__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

PUNT de MIRA

Foto: Jordi Prat

n煤mero 38 路 juny de 2013

Cinquanta anys construint futur


SUMARI Editorial ................................................................... 1 Xerrades ............................................................... 2 Sortides ................................................................. 7 Celebracions . ........................................................ 17 Viatges: Itàlia ............................................................ 19 París ......................................................... 20 Berlín ........................................................ 21 Participem i Col·laborem ................................. 22 Alumnat del curs 2012 - 2013 .......................... 27 Envelliment actiu . .............................................. 38 Comité ambiental ............................................... 39 AMPA ..................................................................... 40 50 anys ................................................................... 41 Premis i reconeixements ............................... 43 Any Espriu ............................................................ 45 Premis Sant Jordi 2013 .................................... 46 Jubilacions . .......................................................... 58 Orles 2013 . ........................................................... 59 Treballs de recerca 2013 ................................. 60 PUNT de MIRA · número 38 · juny de 2013 Dipòsit Legal: DL L 769-2013 Edita: Institut Antoni Torroja Imprimeix: Impremta Barnola

Equip Editorial:

Marta Aldomà Boquet Arnau Balcells Comas Lluís Bellas Melgosa Anna Bertran Prat Guillem Casadesús Vila Nídia Fernández Ros Maria Raïch Solans Ona Riu Holgado Laia Tamarit Martínez

Coordinació:

Teresa Porredon Bernaus

Portada: Ariadna Vidal


Aquest és el llistat dels treballs de recerca elaborats per l’alumnat de 2n de Batxillerat del curs 2012-2013:

ALUMNE / S Alsina, I. Cerqueda, X. Dalmases, J. Bacha, A. Casajuna, T. Tolosa, R. Bové, S. Freixes, V. Clos, A. Miret, M. Cisteró, R. Armengol, A. Chapman, E. Espinagosa, G. Falip, O. Puig, R. Ibrahim, N. Benítez, A. Julca, O. Mora, A. Pereta, E. Rosell, O. Rossich, M. Ortiz, R.M. Talavera, M. Biosca, P. Valverde, J.

TUTOR

TÍTOL del TREBALL

Rodríguez, M. Robot rastrejador i minisumo S. Pasqual

Pàgina web de la Segarra

Pollina, R.

Futbol com a tècnica d’integració social

Pollina, R.

Quimidroid: la química a la butxaca

Rodríguez, M.

Elaboració pàgina web sobre qualificacions alumnes

Pollina, R.

Una vida gens simètrica

Boquet, J.

Associacionisme a la Segarra

Recasens, A.

Centrals nuclears

Puig, T.

Iesso

Recasens, A. Porredon, T. Folguera, J. Grasa, J.

Màquines elèctriques La dona a la Segarra durant la Guerra Civil De la planta autòctona a la comercial La física de l’skate

Armengol, T.

Creació d’una empresa

Puig, T.

Pompeia

Mayoral, T.

Aprimar-se menjant?

Enguany ha estat el de la celebració dels 50 anys del centre. Una llarga trajectòria. Unes dècades de canvis polítics, econòmics i socials que s’han reflectit també en les diferents lleis d’educació que han estat en vigor en els darrers cinquanta anys. Per commemorar l’efemèride, hem fet diferents tipus d’activitats: flashmob, concurs de logos, concert, cicle de conferències amb l’eix central de l’educació... Els actes es clouran el dia 5 d’octubre. Aquest dia volem que sigui una festa. La festa de retrobament de tots els que en algun moment o altre han estat vinculats al nostre institut. Voldríem que fos un moment, on puguem compartir plegats records i vivències. Properament sortirà la informació detallada del que està previst per a cloure els actes del cinquantenari. Si voleu, ens podeu enviar la vostra adreça de correu electrònic, i així tindreu la informació directa. En un altre àmbit de coses, m’agradaria fer una breu menció d’alguns projectes que hem desenvolupat en l’àmbit pedagògic. Continuem amb el Pla d’Autonomia de Centre, del qual ja us hem parlat en altres ocasions i hem iniciat el PILE (Pla integrat de llengües estrangeres). Un dels objectius que prioritza el centre és el de l’aprenentatge de les llengües estrangeres. A més de l’anglès, el francès i l’alemany, el PILE ens ha permès introduir l’anglès com a llengua vehicular en les assignatures de Matemàtiques i Tecnologia. El compromís personal dels professors és el que fa possible tirar endavant moltes d’aquestes propostes, malgrat les dificultats econòmiques i les limitacions que estem patint. Bé, no em queda més que desitjar-vos que gaudiu de la lectura de la revista. Bones vacances! Blanca Cuñé Directora

Editorial

Treballs de Recerca

TREBALLS de RECERCA 2012-2013

Arriba final de curs i novament teniu a les vostres mans l’edició en paper del PUNT DE MIRA. Durant tots aquests mesos, el consell de redacció coordinat per la Teresa Porredon ha anat publicant el dia a dia del centre. Gairebé totes les activitats (viatges, xerrades, visites...) han estat puntualment informades mitjançant el facebook i la revista digital . Ara, però, ens presenten el resum del més destacat del curs que s’acaba.


FESTA de COMIAT dels ALUMNES de 2n de BATXILLERAT

El dimecres 21 de novembre, emmarcat dins els actes de la setmana de la ciència, els alumnes de batxillerat del nostre institut van assistir a la xerrada sobre ‘’Biomecànica aplicada a persones amb lesions medul·lars’’ a la sala Francesc Buireu de Cervera.

El divendres, 24 de maig a les 8 de la tarda, es va fer l’acte de comiat dels alumnes de 2n de batxillerat de la promoció 2011-2013. Enguany han estat 25 els alumnes que han acabat els seus estudis post-obligatoris.

La xerrada va anar a càrrec de Josep Maria Font del Departament de Biomecànica de la UPC. Va exposar el projecte de biomecànica

Com ja és habitual, la vetllada es va celebrar al Paranimf. A més de les paraules de les autoritats convidades hi va ser present la música. Companys de 1r de Batxillerat van fer una petita audició musical. L’acte es va cloure amb el cant de l’himne Gaudeamus igitur. Els millors desitjos per a tots!!! Molta sort!!!

que estan realitzant conjuntament la UPC amb universitats de Galícia i Extremadura, on estan desenvolupant una ortesi activa per a la rehabilitació del genoll i el turmell de persones amb lesions medul·lars. La xerrada va concloure amb una interessant ronda de preguntes sobre els nous avenços científics en biomecànica. Lluís Bellas - 1r Batxillerat

La MARATÓ de TV3 El dijous 13 de desembre, com ja és tradicional, ens van venir a fer la xerrada i projecció del vídeo sobre la Marató de TV3 d’enguany.

Autoritats convidades a l’acte - (foto: Jordi Prat)

La Marató de TV3 d’aquest any és dedicada al càncer i es durà a terme aquest diumenge 16 de desembre amb múltiples actes arreu de Catalunya, també a Cervera, i amb la Marató de TV3 programació especial a TV3. Una infermera del CAP va fer una exposició sobre la marató d’enguany als alumnes de Batxillerat a la sala d’actes del nostre institut i després es va projectar un vídeo sobre el càncer. La projecció del vídeo va ser molt il·lustrativa: testimonis de malalts de càncer explicaven la seva situació i diversos metges especialistes en oncologia parlaven clarament dels diferents casos, de les causes de la malaltia, dels seus efectes, de la prevenció i, naturalment, de la necessitat d’investigar per continuar avançant en la seva curació. La xerrada va concloure amb una ronda de preguntes per part dels alumnes.

XERRADA amb en PEP COLL El dia 14 de gener, als alumnes de 1r, ens va visitar en Pep Coll, l’escriptor del llibre que ens havíem llegit en la matèria de català. El llibre es titulava: “Què farem, què direm?” i la veritat és que ens va agradar molt a tots. En Pep ens va parlar una mica sobre el llibre responent a

Foto de grup dels alumnes de 2n de batxillerat - (foto: Jordi Prat)

Orles 2013

Xerrades Xerrada de Josep M. Font

SETMANA de la CIÈNCIA


En els darrers mesos, a l’Institut hi ha hagut dues jubilacions. La primera va ser al juliol, quan vam acomiadar la M. Lluïsa Colom. Ella ha estat durant 38 anys l’administrativa del centre. Amb la seva llarga trajectòria, ha donat continuïtat a la secretaria del centre. Es va incorporar a la seva plaça el curs 1973-1974. Durant el curs 76-77 va estar en un institut de Manresa. I des del curs 77-78 ha estat, ininterrompudament, treballant a l’oficina de l’Institut.

Pep Coll

Jubilacions

M. Lluïsa Colom i Teresa Torné

les preguntes que nosaltres li fèiem, després també ens va donar consells per a millorar l’escriptura, i també ens va parlar una mica sobre la literatura catalana, en concret, la narrativa. Va ser una conferència molt divertida i de la qual vam aprendre’n moltes coses. Ens va agradar molt. Ona Riu Holgado - 1r ESO

Xerrada a l’ALUMNAT de 3r d’ESO

Posteriorment, el 22 de desembre, darrer dia del primer trimestre, vam fer la festa de comiat de la Teresa Torné. S’havia incorporat a l’Institut durant el curs 1996-1997, però feia molts anys que exercia de mestra a l’escola Jaume Balmes. Especialitzada en pedagogia terapèutica, durant els anys que ha estat amb nosaltres, ha sigut un puntal per a molts alumnes que tenien dificultats d’aprenentatge. A més, va estar vinculada als departaments de Català, Castellà i Socials. A totes dues els desitgem el millor. Descanseu noies, que us ho mereixeu!!!

Xerrada a l’alumnat de 3r d’ESO

El passat dimarts 22 de gener l’alumnat de 3r d’ESO vam rebre una xerrada dels mossos d’esquadra de la comissaria de Tàrrega sobre les situacions de risc en què ens podem trobar els joves. Va ser una exposició molt

interessant ja que va informar-nos de temes molt diversos i alhora força interessants; drogues, alcohol, baralles, amenaces de bomba, pintades i graffitis, ciclomotors, gossos perillosos, xenofòbia i racisme...També ens va explicar totes les conseqüències d’aquests actes i els càstigs que pot comportar la seva pràctica. En definitiva, creiem que va ser una xerrada interessant i molt instructiva perquè ens va explicar coses importants que ens podem trobar en el dia a dia de la vida. Laia Tamarit i Maria Raïch

M’HE ENAMORAT... I ARA QUÈ? El divendres dia 1 de febrer, van venir dues noies a fer-nos una xerrada anomenada: M´he enamorat i ara què?, als alumnes de 4t d’ESO. Ens vam reunir tots a la sala d’actes, una mica expectants ja que el títol ens semblava curiós. Primer, se’ns va preguntar què pensàvem que havia de tenir una relació de parella. Malgrat la timidesa inicial, vam començar a donar les nostres opinions. Després, ens van passar un vídeo on hi podíem veure exemples clars que es reflectien les situacions de parella que havíem comentat prèviament. La xerrada va acabar amb uns petits consells dels quals la idea general era que tinguéssim les coses clares davant d’una relació. Algunes de les recomanacions van ser que no deixéssim d’anar amb els amics de tota la vida quan tenim parella, o que respectéssim l’espai personal a la nostra parella. Dues instantànies dels diferents moments de comiat

En conclusió, ens va semblar una xerrada interessant perquè vam tractar uns aspectes diferents dels acadèmics i que són molt adequats per a la nostra edat.


guía disfrutando de la playa aún y con el inquietante color del mar.

Educació VIÀRIA El dia 18 de febrer vam fer educació viària. Com cada any, des de 5è, van venir els policies municipals, en Sisco o en Rafa i ens van fer dues o tres classes de teoria explicant-nos com hauria de ser el nostre comportament al carrer i vers l’altra gent. Ens van passar vídeos, ens van explicar coses que passen a Cervera i ens van intentar Xerrada sobre educació viària deixar clar quina ha de ser la bona manera d’actuar. En acabar les classes de teoria com que el nostre comportament havia estat adequat, vam anar al circuit de kars que hi ha a l’escola Jaume Balmes. Allà, vam fer les pràctiques i conduírem un kar pel circuit. Ens ho vam passar molt be! Ens agrada molt que vinguin, perquè així aprenem coses sobre la seguretat viària. Ona Riu Holgado - 1r ESO

PARLEN els exALUMNES El 14 de febrer ens van venir a fer una xerrada set exalumnes de l’institut que a hores d’ara estan cursant estudis a la universitat.

Xerrada a càrrec dels exalumnes de l’institut

Primer de tot, es van presentar un per un i vam poder observar que feien carreres molt diverses; des de periodisme i psicologia a biotecnologia i enginyeries.

Seguidament, ens van explicar que gairebé tots, quan estaven a batxillerat no sabien què estudiar una vegada aprovada la selectivitat, i per decidir-se van utilitzar diferents criteris: mirar les assignatures de les carreres, parlar amb gent que estudiessin el que a cada un d’ells els hi podia interessar, tenir en compte quines matèries els hi agradaven i treien millor nota… Un altre tema del qual van parlar molt va ser el canvi de batxillerat a carrera, així els estudiants d’enginyeries afirmaven que han notat una gran diferència pel que fa al nivell de dificultat i a les hores de dedicació. D’una banda, van remarcar que a gairebé totes les assignatures un 70% de la nota depenia de l’examen final, cosa que els hi sembla molt injusta. I d’altra banda, els ex-alumnes que estudien psicologia, educació infantil i periodisme manifestaren no haver notat tanta diferència respecte el nivell de batxillerat, però el que sí que van remarcar va ser que han de fer molts treballs i pràctiques, i que aquestes són imprescindibles per aprovar l’assignatura.

Cayó la noche y esta vez la luna no se presentó llena… pero casi. Me llevé la misma linterna que me llevé la noche anterior para ver qué encontraba. Y cuando me agaché para observar el trozo de cristal, el culpable de que mi noche de ayer terminara pronto, vi ante mi una sombra que se movía. Cuando quise darme cuenta, la sombra ya no estaba. Me giré nervioso para ver si la volvía a ver, pero no… Seguí enfocando varias partes de la playa pero las pistas o se escondieron en la arena o se las tragó el mar porque la playa estaba limpia. Seguí observando todos y cada uno de los recovecos de esa playa para dar con la mínima oportunidad de encontrar a Lucas. Los nervios, el miedo, el pánico se apoderaba de mi cuerpo, cerrando cada poro de mi piel ante el temor de que esta enfriara, la fina brisa marina que la noche anterior me parecía plácida, esa noche me congelaba el ánimo. Y cuando me quedé pensativo, un cuerpo extraño pasó corriendo a mi lado, rozándome así el brazo. Me estabilicé y seguí corriendo esa sombra. No sé ni qué era ni tan siquiera si era humano, pero si huía en la oscuridad no era signo de tranquilidad. Ese cuerpo oscuro ocultaba algo, vista la velocidad a la que iba cuando pasaba por mi lado. La sombra entró en una cueva y allí fue donde la acorralé. Con las prisas, la linterna se me cayó en el agua, la di por perdida. Pero tampoco hacía falta que le iluminara el rostro para saber quien era. La penumbra en la que nos encontrábamos esa misteriosa silueta y yo no me dejaba ver con claridad la cara, pero no me hacia falta nada mas que la tímida luz de la luna para adivinar el perfil de su cara. No había duda… esa sombra era yo. En ese momento mis ojos no podían ver nada más que las contraídas pupilas del ser que tan bien me imitaba. Lo único que le diferenciaba de mi era su seguridad en si mismo y la malicia brillaba tras su mirada, hecho que nunca se había dado en mi. De no ser por el arco de su tabique nasal, de no ser por el grosor de sus labios, de no ser por el rubor de sus mejillas nunca hubiera dicho que esa silueta era yo, porque la mirada era totalmente opuesta. Un trozo de cristal brillaba tras él, mostrándome la oportunidad de acabar con el culpable de la desaparición de Lucas. “Recuerda que no todo lo que brilla vale mucho, recuerda que no todo lo que gira es que pueda girar, recuerda que a veces que tu derrames sangre… no tiene porqué dolerte.” Si esa sombra era mi reflejo… el culpable es el que se encarga de reproducirme. El mismo trozo de cristal que lo engendró. Clavado en lo profundo de su ser… acabaría con él. La primera y única vez… todo sea por Lucas. Y ahora dime… ¿Por quién matarías y por quién darías tu vida?


Pero como todos sabemos, las cosas que parece que tengan que ser perfectas acaban siendo un verdadero desastre. Ya lo dijo una vez Murphy, todo lo que pueda salir mal, saldrá mal. No le puedes pedir a un grupo de adolescentes que sea pesimista, y menos que se ande con cuidado de lo que hace. Y es que uno de nuestros amigos del pueblo, no pensó en nada mejor que en arrojar una botella a las piedras de la cala, con la mala suerte de dejar en el suelo un afilado trozo de cristal en punta que acabó clavado en el pie de Lucas. Como no, me tenia que encargar yo de que el ebrio de Lucas se recuperara del corte, así que me decidí por coger la linterna y llevarlo hasta casa, y una vez allí ya me encargaría de curarlo. Volviendo por la orilla del mar y solamente iluminados por la luz de la luna y de la pequeña linterna que me había comprado esta tarde (para que luego digan que los jóvenes somos unos alocados que no pensamos en nada), me di cuenta de que algo raro sucedía en el agua del mar Mediterráneo. Me acerqué hasta donde las olas se volvían espuma, y sin duda, algo sucedía. No todas las noches el agua del mar es de color rojo. De repente, la serenidad y la calma que el mar llevaba consigo esa noche se transformaron en el nervio de pensar que algo podía ir peor de lo que ya iba. No solamente tenía que cargar con Lucas (cuyo punto de embriaguez era cada vez más alto) si no que no podía dejar de pensar en que algo malo pasaría esa noche. Y no es que yo sea un paranoico, decidme que nadie se pondría nervioso de ver como un mar cerrado como es el mediterráneo se transforma en una enorme copa de vino tinto. Bajo mi asombro, al girarme para ver cómo se encontraba Lucas después de mi ausencia observando el mar, Lucas ya no estaba. De todos modos, seguramente habría vuelto a casa sólo, cansado de esperarme. Decidí ir hacia casa para ver si estaba, y cuando abrí la puerta de mi casa un sueño terrible empezó a hacer caer mis párpados impidiéndome la vista… “Quizá haya bebido yo también demasiado esta noche y necesite descansar, y Lucas ya debe estar en su cuarto. No tengo nada de lo que preocuparme…” Al acostarme ya en la cama, me vino a la memoria una anécdota que me contó mi abuelo de pequeño. Y es que en la cala de Taballera, siempre que es luna llena, suceden cosas extrañas… pero nunca son buenas. Empecé a darle vueltas al tema, a imaginar que quizá mis amigos estarían en peligro en esa playa, incluso quise levantarme de la cama y volver a la playa para avisarles pero era demasiado tarde… Mi cuerpo ya no respondía y mis ojos se habían rendido ante el dulce placer del sueño.

Però en allò que sí que van estar d’acord tots ells és en el fet d’haver de marxar de Cervera per anar a viure sol i espavilar-se tot sol sense l’ajuda dels pares; “és un món diferent” repetien. Per acabar ens van parlar de les beques, d’algunes experiències personals i ens van assegurar que si treballàvem podríem aconseguir entrar a la carrera que volguéssim. Finalment, la xerrada va acabar amb un torn de preguntes i respostes que ens van permetre aclarir dubtes i fins i tot, parlar personalment amb cada un d’ells. Ariadna Mora Farré - 2n Batxillerat

VIDEOCONFERÈNCIA amb GEMMA LIENAS El dia 26 de febrer els cursos de segon d’ ESO van anar a la sala d’actes a fer una videoconferència amb l’autora d’un llibre que van llegir: Cul de sac.

Gemma Lienas els va explicar d’on sortia la idea del llibre, ja que la idea inicial parteix d’un fet real. Ella quan era més jove era professora, va tenir un alumne que va patir un accident molt greu amb moto i, en el llibre, ho va relacionar amb les drogues. També els va explicar que qualsevol idea que tenia se l’apuntava al seu quadern. Com que era l’autora els parlava des de la seva biblioteca va poder ensenyar molts documents personals que utilitza quan escriu, coses que normalment en persona no les pot dur. Alguns alumnes li van fer unes preguntes per tal de conèixer més coses sobre ella i el seu llibre. Ara ja saben com s’organitzen, es preparen i pensen els autors abans d’escriure un llibre. L’experiència va ser molt positiva i els alumnes esperen que es pugui tornar a repetir en una altra ocasió. Ada Alzina i Júlia Marsol - 2n ESO

Educació SEXUAL

La mañana siguiente, el dolor que se encerraba en mi cabeza e intentaba salir por mis oídos era extremo. Resaca, le llaman algunos. Yo prefiero llamarle cansancio de la noche anterior, al menos ante los ojos curiosos de mi madre. Pensé que Lucas ya había dormido bastante también y que estaría bien que lo despertara para que viniera a desayunar conmigo. Pero Lucas no había vuelto a casa…

Les dues darreres setmanes, l’alumnat de 3r d’ESO hem rebut una xerrada sobre la sexualitat duta a terme per la infermera del centre, Teresa.

Le pregunté a mi hermana (la pequeña mocosa que descubrió el limite de mis nervios) si había visto a Lucas después de que saliéramos ayer. La respuesta no fue verbal. Con los cereales en la boca, solo giró la cabeza de lado a lado, dándome a entender que tampoco ella había visto a Lucas.

Un dels continguts de la xerrada era alertar els alumnes del perill que comporta mantenir relacions sexuals sense anticonceptius: malalties de transmissió sexual o embarassos no desitjats, en el cas de les noies. També ens va informar dels diferents mètodes anticonceptius: masculins, femenins, quirúrgics...

Empecé a asustarme de verdad cuando mi abuelo me agarró del brazo para llevarme a su habitación. La cara de mi abuelo nunca ha sido expresiva, pero pude ver en sus ojos el miedo y la inseguridad de alguien que sabe qué sucede, pero no le gusta la idea. Y así fue. Mi abuelo tenía una leve idea de lo que había pasado, y sin duda alguna fue por culpa de la luna. Así que esa próxima noche debería ir a la playa a ver qué encuentro para dar con Lucas. Volví a la playa y esta seguía roja… Pero a nadie parecía sorprenderle. Como si de agua azul se tratara, durante el día los bañistas seguían mojándose en el agua, la gente se-

Videoconferència amb Gemma Lienas

Vam trobar la xerrada molt interessant, ja que ens va aportar nova informació sobre aspectes que s’han de conèixer entorn la sexualitat. Taller d’Educació Sexual

Laia Tamarit i Maria Raich - 3r ESO


3r NIV

VIOLÈNCIA de GÈNERE El passat 19 de febrer, va venir una noia dels mossos d’esquadra a fernos una xerrada sobre la violència de gènere i ens va parlar de la violència de l’home sobra la dona ja que és el cas més comú. Ens va comentar quin pot ser el procés que condueix al maltractament, des del començament d’una relació violenta fins que s’arriba a l’agressió.

REFLEJO de un MAR de SANGRE Aroa Galeano 1r Batxillerat Xerrada sobre Violència de Gènere

Ens va explicar també les diferents formes de control de la persona, que d’entrada poden semblar inofensives però que en realitat, a la llarga, poden produir la superioritat d’un membre de la parella sobre l’altre. Tal i com ens va dir, no dubtem mai a l’hora de denunciar un maltractament greu si ja no som a temps de deixar la parella. Nídia Fernández - 4t ESO

EMPRENEDORIA El passat 3 de maig, els alumnes de primer de batxillerat, que cursem l’optativa d’Economia i Organització d’Empresa, vam poder gaudir d’una xerrada d’emprenedoria portada a terme per Francesc Farré. Aquesta activitat va durar aproximadament unes dues hores i ens van explicar les diferents alternatives per crear una empresa, les idees en les quals ens podem basar i també, a través d’un qüestionari personal, vam poder descobrir si som uns bons emprenedors o no. Va ser una xerrada interessant i diferent respecte les que rebem habitualment, ja que vam conèixer de manera directa el món dels emprenedors. Marta Mingot - 1r Batxillerat

ELL

Quién me iba a decir que tu propio reflejo querría matarte, que alguien muy parecido a ti querría hacerte daño, que a veces tu peor enemigo… eres tú. Descubrí que el otro yo que siempre vemos reflejados en los espejos no siempre obedece nuestros movimientos. Sólo hizo falta luna llena y que el mar se tiñera de rojo para que me percatara de que todo esto es verdad. Todo empezó cuando decidí ir con Lucas y mi familia al Cap de Creus. Hace ya tiempo que mi abuelo, siempre quejándose de que no le llevamos de vacaciones, quería que fuéramos todos juntos a la cala de Taballera. Y dicho y hecho, ese mismo verano decidimos planear un día que nos fuera bien a todos… en otras palabras, el día que le fuera bien a mis padres. El mundo gira a su alrededor y eso es indiscutible. Suerte tienen de que nosotros, los hijos, tengamos paciencia con ellos, porque si no… Así pues, cogimos el coche rumbo hacia la zona alta de Catalunya. En cuanto llegamos, Lucas y yo dejamos todas nuestras cosas en la casa donde dormiríamos aquel fin de semana. Y digo dormir y no otras cosas, porque Lucas y yo no teníamos planificado hacer nada más en esa casa que no fuera comer, dormir o arreglarnos. Teníamos planeadas unas fiestas terribles, y es que cada vez que veraneamos aquí, mis vecinos decidían celebrarlo a lo grande en la cala Taballera, y este año no iba a ser menos. Una vez celebramos el ritual de cada año de saludarnos con viejos conocidos y preguntarles como les va la vida, que nos cuenten las peripecias que han hecho en nuestra ausencia, decidimos ir a comprar todo lo necesario para que a esa noche no le faltara de nada. Nos encargamos de aprovisionarnos de alcohol, comida y algún que otro utensilio que nos hiciera falta esa noche. Cualquier joven de nuestra edad sabe de lo que hablo, así que tampoco hace falta detallar. Evidentemente, fuimos a comprar durante la tarde para tener tiempo luego después de cenar de prepararnos para nuestro festín privado. Cuando Lucas y yo volvimos a casa, la cena ya estaba lista y mi madre de los nervios porque llegábamos tarde a cenar. No es ni la primera vez ni la última que lo hace, así que a mi y a Lucas ya no nos sorprende. Decidimos sentarnos y comimos tan deprisa como nuestras manos y boca nos permitieron; estábamos deseosos de que la noche cayera en la Cala Taballera. Una vez cenados, vestidos, perfumados, peinados y preparados (siempre se ha dicho que salimos como queremos y volvemos como podemos) nos dirigimos hacia donde siempre quedábamos. Por suerte, nuestros amigos ya estaban allí esperándonos, así que ya no hacia falta esperar a nadie más. La noche justo acababa de empezar.

Francesc Farré, juntament amb els alumnes de 1r de batxillerat

Nuestro anhelo irrefrenable de empezar a disfrutar de la noche nos impidió esperar para abrir las botellas una vez en la playa, así que la fiesta empezó ya de camino. Una vez allí, dejamos nuestras cosas y ya sólo nos preocupaba que nuestra diversión fuera en augmento. Las risas, la brisa marina que nos levantaba los cuellos de las camisas a los chicos y las escuetas faldas a las chicas, el dulce sabor de nuestras bebidas y la luna llena eran una combinación explosiva, tanto, que ni el adolescente más recatado no se hubiera podido resistir.


A partir d’aquell dia, m’aixecava cada matí amb més ganes de viure que mai, lluitava amb totes les meves forces fins al final del dia. Sempre amb el cap ben alt, em repetia constantment. I a poc a poc, dia a dia, notava que m’anava recuperant i veia com ho superava, com els metges em somreien i com la cara dels pares anava millorant alhora que jo ja tornava a riure; finalment veia la malaltia lluny, cada vegada s’anava quedant més enrera. I al cap de pocs mesos va arribar el dia en què deia adéu a aquell hospital, un adéu que esperava que fos per sempre. I sí, un temps després ja estic preparada per córrer. Han estat uns mesos esgotadors, intensos, però estic disposada a donar-ho tot. Ara em toca córrer, estic aquí a la pista envoltada d’onze atletes més, amb les mateixes ganes de guanyar que jo. Però no ho tindran fàcil, jo vinc de lluitar a la cursa de la vida. Aquesta victòria tampoc se’m pot escapar. Em concentro i penso en tot, i alhora en res, respiro fons i, després de la sortida, simplement corro; perquè em fa sentir lliure, protegida de qualsevol perill. Tres quilòmetres i trenta-cinc obstacles fins al final. Les últimes voltes són les més doloroses, sento com les cames em pesen i m’obliguen a baixar el ritme, i alhora m’envaeix una sensació de dolor. Aguanta, això no és res, em dic a mi mateixa, ja queda menys pel final. Sento com algunes de les atletes que van al meu darrere s’apropen i m’intenten avançar en els últims metres, i jo, impotent, no puc donar més de mi mateixa, però tot i així segueixo lluitant, fins l’última passa, fins l’últim alè. L’ última tanca. L’he de saltar, així que trec la força des del lloc més profund del meu cos, i, en el moment en què la meva cama dreta s’aixeca per saltar i la cama esquerra perd el contacte amb el terra, sento que el món sencer s’atura un instant per contemplar-me; per veure com la noia malalta de càncer salta aquella última tanca, la més alta, la més dura. Corro els darrers metres i, finalment, la veig, no està lluny, la tinc al davant, l’arribada. I, de sobte, sento la felicitat recorrent el meu cos, els crits eufòrics de la gent, sé que això és tant sols l’inici d’una gran cursa, el principi del meu somni. He deixat enrere els obstacles, les contrincants, la malaltia, tot. Miro cap a dalt, cap a les grades, cap a la família, cap als metges, cap als amics. Veig la felicitat en les seves cares: s’abracen, riuen... i no puc més, em dono per vençuda, sóc feliç. Caic a terra a causa del cansament i tanco els ulls. Recordo aquell moment en el qual em prometia a mi mateixa tornar a córrer, sentirme lliure, viva, i llavors m’adono que ho he complert, m’adono que cada dia m’aixecava i lluitava fins que no podia més. Estava guanyant una cursa, un combat, estava guanyant el càncer. Derrotar el càncer, allò que havia somiat tants dies i tantes nits doloroses en aquell hospital! I decideixo oblidar-me de tot. Sóc feliç.

EXPOSICIÓ ASSOCIACIÓ ALBA Els dies 9 i 11 del mes d’octubre, l’alumnat de 3r d’ESO vam visitar l’exposició que presentaven alguns dels malalts mentals de l’associació Alba. L’exposició consistia en un recorregut que vam fer en grups de cinc alumnes, passant pels diferents muntatges. Durant tot el recorregut, hi havia unes frases en forma de núvol que representaven els desitjos dels malalts. També vam veure un audiovisual de persones afectades per l’esquizofrènia o altres malalties mentals, vam escoltar experiències reals de parents dels malalts o de gent vinculada amb el tema. En un dels apartats hi havia una habitació del revés, és a dir, una taula amb una tassa de cafè al sostre i un fluorescent al terra. Veient aquesta sala, queda sobreentès que la gent que té malalties mentals es veu a sí mateix com una persona diferent. En la més curiosa de les sales, hi havia penjats uns miralls, alguns trencats que distorsionaven la imatge. Això representava que la gent que pateix malalties mentals es veu diferent a la resta de les persones. L’últim apartat consistia a penjar fotografies nostres que ens havien fet a l’entrada i catalogar-les segons diferents característiques que et proposaven. Aquest “joc” et volia fer veure que no s’ha de jutjar ni etiquetar les persones sense conèixer-les. En aquest cas, als malalts mentals. L’exposició va ser molt interessant, entretinguda i un bon mètode per reflexionar sobre un aspecte del qual gairebé mai no n’havíem parlat. Maria Raïch i Laia Tamarit - 3r ESO

SORTIDA a CAPELLADES El dilluns dia 5 de novembre, vam fer una excursió a Capellades i vam visitar l’Abric Romaní i el Museu Paperer. A l’abric Romaní ens van passar un reportatge molt interessant on ens explicaven els descobriments que han fet els arqueòlegs i des de quan i com vivien els homes i dones de Neandertal que s’havien establert a la zona de Capellades. Després vam poder veure l’espai arqueològic on s’han fet les excavacions i ens van explicar molt bé com vivien en aquell abric. Quan vam acabar vam poder aprendre a tirar amb arc i fletxes, tal com ho

Visita al Museu Paperer de Capellades - 05/11/2012

Sortides

Però sense dir res em vaig aixecar i mirant fixament al doctor li vaig fer entendre que aquell càncer hauria de ser molt dur per vèncer- me.


feien els homes de Neandertal per caçar els animals que necessitaven per menjar. Va ser molt divertit i interessant. Quan vam acabar de veure l’Abric romaní vam anar a dinar a un parc molt bonic on hi havia molts gronxadors diferents. En acabar de dinar vam aprofitar per jugar tots junts al parc i ens ho vam passar genial! Després de dinar, vam anar al Museu paperer que està situat a un antic molí on s’hi feia paper. Allà ens van explicar d’on venia el paper que fem servir ara i ens van ensenyar mostres de papers antics com el papir o el pergamí; després ens van ensenyar les màquines i tot el procés que feien servir abans per elaborar el paper. Algunes màquines ens les van ensenyar en funcionament però d’altres no perquè són molt fràgils. També vam poder fer un taller on nosaltres mateixos vam elaborar un full de paper blanc. Ens va fer molt bon dia i vam aprendre moltes coses! Helena De Dios, Cèlia Fonoll, Andrea Gassó, Ona Riu - 1r ESO B

Ja estic corrent. Aquesta és la part que més m’agrada; m’apassiona pensar que com més ràpid corri, menys estona les potes em toquen a terra, i a vegades m’agrada imaginar-me que puc volar en una de les meves ràpides curses. Els antílops ja s’han adonat de la meva presència. Volen fugir, però no ho aconseguiran. Somric. Sóc un tigre, ningú pot fugir de mi. Em disposo a saltar quan, de sobte, un soroll em fa fer un bot. “PIP PIP PIP, PIP PIP PIP!” Sona el despertador; la mare crida des de la porta “Vinga lleva’t, faràs tard a l’escola!”. Lentament poso les potes a terra (Potes? Quines potes? Jo tinc peus!!), meditant el que acabo de somiar. Imatges confoses es barregen dins el meu pensament, però una cosa tinc ben clara: Acabo de somiar que era un tigre. Un tigre! Com algú pot somiar que és un tigre? Encara fascinat, m’aixeco, però al cap de pocs minuts ja m’he oblidat del meu extraordinari somni. A l’altra punta de món, un tigre acaba de saltar sobre les seves preses, demostrant les seves aptituds de caçador. Poc sospita ell que acaba de ser objecte dels estranys capricis dels somnis.

PASSEJANT per la SEGARRA L’11 de desembre els alumnes de 2n d’ESO vam fer una sortida amb l’objectiu de conèixer millor els castells medievals de la Segarra i saber com era la vida en aquella època. Primer vam visitar el castell de Concabella i el centre d’interpretació dels castells segarrencs. La major part de l’edifici no és perceptible avui en dia, però queda a la vista una part molt significativa: la torre d’homenatge, el punt més simbòlic de les construccions feudals. Al centre d’interpretació vam veure que el castell de Concabella, igual que molts altres, està col·locat de manera estratègica. Té fàcil accés a l’aigua i està ubicat en un punt alt, fet que permetia vigilar les tropes musulmanes.

EL DARRER OBSTACLE Maria Raïch i Solans 3r ESO B Càncer. Això va ser l’últim que vaig sentir abans de caure desmaiada a l’hospital de Barcelona. En despertar-me l’endemà al matí volia creure que tot havia estat un somni, però les cares dels meus pares mirant-me fixament al costat del llit em van fer tornar a la realitat. Es notava que no havien dormit en tota la nit i, especialment, la mare que feia unes ulleres enormes. Vam estar mirant-nos una estona i ells m’abraçaven amb força, com si em volguessin protegir d’un fet inevitable.

Visita al Castell de Concabella - 11/12/2012 Tot seguit vam anar a les Pallargues, a visitar el seu castell. Els castell de les Pallargues és un molt bon exemple de la vida feudal, així ho demostren els seus elements arquitectònics i les diferents dependències. Cal destacar que gran part dels castells segarrencs, abans de ser verdaders castells eren simples torres d’homenatge, amb una funció totalment militar. De mica en mica, aquestes torres defensives es van anar ampliant i transformant fins convertir-se en veritables castells; la residència de la més alta noblesa medieval. Va ser una sortida molt interessant i enriquidora, ja que aprendre sobre les coses més properes a nosaltres a la llarga pot arribar a ser molt profitós. Marta Aldomà - 2n ESO

En un no res va arribar el doctor, per fer la feina més dura de totes, informar els pacients de la seva malaltia. En veure que m’havia calmat una mica es va asseure al meu costat i ens va explicar que tenia un tumor al cervell. Segons vaig entendre no estava estès, l’havien pogut localitzar perfectament, però tot i així havia de passar per la químio i després ferme les operacions corresponents. Tot això duraria un cert temps si res no empitjorava i tot sortia bé. Vaig tenir por, por de veritat, de perdre tot el que tenia i de no recuperar-ho mai més: la vida, les il·lusions, la família, els amics. I per aquella cursa, feia anys que havia estat entrenant-me per aquell moment que em podia dur a les Olimpíades. El somni de tota una vida. També vaig tenir por de no poder tornar a córrer, córrer com ho feia cada dia i com ho hauria d’estar fent d’aquí a pocs mesos per guanyar aquella cursa. I en aquell moment vaig sentir que part de la meva vida s’escapava com les llàgrimes que brollaven sense control dels meus ulls.


puc veure una brillantor diferent als seus ulls. Però només són uns instants. Després retroba el seu somriure de sempre, es gira i continua el seu camí. Jo faig el mateix. Ja torno a ser jo, he ressuscitat. Deixo anar un sospir d’alleujament i arribo a una conclusió: val la pena fer bogeries a la vida. Encara estic en la meva realitat, quan obro l’aula d’harmonia. Avui les cadències trencades i suspensives no em podran treure el somriure de la cara, per més que ho intentin.

ULLS de CAÇADOR Mariona Puig i Martí 4t ESO A Obro els ulls. Els rajos del sol m’escalfen l’esquena, la suau brisa m’acaricia la cara i fa moure les herbes, que em pessigollegen el ventre. Ensumo. L’olor de primavera m’arriba al musell; flors salvatges creixen al meu voltant; arbres centenaris viuen de l’aliment de la terra, muts, però a la vegada carregats de saviesa i coneixement. Un petit moviment em fa girar el cap bruscament, però sense descobrir-lo del meu amagatall. Un jove antílop passeja uns vint metres enllà. Ensumo altre cop; l’olor de la seva carn m’atreu, però una cosa em despista: hi ha una altra olor barrejada amb la seva. Atentament, intento esbrinar d’on prové aquest nou perfum... De sobte, un gran terrabastall m’espanta; miro a la dreta i què veig? El grup d’antílops més gran que hagi vist mai. “Fins i tot supera aquell que vam veure el pare i jo, durant la meva primera cacera!” Instantàniament, records del pare m’omplen la ment: una tarda calorosa jugant amb ell al mig de la sabana; una nit dormint sota la seva musculosa pota; un dia ventós, al costat del turó, un tigre de la manada passant pel meu costat, preparant-se per saltar sobre el pare i agafant-lo desprevingut; la figura del pare jaient al terra, d’on jo tenia l’esperança que es tornaria a aixecar, més fort i temible que abans... Però no, la seva figura va restar immòbil, justament aquí, tan a prop d’on ara estic a l’aguait. Llàgrimes m’enterboleixen la mirada després d’aquests pensaments. Dirigeixo els ulls cap als antílops i veig que ja no hi són; només queden dos ressagats que pasturen tranquil•lament. Enrabiat amb mi mateix, sacsejo el cap per desfer-me d’aquestes cavil•lacions; no em puc permetre tornar a arribar sense menjar; els tigres ancians fa dies que no s’alimenten, i els cadells acabats de néixer necessiten menjar una mica de carn. Em pregunto si els altres tigres caçadors hauran aconseguit fer-se amb alguna presa... Prou de distraccions. Ha arribat el moment d’actuar. Em col·loco en posició d’atacar, movent-me tan subtilment com puc, i per sort els joves antílops estan massa ocupats menjant per adonar-se’n. Em ve al cap la imatge de mi mateix reunint-me amb la manada carregant els dos antílops, i la veig a ella, mirant-me amb cara d’admiració per haver aconseguit menjar per a tots ells en un moment de dificultats... “Però segur que aquell talòs de cua llarga i pèls llustrosos ja n’haurà trobat abans”, penso amargament. “Prou de pensar en ruqueries, no em puc permetre més distraccions!”. Sigil·losament, avanço, cada cop més ràpid, en direcció a les preses. “I si s’escapen?” una veu dins meu pensa; “No, com vols que s’escapin? Ets un tigre! Ets veloç, llest i mortífer” una altra veu respon. “També és veritat això; som-hi”.

VISITEM l’EXPOSICIÓ del PATRIMONI FESTIU Divendres 8 de febrer, els alumnes de 4t d’ESO, vam assistir a l’exposició de l’àliga al Paranimf. Una vegada allà ens van explicar les parts en què estava organitzada, de manera que vam poder veure tot el patrimoni festiu de Cervera segons l’ordre que surt en un seguici. I de manera especial ens vam centrar en la nova bèstia, l’àliga, que data del segle XV però que ara s’havia recuperat aquesta figura tan solemne. Pesa uns cinquanta quilos i està feta de fusta i folrada de pell, els mateixos materials amb què estava feta l’original. En finalitzar l’explicació vam poder veure el procés de creació de l’àliga, (completament artesanal) en unes fotografies que mostraven el pas a pas. Va ser força interessant poder conèixer tot aquest patrimoni i fernos conscients de l’esforç per mantenir-lo viu.

Visita a l’exposició del Patrimoni Festiu - 08/02/2013

Nídia Fernández - 4t ESO

SORTIDA a la UAB El dia 7 de febrer els alumnes de 2n de Batxillerat vàrem anar a la jornada de portes obertes de la Universitat Autònoma de Barcelona, situada a Cerdanyola del Vallès. L’institut organitza aquesta sortida amb l’objectiu de trobar noves respostes als nostres interrogants i d’aclarir dubtes sobre el nostre futur, perquè molts de nosaltres estem indecisos resAlumnes de 2n de Batxillerat a la UAB - 07/02/2013 pecte quins estudis farem i a què ens dedicarem al llarg de la nostra vida. Al matí, vam poder assistir a les diverses xerrades on ens presentaven els diferents graus que ofereix la UAB. El campus universitari ens va semblar el paradís, ja que en comparació amb l’institut és molt més gran. A més, està dividit en diverses facultats amb aules àmplies on hi caben centenars d’alumnes.


De cara a l’any vinent, espero que tots nosaltres puguem estudiar el que ens motiva, ja que d’aquesta manera serà més agradable i alhora gaudirem del que realment ens agrada. Ariadna Benítez - 2n Batxillerat

PASSEJANT per la TÀRRACO ROMANA El dijous 14 de març els alumnes de 1r d’ESO i de 1r de Batxillerat vam anar a Tarragona, a veure l’antiga Tàrraco romana. En arribar, vam esmorzar davant d’un recinte on hi havia guardada la maqueta del que uns minuts més tard aniríem a veure. Ens vam dividir en dos grups i cada grup tenia un guia, que ens va fer una explicació fantàstica de cada edifici. Vam visitar el circ, l’amfiteatre i un museu ple de restes que ens havien deixat els romans. Des de joguinetes per a nens fins a enormes mosaics fets amb pedretes pintades i molt ben treballades. El que més ens va impressionar va ser l’amfiteatre, ja que per ser que estava a l’aire lliure està molt ben conservat. Va ser una visita molt divertida i en la qual vam aprendre moltes coses. Ona Riu Holgado - 1r ESO B

una camisa blanca mig desmanegada, uns pantalons texans abaixats i els cabells despentinats. Tot i la seva fascinant bellesa, no em va cridar gens l’atenció. Em venia de cara, amb una expressió de felicitat, alegria i vitalitat. A la meva dreta hi havia una senyora d’avançada edat que duia un bastó. Quasi ni es movia, i tenia la mirada perduda en les antigues lloses del Carrer Major. De cop i volta, el noi es va dirigir a la velleta. “Com ho porta, senyora Matilde? Ja va anar al metge per les cataractes?” va preguntar ell. A la velleta li va canviar l’expressió i va ensenyar un somriure d’orella a orella. —Sí que hi vaig anar, xiquet, i em van dir que si no m’opero em quedaré completament cega. Ai, nen, la vellesa fa patir, un dia hi ets i l’altre ja has estirat la pota! —va respondre la velleta amb sentit de l’humor. —No digui això, senyora Matilde —va dir amb tristor el noi. —Els vells no serveixen per a res, només per cobrar la pensió —va dir la velleta rient. —Senyora Matilde, vostè ja ha fet molt per aquesta societat, ara només li queda gaudir de la vida, i què més vol! Ara pot fer tot el que no podia fer quan treballava: pintar, passejar pels camins de la Segarra, llegir tant com vulgui, anar a tots els concerts que desitgi... Ja ho sé, d’aquí uns anys, quan tingui cotxe, la portaré a veure òpera al Gran Teatre del Liceu a Barcelona, ja veurà com li agradarà! - va dir el noi amb entusiasme. —Moltes gràcies, sort que hi ha nois com tu que algun dia salvaran aquest món del pou en el que està caient. Dit això, la velleta va entrar a casa seva, i el noi va continuar el seu camí amb un somriure a la cara. Jo encara estava atònita. El dia següent, vaig preguntar pel noi a les meves amigues, i em van explicar qui era. Des de llavors, només veia en aquell noi virtuts i més virtuts, una característica més de l’enamorament. Vint metres. Les cames em fan figa, tinc ganes de girar cua i córrer en direcció contrària, escapar-me d’aquesta incòmoda situació. Per sort, encara conservo el cap damunt de les espatlles, i la ment encara controla els meus actes... de moment.

Sortida a Tarragona - 14/03/2013

ÀNIMA. La CONSTRUCCIÓ i EVOLUCIÓ dels INSTRUMENTS de CORDA El divendres dia 15 de Març, els alumnes del curs de 2n d’ESO de l’institut Antoni Torroja vam assistir a la exposició “Ànima. La construcció i evolució dels instruments de corda”. Com bé diu el títol tractava del procés constructiu dels instruments de corda, la seva evolució i els diversos canvis que han passat durant l’últim mig segle. En l’exposició hi havia un conjunt d’instruments de corda entre els quals hi podíem diferenciar contrabaixos, violoncels, violes, violes de gamba i violins. Ens van ensenyar detalladament el procés constructiu d’un violí i les seves parts. També vam poder diferenciar diferents tipus d’instruments segons el seu procés constructiu, és a dir, si són d’autor (fabricats per una sola persona), de taller (hi ha persones especialitzades en cada part de l’instrument) o de fàbrica. Ens van ensenyar el taller d’un luthier, que és la persona que fabrica, restaura i repara els instruments de corda. Vam aprendre altres coses i és una exposició interessant. Guillem Casadesús Vila - 2n ESO

Quinze metres. Avui va impecable, com sempre, tot i que porta un xandall gris i sabates esportives. La seva expressió d’etern optimisme, de tranquil·litat absoluta. No he parlat mai amb ell, i tinc la sensació de conèixer-lo de tota la vida. Deu metres. La sang ja no m’arriba al cervell. Alguna força desconeguda de l’Univers em fa sentir la seva presència. Camino sense que la meva ment ho dicti. Això de les sensacions humanes és realment misteriós, els sentiments, el comportament de les persones en societat. M’agradaria estudiar sociologia. Ja no sé ni el que penso. Què faria un psicòpata en la meva situació? Mira, hortènsies blanques, a casa meva només n’hi ha de liles. No recordo haver vist mai aquesta botiga. Està molt deixada, potser fins i tot abandonada. Si trenques un ou a l’asfalt de la carretera un calorós dia d’estiu es fa un ou ferrat? Que vaig treure a l’últim examen de matemàtiques? Per què el nombre Pi comença amb tres? Qui va inventar les xancles de dit? Si la majoria et fan mal! I aquestes cortines de petites làmines d’alumini que es pugen i es baixen amb un fil? Si s’acaben trencant totes! Cinc metres. “Relaxa’t.” em dic a mi mateixa. La meva ment pensa en un milió nou-centes quaranta mil tres-centes cinquanta quatre coses a la vegada. Crec que m’explotarà el cap. Em poso la mà al front i noto que estic una mica calenta, segur que ja m’han pujat els colors. Accelero el pas, vull que tot s’acabi ràpid, vull arribar a la classe de música i que em turmentin amb els intervals, les equivalències, els acords, les escales, les cadències... qualsevol cosa menys això. Però ara ja és massa tard. Un metre. Dec fer una cara espantosa, com de fantasma. M’ha entrat el pànic en el pitjor moment. Tremolo com una fulla. Arriba el punt fulminant. Estem molt a prop, a uns pocs centímetres. Ara el temps passa molt ràpid. Em penedeixo del que he pensat. No vull que s’acabi mai aquest moment. Els dos a tocar, cara a cara. Al passar pel seu costat, els nostres braços xoquen. També xoca la meva tensió, que per fi ha petat. Em giro de cop. “Disculpa...” —li dic molt tímidament. Ell també es gira per respondre. “Tranquil·la” —em diu ell amb una serenitat envejable. Ell es para a mirar-me un moment amb cara de sorpresa, i


2n

L L IN VE

LA GRAN MENT QUE VA INVENTAR LES CORTINES DE LÀMINES D’ALUMINI QUE ES PUGUEN I ES BAIXEN AMB UN FIL

Laia Tamarit 3r ESO A M’agrada aquella sensació que tinc quan penso que estic fent una malifeta, que m’estic comportant com una nena innocent de sis anys, que fa qualsevol bajanada per aconseguir el seu objectiu. És així com em sento ara i, de fet, no estic fent cap disbarat, tan sols estic esperant en un banc les set en punt. Falten tres minuts. Ja em començo a impacientar, i noto com els nervis em regiren l’estómac. Però, al cap i a la fi, avui estic bastant tranquil•la. Ja fa ben bé dues setmanes que faig la mateixa jugada: marxo de casa a tres quarts de set, i espero que siguin les set en punt asseguda al banc de davant la llibreria. Falta mig minut. M’aixeco, em poso la motxilla a lloc, i em pentino els cabells amb les mans. Començo a caminar cap al Carrer Major, com sempre faig, a pas tranquil, però segur. Quan arribo al començament del carrer, el cor em fa un salt. És allí, ben plantat, amb la seva peculiar forma de caminar. I jo, a uns trenta-cinc metres de la raó per la qual desconnecto a classe, em poso roba decent o poso el millor dels meus somriures... Ho sé, tot plegat és una bestiesa, però no puc estar ni un dia sense veure’l, i planejar un encontre tan indirectament em sembla molt divertit. És el meu entreteniment. Al principi era una mala passada: que ell tornés de l’acadèmia d’anglès exactament quan jo anava a classe de música, passant els dos pel mateix camí i a la mateixa hora. Se’m feia terrible passar pel seu costat. La majoria de vegades girava el cap o feia veure que mirava el mòbil. Amb el temps, això va anar canviant, i vaig acabar anant a classe de música només per veure’l passar caminant. A hores d’ara, aquesta casualitat s’ha convertit en una bogeria, en una obsessió, però no hi puc fer res, m’he enamorat. L’estimo tant fins al punt d’odiar-lo. I odiar-me a mi mateixa per no haver parlat mai amb ell. No acostumo a tenir problemes per començar una conversa amb una persona que només conec de vista, però en aquest cas és diferent. I per què? Doncs senzillament perquè tinc por. Por de no caure-li bé, que em tracti de boja, no ho sé. De vegades penso que estic perdent el cap, que per culpa seva estic canviant. Però no m’importa, ara mateix només penso en el moment en què ens tornarem a creuar i que, amb una mica de sort, s’adonarà de la meva existència. Trenta metres. Els nervis se’m disparen. No sé si saludar-lo, amb la mà, amb el cap, no sé si somriure-li, amb un d’aquells somriures indiferents, o potser d’aquells més sincers, no sé si fer veure que no el veig, cosa que seria absurd, ja que no hi ha ningú més en tot el carrer, o si, simplement, mirar-lo amb tota naturalitat. Em rendeixo, aquesta part la deixo en mans del meu subconscient, i espero que no em falli. Vint-i-cinc metres. El temps passa a càmera lenta, com tots els dies a les set en punt. Recordo perfectament el dia en què el vaig veure per primera vegada. No va ser un amor a primera vista, com aquests de les pel·lícules, en què tot el que hi ha al voltant de l’enamorat o enamorada es para en el temps, en un núvol rosa on tot és perfecte. Ell anava amb

De VISITA a la SEU de LLEIDA i al CAIXAFORUM El dimecres 20 de març els alumnes de 2n d’ESO vam fer una sortida a Lleida, a visitar la Seu Vella i a fer un taller que relacionava els nombres amb la música. En arribar, les dues classes en hem separat, I mentre un grup feia la visita a la Seu Vella, l’altre realitzava el taller. La visita a l’església més important de la ciutat, construïda entre els segles XIII i XV, amb un estil de transició entre el romànic i el gòtic, ha estat molt interessant. Hem pogut veure les característiques que fan especial aquesta obra arquitectònica. Una d’elles és la manca d’edificacions al voltant del conjunt, o l’obertura del claustre a l’exterior, fet que fa d’aquest claustre un dels més importants d’estil gòtic a Europa. També ens han explicat les funcions d’aquesta catedral al llarg de la seva història, tot i semblar estrany una catedral tan majestuosa com la Seu Vella no sempre ha fet d’església. Durant la guerra de Successió, Felip V va decidir transformar la Seu Vella en una caserna militar, lloc on residien els soldats, guardaven les armes, estables… Aquest fet va provocar moltes destrosses i la pèrdua de gran part de la decoració interior de l’edifici. Després o abans de la visita a la Seu Vella els alumnes hem anat al Caixaforum per tal de fer un taller matemàtic. Aquesta activitat pretenia ensenyar-nos la relació establerta entre les matemàtiques i la composició musical, moltes vegades per nosaltres gairebé inexistent. Primerament hem après diversos ritmes, que seguidament hem interpretat tots junts. Finalment utilitzant un programa informàtic hem tingut l’oportunitat de crear petites melodies musicals a partir de diferents sons i de la proporcionalitat Àurea. Tot i ser la primera vegada que fèiem de compositors han sortit cançons molt rítmiques i originals! Ha estat uns sortida molt divertida, on hem après moltes coses sobre dos camps totalment diferents. Marta Aldomà - 2n ESO

Sortida a Lleida - 20/03/2013

ANEM de CONCERT: V-E-U-S! Dijous dia 21 de Març els alumnes de 2n d’ESO, juntament amb alumnes d’altres col·legis de la Segarra vam assistir a un concert de cant, a càrrec del cor infantil dels Amics de la Unió de Granollers. Aquest espectacle formava part del programa del tercer festival de pàsqua a Cervera. L’espectacle s’anomena V-E-U-S , i els actors són un pèl especials, ja que tenien aproximadament la nostra edat. La major part del concert va ser interpretada només per les veus dels joves cantants, en algun moment també hi ha hagut acompanyament musical i fins i tot percussió corporal. Els artistes cantaven gairebé sempre a tres o més veus i sovint es dividien en diferents grups per formar cànons.


La majoria de les cançons interpretades són d’origen tradicional i provinents de països amb una cultura ben diferent a la nostra, com per exemple: Hongria, Finlàndia o Japó. Va ser una bona experiència, ja que vam poder sentir cançons molt originals i vam veure coreografies molt boniques. Marta Aldomà - 2n ESO

Feien una fira medieval, hi havia molta gent, ens vam trobar una parella de Tortosa i als meus pares els va sorprendre veure’ls. No s’imaginaven que estant de vacances a la muntanya es trobessin a algú de la nostra ciutat. En aquella fira em van comprar un penjoll molt bonic, que encara duc. És una pedra blanca i a sobre hi ha pintat amb pintura el meu nom decorat amb tot de roses vermelles. La meva mare i el meu pare es van comprar un àlbum fotogràfic decorat amb petits escuts de Sant Jordi, els va agradar molt. Quan ja començava a estar cansada, i ja havíem acabat de passejar, vam tornar de camí cap a Vilallonga. Era tard i vam anar a sopar de seguida, podria dir que en aquell moment del vespre érem, si no recordo malament, els únics en tot el restaurant. Però bé, vam sopar com a reis i vam pujar cap a les habitacions. Ens vam posar a dormir i jo en aquella nit vaig somiar com seria l’endemà. Em vaig imaginar un dia negre, amb molta pluja i en el qual no podríem fer res. Sé que no és gaire agradable pensar aquestes coses quan estàs gaudint de les teves primeres vacances però suposo que també, per un altre costat, pensava que aquest somni no es faria realitat de cap de les maneres. Em vaig alçar l’endemà i el primer que vaig fer va ser espiar per la finestra el temps que feia, encara era d’hora i, per tant, només hi vaig poder veure núvols, uns núvols ben blancs i amb unes formes molt marcades. Eren una mica estranys.

Gran Teatre de la Passió - 21/03/2013

Un DIA a BARCELONA Després dels exàmens trimestrals, els alumnes de segon de batxillerat van anar fins a Barcelona el dia 6 de març per realitzar activitats diferents. En arribar a Barcelona, es van dividir. Els alumnes del batxillerat científic i tecnològic juntament amb la Josefina Boquet i la Jordina, van anar al Cosmocaixa. Els que cursen el social i l’humanístic van fer cap al Museu Nacional d’Art de Catalunya amb la Teresa Porredon, on varen veure diferents obres que estaven estudiant com La Vicaria o Els Primers Freds. També van poder observar altres obres que estudiarien més tard i que formen part del temari de selectivitat com per exemple Nit de Lluna de Leandre Cristòfol. Un cop acabades les dues visites, es van reunir al Maremagnum per dinar. Després d’haver menjat, van anar al Museu d’Història de Catalunya on van fer unes activitats de la selectivitat amb ajuda de la informació que proporcionava el museu. Per finalitzar, van anar a veure un musical, que la companyia Dagoll Dagom va tirar endavant, anomenat La família irreal representat per diferents actors que surten al Polònia. Sortida a Barcelona

Van tornar tard cap a Cervera, contents desprès de la gran excursió cultural i d’entreteniment. Emma Chapman - 2n Batxillerat

Vam anar a esmorzar i vaig agafar el mateix que el dia anterior. Anàvem per feina ja que no volíem perdre ni un segon d’aquell dia. En acabar ens vam arreglar i ens vam preparar per sortir al carrer. Feia fred, molt fred. Per ser que era estiu, semblava un dia d’hivern, de mitjans de desembre. Però vam sortit ben tapats i no hi va haver cap problema. Ens dirigíem a Llanars, el poble que està a tocar de Vilallonga de Ter. Els meus pares em van dir que anàvem a veure un petit museu de joguines que hi havia. No recordo molt bé com era aquest museu. Quan en vam sortir vam buscar un restaurant que fos ben a prop, fins que en vam trobar un. Estava bé, jo veig menjar espaguetis, llom arrebossat i per postres gelat de vainilla, això ho puc recordar perfectament. Estava molt tipa en acabar però em sentia molt contenta, i això era l’important. Aquella tarda recordo que va ser semblant al meu somni, el cel s’anava tapant i cada cop semblava que anés a ploure molt. Per prevenció, els meus pares em van voler dur al cinema de Camprodon. Vam mirar una pel·lícula del Mickey Mouse, era el meu actor preferit d’aquells vells temps. Quan la pel·lícula va acabar, vam sortir al carrer i efectivament plovia. La meva mare va treure de la motxilla un paraigües plegable petit, em va pujar a mi a colli em vaig aixoplugar d’aquella pluja. El meu pare va arribar xop a l’hostal, i de seguida, es va poder eixugar amb l’assecador del bany. Quan va estar eixut, vam anar a la sala de jocs i vam jugar a l’oca, a mi m’agradava aquest joc. S’anava acostant l’hora de sopar i començàvem a recollir els jocs, en acabar vam pujar a l’habitació perquè el meu pare s’havia deixat el telèfon i volia telefonar als meus avis per informar-los de com anava tot. Vam sopar tranquil·lament, no teníem pressa ja que l’endemà seria aixecar-nos, esmorzar, pujar a fer les maletes i tornar capa a Tortosa. Després dels dos petonets de bona nit, em vaig adormir de seguida perquè estava molt cansada, havia estat un dia llarg. L’endemà ens vam aixecar i vam esmorzar, vam fer les maletes, ho vam deixar tot ben arreglat i recollit, ens vam vestir, vam anar a pagar l’estança i els pares es van acomiadar de tot el personal i d’unes vacances magnífiques. A mi, aquestes primeres vacances em van fascinar i també em va saber greu que s’acabessin, però vaig pensar que les de l’any vinent encara serien millors. —I això és tot.— em va dir la meva amiga Laia acabant-se el seu entrepà. —Ostres!, doncs quin estiu més divertit, ara tot això ja li podràs explicar a la professora Montse.— vaig dir amb uns ulls com unes taronges.


MEMÒRIES d’ESTIU

SORTIDA a LLEIDA

Ona Riu i Holgado 1r ESO B

El dia 13 de març, els alumnes de 3r d’ESO vam fer una sortida a Lleida que constava de dues activitats.

Encara recordo fa deu anys, les primeres vacances que vaig fer amb els pares. Eren amants de la muntanya, del fred i els encantava passar les vacances en aquells poblets tan bonics del nord de Catalunya. Si no recordo malament, aquell estiu vam anar a Vilallonga de Ter, un poble molt petit que està a prop de Camprodon, al Ripollès. El primer que vam fer en arribar-hi va ser anar cap a l’hostal i el que més em va sorprendre d’aquell establiment, va ser el munt de gent que circulava passadissos amunt, passadissos avall. En aquell moment el meu cos només sentia espant i inseguretat, jo li estava agafant la mà molt fort a la meva mare i de tant en tant ella em mirava dolçament, allò em tranquil·litzava. En arribar a la nostra habitació, els meus pares no paraven de riure i jo amb la meva curta edat no entenia res i tampoc sabia què fer. Veia que ells ho ordenaven tot i s’instal·laven, de tant en tant em preguntaven si m’agradava, què em semblava el poble... Jo contestava a tot “BÉ”. Quan ja estava tot més o menys a lloc van plantejar-me una activitat per fer en aquella tarda tan bonica de principis d’agost. Jo vaig acceptar-la satisfactòriament perquè anar al parc era una cosa que als nens de quatre anys ens agradava molt. Anàvem de camí cap al parc, quan els meus pares van aturar-se a parlar amb una dona vella que segurament era del poble. Vaig intuir que la coneixien, perquè es dirigien a ella amb molta confiança i parlaven de mi. Acabada la seva llarga xerrada, per fi arribàrem al parc, vaig anar en una corredissa cap als gronxadors i vaig cridar al meu pare perquè m’ajudés a balancejar-me ja que jo no tenia prou força per moure aquell pesat gronxador. M’agradava, em sentia lliure en aquell moment i aquesta sensació m’agradava moltíssim. Al cap d’una estona més vam decidir marxar, s’anava fent fosc. A l’hostal, vam mirar una estona la televisió, recordo perfectament que vam mirar un partit de bàsquet molt emocionant en què s’hi jugaven l’accés a la final. Concretament va sorgir d’aquí el meu interès pel bàsquet, i per això encara ara hi jugo. Havent sopat, vam anar cap a l’habitació i ens vam començar a posar els pijames, preparar llits, rentar les dents, vaja el ritual de totes les nits. Quan ja estava al llit va venir la meva mare i em va explicar el que faríem durant els tres dies de l’estada per les valls de Camprodon. Em van agradar molt les propostes i idees que tenien, però encara em va agradar més la cançó que em va cantar abans de fer-me el petó de bona nit. La meva mare tenia una veu molt bonica i dolça i cada dia em cantava una cançó, però aquella va ser molt especial. Quan va acabar, em va besar i em vaig posar a dormir. El meu pare em desitjava bona nit des de la porta, tenia i encara tinc, uns pares que m’estimen molt. L’endemà al matí ens vam aixecar ben d’hora per poder aprofitar al màxim el dia. Anàvem cap al menjador i, tan treballadors de l’hostal com hostes que hi passaven les nits, ens saludaven alegrement. Alguns ho feien en idiomes que no entenia com l’anglès o el francès. Recordo que podies triar tantes coses com volies, jo vaig agafar una ensaïmada, un got de llet i unes quantes galetes. A l’hostal, un esmorzar d’aquells que a vegades somiem, podia fer-se realitat. Ja tornàvem a estar a l’habitació i aquest cop ens vestíem amb roba còmoda i esportiva per anar a caminar i a visitar parcs i llocs nous on jo mai no havia estat. Aquell matí recordo que vam anar al Parc natural de Molló, un parc molt bonic i en el qual hi havia animals de muntanya molt divertits i curiosos. El que més em va agradar va ser l’ós bru. Em transmetia força i valentia i em va agradar molt aquell color marronós del seu pelatge. Més tard, vam dinar unes taules que hi havia a l’entrada del parc, uns macarrons amb tonyina boníssims que ens havia preparat la dona de l’hostal. En acabar, vam pujar al cotxe i anàvem de camí cap a Ripoll.

En la primera part vam anar al CaixaForum per fer una activitat molt interessant on ens van ensenyar a veure la relació que hi ha en les matemàtiques en l’àmbit musical. Una de les activitats consistia en els ritmes i en la divisió d’aquests. En una altra activitat, vam aprendre la relació entre el so i la longitud, a partir d’un contrabaix fet amb una corda, un pal, i un bidó foradat. Per finalitzar l’activitat, ens van donar l’oportunitat de crear una breu cançó fent servir un programa d’edició de música, una experiència que a tots ens va agradar molt. Vam trobar l’activitat molt didàctica i entretinguda. En finalitzar aquesta activitat, ens vam dirigir cap a una sala d’exposicions on hi havia part de l’obra d’Antonio López, pintor i escultor mundialment reconegut, que té obres d’art exposades a moltes ciutats importants, com ara Madrid o Boston. Antonio López es caracteritzava principalment pels retrats escultòrics de diferents membres de la seva família, generalment, nadons. A la ciutat de Lleida, hi ha tres grans escultures d’Antonio López. Són tres caps de nadons situats en diferents punts de la ciutat. Aquestes peces estan temporalment exposades, a l’igual que tota l’obra de la sala d’exposicions, és a dir, que val la pena anar a visitar-ho abans que traslladin les obres d’art. Els alumnes valorem molt satisfactòriament aquesta activitat, ja que trobem que Antonio López és un gran artista, i que és una gran oportunitat poder visitar part de la seva obra. Laia Tamarit i Maria Raïch - 3r ESO

Projecte NEPTÚ El divendres 8 de març, els alumnes de llatí i grec de 1r i 2n de Batxillerat vam assistir al Projecte Neptú a Igualada. Aquest any ens van convidar a nosaltres perquè la nostra professora Teresa Puig era qui feia la conferència inaugural. El Projecte Neptú està organitzat pel Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI) i és una matinal d’intercanvi dels alumnes de Llatí i Grec dels instituts públics de la comarca de l’Anoia. El matí va començar amb la conferència, que sempre tracta d’un tema de Selectivitat. Portava per títol “Ovidi i l’Art d’estimar” i ens va servir per reforçar aquesta obra d’Ovidi, que hem de llegir per les Sortida a Igualada - 08/03/2013 PAU. Després vam fer grups i vam respondre unes proves sobre diferents temes: gramàtica, cultura clàssica, literatura, llatinismes,... i finalment l’equip guanyador va rebre els premis. Ens ho vam passar molt bé, vam conèixer molta més gent (érem gairebé 100 alumnes) que també estudia llatí i grec i vam aconseguir que a partir d’ara ens hi convidin cada any. Lluís Bellas - 1r Batxillerat


ra, el soroll remorós del riu embellia el paisatge d’oliveres i el sol s’amagava per l’horitzó. Jo caminava tot distret pel camí, quan la noia que havia vist feia temps a la farinera va sortir del no res i es va plantar al meu davant, em va llençar un esguard ple de timidesa i dolçor, jo al principi el vaig menysprear, però ella insistent va aguantar la mirada fins que vaig decidir obrir la boca. Durant aquell vespre vam perdre la noció del temps, vam parlar, vam riure i quan va ser l’hora de marxar ens vam fer un petó. Però no un petó qualsevol, sinó un d’aquells que et queda el gust per tota la vida.

SORTIDA al PARC EÒLIC El 17 d’abril, l’alumnat de 3r d’ESO vam fer una visita al Parc Eòlic d’Acciona a Rocallaura. La sortida constava de dues parts: primer ens van explicar la part teòrica en una sala d’actes del poble per a introduir-nos en el tema de les energies renovables, i en concret, a l’energia eòlica. Un aspecte curiós d’aquesta presentació va ser una bicicleta que ge-

Parc Eòlic de Rocallaura - 17/04/2013

nerava electricitat a partir del moviment dels pedals. Tothom va poder provar la bicicleta i constatar que crear energia no és pas fàcil, i menys encara, fer-la constant i estable. En la segona part de la visita, l’autocar ens va apropar al Parc Eòlic per poder veure els molins de més a prop. Un cop allà ens van aprofundir més en el tema i vam poder comprovar les dimensions dels molins. Va ser una sortida realment engrescadora, la qual tenia com a objectiu tant ampliar els nostres coneixements sobre l’energia eòlica, com conscienciar-nos en la necessitat de desenvolupar les energies renovables i en la necessitat de reduir l’ús de l’electricitat per aconseguir un desenvolupament més sostenible. Laia Tamarit i Maria Raïch - 3r ESO

VISITEM l’EXPOSICIÓ d’ISIDRO FERRER Els alumnes de 4t d’ESO que fem l’assignatura de Visuals amb la professora Roser Sàrries, vam anar a visitar l’exposició Isidro Ferrer: el llibre de las preguntas de Pablo Neruda, al Museu Comarcal de Cervera. En arribar ens van posar un vídeo de presentació de l’obra d’Isidro Ferrer i tot seguit vam poder mirar el llibre de las preguntas de Pablo Neruda amb els muntatges visuals creats per Isidro Ferrer. Vam veure també l’altra àrea de l’exposició formada per les “Capses de Sensacions” elaborades pels escolars i adults de Cervera que havien realitzat amb els materials reutilitzats i expressant les sensacions que produeixen les preguntes del llibre de Neruda.

A partir de llavors les coses van anar sorgint; tot anava com una seda. La Maria i jo fèiem molt bona parella, tot i que de vegades ens barallàvem, de seguida ens tornàvem a abraçar. Ella m’estimava amb tota la seva ànima i jo li donava tot l’amor que portava dins del cor. Al cap de poc temps ens vam casar i un any després va néixer la Teresa, una nena d’allò més preciosa que tenia els ulls brillants i el somriure encisador com la seva mare. La nena es feia gran i tot era com un conte de fades, jo tenia un pressentiment: allò no podia durar gaire temps. Efectivament, quan la Teresa tenia 4 anys la Guerra Civil va esclatar. Al principi tot continuava més o menys com abans, tot i que per dintre meu corria un sentiment de por. No pas por per mi, sinó per les meves noies: la meva esposa Maria i la meva filla Teresa. Un dia, mentre la Maria i la Teresa anaven a comprar, un furgoneta vermella es va aturar just davant de casa. D’aquell vehicle en van sortir dos homes armats, van trucar a la porta. Eren les forces armades, i necessitaven soldats. Jo sabia que el millor que podia fer era pujar a la furgoneta i desaparèixer, la Maria era un dóna molt forta, segur que podria pujar una nena tota sola. Estimat receptor, no m’enrotllaré més ni m’entretindré a explicar-te la resta del meu camí a partir d’aquell dia, que va marcar un abans i un després a la meva vida. La meva vida penja d’un fil, el temps se m’acaba i la guerra encara no ha finalitzat. Han passat 2 anys justos des d’aquell dia i jo encara no he deixat de pensar ni durant un segon en les meves noies. No sé qui ets, ni simplement en quin any vius, estimat receptor. Si ningú ha mogut el bagul de lloc et trobes en un poblet del Sud de Catalunya. Si t’hi fixes atentament al còdol hi ha escrit el nom d’un poble. Allà segurament és on trobaràs la meva esposa. El seu nom és: Maria Bonastre Montalà.

Lluís, Corbera d’Ebre 1939

Vaig mirar el còdol i allà hi deia amb una lletra ben clara: Cervera. Jo fa dos anys que visc a Corbera d’Ebre, abans de mudar-m’hi vivia a Cervera, amb els meus avis i la meva mare. Estava del tot segur que aquell bagul ja era a les golfes quan vaig venir a viure aquí. Vaig esperar al cap de setmana següent, i com sempre vam anar a Cervera a visitar els avis, em vaig emportar la carta i el còdol per si les mosques... I passejant per l’estudi del meu avi vaig tenir una sorpresa d’allò més inesperada. A sobre la taula hi havia un document, i pel que deia el títol es tractava de l’herència de la casa on actualment viuen els meus avis. Al paper hi deia que Teresa Calafell Bonastre, filla de Maria Bonastre Montalà, heretaria la casa a partir de la mort de la seva mare. Llavors vaig lligar caps, tot encaixava, la meva àvia Teresa és la filla i la nineta del ulls de l’emissor de la carta que vaig llegir: en Lluís. I la meva besàvia Maria és l’esposa del soldat que va morir de jove a Corbera d’Ebre, justament tres setmanes abans de la fi de la Guerra Civil Espanyola.


Premis Sant Jordi 2013

Reunit el Jurat Qualificador del 33è concurs literari de Sant Jordi 2013, constituït per les professores Genoveva Andreva, Elena Armengol, Pepita Boneu, M. Carme Font i Maria Solé ha decidit atorgar els següents premis

1r nivell

1r premi: 2n premi: Accèssit:

2n nivell

1r premi: 2n premi: 3r premi: Accèssit: Accèssit:

3r nivell

1r premi:

Aquesta última part ens va cridar tant l’atenció que, juntament amb la professora Roser Sàrries, vam decidir tornar durant la propera sessió de Visuals a fer la nostra pròpia capsa de sensacions.

Carta d’un soldat de Marta Aldomà (2n ESO B) Memòries d’estiu de Ona Riu (1r ESO B) Shitt! Sóc especial de Iris Botet (2n ESO B)

Així doncs, a la següent sessió de l’assignatura vam tornar a fer camí fins al Museu, i tots, mitjançant les instruccions que ens donava la Roser i amb el material que hi havia a la sala-taller del Museu vam fer la nostra capsa de sensacions amb diverses preguntes de Neruda. Així vam contribuir amb les nostres obres a l’exposició.

La gran ment que va inventar les cortines de làmines d’alumini que pugen i baixen amb un fil de Laia Tamarit (3r ESO A) Ulls de caçador de Mariona Puig (4t ESO A) El darrer obstacle de Maria Raïch (3r ESO B) Dos móns de Maria Puig (3r ESO A) No molesta, tranquil·litza; no és insignificant, és imprescindible; no és soroll. És música de Maria Vilaró (3rB) Reflejo de un mar de sangre de Aroa Galeano (1r Batxillerat)

Van ser dues sessions molt constructives i entretingudes. Ariadna Vidal - 4t ESO

1r

L L IN VE

El MARIA CANALS porta cua ... a CERVERA! CARTA d’un SOLDAT Marta Aldomà i Boquet 2n ESO B

Aquell bagul tan vell situat a la cantonada més fosca de les golfes em va despertar un gran interès, així que no vaig dubtar ni un segon a obrir-lo. Dins seu només hi havia una carta groguenca de tants anys que devia tenir i un còdol de riu. Primer vaig decidir llegir la carta ja que em semblava més lògic. Estimat receptor, Si has arribat fins aquí, vol dir que ets una persona audaç, convençuda i capaç d’arribar encara més lluny. Ara mateix t’estaràs fent moltes preguntes, i és normal. Jo sóc, més ben dit era, un soldat. He combatut en moltes batalles, i n’he vist de tots colors. Em considero una persona dura i només he estat enamorat d’una sola cosa en tota la meva vida: la meva esposa. Tenia solament 15 anys quan la vaig veure per primer cop, ella anava a comprar farina al sindicat i jo ajudava el meu pare a descarregar blat del carro. Després d’aquell dia vaig estar molt de temps sense veure-la. La nostra segona trobada va ser una vesprada de primave-

Els alumnes de 2n, 3r i 4rt d’ESO van participar, divendres 24 de maig, a l’acció El Maria Canals porta cua. La proposta va consistir en una activitat educativa. A l’entorn del piano, instal·lat a la plaça Major, la pedagoga i pianista Laia Armengol, va interpretar fragments de peces musicals, de diferents compositors. Alhora, explicava els recursos tècnics i interpretatius de l’instrument. Abans d’acabar, els alumnes que van voler, van tenir l’oportunitat de tocar alguna peça breu al piano. Altres nois i noies es van apropar per primera vegada a l’instrument. El concurs internacional Maria Canals té una trajectòria de 59 edicions. És el concurs més prestigiós en l’àmbit de la interpretació musical internacional. I, des de fa pocs anys, s’han ampliat les activitats, més divulgatives i properes a tota la ciutadania.

Dos moments de l’activitat - Fotos: Jordi Prat


L’INSTITUT es VESTEIX d’ESPRIU Aquest any és l’any Espriu, es commemora el centenari del naixement d’ aquest autor. Pels passadissos de l’institut s’ha penjat la frase del dia per ajudar-nos a recordar les paraules de Salvador Espriu. Certament és una manera d’apropar-nos a la seva obra. També ens acompanyen mentre passem pels passadissos unes instal·lacions artístiques fetes pels alumnes que han donat vida, presència i color als poemes del poeta del silenci. És un any per llegir els poemes d’un poeta compromès amb el seu poble, amb la seva llengua i aquestes composicions plàstiques ens atansen als seus símbols: la terra, la llengua, la pàtria, ....la natura; i també als seus mites Sepharad, Sinera. És una proposta suggerent suspesa en l’aire o bé a tocar terra que ens endinsa en el seu món creatiu. Espriu tenia posada l’esperança en les generacions futures, era un home inquiet, constant, erudit i compromès, que va saber trobar un camí en la poesia per arribar a acompanyar-nos atemporalment en el laberint de la vida.

Esquiada

En fi, és un any per començar a llegir, rellegir o descobrir que s’involucrà en la construcció i reconstrucció “silenciosa” del nostre país. L’escenificació del seus poemes des de l’institut adquireix encara una significació més rellevant donat que han estat preparats per aquest jovent en qui ell confiava i ens acompanyen per aquests passadissos que són els mateixos que durant una llarga època van ser els únics de l’única universitat de Catalunya i que ara fa 50 anys van recuperar la vida estudiantil. Genoveva Andreva - Professora de català 1

2

3

Visita a Sant Pere el Gros 5

4

7

Visita dels alumnes de 4t ESO a “La Cerverina d’Art”

1 - Matí Encalmat; 2 - Per Sort; 3 - Inici càntic; 4 - Sota la pluja; 5 - Vosaltres i jo; 6 - Albada; 7 - Sinera; 8 - Laberint

6

8

Any Espriu

Altres SORTIDES


CASTANYADA

Laia Tamarit Martínez de l’Institut Antoni Torroja de Cervera va obtenir el 2n premi dins el marc dels 7è Premis Sambori-Òmnium en l’àmbit català en la categoria corresponent a 3r i 4t d’ESO, després d’haver quedat finalista en la primera fase del concurs Enric Farreny-Sambori Òmnium de la demarcació de Lleida-Ponent, per la seva narració “Cirerers en flor”. El premi es va lliurar el dia 16 de maig al Centre Cultural Teresa Pàmies del barri de l’Eixample de Barcelona.

El dimecres 31 d’octubre, l’Institut celebrava la castanyada. Tothom va treballar fins a l’hora del pati menys els de quart que tenien molta feina a organitzar l’esmorzar i les parades de castanyes.

Celebracions

7è PREMIS SAMBORI-ÒMNIUM

Després d’un bon esmorzar amb els entrepans que ens havien fet, vam començar els diferents tallers que el professorat havia preparat. Vam poder fer coses molt boniques com veureu a les imatges: arracades, roses, sabó, decorar xancletes... i començar a entrenar pel flashmob que enregistrarem per Nadal!

L’acte, que va descobrir els guanyadors en cadascuna de les sis categories d’aquests premis de nar-rativa escolar, el va conduir Jordi Gil, presentador de l’InfoK, el programa informatiu infantil de Televisió de Catalunya. Aquest va anar llegint fragments significatius dels escrits premiats, entre els quals hi havia només dues plomes lleidatanes. En el transcurs de l’acte també hi va haver una magnífica actuació de l’artista Pep Bou.

Va ser un dia diferent en el qual vam poder aprendre coses diferents! I ens ho vam passar molt bé!!

Pepita Boneu - Professora de català

Imatges dels diferents tallers

Marta Aldomà - 2n ESO

PROVES CANGUR L’edició d’enguany de les PROVES CANGUR, que arriba a la 18ena, es va celebrar el dia 21 de Març de 2013. Un total de 108 alumnes de 3r ESO, 4t ESO i Batxillerat de l’Institut varen participar-hi. El CANGUR és un concurs internacional de matemàtiques, que es realitza a tot el món i que té com a objectius gaudir d’unes quantes hores amb les matemàtiques i incentivar l’interès pel coneixement matemàtic.

CELEBREM el NADAL Festa grossa el dia 21 de desembre per acomiadar el trimestre i celebrar el Nadal. Podeu veure algunes imatges de les diferents activitats que es van dur a terme, guarniment de classes, esmorzar, flashmob, teatre … un no parar!!!

Cal destacar, per una banda, la nombrosa participació i l’interès dels alumnes que un any més han volgut demostrar les seves habilitats en l’àmbit del raonament i per l’altra, els resultats obtinguts en tots els nivells: Arnau Creus (nivell 1), Mariona Puig (nivell 2), Pol Bosch (nivell 3) i Ayoub Bacha (nivell 4) foren els millors de cadascuna de les categories. Cal fer una menció especial a la puntuació obtinguda pel Pol Bosch ja que es troba dins els 100 millors de Catalunya. Els premis als 3 alumnes més ben classificats en cadascun dels nivells es varen entregar el dia de St. Jordi, però cal felicitar a tots els alumnes participants per les ganes i l’entusiame mostrats. Mariona Rodríguez

Flash-mob dels 50


ESTUDIANTS de BATXILLERANT FENT APPS? Al Víctor Freixes i al Sergi Bové, de segon de batxillerat els van fer una entrevista molt interessant on expliquen el per què i el com de l’APPs que han fet en el seu treball de recerca. És molt interessant i un reconeixement a la feina ben feta. Us animem a llegir-la tota a aquesta adreça: http://www.appsencatala.cat/index.php/approfundim/127-estudiants-de-batxillerat-fent-apps

Recital de poesia de Salvador Espriu

CONCURS COCA-COLA Lliurament de premis

Els nostres alumnes Marta Aldomà, Mireia Vallès, Judit Prat, Carla Burgos, Albert Trilla i Guillem Casadesus han participat en el Premi de relat breu que organitza Coca Cola. SORT!

Paradeta de venda de roses

ROBOLOT Representació de teatre

El passat diumenge dia 28 d’abril es va celebrar el tradicional concurs de robòtica per estudiants Robolot. Aquesta edició va comptar amb un gran nombre de participants que varen mostrar un alt nivell en les diferents proves de què consta el certàmen. El nostre institut va estar representat per 3 estudiants: Ivan Alsina, Josep Dalmases i Xavier Cerqueda que presentaren robots en dues de les categories: rastrejadors i minisumo. En aquesta darrera, aconseguiren el segon lloc. Els resultats de l’equip de Cervera no foren tant positius com en la passada edició on conseguiren el primer lloc en rastrejadors i segon en minisumo, però tot i això tenir l’oportunitat de presenciar l’espectacle, interactuar amb altres estudiants i poder veure treballs espectaculars com una mà biònica, robots humanoides o fins i tot un quadricòpter fan que l’experiència hagi estat molt positiva.

Concert als patis de la Universitat

Preparant l’esmorzar

Mariona Rodriguez

Premis i Reconeixements

DIADA de SANT JORDI


Viatges

A I L ITÀ

Aquest any, ens ha tocat als de la generació del 1997 anar a visitar la dolça Itàlia com a viatge de final de curs perquè acabem 4t d’ESO. Abans d’entrar a Itàlia, vam haver de fer nit a França, concretament a Niza, on feia bon temps i ens va anar bé parar ja que el viatge amb autocar és feia cansat. Vam aprofitar la nit per veure com el nostre equip de futbol, el Barça, guanyava contra el Milan (sort vam tenir de veure’l a França, si no, ves a saber que passava a Itàlia...) A partir d’aquí, ja vam agafar forces i vam entrar al país. Vam començar per Milan, on vam estar 3 hores aproximadament i vam poder tastar part de la Catedral però molt ràpidament. A la tarda, vam passar per Verona a contemplar el balcó de la famosa obra de W.Shakespeare: “Romeo y Julietta” i ens en vam anar a dormir a Lido di Jessolo. L’endemà, ens va tocar les illes Burano i Murano, molt acollidores i amb unes cases molt boniques. Més tard, cap a Venècia, que sí que va ser una bona visita, ja que vam acabar caminant gairebé tota la ciutat. Finalment, vam tornar a dormir al mateix lloc. Dormint poques hores cada nit i aixecant-nos d’hora, vam agafar forces per anar a visitar la famosa torre inclinada de Pisa, on com és típic, ens vam fer diverses fotos subjectant la torre. Havent dinat vam anar a Luca, i a dormir a Montecatini, a tocar de mar on degut al mal temps no hi vam poder anar. L’endemà vam parar a Florència, una ciutat preciosa on vam poder fixar-nos en el Duomo i la seva història. Cap al vespre, ja posàvem les maletes al port i ens en tornàvem cap a casa, amb ganes que l’estada hagués durat més. Anna Bertrán - 4t ESO


Els alumnes de tercer de l’ESO que estudien francès van realitzar durant el mes de març una sortida cultural a París. El primer dia i només arribar vàrem anar cap a la Torre Eiffel. Malgrat el mal temps (pluja, calamarsa i vent) vàrem pujar fins al cim. Després vàrem visitar l’Arc de Triomf i vam acabar el dia passejant pels Champs Elysées. Al dia següent vàrem dedicar el matí a visitar el museu del Louvre, la catedral de Notre Dame i tot seguit cap a l’Île de Saint-Louis. Després de dinar vàrem passejar pel barri jueu del Marais on vam poder veure alguna sinagoga i comerços d’aquesta confessió. Seguidament vam veure la plaça de la Bastille i vam acabar el dia passejant pels canals i el Sena. El tercer dia de la nostra estada vam poder admirar l’Impressionisme al Museu d’Orsay. Tot seguit vàrem canviar radicalment d’escenari passant als gratacels de vidre del barri de la Défense on passejàrem una estona. Per la tarda vam visitar l’església de la Madeleine, l’Opéra Garnier, la Place Vendôme i els grans “boulevards”. Al vespre passejada per la zona de Les Halles i el Centre Pompidou. El darrer dia el vam començar pujant a Montmartre i visitant el Sacré Coeur. Per la tarda vam visitar el barri llatí on vam veure el Senat, els Jardins du Luxembourg i la Sorbona. Per acabar l’estada i caminant uns 6 km ens vàrem plantar sense adonar-nos-en davant del Parlament francès i la torre Eiffel de nit, acabant el viatge al mateix lloc on l’havíem començat!! Núria Sabaté - Professora de francès

50 anys construint futur

PARÍS


AMPA

NOVA PROPOSTA PER A TOTS ELS ALUMNES DE L’INSTITUT Durant aquest curs 2012/13 la Junta de l’AMPA de l’Institut ha intentat anar organitzant diferents activitats que poguessin ser de l’interès de pares i alumnes, i col·laborant amb el centre per millorar la comunicació amb el professorat. Pel que fa al proper curs continuarem la nostra tasca amb el mateix interès, i us volem fer una nova proposta: Comprar els llibres de text i lectura a través d’una plataforma d’Internet.

N Í L R E B

Us oferim la possibilitat de comprar els llibres de text i lectura dels nostres fills/es en una plataforma d’Internet que ens permetrà fer la comanda des de casa i obtenir un descompte del 15%. A més l’AMPA rebrà una bonificació per cada compra que ens servirà per poder fer més activitats i descomptes en les excursions del curs vinent. Les comandes fetes abans del 8 de juliol es rebran la primera setmana de setembre i les que es facin més tard es rebran en un termini de tres setmanes, sense comptar el mes d’agost. L’entrega dels llibres la farà la Junta de l’AMPA, i els podreu recollir a l’Institut durant uns dies que ja concretarem. També s’atendran els canvis o devolucions que siguin necessaris. Aquest servei és només per les famílies que sou sòcies o que us en feu pel curs 13/14 i no us obliga a comprar tots els llibres, només els que us facin falta. El procediment és senzill i ràpid i el podeu veure a www.serviciouniversidad.es, a l’apartat “plataforma de l’alumne” on trobareu uns vídeos de demostració. Podeu consultar qualsevol dubte que tingueu al correu electrònic ampa.antoni.torroja@gmail. com. A més us farem arribar a tots els socis la informació i el codi per accedir a la compra. També us animem a no deixar de participar en la reutilització de llibres que es fa a l’Institut. Esperem que aquest nou projecte tingui una bona acceptació. Com sempre, us demanem que participeu com a membres de la Junta de l’AMPA o prenent part en les activitats i fent-nos arribar les vostres opinions de qualsevol tema relacionat amb l’Institut que penseu que es pot millorar entre tots. Junta de l’AMPA

El dia 30 d’abril, els alumnes d’alemany de 3r d’ESO vam iniciar l’esperat viatge a Berlín. Després del vol, vam arribar cap al vespre a l’alberg. Estàvem cansats, després d’un dia de nervis i emoció, però, tot i així, vam trobar l’energia suficient per fer una excursió nocturna fins a la Potsdamer Platz. Els dies 1 i 2 de maig vam visitar molts edificis, monuments i llocs emblemàtics (tots els previstos en el programa): la Btandenburger Tor, el Tiergarten, la cúpula del Reichstag, la columna de la victòria (Siegessaüle), el memorial soviètic, el museu de Pèrgam, l’Altes Museum, el monument a l’Holocaust, el Checkpoint Charlie, la Fernsehturm,... i vam acabar fent una xocolata a la xocolateria Fassbender & Rausch, “la millor del món” (diuen). El divendres 3 vam visitar el camp de concentració d’Oranienburg, a 35 km de Berlín, una experiència molt impactant: els barracons dels presos, les sales on dipositaven els cadàvers, els laboratoris d’experiments mèdics, les càmeres de gas,... El dia de tornada, el 4 de maig, vam passejar per carrers comercials per acabar de comprar records, abans de tornar a la Hauptbahnhof i dirigir-nos cap a l’aeroport. A les cinc sortia l’avió... i no volíem tornar!!!! Auf wiedersehen! (Laia) És difícil d’explicar-ho, però ho puc resumir en una paraula: irrepetible. Van ser uns dels millors dies de la nostra vida, ja que érem com una petita família. (Adrià) Vam disfrutar tant del viatge que no volíem tornar! (Ainhoa) Per a mi, el viatge va superar les expectatives que tenia, ja que penso que estàvem molt units tant els alumnes com les professores i això va fer que el viatge anés com la seda i que el dia 4 tots haguéssim volgut que encara no en fos el final. (Maria R.) L’objectiu del viatge era aprendre i practicar l’alemany tot passant-s’ho bé i crec que vam complir molts altres objectius apart d’aquest. En conclusió, va ser un viatge per recordar amb un gran somriure. (Núria) Crec que parlo en nom de tots si dic que aquells dies se’ns van fer curts. (Jordi) Ha estat un gran viatge, que costarà d’oblidar. (Maria P.)


PROJECTE RIUS

A partir del coneixement del Guernica de Picasso, mireu quines obres d’art que fan els alumnes de 1r d’ESO a la classe de visuals amb la Roser Sàrries! Una bona manera de treballar i de prendre consciència dels valors de la PAU.

Com cada any, els alumnes del Comité Ambiental hem realitzat dues inspeccios del riu Ondara, una de tardor a l’octubre i l’altra de primavera al maig. Hem fet les medicions físico-químiques que estableix el Projecte rius i hem constatat que malgrat que el cabal ha augmentat bastant aquesta primavera i les constants químiques es mantenen, la biodiversitat és molt més baixa que altres vegades i això vol dir que l’estat del riu és força deficient.

COM EMBOLIQUEM els NOSTRES ESMORZARS?

CERVERA, la POBLACIÓ MÉS OPTIMISTA

Els alumnes del comité ambiental volíem saber si els alumnes d’ESO del nostre Centre utilitzaven el bocan’roll que el Consell Comarcal els va regalar.

L’emissora Catalunya Ràdio ens va visitar a Cervera aquest passat 30 de novembre per realitzar el seu programa en directe. Catalunya Ràdio va decidir venir a Cervera com a resultat d’un concurs impulsat per l’emissora des del Facebook i des de la seva pròpia web, que consistia en obtenir la majoria de vots per decidir quina era la població més optimista. Els cerverins van votar força més i fins i tot van superar Tàrrega amb qui els darrers dies es disputava el campionat. L’acte va tenir lloc al Teatre del Casal on hi vam assistir tots els alumnes de batxillerat dels dos instituts, l’INS Antoni Torroja i l’INS La Segarra així com els alumnes dels cicles formatius. Manu Guix i Àngel Llàcer foren els que van presidir la trobada que va resultar molt entretinguda i divertida. Casualment, vaig tenir el gust de participar-hi en una petita competició que es va realitzar amb l’altre institut i que consistia a encertar correctament el major nombre de preguntes sobre cultura general que feia l’Àngel Llàcer. També vam tenir l’oportunitat de conèixer els “Naraina” dos joves cantants de Tàrrega que ens van presentar algunes de les seves cançons. Finalment, Catalunya Ràdio va portar els guanyadors del mes d’octubre en les preguntes sobre cultura i vam poder gaudir en primera persona del concurs entre els dos participants i el seu respectiu guanyador. Cal dir que la trobada fou molt interessant i didàctica ja que vam divertir-nos i, alhora, vam poder aprendre més i millor com és la realització d’un programa de ràdio en directe. I, definitivament ha quedat demostrat que Cervera és la ciutat més optimista, almenys més que Tàrrega. Nàdia Ibrahim - 2n Batxillerat

Vam dissenyar una enquesta sobre: “Com emboliquem els esmorzars?” que es podia respondre on line. També vam passar per les classes, sense avisar, demanant que ens ensenyessin l’esmorzar i vam comptabilitzar els diferents tipus d’embolcalls que portaven. Una vegada fet el buidat, vam elaborar uns murals amb els resultats i un altre representant la quantitat de paper d’alumini que es consumia diàriament al Centre. El resum és que a l’ESO, un 55% d’alumnat encara porta paper d’alumini, un 21% bocan’roll, un 11% paper film, un 3% aliments envasats i 8% altres opcions. Els cursos que més utilitzen bocan’roll són 1r i 4t d’ESO, imiteu-los!!! Sorprenentment cada dia llencem 10m2 de paper d’alumini!. Malaguanyat!!!

Gràfics de barres

Gràfic sectorial

Gràfics de barres

Instal·lació explicativa

Comité Ambiental

Participem i Col·laborem

TREBALLEM per la PAU


Envelliment Actiu

La CLASSE d’en LLUÍS SANFELIU

El SEPC CERVERA PENJA una PANCARTA al NOSTRE INSTITUT!

El proppassat dijous, dia 13 de desembre de 2012, i emmarcades dins de la Setmana d’Actes de la Gent Gran, en Lluís Sanfeliu va impartir dues classes de Geologia als alumnes de 3r d’ESO del nostre centre. Concretament, el tema de les classes se centrava en el vulcanisme, i en Lluís, ara professor pertanyent a les anomenades classes passives de la societat —es va jubilar fa al voltant de deu anys— va demostrar la seva classe personal desplegant totes aquelles qualitats que caracteritzen un bon docent: claredat expositiva, ús de la metodologia adequada, control de l’aula, selecció de continguts engrescadors i domini de la temporització del discurs.

El passat dimarts 18 de desembre alumnes de l’Institut Antoni Torroja que formen part del SEPC Cervera (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans), van penjar una pancarta amb el lema ‘’L’escola en català’’ a la façana interior de la Universitat de Cervera. Després de la Concentració de la setmana passada a Cervera, el SEPC Cervera ha volgut sumar-se a les reivindicacions amb aquesta pancarta.

ELECCIONS al CONSELL ESCOLAR

Els professors de ciències experimentals d’ambdós grups de tercer, curiosament, havien estat alumnes d’en Lluís en les dècades dels 70 i els 80, i aquest fet va impactar especialment els alumnes de 3r A i 3r B, que segurament es van adonar de l’emprempta pedagògica, social i cultural que els havia llegat. En tot cas, l’experiència va ser enormement positiva, digna de ser repetida cada nou curs acadèmic, i la pregunta que, espontàniament i independent, es va formular al Lluís en els dos grups: “els nostres professors de ciències naturals, eren bons alumnes?”, demostra que la interacció generacional pot esdevenir una eina de motivació acadèmica potent. Ramon Pollina - professor

El passat dia 16 de gener es van celebrar les eleccions per a renovar els representants de l’alumnat al Consell Escolar de l’institut. Vaig tenir el privilegi de poder-les viure en primera línia perquè actuava com a secretària de la mesa electoral i per això havia d’anar escrivint els noms de les persones que venien a votar. Em vaig adonar que aquell edifici acull moltes persones! Va ser una experiència molt interessant i grata, ja que vius de molt a prop unes eleccions... l’entusiasme dels candidats, i dels votants, la incògnita de qui guanyarà, i el dubte de a qui votar. Personalment, el que més m’il·lusionava era el recompte final. La jornada va mobilitzar tots els alumnes presents, i va comptar amb un nivell de participació bastant alt. Penso que és una bona ocasió per aprofundir en el que vol dir democràcia i actuar responsablement.

ALTRES PROFESSORS Montserrat Pont impartint la seva classe

La possibilitat d’escoltar antics professors de l’institut ha estat una experiència molt interessant i un veritable luxe! A més del Lluís Sanfeliu, hem tingut la Montse Pont, la Teresa Salat, l’Albert Llona, l’Eduard Ribera, el Joan Villorbina ... que mantenen intactes les ganes d’ensenyar!!!

M. Teresa Salat en un moment de la seva exposició

A nivell personal en faig un balanç molt positiu d’aquesta jornada i espero poder-la repetir en un futur. Paula Vila - 3r ESO A

APRENENT i COL·LABORANT Els nostres alumnes de PQPI (programa de qualificació professional inicial) fan les pràctiques del que van aprenent a diversos llocs que ho necessiten. El segon trimestre ja van arreglar, netejar, arrebossar i pintar les parets d’entrada a l’institut i una aula. Aquesta vegada ho fan al local on està instal·lat el Banc d’aliments al Passeig del Portalet i tothom n’està content.


Pensem que és una bona manera d’aprendre i de posar en pràctica el que han après, però en aquest cas, a més, és una possibilitat fantàstica de conèixer una organització que està atenta a les necessitats alimentàries cada vegada més grans d’una part important dels nostres veins. I estem convençuts que el fet que els nostres alumnes hi puguin col.laborar, és una activitat educativa amb valor afegit. Agraïm moltíssim l’ajut dels seus professors Antonio Martínez i Teresa Sotelo, la col·laboració de l’empresa de pintures dels germans Bové Trullols i les facilitats que ens ha ofert la Paeria. Equip de redacció de la revista Punt de Mira

TAULA RODONA ELECTORAL a l’INSTITUT ANTONI TORROJA El dijous 8 de novembre va tenir lloc a la sala d’actes de l’Institut Antoni Torroja una Taula Rodona amb les quatre forces polítiques més representatives del Parlament de Catalunya (CiU, PSC, PP i ERC). Els ponents van ser: per Convergència i Unió, Josep Rull, llicenciat en dret per la UAB i regidor a l’ajuntament de Terrassa; pel Partit Socialista de Catalunya, Laia Bonet, llicenciada i professora en dret per la UPF; pel Partit Popular de Catalunya, Marisa Xandri, diputada per Lleida, i per ERC, Rosa Amorós, candidata número 2 per Lleida a les llistes d’ERC a les properes eleccions al Parlament del 25 de novembre. El debat va ser moderat per la directora del centre, Blanca Cuñé i es va estructurar al voltant de dos blocs temàtics per als quals cada grup polític disposava d’un torn de paraula de 10 minuts. D’entrada, el primer bloc girava al voltant de les polítiques de joventut que cada grup incorpora al seu programa electoral i en el segon bloc, es debatien les propostes que fa cada partit sobre el futur de Catalunya. Els torns de paraula es van anar cedint en funció de la representació que els grups tenen actualment al Parlament. Pel que fa al primer bloc, ERC parteix de la base que el futur són els joves i que la situació actual tant laboral com acadèmica no ofereix les oportunitats que necessiten per desenvolupar-se o per emancipar-se, és per això que les seves propostes són la reducció de taxes universitàries o de cicles formatius, l’increment del sistema de beques, reimplantar el batxillerat nocturn, fomentar l’oferta de cicles adaptats a cada zona... en síntesi creuen que el país prosperà gràcies a la formació del jovent i per això cal fomentar-la i invertir-hi. La representant del Partit Popular comença donant dades sobre l’atur i critica la política que CIU ha fet darrerament de manera que l’acusa d’haver empitjorat el dèficit i les condicions de vida dels ciutadans i a damunt de disfressar-ho ara amb un discurs independentista. Ells proposen fomentar les pràctiques en empresa i afavorir la inserció laboral, parla també d’incrementar les beques universitàries. Acusa la Generalitat d’intervenir massa en l’educació catalana i proposa que les famílies puguin triar la llengua en què volen educar els fills.

PQPI 1. Antonio Martínez (Tutor) 2. Joana Villalba 3. Èric Márquez 4. Oriol Andrés 5. Antonio de la Rosa 6. Andriy Blyshchak 7. Juan Carlos Monroy 8. Rodrigo Sánchez 9. Carlos Camacho 10. Lahcen Amhaouch 11. Jhoanna E. Peña 12. Junior J. Encarnación 13. Bogdan Rotaru 14. Teresa Sotelo (Tutora) 15. Michael Ruiz


Laia Bonet del PSC també dóna dades sobre la desigualtat i sobre l’atur i també acusa el govern de CIU d’haver-lo incrementat. Conclou que les futures generacions viuran pitjor que nosaltres a causa de la crisi. Els joves es veuen sense confiança en el futur per això s’han de prioritzar polítiques i solucions com ara la reducció de taxes, universitàries i l’augment de beques per possibilitar l’educació per tothom. El compromís ha de ser no rebaixar els pressupostos en educació, prioritzant l’austeritat. El representant de CiU, planteja aquestes eleccions com a excepcionals perquè cal aconseguir que Catalunya pugui esdevenir un nou estat d’Europa; dóna dades a tots nivells que demostren la capacitat de Catalunya per generar riquesa i per tant per sortir de la greu situació econòmica en què ens trobem. La situació dels joves catalans és més complicada encara, cosa que els dificulta la formació, la inserció al món laboral o l’accès a l’habitatge. Per tant, cal millorar el sistema de beques.

SEGON de BATXILLERAT 1. Víctor Freixes 2. Josefina Boquet (Tutora) 3. Xavier Cerqueda 4. Sergi Bové 5. Marc Rossich 6. Ramon M. Ortiz 7. Antoni Casajuana 8. Aleix Clos 9. Josep Dalmases 10. Ivan Alsina 11. Ramon Puig 12. Oriol Falip 13. Roger Cisteró 14. Ariadna Benítez

Pel que fa al segon bloc, Catalunya i el seu futur, la representant d’ERC recorda que el seu partit ha defensat sempre la independència i que naturalment cal aprofitar la majoria social que s’ha aconseguit per avançar en aquest camí i poder crear un nou estat independent i socialment just.

15. Elia Pereta 16. Marina Talavera 17. Patricia Biosca 18. Judit Valverde 19. Nadia Ibrahim 20. Marta Miret 21. Alba Armengol 22. Ariadna Mora 23. Emma Chapman Absents: Ayoub Bacha Oriol Carrasco

El Partit Popular no comparteix el discurs de CiU i ERC i defensa que Catalunya ha d’estar dins Espanya. Una vegada més aprofita per criticar el govern de CIU i la seva gestió. Diu que Catalunya és de tots i retreu que TV3 i Catalunya ràdio són omés un altaveu de l’independentisme. Comenta que la manifestació de l’11 de setembre a Barcelona té una importància relativa. El PSC diu que estan a favor del dret a decidir en una consulta on els catalans puguin decidir el seu futur, però ells volen que el resultat sigui vinculant sempre i quan hi hagi una majoria clara, que no es divideixi la societat entre el sí i el no. Demanen també que es reformi la Constitució. CiU planteja una consulta vinculant en els dos propers anys, si potser el 2014, i dins de la legalitat i pactada amb l’Estat espanyol. Però si no és possible, es farà igualment a partir de la Llei de Consultes que aprovarà el Parlament de Catalunya. Som una nació, nosaltres decidim el nostre futur. En acabar hi va haver la possibilitat de fer preguntes per aclarir dubtes dubtes. Volem remarcar que aquesta ja és la segona vegada que a l’Institut s’organitza una taula rodona d’informació electoral (l’anterior va ser en motiu de les eleccions municipals del 2011) i creiem que és una bona manera de fer arribar les diverses sensibilitats polítiques que trobem a la nostra societat, de completar, d’aquesta manera la formació dels joves i de fomentar l’esperit de ciutadania responsable. Lluís Bellas - 1r Batxillerat


MANIFESTACIÓ a CERVERA per una EDUCACIÓ PÚBLICA i POPULAR Estudiants d’ESO, de formació professional i batxillerat de Cervera es van manifestar, dijous 28 de febrer, en defensa d’una educació pública i popular. Amb una gran participació, més d’un centenar d’estudiants i professors, van passar pels principals carrers de la capital de la Segarra. La manifestació va acabar a la plaça Major, on els estudiants van rebre el suport del paer en cap, Ramon Royes, i el tinent d’alcalde Jaume Carcasona. Els estudiants van llegir un manifest en defensa de l’educació pública i popular i van desplegar una pancarta del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) amb el lema Conquerim l’Educació Pública i Popular. La mobilització, convocada a tot Catalunya per la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP), era contra les retallades, la pujada de les matrícules universitàries i la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa impulsada pel ministre d’Educació José Ignacio Wert.

PRIMER de BATXILLERAT 1. Marta Mingot 2. Aixa Adrar 3. Aroa Galeano 4. Ginebra Alsina 5. Carolina Codina 6. Albert Bosch 7. Lluís Bellas 8. Ester Trilla 9. Joan Prat 10. Àngel Vilaró 11. Souad Al Mesbahi 12. Anna Ninot 13. Marc Jiménez 14. Adrià Ingla 15. Daniel Muñoz 16. Arnau Burgos 17. Anton Villalonga

18. Aleix Ràfegas 19. Mireia Llorens 20. Mònica Cortés 21. Juliana Martí (Tutora) 22. Judith Castellà 23. Pol Bosch 24. Ferran Companys 25. Gabriela Guevara 26. Ona Ollé 27. Núria Serés 28. Anna López 29. Gemma Espinagosa 30. David Benito Absents: Pau Carbonell Diego Oswaldo Julca Òscar Rossell


Alumnat curs 2012 - 2013

4t ESO B 1. Ahmed Hfairi 2. Roman Lishchynsky 3. Elena Jordan 4. Sílvia Fernández 5. Jarolin Caraballo 6. Judit Rosell 7. Laura Cerqueda 8. Anna Bertran 9. Carlos Zúñiga 10. Maria Solé (Tutora) 11. Jordi Cregenzan 12. Oriol Condal 13. Arnau Balcells 14. Steven Merino 15. Sergi Segura 16. Arnau Pérez

1r ESO A 17. Oumar Sangaré 18. Adelina Bentan 19. Nídia Fernández 20. Anaïs Coma 21. Júlia Delgado 22. Meritxell Biosca 23. Helena Planes 24. Aouatif Rouiess 25. Marina Samir 26. Naima Ben Moussa 27. Francesc Castelló Absents: Fili Konateh Abdel Ayoubi

1. Albert Malet 2. Marc Galofré 3. Marc Chapman 4. Núria Bacardí 5. Aura Valldaura 6. Maria Anelo 7. Ahmed Kane 8. Marc Espinagosa 9. Marc Cases 10. Pau Casadesús 11. Pol Clària 12. Roger Puiggròs 13. Kerolos Sargious 14. Mohamed Al Buziani 15. Toumani Diakité 16. Pepita Boneu (Tutora)

17. Omar Chedgan 18. Omar Amhanouch 19. Toni Sánchez 20. Aurora Membrado 21. Ramon M Villalonga 22. Niké Baró 23. Martí Beleta 24. Beatris Silva 25. Maria Torné 26. Ariadna Minguell 27. Núria Roqué 28. Sara Alseda 29. Aida Mudarra 30. Hanane Ait 31. Carla Gutiérrez


1r ESO B 1. Pere Carrasco 2. Edgar Galeano 3. Joel Condal 4. Marcel Roca 5. Ferran Julià 6. René Rodríguez 7. Aicha Kabouri 8. Yamina Ayoubi 9. Ester Fernández 10. Ester Martínez 11. Hafida Laha 12. Anna Alonso 13. Ona Riu 14. Cèlia Fonoll 15. Helena de Dios 16. Ainoa Bastante 17. Roger Prat

4t ESO A 18. Dani Mayan 19. David Cortés 20. Arnau Figueres 21. Albert Estadella 22. Marc Companys 23. Rosa Tolosa (Tutora) 24. Andrea Gassó 25. Ariadna Vicente 26. Laia Sisquella 27. Nassima Benali 28. Èrik Graviotto 29. Albert Segura 30. Gabriel Martorell 31. Jorge Reyes 32. Isaac Bazan 33. Demian Palou

1. Nils Perales 2. Imma Callau (Tutora) 3. Kirolos Mena 4. Cesc Vila 5. Miquel Galeano 6. Jordi González 7. Adrià Caelles 8. Sergi Figueres 9. Sergi Armengol 10. Aleix Suárez 11. Blanca Vallés 12. Ariadna Vidal 13. Geanina Guminei

14. Agustí Castellà 15. Roger Botet 16. Ariadna de Dios 17. Maria Trilla 18. Andrea Vides 19. Marina Martí 20. Marel Nashed 21. Fàtima Karid 22. Maria Llobet 23. Mariona Puig 24. Aida Ibrahim 25. Laura Fernández 26. Maria Beleta


3r ESO B 1. Abdulaye Kone 2. Adrià Citoler 3. Pau Pego 4. Albert Clotet 5. Pau Bové 6. Dani Reyes 7. Abanoub Sargious 8. Rida Rouies 9. Khalid Bouazza 10. Jordi Cases 11. Joel Castellà 12. Ariadna Hernández 13. Carla Sánchez 14. Samia el Malki

2n ESO A 15. Cristina Rumani 16. Xavier Pallàs (Tutor) 17. Abdelkarim Kabouri 18. Maria Raïch 19. Ainhoa Benavente 20. Jordi Montraveta 21. Maria Vilaró 22. Núria Farran 23. Lisa Chapman Absents: Jordi companys Patrick Granell Ferran Muñoz

1. Daniel Sánchez 2. Êric Hernández 3. Enric Trilla 4. Arnau Armengol 5. Pau Creus 6. Andro Ibrahim 7. Joan Dalmases 8. Aitor Morales 9. Roger Xandri 10. Aida Escudé 11. Olívia Bellaubi 12. Aina Baliellas 13. Marina Sánchez 14. Cristina Rosell 15. Julkenia Naomi Silverio

16. Maria González 17. Hayat Adrar 18. Aicha Laha 19. Sergi Valverde 20. Jan Clota 21. Montserrat Dalmau (Tutora) 22. Judit Corbera 23. Ainoa González 24. Beatriz Beltrán 25. Judit Prat 26. Alexia Torra 27. Carla Burgos 28. Mireia Camats 29. Mireia Vallés


2n ESO B 1. Pau Cambero 2. Reda Nevado 3. Naiba Job Herebia 4. Pau Alsina 5. Sara Alonso 6. Anna Fort 7. Marta Aldomà 8. Marta París 9. Julià Prat 10. Anna Novell 11. Júlia Marsol 12. Ada Alsina 13. Clara Bastidas (Tutora) 14. Alícia Marí 15. Fàtima Makrane 16. Hajar Housaini

3r ESO A 17. Cristian Martínez 18. Asem Saad 19. Jonathan Acedo 20. Marc Botet 21. Edgar Camats 22. Guillem Casadesús 23. Bruno Ávalos 24. Jana Farran 25. Cel Márquez 26. Maria Renales 27. Iris Botet 28. Clara Martí 29. Marc Pallés 30. Albert Trilla 31. Ivan Calvo

1. Mario Mena 2. Kader Boumedol 3. Jordi Bové 4. Maria Puig 5. Arnau Creus 6. Eva Llobet 7. Roger Farré 8. Laia Tamarit 9. Martí Santamaria 10. Isaac González 11. Ramon Pollina (Professor) 12. Gemma González

13. Yanina Vizcarra 14. Lluís Aldomà 15. Mohamed Salami 16. Gerard Cabestany 17. Paula Vila 18. Iulia Bentan 19. Sílvia Marí 20. Faty Seck 21. Mar Montraveta 22. Allison Carrascal 23. Sílvia Pascual (Tutora)


2n ESO B 1. Pau Cambero 2. Reda Nevado 3. Naiba Job Herebia 4. Pau Alsina 5. Sara Alonso 6. Anna Fort 7. Marta Aldomà 8. Marta París 9. Julià Prat 10. Anna Novell 11. Júlia Marsol 12. Ada Alsina 13. Clara Bastidas (Tutora) 14. Alícia Marí 15. Fàtima Makrane 16. Hajar Housaini

3r ESO A 17. Cristian Martínez 18. Asem Saad 19. Jonathan Acedo 20. Marc Botet 21. Edgar Camats 22. Guillem Casadesús 23. Bruno Ávalos 24. Jana Farran 25. Cel Márquez 26. Maria Renales 27. Iris Botet 28. Clara Martí 29. Marc Pallés 30. Albert Trilla 31. Ivan Calvo

1. Mario Mena 2. Kader Boumedol 3. Jordi Bové 4. Maria Puig 5. Arnau Creus 6. Eva Llobet 7. Roger Farré 8. Laia Tamarit 9. Martí Santamaria 10. Isaac González 11. Ramon Pollina (Professor) 12. Gemma González

13. Yanina Vizcarra 14. Lluís Aldomà 15. Mohamed Salami 16. Gerard Cabestany 17. Paula Vila 18. Iulia Bentan 19. Sílvia Marí 20. Faty Seck 21. Mar Montraveta 22. Allison Carrascal 23. Sílvia Pascual (Tutora)


3r ESO B 1. Abdulaye Kone 2. Adrià Citoler 3. Pau Pego 4. Albert Clotet 5. Pau Bové 6. Dani Reyes 7. Abanoub Sargious 8. Rida Rouies 9. Khalid Bouazza 10. Jordi Cases 11. Joel Castellà 12. Ariadna Hernández 13. Carla Sánchez 14. Samia el Malki

2n ESO A 15. Cristina Rumani 16. Xavier Pallàs (Tutor) 17. Abdelkarim Kabouri 18. Maria Raïch 19. Ainhoa Benavente 20. Jordi Montraveta 21. Maria Vilaró 22. Núria Farran 23. Lisa Chapman Absents: Jordi companys Patrick Granell Ferran Muñoz

1. Daniel Sánchez 2. Êric Hernández 3. Enric Trilla 4. Arnau Armengol 5. Pau Creus 6. Andro Ibrahim 7. Joan Dalmases 8. Aitor Morales 9. Roger Xandri 10. Aida Escudé 11. Olívia Bellaubi 12. Aina Baliellas 13. Marina Sánchez 14. Cristina Rosell 15. Julkenia Naomi Silverio

16. Maria González 17. Hayat Adrar 18. Aicha Laha 19. Sergi Valverde 20. Jan Clota 21. Montserrat Dalmau (Tutora) 22. Judit Corbera 23. Ainoa González 24. Beatriz Beltrán 25. Judit Prat 26. Alexia Torra 27. Carla Burgos 28. Mireia Camats 29. Mireia Vallés


1r ESO B 1. Pere Carrasco 2. Edgar Galeano 3. Joel Condal 4. Marcel Roca 5. Ferran Julià 6. René Rodríguez 7. Aicha Kabouri 8. Yamina Ayoubi 9. Ester Fernández 10. Ester Martínez 11. Hafida Laha 12. Anna Alonso 13. Ona Riu 14. Cèlia Fonoll 15. Helena de Dios 16. Ainoa Bastante 17. Roger Prat

4t ESO A 18. Dani Mayan 19. David Cortés 20. Arnau Figueres 21. Albert Estadella 22. Marc Companys 23. Rosa Tolosa (Tutora) 24. Andrea Gassó 25. Ariadna Vicente 26. Laia Sisquella 27. Nassima Benali 28. Èrik Graviotto 29. Albert Segura 30. Gabriel Martorell 31. Jorge Reyes 32. Isaac Bazan 33. Demian Palou

1. Nils Perales 2. Imma Callau (Tutora) 3. Kirolos Mena 4. Cesc Vila 5. Miquel Galeano 6. Jordi González 7. Adrià Caelles 8. Sergi Figueres 9. Sergi Armengol 10. Aleix Suárez 11. Blanca Vallés 12. Ariadna Vidal 13. Geanina Guminei

14. Agustí Castellà 15. Roger Botet 16. Ariadna de Dios 17. Maria Trilla 18. Andrea Vides 19. Marina Martí 20. Marel Nashed 21. Fàtima Karid 22. Maria Llobet 23. Mariona Puig 24. Aida Ibrahim 25. Laura Fernández 26. Maria Beleta


Alumnat curs 2012 - 2013

4t ESO B 1. Ahmed Hfairi 2. Roman Lishchynsky 3. Elena Jordan 4. Sílvia Fernández 5. Jarolin Caraballo 6. Judit Rosell 7. Laura Cerqueda 8. Anna Bertran 9. Carlos Zúñiga 10. Maria Solé (Tutora) 11. Jordi Cregenzan 12. Oriol Condal 13. Arnau Balcells 14. Steven Merino 15. Sergi Segura 16. Arnau Pérez

1r ESO A 17. Oumar Sangaré 18. Adelina Bentan 19. Nídia Fernández 20. Anaïs Coma 21. Júlia Delgado 22. Meritxell Biosca 23. Helena Planes 24. Aouatif Rouiess 25. Marina Samir 26. Naima Ben Moussa 27. Francesc Castelló Absents: Fili Konateh Abdel Ayoubi

1. Albert Malet 2. Marc Galofré 3. Marc Chapman 4. Núria Bacardí 5. Aura Valldaura 6. Maria Anelo 7. Ahmed Kane 8. Marc Espinagosa 9. Marc Cases 10. Pau Casadesús 11. Pol Clària 12. Roger Puiggròs 13. Kerolos Sargious 14. Mohamed Al Buziani 15. Toumani Diakité 16. Pepita Boneu (Tutora)

17. Omar Chedgan 18. Omar Amhanouch 19. Toni Sánchez 20. Aurora Membrado 21. Ramon M Villalonga 22. Niké Baró 23. Martí Beleta 24. Beatris Silva 25. Maria Torné 26. Ariadna Minguell 27. Núria Roqué 28. Sara Alseda 29. Aida Mudarra 30. Hanane Ait 31. Carla Gutiérrez


MANIFESTACIÓ a CERVERA per una EDUCACIÓ PÚBLICA i POPULAR Estudiants d’ESO, de formació professional i batxillerat de Cervera es van manifestar, dijous 28 de febrer, en defensa d’una educació pública i popular. Amb una gran participació, més d’un centenar d’estudiants i professors, van passar pels principals carrers de la capital de la Segarra. La manifestació va acabar a la plaça Major, on els estudiants van rebre el suport del paer en cap, Ramon Royes, i el tinent d’alcalde Jaume Carcasona. Els estudiants van llegir un manifest en defensa de l’educació pública i popular i van desplegar una pancarta del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) amb el lema Conquerim l’Educació Pública i Popular. La mobilització, convocada a tot Catalunya per la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP), era contra les retallades, la pujada de les matrícules universitàries i la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa impulsada pel ministre d’Educació José Ignacio Wert.

PRIMER de BATXILLERAT 1. Marta Mingot 2. Aixa Adrar 3. Aroa Galeano 4. Ginebra Alsina 5. Carolina Codina 6. Albert Bosch 7. Lluís Bellas 8. Ester Trilla 9. Joan Prat 10. Àngel Vilaró 11. Souad Al Mesbahi 12. Anna Ninot 13. Marc Jiménez 14. Adrià Ingla 15. Daniel Muñoz 16. Arnau Burgos 17. Anton Villalonga

18. Aleix Ràfegas 19. Mireia Llorens 20. Mònica Cortés 21. Juliana Martí (Tutora) 22. Judith Castellà 23. Pol Bosch 24. Ferran Companys 25. Gabriela Guevara 26. Ona Ollé 27. Núria Serés 28. Anna López 29. Gemma Espinagosa 30. David Benito Absents: Pau Carbonell Diego Oswaldo Julca Òscar Rossell


Laia Bonet del PSC també dóna dades sobre la desigualtat i sobre l’atur i també acusa el govern de CIU d’haver-lo incrementat. Conclou que les futures generacions viuran pitjor que nosaltres a causa de la crisi. Els joves es veuen sense confiança en el futur per això s’han de prioritzar polítiques i solucions com ara la reducció de taxes, universitàries i l’augment de beques per possibilitar l’educació per tothom. El compromís ha de ser no rebaixar els pressupostos en educació, prioritzant l’austeritat. El representant de CiU, planteja aquestes eleccions com a excepcionals perquè cal aconseguir que Catalunya pugui esdevenir un nou estat d’Europa; dóna dades a tots nivells que demostren la capacitat de Catalunya per generar riquesa i per tant per sortir de la greu situació econòmica en què ens trobem. La situació dels joves catalans és més complicada encara, cosa que els dificulta la formació, la inserció al món laboral o l’accès a l’habitatge. Per tant, cal millorar el sistema de beques.

SEGON de BATXILLERAT 1. Víctor Freixes 2. Josefina Boquet (Tutora) 3. Xavier Cerqueda 4. Sergi Bové 5. Marc Rossich 6. Ramon M. Ortiz 7. Antoni Casajuana 8. Aleix Clos 9. Josep Dalmases 10. Ivan Alsina 11. Ramon Puig 12. Oriol Falip 13. Roger Cisteró 14. Ariadna Benítez

Pel que fa al segon bloc, Catalunya i el seu futur, la representant d’ERC recorda que el seu partit ha defensat sempre la independència i que naturalment cal aprofitar la majoria social que s’ha aconseguit per avançar en aquest camí i poder crear un nou estat independent i socialment just.

15. Elia Pereta 16. Marina Talavera 17. Patricia Biosca 18. Judit Valverde 19. Nadia Ibrahim 20. Marta Miret 21. Alba Armengol 22. Ariadna Mora 23. Emma Chapman Absents: Ayoub Bacha Oriol Carrasco

El Partit Popular no comparteix el discurs de CiU i ERC i defensa que Catalunya ha d’estar dins Espanya. Una vegada més aprofita per criticar el govern de CIU i la seva gestió. Diu que Catalunya és de tots i retreu que TV3 i Catalunya ràdio són omés un altaveu de l’independentisme. Comenta que la manifestació de l’11 de setembre a Barcelona té una importància relativa. El PSC diu que estan a favor del dret a decidir en una consulta on els catalans puguin decidir el seu futur, però ells volen que el resultat sigui vinculant sempre i quan hi hagi una majoria clara, que no es divideixi la societat entre el sí i el no. Demanen també que es reformi la Constitució. CiU planteja una consulta vinculant en els dos propers anys, si potser el 2014, i dins de la legalitat i pactada amb l’Estat espanyol. Però si no és possible, es farà igualment a partir de la Llei de Consultes que aprovarà el Parlament de Catalunya. Som una nació, nosaltres decidim el nostre futur. En acabar hi va haver la possibilitat de fer preguntes per aclarir dubtes dubtes. Volem remarcar que aquesta ja és la segona vegada que a l’Institut s’organitza una taula rodona d’informació electoral (l’anterior va ser en motiu de les eleccions municipals del 2011) i creiem que és una bona manera de fer arribar les diverses sensibilitats polítiques que trobem a la nostra societat, de completar, d’aquesta manera la formació dels joves i de fomentar l’esperit de ciutadania responsable. Lluís Bellas - 1r Batxillerat


Pensem que és una bona manera d’aprendre i de posar en pràctica el que han après, però en aquest cas, a més, és una possibilitat fantàstica de conèixer una organització que està atenta a les necessitats alimentàries cada vegada més grans d’una part important dels nostres veins. I estem convençuts que el fet que els nostres alumnes hi puguin col.laborar, és una activitat educativa amb valor afegit. Agraïm moltíssim l’ajut dels seus professors Antonio Martínez i Teresa Sotelo, la col·laboració de l’empresa de pintures dels germans Bové Trullols i les facilitats que ens ha ofert la Paeria. Equip de redacció de la revista Punt de Mira

TAULA RODONA ELECTORAL a l’INSTITUT ANTONI TORROJA El dijous 8 de novembre va tenir lloc a la sala d’actes de l’Institut Antoni Torroja una Taula Rodona amb les quatre forces polítiques més representatives del Parlament de Catalunya (CiU, PSC, PP i ERC). Els ponents van ser: per Convergència i Unió, Josep Rull, llicenciat en dret per la UAB i regidor a l’ajuntament de Terrassa; pel Partit Socialista de Catalunya, Laia Bonet, llicenciada i professora en dret per la UPF; pel Partit Popular de Catalunya, Marisa Xandri, diputada per Lleida, i per ERC, Rosa Amorós, candidata número 2 per Lleida a les llistes d’ERC a les properes eleccions al Parlament del 25 de novembre. El debat va ser moderat per la directora del centre, Blanca Cuñé i es va estructurar al voltant de dos blocs temàtics per als quals cada grup polític disposava d’un torn de paraula de 10 minuts. D’entrada, el primer bloc girava al voltant de les polítiques de joventut que cada grup incorpora al seu programa electoral i en el segon bloc, es debatien les propostes que fa cada partit sobre el futur de Catalunya. Els torns de paraula es van anar cedint en funció de la representació que els grups tenen actualment al Parlament. Pel que fa al primer bloc, ERC parteix de la base que el futur són els joves i que la situació actual tant laboral com acadèmica no ofereix les oportunitats que necessiten per desenvolupar-se o per emancipar-se, és per això que les seves propostes són la reducció de taxes universitàries o de cicles formatius, l’increment del sistema de beques, reimplantar el batxillerat nocturn, fomentar l’oferta de cicles adaptats a cada zona... en síntesi creuen que el país prosperà gràcies a la formació del jovent i per això cal fomentar-la i invertir-hi. La representant del Partit Popular comença donant dades sobre l’atur i critica la política que CIU ha fet darrerament de manera que l’acusa d’haver empitjorat el dèficit i les condicions de vida dels ciutadans i a damunt de disfressar-ho ara amb un discurs independentista. Ells proposen fomentar les pràctiques en empresa i afavorir la inserció laboral, parla també d’incrementar les beques universitàries. Acusa la Generalitat d’intervenir massa en l’educació catalana i proposa que les famílies puguin triar la llengua en què volen educar els fills.

PQPI 1. Antonio Martínez (Tutor) 2. Joana Villalba 3. Èric Márquez 4. Oriol Andrés 5. Antonio de la Rosa 6. Andriy Blyshchak 7. Juan Carlos Monroy 8. Rodrigo Sánchez 9. Carlos Camacho 10. Lahcen Amhaouch 11. Jhoanna E. Peña 12. Junior J. Encarnación 13. Bogdan Rotaru 14. Teresa Sotelo (Tutora) 15. Michael Ruiz


Envelliment Actiu

La CLASSE d’en LLUÍS SANFELIU

El SEPC CERVERA PENJA una PANCARTA al NOSTRE INSTITUT!

El proppassat dijous, dia 13 de desembre de 2012, i emmarcades dins de la Setmana d’Actes de la Gent Gran, en Lluís Sanfeliu va impartir dues classes de Geologia als alumnes de 3r d’ESO del nostre centre. Concretament, el tema de les classes se centrava en el vulcanisme, i en Lluís, ara professor pertanyent a les anomenades classes passives de la societat —es va jubilar fa al voltant de deu anys— va demostrar la seva classe personal desplegant totes aquelles qualitats que caracteritzen un bon docent: claredat expositiva, ús de la metodologia adequada, control de l’aula, selecció de continguts engrescadors i domini de la temporització del discurs.

El passat dimarts 18 de desembre alumnes de l’Institut Antoni Torroja que formen part del SEPC Cervera (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans), van penjar una pancarta amb el lema ‘’L’escola en català’’ a la façana interior de la Universitat de Cervera. Després de la Concentració de la setmana passada a Cervera, el SEPC Cervera ha volgut sumar-se a les reivindicacions amb aquesta pancarta.

ELECCIONS al CONSELL ESCOLAR

Els professors de ciències experimentals d’ambdós grups de tercer, curiosament, havien estat alumnes d’en Lluís en les dècades dels 70 i els 80, i aquest fet va impactar especialment els alumnes de 3r A i 3r B, que segurament es van adonar de l’emprempta pedagògica, social i cultural que els havia llegat. En tot cas, l’experiència va ser enormement positiva, digna de ser repetida cada nou curs acadèmic, i la pregunta que, espontàniament i independent, es va formular al Lluís en els dos grups: “els nostres professors de ciències naturals, eren bons alumnes?”, demostra que la interacció generacional pot esdevenir una eina de motivació acadèmica potent. Ramon Pollina - professor

El passat dia 16 de gener es van celebrar les eleccions per a renovar els representants de l’alumnat al Consell Escolar de l’institut. Vaig tenir el privilegi de poder-les viure en primera línia perquè actuava com a secretària de la mesa electoral i per això havia d’anar escrivint els noms de les persones que venien a votar. Em vaig adonar que aquell edifici acull moltes persones! Va ser una experiència molt interessant i grata, ja que vius de molt a prop unes eleccions... l’entusiasme dels candidats, i dels votants, la incògnita de qui guanyarà, i el dubte de a qui votar. Personalment, el que més m’il·lusionava era el recompte final. La jornada va mobilitzar tots els alumnes presents, i va comptar amb un nivell de participació bastant alt. Penso que és una bona ocasió per aprofundir en el que vol dir democràcia i actuar responsablement.

ALTRES PROFESSORS Montserrat Pont impartint la seva classe

La possibilitat d’escoltar antics professors de l’institut ha estat una experiència molt interessant i un veritable luxe! A més del Lluís Sanfeliu, hem tingut la Montse Pont, la Teresa Salat, l’Albert Llona, l’Eduard Ribera, el Joan Villorbina ... que mantenen intactes les ganes d’ensenyar!!!

M. Teresa Salat en un moment de la seva exposició

A nivell personal en faig un balanç molt positiu d’aquesta jornada i espero poder-la repetir en un futur. Paula Vila - 3r ESO A

APRENENT i COL·LABORANT Els nostres alumnes de PQPI (programa de qualificació professional inicial) fan les pràctiques del que van aprenent a diversos llocs que ho necessiten. El segon trimestre ja van arreglar, netejar, arrebossar i pintar les parets d’entrada a l’institut i una aula. Aquesta vegada ho fan al local on està instal·lat el Banc d’aliments al Passeig del Portalet i tothom n’està content.


PROJECTE RIUS

A partir del coneixement del Guernica de Picasso, mireu quines obres d’art que fan els alumnes de 1r d’ESO a la classe de visuals amb la Roser Sàrries! Una bona manera de treballar i de prendre consciència dels valors de la PAU.

Com cada any, els alumnes del Comité Ambiental hem realitzat dues inspeccios del riu Ondara, una de tardor a l’octubre i l’altra de primavera al maig. Hem fet les medicions físico-químiques que estableix el Projecte rius i hem constatat que malgrat que el cabal ha augmentat bastant aquesta primavera i les constants químiques es mantenen, la biodiversitat és molt més baixa que altres vegades i això vol dir que l’estat del riu és força deficient.

COM EMBOLIQUEM els NOSTRES ESMORZARS?

CERVERA, la POBLACIÓ MÉS OPTIMISTA

Els alumnes del comité ambiental volíem saber si els alumnes d’ESO del nostre Centre utilitzaven el bocan’roll que el Consell Comarcal els va regalar.

L’emissora Catalunya Ràdio ens va visitar a Cervera aquest passat 30 de novembre per realitzar el seu programa en directe. Catalunya Ràdio va decidir venir a Cervera com a resultat d’un concurs impulsat per l’emissora des del Facebook i des de la seva pròpia web, que consistia en obtenir la majoria de vots per decidir quina era la població més optimista. Els cerverins van votar força més i fins i tot van superar Tàrrega amb qui els darrers dies es disputava el campionat. L’acte va tenir lloc al Teatre del Casal on hi vam assistir tots els alumnes de batxillerat dels dos instituts, l’INS Antoni Torroja i l’INS La Segarra així com els alumnes dels cicles formatius. Manu Guix i Àngel Llàcer foren els que van presidir la trobada que va resultar molt entretinguda i divertida. Casualment, vaig tenir el gust de participar-hi en una petita competició que es va realitzar amb l’altre institut i que consistia a encertar correctament el major nombre de preguntes sobre cultura general que feia l’Àngel Llàcer. També vam tenir l’oportunitat de conèixer els “Naraina” dos joves cantants de Tàrrega que ens van presentar algunes de les seves cançons. Finalment, Catalunya Ràdio va portar els guanyadors del mes d’octubre en les preguntes sobre cultura i vam poder gaudir en primera persona del concurs entre els dos participants i el seu respectiu guanyador. Cal dir que la trobada fou molt interessant i didàctica ja que vam divertir-nos i, alhora, vam poder aprendre més i millor com és la realització d’un programa de ràdio en directe. I, definitivament ha quedat demostrat que Cervera és la ciutat més optimista, almenys més que Tàrrega. Nàdia Ibrahim - 2n Batxillerat

Vam dissenyar una enquesta sobre: “Com emboliquem els esmorzars?” que es podia respondre on line. També vam passar per les classes, sense avisar, demanant que ens ensenyessin l’esmorzar i vam comptabilitzar els diferents tipus d’embolcalls que portaven. Una vegada fet el buidat, vam elaborar uns murals amb els resultats i un altre representant la quantitat de paper d’alumini que es consumia diàriament al Centre. El resum és que a l’ESO, un 55% d’alumnat encara porta paper d’alumini, un 21% bocan’roll, un 11% paper film, un 3% aliments envasats i 8% altres opcions. Els cursos que més utilitzen bocan’roll són 1r i 4t d’ESO, imiteu-los!!! Sorprenentment cada dia llencem 10m2 de paper d’alumini!. Malaguanyat!!!

Gràfics de barres

Gràfic sectorial

Gràfics de barres

Instal·lació explicativa

Comité Ambiental

Participem i Col·laborem

TREBALLEM per la PAU


AMPA

NOVA PROPOSTA PER A TOTS ELS ALUMNES DE L’INSTITUT Durant aquest curs 2012/13 la Junta de l’AMPA de l’Institut ha intentat anar organitzant diferents activitats que poguessin ser de l’interès de pares i alumnes, i col·laborant amb el centre per millorar la comunicació amb el professorat. Pel que fa al proper curs continuarem la nostra tasca amb el mateix interès, i us volem fer una nova proposta: Comprar els llibres de text i lectura a través d’una plataforma d’Internet.

N Í L R E B

Us oferim la possibilitat de comprar els llibres de text i lectura dels nostres fills/es en una plataforma d’Internet que ens permetrà fer la comanda des de casa i obtenir un descompte del 15%. A més l’AMPA rebrà una bonificació per cada compra que ens servirà per poder fer més activitats i descomptes en les excursions del curs vinent. Les comandes fetes abans del 8 de juliol es rebran la primera setmana de setembre i les que es facin més tard es rebran en un termini de tres setmanes, sense comptar el mes d’agost. L’entrega dels llibres la farà la Junta de l’AMPA, i els podreu recollir a l’Institut durant uns dies que ja concretarem. També s’atendran els canvis o devolucions que siguin necessaris. Aquest servei és només per les famílies que sou sòcies o que us en feu pel curs 13/14 i no us obliga a comprar tots els llibres, només els que us facin falta. El procediment és senzill i ràpid i el podeu veure a www.serviciouniversidad.es, a l’apartat “plataforma de l’alumne” on trobareu uns vídeos de demostració. Podeu consultar qualsevol dubte que tingueu al correu electrònic ampa.antoni.torroja@gmail. com. A més us farem arribar a tots els socis la informació i el codi per accedir a la compra. També us animem a no deixar de participar en la reutilització de llibres que es fa a l’Institut. Esperem que aquest nou projecte tingui una bona acceptació. Com sempre, us demanem que participeu com a membres de la Junta de l’AMPA o prenent part en les activitats i fent-nos arribar les vostres opinions de qualsevol tema relacionat amb l’Institut que penseu que es pot millorar entre tots. Junta de l’AMPA

El dia 30 d’abril, els alumnes d’alemany de 3r d’ESO vam iniciar l’esperat viatge a Berlín. Després del vol, vam arribar cap al vespre a l’alberg. Estàvem cansats, després d’un dia de nervis i emoció, però, tot i així, vam trobar l’energia suficient per fer una excursió nocturna fins a la Potsdamer Platz. Els dies 1 i 2 de maig vam visitar molts edificis, monuments i llocs emblemàtics (tots els previstos en el programa): la Btandenburger Tor, el Tiergarten, la cúpula del Reichstag, la columna de la victòria (Siegessaüle), el memorial soviètic, el museu de Pèrgam, l’Altes Museum, el monument a l’Holocaust, el Checkpoint Charlie, la Fernsehturm,... i vam acabar fent una xocolata a la xocolateria Fassbender & Rausch, “la millor del món” (diuen). El divendres 3 vam visitar el camp de concentració d’Oranienburg, a 35 km de Berlín, una experiència molt impactant: els barracons dels presos, les sales on dipositaven els cadàvers, els laboratoris d’experiments mèdics, les càmeres de gas,... El dia de tornada, el 4 de maig, vam passejar per carrers comercials per acabar de comprar records, abans de tornar a la Hauptbahnhof i dirigir-nos cap a l’aeroport. A les cinc sortia l’avió... i no volíem tornar!!!! Auf wiedersehen! (Laia) És difícil d’explicar-ho, però ho puc resumir en una paraula: irrepetible. Van ser uns dels millors dies de la nostra vida, ja que érem com una petita família. (Adrià) Vam disfrutar tant del viatge que no volíem tornar! (Ainhoa) Per a mi, el viatge va superar les expectatives que tenia, ja que penso que estàvem molt units tant els alumnes com les professores i això va fer que el viatge anés com la seda i que el dia 4 tots haguéssim volgut que encara no en fos el final. (Maria R.) L’objectiu del viatge era aprendre i practicar l’alemany tot passant-s’ho bé i crec que vam complir molts altres objectius apart d’aquest. En conclusió, va ser un viatge per recordar amb un gran somriure. (Núria) Crec que parlo en nom de tots si dic que aquells dies se’ns van fer curts. (Jordi) Ha estat un gran viatge, que costarà d’oblidar. (Maria P.)


Els alumnes de tercer de l’ESO que estudien francès van realitzar durant el mes de març una sortida cultural a París. El primer dia i només arribar vàrem anar cap a la Torre Eiffel. Malgrat el mal temps (pluja, calamarsa i vent) vàrem pujar fins al cim. Després vàrem visitar l’Arc de Triomf i vam acabar el dia passejant pels Champs Elysées. Al dia següent vàrem dedicar el matí a visitar el museu del Louvre, la catedral de Notre Dame i tot seguit cap a l’Île de Saint-Louis. Després de dinar vàrem passejar pel barri jueu del Marais on vam poder veure alguna sinagoga i comerços d’aquesta confessió. Seguidament vam veure la plaça de la Bastille i vam acabar el dia passejant pels canals i el Sena. El tercer dia de la nostra estada vam poder admirar l’Impressionisme al Museu d’Orsay. Tot seguit vàrem canviar radicalment d’escenari passant als gratacels de vidre del barri de la Défense on passejàrem una estona. Per la tarda vam visitar l’església de la Madeleine, l’Opéra Garnier, la Place Vendôme i els grans “boulevards”. Al vespre passejada per la zona de Les Halles i el Centre Pompidou. El darrer dia el vam començar pujant a Montmartre i visitant el Sacré Coeur. Per la tarda vam visitar el barri llatí on vam veure el Senat, els Jardins du Luxembourg i la Sorbona. Per acabar l’estada i caminant uns 6 km ens vàrem plantar sense adonar-nos-en davant del Parlament francès i la torre Eiffel de nit, acabant el viatge al mateix lloc on l’havíem començat!! Núria Sabaté - Professora de francès

50 anys construint futur

PARÍS


Viatges

A I L ITÀ

Aquest any, ens ha tocat als de la generació del 1997 anar a visitar la dolça Itàlia com a viatge de final de curs perquè acabem 4t d’ESO. Abans d’entrar a Itàlia, vam haver de fer nit a França, concretament a Niza, on feia bon temps i ens va anar bé parar ja que el viatge amb autocar és feia cansat. Vam aprofitar la nit per veure com el nostre equip de futbol, el Barça, guanyava contra el Milan (sort vam tenir de veure’l a França, si no, ves a saber que passava a Itàlia...) A partir d’aquí, ja vam agafar forces i vam entrar al país. Vam començar per Milan, on vam estar 3 hores aproximadament i vam poder tastar part de la Catedral però molt ràpidament. A la tarda, vam passar per Verona a contemplar el balcó de la famosa obra de W.Shakespeare: “Romeo y Julietta” i ens en vam anar a dormir a Lido di Jessolo. L’endemà, ens va tocar les illes Burano i Murano, molt acollidores i amb unes cases molt boniques. Més tard, cap a Venècia, que sí que va ser una bona visita, ja que vam acabar caminant gairebé tota la ciutat. Finalment, vam tornar a dormir al mateix lloc. Dormint poques hores cada nit i aixecant-nos d’hora, vam agafar forces per anar a visitar la famosa torre inclinada de Pisa, on com és típic, ens vam fer diverses fotos subjectant la torre. Havent dinat vam anar a Luca, i a dormir a Montecatini, a tocar de mar on degut al mal temps no hi vam poder anar. L’endemà vam parar a Florència, una ciutat preciosa on vam poder fixar-nos en el Duomo i la seva història. Cap al vespre, ja posàvem les maletes al port i ens en tornàvem cap a casa, amb ganes que l’estada hagués durat més. Anna Bertrán - 4t ESO


ESTUDIANTS de BATXILLERANT FENT APPS? Al Víctor Freixes i al Sergi Bové, de segon de batxillerat els van fer una entrevista molt interessant on expliquen el per què i el com de l’APPs que han fet en el seu treball de recerca. És molt interessant i un reconeixement a la feina ben feta. Us animem a llegir-la tota a aquesta adreça: http://www.appsencatala.cat/index.php/approfundim/127-estudiants-de-batxillerat-fent-apps

Recital de poesia de Salvador Espriu

CONCURS COCA-COLA Lliurament de premis

Els nostres alumnes Marta Aldomà, Mireia Vallès, Judit Prat, Carla Burgos, Albert Trilla i Guillem Casadesus han participat en el Premi de relat breu que organitza Coca Cola. SORT!

Paradeta de venda de roses

ROBOLOT Representació de teatre

El passat diumenge dia 28 d’abril es va celebrar el tradicional concurs de robòtica per estudiants Robolot. Aquesta edició va comptar amb un gran nombre de participants que varen mostrar un alt nivell en les diferents proves de què consta el certàmen. El nostre institut va estar representat per 3 estudiants: Ivan Alsina, Josep Dalmases i Xavier Cerqueda que presentaren robots en dues de les categories: rastrejadors i minisumo. En aquesta darrera, aconseguiren el segon lloc. Els resultats de l’equip de Cervera no foren tant positius com en la passada edició on conseguiren el primer lloc en rastrejadors i segon en minisumo, però tot i això tenir l’oportunitat de presenciar l’espectacle, interactuar amb altres estudiants i poder veure treballs espectaculars com una mà biònica, robots humanoides o fins i tot un quadricòpter fan que l’experiència hagi estat molt positiva.

Concert als patis de la Universitat

Preparant l’esmorzar

Mariona Rodriguez

Premis i Reconeixements

DIADA de SANT JORDI


CASTANYADA

Laia Tamarit Martínez de l’Institut Antoni Torroja de Cervera va obtenir el 2n premi dins el marc dels 7è Premis Sambori-Òmnium en l’àmbit català en la categoria corresponent a 3r i 4t d’ESO, després d’haver quedat finalista en la primera fase del concurs Enric Farreny-Sambori Òmnium de la demarcació de Lleida-Ponent, per la seva narració “Cirerers en flor”. El premi es va lliurar el dia 16 de maig al Centre Cultural Teresa Pàmies del barri de l’Eixample de Barcelona.

El dimecres 31 d’octubre, l’Institut celebrava la castanyada. Tothom va treballar fins a l’hora del pati menys els de quart que tenien molta feina a organitzar l’esmorzar i les parades de castanyes.

Celebracions

7è PREMIS SAMBORI-ÒMNIUM

Després d’un bon esmorzar amb els entrepans que ens havien fet, vam començar els diferents tallers que el professorat havia preparat. Vam poder fer coses molt boniques com veureu a les imatges: arracades, roses, sabó, decorar xancletes... i començar a entrenar pel flashmob que enregistrarem per Nadal!

L’acte, que va descobrir els guanyadors en cadascuna de les sis categories d’aquests premis de nar-rativa escolar, el va conduir Jordi Gil, presentador de l’InfoK, el programa informatiu infantil de Televisió de Catalunya. Aquest va anar llegint fragments significatius dels escrits premiats, entre els quals hi havia només dues plomes lleidatanes. En el transcurs de l’acte també hi va haver una magnífica actuació de l’artista Pep Bou.

Va ser un dia diferent en el qual vam poder aprendre coses diferents! I ens ho vam passar molt bé!!

Pepita Boneu - Professora de català

Imatges dels diferents tallers

Marta Aldomà - 2n ESO

PROVES CANGUR L’edició d’enguany de les PROVES CANGUR, que arriba a la 18ena, es va celebrar el dia 21 de Març de 2013. Un total de 108 alumnes de 3r ESO, 4t ESO i Batxillerat de l’Institut varen participar-hi. El CANGUR és un concurs internacional de matemàtiques, que es realitza a tot el món i que té com a objectius gaudir d’unes quantes hores amb les matemàtiques i incentivar l’interès pel coneixement matemàtic.

CELEBREM el NADAL Festa grossa el dia 21 de desembre per acomiadar el trimestre i celebrar el Nadal. Podeu veure algunes imatges de les diferents activitats que es van dur a terme, guarniment de classes, esmorzar, flashmob, teatre … un no parar!!!

Cal destacar, per una banda, la nombrosa participació i l’interès dels alumnes que un any més han volgut demostrar les seves habilitats en l’àmbit del raonament i per l’altra, els resultats obtinguts en tots els nivells: Arnau Creus (nivell 1), Mariona Puig (nivell 2), Pol Bosch (nivell 3) i Ayoub Bacha (nivell 4) foren els millors de cadascuna de les categories. Cal fer una menció especial a la puntuació obtinguda pel Pol Bosch ja que es troba dins els 100 millors de Catalunya. Els premis als 3 alumnes més ben classificats en cadascun dels nivells es varen entregar el dia de St. Jordi, però cal felicitar a tots els alumnes participants per les ganes i l’entusiame mostrats. Mariona Rodríguez

Flash-mob dels 50


L’INSTITUT es VESTEIX d’ESPRIU Aquest any és l’any Espriu, es commemora el centenari del naixement d’ aquest autor. Pels passadissos de l’institut s’ha penjat la frase del dia per ajudar-nos a recordar les paraules de Salvador Espriu. Certament és una manera d’apropar-nos a la seva obra. També ens acompanyen mentre passem pels passadissos unes instal·lacions artístiques fetes pels alumnes que han donat vida, presència i color als poemes del poeta del silenci. És un any per llegir els poemes d’un poeta compromès amb el seu poble, amb la seva llengua i aquestes composicions plàstiques ens atansen als seus símbols: la terra, la llengua, la pàtria, ....la natura; i també als seus mites Sepharad, Sinera. És una proposta suggerent suspesa en l’aire o bé a tocar terra que ens endinsa en el seu món creatiu. Espriu tenia posada l’esperança en les generacions futures, era un home inquiet, constant, erudit i compromès, que va saber trobar un camí en la poesia per arribar a acompanyar-nos atemporalment en el laberint de la vida.

Esquiada

En fi, és un any per començar a llegir, rellegir o descobrir que s’involucrà en la construcció i reconstrucció “silenciosa” del nostre país. L’escenificació del seus poemes des de l’institut adquireix encara una significació més rellevant donat que han estat preparats per aquest jovent en qui ell confiava i ens acompanyen per aquests passadissos que són els mateixos que durant una llarga època van ser els únics de l’única universitat de Catalunya i que ara fa 50 anys van recuperar la vida estudiantil. Genoveva Andreva - Professora de català 1

2

3

Visita a Sant Pere el Gros 5

4

7

Visita dels alumnes de 4t ESO a “La Cerverina d’Art”

1 - Matí Encalmat; 2 - Per Sort; 3 - Inici càntic; 4 - Sota la pluja; 5 - Vosaltres i jo; 6 - Albada; 7 - Sinera; 8 - Laberint

6

8

Any Espriu

Altres SORTIDES


Premis Sant Jordi 2013

Reunit el Jurat Qualificador del 33è concurs literari de Sant Jordi 2013, constituït per les professores Genoveva Andreva, Elena Armengol, Pepita Boneu, M. Carme Font i Maria Solé ha decidit atorgar els següents premis

1r nivell

1r premi: 2n premi: Accèssit:

2n nivell

1r premi: 2n premi: 3r premi: Accèssit: Accèssit:

3r nivell

1r premi:

Aquesta última part ens va cridar tant l’atenció que, juntament amb la professora Roser Sàrries, vam decidir tornar durant la propera sessió de Visuals a fer la nostra pròpia capsa de sensacions.

Carta d’un soldat de Marta Aldomà (2n ESO B) Memòries d’estiu de Ona Riu (1r ESO B) Shitt! Sóc especial de Iris Botet (2n ESO B)

Així doncs, a la següent sessió de l’assignatura vam tornar a fer camí fins al Museu, i tots, mitjançant les instruccions que ens donava la Roser i amb el material que hi havia a la sala-taller del Museu vam fer la nostra capsa de sensacions amb diverses preguntes de Neruda. Així vam contribuir amb les nostres obres a l’exposició.

La gran ment que va inventar les cortines de làmines d’alumini que pugen i baixen amb un fil de Laia Tamarit (3r ESO A) Ulls de caçador de Mariona Puig (4t ESO A) El darrer obstacle de Maria Raïch (3r ESO B) Dos móns de Maria Puig (3r ESO A) No molesta, tranquil·litza; no és insignificant, és imprescindible; no és soroll. És música de Maria Vilaró (3rB) Reflejo de un mar de sangre de Aroa Galeano (1r Batxillerat)

Van ser dues sessions molt constructives i entretingudes. Ariadna Vidal - 4t ESO

1r

L L IN VE

El MARIA CANALS porta cua ... a CERVERA! CARTA d’un SOLDAT Marta Aldomà i Boquet 2n ESO B

Aquell bagul tan vell situat a la cantonada més fosca de les golfes em va despertar un gran interès, així que no vaig dubtar ni un segon a obrir-lo. Dins seu només hi havia una carta groguenca de tants anys que devia tenir i un còdol de riu. Primer vaig decidir llegir la carta ja que em semblava més lògic. Estimat receptor, Si has arribat fins aquí, vol dir que ets una persona audaç, convençuda i capaç d’arribar encara més lluny. Ara mateix t’estaràs fent moltes preguntes, i és normal. Jo sóc, més ben dit era, un soldat. He combatut en moltes batalles, i n’he vist de tots colors. Em considero una persona dura i només he estat enamorat d’una sola cosa en tota la meva vida: la meva esposa. Tenia solament 15 anys quan la vaig veure per primer cop, ella anava a comprar farina al sindicat i jo ajudava el meu pare a descarregar blat del carro. Després d’aquell dia vaig estar molt de temps sense veure-la. La nostra segona trobada va ser una vesprada de primave-

Els alumnes de 2n, 3r i 4rt d’ESO van participar, divendres 24 de maig, a l’acció El Maria Canals porta cua. La proposta va consistir en una activitat educativa. A l’entorn del piano, instal·lat a la plaça Major, la pedagoga i pianista Laia Armengol, va interpretar fragments de peces musicals, de diferents compositors. Alhora, explicava els recursos tècnics i interpretatius de l’instrument. Abans d’acabar, els alumnes que van voler, van tenir l’oportunitat de tocar alguna peça breu al piano. Altres nois i noies es van apropar per primera vegada a l’instrument. El concurs internacional Maria Canals té una trajectòria de 59 edicions. És el concurs més prestigiós en l’àmbit de la interpretació musical internacional. I, des de fa pocs anys, s’han ampliat les activitats, més divulgatives i properes a tota la ciutadania.

Dos moments de l’activitat - Fotos: Jordi Prat


ra, el soroll remorós del riu embellia el paisatge d’oliveres i el sol s’amagava per l’horitzó. Jo caminava tot distret pel camí, quan la noia que havia vist feia temps a la farinera va sortir del no res i es va plantar al meu davant, em va llençar un esguard ple de timidesa i dolçor, jo al principi el vaig menysprear, però ella insistent va aguantar la mirada fins que vaig decidir obrir la boca. Durant aquell vespre vam perdre la noció del temps, vam parlar, vam riure i quan va ser l’hora de marxar ens vam fer un petó. Però no un petó qualsevol, sinó un d’aquells que et queda el gust per tota la vida.

SORTIDA al PARC EÒLIC El 17 d’abril, l’alumnat de 3r d’ESO vam fer una visita al Parc Eòlic d’Acciona a Rocallaura. La sortida constava de dues parts: primer ens van explicar la part teòrica en una sala d’actes del poble per a introduir-nos en el tema de les energies renovables, i en concret, a l’energia eòlica. Un aspecte curiós d’aquesta presentació va ser una bicicleta que ge-

Parc Eòlic de Rocallaura - 17/04/2013

nerava electricitat a partir del moviment dels pedals. Tothom va poder provar la bicicleta i constatar que crear energia no és pas fàcil, i menys encara, fer-la constant i estable. En la segona part de la visita, l’autocar ens va apropar al Parc Eòlic per poder veure els molins de més a prop. Un cop allà ens van aprofundir més en el tema i vam poder comprovar les dimensions dels molins. Va ser una sortida realment engrescadora, la qual tenia com a objectiu tant ampliar els nostres coneixements sobre l’energia eòlica, com conscienciar-nos en la necessitat de desenvolupar les energies renovables i en la necessitat de reduir l’ús de l’electricitat per aconseguir un desenvolupament més sostenible. Laia Tamarit i Maria Raïch - 3r ESO

VISITEM l’EXPOSICIÓ d’ISIDRO FERRER Els alumnes de 4t d’ESO que fem l’assignatura de Visuals amb la professora Roser Sàrries, vam anar a visitar l’exposició Isidro Ferrer: el llibre de las preguntas de Pablo Neruda, al Museu Comarcal de Cervera. En arribar ens van posar un vídeo de presentació de l’obra d’Isidro Ferrer i tot seguit vam poder mirar el llibre de las preguntas de Pablo Neruda amb els muntatges visuals creats per Isidro Ferrer. Vam veure també l’altra àrea de l’exposició formada per les “Capses de Sensacions” elaborades pels escolars i adults de Cervera que havien realitzat amb els materials reutilitzats i expressant les sensacions que produeixen les preguntes del llibre de Neruda.

A partir de llavors les coses van anar sorgint; tot anava com una seda. La Maria i jo fèiem molt bona parella, tot i que de vegades ens barallàvem, de seguida ens tornàvem a abraçar. Ella m’estimava amb tota la seva ànima i jo li donava tot l’amor que portava dins del cor. Al cap de poc temps ens vam casar i un any després va néixer la Teresa, una nena d’allò més preciosa que tenia els ulls brillants i el somriure encisador com la seva mare. La nena es feia gran i tot era com un conte de fades, jo tenia un pressentiment: allò no podia durar gaire temps. Efectivament, quan la Teresa tenia 4 anys la Guerra Civil va esclatar. Al principi tot continuava més o menys com abans, tot i que per dintre meu corria un sentiment de por. No pas por per mi, sinó per les meves noies: la meva esposa Maria i la meva filla Teresa. Un dia, mentre la Maria i la Teresa anaven a comprar, un furgoneta vermella es va aturar just davant de casa. D’aquell vehicle en van sortir dos homes armats, van trucar a la porta. Eren les forces armades, i necessitaven soldats. Jo sabia que el millor que podia fer era pujar a la furgoneta i desaparèixer, la Maria era un dóna molt forta, segur que podria pujar una nena tota sola. Estimat receptor, no m’enrotllaré més ni m’entretindré a explicar-te la resta del meu camí a partir d’aquell dia, que va marcar un abans i un després a la meva vida. La meva vida penja d’un fil, el temps se m’acaba i la guerra encara no ha finalitzat. Han passat 2 anys justos des d’aquell dia i jo encara no he deixat de pensar ni durant un segon en les meves noies. No sé qui ets, ni simplement en quin any vius, estimat receptor. Si ningú ha mogut el bagul de lloc et trobes en un poblet del Sud de Catalunya. Si t’hi fixes atentament al còdol hi ha escrit el nom d’un poble. Allà segurament és on trobaràs la meva esposa. El seu nom és: Maria Bonastre Montalà.

Lluís, Corbera d’Ebre 1939

Vaig mirar el còdol i allà hi deia amb una lletra ben clara: Cervera. Jo fa dos anys que visc a Corbera d’Ebre, abans de mudar-m’hi vivia a Cervera, amb els meus avis i la meva mare. Estava del tot segur que aquell bagul ja era a les golfes quan vaig venir a viure aquí. Vaig esperar al cap de setmana següent, i com sempre vam anar a Cervera a visitar els avis, em vaig emportar la carta i el còdol per si les mosques... I passejant per l’estudi del meu avi vaig tenir una sorpresa d’allò més inesperada. A sobre la taula hi havia un document, i pel que deia el títol es tractava de l’herència de la casa on actualment viuen els meus avis. Al paper hi deia que Teresa Calafell Bonastre, filla de Maria Bonastre Montalà, heretaria la casa a partir de la mort de la seva mare. Llavors vaig lligar caps, tot encaixava, la meva àvia Teresa és la filla i la nineta del ulls de l’emissor de la carta que vaig llegir: en Lluís. I la meva besàvia Maria és l’esposa del soldat que va morir de jove a Corbera d’Ebre, justament tres setmanes abans de la fi de la Guerra Civil Espanyola.


MEMÒRIES d’ESTIU

SORTIDA a LLEIDA

Ona Riu i Holgado 1r ESO B

El dia 13 de març, els alumnes de 3r d’ESO vam fer una sortida a Lleida que constava de dues activitats.

Encara recordo fa deu anys, les primeres vacances que vaig fer amb els pares. Eren amants de la muntanya, del fred i els encantava passar les vacances en aquells poblets tan bonics del nord de Catalunya. Si no recordo malament, aquell estiu vam anar a Vilallonga de Ter, un poble molt petit que està a prop de Camprodon, al Ripollès. El primer que vam fer en arribar-hi va ser anar cap a l’hostal i el que més em va sorprendre d’aquell establiment, va ser el munt de gent que circulava passadissos amunt, passadissos avall. En aquell moment el meu cos només sentia espant i inseguretat, jo li estava agafant la mà molt fort a la meva mare i de tant en tant ella em mirava dolçament, allò em tranquil·litzava. En arribar a la nostra habitació, els meus pares no paraven de riure i jo amb la meva curta edat no entenia res i tampoc sabia què fer. Veia que ells ho ordenaven tot i s’instal·laven, de tant en tant em preguntaven si m’agradava, què em semblava el poble... Jo contestava a tot “BÉ”. Quan ja estava tot més o menys a lloc van plantejar-me una activitat per fer en aquella tarda tan bonica de principis d’agost. Jo vaig acceptar-la satisfactòriament perquè anar al parc era una cosa que als nens de quatre anys ens agradava molt. Anàvem de camí cap al parc, quan els meus pares van aturar-se a parlar amb una dona vella que segurament era del poble. Vaig intuir que la coneixien, perquè es dirigien a ella amb molta confiança i parlaven de mi. Acabada la seva llarga xerrada, per fi arribàrem al parc, vaig anar en una corredissa cap als gronxadors i vaig cridar al meu pare perquè m’ajudés a balancejar-me ja que jo no tenia prou força per moure aquell pesat gronxador. M’agradava, em sentia lliure en aquell moment i aquesta sensació m’agradava moltíssim. Al cap d’una estona més vam decidir marxar, s’anava fent fosc. A l’hostal, vam mirar una estona la televisió, recordo perfectament que vam mirar un partit de bàsquet molt emocionant en què s’hi jugaven l’accés a la final. Concretament va sorgir d’aquí el meu interès pel bàsquet, i per això encara ara hi jugo. Havent sopat, vam anar cap a l’habitació i ens vam començar a posar els pijames, preparar llits, rentar les dents, vaja el ritual de totes les nits. Quan ja estava al llit va venir la meva mare i em va explicar el que faríem durant els tres dies de l’estada per les valls de Camprodon. Em van agradar molt les propostes i idees que tenien, però encara em va agradar més la cançó que em va cantar abans de fer-me el petó de bona nit. La meva mare tenia una veu molt bonica i dolça i cada dia em cantava una cançó, però aquella va ser molt especial. Quan va acabar, em va besar i em vaig posar a dormir. El meu pare em desitjava bona nit des de la porta, tenia i encara tinc, uns pares que m’estimen molt. L’endemà al matí ens vam aixecar ben d’hora per poder aprofitar al màxim el dia. Anàvem cap al menjador i, tan treballadors de l’hostal com hostes que hi passaven les nits, ens saludaven alegrement. Alguns ho feien en idiomes que no entenia com l’anglès o el francès. Recordo que podies triar tantes coses com volies, jo vaig agafar una ensaïmada, un got de llet i unes quantes galetes. A l’hostal, un esmorzar d’aquells que a vegades somiem, podia fer-se realitat. Ja tornàvem a estar a l’habitació i aquest cop ens vestíem amb roba còmoda i esportiva per anar a caminar i a visitar parcs i llocs nous on jo mai no havia estat. Aquell matí recordo que vam anar al Parc natural de Molló, un parc molt bonic i en el qual hi havia animals de muntanya molt divertits i curiosos. El que més em va agradar va ser l’ós bru. Em transmetia força i valentia i em va agradar molt aquell color marronós del seu pelatge. Més tard, vam dinar unes taules que hi havia a l’entrada del parc, uns macarrons amb tonyina boníssims que ens havia preparat la dona de l’hostal. En acabar, vam pujar al cotxe i anàvem de camí cap a Ripoll.

En la primera part vam anar al CaixaForum per fer una activitat molt interessant on ens van ensenyar a veure la relació que hi ha en les matemàtiques en l’àmbit musical. Una de les activitats consistia en els ritmes i en la divisió d’aquests. En una altra activitat, vam aprendre la relació entre el so i la longitud, a partir d’un contrabaix fet amb una corda, un pal, i un bidó foradat. Per finalitzar l’activitat, ens van donar l’oportunitat de crear una breu cançó fent servir un programa d’edició de música, una experiència que a tots ens va agradar molt. Vam trobar l’activitat molt didàctica i entretinguda. En finalitzar aquesta activitat, ens vam dirigir cap a una sala d’exposicions on hi havia part de l’obra d’Antonio López, pintor i escultor mundialment reconegut, que té obres d’art exposades a moltes ciutats importants, com ara Madrid o Boston. Antonio López es caracteritzava principalment pels retrats escultòrics de diferents membres de la seva família, generalment, nadons. A la ciutat de Lleida, hi ha tres grans escultures d’Antonio López. Són tres caps de nadons situats en diferents punts de la ciutat. Aquestes peces estan temporalment exposades, a l’igual que tota l’obra de la sala d’exposicions, és a dir, que val la pena anar a visitar-ho abans que traslladin les obres d’art. Els alumnes valorem molt satisfactòriament aquesta activitat, ja que trobem que Antonio López és un gran artista, i que és una gran oportunitat poder visitar part de la seva obra. Laia Tamarit i Maria Raïch - 3r ESO

Projecte NEPTÚ El divendres 8 de març, els alumnes de llatí i grec de 1r i 2n de Batxillerat vam assistir al Projecte Neptú a Igualada. Aquest any ens van convidar a nosaltres perquè la nostra professora Teresa Puig era qui feia la conferència inaugural. El Projecte Neptú està organitzat pel Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI) i és una matinal d’intercanvi dels alumnes de Llatí i Grec dels instituts públics de la comarca de l’Anoia. El matí va començar amb la conferència, que sempre tracta d’un tema de Selectivitat. Portava per títol “Ovidi i l’Art d’estimar” i ens va servir per reforçar aquesta obra d’Ovidi, que hem de llegir per les Sortida a Igualada - 08/03/2013 PAU. Després vam fer grups i vam respondre unes proves sobre diferents temes: gramàtica, cultura clàssica, literatura, llatinismes,... i finalment l’equip guanyador va rebre els premis. Ens ho vam passar molt bé, vam conèixer molta més gent (érem gairebé 100 alumnes) que també estudia llatí i grec i vam aconseguir que a partir d’ara ens hi convidin cada any. Lluís Bellas - 1r Batxillerat


La majoria de les cançons interpretades són d’origen tradicional i provinents de països amb una cultura ben diferent a la nostra, com per exemple: Hongria, Finlàndia o Japó. Va ser una bona experiència, ja que vam poder sentir cançons molt originals i vam veure coreografies molt boniques. Marta Aldomà - 2n ESO

Feien una fira medieval, hi havia molta gent, ens vam trobar una parella de Tortosa i als meus pares els va sorprendre veure’ls. No s’imaginaven que estant de vacances a la muntanya es trobessin a algú de la nostra ciutat. En aquella fira em van comprar un penjoll molt bonic, que encara duc. És una pedra blanca i a sobre hi ha pintat amb pintura el meu nom decorat amb tot de roses vermelles. La meva mare i el meu pare es van comprar un àlbum fotogràfic decorat amb petits escuts de Sant Jordi, els va agradar molt. Quan ja començava a estar cansada, i ja havíem acabat de passejar, vam tornar de camí cap a Vilallonga. Era tard i vam anar a sopar de seguida, podria dir que en aquell moment del vespre érem, si no recordo malament, els únics en tot el restaurant. Però bé, vam sopar com a reis i vam pujar cap a les habitacions. Ens vam posar a dormir i jo en aquella nit vaig somiar com seria l’endemà. Em vaig imaginar un dia negre, amb molta pluja i en el qual no podríem fer res. Sé que no és gaire agradable pensar aquestes coses quan estàs gaudint de les teves primeres vacances però suposo que també, per un altre costat, pensava que aquest somni no es faria realitat de cap de les maneres. Em vaig alçar l’endemà i el primer que vaig fer va ser espiar per la finestra el temps que feia, encara era d’hora i, per tant, només hi vaig poder veure núvols, uns núvols ben blancs i amb unes formes molt marcades. Eren una mica estranys.

Gran Teatre de la Passió - 21/03/2013

Un DIA a BARCELONA Després dels exàmens trimestrals, els alumnes de segon de batxillerat van anar fins a Barcelona el dia 6 de març per realitzar activitats diferents. En arribar a Barcelona, es van dividir. Els alumnes del batxillerat científic i tecnològic juntament amb la Josefina Boquet i la Jordina, van anar al Cosmocaixa. Els que cursen el social i l’humanístic van fer cap al Museu Nacional d’Art de Catalunya amb la Teresa Porredon, on varen veure diferents obres que estaven estudiant com La Vicaria o Els Primers Freds. També van poder observar altres obres que estudiarien més tard i que formen part del temari de selectivitat com per exemple Nit de Lluna de Leandre Cristòfol. Un cop acabades les dues visites, es van reunir al Maremagnum per dinar. Després d’haver menjat, van anar al Museu d’Història de Catalunya on van fer unes activitats de la selectivitat amb ajuda de la informació que proporcionava el museu. Per finalitzar, van anar a veure un musical, que la companyia Dagoll Dagom va tirar endavant, anomenat La família irreal representat per diferents actors que surten al Polònia. Sortida a Barcelona

Van tornar tard cap a Cervera, contents desprès de la gran excursió cultural i d’entreteniment. Emma Chapman - 2n Batxillerat

Vam anar a esmorzar i vaig agafar el mateix que el dia anterior. Anàvem per feina ja que no volíem perdre ni un segon d’aquell dia. En acabar ens vam arreglar i ens vam preparar per sortir al carrer. Feia fred, molt fred. Per ser que era estiu, semblava un dia d’hivern, de mitjans de desembre. Però vam sortit ben tapats i no hi va haver cap problema. Ens dirigíem a Llanars, el poble que està a tocar de Vilallonga de Ter. Els meus pares em van dir que anàvem a veure un petit museu de joguines que hi havia. No recordo molt bé com era aquest museu. Quan en vam sortir vam buscar un restaurant que fos ben a prop, fins que en vam trobar un. Estava bé, jo veig menjar espaguetis, llom arrebossat i per postres gelat de vainilla, això ho puc recordar perfectament. Estava molt tipa en acabar però em sentia molt contenta, i això era l’important. Aquella tarda recordo que va ser semblant al meu somni, el cel s’anava tapant i cada cop semblava que anés a ploure molt. Per prevenció, els meus pares em van voler dur al cinema de Camprodon. Vam mirar una pel·lícula del Mickey Mouse, era el meu actor preferit d’aquells vells temps. Quan la pel·lícula va acabar, vam sortir al carrer i efectivament plovia. La meva mare va treure de la motxilla un paraigües plegable petit, em va pujar a mi a colli em vaig aixoplugar d’aquella pluja. El meu pare va arribar xop a l’hostal, i de seguida, es va poder eixugar amb l’assecador del bany. Quan va estar eixut, vam anar a la sala de jocs i vam jugar a l’oca, a mi m’agradava aquest joc. S’anava acostant l’hora de sopar i començàvem a recollir els jocs, en acabar vam pujar a l’habitació perquè el meu pare s’havia deixat el telèfon i volia telefonar als meus avis per informar-los de com anava tot. Vam sopar tranquil·lament, no teníem pressa ja que l’endemà seria aixecar-nos, esmorzar, pujar a fer les maletes i tornar capa a Tortosa. Després dels dos petonets de bona nit, em vaig adormir de seguida perquè estava molt cansada, havia estat un dia llarg. L’endemà ens vam aixecar i vam esmorzar, vam fer les maletes, ho vam deixar tot ben arreglat i recollit, ens vam vestir, vam anar a pagar l’estança i els pares es van acomiadar de tot el personal i d’unes vacances magnífiques. A mi, aquestes primeres vacances em van fascinar i també em va saber greu que s’acabessin, però vaig pensar que les de l’any vinent encara serien millors. —I això és tot.— em va dir la meva amiga Laia acabant-se el seu entrepà. —Ostres!, doncs quin estiu més divertit, ara tot això ja li podràs explicar a la professora Montse.— vaig dir amb uns ulls com unes taronges.


2n

L L IN VE

LA GRAN MENT QUE VA INVENTAR LES CORTINES DE LÀMINES D’ALUMINI QUE ES PUGUEN I ES BAIXEN AMB UN FIL

Laia Tamarit 3r ESO A M’agrada aquella sensació que tinc quan penso que estic fent una malifeta, que m’estic comportant com una nena innocent de sis anys, que fa qualsevol bajanada per aconseguir el seu objectiu. És així com em sento ara i, de fet, no estic fent cap disbarat, tan sols estic esperant en un banc les set en punt. Falten tres minuts. Ja em començo a impacientar, i noto com els nervis em regiren l’estómac. Però, al cap i a la fi, avui estic bastant tranquil•la. Ja fa ben bé dues setmanes que faig la mateixa jugada: marxo de casa a tres quarts de set, i espero que siguin les set en punt asseguda al banc de davant la llibreria. Falta mig minut. M’aixeco, em poso la motxilla a lloc, i em pentino els cabells amb les mans. Començo a caminar cap al Carrer Major, com sempre faig, a pas tranquil, però segur. Quan arribo al començament del carrer, el cor em fa un salt. És allí, ben plantat, amb la seva peculiar forma de caminar. I jo, a uns trenta-cinc metres de la raó per la qual desconnecto a classe, em poso roba decent o poso el millor dels meus somriures... Ho sé, tot plegat és una bestiesa, però no puc estar ni un dia sense veure’l, i planejar un encontre tan indirectament em sembla molt divertit. És el meu entreteniment. Al principi era una mala passada: que ell tornés de l’acadèmia d’anglès exactament quan jo anava a classe de música, passant els dos pel mateix camí i a la mateixa hora. Se’m feia terrible passar pel seu costat. La majoria de vegades girava el cap o feia veure que mirava el mòbil. Amb el temps, això va anar canviant, i vaig acabar anant a classe de música només per veure’l passar caminant. A hores d’ara, aquesta casualitat s’ha convertit en una bogeria, en una obsessió, però no hi puc fer res, m’he enamorat. L’estimo tant fins al punt d’odiar-lo. I odiar-me a mi mateixa per no haver parlat mai amb ell. No acostumo a tenir problemes per començar una conversa amb una persona que només conec de vista, però en aquest cas és diferent. I per què? Doncs senzillament perquè tinc por. Por de no caure-li bé, que em tracti de boja, no ho sé. De vegades penso que estic perdent el cap, que per culpa seva estic canviant. Però no m’importa, ara mateix només penso en el moment en què ens tornarem a creuar i que, amb una mica de sort, s’adonarà de la meva existència. Trenta metres. Els nervis se’m disparen. No sé si saludar-lo, amb la mà, amb el cap, no sé si somriure-li, amb un d’aquells somriures indiferents, o potser d’aquells més sincers, no sé si fer veure que no el veig, cosa que seria absurd, ja que no hi ha ningú més en tot el carrer, o si, simplement, mirar-lo amb tota naturalitat. Em rendeixo, aquesta part la deixo en mans del meu subconscient, i espero que no em falli. Vint-i-cinc metres. El temps passa a càmera lenta, com tots els dies a les set en punt. Recordo perfectament el dia en què el vaig veure per primera vegada. No va ser un amor a primera vista, com aquests de les pel·lícules, en què tot el que hi ha al voltant de l’enamorat o enamorada es para en el temps, en un núvol rosa on tot és perfecte. Ell anava amb

De VISITA a la SEU de LLEIDA i al CAIXAFORUM El dimecres 20 de març els alumnes de 2n d’ESO vam fer una sortida a Lleida, a visitar la Seu Vella i a fer un taller que relacionava els nombres amb la música. En arribar, les dues classes en hem separat, I mentre un grup feia la visita a la Seu Vella, l’altre realitzava el taller. La visita a l’església més important de la ciutat, construïda entre els segles XIII i XV, amb un estil de transició entre el romànic i el gòtic, ha estat molt interessant. Hem pogut veure les característiques que fan especial aquesta obra arquitectònica. Una d’elles és la manca d’edificacions al voltant del conjunt, o l’obertura del claustre a l’exterior, fet que fa d’aquest claustre un dels més importants d’estil gòtic a Europa. També ens han explicat les funcions d’aquesta catedral al llarg de la seva història, tot i semblar estrany una catedral tan majestuosa com la Seu Vella no sempre ha fet d’església. Durant la guerra de Successió, Felip V va decidir transformar la Seu Vella en una caserna militar, lloc on residien els soldats, guardaven les armes, estables… Aquest fet va provocar moltes destrosses i la pèrdua de gran part de la decoració interior de l’edifici. Després o abans de la visita a la Seu Vella els alumnes hem anat al Caixaforum per tal de fer un taller matemàtic. Aquesta activitat pretenia ensenyar-nos la relació establerta entre les matemàtiques i la composició musical, moltes vegades per nosaltres gairebé inexistent. Primerament hem après diversos ritmes, que seguidament hem interpretat tots junts. Finalment utilitzant un programa informàtic hem tingut l’oportunitat de crear petites melodies musicals a partir de diferents sons i de la proporcionalitat Àurea. Tot i ser la primera vegada que fèiem de compositors han sortit cançons molt rítmiques i originals! Ha estat uns sortida molt divertida, on hem après moltes coses sobre dos camps totalment diferents. Marta Aldomà - 2n ESO

Sortida a Lleida - 20/03/2013

ANEM de CONCERT: V-E-U-S! Dijous dia 21 de Març els alumnes de 2n d’ESO, juntament amb alumnes d’altres col·legis de la Segarra vam assistir a un concert de cant, a càrrec del cor infantil dels Amics de la Unió de Granollers. Aquest espectacle formava part del programa del tercer festival de pàsqua a Cervera. L’espectacle s’anomena V-E-U-S , i els actors són un pèl especials, ja que tenien aproximadament la nostra edat. La major part del concert va ser interpretada només per les veus dels joves cantants, en algun moment també hi ha hagut acompanyament musical i fins i tot percussió corporal. Els artistes cantaven gairebé sempre a tres o més veus i sovint es dividien en diferents grups per formar cànons.


De cara a l’any vinent, espero que tots nosaltres puguem estudiar el que ens motiva, ja que d’aquesta manera serà més agradable i alhora gaudirem del que realment ens agrada. Ariadna Benítez - 2n Batxillerat

PASSEJANT per la TÀRRACO ROMANA El dijous 14 de març els alumnes de 1r d’ESO i de 1r de Batxillerat vam anar a Tarragona, a veure l’antiga Tàrraco romana. En arribar, vam esmorzar davant d’un recinte on hi havia guardada la maqueta del que uns minuts més tard aniríem a veure. Ens vam dividir en dos grups i cada grup tenia un guia, que ens va fer una explicació fantàstica de cada edifici. Vam visitar el circ, l’amfiteatre i un museu ple de restes que ens havien deixat els romans. Des de joguinetes per a nens fins a enormes mosaics fets amb pedretes pintades i molt ben treballades. El que més ens va impressionar va ser l’amfiteatre, ja que per ser que estava a l’aire lliure està molt ben conservat. Va ser una visita molt divertida i en la qual vam aprendre moltes coses. Ona Riu Holgado - 1r ESO B

una camisa blanca mig desmanegada, uns pantalons texans abaixats i els cabells despentinats. Tot i la seva fascinant bellesa, no em va cridar gens l’atenció. Em venia de cara, amb una expressió de felicitat, alegria i vitalitat. A la meva dreta hi havia una senyora d’avançada edat que duia un bastó. Quasi ni es movia, i tenia la mirada perduda en les antigues lloses del Carrer Major. De cop i volta, el noi es va dirigir a la velleta. “Com ho porta, senyora Matilde? Ja va anar al metge per les cataractes?” va preguntar ell. A la velleta li va canviar l’expressió i va ensenyar un somriure d’orella a orella. —Sí que hi vaig anar, xiquet, i em van dir que si no m’opero em quedaré completament cega. Ai, nen, la vellesa fa patir, un dia hi ets i l’altre ja has estirat la pota! —va respondre la velleta amb sentit de l’humor. —No digui això, senyora Matilde —va dir amb tristor el noi. —Els vells no serveixen per a res, només per cobrar la pensió —va dir la velleta rient. —Senyora Matilde, vostè ja ha fet molt per aquesta societat, ara només li queda gaudir de la vida, i què més vol! Ara pot fer tot el que no podia fer quan treballava: pintar, passejar pels camins de la Segarra, llegir tant com vulgui, anar a tots els concerts que desitgi... Ja ho sé, d’aquí uns anys, quan tingui cotxe, la portaré a veure òpera al Gran Teatre del Liceu a Barcelona, ja veurà com li agradarà! - va dir el noi amb entusiasme. —Moltes gràcies, sort que hi ha nois com tu que algun dia salvaran aquest món del pou en el que està caient. Dit això, la velleta va entrar a casa seva, i el noi va continuar el seu camí amb un somriure a la cara. Jo encara estava atònita. El dia següent, vaig preguntar pel noi a les meves amigues, i em van explicar qui era. Des de llavors, només veia en aquell noi virtuts i més virtuts, una característica més de l’enamorament. Vint metres. Les cames em fan figa, tinc ganes de girar cua i córrer en direcció contrària, escapar-me d’aquesta incòmoda situació. Per sort, encara conservo el cap damunt de les espatlles, i la ment encara controla els meus actes... de moment.

Sortida a Tarragona - 14/03/2013

ÀNIMA. La CONSTRUCCIÓ i EVOLUCIÓ dels INSTRUMENTS de CORDA El divendres dia 15 de Març, els alumnes del curs de 2n d’ESO de l’institut Antoni Torroja vam assistir a la exposició “Ànima. La construcció i evolució dels instruments de corda”. Com bé diu el títol tractava del procés constructiu dels instruments de corda, la seva evolució i els diversos canvis que han passat durant l’últim mig segle. En l’exposició hi havia un conjunt d’instruments de corda entre els quals hi podíem diferenciar contrabaixos, violoncels, violes, violes de gamba i violins. Ens van ensenyar detalladament el procés constructiu d’un violí i les seves parts. També vam poder diferenciar diferents tipus d’instruments segons el seu procés constructiu, és a dir, si són d’autor (fabricats per una sola persona), de taller (hi ha persones especialitzades en cada part de l’instrument) o de fàbrica. Ens van ensenyar el taller d’un luthier, que és la persona que fabrica, restaura i repara els instruments de corda. Vam aprendre altres coses i és una exposició interessant. Guillem Casadesús Vila - 2n ESO

Quinze metres. Avui va impecable, com sempre, tot i que porta un xandall gris i sabates esportives. La seva expressió d’etern optimisme, de tranquil·litat absoluta. No he parlat mai amb ell, i tinc la sensació de conèixer-lo de tota la vida. Deu metres. La sang ja no m’arriba al cervell. Alguna força desconeguda de l’Univers em fa sentir la seva presència. Camino sense que la meva ment ho dicti. Això de les sensacions humanes és realment misteriós, els sentiments, el comportament de les persones en societat. M’agradaria estudiar sociologia. Ja no sé ni el que penso. Què faria un psicòpata en la meva situació? Mira, hortènsies blanques, a casa meva només n’hi ha de liles. No recordo haver vist mai aquesta botiga. Està molt deixada, potser fins i tot abandonada. Si trenques un ou a l’asfalt de la carretera un calorós dia d’estiu es fa un ou ferrat? Que vaig treure a l’últim examen de matemàtiques? Per què el nombre Pi comença amb tres? Qui va inventar les xancles de dit? Si la majoria et fan mal! I aquestes cortines de petites làmines d’alumini que es pugen i es baixen amb un fil? Si s’acaben trencant totes! Cinc metres. “Relaxa’t.” em dic a mi mateixa. La meva ment pensa en un milió nou-centes quaranta mil tres-centes cinquanta quatre coses a la vegada. Crec que m’explotarà el cap. Em poso la mà al front i noto que estic una mica calenta, segur que ja m’han pujat els colors. Accelero el pas, vull que tot s’acabi ràpid, vull arribar a la classe de música i que em turmentin amb els intervals, les equivalències, els acords, les escales, les cadències... qualsevol cosa menys això. Però ara ja és massa tard. Un metre. Dec fer una cara espantosa, com de fantasma. M’ha entrat el pànic en el pitjor moment. Tremolo com una fulla. Arriba el punt fulminant. Estem molt a prop, a uns pocs centímetres. Ara el temps passa molt ràpid. Em penedeixo del que he pensat. No vull que s’acabi mai aquest moment. Els dos a tocar, cara a cara. Al passar pel seu costat, els nostres braços xoquen. També xoca la meva tensió, que per fi ha petat. Em giro de cop. “Disculpa...” —li dic molt tímidament. Ell també es gira per respondre. “Tranquil·la” —em diu ell amb una serenitat envejable. Ell es para a mirar-me un moment amb cara de sorpresa, i


puc veure una brillantor diferent als seus ulls. Però només són uns instants. Després retroba el seu somriure de sempre, es gira i continua el seu camí. Jo faig el mateix. Ja torno a ser jo, he ressuscitat. Deixo anar un sospir d’alleujament i arribo a una conclusió: val la pena fer bogeries a la vida. Encara estic en la meva realitat, quan obro l’aula d’harmonia. Avui les cadències trencades i suspensives no em podran treure el somriure de la cara, per més que ho intentin.

ULLS de CAÇADOR Mariona Puig i Martí 4t ESO A Obro els ulls. Els rajos del sol m’escalfen l’esquena, la suau brisa m’acaricia la cara i fa moure les herbes, que em pessigollegen el ventre. Ensumo. L’olor de primavera m’arriba al musell; flors salvatges creixen al meu voltant; arbres centenaris viuen de l’aliment de la terra, muts, però a la vegada carregats de saviesa i coneixement. Un petit moviment em fa girar el cap bruscament, però sense descobrir-lo del meu amagatall. Un jove antílop passeja uns vint metres enllà. Ensumo altre cop; l’olor de la seva carn m’atreu, però una cosa em despista: hi ha una altra olor barrejada amb la seva. Atentament, intento esbrinar d’on prové aquest nou perfum... De sobte, un gran terrabastall m’espanta; miro a la dreta i què veig? El grup d’antílops més gran que hagi vist mai. “Fins i tot supera aquell que vam veure el pare i jo, durant la meva primera cacera!” Instantàniament, records del pare m’omplen la ment: una tarda calorosa jugant amb ell al mig de la sabana; una nit dormint sota la seva musculosa pota; un dia ventós, al costat del turó, un tigre de la manada passant pel meu costat, preparant-se per saltar sobre el pare i agafant-lo desprevingut; la figura del pare jaient al terra, d’on jo tenia l’esperança que es tornaria a aixecar, més fort i temible que abans... Però no, la seva figura va restar immòbil, justament aquí, tan a prop d’on ara estic a l’aguait. Llàgrimes m’enterboleixen la mirada després d’aquests pensaments. Dirigeixo els ulls cap als antílops i veig que ja no hi són; només queden dos ressagats que pasturen tranquil•lament. Enrabiat amb mi mateix, sacsejo el cap per desfer-me d’aquestes cavil•lacions; no em puc permetre tornar a arribar sense menjar; els tigres ancians fa dies que no s’alimenten, i els cadells acabats de néixer necessiten menjar una mica de carn. Em pregunto si els altres tigres caçadors hauran aconseguit fer-se amb alguna presa... Prou de distraccions. Ha arribat el moment d’actuar. Em col·loco en posició d’atacar, movent-me tan subtilment com puc, i per sort els joves antílops estan massa ocupats menjant per adonar-se’n. Em ve al cap la imatge de mi mateix reunint-me amb la manada carregant els dos antílops, i la veig a ella, mirant-me amb cara d’admiració per haver aconseguit menjar per a tots ells en un moment de dificultats... “Però segur que aquell talòs de cua llarga i pèls llustrosos ja n’haurà trobat abans”, penso amargament. “Prou de pensar en ruqueries, no em puc permetre més distraccions!”. Sigil·losament, avanço, cada cop més ràpid, en direcció a les preses. “I si s’escapen?” una veu dins meu pensa; “No, com vols que s’escapin? Ets un tigre! Ets veloç, llest i mortífer” una altra veu respon. “També és veritat això; som-hi”.

VISITEM l’EXPOSICIÓ del PATRIMONI FESTIU Divendres 8 de febrer, els alumnes de 4t d’ESO, vam assistir a l’exposició de l’àliga al Paranimf. Una vegada allà ens van explicar les parts en què estava organitzada, de manera que vam poder veure tot el patrimoni festiu de Cervera segons l’ordre que surt en un seguici. I de manera especial ens vam centrar en la nova bèstia, l’àliga, que data del segle XV però que ara s’havia recuperat aquesta figura tan solemne. Pesa uns cinquanta quilos i està feta de fusta i folrada de pell, els mateixos materials amb què estava feta l’original. En finalitzar l’explicació vam poder veure el procés de creació de l’àliga, (completament artesanal) en unes fotografies que mostraven el pas a pas. Va ser força interessant poder conèixer tot aquest patrimoni i fernos conscients de l’esforç per mantenir-lo viu.

Visita a l’exposició del Patrimoni Festiu - 08/02/2013

Nídia Fernández - 4t ESO

SORTIDA a la UAB El dia 7 de febrer els alumnes de 2n de Batxillerat vàrem anar a la jornada de portes obertes de la Universitat Autònoma de Barcelona, situada a Cerdanyola del Vallès. L’institut organitza aquesta sortida amb l’objectiu de trobar noves respostes als nostres interrogants i d’aclarir dubtes sobre el nostre futur, perquè molts de nosaltres estem indecisos resAlumnes de 2n de Batxillerat a la UAB - 07/02/2013 pecte quins estudis farem i a què ens dedicarem al llarg de la nostra vida. Al matí, vam poder assistir a les diverses xerrades on ens presentaven els diferents graus que ofereix la UAB. El campus universitari ens va semblar el paradís, ja que en comparació amb l’institut és molt més gran. A més, està dividit en diverses facultats amb aules àmplies on hi caben centenars d’alumnes.


feien els homes de Neandertal per caçar els animals que necessitaven per menjar. Va ser molt divertit i interessant. Quan vam acabar de veure l’Abric romaní vam anar a dinar a un parc molt bonic on hi havia molts gronxadors diferents. En acabar de dinar vam aprofitar per jugar tots junts al parc i ens ho vam passar genial! Després de dinar, vam anar al Museu paperer que està situat a un antic molí on s’hi feia paper. Allà ens van explicar d’on venia el paper que fem servir ara i ens van ensenyar mostres de papers antics com el papir o el pergamí; després ens van ensenyar les màquines i tot el procés que feien servir abans per elaborar el paper. Algunes màquines ens les van ensenyar en funcionament però d’altres no perquè són molt fràgils. També vam poder fer un taller on nosaltres mateixos vam elaborar un full de paper blanc. Ens va fer molt bon dia i vam aprendre moltes coses! Helena De Dios, Cèlia Fonoll, Andrea Gassó, Ona Riu - 1r ESO B

Ja estic corrent. Aquesta és la part que més m’agrada; m’apassiona pensar que com més ràpid corri, menys estona les potes em toquen a terra, i a vegades m’agrada imaginar-me que puc volar en una de les meves ràpides curses. Els antílops ja s’han adonat de la meva presència. Volen fugir, però no ho aconseguiran. Somric. Sóc un tigre, ningú pot fugir de mi. Em disposo a saltar quan, de sobte, un soroll em fa fer un bot. “PIP PIP PIP, PIP PIP PIP!” Sona el despertador; la mare crida des de la porta “Vinga lleva’t, faràs tard a l’escola!”. Lentament poso les potes a terra (Potes? Quines potes? Jo tinc peus!!), meditant el que acabo de somiar. Imatges confoses es barregen dins el meu pensament, però una cosa tinc ben clara: Acabo de somiar que era un tigre. Un tigre! Com algú pot somiar que és un tigre? Encara fascinat, m’aixeco, però al cap de pocs minuts ja m’he oblidat del meu extraordinari somni. A l’altra punta de món, un tigre acaba de saltar sobre les seves preses, demostrant les seves aptituds de caçador. Poc sospita ell que acaba de ser objecte dels estranys capricis dels somnis.

PASSEJANT per la SEGARRA L’11 de desembre els alumnes de 2n d’ESO vam fer una sortida amb l’objectiu de conèixer millor els castells medievals de la Segarra i saber com era la vida en aquella època. Primer vam visitar el castell de Concabella i el centre d’interpretació dels castells segarrencs. La major part de l’edifici no és perceptible avui en dia, però queda a la vista una part molt significativa: la torre d’homenatge, el punt més simbòlic de les construccions feudals. Al centre d’interpretació vam veure que el castell de Concabella, igual que molts altres, està col·locat de manera estratègica. Té fàcil accés a l’aigua i està ubicat en un punt alt, fet que permetia vigilar les tropes musulmanes.

EL DARRER OBSTACLE Maria Raïch i Solans 3r ESO B Càncer. Això va ser l’últim que vaig sentir abans de caure desmaiada a l’hospital de Barcelona. En despertar-me l’endemà al matí volia creure que tot havia estat un somni, però les cares dels meus pares mirant-me fixament al costat del llit em van fer tornar a la realitat. Es notava que no havien dormit en tota la nit i, especialment, la mare que feia unes ulleres enormes. Vam estar mirant-nos una estona i ells m’abraçaven amb força, com si em volguessin protegir d’un fet inevitable.

Visita al Castell de Concabella - 11/12/2012 Tot seguit vam anar a les Pallargues, a visitar el seu castell. Els castell de les Pallargues és un molt bon exemple de la vida feudal, així ho demostren els seus elements arquitectònics i les diferents dependències. Cal destacar que gran part dels castells segarrencs, abans de ser verdaders castells eren simples torres d’homenatge, amb una funció totalment militar. De mica en mica, aquestes torres defensives es van anar ampliant i transformant fins convertir-se en veritables castells; la residència de la més alta noblesa medieval. Va ser una sortida molt interessant i enriquidora, ja que aprendre sobre les coses més properes a nosaltres a la llarga pot arribar a ser molt profitós. Marta Aldomà - 2n ESO

En un no res va arribar el doctor, per fer la feina més dura de totes, informar els pacients de la seva malaltia. En veure que m’havia calmat una mica es va asseure al meu costat i ens va explicar que tenia un tumor al cervell. Segons vaig entendre no estava estès, l’havien pogut localitzar perfectament, però tot i així havia de passar per la químio i després ferme les operacions corresponents. Tot això duraria un cert temps si res no empitjorava i tot sortia bé. Vaig tenir por, por de veritat, de perdre tot el que tenia i de no recuperar-ho mai més: la vida, les il·lusions, la família, els amics. I per aquella cursa, feia anys que havia estat entrenant-me per aquell moment que em podia dur a les Olimpíades. El somni de tota una vida. També vaig tenir por de no poder tornar a córrer, córrer com ho feia cada dia i com ho hauria d’estar fent d’aquí a pocs mesos per guanyar aquella cursa. I en aquell moment vaig sentir que part de la meva vida s’escapava com les llàgrimes que brollaven sense control dels meus ulls.


A partir d’aquell dia, m’aixecava cada matí amb més ganes de viure que mai, lluitava amb totes les meves forces fins al final del dia. Sempre amb el cap ben alt, em repetia constantment. I a poc a poc, dia a dia, notava que m’anava recuperant i veia com ho superava, com els metges em somreien i com la cara dels pares anava millorant alhora que jo ja tornava a riure; finalment veia la malaltia lluny, cada vegada s’anava quedant més enrera. I al cap de pocs mesos va arribar el dia en què deia adéu a aquell hospital, un adéu que esperava que fos per sempre. I sí, un temps després ja estic preparada per córrer. Han estat uns mesos esgotadors, intensos, però estic disposada a donar-ho tot. Ara em toca córrer, estic aquí a la pista envoltada d’onze atletes més, amb les mateixes ganes de guanyar que jo. Però no ho tindran fàcil, jo vinc de lluitar a la cursa de la vida. Aquesta victòria tampoc se’m pot escapar. Em concentro i penso en tot, i alhora en res, respiro fons i, després de la sortida, simplement corro; perquè em fa sentir lliure, protegida de qualsevol perill. Tres quilòmetres i trenta-cinc obstacles fins al final. Les últimes voltes són les més doloroses, sento com les cames em pesen i m’obliguen a baixar el ritme, i alhora m’envaeix una sensació de dolor. Aguanta, això no és res, em dic a mi mateixa, ja queda menys pel final. Sento com algunes de les atletes que van al meu darrere s’apropen i m’intenten avançar en els últims metres, i jo, impotent, no puc donar més de mi mateixa, però tot i així segueixo lluitant, fins l’última passa, fins l’últim alè. L’ última tanca. L’he de saltar, així que trec la força des del lloc més profund del meu cos, i, en el moment en què la meva cama dreta s’aixeca per saltar i la cama esquerra perd el contacte amb el terra, sento que el món sencer s’atura un instant per contemplar-me; per veure com la noia malalta de càncer salta aquella última tanca, la més alta, la més dura. Corro els darrers metres i, finalment, la veig, no està lluny, la tinc al davant, l’arribada. I, de sobte, sento la felicitat recorrent el meu cos, els crits eufòrics de la gent, sé que això és tant sols l’inici d’una gran cursa, el principi del meu somni. He deixat enrere els obstacles, les contrincants, la malaltia, tot. Miro cap a dalt, cap a les grades, cap a la família, cap als metges, cap als amics. Veig la felicitat en les seves cares: s’abracen, riuen... i no puc més, em dono per vençuda, sóc feliç. Caic a terra a causa del cansament i tanco els ulls. Recordo aquell moment en el qual em prometia a mi mateixa tornar a córrer, sentirme lliure, viva, i llavors m’adono que ho he complert, m’adono que cada dia m’aixecava i lluitava fins que no podia més. Estava guanyant una cursa, un combat, estava guanyant el càncer. Derrotar el càncer, allò que havia somiat tants dies i tantes nits doloroses en aquell hospital! I decideixo oblidar-me de tot. Sóc feliç.

EXPOSICIÓ ASSOCIACIÓ ALBA Els dies 9 i 11 del mes d’octubre, l’alumnat de 3r d’ESO vam visitar l’exposició que presentaven alguns dels malalts mentals de l’associació Alba. L’exposició consistia en un recorregut que vam fer en grups de cinc alumnes, passant pels diferents muntatges. Durant tot el recorregut, hi havia unes frases en forma de núvol que representaven els desitjos dels malalts. També vam veure un audiovisual de persones afectades per l’esquizofrènia o altres malalties mentals, vam escoltar experiències reals de parents dels malalts o de gent vinculada amb el tema. En un dels apartats hi havia una habitació del revés, és a dir, una taula amb una tassa de cafè al sostre i un fluorescent al terra. Veient aquesta sala, queda sobreentès que la gent que té malalties mentals es veu a sí mateix com una persona diferent. En la més curiosa de les sales, hi havia penjats uns miralls, alguns trencats que distorsionaven la imatge. Això representava que la gent que pateix malalties mentals es veu diferent a la resta de les persones. L’últim apartat consistia a penjar fotografies nostres que ens havien fet a l’entrada i catalogar-les segons diferents característiques que et proposaven. Aquest “joc” et volia fer veure que no s’ha de jutjar ni etiquetar les persones sense conèixer-les. En aquest cas, als malalts mentals. L’exposició va ser molt interessant, entretinguda i un bon mètode per reflexionar sobre un aspecte del qual gairebé mai no n’havíem parlat. Maria Raïch i Laia Tamarit - 3r ESO

SORTIDA a CAPELLADES El dilluns dia 5 de novembre, vam fer una excursió a Capellades i vam visitar l’Abric Romaní i el Museu Paperer. A l’abric Romaní ens van passar un reportatge molt interessant on ens explicaven els descobriments que han fet els arqueòlegs i des de quan i com vivien els homes i dones de Neandertal que s’havien establert a la zona de Capellades. Després vam poder veure l’espai arqueològic on s’han fet les excavacions i ens van explicar molt bé com vivien en aquell abric. Quan vam acabar vam poder aprendre a tirar amb arc i fletxes, tal com ho

Visita al Museu Paperer de Capellades - 05/11/2012

Sortides

Però sense dir res em vaig aixecar i mirant fixament al doctor li vaig fer entendre que aquell càncer hauria de ser molt dur per vèncer- me.


3r NIV

VIOLÈNCIA de GÈNERE El passat 19 de febrer, va venir una noia dels mossos d’esquadra a fernos una xerrada sobre la violència de gènere i ens va parlar de la violència de l’home sobra la dona ja que és el cas més comú. Ens va comentar quin pot ser el procés que condueix al maltractament, des del començament d’una relació violenta fins que s’arriba a l’agressió.

REFLEJO de un MAR de SANGRE Aroa Galeano 1r Batxillerat Xerrada sobre Violència de Gènere

Ens va explicar també les diferents formes de control de la persona, que d’entrada poden semblar inofensives però que en realitat, a la llarga, poden produir la superioritat d’un membre de la parella sobre l’altre. Tal i com ens va dir, no dubtem mai a l’hora de denunciar un maltractament greu si ja no som a temps de deixar la parella. Nídia Fernández - 4t ESO

EMPRENEDORIA El passat 3 de maig, els alumnes de primer de batxillerat, que cursem l’optativa d’Economia i Organització d’Empresa, vam poder gaudir d’una xerrada d’emprenedoria portada a terme per Francesc Farré. Aquesta activitat va durar aproximadament unes dues hores i ens van explicar les diferents alternatives per crear una empresa, les idees en les quals ens podem basar i també, a través d’un qüestionari personal, vam poder descobrir si som uns bons emprenedors o no. Va ser una xerrada interessant i diferent respecte les que rebem habitualment, ja que vam conèixer de manera directa el món dels emprenedors. Marta Mingot - 1r Batxillerat

ELL

Quién me iba a decir que tu propio reflejo querría matarte, que alguien muy parecido a ti querría hacerte daño, que a veces tu peor enemigo… eres tú. Descubrí que el otro yo que siempre vemos reflejados en los espejos no siempre obedece nuestros movimientos. Sólo hizo falta luna llena y que el mar se tiñera de rojo para que me percatara de que todo esto es verdad. Todo empezó cuando decidí ir con Lucas y mi familia al Cap de Creus. Hace ya tiempo que mi abuelo, siempre quejándose de que no le llevamos de vacaciones, quería que fuéramos todos juntos a la cala de Taballera. Y dicho y hecho, ese mismo verano decidimos planear un día que nos fuera bien a todos… en otras palabras, el día que le fuera bien a mis padres. El mundo gira a su alrededor y eso es indiscutible. Suerte tienen de que nosotros, los hijos, tengamos paciencia con ellos, porque si no… Así pues, cogimos el coche rumbo hacia la zona alta de Catalunya. En cuanto llegamos, Lucas y yo dejamos todas nuestras cosas en la casa donde dormiríamos aquel fin de semana. Y digo dormir y no otras cosas, porque Lucas y yo no teníamos planificado hacer nada más en esa casa que no fuera comer, dormir o arreglarnos. Teníamos planeadas unas fiestas terribles, y es que cada vez que veraneamos aquí, mis vecinos decidían celebrarlo a lo grande en la cala Taballera, y este año no iba a ser menos. Una vez celebramos el ritual de cada año de saludarnos con viejos conocidos y preguntarles como les va la vida, que nos cuenten las peripecias que han hecho en nuestra ausencia, decidimos ir a comprar todo lo necesario para que a esa noche no le faltara de nada. Nos encargamos de aprovisionarnos de alcohol, comida y algún que otro utensilio que nos hiciera falta esa noche. Cualquier joven de nuestra edad sabe de lo que hablo, así que tampoco hace falta detallar. Evidentemente, fuimos a comprar durante la tarde para tener tiempo luego después de cenar de prepararnos para nuestro festín privado. Cuando Lucas y yo volvimos a casa, la cena ya estaba lista y mi madre de los nervios porque llegábamos tarde a cenar. No es ni la primera vez ni la última que lo hace, así que a mi y a Lucas ya no nos sorprende. Decidimos sentarnos y comimos tan deprisa como nuestras manos y boca nos permitieron; estábamos deseosos de que la noche cayera en la Cala Taballera. Una vez cenados, vestidos, perfumados, peinados y preparados (siempre se ha dicho que salimos como queremos y volvemos como podemos) nos dirigimos hacia donde siempre quedábamos. Por suerte, nuestros amigos ya estaban allí esperándonos, así que ya no hacia falta esperar a nadie más. La noche justo acababa de empezar.

Francesc Farré, juntament amb els alumnes de 1r de batxillerat

Nuestro anhelo irrefrenable de empezar a disfrutar de la noche nos impidió esperar para abrir las botellas una vez en la playa, así que la fiesta empezó ya de camino. Una vez allí, dejamos nuestras cosas y ya sólo nos preocupaba que nuestra diversión fuera en augmento. Las risas, la brisa marina que nos levantaba los cuellos de las camisas a los chicos y las escuetas faldas a las chicas, el dulce sabor de nuestras bebidas y la luna llena eran una combinación explosiva, tanto, que ni el adolescente más recatado no se hubiera podido resistir.


Pero como todos sabemos, las cosas que parece que tengan que ser perfectas acaban siendo un verdadero desastre. Ya lo dijo una vez Murphy, todo lo que pueda salir mal, saldrá mal. No le puedes pedir a un grupo de adolescentes que sea pesimista, y menos que se ande con cuidado de lo que hace. Y es que uno de nuestros amigos del pueblo, no pensó en nada mejor que en arrojar una botella a las piedras de la cala, con la mala suerte de dejar en el suelo un afilado trozo de cristal en punta que acabó clavado en el pie de Lucas. Como no, me tenia que encargar yo de que el ebrio de Lucas se recuperara del corte, así que me decidí por coger la linterna y llevarlo hasta casa, y una vez allí ya me encargaría de curarlo. Volviendo por la orilla del mar y solamente iluminados por la luz de la luna y de la pequeña linterna que me había comprado esta tarde (para que luego digan que los jóvenes somos unos alocados que no pensamos en nada), me di cuenta de que algo raro sucedía en el agua del mar Mediterráneo. Me acerqué hasta donde las olas se volvían espuma, y sin duda, algo sucedía. No todas las noches el agua del mar es de color rojo. De repente, la serenidad y la calma que el mar llevaba consigo esa noche se transformaron en el nervio de pensar que algo podía ir peor de lo que ya iba. No solamente tenía que cargar con Lucas (cuyo punto de embriaguez era cada vez más alto) si no que no podía dejar de pensar en que algo malo pasaría esa noche. Y no es que yo sea un paranoico, decidme que nadie se pondría nervioso de ver como un mar cerrado como es el mediterráneo se transforma en una enorme copa de vino tinto. Bajo mi asombro, al girarme para ver cómo se encontraba Lucas después de mi ausencia observando el mar, Lucas ya no estaba. De todos modos, seguramente habría vuelto a casa sólo, cansado de esperarme. Decidí ir hacia casa para ver si estaba, y cuando abrí la puerta de mi casa un sueño terrible empezó a hacer caer mis párpados impidiéndome la vista… “Quizá haya bebido yo también demasiado esta noche y necesite descansar, y Lucas ya debe estar en su cuarto. No tengo nada de lo que preocuparme…” Al acostarme ya en la cama, me vino a la memoria una anécdota que me contó mi abuelo de pequeño. Y es que en la cala de Taballera, siempre que es luna llena, suceden cosas extrañas… pero nunca son buenas. Empecé a darle vueltas al tema, a imaginar que quizá mis amigos estarían en peligro en esa playa, incluso quise levantarme de la cama y volver a la playa para avisarles pero era demasiado tarde… Mi cuerpo ya no respondía y mis ojos se habían rendido ante el dulce placer del sueño.

Però en allò que sí que van estar d’acord tots ells és en el fet d’haver de marxar de Cervera per anar a viure sol i espavilar-se tot sol sense l’ajuda dels pares; “és un món diferent” repetien. Per acabar ens van parlar de les beques, d’algunes experiències personals i ens van assegurar que si treballàvem podríem aconseguir entrar a la carrera que volguéssim. Finalment, la xerrada va acabar amb un torn de preguntes i respostes que ens van permetre aclarir dubtes i fins i tot, parlar personalment amb cada un d’ells. Ariadna Mora Farré - 2n Batxillerat

VIDEOCONFERÈNCIA amb GEMMA LIENAS El dia 26 de febrer els cursos de segon d’ ESO van anar a la sala d’actes a fer una videoconferència amb l’autora d’un llibre que van llegir: Cul de sac.

Gemma Lienas els va explicar d’on sortia la idea del llibre, ja que la idea inicial parteix d’un fet real. Ella quan era més jove era professora, va tenir un alumne que va patir un accident molt greu amb moto i, en el llibre, ho va relacionar amb les drogues. També els va explicar que qualsevol idea que tenia se l’apuntava al seu quadern. Com que era l’autora els parlava des de la seva biblioteca va poder ensenyar molts documents personals que utilitza quan escriu, coses que normalment en persona no les pot dur. Alguns alumnes li van fer unes preguntes per tal de conèixer més coses sobre ella i el seu llibre. Ara ja saben com s’organitzen, es preparen i pensen els autors abans d’escriure un llibre. L’experiència va ser molt positiva i els alumnes esperen que es pugui tornar a repetir en una altra ocasió. Ada Alzina i Júlia Marsol - 2n ESO

Educació SEXUAL

La mañana siguiente, el dolor que se encerraba en mi cabeza e intentaba salir por mis oídos era extremo. Resaca, le llaman algunos. Yo prefiero llamarle cansancio de la noche anterior, al menos ante los ojos curiosos de mi madre. Pensé que Lucas ya había dormido bastante también y que estaría bien que lo despertara para que viniera a desayunar conmigo. Pero Lucas no había vuelto a casa…

Les dues darreres setmanes, l’alumnat de 3r d’ESO hem rebut una xerrada sobre la sexualitat duta a terme per la infermera del centre, Teresa.

Le pregunté a mi hermana (la pequeña mocosa que descubrió el limite de mis nervios) si había visto a Lucas después de que saliéramos ayer. La respuesta no fue verbal. Con los cereales en la boca, solo giró la cabeza de lado a lado, dándome a entender que tampoco ella había visto a Lucas.

Un dels continguts de la xerrada era alertar els alumnes del perill que comporta mantenir relacions sexuals sense anticonceptius: malalties de transmissió sexual o embarassos no desitjats, en el cas de les noies. També ens va informar dels diferents mètodes anticonceptius: masculins, femenins, quirúrgics...

Empecé a asustarme de verdad cuando mi abuelo me agarró del brazo para llevarme a su habitación. La cara de mi abuelo nunca ha sido expresiva, pero pude ver en sus ojos el miedo y la inseguridad de alguien que sabe qué sucede, pero no le gusta la idea. Y así fue. Mi abuelo tenía una leve idea de lo que había pasado, y sin duda alguna fue por culpa de la luna. Así que esa próxima noche debería ir a la playa a ver qué encuentro para dar con Lucas. Volví a la playa y esta seguía roja… Pero a nadie parecía sorprenderle. Como si de agua azul se tratara, durante el día los bañistas seguían mojándose en el agua, la gente se-

Videoconferència amb Gemma Lienas

Vam trobar la xerrada molt interessant, ja que ens va aportar nova informació sobre aspectes que s’han de conèixer entorn la sexualitat. Taller d’Educació Sexual

Laia Tamarit i Maria Raich - 3r ESO


guía disfrutando de la playa aún y con el inquietante color del mar.

Educació VIÀRIA El dia 18 de febrer vam fer educació viària. Com cada any, des de 5è, van venir els policies municipals, en Sisco o en Rafa i ens van fer dues o tres classes de teoria explicant-nos com hauria de ser el nostre comportament al carrer i vers l’altra gent. Ens van passar vídeos, ens van explicar coses que passen a Cervera i ens van intentar Xerrada sobre educació viària deixar clar quina ha de ser la bona manera d’actuar. En acabar les classes de teoria com que el nostre comportament havia estat adequat, vam anar al circuit de kars que hi ha a l’escola Jaume Balmes. Allà, vam fer les pràctiques i conduírem un kar pel circuit. Ens ho vam passar molt be! Ens agrada molt que vinguin, perquè així aprenem coses sobre la seguretat viària. Ona Riu Holgado - 1r ESO

PARLEN els exALUMNES El 14 de febrer ens van venir a fer una xerrada set exalumnes de l’institut que a hores d’ara estan cursant estudis a la universitat.

Xerrada a càrrec dels exalumnes de l’institut

Primer de tot, es van presentar un per un i vam poder observar que feien carreres molt diverses; des de periodisme i psicologia a biotecnologia i enginyeries.

Seguidament, ens van explicar que gairebé tots, quan estaven a batxillerat no sabien què estudiar una vegada aprovada la selectivitat, i per decidir-se van utilitzar diferents criteris: mirar les assignatures de les carreres, parlar amb gent que estudiessin el que a cada un d’ells els hi podia interessar, tenir en compte quines matèries els hi agradaven i treien millor nota… Un altre tema del qual van parlar molt va ser el canvi de batxillerat a carrera, així els estudiants d’enginyeries afirmaven que han notat una gran diferència pel que fa al nivell de dificultat i a les hores de dedicació. D’una banda, van remarcar que a gairebé totes les assignatures un 70% de la nota depenia de l’examen final, cosa que els hi sembla molt injusta. I d’altra banda, els ex-alumnes que estudien psicologia, educació infantil i periodisme manifestaren no haver notat tanta diferència respecte el nivell de batxillerat, però el que sí que van remarcar va ser que han de fer molts treballs i pràctiques, i que aquestes són imprescindibles per aprovar l’assignatura.

Cayó la noche y esta vez la luna no se presentó llena… pero casi. Me llevé la misma linterna que me llevé la noche anterior para ver qué encontraba. Y cuando me agaché para observar el trozo de cristal, el culpable de que mi noche de ayer terminara pronto, vi ante mi una sombra que se movía. Cuando quise darme cuenta, la sombra ya no estaba. Me giré nervioso para ver si la volvía a ver, pero no… Seguí enfocando varias partes de la playa pero las pistas o se escondieron en la arena o se las tragó el mar porque la playa estaba limpia. Seguí observando todos y cada uno de los recovecos de esa playa para dar con la mínima oportunidad de encontrar a Lucas. Los nervios, el miedo, el pánico se apoderaba de mi cuerpo, cerrando cada poro de mi piel ante el temor de que esta enfriara, la fina brisa marina que la noche anterior me parecía plácida, esa noche me congelaba el ánimo. Y cuando me quedé pensativo, un cuerpo extraño pasó corriendo a mi lado, rozándome así el brazo. Me estabilicé y seguí corriendo esa sombra. No sé ni qué era ni tan siquiera si era humano, pero si huía en la oscuridad no era signo de tranquilidad. Ese cuerpo oscuro ocultaba algo, vista la velocidad a la que iba cuando pasaba por mi lado. La sombra entró en una cueva y allí fue donde la acorralé. Con las prisas, la linterna se me cayó en el agua, la di por perdida. Pero tampoco hacía falta que le iluminara el rostro para saber quien era. La penumbra en la que nos encontrábamos esa misteriosa silueta y yo no me dejaba ver con claridad la cara, pero no me hacia falta nada mas que la tímida luz de la luna para adivinar el perfil de su cara. No había duda… esa sombra era yo. En ese momento mis ojos no podían ver nada más que las contraídas pupilas del ser que tan bien me imitaba. Lo único que le diferenciaba de mi era su seguridad en si mismo y la malicia brillaba tras su mirada, hecho que nunca se había dado en mi. De no ser por el arco de su tabique nasal, de no ser por el grosor de sus labios, de no ser por el rubor de sus mejillas nunca hubiera dicho que esa silueta era yo, porque la mirada era totalmente opuesta. Un trozo de cristal brillaba tras él, mostrándome la oportunidad de acabar con el culpable de la desaparición de Lucas. “Recuerda que no todo lo que brilla vale mucho, recuerda que no todo lo que gira es que pueda girar, recuerda que a veces que tu derrames sangre… no tiene porqué dolerte.” Si esa sombra era mi reflejo… el culpable es el que se encarga de reproducirme. El mismo trozo de cristal que lo engendró. Clavado en lo profundo de su ser… acabaría con él. La primera y única vez… todo sea por Lucas. Y ahora dime… ¿Por quién matarías y por quién darías tu vida?


En els darrers mesos, a l’Institut hi ha hagut dues jubilacions. La primera va ser al juliol, quan vam acomiadar la M. Lluïsa Colom. Ella ha estat durant 38 anys l’administrativa del centre. Amb la seva llarga trajectòria, ha donat continuïtat a la secretaria del centre. Es va incorporar a la seva plaça el curs 1973-1974. Durant el curs 76-77 va estar en un institut de Manresa. I des del curs 77-78 ha estat, ininterrompudament, treballant a l’oficina de l’Institut.

Pep Coll

Jubilacions

M. Lluïsa Colom i Teresa Torné

les preguntes que nosaltres li fèiem, després també ens va donar consells per a millorar l’escriptura, i també ens va parlar una mica sobre la literatura catalana, en concret, la narrativa. Va ser una conferència molt divertida i de la qual vam aprendre’n moltes coses. Ens va agradar molt. Ona Riu Holgado - 1r ESO

Xerrada a l’ALUMNAT de 3r d’ESO

Posteriorment, el 22 de desembre, darrer dia del primer trimestre, vam fer la festa de comiat de la Teresa Torné. S’havia incorporat a l’Institut durant el curs 1996-1997, però feia molts anys que exercia de mestra a l’escola Jaume Balmes. Especialitzada en pedagogia terapèutica, durant els anys que ha estat amb nosaltres, ha sigut un puntal per a molts alumnes que tenien dificultats d’aprenentatge. A més, va estar vinculada als departaments de Català, Castellà i Socials. A totes dues els desitgem el millor. Descanseu noies, que us ho mereixeu!!!

Xerrada a l’alumnat de 3r d’ESO

El passat dimarts 22 de gener l’alumnat de 3r d’ESO vam rebre una xerrada dels mossos d’esquadra de la comissaria de Tàrrega sobre les situacions de risc en què ens podem trobar els joves. Va ser una exposició molt

interessant ja que va informar-nos de temes molt diversos i alhora força interessants; drogues, alcohol, baralles, amenaces de bomba, pintades i graffitis, ciclomotors, gossos perillosos, xenofòbia i racisme...També ens va explicar totes les conseqüències d’aquests actes i els càstigs que pot comportar la seva pràctica. En definitiva, creiem que va ser una xerrada interessant i molt instructiva perquè ens va explicar coses importants que ens podem trobar en el dia a dia de la vida. Laia Tamarit i Maria Raïch

M’HE ENAMORAT... I ARA QUÈ? El divendres dia 1 de febrer, van venir dues noies a fer-nos una xerrada anomenada: M´he enamorat i ara què?, als alumnes de 4t d’ESO. Ens vam reunir tots a la sala d’actes, una mica expectants ja que el títol ens semblava curiós. Primer, se’ns va preguntar què pensàvem que havia de tenir una relació de parella. Malgrat la timidesa inicial, vam començar a donar les nostres opinions. Després, ens van passar un vídeo on hi podíem veure exemples clars que es reflectien les situacions de parella que havíem comentat prèviament. La xerrada va acabar amb uns petits consells dels quals la idea general era que tinguéssim les coses clares davant d’una relació. Algunes de les recomanacions van ser que no deixéssim d’anar amb els amics de tota la vida quan tenim parella, o que respectéssim l’espai personal a la nostra parella. Dues instantànies dels diferents moments de comiat

En conclusió, ens va semblar una xerrada interessant perquè vam tractar uns aspectes diferents dels acadèmics i que són molt adequats per a la nostra edat.


FESTA de COMIAT dels ALUMNES de 2n de BATXILLERAT

El dimecres 21 de novembre, emmarcat dins els actes de la setmana de la ciència, els alumnes de batxillerat del nostre institut van assistir a la xerrada sobre ‘’Biomecànica aplicada a persones amb lesions medul·lars’’ a la sala Francesc Buireu de Cervera.

El divendres, 24 de maig a les 8 de la tarda, es va fer l’acte de comiat dels alumnes de 2n de batxillerat de la promoció 2011-2013. Enguany han estat 25 els alumnes que han acabat els seus estudis post-obligatoris.

La xerrada va anar a càrrec de Josep Maria Font del Departament de Biomecànica de la UPC. Va exposar el projecte de biomecànica

Com ja és habitual, la vetllada es va celebrar al Paranimf. A més de les paraules de les autoritats convidades hi va ser present la música. Companys de 1r de Batxillerat van fer una petita audició musical. L’acte es va cloure amb el cant de l’himne Gaudeamus igitur. Els millors desitjos per a tots!!! Molta sort!!!

que estan realitzant conjuntament la UPC amb universitats de Galícia i Extremadura, on estan desenvolupant una ortesi activa per a la rehabilitació del genoll i el turmell de persones amb lesions medul·lars. La xerrada va concloure amb una interessant ronda de preguntes sobre els nous avenços científics en biomecànica. Lluís Bellas - 1r Batxillerat

La MARATÓ de TV3 El dijous 13 de desembre, com ja és tradicional, ens van venir a fer la xerrada i projecció del vídeo sobre la Marató de TV3 d’enguany.

Autoritats convidades a l’acte - (foto: Jordi Prat)

La Marató de TV3 d’aquest any és dedicada al càncer i es durà a terme aquest diumenge 16 de desembre amb múltiples actes arreu de Catalunya, també a Cervera, i amb la Marató de TV3 programació especial a TV3. Una infermera del CAP va fer una exposició sobre la marató d’enguany als alumnes de Batxillerat a la sala d’actes del nostre institut i després es va projectar un vídeo sobre el càncer. La projecció del vídeo va ser molt il·lustrativa: testimonis de malalts de càncer explicaven la seva situació i diversos metges especialistes en oncologia parlaven clarament dels diferents casos, de les causes de la malaltia, dels seus efectes, de la prevenció i, naturalment, de la necessitat d’investigar per continuar avançant en la seva curació. La xerrada va concloure amb una ronda de preguntes per part dels alumnes.

XERRADA amb en PEP COLL El dia 14 de gener, als alumnes de 1r, ens va visitar en Pep Coll, l’escriptor del llibre que ens havíem llegit en la matèria de català. El llibre es titulava: “Què farem, què direm?” i la veritat és que ens va agradar molt a tots. En Pep ens va parlar una mica sobre el llibre responent a

Foto de grup dels alumnes de 2n de batxillerat - (foto: Jordi Prat)

Orles 2013

Xerrades Xerrada de Josep M. Font

SETMANA de la CIÈNCIA


Aquest és el llistat dels treballs de recerca elaborats per l’alumnat de 2n de Batxillerat del curs 2012-2013:

ALUMNE / S Alsina, I. Cerqueda, X. Dalmases, J. Bacha, A. Casajuna, T. Tolosa, R. Bové, S. Freixes, V. Clos, A. Miret, M. Cisteró, R. Armengol, A. Chapman, E. Espinagosa, G. Falip, O. Puig, R. Ibrahim, N. Benítez, A. Julca, O. Mora, A. Pereta, E. Rosell, O. Rossich, M. Ortiz, R.M. Talavera, M. Biosca, P. Valverde, J.

TUTOR

TÍTOL del TREBALL

Rodríguez, M. Robot rastrejador i minisumo S. Pasqual

Pàgina web de la Segarra

Pollina, R.

Futbol com a tècnica d’integració social

Pollina, R.

Quimidroid: la química a la butxaca

Rodríguez, M.

Elaboració pàgina web sobre qualificacions alumnes

Pollina, R.

Una vida gens simètrica

Boquet, J.

Associacionisme a la Segarra

Recasens, A.

Centrals nuclears

Puig, T.

Iesso

Recasens, A. Porredon, T. Folguera, J. Grasa, J.

Màquines elèctriques La dona a la Segarra durant la Guerra Civil De la planta autòctona a la comercial La física de l’skate

Armengol, T.

Creació d’una empresa

Puig, T.

Pompeia

Mayoral, T.

Aprimar-se menjant?

Enguany ha estat el de la celebració dels 50 anys del centre. Una llarga trajectòria. Unes dècades de canvis polítics, econòmics i socials que s’han reflectit també en les diferents lleis d’educació que han estat en vigor en els darrers cinquanta anys. Per commemorar l’efemèride, hem fet diferents tipus d’activitats: flashmob, concurs de logos, concert, cicle de conferències amb l’eix central de l’educació... Els actes es clouran el dia 5 d’octubre. Aquest dia volem que sigui una festa. La festa de retrobament de tots els que en algun moment o altre han estat vinculats al nostre institut. Voldríem que fos un moment, on puguem compartir plegats records i vivències. Properament sortirà la informació detallada del que està previst per a cloure els actes del cinquantenari. Si voleu, ens podeu enviar la vostra adreça de correu electrònic, i així tindreu la informació directa. En un altre àmbit de coses, m’agradaria fer una breu menció d’alguns projectes que hem desenvolupat en l’àmbit pedagògic. Continuem amb el Pla d’Autonomia de Centre, del qual ja us hem parlat en altres ocasions i hem iniciat el PILE (Pla integrat de llengües estrangeres). Un dels objectius que prioritza el centre és el de l’aprenentatge de les llengües estrangeres. A més de l’anglès, el francès i l’alemany, el PILE ens ha permès introduir l’anglès com a llengua vehicular en les assignatures de Matemàtiques i Tecnologia. El compromís personal dels professors és el que fa possible tirar endavant moltes d’aquestes propostes, malgrat les dificultats econòmiques i les limitacions que estem patint. Bé, no em queda més que desitjar-vos que gaudiu de la lectura de la revista. Bones vacances! Blanca Cuñé Directora

Editorial

Treballs de Recerca

TREBALLS de RECERCA 2012-2013

Arriba final de curs i novament teniu a les vostres mans l’edició en paper del PUNT DE MIRA. Durant tots aquests mesos, el consell de redacció coordinat per la Teresa Porredon ha anat publicant el dia a dia del centre. Gairebé totes les activitats (viatges, xerrades, visites...) han estat puntualment informades mitjançant el facebook i la revista digital . Ara, però, ens presenten el resum del més destacat del curs que s’acaba.


SUMARI Editorial ................................................................... 1 Xerrades ............................................................... 2 Sortides ................................................................. 7 Celebracions . ........................................................ 17 Viatges: Itàlia ............................................................ 19 París ......................................................... 20 Berlín ........................................................ 21 Participem i Col·laborem ................................. 22 Alumnat del curs 2012 - 2013 .......................... 27 Envelliment actiu . .............................................. 38 Comité ambiental ............................................... 39 AMPA ..................................................................... 40 50 anys ................................................................... 41 Premis i reconeixements ............................... 43 Any Espriu ............................................................ 45 Premis Sant Jordi 2013 .................................... 46 Jubilacions . .......................................................... 58 Orles 2013 . ........................................................... 59 Treballs de recerca 2013 ................................. 60 PUNT de MIRA · número 38 · juny de 2013 Dipòsit Legal: DL L 769-2013 Edita: Institut Antoni Torroja Imprimeix: Impremta Barnola

Equip Editorial:

Ona Riu Holgado Marta Aldomà Boquet Guillem Casadesús Vila Laia Tamarit Martínez Maria Raïch Solans Arnau Balcells Comas Anna Bertran Prat Nídia Fernández Ros Lluís Bellas Melgosa

Coordinació:

Teresa Porredon Bernaus

Portada: Ariadna Vidal


PUNT de MIRA

Foto: Jordi Prat

n煤mero 38 路 juny de 2013

Cinquanta anys construint futur

Profile for teresa

Punt de mira 38 juny 2013 ok  

Revista de l'INS Antoni Torroja de cervera

Punt de mira 38 juny 2013 ok  

Revista de l'INS Antoni Torroja de cervera

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded