindar de la pobresa. Si a l’estat espanyol la RPC està situada aproximadament en 23.000€, la RB representaria 11.500€ anuals, quantitat suficient per a treure a tota la població de la pobresa. Hi ha nombrosos estudis que ens demostren la viabilitat econòmica: em remeto a Daniel Raventòs, ja que el primer que plantegen els detractors és la seva impossibilitat i sostenibilitat. Només refereixo algunes de les possibles vies de finançament de la RB: a l’estat espanyol es calcula que anualment es desvien 80.000MEU en frau fiscal i economia submergida, una bona quantitat que ajudaria a finançar la RB, totes les pensions no contributives,

És lògic que els capitalistes, burgesos i els seus aliats estiguin en contra, la política (o la poètica?) del subsidi que diu l’inefable Duran Lleida. El que no és tan sensat és que tot una caterva de sindicalistes, comunistes i gent de diferents sensibilitats de l’esquerra s’hi oposin, ja que va en contra dels seus principis escolàstics i fins i tot en contra dels seus interessos. Moltes veus del món “alternatiu” accepten amb la boca petita els principis de la RB, ja que és una qüestió que afecta als fonaments de l’esquerra, varada al segle XIX, incapaç d’entendre que les noves formes socials, necessiten noves formes d’organització. Però això és una altra història i si teniu la paciència d’aguantarme, en parlarem qualsevol dia.

paraules per la pau desembre 2011  

Revista d ela Coordinadora Tgn patrimoni de la pau, de desembre del 2011

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you