Issuu on Google+

MCBTH

Versió lliure de Macbeth de William Shakespeare Direcció i adaptació lliure: Àlex Rigola

Una coproducció de EL CANAL – Centre d’Arts Escèniques de Salt / Girona Teatre Nacional de Catalunya (TNC)

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


A començament del segle XVII, probablement entre 1605 i 1606, William Shakespeare va escriure una de les seves peces més fosques i misterioses, Macbeth. Obra maleïda (dins el món del teatre es diu que esmentar-ne el títol provoca malastrugança), genial, sagnant, críptica…està considerada un dels textos cabdals de la historia del teatre. L’obra, adaptada i dirigida per Àlex Rigola, ens obre les portes de l’essència de la tragèdia, amb una acurada traducció a càrrec de Salvador Oliva, uns personatges interpretats per un repartiment magnífics de sis actors i actrius, i una certesa: res serà igual després de cometre una falta conscientment, res serà igual després de matar.

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


MCBTH CBTH BANQUO

Pel rellotge, podem dir que és de dia i, tanmateix, la foscor tapa el fanal viatger. MACDUFF

¿És el domini de la nit, o el torbament del dia que fa que les tenebres colguin el rostre de la terra, quan, de fet, la llum viva l’hauria de besar? MALCOLM

Una naturalesa que és bona i virtuosa es pot vinclar. BRUIXES

El que és bonic és lleig i el que és lleig és bonic. DUNCAN

Si jo fos el porter del dimoni, no donaria l’abast a fer girar la clau. LADY MACBETH

El que està fet no es pot desfer. MACBETH

Els fets contra natura engendren desgavells contra natura. .…............................................................................ L'ÈTICA, com a doctrina, és una branca de la filosofia que estudia la naturalesa del que es considera bo, adequat o moralment correcte. L'ètica general estableix els criteris per jutjar si una acció és bona o dolenta i per jutjar els motius i les conseqüències d'un acte. No es tracta de guanyar-se un saber per si mateix, sinó d'actuar amb la consciència d'una acció social responsable.

ÀLEX RIGOLA

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


DINS EL CAP DE MACBETH Macbeth és una de les obres més breus i difícils de Shakespeare. «La brevetat de Macbeth és indestriable de la seva força d’irradiació», diu Mark Van Doren. «El fet que en aquesta obra s’ometin les escenes llegendàries de guerres escoceses més aviat va a favor de l’obra. Aquí menys és més». Diu Van Doren que Macbeth, «l’heroi d’aquesta tragèdia, és menys valuós com a persona que Hamlet, Otel·lo o Lear; i que Antoni, Coriolà o Timó d’Atenes. Potser no ens alegrarem de la seva caiguda, com deia el Dr. Johnson que havíem de fer, però tampoc sabem prou coses sobre ell i hem trobat ben poques virtuts per experimentar a la seva mort aquella tràgica sensació de pèrdua, feta necessària per ironies del destí que depassen la nostra comprensió. És ben cert que Macbeth ja ha lliurat la seva ànima abans de començar l’obra. Quan el veiem per primera vegada en escena, ja està immers en un pou de pors, les pors que finalment l’empenyeran al desfici fins a convertir-lo en una figura abominable. Unes pors que també el convertiran, als nostres ulls, en un gran poeta.»

«El que és bonic és lleig i el que és lleig és bonic», diuen les bruixes de Macbeth al principi de la funció. Amb aquesta sentència, Shakespeare s’avança a les formulacions estètiques que faria Friedrich Nietzsche tres-cents anys després. Àlex Rigola ha transfigurat enginyosament les bruixes amb tres caretes de Mickey Mouse. És un dels recursos del director, recodificar el vestuari per acostar-nos els personatges a referents contemporanis. L’uniforme de l’exèrcit del rei d’Escòcia, per exemple, és la samarreta del Celtic de Glasgow. I el bosc d’Arden, una col·lecció d’avets de Nadal, que han estat col·locats amb intenció sobre l’espai escènic per Max Glaenzel. Disney, futbol, kitsch nadalenc són tres ingredients d’aquesta lletjor que contamina les nostres vides sense que ni ens n’adonem: «El que és bonic és lleig i el que és lleig és bonic.»

El MCBTH que ens proposa Rigola flueix entre monòlegs. Aquí el diàleg no està posat mecànicament al servei d’un argument, sinó que és per obra de la paraula que ens imaginem l’acció. Hi ha un estatisme deliberat en l’actitud displicent amb què, per EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


exemple, Alícia Pérez diu el monòleg de Lady Macbeth, asseguda en una butaca, cosint frases plenes de ressentiment i mala llet, perversament inaudibles.

Rigola ha reduït el repartiment a sis actors, que es distribueixen bona part de la trentena de personatges que Shakespeare va fer encabir en aquesta obra. El director ha demanat als actors que es lliurin a la poesia del text. No hi ha assassinats espectaculars ni escenes de gran truculència. Queda lluny el Rigola de Santa Joana dels Escorxadors o Glenngary

Glenrose, muntatges en què el director semblava més interessat a integrar en un sol espectacle llenguatges de diferents disciplines artístiques (dansa, vídeo, música en directe, etc.), que a servir un text de manera reverencial. És cert, però, que el concepte escenogràfic d’aquesta producció flirteja amb les arts visuals. «Es podria dir que l’espai escènic dissenyat per Max Glaenzel és com una instal·lació», afirma Àlex Rigola, «una instal·lació que et podries trobar en un museu d’art contemporani, no tant per la qualitat sinó per la tipologia». Les referències a Disney o al Celtic de Glasgow (rival del Barça a la Champions aquesta temporada) es poden entendre també com a recursos de distanciament que ens arriben a sobtar. Amb tot, és el discurs qui mana aquí.

Potser és a partir de 2666 que Rigola descobreix la força que pot tenir la discursivitat. Aquest MCBTH ens presenta el text nu, pelat i laminat fins a l’essència, i uns actors que el diuen sense declamar, en la intimitat de la Sala Petita. Uns actors que canvien de personatge sense moure’s del sofà. En tenen prou de posar-se un casc o treure’s una careta per passar a encarnar una altra veu.

Rigola ens adverteix que la segona part de l’espectacle, que és molt curta, demana una certa obertura mental a l’espectador, perquè ens llança a un espai que no està del tot definit. «No sabem si ens hem ficat en terra de ningú o en el cap del mateix Macbeth», diu Rigola. «En aquesta segona part, els personatges apareixen sobre una superfície blanca, amb una gran taca de sang. L’espectador haurà de fer servir la imaginació per treure’n les seves pròpies conclusions.»

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


Per a Rigola, Macbeth és una obra que parla de la relació entre el desig i l’ètica, de la tensió entre el que voldríem fer i el que hem de fer. «Plantegem quina línia estem disposats a creuar per aconseguir el que volem, i què ens passa per dins quan travessem aquesta línia», diu Rigola. El director ens convida a entrar dins el cap de Macbeth en el moment que consuma aquesta transgressió. «En el moment en què has creuat segons quines línies ètiques i has tancat rere teu segons quines portes, et trobes com Macbeth, a qui de sobte se li presenta una nova perspectiva de vida. Sap que s’ha equivocat, però tampoc es pensa deixar matar, ha de continuar endavant, amb una mirada sobre els altres en la qual no hi ha grans passions. Al final d’aquesta segona part, que a penes dura vint minuts, podríem dir que Macbeth es mira les bruixes fins i tot amb una certa benevolència», explica Rigola.

Al capdavall, de qui parlem quan parlem de Macbeth? Sembla que l’ètica hagi desaparegut dels nostres caps i de qui ens governa. No es veu en la vida política cap preocupació per haver mentit, sinó que acumulem una fal·làcia rere l’altra. No queda cap rastre d’ètica en persones que teòricament escullen aquesta professió per fer el món una mica millor. BERNAT PUIGTOBELLA

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


EL TRADUCTOR DIU

Foto: David Ruano

Macbeth és una de les tragèdies més famoses i representades de totes les que va escriure Shakespeare. La història és coneguda de tothom, fins i tot d’aquells que mai no han vist ni llegit l’obra. Se n’han fet diverses pel·lícules, així com filmacions que parteixen de determinats muntatges. Destaquen, sobretot, les dirigides per Orson Welles, Roman Polansky i Trevor Nun, aquesta última protagonitzada per Ian McKellen i Judy Dench. Akira Kurosava també en va fer una adaptació magistral, Tron de sang, tot i que sempre hi trobarem a faltar el text de Shakespeare, perquè, si bé el guió segueix la història, les paraules se n’aparten molt. I, finalment, caldria esmentar la versió de The BBC TV

Shakespeare, dirigida per Jack Gold. Macbeth és una obra negra i misteriosa: conté molts elements que apareixen sovint a les pel·lícules de terror: tempestes, aparicions de bruixes, traïdors, assassinats d’homes justos, d’una dona i de dos nens. Hi ha dues guerres, una lluita final cos a cos i, sobretot, molta sang. Però sovint no s’interpreta com una obra de terror, sinó com un estudi

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


sobre l’ambició humana o sobre el fracàs d’aquesta ambició.1 Ara bé, per poca atenció que posem al text, ens adonarem que, si la interpretem d’aquesta manera, n’obtenim una lectura bastant reduccionista. Si el tema principal de Macbeth fos el de l’ambició, ¿quin paper hi tindrien les bruixes? Si l’ambició ja és una passió connatural a la naturalesa humana, Shakespeare no tenia cap necessitat de donar un paper tan important a les bruixes. I són elles que ocupen l’escena inicial del primer acte: situades en una esplanada d’Escòcia, diuen unes paraules a primera vista incomprensibles, després pronuncien un encanteri i, finalment, desapareixen diluint-se en l’aire. ¿Quina necessitat hi hauria del recurs d’aquests elements ultraterrenals per tractar el tema de l’ambició? Certament que l’ambició apareix tan bon punt entra Lady Macbeth a escena, i també en un dels primer soliloquis del protagonista. Però, tot i així, no la podem considerar com el motor de l’obra. Les bruixes, en canvi, sí. Parem-hi una mica

Foto: David Ruano

Les bruixes, anomenades també «germanes del fat», parlen en vers, en el mateix metre de les cançons infantils, el tetràmetre trocaic o bé, per a nosaltres, l’heptasíl·lab, que 1

Vegeu, per exemple, un dels estudis que han marcat època: A. Bradley, Shakespearean tragedy, Macnillan and company, Ltd., Londres, 1904.

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


aquí també és el metre dels encanteris. A les paraules que diuen aquestes dones, hi ha diverses paradoxes. Diuen que es tornaran a trobar: «quan ja sigui perdut i guanyat el combat». Ara bé, un combat no pot ser perdut i guanyat alhora. Si ho interpretem de manera que el combat que uns perdran serà considerat per altres com una victòria, podem extreure’n una mica de sentit; però, tot i això, no queda explícit quins són els uns i quins els altres, ni si la victòria i la derrota afecta un mateix bàndol. La paradoxa següent és pràcticament impossible de traduir en tots els seus sentits. L’original diu: Fair

is foul and foul is fair, on veiem un paral·lelisme, un quiasme i una quàdruple al·literació d’efes inicials; però són els conceptes que fan que aquesta frase sigui pràcticament introduïble, i no pas els elements fonètics. Fair és la substantivació d’un adjectiu que significa coses diverses, però bàsicament dues: «bell» i «just». I foul a més a més de «lleig» significa «fastigós» en sentit literal i també en un sentit figurat que apunta cap a la reprovació moral. La frase, doncs, amb una impressionant economia de mitjans, proposa justament la tergiversació de l’ordre moral. «Tot allò que és bell i just és també lleig i fastigós. I viceversa: tot allò que és lleig i fastigós és també bell i just.» Així, doncs, la naturalesa de les paradoxes, les tergiversacions, les invocacions i el fet que les bruixes es reuneixin quan hi hagi pluja, llamps i trons, són indicis inequívocs de la presència del mal. No és cap sobreinterpretació, em sembla, si partim de la base que aquests personatges que apareixen a l’escena inicial de l’obra, són la personificació del mal. I, a més a més, prestem atenció al fet que elles diguin que es trobaran amb Macbeth, podem arribar a la conclusió que són elles, doncs, que decideixen la captura. I són elles també les que intervenen en la seva vida anunciant-li les profecies que li anuncien. I són aquestes profecies que, juntament amb la seva dona, l’empenyeran cap a l’assassinat del rei. És per això que deia més amunt que les bruixes i no pas l’ambició són el veritable motor de l’obra. ¿Com intervé, doncs, el mal, a Macbeth? Podríem dir que el mal, personificat amb les tres bruixes, entra en el món per posseir Macbeth, per destruir l’ordre establert i, finalment, per destruir-lo a ell mateix. I encara que el mal, al final, no resulti vencedor; ja haurà estat capaç de provocar sofriment, devastacions i mort, que no tan sols afectaran unes poques persones, sinó també tot un país. L’obra ja comença i acaba amb una de les follies més recurrents de la història de la humanitat: la guerra. Al començament és una guerra entre Noruega i Escòcia. I al final, entre Anglaterra i Escòcia. A la segona escena, entra un sergent ensangonat que relata el valor de Macbeth, capaç d’actes tan sanguinaris contra un soldat enemic, com és ara el de descosir-lo del melic EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


fins a la gola i penjar el seu cap sobre els merlets. (I, 2) A la primera escena, les bruixes simplement esmenten Macbeth. En aquesta segona escena, veiem Macbeth a través del prisma del sergent. Penso que la innecessària i sanguinària violència que Macbeth exerceix contra un soldat enemic, és a l’obra perquè ens adonem que no és estrany que les bruixes escullin Macbeth com el seu instrument. No vull dir que Macbeth sigui ja, des del primer moment que se’ns parla d’ell, a l’escena segona, un home malèfic. No és això, si pensem que, quan hi ha guerra, els homes cometen moltes barbaritats que no cometrien mai en temps de pau. La guerra ja és essencialment la manifestació més patent de la maldat humana. Macbeth serà un bon instrument de les bruixes perquè, en la guerra, s’hi troba bé; i la guerra li permet desplegar la brutalitat disfressada de valentia. De fet, és la valentia el tret que més li atribueixen tots els que parlen d’ell. I és la valentia el que complau més al rei d’Escòcia, Duncan, el qual, per aquesta mateixa raó anuncia que li vol donar el títol de baró de Cawdor, títol que, fins aquell moment, havia ostentat un noble que resulta ser un traïdor a la causa del seu país, Escòcia.

Foto: David Ruano

A la tercera escena del primer acte, que s’inicia amb la primera aparició de Macbeth a l’escenari, sembla com si Shakespeare ens hagués volgut mostrar que aquest home ja EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


hagués caigut sota el poder de les bruixes abans de veure-les. La primera frase que pronuncia és un eco d’elles. Diu: So fair and foul a day I’ve never seen. «Un dia tan bonic i tan lleig, no l’havia vist mai». Macbeth pot referir-se al fet que el dia es bonic perquè ha guanyat una batalla, i és lleig perquè (suposem-ho, tal com han fet molts directors de l’obra) està ennuvolat. Però el que compta aquí, més que el sentit exacte de la frase, és l’eco del que diuen les bruixes al començament de la primera escena. Immediatament després, hi apareixen les germanes del fat i saluden Macbeth com a senyor de Glamis, que és el títol que ostenta; després, com a senyor de Cawdor i, finalment, com rei. A Banquo li profetitzen que serà pare de reis, tot i que ell no ho serà. Quan les bruixes s’han esvaït en l’aire, entren Ross i Agnus, dos nobles escocesos, que li anuncien que ha estat anomenat senyor de Cawdor. És en aquest moment que Macbeth i Banquo veuen que les bruixes tenen el poder de profecia. Això els inquieta, però Macbeth, per sobre de la inquietud, pensa que les bruixes l’han saludat també com a rei. L’incident més important de l’escena quarta és el nomenament del primogènit del rei, Malcom, príncep de Cumberland, que és el títol que ostenta el futur rei d’Escòcia. Sembla, doncs, que les bruixes ja no tenen raó. Macbeth no ha estat nomenat successor del rei. Tenint en compte que la monarquia no era hereditària, a Escòcia, Macbeth, que era parent del rei Duncan, podia tenir pretensions a la corona, sobretot després del que li havien dit les germanes del fat. El nomenament de Malcom, doncs, és el gran obstacle a les esperances de Macbeth, que diu en un apart:

Príncep de Cumberland! Aquest és un graó que, si no el salto, em farà ensopegar: el tinc enmig del meu camí. Estrelles, amagueu el vostre foc! Que cap llum pugui veure els meus negres desitjos. Que els ulls es tanquin quan les mans actuïn; però que es faci allò que, un cop ja fet, els ulls no gosen contemplar. (I, 4) EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


Aquestes paraules ens aporten un element important de la personalitat de Macbeth: tan aviat com sent la temptació de «saltar el graó», en sent l’horror. Dit d’una altra manera: el pensament de l’assassinat no li ha anul·lat la consciència moral. Macbeth sap que els seus desitjos són negres i que els seus ulls no poden contemplar el resultat de l’acte que desitja fer. I, aquesta consciència, no la perdrà mai, ni tan sols quan s’adona que s’ha llançat al camí de l’assassinat i no pot sinó continuar matant.

Foto: David Ruano

A l’escena cinquena, una de les millors de tota l’obra, veiem lady Macbeth llegint la carta del seu marit. I el primer pensament que li ve després de llegir-la és el temor que l’assassinat no es pugui dur a terme per falta de valentia. Heus aquí, doncs, que la mateixa esposa d’aquell que en el combat es comporta d’una manera tan valerosa, d’aquell que fa poc ha descosit un home del melic a la gola, pensa que ell no tindrà valor per cometre l’assassinat del rei:

Glamis ja ho ets, i Cawdor, i seràs el que se t’ha promès. Però tinc por del teu caràcter; el veig massa ple EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


d’una llet feta de tendresa humana, perquè et deixi agafar el camí més curt. Vols ser gran; d’ambició, no te’n falta; et falta la maldat que l’ha d’acompanyar. El que vols en alçada, voldries obtenir-ho sense fer cap baixesa. Voldries jugar net, però guanyant allò que no et pertany. Gran Glamis, vols guanyar-te allò que clama: «Has de fer això, si em vols tenir», i, «això», tens més temor de fer-ho que desig de no fer-ho. (I, 5)

Qui realment té el valor de fer-ho és ella:

Doncs vine aquí, de pressa perquè et pugui vessar el meu coratge a l’orella i castigar amb la valentia dels meus llavis tot el que t’impedeix arribar al cèrcol d’or, amb què el fat i una ajuda ultraterrena et volen veure coronat. (I, 5)

La invocació al mal, que segueix aquestes paraules és extraordinària. Lady Macbeth no ha trobat les germanes del fat, però el seu desig intens és estar posseïda pels ministres del crim:

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


Veniu, esperits que animeu els pensaments de mort, arranqueu la tendresa del meu sexe; des del cap fins als peus, ompliu-me totalment de la més espantosa crueltat; espesseïu la meva sang; barreu el pas a tot remordiment; que ni un alè de pietat sacsegi els meus propòsits, ni cap treva de pau s’interposi entre ells i els seus efectes! Veniu fins als meus pits de dona, i transformeu la meva llet en fel; vosaltres, ministres de l’assassinat, veniu del lloc on les vostres substàncies invisibles serveixen la maldat de la naturalesa. Vine, nit densa i embolcalla’m amb el fum més negre de l’infern, perquè el meu esmolat punyal no pugui veure les ferides que farà, ni el cel pugui espiar entre els mantells nocturns per cridar: «Atura’t, atura’t!» (I, 5)

A l’escena sisena, Duncan arriba al castell dels Macbeth, on els que desitges la seva mort i la duen a terme, el reben amb una hipocresia inaudita. I a la setena escena, sentim un admirable duel verbal entre Macbeth i la seva dona. De fet, veiem de quina manera ella li «vessa el coratge a l’orella». L’assassinat està a punt d’acomplir-se. Tot aquest primer acte funciona com un mecanisme perfecte; gira a l’entorn de Macbeth, de com el veuen els que el coneixen (i la manera com el veuen el sergent ensangonat i Ross, a l’escena segona no té res a veure amb la manera com el veu la seva EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


dona) i de com actua ell a l’escena tercera, amb les bruixes i amb Banquo. També veiem com el mal s’introdueix a l’esperit de Macbeth i de lady Macbeth; i sobretot veiem com la consciència moral d’ell es manté viva, tot i que la pulsió cap a l’assassinat guanyarà la batalla. El destí de Macbeth és el de caminar cap a la seva destrucció passant pel camí del mal. Es veu empès cap a cometre nous assassinats i, al final, quan ha descobert que les profecies de les bruixes eren equívoques i falses, treu totes les forces que fins aquell moment tenia més o menys ocultes i lluita per morir matant. Ni tan sols l’anunci de la mort de Lady Macbeth li provoca una expressió de pena. Lady Macbeth se suïcida perquè ha enfollit. I potser no estaria malament de pensar que és el remordiment el que li fa veure que té les mans tacades i que li fan pudor de sang i, per més que es renti, la sang no se’n va, ni, segons les seves mateixes paraules «tots els bàlsams d’Aràbia no podran perfumar aquesta petita mà». Lady Macbeth no tan sols ha perdut el coratge que havia tingut, sinó que també ha perdut la raó. Quan Seyton comunica a Macbeth que la reina ha mort, en lloc de lamentar-se d’aquest fet, es posa a reflexionar sobre la vida, i ho fa amb unes paraules que devien provocar l’admiració de tots els filòsofs existencialistes del segle passat:

Tant de bo s’hagués mort més endavant, sempre hi ha temps per un anunci com aquest. Demà i demà i demà, de dia en dia, avança miserablement a petits passos fins a l’última síl·laba dels registres del temps, on els nostres ahirs han mostrat als beneits el camí de la pols i de la mort. Apaga’t, doncs, apaga’t, flama breu! La vida no és res més que una ombra que camina, un pobre actor que es mou enrigidit i consumeix el temps que està en escena i que, després, ja no se’l sent mai més; EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


és un conte explicat per un dement ple de soroll i fúria i sense cap sentit. (V, 5)

Especialment commovedores són les paraules que l’impulsen a lluitar. Diu que tant li és fugir com quedar-se i que ja comença a estar «cansat del sol». La decisió final és, doncs, morir matant. Però és Macduff que el venç i que apareix, triomfant, a l’última escena, amb el cap de Macbeth a les mans. La tragèdia de Macbeth, doncs, no és la tragèdia d’un home que cau de la felicitat a la desgràcia com a conseqüència d’haver comès un error moral, una hamartia. És tot el contrari: és la part de bondat de la seva consciència allò que li causa el sofriment perquè ha de suportar les inevitables conseqüències d’estar posseït pel mal. Si aquesta interpretació no està del tot desencaminada, és impressionant l’impacte que havia de provocar a començaments del segle XVII en un país cristià, encara que segurament havia de ser un impacte silenciós per raons de censura i de por. El cristianisme ensenya que l’home té lliure albir i, com que Déu no vol evitar l’home obri el mal, permet que passi allò que prohibeix; però a qui obra el mal, se li obren les portes de l’infern. Ara bé: Macbeth no té una voluntat lliure, sinó esclavitzada, i, en conseqüència ni té lliure albir ni hauria de ser castigat. Amb això podem entreveure la possibilitat que la tragèdia de Macbeth pugui ser interpretada d’una manera que entra en conflicte amb l’exegesi cristiana. No sóc el primer de fer-ho. Crec que Nietzsche i Bloom fan el mateix: «Les accions de Macbeth són una mena de caiguda cap endavant [...] Si Nietzsche (com Freud darrere d’ell) tenia bones raons per creure que som viscuts, pensats i moguts per voluntats i forces que no són les nostres. Shakespeare se li va anticipar en aquesta convicció.»2 L’enorme atracció d’aquesta obra, doncs, és la submersió dins el mal així com la nostra terrorífica simpatia cap al protagonista, perquè, malgrat la maldat dels actes de Macbeth, la seva consciència permet que tothom s’hi pugui sentir identificat. A mesura que anem llegint, veiem fins a quin punt Macbeth ha estat llençat cap a la seva pròpia destrucció, 2

Harold Bloom, The invention of the human, Fourth Estate Limited, Londres, 1999, pàg. 522.

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


sense que puguem dir que sigui culpable de la seva follia. «Culpable» és un concepte moral que, en aquesta obra, queda polvoritzat. Macbeth ens obliga a posar en dubte les ideologies i les institucions (religioses o polítiques) que jutgen amb tanta facilitat i d’una manera tan irresponsable les conductes humanes. L’imperi del mal, tal com hem vist darrerament en la nova confrontació mundial, són sempre els altres. I és aquest tipus de judici moral el que Macbeth ens convida a posar en dubte.

Foto: David Ruano

II

Tal com han dit diversos autors, especialment Frank Kermode, que fa un anàlisi exemplar del llenguatge de Shakespeare, hi ha molt sovint una sèrie de temes que apareixen a base de repeticions. El més evident, a Macbeth, és el de la sang, que surt gairebé a cada pàgina de l’obra, però amb sentits diferents: sang com símbol de la descendència o de la legitimitat de la corona; però també com a símbol de la violència, o de la valentia. O al revés, la falta de sang al rostre, com a símbol de la covardia. Sang també com a guariment de la terra, com quan Caithness diu «vessarem per guarir la nostra terra / tota la nostra sang». Altres temes s’entreteixeixen amb aquest: el de l’homenia com a qualitat que s’identifica amb el coratge, el de la destrucció del temps, el dels equívocs, com és ara les profecies de les germanes del fat quan asseguren a Macbeth que ningú nascut de dona el podrà vèncer o que fins que el bosc de Birnam no s’acosti a Dunsinane no serà vençut. El tema de l’equívoc apareix també amb el porter quan, després de l’assassinat, truquen a la porta i es veu a si mateix com a porter de l’infern. La fosca apareix també, lligat a la presència del mal. Segons Kermode, durant el període de redacció de les grans tragèdies, aquestes xarxes conceptuals semblen ser fonamentals als procediments de Shakespeare: És possible que, a Shakespeare, aquestes constel·lacions EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


de mots se li imposessin ja a les primeres fases de creació de les obres, perquè les usa intencionadament i conscientment. És un ús que mostra més deliberació que no pas els arguments: «En aquests ecos i repeticions, tan diferents de les repeticions de la vella retòrica, ens acostem als interessos més fondos de Shakespeare. No els podem assignar cap sentit limitat»3 En realitat aquest joc tan extraordinari de formes i conceptes tenyeixen els esdeveniments dels arguments, creen determinades atmosferes, sota les quals es va desenvolupant l’acció de cada obra i es crea en l’espectador o en el lector estats d’ànims relacionats en les seves experiències passades. Dit amb altres paraules: segons sigui més o menys rica l’experiència del lector, les xarxes de formes i de conceptes creades per Shakespeare atreu els elements crucials d’aquesta experiència, i és també per això que, cada lectura que fem de Shakespeare sembla la lectura d’un llibre nou.

III

La font més important de Macbeth, i segurament l’única, procedeix de les Cròniques de Holinshed. La comparació d’aquestes cròniques amb el text de Shakespeare és interessant en el sentit que ell devia considerar necessari pel bon funcionament de l’obra allò que hi va afegir, i, per altra banda, devia considerar superflu tot el que hi va ometre. Holinshed tracta de la usurpació de Macbeth i de l’assassinat del rei Duff a càrrec de Donwald i la seva dona, i Shakespeare va transferir l’assassinat a la persona de Macbeth. Aquesta sola transferència ja ens indica fins a quin punt va voler lligar la usurpació i l’assassinat en una relació de causa-efecte. Una altra diferència interessant és la següent: el rei és més jove a les Cròniques i està descrit com un governant més feble. El fet que Shakespeare el representi més vell i el fet de passar per alt la seva feblesa van dirigits a agreujar la culpabilitat de Macbeth. Shakespeare intensifica en una sola campanya militar les tres de Holinshed: la rebel·lió de Macdowald, la derrota de Sweno i la del seu germà Canut. A més a més, la proclamació del Príncep de Cumberland com a hereu de Duncan és a les Cròniques un acte molt més arbitrari que a l’obra. Macbeth tenia moltes raons per esdevenir Rei. Les possibles excuses de Macbeth, doncs, queden, a l’obra molt minimitzades. També

3

Frank Kermode, Shakespeare’s language, Allen Lane, the Penguin Press, 2000; pàgs 215-6.

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


caldria esmentar el fet que Banquo deixi de ser còmplice de l’assassinat de Duncan, que era un assassinat bàsicament polític. A totes aquestes raons per augmentar la culpabilitat de Macbeth, s’hi ha d’afegir el fet que la integritat de Banquo s’havia de salvaguardar, perquè era tingut com un dels ascendents de James 1, monarca regnant, i Macbeth, a més a més, era tingut com a assassí d’un altre d’aquests ascendents. Però potser el canvi tècnic més representatiu és l’omissió dels deu anys de bon govern de Macbeth que trobem a les Cròniques entre l’assassinat de Duncan i Banquo. És evident que aquests deu anys haurien arruïnat tot el procés moral de Macbeth i n’haurien trencat la continuïtat. Aquí no hem d’oblidar, doncs, que aquesta omissió posa de manifest una de les intencions més importants del dramaturg. Els personatges de les bruixes, o germanes del Fat li podien haver estat suggerides també per les Cròniques, on tenim bruixes que ajuden els nobles a conspirar contra el Rei. I finalment, per no esmentar sinó els canvis que semblen més significatius, cal precisar que l’escena del somnambulisme i la del suïcidi de Lady Macbeth són invenció de Shakespeare, i és precisament la mort de Lady Macbeth l’estímul que arrenca d’ell el famós discurs, ja citat més amunt.

Foto: David Ruano

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


Pel que fa a la data de composició i primera representació de l’obra, s’ha de dir que cal situar-la entre 1605 i 1606. El testimoni escrit de la primera representació la situa al 20 d’abril de 1611; però hi ha també la certesa que l’obra ja s’havia representat almenys quatre anys abans. Entre algunes obres coetànies, trobem, per exemple, Lingua, publicada al 1607. Mostra ecos del Macbeth, concretament de l’acte II, escena 1, així com una escena que és clarament una paròdia de l’escena del somnambulisme de Lady Macbeth.

Macbeth també conté referències a fets que són posteriors a l’accés al poder de James I. I fins i tot hi ha indicis que ens permeten de suposar que la primera representació es va fer davant del Rei i del seu convidat, Christian IV de Dinamarca, segurament el 7 d’agost de 1606. SALVADOR OLIVA Pròleg a l’edició de Macbeth. Barcelona, Vicens Vives, 1988.

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


SINOPSI Els generals escocesos Macbeth i Banquo tornen victoriosos d'una batalla contra les tropes noruegues. En un erm es troben amb tres bruixes que profetizen que Macbeth serà Senyor de Cawdor i Rei d'Escòcia i que l'estirp de Banquo regnarà a Escòcia. El Rei d'Escòcia, Duncan executa al Senyor de Cawdor per traïció i el lliura el senyoriu a Macbeth. Macbeth veient que el destí anunciat per les bruixes es va complint i animat per la seva esposa, assassina Duncan quan aquest s'allotja al seu castell. Els fills del Rei, Malcolm i Donalbain fugen espantats cap a Anglaterra i Irlanda respectivament pel que la sospita del regicidi recau en ells. Macbeth, com a parent més pròxim, és nomenat Rei d'Escòcia. Perquè no es compleixi la profecia de les bruixes respecte a Banquo, Macbeth envia sicaris per matar Banquo i el seu fill Fleance. Banquo mor, però el noi aconsegueix escapar. Macbeth té cada vegada més al·lucinacions i el fantasma de Banquo se li apareix. Espantat, consulta les bruixes i aquestes li diuen que es guardi de Macduff, Senyor de Fife; que cap home parit per dona podrà mai vèncer a Macbeth; i que el seu poder es mantindrà fins que el bosc de Birnam entri a Dunsinane. Macbeth fa assassinar la dona i els fills de Macduff. Aquest mentrestant ha partit cap a Anglaterra per a unir-se a Malcom, legítim hereu de la corona escocesa, i han reclutat un exèrcit de 10000 homes per a entrar a Escòcia. El sentiment de culpabilitat torna boja Lady Macbeth que acaba traient-se la vida. L'exèrcit de Malcom talla arbres del bosc de Birnam i escudats rera d'ells, els homes entren a Dunsinane. Macduff, que havia estat tret del ventre de la seva mare abans d'hora, acaba amb la vida de Macbeth. Malcom és proclamat Rei d'Escòcia.

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


FITXA ARTÍSTICA AUTOR WILLIAM SHAKEASPEARE

TRADUCCIÓ SALVADOR OLIVA

DIRECCIÓ I ADAPTACIÓ LLIURE ÀLEX RIGOLA

INTÈRPRETS JOAN CARRERAS ORIOL GUINART MÍRIAM ISCLA LLUÍS MARCO ALÍCIA PÉREZ MARC RODRÍGUEZ

ESCENOGRAFIA MAX GLAENZEL

IL·LUMINACIÓ AUGUST VILADOMAT EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


VESTUARI BRAIN&BEAST

SO IGOR PINTO

AJUDANTA DE DIRECCIÓ GEORGINA OLIVA

ASSISTENT DE DIRECCIÓ CARLOS BRIONES BRIONES

ALUMNE EN PRÀCTIQUES INSTITUT DEL TEATRE MIQUEL ÀNGEL FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ

ENTRENAMENT COS ANNA RUBIROLA

FOTOGRAFIA DAVID RUANO

COORDINACIÓ TÈCNICA GANECHA GIL

REGIDORIA MARIA MIRALDA

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


SASTRESSA ROSER PUIGDEVALL

TÈCNIC IL—LUMINACIÓ GANECHA GIL

TÈCNIC SO ROGER ÁBALOS

MAQUINARIA KIKU MARTÍNEZ

PRODUCCIÓ EXECUTIVA NATI SARRIÁ

DIRECCIÓ DE PRODUCCIÓ JOSEP DOMENECH

Una coproducció d’EL CANAL- Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona i TNC Teatre Nacional de Catalunya.

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


QUI ÉS QUI A MACBETH

Joan Carreras

Alícia Pérez

Macbeth

Lady Macbeth

Lluís Marco

Míriam Iscla

Duncan

Macduff

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


Oriol Guinart

Marc Rodríguez

Malcolm

Banquo

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


ESTRENA A

EL CANAL (Coma Cros) Dijous, divendres i dissabte 4, 5 i 6 d’octubre a les 21h

Teatre Nacional de Catalunya Sala Petita De l’11 d’octubre al 18 de novembre de 2012 Dimecres i divendres a les 20 h Dijous a les 17 h Dissabte a les 21.30 h Diumenge a les 18 h

Posterior gira per Catalunya, Estat Espanyol i Europa. Durada de l’espectacle: 1h 55 min amb un descans Una coproducció d’EL CANAL- Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona i TNC Teatre Nacional de Catalunya.

www.elcanalteatre.com EL CANAL Centre d’Arts Escèniques

www.tnc,cat Salt/Girona. Integrat

per:

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


CURRÍCULUMS ÀLEX RIGOLA Director

Neix a Barcelona el 1969. Des del maig del 2010 és el director de la secció de teatre de la Biennal de Venècia i director resident a EL CANAL, Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Ha estat director del Teatre Lliure entre el 2003 i el 2011. Durant el període 2003-2010, els muntatges d’Àlex Rigola han girat per França, Itàlia, Alemanya, Portugal, Espanya, Rússia, Bòsnia Hercegovina, Polònia, Romania, Xile, Veneçuela, Colòmbia, Taiwan i Austràlia.

DRAMATÚRGIA I DIRECCIONS

2012 Coriolà. Dir. Àlex Rigola. EL CANAL-Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona i Teatre Lliure. 2011 Labcanal Havanera: Argelès sur mer. Director. Temporada Alta i El Canal. 2011 2011 Tragèdia. Director. Festival Grec 2011. Bitò Produccions i Àlex Rigola. 2011

The end. Director.. Teatre Lliure. 2010 Gata sobre teulada de zinc calenta de Tennessee Williams. Director. Teatre Lliure i Centro Dramático Nacional. 2009 Nixon-Frost de Peter Morgan. Director. Teatre Lliure. 2008 Días mejores de Richard Dresser. Teatro de La Abadía. 2008 Rock’n’Roll de Tom Stoppard. Teatre Lliure. 2008 El buñuelo de

Hamlet de Luis Buñuel i Pepín Bello. Expo Zaragoza 2008. 2007 2666 de Roberto Bolaño. Director. Teatre Lliure. 2007 L’holandès errant de R. Wagner. Gran Teatre del Liceu i Teatro Real. 2006 Nit just abans dels boscos de B-M. Koltès. Temporada Alta i Teatre Lliure.2006 2006 Arbhust de Paco Zarzoso. Teatre Lliure – Festival de Barcelona Grec 2006. 2006 Largo viaje hacia la noche d’Eugene O’Neill. Teatro de La Abadía 2005-06 2005 European House (pròleg d’un Hamlet sense paraules). Festival Temporada Alta.

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


2005 Ricard III, de William Shakespeare. Festival de Teatro Clásico de Almagro i Teatre Lliure. 2004 Santa Joana dels Escorxadors de Bertolt Brecht. Festival Grec 2004 i Teatre Lliure. 2003 Glengarry Glen Ross de David Mamet. Teatre Lliure. 2003 Cancionero de Palacio del s- XVII. Direcció musical de Carles Magraner. Festival Castell de Peralada. 2002 Juli Cèsar de W. Shakespeare. Teatre Lliure. 2002 Ubú d’Alfred Jarry. Teatro de la Abadía. 2001 Woyzeck de G. Büchner. Festival Grec i Teatre Romea. 2001 Titus Andrònic de W. Shakespeare. Festival Grec i Temporada Teatre Lliure . 2001 Suzuki I i II d’Alexei Chipenko. Teatre Lliure. 2001 Les variacions Goldberg de George Tabori. Teatre Nacional de Catalunya (Sala Tallers). 2000 Un cop baix de Richard Dresser. Sitges Teatre Internacional (STI) i Sala Beckett. Premi de la Crítica a la Millor Direcció.2000 2000 Un Cop

Baix de Richard Dresser. Sitges Teatre Internacional (STI) i Sala Beckett. Premi de la crítica a millor direcció. 1998 Troianes d’Eurípides. STI. 1997

Kafka: El procés de

Franz Kafka. STI i Teatre Adrià Gual. 1996 Camí de Wolokolamsk de Heiner Müller a l’homenatge a Heiner Müller fet al Teatre Artenbrut.

PREMIS I MENCIONS

2009 Premi Max al Millor Espectacle Teatral i a la Millor Escenografia per 2666. 2008 Premi Internacional Terenci Moix de las Arts Escèniques 2008 per 2666. 2008 Premi Qwerty 2008 a la Millor Adaptació d’una novel·la a un altre format per 2666. 2007 Premi de la Crítica al Millor Espectacle Teatral, Millor Dramatúrgia i Millor Escenografia per

2666. 2006 Premi Notodo al Millor Muntatge d’Arts Escèniques per Largo viaje hacia la noche. 2003 Premi Enderrock al Millor Espectacle Musical per Cançons d’amor i droga. 2001 Premi José Luis Alonso per a joves directors de l’ADE (Asociación de Directores de Escena), premi Butaca 2001 al Millor Director de Teatre i al Millor Muntatge Teatral; premi de la Crítica a la Millor Direcció per Titus Andrònic. 2000 Premi de la Crítica a la Millor Direcció per Un cop baix. 1999 Premi de la Crítica a la Millor Direcció per La màquina d’aigua.

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


JOAN CARRERAS Actor Actor de caràcter, versàtil i molt seductor, Joan Carreras està present a tots els espectacles d’Àlex Rigola. Format a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Ha treballat amb diversos directors importants.

TEATRE

2012 Coriolà. Dir. Àlex Rigola. EL CANAL-Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona i Teatre Lliure. 2011 La Ciutat. Dir. Víctor Muñoz. Sala Beckett. 2011 Tragèdia. Dir. Àlex Rigola (Festival Grec de Barcelona 2011 i Bitò Produccions). 2011 The end, d’Àlex Rigola, Dir. Àlex Rigola. Teatre Lliure. 2010 Gata sobre la teulada de zinc calenta de Tennessee Williams. Dir. Àlex Rigola. Teatre Lliure i Centro Dramático Nacional. 2009

Nixon-Frost, Dir. Àlex Rigola.. Teatre Lliure. 2009 El dúo de la Africana, Dir. Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé. 2008 El buñuelo de Hamlet, de Luis Buñuel i Pepín Bello. Dir. Àlex Rigola. Expo Zaragoza 2008. 2008 Dia de partir de David Plana. Dir. Rafel Duran. 2008 Rock’n’Roll, de Tom Stoppard. Dir. Àlex Rigola. 20072007-2008 La torre de La

Défense, de Copi. Dir. Marcial di Fonzo Bo. 2006 Nixon-Frost de Peter Morgan, Dir. 2006-2007 Otel·lo, Dir. Carlota Subirós. 2006 Arbusht, Dir. Àlex Rigola. Àlex Rigola. 2006Teatre Lliure – Festival de Barcelona Grec. 2005 Santa Joana dels escorxadors de Bertolt Brecht, Dir. Àlex Rigola. Festival Grec 2004 i Teatre Lliure. 2004 Juli Cèsar (segona temporada), Dir. Àlex Rigola. 2004 Nits blanques. Dir. Carlota Subirós. 2004 2666 de Roberto Bolaño. 2003 L’excés de Neil LaBute. Dir. Magda Puyo. 2003 L’escola de dones. Dir. Carles Alfaro. 2003 Glengarry Glen Ross de David Mamet. Dir. Àlex Rigola. Teatre Lliure.2002 2002 La filla del Mar. Dir. Josep Maria Mestres. 2002 El somni d’una nit d’estiu. Dir. Àngel Llàcer. 2001 Woyzeck de G. Büchner. Dir. Àlex Rigola. Festival Grec i Teatre Romea. 2001 Titus Andrònic de W. Shakespeare. Dir. Àlex Rigola. Festival Grec i Temporada Teatre Lliure. 2001 Suzuki, d’Alexei Chipenko. Dir. Àlex Rigola. Teatre Lliure. 2000 El coronel ocell. Dir. Rafel Duran. 1999 La tienda de los horrores d’Alan Menken i Howard Ashman. Dir. Victor Conde. 1999 999 Molt soroll per no res de W. Shakespeare. Dir. Ferran Madico. 1999 Les dones sàvies de Molière. Dir. Rosa Novell. EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


1998 Galatea de J. M. de Sagarra. Dir. Ariel García Valdés. 1998 Els dos bessons

venecians de C. Goldoni. Dir. Toni Caffiero. 1997 Mala Sang. Dir. David Plana.

TELEVISIÓ

Ha participat a Infidels a TV3, Zoo a Tv3, Porca Misèria a TV3, De Moda i Temps de

silenci, a TV3.

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


ORIOL GUINART Actor TEATRE

2012 Coriolà. Dir. Àlex Rigola. EL CANAL-Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona i Teatre Lliure. 2011 Llum de guàrdia

(Ghostlight) de Sergi Pompermayer i Julio Manrique, direcció de 2010

Julio

L'hort

Manrique

dels

cirerers

al d'Anton

Teatre Txèkhov,

Romea. direcció

de

Julio

Manrique.

2010 Coses que dèiem avui de Neil LaBute, direcció de Julio Manrique a la Sala Beckett. 2009 Nixon-Frost de Peter Morgan, direcció d'Àlex Rigola al Teatre Lliure. 2008 Rock'n'roll de Tom Stoppard, direcció d'Àlex Rigola al Teatre Lliure. 2008 El rei Lear de William Shakespeare, direcció d'Oriol Broggi a la Biblioteca de Catalunya. 2007 Lúcid, escrita i dirigida per Rafael Spregelburd a la Sala Beckett. 2007

Primera historia d’Esther, Teatre Nacional de Catalunya. 2006 Natura morta, Tantarantana Teatre. 2005 Tenim un problema. Villarroel. 2005 El diable compartit. Tantarantana Teatre. 2005 Les aventures extraordinàries d’en Massagran de Josep Mª Folch i Torres. Director: Joan Castells. TNC. 2004 Copi i Ocaña, al purgatori, Tantarantana Teatre. 2004 Eva Perón. Director: Jordi Prat i Coll. Teatre Lliure. 2003

Dies Meravellosos. Director: Roberto Romei. TNC. 2003 Romeu i Julieta. Director: Josep Maria Mestres. Teatre Lliure.

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


ALÍCIA PÉREZ Actriu

TEATRE

2012 Coriolà. Dir. Àlex Rigola. EL CANAL-Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona i Teatre Lliure. 2011 Tragèdia. Dir. Àlex Rigola. Festival Grec de Barcelona 2011 i Bitò Produccions. 2011 Dues dones que ballen. Dir. Xavier Albertí. El Canal i Teatre Lliure. 2010 Vida Privada. Dir.Xavier Albertí. Teatre Lliure. 2008 2666. Dir. Alex Rigola. Teatre Lliure 2007-2010. Teatro Matadero. 2009 Aquí s’aprèn poca cosa Dir. Toni Casares. Sala Beckett. 2009 El duo de la Africana. Dir. Xavier Albertí. Teatre Lliure 2007. CDN i Teatro Maria Guerrero. 2007 Otel·lo. Dir. Carlota Subirós. Teatre Lliure 2006. Teatro Español. 2007 Arbusht. Dir. Àlex Rigola. Teatre Lliure. 2007 European house. Dir. Àlex Rigola. Gira 2005. Teatre Lliure 2006. Teatro Español. 2007 Ricard III. Dir. Àlex Rigola. Teatre Lliure 2005. Gira 2005/06. Teatro Español. 20042004-0505-06 Santa Joana dels escorxadors. Dir. Alex Rigola. Teatre Lliure. 2003 2003 El Maestro y Margarita. Dir. Xicu 2003 Antígona. Dir. Ramón Simó. Teatre Lliure.2003 Massó. Teatre Lliure. 2003 Liliom. Dir. Carlota Subirós. Sala Beckett.20022002-04 Juli Cèsar.. Dir. Àlex Rigola. Teatre Lliure. 2002 Troilo i Cressida. Dir. Xavier Albertí. Teatre Lliure. 2002

Orgía. Dir. Xavier Albertí. Teatre Lliure. 2002 Titus Andrònic. Dir. Àlex Rigola. Gira 2002. 2001 I mai no ens separarem. Dir. Carlota Subirós. Teatre Malic. 2001 Más extraño que el paraíso. Dir. Xavier Albertí. Sala Muntaner. 2001 El gat negre. Dir. Xavier Albertí. Teatre Malic. 2000 Ànsia.

Dir. Xavier Albertí. Sala Muntaner. 2000 Passatge Gutemberg. Dir. Xavier Albertí. Teatre Tantarantana.1999 1999

Ària del diumenge. Dir. Carlota Subirós. Teatre Nacional de

Catalunya. 1999 999 Dotze Treballs. Dir. Xavier Albertí. Teatre Malic.1999 1999 Dies de Festa. Dir. Carlota Subirós. Sala Beckett. 1998 La núvia de Hamlet. Dir. Carles Salas. CIA DE DANSA BÚBULUS (Grec´98 ). 1995 Hamlet. Dir. Xavier Albertí. Teatre Malic. 1994 Hedda

Gabler. Dir. Xavier Albertí (Teatre La Cuina de l’Institut del Teatre).

AUDIOVISUAL

Ha participat a La Riera (TV3), Insensibles de J. Carlos Moreno, Ángel y demonio (CUATRO), Felipe y Letizia (TELE-5), Operación Malaya (TVE), La que se avecina

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


(TELE-5), 23F: El día más difícil del Rey (TVE), El porvenir es largo (TVE), Hospital

Central (TELE-5), La Via Augusta (TV3), Mar de fons (TV3), Nit bus (Salto de Eje), Lo cartanyà (TV3), Máxima pena (Salto de Eje), 07:58:13 curtmetratge UPF.

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


MARC RODRÍGUEZ Actor

TEATRE

2012 Coriolà. Dir. Àlex Rigola. EL CANAL-Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona i Teatre Lliure. 2011 Llum de guàrdia. Dramatúrgia Sergi Pompermayer i Julio Manrique. Dir. Julio Manrique. Teatre Romea. 2011 The End. Direcció i dramatúrgia d’Àlex Rigola. Teatre lliure. 2011 L'Arquitecte de David Greig. Dir. Julio Manrique. Teatre Lliure. 2010 American Buffalo de David Mamet. Dir. Julio Manrique. Teatre Lliure. 2009 Hamlet de William Shakespeare. Dir. Oriol Broggi. Prod. Laperla29. 2009 Días mejores de Richard Dresser. Dir. Àlex Rigola. Teatro de la Abadía i Teatre Lliure. 2008 La forma de les coses de Neil Labute. Dir. Julio Manrique. Teatre Lliure. 2006 En pólvora d’Àngel Guimerà. Dir. Sergi Belbel. Teatre Nacional Catalunya. 2004 Els boscos de D. Mamet. Dir. Julio Manrique. Sala Beckett. 2004 Obra vista de Jordi Prat. Dir. Jordi Prat. Sala Beckett. 2004 El miedo y la música de J. Manrique. Dir. Julio Manrique. 2004 Hamlet-Machine de H. Müller. Dir. Carme Portacelli. Shakespeare Fest. 2003 Romeu i Julieta de W. Shakespeare. Dir. J.M. Mestres. Teatre Lliure. 2003 El retorn

al desert de Bernard-Marie Koltès. Dir. Carme Portacelli. Teatre Lliure. 2003 Juli Cèsar de W. Shakespeare. Dir. Àlex Rigola. Teatre Lliure. 2002 Sallinger de Bernard-Marie Koltès. Dir. Carme Portacelli. Mercat de les Flors. 2002 La dama enamorada de Puig i Ferrater. Dir. Rafel Duran – TNC. 2001 Una vida al teatre de D. Mamet. Dir. Rafel Duran. GREC 2001. 2001 Caça de rates de P. Turrini. Dir. Lourdes Barba. Sala Beckett. 2000 Titus Andrònic de Shakespeare. Dir. Àlex Rigola. GREC 2000 i Teatre Lliure. 2000

Cara de foc de M.V. Mayenburg (lectura dramatitzada). Dir. M.V. Mayenburg. 2000 L'Inspector de N. Gogol. Dir. Joan Raja. Artenbrut. 1997 Valencia de P. Zarzoso. Dir. Rafel Duran. GREC 97.

TELEVISIÓ

Ha participat a les series Kubala, Moreno, Manchón (TV3), Meublé (Telefilm de TV3),

14 d'abril, Macià contra Companys (Telefilm, TV3), Morir en tres actes (Telefilm de TV3), Polònia (TV3), Ermessenda (TV3), Zoo (TV3), MIR (Tele 5), RIS (Tele 5), El EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


pulso (Telefilm de Tele 5), Porca misèria (TV3), Rapados (Telefilm), Delta (Telefilm), Majoria absoluta (TV3), Jet Lag (TV3), Pagats per riure (Canal 33), 7 de notícies (TV3), Freetown (Telefilm) i Nissaga. L'Herència (TV3).

CINE

Ha participat a Los niños salvajes, Dictado, El Kaserón, RoadSpain, Tu vida en 65

minutos i Salvador.

CURTMETRATGES

Ha participat a Amics - Dir. Mar Coll, 2011.

PREMIS

2008 Premi d’Interpretació de la Crítica Teatral de Barcelona per l’obra La forma de les

coses.

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


MAX GLAENZEL Escenògraf Escenògraf Es va formar a l’escola La Massana de Barcelona i va començar la seva activitat com a escenògraf el 1997, amb mestres de l’escena com ara Àlex Rigola, Sergi Belbel o David Selvas.

ESCENOGRAFIA

2012 Coriolà. Dir. Àlex Rigola. EL CANAL-Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona i Teatre Lliure. 2011 Una vella coneguda olor de Josep Maria Benet i Jornet. Dir. Sergi Belbel. Teatre Nacional de Catalunya. 2011 Woyzeck de Georg Büchner. Dir. Gerardo Vera. Teatro María Guerrero.2011 2011 Les tres germanes d’Anton Tchekhov. Dir. Carlota Subirós. Teatre Lliure. 2011 Pedra de tartera de Maria Barbal. Teatre Nacional de Catalunya. 2011 L’arquitecte de David Greig. Dir. Julio Manrique. Teatre Lliure. 2010

Agost. Dir. Sergi Belbel. TNC. 2010 Gata sobre teulada de zinc calenta de Tennessee Williams. Dir. Àlex Rigola. Teatre Lliure. 2010 La gavina d’Anton Tchekhov. Dir. David Selvas. Villarroel. 2009 El ball d’Irène Némirovsky. Adaptació i posada en escena: Sergi Belbel. TNC. 2009 Alícia, un viatge al país de les meravelles. Dir. Carlota Subirós. Teatre Lliure. 2009 Nixon-Frost de Peter Morgan. Dir. Àlex Rigola. Teatre Lliure. 2009

L’Inspector de Nikolai Gogol. Dir. Sergi Belbel. TNC. 2008 Guns childs and video games de Nao Albert i Marcel Borràs. Teatre Lliure. 2008 Play with a tiger de Doris Lessing. Dir. Carlota Subirós. Teatre Lliure. 2008 Rock’n’rol de Tom Stoppard. Dir. Àlex Rigola. Teatre Lliure. 2008 Rodoreda, un retrat imaginari. Dir. Carlota Subirós. Festival Grec. 2008 Goldberg. Dir. Ferran Carvajal. Mercat de les flors. 2008 Rimuski de Roger Bernat i Ignasi Duarte. Dir. Roger Bernat. 2008 Oncle Vània d’Anton Tchekhov. Dir. Carles Alfaro. Teatro María Guerrero. 2007 Après moi, le déluge de Lluïsa Cunillé. Dir. Carlota Subirós. Teatre Lliure. 2007 Saló primavera de Lluïsa Cunillé. Dir. Lurdes Barba. Sala Muntaner. 2007 La toscana de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. 2007 El perseguidor, a partir del conte de Julio Cortázar. Dir. Lurdes Barba. Sala Muntaner. 2007 2666 de Roberto Bolaño i adaptació de Pablo Ley i Àlex Rigola. Dir. Àlex Rigola. Teatre Lliure. 2007 Sex n’drugs n’Johan Cruyff de Josep Julien. 2007 Viatges a la felicitat Teatre Nacional de Catalunya. 2007 Tornar a casa de Harold Pinter. Dir. Ferran Madico. CAER.

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


2006 Dimonis de Lars Norén. Dir. Lurdes Barba. Sala Beckett. 2006 En pólvora d’Àngel Guimerà. Dir. Sergi Belbel. TNC. 2006 Otel·lo de William Shakespeare. Dir. Carlota Subirós. Teatre Lliure.2006 2006 Carnaval de Jordi Galceran. Dir. Sergi Belbel. Teatre Romea. 2006 Els estiuejants de Maksim Gorki. Dir. Carlota Subirós. Teatre Lliure. 2006 Largo

viaje hacia la noche d’Eugène O’neill. Dir. Àlex Rigola. Teatro de la Abadía. 2005 Les falses confidències de Marivaux. Dir. Sergi Belbel. TNC. 2005 Amor fe esperança. Dir. Carlota Subirós. Festival Grec-Mercat de les flors. 2005 Occisió de Lluïsa Cunillé. Dir. Lurdes Barba. Teatre Lliure. 2005 The country de Martin Crimp. Dir. Toni Casares. Sala 2004 Beckett. 2004 Ròmul el Gran de Fiedrich Dürrenmatt. Dir. Carles Alfaro. TNC.2004

Copi i ocaña, al purgatori de Marc Rosich. Dir. Julio Alvárez. Teatre Tantarantana. 2004 El beso de la mujer araña de Manuel Puig. Dir. Manel Dueso. Teatro Muñoz Seca. 2004 Tape de Stephen Belber. Dir. Marta Angelat. Sala Muntaner. 2004 Forasters de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. TNC. Diktat d’Enzo Cormann. Lurdes Barba. Teatre Tantarantana. 2004 Amnèsia de fuga de Roger Bernat. Dir. Roger Bernat. Teatre Ovidi Montllor. 2004 Fortuna accidental de Manel Dueso. Dir. Manel Dueso. Villarroel Teatre. 2004 Plou a Barcelona de Pau Miró. Dir. Toni Casares. Sala Beckett. 2004 Teatre sense

animals de Jean-Michel Ribes. Dir. Sergi Belbel. Teatre Romea. 2004 Barcelona mapa d'ombres de Lluïsa Cunillé. Dir. Lurdes Barba. Sala Beckett. 2003 Les llàgrimes amargues de Petra von Kant de Rainer W. Fassbinder. Dir. Manel Dueso. Sala Muntaner. 2003 Primera plana de Ben Hecht i Charles Macarthur. Dir. Sergi Belbel. TNC. 2003

Como en las mejores familias d'Agnès Jaoui i Jean-Pierre Bacri. Dir. Manel Dueso. 2003 Il viaggio a Reims de Gioachino Rossini. Dir. Sergi Belbel. Direcció musical de Jesús López Cobos. Gran teatre del Liceu. 2003 L'habitació del nen de J. M. Benet i Jornet. Dir. Sergi Belbel. Teatre Lliure. 2002El cas Gaspard Meyer de Jean-Yves Picq. Dir. Toni Casares. Sala Beckett. 2002 Dissabte, diumenge i dilluns d'Eduardo de Filippo. Sergi Belbel. TNC. 2002 El club de la corbata de Fabrice Roger-Lacan. Dir. Pep Antón Gómez. Teatre Romea. 2002 Moll oest de Bernard Marie Koltes. Dir. Sergi Belbel. Teatre Romea i Teatre Grec. 2002 Vindrà algú de Jon Fosse. Dir. Antonio Simón. Sala Beckett. 2002 El

perro del hortelano de Lope de Vega. Dir. Magüi Mira. 2001 La dona i el detectiu de Mercè Sarrias i Toni Casares. Sala Beckett. 2001 Mort accidental d’un anarquista de Dario Fo. Dir. Pere Planella. Teatre de Calaix. 2001 2001 Madre (el drama padre) de Enrique Jardiel Poncela. Dir. Sergi Belbel. Centro Dramático Nacional. 2001 La dona incompleta de David Plana. Dir. Sergi Belbel. Sala Beckett. 2001 Estiu de Edward Bond. Dir. Manel Dueso. TNC. 2001 Eso a un hijo no se le hace de J. M. Benet i Jornet. Dir. M. Tamzin Townsend. 2001 Excuses de Joel Joan i Jordi Sánchez. Dir. Pep Antón Gómez. 2001 Suite EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


de Carles Batlle. Dir. Toni Casares. Sala Beckett. 2000 Històries d'amor de Toni Cabré. Dir. Toni Casares. TNC. 2000 Taurons de David Mamet. Dir. Ferran Madico. Teatre Villarroel. 2000 El temps de Planck de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. Teatre Romea. 2000 Fragments d’una carta de comiat llegits per geòlegs de Normand Chaurette. Sergi Belbel. Centre Dramàtic del Vallès. 1999 Sopa de radio d’Oriol Grau. Col·lectiu de teatre necessari Trono Villegas. 1999 Penjats de Tim Firth. Dir. Tamzin Townsend. Teatre Villarroel. 1999 Això guixa de Joan Oliver i Pere Quart. Dir. Pere Planella. 1999

La sang de Sergi Belbel. 1999 El gos del tinent de J. M. Benet i Jornet. Dir. Toni Casares. 1999 Rumors de Neil Simon. Dir. Sergi Belbel. 1998 Àfrica 30 de Mercè Sarrias. Dir. Toni Casares. Sala Beckett. 1997 Sóc lletja de Jordi Sanchez i Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. Companyia de Teatre Kràmpack. 1994 1994 Kràmpack de Jordi Sanchez. Dir. Josep Mª Mestres. Companyia de teatre l'Idiota. 1993 Yvonne, princesa de Borgonya de Witold Gombrowicz. Dir. Josep Mª Mestres. Companyia de teatre Rebeca de Winter.

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


AUGUST VILADOMAT Il·luminació 2012 Mequinensa. Direcció: Xicu Masó 2011 Petits crims conjugals. Direcció: Xicu Masó. 2011 Mi Alma en otra parte Direcció: Xicu Masó. 2010 El Somni del Crepuscle Direcció: Joan Solana. 2010 Lectures a 4 Bandes. Associació Dramaturgs de Girona, 8 obres. 2010

Nada nuevo que contar, Pocapuc Teatre. 2010 Concert tempestiu, Cor de teatre. 2010 Tot, Mentidera teatre. 2009 L'home dels coixins. Direcció: Xicu Masó. 2009 Lectures Dramatitzades, Catalan Days Festival, New York. Direcció: Carlota Subirós. 2009 Ulls de Bruixa. Direcció: Joan Solana. 2009 Alaska i altres deserts.

Direcció: Xicu Masó.

Il·luminació nominada als premis Butaca. 2009 Tots soms Pops. Direcció: Albert Olivas. Premi Caixa Manlleu. 2009 Novembres. Direcció: Pere Puig. 2008 L'home perseguit. Direcció: Xavier Pujolràs. 2008 Iety. Direcció: Sílvia Escuder. 2008 El despatx. Direcció: Xavier Pujolràs. 2008 Petó públic, Mentidera Teatre. Direcció: Rosa Maria Sardà. 2007

L’última habitació. Direcció: Xavier Pujolràs. 2007 Tres versions de la vida. Direcció: Xicu Masó. 2007 L’Aigua, producció IMCET, Terrassa. Direcció: Xicu Masó. 2007 Fum,

Fum, Fum, Teatrebrik. Direcció: Miquel Torrent. 2007 Bondat, La Planeta. Direcció: Pere Puig. 2006 El Somni d’una nit d’estiu. Direcció: Xavier Ausellé. 2006 La Strada, producció IMCET, Terrassa. Direcció: Xicu Masó. 2006 Temps Mort, Ironeia Produccions. Direcció: Joan Solana.

2006 True West, La Troca Produccions. Direcció: David Selvas. 2006 Lúcid, producció La Planeta i Sala La Becket. Direcció: Rafael Spegelburd. 2005 Radiografia, Babaus Teatre. 2005 Els últims 5 anys. Direcció: Cristina Cervià. 2005 Cuina selecta. Direcció: Jordi Coromina. 2005 Les conquestes de l’Albert, producció Teatre Municipal de Banyoles. 2005 Sr. Klein, producció La Planeta. Direcció: Xavier Pujolràs. 2004

Backroom, 4 Produccions. Direcció: Xavier Pujolràs. 2004 John & Joe, Aloges Teatre. Direcció: Miquel Torrent. 2004 Despertar-se, Teatrebrik. Direcció: Jordi Sala. Premi Visionat de la Diputació de Girona. 2004 Sota el bosc làctic, Atot. Direcció: Cristina Cervià. 2004 Deserts. Direcció: Miquel Torrent. 2004 Trobada entre Àngels Margarit i

Andrés Corchero. 2004 Persistència de la memòria, Joan Carles Martínez. 2003 Rient cap a la foscor, Atot. Direcció: Sílvia Ferrandis. 2003 Sota el til·ler, Centre Dramàtic del Vallès. Direcció: Xicu Masó. 2003 Pervertimento, Diguem-ne Teatre. Direcció: Xicu Masó. Segon Premi Concurs de Teatre Amateur de Manlleu. 2003 Després de la pluja,

Teatrebrik. Direcció: Jaume Ribera. Premi Visionat de la Diputació de Girona. 2003

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


Songs de Cabaret, Cor de Teatre. Direcció: Xicu Masó i David Costa. Il·luminació i tècnic. 2002 Palestina, Pocapuc Teatre. Direcció: Joan Solana. Il·luminació i tècnic. 2001 Ull clínic, Teatre d’Art de Banyoles. Direcció: Miquel Torrent. Il·luminació i tècnic a Festa de l’esperit d’estiu, Goc i Amagoc, espectacle de carrer. Il·luminació i tècnic.

Il·luminador Il luminador de companyia

20032003-2011 Coordinador tècnic, il·luminació il luminació i tècnic de llums amb la Companyia de dansa Mal Pelo pels següents espectacles: Cain&Cain com a il·luminador i cap tècnic.

Todos los nombres com a il·luminador i programador de seqüències. Swimming Horse, retrospectiva dels 20 anys de la companyia. Com a il·luminador. Centre d���Art Santa Mònica, Barcelona, He visto Caballos, il·luminador formant equip amb Ramon Rey.

Testimoni de Llops, il·luminador formant equip amb Ramon Rey. Atlas (antes de llegar a barataria) i Bach, estrenats a l’Espai Lliure, Barcelona. Gira per Espanya, Europa, Orient Mitja i Canadà. On remplacé les cops, il·luminador. Estrenat al Fòrum 2004, Barcelona. El llenguatge secret de les dones. Espectacle inaugural de les Jornades del Fòrum de les Dones dins el Fòrum 2004, Barcelona. Trobada entre Fustin i Malpelo. Il·luminador. Estrenat al Teatre de Salt dins el Festival Temporada Alta 2004, Girona.

Testimoni de Llops, il·luminador. Gira per Espanya i Europa. Atrás los ojos, Bach, gira per Espanya, França i Itàlia. An (el silenci), Grec 2003, Mercat de les Flors, Barcelona. Il·luminació formant equip amb Ramon Re. An (el silenci), gira per Espanya, França, Anglaterra i Itàlia. L’animal a l’esquena, gira per Espanya i Itàlia. 2009 Fundació de l’empresa PUNT DE FUGA LOGÍSTICA TÈCNICA D'ESPECTACLES S.L., S.L. juntament amb Marc Paneque, Lluís Robirola i Lluís Nadal.

Elaboració d’estudis tècnics tècnics per a projectes d’equipaments teatrals

2007 Auditori Ateneu de Banyoles. Estudi tècnic amb col·laboració de Guillermo Gongora (espai escènic) i R. Ros i G. Mas (so). La Factoria de Banyoles. Avantprojecte tècnic amb col·laboració de Jordi Soler; relacions entre Ajuntament i empreses externes,

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


des de compres fins a la instal·lació d’equips.. Sala Polivalent Cassà de la Selva. Avantprojecte tècnic amb col·laboració de Jordi Soler.

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


CÉSAR OLIVA (BRAIN & BEAST) Vestuari CÉSAR OLIVAR, després d’una trajectòria de 30 anys en el disseny de vestuari escènic i amb treballs destacats a l’antic Teatre Lliure, el desaparegut Centre Dramàtic de la Generalitat i el Teatre Nacional de Catalunya (entre d’altres teatres i companyies, s’associa amb ÀNGEL VILDA, dissenyador de moda amb la seva pròpia marca comercialitzada i amb presència continuada a les Passarel·les Gaudí i Circuit (Barcelona), Espacio Cibeles (Madrid) i Salón Redez-vous (Paris). Ja com a tàndem professional han dissenyat el vestuari de De repente el último verano, dirigida per José Luís Sáiz per el Centre Dramàtic Nacional; Arcadia, dirigida per Ramon Simó; El dia del profeta dirigida per Rosa Novell; Mort de dama, amb direcció de Rafel Durán i que va ser Premi Butaca i Premi de la Crítica Teatral al Millor Disseny de Vestuari; Antílops, de Magda Puyo al TNC i La dona justa, dirigida per Fernando Bernués al Teatre Borràs de Barcelona. Des de 2010, i al costat de Verónica Raposo, creen la firma de moda Brain and Beast, amb presència a les quatre darrereres edicions de la passarel·la 080 Barcelona Fashion Week i la voluntat fundacional d’oferir un producte 100% made in Barcelona.

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


IGOR PINTO So DISSENYADOR DE SO

2012 Coriolà. Dir. Àlex Rigola. EL CANAL-Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona i Teatre Lliure. 2012 Quit. Dir. Lluís Pasqual. Fabià Puigserver. 2011 The End. Dir. Àlex Rigola. Espai Lliure. 2010 Gata sobre teulada de zinc calenta. Dir. Alex Rigola. Lliure de Gràcia. 2009 El buñuelo de Hamlet. Dir. Àlex Rigola. Expo Saragossa. 2008 Rock’n’roll. Dir. Àlex Rigola. Fabià Puigserver. 2007 Traïció. Dir. Carles Alfaro. Fabià Puigserver. 2007 Piturrino fa de music. Dir. Carles Santos. Fabià Puigserver. 2007 Conte d’hivern. Dir. Ferran Madico. Teatre Grec. 2006 La nit just abans dels boscos. Dir. Àlex Rigola. Fabià Puigserver. 2006 Dia de partit. Dir. Rafael Duran. Espai Lliure. 2006 Last Chance. Dir. Carol Lopez. Teatre Bartrina/Espai Lliure. 2005 El bosc de farucàrum. Gran Teatre del Liceu/Teatre Lliure. Dir. Jordi Fondevila i Manuel Valdivieso. Fabià Puigserver. 2005

V.O.S. Carol López. Espai Lliure. 2005 Un matrimoni de Boston. Dir. Josep Maria Mestres. Espai Lliure. 2004 Estètic paradise. Dir. Carol Lopez. Sala Becket. 2004 Sis

personatges en busca d’autor. Dir. Joan Ollé. Fabià Puigserver. 2003 Lear d’Eduard Bond. Dir. Carme Portaceli. Teatre Grec/Fabià Puigserver. 2003 Vermeer, Orquestra de Cambra del Teatre Lliure. Lliure de Gràcia. 2003 Jazz a Europa avui, Orquestra de Cambra del Teatre Lliure. Fabià Puigserver. 2003 Romeu i Julieta. Dir. Josep Maria Mestres. Fabià Puigserver. 2003 Ellington Stravinsky. Dir. Lluís Vidal i Josep Pons. Fabià Puigserver. 2002 Juli Cèsar. Dir. Àlex Rigola. Lliure de Gràcia. 2002 Univers Miles Davis. Dir. Lluís Vidal. Fabià Puigserver. 2002 Regals. Dir. Quim Lecina. Liceu/Teatre Lliure. Fabià Puigserver. 2002 Cendres a les cendres. Dir. Antonio Simón. Espai lliure. 2002

Víctor o els nens al poder. Dir. Joan Ollé. Fabià Puigserver. 2001 Suzuki I i II. Àlex Rigola. Teatre Fabià Puigserver. 1999 Una joventut europea. Dir. Roger Bernat. General elèctrica.

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


TÈCNIC DE SO I AUDIOVISUALS

Des de l’any 2002 a l’actualitat, Cap d’audiovisuals al Teatre Lliure . Del 2001 al 2002, tècnic de so al Teatre Lliure. Del 1996 al 2001, tècnic freelance, treballant en gires, companyies de teatre i empreses de lloguer; entre d’altres espectacles destaquen: Tot esperant Godot, (Lluís Pasqual, Teatre Lliure), Fashion Feeling Music (Josep Maria Mestres, Teatre Lliure), Criatures (tdeteatre), Tricicle 20 (El Tricicle), V.O.S (Carol López) i sonoritzant concerts, conferències, actes, recitals, etc.

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


WILLIAM SHAKESPEARE William Shakespeare és un dramaturg i poeta anglès. Va ser el tercer dels vuit fills de John Shakespeare, un adinerat comerciant i polític local, i Mary Arden, que va patir persecucions religioses derivades de la seva confessió catòlica.

Shakespeare és el suposat autor de 37 obres dramàtiques: 13 comèdies, 10 tragèdies, 9 drames històrics, 4 romanços, 154 sonets, 2 poemes mitològics, un llibre de versos i una elegia funerària. En col·laboració amb John Fletcher va escriure 2 drames més i se li atribueixen uns altres 3 que s’han perdut.

Molts el consideren el dramaturg més gran de tots els temps. Les seves obres es representen més vegades i en major nombre de nacions que les de qualsevol altre escriptor.

Les obres de Shakespeare han estat traduïdes a les principals llengües i les seves obres dramàtiques continuen representant-se per tot el món. La primera vegada que tenim notícies de Shakespeare com a actor i autor és el 1592, en un escrit pòstum del dramaturg Robert Grenne. Grenne fa referència a Shakespeare en les frases: "Cor de tigre embolcallat en pell d'actor.", i "Es pensa que és l'únic sacsejaescenes (Shake-scenes) del país." És una al·lusió a l'obra Enric VI, amb la qual Shakespeare va tenir un èxit formidable. Mentre els teatres van estar tancats per la pesta va escriure dos poemes llargs, barrocs i eròtics: Venus i Adonis i El rapte de Lucrècia. També va escriure dues comèdies d'enginy i elegància artificiosos: Penes d'amor

perdudes i Els dos gentilhomes de Verona. Amb la reobertura dels teatres el 1594, Shakespeare s’associa a la companyia de Lord Chamberlain. Era una època en què faltaven autors, la qual cosa va ser una gran oportunitat per a William. En poc més de dos anys escriuria Romeo i Julieta, El somni EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


d'una nit d'estiu, Ricard II, El mercader de Venècia i La feréstega domada. Amb totes aquestes obres inaugura un estil dramàtic nou: un estil poètic, refinat i enginyós, en el qual la musicalitat del vers gairebé és tan important com l'acció mateixa. És també un temps en què els anys d'optimisme nacional són substituïts per una era de cinisme i de rigidesa burocràtica, ambient que Shakespeare criticarà. L'autor es burla de grans valors com ara l'honor, la dignitat, l'amor, el respecte..., cosa que coincideix amb l'esperit de l'època, però que no suposa una adopció del to desenganyat i escèptic dels altres dramaturgs. Així, Shakespeare optarà per escriure comèdies romàntiques on l'amor i l'enginy triomfen sobre els perills que els sotgen. Fins i tot l'humor canvia d'estil: desapareixen les bromes obscenes i són substituïdes per un enginy més líric i més reflexiu.

Les obres que Shakespeare escriu a principis del segle XVII reflecteixen un estat d'ànim perplex, un humor molt "negre" i una falta de claredat estranya, tant en el tema com en l'estructura, com si el dramaturg hagués perdut parcialment el control dels seus recursos habituals.

Quan mor la reina Elisabet, Jaume I, el nou rei, adopta la companyia de Shakespeare com a "Companyia del Rei". És a partir d'aleshores que el seu art entra en un període intens dominat per la visió tràgica, cosa que és palesa a Macbeth, Otel·lo, El rei Lear,

Timó d'Atenes, Antoni i Cleopatra i també a Macbeth. El 1608, l'autor Richard Burbage obté la llicència per actuar en un espai tancat. Shakespeare no segueix el camí marcat pels seus contemporanis pel que fa als estils nous que aquest canvi afavoreix. En lloc dels drames realistes i sàtires urbanes de moda, comença a cultivar un nou gènere, el romanç: barreja de tragèdia, comèdia i drama líric, copiant efectes habituals de les mascarades luxoses de la cort, com ara coreografies, balls, maquinària que permet elevacions, aparicions, etc. Cimbelí, Conte d'hivern i La

tempesta són obres que presenten situacions romàntiques. Fins el segle XVIII, Shakespeare va ser considerat un geni difícil. A partir del segle XIX, les seves obres van rebre el reconeixement que mereixien al món sencer. Quasi totes les seves obres continuen representant-se i són una font d’inspiració per a nombrosos experiments teatrals, ja que comuniquen un profund coneixement de la naturalesa humana, exemplificat en la perfecta caracterització dels seus variadíssims personatges. EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


La seva habilitat en l’ús del llenguatge poètic i dels recursos dramàtics, capaç de crear una unitat estètica a partir d’una multiplicitat d’expressions i accions, el destaquen dins dels grans autors de la literatura universal.

EL CANAL

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


EL CANALCANAL- CENTRE D’ARTS ESCÈNIQUES SALT/GIRONA

El CANALCANAL-Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona és un centre nacional de producció i de creació escènica que forma part de la xarxa de centres públics conjuntament amb el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure i els Centres d’Arts Escèniques de Reus i de Terrassa. L’Ajuntament de Salt, l’Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya són les institucions conveniades que han engegat el centre. Des dels seus inicis, els objectius que persegueix el Centre són: produir i coproduir espectacles de primera línia des de l’àrea urbana de Girona, però amb la voluntat que tinguin una exhibició posterior el més àmplia possible. Aquests espectacles són sobretot de teatre, i molt especialment de teatre de text; el Centre treballa conjuntament amb el Temporada Alta-Festival de Tardor de Catalunya,, i aquesta col·laboració ha de servir als creadors del nostre país com a espai natural de trobada amb creadors estrangers, així com també de trampolí per accedir a programacions de fora del nostre país; el Canal vol ser un lloc de treball també per a les noves generacions de creadors que van sorgint a Catalunya; el Centre vol col·laborar a difondre i a fer créixer l’autoria catalana; col·laborar a teixir conjuntament amb el TNC, el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors i els Centres d’Arts Escèniques de Reus i de Terrassa, la nova xarxa de producció teatral pública de Catalunya; treballar conjuntament amb els teatres del Servei Metropolità de Teatres i Auditoris (Teatre Municipal de Girona, Teatre de Salt, Sala La Planeta i Auditori de Girona), tant per aconseguir una millor programació com per arribar a un públic més ampli. EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona produeix cada temporada un mínim de quatre espectacles que es gestionen des del Centre amb la col·laboració de diversos coproductors (Teatre Lliure, Teatro Español de Madrid, Festival Grec...), la qual cosa permet, a banda de poder fer propostes amb més mitjans, garantir-ne l’exhibició i

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


posterior gira. També cada temporada els Centres de Creació de Reus, Terrassa i Salt/Girona presenten una coproducció conjunta. La seu d’EL CANALCANAL-Centre d’Arts Escèniques de Salt/Girona, Salt/Girona la Factoria Cultural de la Coma-Cros, s’inaugurarà, coincidint amb el Festival Temporada Alta, amb l’espectacle Macbeth. A la Coma-Cros, EL CANAL hi té espais d’assaig, magatzems, oficines i un espai d’exhibició modulable.

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat


Macbeth