LA JUNGLA D'ASFALT
E
ncara queden debats innacabats que aquesta criminologia crítica haurà d’afrontar. El debat central, sens dubte, és la qüestió de l’abolicó del sistema penal, és a dir, si s’ha de tendir a descriminalitzar i anar cap a la decarceració de la societat o, al contrari, si s’ha de tendir a una nova criminalització, però d’aquells comportaments que generen un gran dany social i que la societat ha oblidat. No falten rguments en cap de les dues posicions. A favor de l’estratègia abolicionista podem dir que, des que el sistema penal existeix, sempre s’ha especialitzat en capturar a la seva xarxa de control i càstig als grups més desafavorits. Entre els partidaris de recuperar el sistema penal per protegir als i les més vulnerables sempre hi va ser el moviment feminista amb la idea d’evitar la violència de gènere i patriarcal que patien les dones en mans de les seves parelles i exparelles; seguits després pel moviment ecologista per denunciar les agressions al medi ambient, que no eren pràcticament mai castigades.
són definits com a generals o nacionals a través de processos d’hegemonia i ideologia. Per tant, la deconstrucció de les nocions de sentit comú que legitimen determinades opcions político-criminals ha de ser una feina ineludible, especialment vigilant ha de ser amb allò referent als moviments socials i als sectors socials més exclosos. La deconstrucció de les nocions de sentit comú ha de ser capaç de rebaixar el to emocional i el pànic moral sota el qual es justifiquen aquestes opcions. Per la seva part, una criminologia de l’emancipació ha de visibilitzar els factors de l’economia política que hi ha darrera la producció del dany social a àmplies comunitats i, de nou, il·luminar els mecanismes ideològics sota els quals els crims dels poderosos són amagats i considerats poc rellevants fins i tot quan vulneren drets bàsics de grans grups de població. Si soles som la Canalla, juntes ho podem tot, yalláh, yalláh!! Sociòleg i Criminòleg Crític
CONTROL SOCIAL: Són moltes de les pràctiques, actituds i valors detinades a mantenir l’odre establert en totes les societats. Tenen com a objectiu
mantenir l’status quo i les relacions de poder existents en el model social en qüestió. Es poden exercir mitjançant mètodes formals com les lleis, els estatuts, les regulacions i els seus mitjans corresponents com la Justicia, l’Administració o la Policia, o a través de mètodes informals com l’educació, la cultura, el mitjans de comunicació, la religió,... antitesi
15