Page 1


AGENDA DE TELÈFONS Ajuntament de les Preses C. Major, 2 Tel. 972 69 32 32 Fax 972 69 34 34 ajuntament@lespreses.cat www.lespreses.cat Horari d'atenció al públic: de dilluns a divendres de 12 a 2 del migdia, també dijous de 5 a 7 de la tarda i dissabtes d'11 a 1 del migdia

SERVEIS MUNICIPALS Registre Civil ________________ Jutjat de Pau ________________ Empris, S.L. _________________ Dispensari mèdic ____________ Llar d'infants _________________ Escola Verntallat _____________ Sala de lectura ______________ Centre d’empreses __________ Bar la Plaça - Llar d’avis ______ Centre Cultural de les Preses _ Local social Bosc de Tosca ___ Ràdio la Vall 107.6 FM _______ Esbart Marboleny ___________ Rectoria ____________________ Oficina de turisme - l’Estació _ Àrea recreativa de Xenacs ___ Baixador de Codella - bar ____ Piscina municipal ____________

972 69 32 32 972 69 32 60 972 69 32 32 972 68 25 07 972 69 34 26 972 69 32 09 972 69 36 10 972 69 47 37 972 69 34 56 972 69 36 42 972 69 34 37 972 69 33 33 972 69 34 85 972 69 30 92 972 69 20 23 972 19 50 87 972 69 48 97 972 69 20 94

EMERGÈNCIA A LES PRESES Vigilant mun. - Josep López __ 608 39 91 88 Brigada Mun. - Xevi Comas __ 639 14 49 22 Servei d’aigua - Sorea urg. __ 904 10 01 38 Servei electricitat - Endesa urg. 900 77 00 77 Farmàcia ____________________ 972 69 33 08 Recollida d’animals - Màli ____ 689 25 31 20 Informació general - www. gencat.cat __ 012 EMERGÈNCIA 24 hores Emergència _________________ Mossos d’Esquadra __________ Ambulància _________________ Bombers Olot __________ 085 / Sanitat respon ______________ Inf. carreteres a Catalunya ____

112 088 (urgències) 061 972 26 00 88 902 111 444 93 889 04 60

TELÈFONS COMARCALS Hospital Sant Jaume _________ CAP Garrotxa (ambulatori) ___ Taxis Olot ___________________ Teisa - Bus Transversal _______ Consell Comarcal ____________

972 972 972 972 972

26 26 26 26 27

18 19 15 01 49

00 16 66 96 00

SERVEIS Recollida de trastos Cada dijous. S’han de deixar el dia abans, al vespre, al costat d’un contenidor d’escombraries. Assistent social Primer i tercer dimarts de cada mes, de 9 a 12 del matí, al dispensari mèdic. Sala de lectura De dilluns a divendres de 2/4 de 6 de la tarda a les 8 del vespre. Dissabtes de 2/4 d’11 del matí a la 1 del migdia.

EDITORIAL

Fa ben pocs dies vam celebrar la cinquantena edició de l’Homenatge a la Vellesa. Una festa que va néixer a mitjan segle passat amb la voluntat de sensibilitzar en el respecte a la gent gran del poble. Aquest ha estat l’esperit de la festa des del començament i s’ha mantingut i s’ha de mantenir en el futur, malgrat que la festa vagi canviant, amb el pas dels anys, el seu format. Perquè cinquanta anys donen per molt, per moltes històries, per moltes situacions. Ja ens ho recorda l’Estrella Arbat en el seu llibre de les Preses que «a les escoles s’assajava algun acte per representar al pati de Ca les Hermanes mentre s’aprofitava per continuar sensibilitzant en l’estima i el respecte als ancians». Més endavant recordo com érem els nets que acompanyàvem els avis a la missa que es deia en honor seu i entràvem a l’església del seu braç per retre’ls homenatge. Actualment la festa té lloc al voltant d’una taula, amb un bon dinar, després d’una missa solemne en memòria dels difunts. La festa s’adreça a tots els homes i les dones residents a les Preses i que han complert els 70 anys. En són una bona colla que, acompanyats o no, celebren la seva festa. La festa dels avis, de la gent gran, de la gent d’experiència i d’anys de vida a les espatlles. Alguns més atropellats que els altres, alguns encara amb una salut de ferro, però tots amb ganes de retrobar-se any rere any. I que sigui per molts anys! Perquè de la mateixa manera que no entendríem un poble sense nens, tampoc s’entendria sense avis. Ells que porten un equipatge de vida carregat d’històries, de vivències, de saber fer. Ells que són tant importants per a moltes famílies: qui guardaria els nens quan estan malalts, o quan hi ha vacances escolars mentre els pares treballen? Els avis tenen un paper important en la societat actual i cal tenir-los en compte. Per això vull pensar que sabrem aprofitar tota aquesta experiència, tota la saviesa dels avis, perquè des de la nova escola es continuïn promovent els valors de respecte i de sensibilitat envers la gent gran. Fent-los partícips del treball dels nens, integrant-los en la vida i en les activitats del centre, com una entitat més, com una col·laboració més de l’entorn i del poble. Mentrestant continuarem potenciant la festa de l’Homenatge a la Vellesa i agraint a la entitat organitzadora, l’Associació de Jubilats i Pensionistes de les Preses, que després de la cinquantena edició d’enguany en vinguin moltes més. I ara toca Gala, on avis, nens, joves i adults hi estem convidats. Bona Gala 2010! Esther Pagès i Ayats Alcaldessa de les Preses

Biblioteca MARIÀ VAYREDA D’OLOT. __ 972 26 11 48 De dilluns a dissabte de 2/4 de 10 a 2/4 de 2 i de 4 a 2/4 de 9. LLAR D’AVIS Servei de podologia Demanar hora per la Glòria Aulinas al tel. 972 69 32 90 / 972 26 36 90 Barber Tots els dissabtes, de 3 a 6 de la tarda. Gimnàstica Dimarts i dijous, de 2/4 de 4 a 2/4 de 5.

revist a deES LES PRES

2

Amb la col·laboració de la: Coordina: Imprimeix: Edita: Dip. legal:

Mateu Batallé Impremta Delta - Olot Edibasa (Tel. 972 26 74 67 - Olot) GI - 859.87


NOTÍCIES Avinguda de la Zona Esportiva En aquest moments l’obra es troba a la fase final. S’està procedint a la pavimentació de les voreres, fer els passos d’entrada als habitatges i els treballs d’obra puntuals que afecten algunes tanques de finques. Seguidament es col·locarà l’enllumenat públic i es farà l’actuació d’enjardinament de les voreres. També faltarà per finalitzar l’execució de l’obra i connectar el tram final amb la carretera del Corb. Es procedirà després a efectuar l’última capa d’asfalt i les obres accessòries de col·locació de la senyalització; també es formaran els diferents espais per tal d’ubicar-hi els contenidors d’escombraries. Avinguda zona esportiva

Millora i eficiència energètica dels edificis municipals

Reforma de l’enllumenat públic S’han canviat els pàmpols dels fanals de l’enllumenat públic que no complien els paràmetres de contaminació llumínica. D’altra banda, s’han substituït les làmpades de mercuri per làmpades de vapor sodi per tal d’afavorir l’estalvi del consum energètic. A la vegada s’han fet actuacions a diferents quadres de llum, per adaptar-los a les noves potències, i s’han substituït els elements de control horari per optimitzar-ne el funcionament.

Pati de la llar d’infants

S’han substituït les obertures de la Llar d’infants municipal per problemes d’estanquitat. A la vegada s’han canviat els mecanismes de les dutxes i les aixetes dels vestidors del Club Futbol les Preses i de l’Escola de Futbol Bosc de Tosca. S’hi han col·locat polsadors d’apagada automàtica, a fi i efecte d’aconseguir l’estalvi d’aigua. Paral·lelament s’han dut a terme actuacions puntuals de col·locació de mecanismes de control de calefacció en les instal·lacions que mancaven, com és el cas de la 2a planta de l’Ajuntament, la Sala de Lectura i la Llar d’avis.

Plaça Artiga Bonica revista LES PRESde ES

3


Renovació de la retolació del Parc de Pedra

INAUGURACIÓ DEL DISPENSARI MUNICIPAL

El Parc de Pedra Tosca s’ha convertit en un lloc de lleure freqüentat habitualment per la població de l’entorn i visitat per forasters; per aquesta raó s’hi fan permanentment activitats de divulgació i de manteniment de l’espai. El pas del temps, però, ha deteriorat els panells informatius, fins al punt que en alguns casos són il·legibles. En relació a la substitució d’aquests panells, es fixarà una base amb els textos impresos sobre els suports ja existents, plantats al terreny. Es farà una retolació amb impressió sobre bases d’alumini lacada. En total es renovaran trenta-dos rètols.

Nou consultori local

La consellera de Salut, Marina Geli, junt amb l’alcaldessa de les Preses, Esther Pagès, va inaugurar el dissabte 2 d’octubre les noves instal·lacions d’aquest equipament. Com que la revista ja es trobava dins del procés d’impressió, en aquell moment, es donarà més informació d’aquest acte en el proper número.

NOU TELÈFON DEL CONSULTORI LOCAL DE LES PRESES Des del passat dijous dia 30 de setembre el consultori local de les Preses es troba situat al carrer dels Teixos, número 2 (zona de l’Estació). A continuació us informem del nou telèfon i els horaris.

NOU TELÈFON: 972 68 25 07 Horaris:  DILLUNS, DIMECRES, DIJOUS, DIVENDRES: de 8 del matí a 1 del migdia  DIMARTS MATÍ TANCAT  DIMARTS TARDA OBERT DE 3 a 7 de la tarda Per demanar visita podeu trucar al número: 902 111 444 – Sanitat Respon També podeu demanar-la a través de la pàgina web: www.gencat.net/ics LLEVADORA cal demanar hora prèviament  CADA DIMECRES de 10 a 13 del matí ASSISTENT SOCIAL cal demanar hora prèviament  CADA DIJOUS DE 10 A 12 del matí Rètol informatiu adedede rererevirevivistviststastaade ESESESES ESESESES LELELESLESSPR SPRPRPR

4 4 4

EDUCADOR SOCIAL cal demanar hora prèviament  1er i 3er DIJOUS de cada mes d’11 a 12 matí


CENTRE d'Empreses Inici de curs al Centre d’Empreses de les Preses S’ha acabat l’estiu i, com cada any, comença un nou curs al Centre d’Empreses de les Preses. Els cursos programats per a enguany els podeu trobar publicats al web del Centre, http://www.centredempreses.cat , que és el mitjà que més utilitzem per a fer difusió de totes les activitats que s’hi realitzen i de tots els serveis que oferim. A manera de breu resum, podem dir que els cursos que s’hi poden trobar abasten des dels d’informàtica bàsica fins a arribar als més específics, com els de comptabilitat per a administratius i administratives amb el programa Contaplus, o el de retoc fotogràfic amb Photoshop i Gimp, passant per cursos de competències informàtiques mitjanes amb Excel o Word. En l’àmbit de les noves tecnologies del qual estem parlant, la gran novetat d’aquest 2010 és que els cursos que s’ofereixen al Centre estan tots adaptats a les competències Actic, fixades per la Generalitat de Catalunya. La certificació Actic va ser creada per tal de poder acreditar uns estàndards en coneixements de noves tecnologies i és realitza i valida mitjançant proves on line d’una durada aproximada de setanta-cinc minuts en el nivell bàsic i de cent minuts en nivell mitjà. Com ja havíem comentat en aquestes mateixes pàgines, el Centre d’Empreses és entitat acreditadora de competències Actic i les proves es poden fer a les seves instal·lacions. D’altra banda, un dels cursos que volem destacar és el taller de comunicació interna, que anirà a càrrec del prestigiós comunicador Ferran Ramon Cortés que és llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per ESADE, professor de comunicació personal i escriptor. En Ferran Ramon Cortés es dedica

Portal web:garrotxa Forma’t

des de fa alguns anys a la formació en habilitats de comunicació per a empreses, institucions i universitats. Ha estat també assessor de comunicació de diferents polítics i empresaris, i ha escrit diversos llibres sobre comunicació en públic, comunicació interpersonal i comunicació interna, dels quals podem destacar L’Illa dels 5 Fars, Converses amb Max i Virus. Fa dos anys, Ferran Ramon Cortés ja va fer un seminari a les nostres instal·lacions i davant l’èxit i el gran interès de la seva xerrada, ara hem volgut repetir l’experiència amb un format més ampli, on es puguin tractar en extens aspectes relacionats amb la comunicació interna a les empreses i les institucions. En començar aquesta col·laboració parlàvem de la web del Centre d’Empreses; hem de dir que estem a punt de estrenar-ne una de nova, en la qual s’hi podran trobar tots els serveis i la informació que ja hi ha actualment, però que guanyarà en usabilitat i canviarà l’aspecte estètic per fer-lo més atractiu. A més, la nova

web guanyarà alguna utilitat en l’apartat d’ocupació. Com sempre, les empreses podran fer difusió dels llocs de treball que necessitin cobrir i alhora els candidats podran també presentar la seva candidatura a l’oferta des de la mateixa web. Per acabar, només recordar que el Centre d’Empreses continua oferint els seus serveis habituals, com la Borsa de Treball, el lloguer de sales polivalents per a fer formació o actes, l’assessorament en noves tecnologies per a empreses i emprenedors, i el viver d’empreses, que en aquest moment està pràcticament ocupat, ja que només hi ha lliure un despatx. La fotografia que acompanya aquesta col·laboració és una captura de la web Garrotxa Forma’t, que és un portal conjunt on apareix la formació no reglada de tota la Garrotxa. El portal fa gairebé dos anys que funciona i l’impulsor en va ser el mateix Centre d’Empreses. Creiem que és bo de ferne difusió, ja que és una eina que facilita molt la cerca de cursos a les persones interessades. rerevivista de LELESS PRPRstESa de ESESES

5 5


ACTIVITATS culturals DESPRÉS DE L’ÉSDANSA, MARBOLENY INICIA NOVA TEMPORADA El curs comença amb un nou taller de dansa tradicional catalana per a adults L’Espai de Dansa d’Arrel Tradicional de les Preses ja té un nou curs de Marboleny a punt. La temporada, que s’omplirà d’activitats fins al juny, comença el 5 d’octubre. La gran novetat del curs 2010-2011 és l’inici d’un taller de dansa tradicional catalana dirigit a totes aquelles persones interessades en la dansa tradicional: aficionats, balladors, mestres, monitors... El taller es farà cada primer dimarts de mes, de 20:30 a 22:00 h. Cada sessió (en total n’hi haurà nou) tindrà una primera part, on es presentarà una dansa, i una segona part, on s’ensenyarà i s’aprendrà a ballar. Els interessats es poden posar en contacte amb l’oficina Marboleny. El taller de dansa tradicional catalana es farà a l’Espai de Dansa d’Arrel Tradicional, el mateix espai on es fan els assajos de la resta de grups de l’Esbart: Marboleny Escola, Marboleny Jove i Marboleny Cos de Dansa. Aquest curs 2010-2011, Marboleny Escola compta amb més de 140 nens i nenes repartits en diferents grups, segons les edats. El curs es converteix en una bona oportunitat perquè nens i nenes prenguin consciència de la música i la dansa catalana d’arrel tradicional, tot treballant les seves aptituds rítmiques i l’expressivitat corporal. La resta de balladors (Marboleny Jove i Cos de Dansa), una cinquantena, també comencen la temporada aquest octubre. Petits i grans, a més dels assajos setmanals, poden participar en les activitats que omplen el calendari del curs: la festa de Nadal, la calçotada, el carnaval, la presentació de temporevista deES LES PRES

6

ÉsDansa 2010

rada, les colònies de final de curs… així com en les diferents actuacions programades al llarg de la temporada. Tot un etcètera d’activitats que amenitzen el curs de l’entitat d’octubre a juny. La inscripció d’alguns grups segueix oberta. I, per qui ho vulgui provar, el primer mes és gratuït. Per a més informació es pot trucar a l’oficina Marboleny, al tel. 972 69 34 85, o enviar un correu a l’adreça marboleny@marboleny.cat. També es pot passar per l’Espai de Dansa d’Arrel Tradicional, ubicat al carrer de la Fageda, s/n, de les Preses, o consultar la pàgina web de l’entitat, www.marboleny.cat.


Nou mil espectadors van assistir a l’Ésdansa 2010 Unes nou mil persones van presenciar directament els divuit espectacles oferts per vint-itres companyies de dansa i grups de música catalans i estrangers de l’Ésdansa 2010, el XXVIII Festival Internacional de Música i Dansa de les Preses. L’edició d’aquest any va estar marcada per l’estrena de dos muntatges, Àcid Folklòric, de Societat Doctor Alonso (SDA), amb la col·laboració de l’Esbart Marboleny (la primera producció fruit dels Ajuts a la Creació i Producció Residansa), i Cançons d’Ariadna, de l’Esbart Sant Martí, de Barcelona, i Jordina Biosca; la presentació del disc Aigua, de Mirna i Xavi Múrcia (amb els teDansa ritual al Clot de l’Infern mes de l’espectacle homònim estrenat a l’Ésdansa de l’any passat); de l’avanç de les cançons del pròxim disc de La Criatura Verda, De més verdes en maduren, i del llibre ZampaDanças!, de l’associació Pédexumbo. L’Ésdansa 2010 ha suposat un important punt d’inflexió en la seva trajectòria, perquè per primer cop s’ha incorporat un espectacle de dansa contemporània, Àcid Folklòric. Per al director d’Ésdansa, Jordi Fosas, la iniciativa ha complert les expectatives: «Volíem fer un pas endavant, afegir a Ésdansa una visió contemporània de la dansa i provocar, i això s’ha aconseguit. Es tracta d’obrir portes a nous formats, a noves experiències, sense deixar de banda la línia del Festival». Una altra novetat va ser la utilització d’un espai de fora del nucli de les Preses com a escenari d’un dels espectacles, en aquest cas el Clot de l’Infern, del Parc de Pedra Tosca, per recrear-hi una dansa ritual d’una tribu aborigen de Taiwan. L’organització de l’Ésdansa està satisfeta per l’elevat nombre d’espectadors, així com per la cooperació d’institucions, entitats, comerços, col·laboradors, veïns de les Preses i voluntaris, sense els quals l’Ésdansa seria impossible de dur-la a terme.

RESUM DE L’ACTIVITAT DEL PARC Des de la Primavera fins acabar l’estiu el Parc té una gran activitat per els seus cultius i les plantes silvestres, és l’hora de recollir els fruits i de fer-ne un plec d’activitats que cada any s’han millorat. El Curs d’agricultura i fructicultura ecològica va ser una de les novetats que va tenir bona resposta i participació; la Recol·lecció de plantes, coneixements i virtuts sempre resulta molt interessant; no hi podia faltar la ja clàssica i simpàtica Elaboració de Ratafia; seguida de la moguda Destil·lació d’espígol que anava acompanyada de tallers. Aquest estiu s’ha pogut comptar en dos novetats més, una La brigada de joves de Les Preses que han col·laborat en tasques del Parc i ben segur que ha estat bo per tots. I l’Esdansa que va comptar amb El Clot d’infern per fer-hi un dels seus interessants espectacles, el qual va tenir un nombrós i agraït public.

Curs d’agricultura ecològica

Una temporada generosa en pluges que ha contribuït a uns bons cultius, com també a l’excés d’herba fins hi tot les no tan bones. revista LES PRESde ES

7


ACTIVITATS socials LES ÀVIES REMEIERES Tenim molta sort de tenir unes àvies i alguns avis també tan savis/es en plantes i remeis. Vam començar pel març amb la Festa de l’Arbre per als avis; una festa en què, entre tots, es va aconseguir de crear un «Jardí Botànic». I quasi tothom hi va participar. Quin goig que va fer! Això no es podia quedar aquí! Ara, i des de fa tres mesos, ens anem trobant i anem confeccionant un historial de les virtuts de les plantes que tots tenim a l’abast (encara). Nosaltres, els del Parc de Pedra, anem fent aquest acompanyament i estem molt joiosos d’haver trobat un grup d’àvies amb aquest «bon saber i amb el seu bon fer». El Parc de Pedra Tosca tot ell «és un jardí espontani, natural i silvestre»; és un espai obert per a tots i cal que entre tots el seguim cuidant.

Anna M. Colomer, Teresa Amat, Teresa Berga, Antonia Fernández, Dolors Asamar, Teresa Fàbrega, Anna Molas, Dolors Grabalosa, Paquita Monells, María Peñuelas, Júlia Puigvert, Rafael Casado, Joan Victori.

Els avis i les àvies van fer una sortida al País Basc

Pel setembre, l’Associació de Jubilats i Pensionistes de les Preses va organitzar una sortida a Elizondo (País Basc). Van visitar Ejea de los Caballeros i a Sos del Rey Católico van recórrer la ciutat medieval; també van anar a Pamplona i Sant Sebastià, on van poder gaudir de molt bones vistes utilitzant un cremallera que puja fins a una altitud de 1.000 m. revist a deES LES PRES

8

A BERBEN

fficinalis) (verbena o

a, Pedra Tosc a: al Parc de otxa... On es trob rr ps de la Ga horts i cam a s: ut rt Vi del sistem c relaxant rbena amb -bon tòni be de ó si fu nerviós (in ana) leri b arrel de va berbena am (infusió de -insomni menta) o le fusió) po i (in camamilla del fetge a amb te) estimulant ó de berben si fu (in -hepàtica/ e febr la de r tre) -reducto (infusió) ta (emplas intestinals de la pròsta -paràsits lls/altres i no ge s on -infecci a fusió ? ben calent epara la in posa l’aigua Com es pr mns. Se’n nament, es fi 10 da r lla sa ta po re La berbena i es deixa les herbes a sobre de dies) (9 na ve no rassades. pren una r les emba manable pe No es reco ? e morter, plastr epara l’em cades en el d’ou a Com es pr ena matxu a rb ar cl be a de un s rc i Flors i fulle greix de po llerada de cu a . un at b ej am barr cotó que es u, tot ben d’un drap de t la inflapunt de ne sa damunt un po m es da a sa st po Aquesta pa e drap plastre es posa un altr ll... . Aquest em plega i tapa unt de l’emplastre es ltre fu l’a a ua m in da mació. Al capes. Cont ta la nit. egat en cinc flamació durant to de cotó pl teix tantes de la in pe t re un m es da u t de S’aplica i drap no del damun astre nou e el drap Amb l’empl lta, fins qu fa ci fa m nits co t. e quedi ne T: l’emplastr Til·la. FELICITA LA E D illa, Flor de TISSANA rina, Camam pe Pi ta en Pallerols. Berbena, M i Teresa M. Colomer Font: Anna

Feliu Berga, Sant

de


Molta assistència a l’Homenatge de la gent gran El diumenge 19 de setembre, l’Associació de Jubilats i Pensionistes va celebrar la cinquantena edició de l’Homenatge a la Vellesa. Més de cent cinquanta avis i àvies van participar-hi. El programa d’actes va començar a les onze del matí, amb una missa, cantada per la Coral Puigsacalm, que es va dir a l’església parroquial i que va ser dedicada especialment als avis i àvies del municipi. L’oficià el bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo i Artigas. A la sortida de missa es va fer la fotografia de grup, a les escales de l’església, i seguidament els dansaires de l’Esbart Marboleny van interpretar el Ball de les Cintes. A dos quarts de dues del migdia al Centre Cultural tingué lloc el dinar de germanor, amb pastís d’aniversari inclòs. En el transcurs de l’àpat es va fer l’homenatge a la gent de més edat del municipi; a alguns, en no poder ser presents a l’àpat, se’ls va fer l’homenatge a casa seva. Els homenatjats han estat Dolors Puigvert i Corominola, Joan Barril i Busquets, i Esteve Curós i Bataller. Seguidament hi hagué una sessió de ball. Durant l’homenatge els avis i àvies van estar acompanyats per l’alcaldessa Esther Pagès, per la regidora de Salut i Acció Social, Elena Marín, i també dels regidors Anna Maria Ibáñez i David Espuña.

Homenatge a Esteve Curós

Homenatge a Dolors Puigvert Pastís d’aniversari

Foto de grup: Mercè Terricabras

Homenatge a Joan Barril revista LES PRESde ES

9


ACTIVITATS esportives CF LES PRESES TEMPORADA 2010/2011 Es comença una nova temporada amb molta il·lusió i amb canvis importants respecte a la temporada anterior. A nivell de junta directiva, com ja sabeu, va dimitir Josep Pujol i Bohigas com a president de l’entitat i ara funciona sense aquest càrrec, en espera de les noves eleccions que es convocaran sis mesos abans d’acabar aquesta temporada. En la part esportiva hi ha els equips següents: Tercera Territorial, Juvenil 2a Divisió, Primera Femení, Femení Juvenil Cadet 1a Divisió. Futbol Base: Aleví 2a Divisió, Aleví 3a Divisió, Benjamí 2001, Benjamí 2002 i Prebenjamí 2003.

REGIONAL L’equip participarà a la categoria de 3a Territorial, tal i com hem dit abans, i el seu horari a les Preses serà el de sempre: els diumenges a les quatre de la tarda, llevat de canvis que es puguin fer a darrera hora. Al front de l’equip i com primer entrenador hi ha l’Edu Molas, ajudat per en Benja com a segon entrenador i en Joan Puigvert (entrenador de porters). Quant a jugadors, hi ha hagut onze baixes i deu altes. Les noves incorporacions provenen del Juvenil de les Preses (dues), del Montagut (cinc), Sant Pere Màrtir (un), Tortellà (un) i la Cellera (un). Els delegats són l’Enric Puigvert i en Jordi Martínez. Com a encarregat de material hi ha Joan Lluis Rey, Quico Pagès i Ramon Pagès.

revist a deES LES PRES

10

Equip de tercera regional

dissabtes, a les quatre de la tarda. Continua com a entrenador en Rafel Muro i com a delegat en Joan Azorin.

El composen cinc equips i els partits a les Preses es jugaran sempre el dissabte al matí.

PRIMERA FEMENÍ

ALEVI «A»

Es manté l’equip a la 1a Divisió Catalana i jugarà els partits a les Preses els diumenges a les quatre tarda. La seva entrenadora és la Mercè Busquets. La majoria d’equips de la categoria són de les comarques de Girona.

PRIMERA DIVISIÓ FEMENÍ JUVENIL CADET Després de la bona temporada anterior, hem aconseguit el premi de poder jugar en aquesta categoria tan important. La majoria dels desplaçaments seran a les comarques de Barcelona i haurem de jugar contra el Barcelona, l’Espanyol, l’Europa, el Santboià, etc. Es jugarà els dissabtes, a les quatre de la tarda. L’entrenador serà l’Abel Barcons. La directiva responsable és la Marta Riera.

Aquest equip també estrena categoria a la 2a Divisió, desprès d’haver aconseguit una molt bona classificació la temporada passada. Els entrenadors són l’Albert Pagès i en Pere Isern. Es jugarà a dos quarts d’una del migdia.

ALEVI «B» Estarem a la categoria de 3a Divisió. Els entrenadors són en Francisco García i en Santi Morchon. Es jugarà a dos quarts d’una del migdia.

BENJAMÍ 2001 Els entrenadors són en Xevi Comas i en Xevi Colomer. Es jugarà a les deu del matí.

BENJAMÍ 2002 Els entrenadors són en Juan Carlos Salinas i en Jordi Delsaz. Es jugarà a les onze del matí.

JUVENIL

FUTBOL-7

Continuarem amb un equip a la 2a Divisió amb algunes incorporacions pendents d’última hora. Jugaran els

PREBENJAMÍ 2003

El secretari és Xavier Colomer i el coordinador és Juan Carlos Salinas. L’entrenador de porters és Jordi Comalat.

Els entrenadors són en Miquel Costa i en Sergi Duran. Es jugarà a les onze del matí


NOVA TEMPORADA 2010/2011 CLUB ESCOLA DE FUTBOL BOSC DE TOSCA Comença la nova temporada amb força novetats destacables, com la nova reglamentació en el futbol base de la categoria alevins, que passen de jugar futbol-11 a futbol-7, amb la corresponent adaptació de les instal·lacions. També és una novetat la inscripció d’un equip amateur «B» a la categoria de 3a Regional, un esforç econòmic molt important però que tots afrontem amb il·lusió i contents, doncs donem continuïtat i sortida als que finalitzen l’etapa de juvenils i preparem el futur, tot confiant que podran ser més endavant el relleu d’alguns jugadors de l’equip «A» de 1a Categoria territorial. Es preveu la formació de 13 equips, que són aquests: Œ Amateur «A» Primera Categoria Territorial Œ Amateur «B» Tercera Categoria Territorial Œ Juvenil Segona Divisió Œ Cadet Segona Divisió Œ Infantil A Segona Divisió Œ Infantil B Tercera Divisió Œ Aleví A Segona Divisió Œ Aleví B Tercera Divisió Œ Previsió de 5 equips de Futbol-7, Categories benjamins i prebenjamins AMATEUR «A» PRIMERA REGIONAL Si bé s’han perdut els dos primers

Participants a la cinquena edició del Torneig aleví

partits, la bona pretemporada i la qualitat tècnica i humana de tots no ha de posar nerviós a ningú i confiar plenament en l’equip, que vol continuar fent història. AMATEUR «B» TERCERA REGIONAL Molt bon començament, amb victòria en el debut a casa i empat en l’últim desplaçament. És un equip molt jove i de casa, cosa que il·lusiona a tots. Tots els equips de futbol base estan en pretemporada. V TORNEIG PROVINCIAL D’ALEVINS La nova normativa va fer que en lloc dels deu equips d’anteriors edicions es passés a vint equips participants.. Els millors equips de les comarques gironines i de la comarca d’Osona van fer gaudir de valent els molts assistents. Tot i el mal temps i els presagis de

tempestes... es va poder fer tot el torneig, segons el programa previst (quaranta-vuit partits) i un dinar de germanor amb tres-centes cinquanta persones. Cal ressaltar la gran ajut de l’equip de pares del dos equips d’alevins, tot expressant un agraïment especial a l’ Esbart Marboleny, que va deixar les carpes. També a l’Ajuntament de les Preses i al Consell Comarcal de la Garrotxa. El campió fou el MANLLEU «A»; el segon classificat el BASE ROSES; el tercer el BAIX TER, i el quart el MANLLEU «B». El trofeu al millor jugador del torneig fou per a GERARD LLIVINA I DORCA, del MANLLEU «A». Alguns equips ja van dir que volien repetir, l’any vinent. És un bon senyal, en el sentit que l’esforç de molta gent i la qualitat del torneig són ben reconeguts. revista LES PRESde ES

11


L'ENTREVISTA per Mateu BATALLÉ

JORDI FOSAS i COLOMER «...si no passés mai res, tampoc construiríem res.» Estem acostumats a posar etiquetes a cadascuna de les persones per saber el càrrec que ostenten; no és el cas d’en Jordi. La seva senzillesa i el poc afany de protagonisme fan que sigui una persona discreta i no s’atabali gaire per mostrar les responsabilitats que té. En Jordi Fosas, és el president del Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny i el director del Festival Ésdansa. S’apassiona quan parla de la dansa tradicional. És reflexiu, atent i escolta més del que no parla. Impulsor de noves propostes artístiques de la dansa i d’iniciatives d’estudi i recerca. Nascut el 1976 a Olot, va estudiar batxillerat a Olot i arquitectura a l’Escola Superior de Barcelona (UPC), però no ha exercit com a arquitecte perquè la vida l’ha portat per altres camins. Com van ser els teus inicis? Els últims anys de carrera estava treballant al Departament de Planejament de Transformació de la Ciutat, a l’Ajuntament de Barcelona, dintre de la regidoria d’Urbanisme; hi vaig estar cinc anys i vaig deixar-ho perquè la meva voluntat era venir un any a Olot per tal d’acabar el projecte de final de carrera d’arquitectura i dedicar-m’hi. Per hobby, vaig començar a Marboleny com a ballador als 13 anys. Quan va plegar en Ricard Sargatal vaig ser president de l’entitat, però mai et penses que serà per catorze anys, sinó per poc temps. A partir d’aquí comencen les casualitats; en aquells moments havia plegat la Mariona, la persona que estava duent les tasques de Marboleny al despatx. En principi pensava que serien tres matins, i d’aquells tres matins va començar una roda que va portar a un any o dos treballant a Marboleny i després vaig formar l’empresa la Caraba Produccions. revist a deES LES PRES

12

Sempre t’ha agradat l’organització i la producció? Sí, tant la producció com l’organització sempre m’han agradat. Ara tinc la sensació de viure del hobby, de viure del que m’agrada. Quan estudiava arquitectura m’agradava la història de l’art, l’estètica, la composició, però no em veia exercint de delineant en un despatx tot dibuixant cases. Ara si m’hagués de formar faria humanitats. El Festival Ésdansa ha arribat a un nivell de qualitat altíssim, dins la dansa tradicional. Què creus que està aportant en aquests moments Ésdansa a la dansa tradicional? Em sembla que molt, moltíssim. Cada any s’està veient més el pas d’aquest Festival. Els anys vuitanta i noranta era un Festival per a conèixer cultures d’arreu del món; tenia un pes molt important i ara continua tenint-lo, perquè vénen grups de tot el món, però també és cert que en moltes de les cultures de diferents països que ens visiten actualment també hi vivim; per tant, el pes del Festival crec que ha de recaure cap a un altre cantó, no cap a aquest. Hi ha de ser i ha de seguir tenint protagonisme, però també ha de tenir un pes important la dansa catalana i també tradicional i hem de provocar que es renovi, que la gent la vulgui conèixer. El Festival està

aportant creació, obre noves tendències i s’acosta a nous públics. Ja fa algun temps que capteu nous públics. El 2008 vau fer el Petit Ésdansa i va tenir molt èxit i aquest any, a banda de tota la programació, hi ha hagut dues propostes molt innovadores. Exacte, crec que des que es va crear la marca, el segell Ésdansa, l’any 2002 que portem aquesta línia d’anar-nos obrint a nous públics. S’ha començat a aguditzar com a aparador artístic. En aquest Ésdansa 2010 ho hem vist en dues propostes que no tenien res de convencionals; una que va ser presentar la proposta d’un espectacle per a nens, per apropar la dansa tradicional al públic infantil, i una altra espectacle des d’una perspectiva molt més contemporània. Hem de continuar aconseguint que es presentin projectes, noves propostes, i que no tots hagin de ser convencionals, perquè ens podem apropar a la dansa d’altres maneres. Volem seguir provocant, no només acostar-nos a un tipus de públic determinat, que també passa, sinó fer moure una mica el propi sector. Volem treballar perquè la gent vulgui conèixer les propostes, que ens visitin directors de grups, directors artístics i tinguin ganes de veure els espectacles.


TEST Un Llibre: La caberna, de José Saramago. Una pel·lícula: Martin H, d’Adolfo Aristarain. La teva banda sonora: depèn del moment. Un viatge pendent: Oceania, Nova Zelanda, Austràlia. Una dansa tradicional: del disc Aigua em quedaria amb L’espunyolet. Què és el primer que et fixes en una persona: quan em donen la mà per saludar-me. Un defecte: sóc molt tossut i exigent.

El binomi de les Preses amb l’Ésdansa és important. Creus que en un altre lloc es podria fer? Crec que no. A veure... tot es pot fer i res és impossible. Ens movem en el món de la dansa tradicional, on costa molt que surtin «bolets», però les Preses ha fet una aposta molt clara, que a mi em sembla molt important. Les Preses ha volgut singularitzar-se, fet que em sembla bàsic. El municipi tenia una entitat i una gent que feia molts anys que s’hi dedicava, i va fer una posta molt gran creant l’Espai de Dansa d’Arrel Tradicional, que crec que ha estat bàsic i fonamental. Són els fonaments de tot aquest engranatge. Crec que sense això no parlaríem de l’Ésdansa que hem tingut. Els veïns i les veïnes sempre ens han donat molt de suport, sempre hi ha crítiques, però crec que és molt bo perquè això vol dir que realment passa alguna cosa; si no passés mai res, tampoc construirem res. És normal que a vegades trasbalsi, perquè estem en un poble, però sempre hem intentat estar al costat de la gent i si hi ha hagut alguna qüestió ens ho han pogut venir explicar o bé hi hem anat nosaltres. Hem d’assumir que som una entitat i que els equipaments són de tots. No hi hauria tot aquest macro festival sense Marboleny? L’Ésdansa no tindria sentit sense Marboleny. El Festival està ben situat dins dels objectius de l’entitat i dins d’aquests parlemde l’estudi, la formació i fer arribar la dansa tradicional a la gent. Si la dansa tradicional els nens no la ballen, malament rai. La gent ha de veure la dansa tradicional i la música del país com un element més, han de voler-la gaudir i fer. Volem que la gent canti i balli, perquè la dansa sense la música i el cant tampoc seria res. Ho han d’aprendre de manera que els sigui

quotidià. El nou edifici va provocar la reformulació de l’Escola Marboleny, en què els nens i les nenes no hi anessin a aprendre durant un curs tres danses i ensenyar-les després als pares al final del curs, sinó a aprendre més que això, educació musical, del cos... Quan vam canviar de local hi va haver un boom de gent que es va apuntar i ara s’ha estabilitzat; tot i així som uns dos-cents balladors. Com es dissenya un Festival com Ésdansa? Hi ha una comissió de tres persones, que som els que fem el seguiment del Festival durant tot l’any. En Carles Cabanyes és a la direcció tècnica del Festival, la Txell com a responsable i la coordinació de tot, i la meva part és la direcció general. Ens trobem durant tot l’any amb la col·laboració de la junta directiva de Marboleny. A partir d’aquí ens organitzem una trentena d e persones, que és el nucli de l’Ésdansa. Per Setmana Santa ja tenim una línia traçada del Festival. Durant el juny fem una macro reunió específica de junta de l’Ésdansa, per polir els últims detalls de la programació. Al final de juny o començament de juliol fem una reunió amb tots els membres de la Marboleny per explicar com anirà el Festival, quines feines hi haurà i què es necessita. A partir d’aquí entreguem una enquesta de voluntariat, la qual tothom ens torna omplerta dient a quins llocs li agradaria col·laborar. Durant el juliol es van atorgant les feines i es crea l’equip de la trentena de persones de coordinació. Al començament d’agost es fan reunions de cada sector. Cada espai té el seu equip de coordinadors. Hi ha, de cada lloc, dues persones responsables perquè tot l’engranatge funcioni bé. I la teva funció és també dirigir que tot funcioni?

En un equip de gent sempre hi ha d’haver algú que estiri el carro, sempre; ens agradi o no, sigui una persona o sigui un grup de persones. Assumir la direcció, sigui d’una empresa, sigui del Festival, sigui Marboleny... per mi vol dir motivar la gent. Pots marcar uns objectius, però al final hi ha d’haver un grup de persones que són les que han de motivar el grup i per a mi això vol dir dirigir. Llavors hi ha gent que vol que li diguis la feina que ha de fer i d’altres que els hi agrada més assumir riscos i tenir responsabilitats. Dirigir vol dir trobar la mesura adequada entre motivar la gent i exigir-los una responsabilitat, i és el que intentem fer quan organitzem l’Èsdansa. Per això t’ho valoren i et donen el premi a la Medalla al Mèrit de la Dansa Catalana d’Arrel Tradicional. Com et vas sentir quan et van donar aquest guardó? Ens va sorprendre molt. Ho vaig dirho al seu moment i no em vaig agafar aquesta medalla com un premi personal, sinó un premi de tot l’equip, perquè aquí hi ha molta gent que treballa. Seria impossible sense tot aquest equip. La seva colla d’amics va fer que ell també s’apuntés a Marboleny i a partir d’aquí va començar la roda de l’esforç, el treball, la passió i el sacrifici per aconseguir amb el seu equip que el Festival Ésdansa sigui un referent al país i Marboleny una entitat que agrupa més de dos-cents balladors. Esperem que ens seguiu fent descobrir la dansa tradicional de fora i de casa nostra durant molts anys més. revista LES PRESde ES

13


CONCURS LITERARI de relats curts OBRES PREMIATES L’abril passat l’Àrea de joventut de l’Ajuntament de les Preses va organitzar la 1a edició del concurs literari de relats curts. Hi van haver tres categories: infantil, juvenil i adults. La guanyadora de la categoria infantil va ser la Martina Cots, l’apartat juvenil va quedar desert i la categoria d’adults la guanyadora va ser la Montserrat Dilme. A continuació us oferim les obres premiades.

VES PER ON ! Vet aquí que després de set anys torno a tenir gos. Viure en un entresòl amb una àmplia terrassa m’ha atorgat tots els números de la rifa. Quan la Sílvia va decidir anar-se’n a viure amb en Pol, no comptava que ell s’enreveixinaria davant la proposta de quedar-se a l’estudi d’ella. En això he de donar la raó al noi; amb prou feines hi cabien ella i el gos. Però el que la va decebre més va ser que la comunitat de veïns del bloc del nou pis que decidiren llogar no admetés de cap manera en Dic. Es veu que tenen unes rigoroses normes de convivència, establertes des de fa anys, i no estan disposats que ningú les trenqui, i molt menys una nova llogatera. En primer lloc, evidentment, intentà endossar el gos a la seva mare. Però la Beatriu viu en un tercer de setantacinc metres quadrats, amb un esquifit balcó, i la Sílvia va haver de descartar tota possibilitat d’encabirli-ho. Tot i així em sembla que el marxant d’art, amb qui ara viu la meva ex, hi ha tingut molt a veure. Pel que he pogut esbrinar, a través de la meva filla, es veu que és molt polit l’home i, sens dubte, compartir pis amb un animal gros com aquest trencaria els seus esquemes d’una llar tranquil·la i acollidora. En fi, hauré d’aprendre, una altra vegada, a avenir-me amb en Dic. De moment l’única cosa bona que n’he tret han estat les entendridores mostres d’agraïment de la Sílvia. Ella mai no se n’hauria desempallegat per voluntat pròpia; el té des de que va revist a deES LES PRES

14

fer els 12 anys. A més, m’imagino que la seva companyia la va ajudar molt d’ençà que la Bea i jo ens vam separar. En Dic només menja i dorm, cosa que, segons diu el veterinari, és el que li toca de fer: «Ha arribat a la vellesa i es comporta com ho faríem nosaltres amb vuitanta anys». Pobre! No hi ha manera que vulgui sortir de casa i el màxim que he aconseguit és arrossegar-lo fins a la terrassa i obligar-lo a donar-hi tres o quatre voltes cada matí. En Dic no borda mai, gràcies a Déu; no sé si per mandra o perquè ja no recorda com es fa. Es nota que la Sílvia se n’ha ocupat bé, perquè encara conserva un pèl molt blanc i suau i una boca que ja m’agradaria per a mi. Sovint el veig menjar-se les galetes (recomanades pel veterinari) amb una desgana desconcertant. Ara per ara, encara em costa parlar-hi. De mica en mica aprenc a renyar-lo quan no menja, o li comunico que toca la passejada matinal per la terrassa, o li dono la bona nit i el bon dia. Ell sempre alça les orelles, em mira amb uns ulls tristos, com envidriats, i es torna a quedar ajagut a la catifa. Suposo que encara no deu entendre perquè no hi ha la Sílvia. He quedat amb ella que passarà cada divendres plegant de treballar, perquè no s’enyori tant, i viceversa és clar. A mi ja m’està bé, molt bé; així veuré la meva filla més sovint. No acabo d’entendre perquè ha decidit, tan sobtadament, anar-se’n a viure amb el dropo d’en Pol. De fet, amb 26 anys

ja és prou grandeta per a prendre les seves pròpies decisions. Però en Pol no em fa el pes. Des del primer dia que el vaig conèixer li vaig veure un no sé què, que no em va agradar. La Bea diu que tots fem el mateix perquè no volem acceptar que els fills se’ns han fet grans. Segur que té raó, però continuo opinant que en Pol no fa per a ella; de moment encara no li he descobert cap virtut i, en canvi, li trobo mil defectes i això que jo sóc una persona molt tolerant i agradable (la Bea sempre m’ho deia) i tinc molt bon concepte de tothom, d’entrada... Durant aquests vuit mesos, en Dic ha estat el company perfecte. Gairebé sempre passa desapercebut, però sé que hi és i això em conforta d’una forma que mai no m’hauria imaginat. De feina me’n dóna ben poca i l’he convertit en el coixí en el qual aboco totes les meves cabòries. Li explico, per exemple, que a la feina m’he tornat a discutir amb l’Arnau perquè sempre ocupa la meva plaça de pàrquing, o que a la travessa d’aquesta setmana només n’he encertat vuit, o que la Sílvia vindrà a sopar amb en Pol. Fins i tot li he explicat que, a la fi, ahir vaig conèixer aquella dona que em trobo sovint a la cafeteria. Em dóna la sensació, ara que hi penso, que quan li’n parlo, hi posa més interès; a part d’alçar les orelles, s’està una bona estona assegut i decanta el cap una mica, com si m’estigués fent una pregunta. Potser només és el meu to de veu el que l’encurioseix. Tant se val! Precisament avui he coincidit amb ella


just a l’entrada de la cafeteria i jo li he obert la porta i l’he deixada passar davant. M’ha somrigut i jo decidit, m’he assegut al tamboret del seu costat. Hem parlat breument del temps (tema universal) i, frisós per a continuar la conversa, m’he atrevit a parlar-li del gos. Ves per on ella també en té un, un «petaner» molt cridaire, s’ha queixat. Em sembla que la cosa rutlla prou bé i, tot i que només en sé el nom (Anna), em veig amb cor de temptejar el terreny. Quan la Sílvia m’ha trucat, sanglotant trasbalsada, m’he espantat. Però quan a la fi he entès el que em deia, me n’he alegrat. Sé que no està bé, perquè la meva obligació com a pare és compadir-la i fer-li costat, però què voleu que us digui? Crec, sincerament, que estarà més bé sola que no pas amb aquell babau. Treure’m en Pol del davant ha estat com desempallegar-me d’una nosa i m’ha alegrat el dia. Amb ella m’he

mostrat corprès i trist, només faltaria. Aquesta vegada he estat jo el primer en assabentar-me d’un fet relacionat amb la meva filla i em sento increïblement satisfet, important, fins i tot. A hores d’ara el més provable és que la nena ja hagi trucat a la Bea, però seré jo qui estarà al seu costat per amoixar-la. La Bea torna a estar de viatge. Es veu que ha agafat gust a això d’acompanyar en Sebastià en els seus viatges de negoci. En «Sebas» li diuen la Bea i la Sílvia. Jo, per si de cas, continuaré anomenantlo amb el nom sencer; no vull mostrar-li massa confiança. He de reconèixer que, quan la Bea me’l presentà aquell dia al supermercat, em vaig sentir menyspreable per haver-lo jutjat tan frívolament al principi. I és que, com solia dir-me ella, sóc massa matusser a vegades. . Tot això de la nena ho acabo d’explicar a en Dic, però ha continuat quiet, mig endormiscat i no he pogut

encomanar-li ni un bri de la meva preocupació (o de la meva alegria, segons com es miri) i m’he sentit decebut. Un lleu moviment de cua ja m’hauria fet content. Però què caram en puc esperar d’un gos vell i mandrós? Aquest matí la Sílvia s’ha instal·lat a casa. «És una solució provisional» s’ha afanyat a advertir-me en veure el meu entusiasme, i jo he mentit dient-li que ja ho suposava. La veig molt ensopida i ha sortit de casa amb les ulleres de sol posades per amagar les empremtes del plor. Estic content de tenir-la aquí. Diu que s’estima més viure amb mi, perquè de passada pot tenir en Dic; i a mi em sembla perfecte. Sé, però, que abans ha intentat tornar a l’antic estudi. Ha fet tard, perquè el tenen llogat des de fa mesos. Així que jo, com sempre, sóc la darrera branca on s’agafa, però tant se me’n dóna; de retruc hi surto guanyant. Hem quedat que aquest vespre me n’ocuparé jo del sopar. Els dissabtes té torn de tarda a l’hospital i mai no sap a quina hora podrà sortirne. De passada, si m’hi veig amb cor, li parlaré de l’Anna. I si ella ho creu oportú em podrà parlar de la ruptura amb en Pol, encara que no sé si ara podré guardar-me l’opinió que en tinc. La nena ja deu donar per fet que el sopar no serà res de l’altre món. Pa amb tomàquet acompanyat per un bon assortit d’embotits i un vi que es pot considerar acceptable, ja li estarà bé. En Dic ha estat molt ensopit durant tota la tarda. Fa estona que no es mou de la catifa i ni tan sols no badalla com sol fer sempre a aquesta hora. «Dic!, a partir d’avui tindrem la Sílvia aquí!» «Dic! Dic...! Ostres no...! Avui no !... No m’ho facis això! Diiic! ...Diiiiiiiic!

Montserrat Dilmé rereviviststa de LELES SPRPRESESade ESES

1 15 5


CONCURS LITERARI de relats curts EL POEMA DE SANT JORDI Jo mai no havia cregut en els follets, tot i que el meu avi sempre m’explicava que, a les impremtes, n’ hi havia uns que, com a trapelleria per a fer enrabiar la gent, canviaven, afegien o esborraven algunes lletres o paraules en els llibres que imprimien. El meu avi també diu que ara, com que molta gent té un ordinador a casa, els follets també n’hi fan de malifetes: esborrant els arxius, perdent correus electrònics, posant virus... fent que a molts se’ns acabi la paciència davant de l’ordinador . Jo me l’escoltava, però passava d’aquestes llegendes, que per a mi eren històries imaginàries. Un dia, a classe, ens van demanar que féssim un poema sobre la nostra escola. Havia de ser, com a mínim, de vuit versos. També l’havíem de passar a l’ordinador per tal de poder-lo publicar a la revista de l’escola, que només sortia un cop a l’any, per la diada de Sant Jordi. A mi se’m va acudir fer-lo de deu versos. Després de pensar-hi una bona estona em va sortir això: «L’escola que ens ha educat, l’escola que ens ha ensenyat, amb el mestre treballem , i els deures li presentem. Hi hem passat molts nens i nenes, que amb molts treballs i penes, anirem a l’institut, per fer un curs desconegut. Jo crec que serà millor, estudiar de bo de bo.» Estava molt satisfeta de la feina feta: trobava que m’havia sortit un poema rodó. Ja era molt tard i els pares em van dir que sopés i anés a dormir de seguida, que si no l’endemà no m’aixecaria i faria tard a escola. Vaig deixar el poema sobre la taula de fusta que tenim al menjador i me’n vaig anar a dormir, tal com m’havien dit els revist a deES LES PRES

16

poema, però ja no podia parar! Vaig començar a llegir amb veu alta i clara mentre no m’adonava de les bestieses que deia: «L’escola, no us ho he explicat, l’escola és com un pa torrat, amb el mestre ens el preparem, i molta nocilla hi posem. N’hem menjat molts nens i nenes, que amb morro de totes menes, no anirem a l’institut, ni passant per un embut. Jo crec que serà millor, menjar-se un bon bombó.»

pares. L’endemà al matí em vaig llevar i sense mirar el poema me’l vaig posar a dins de la carpeta. A l’escola el van publicar sense mirar-lo ni corregir-lo. Quan ja tenien la revista preparada a punt de repartir ens van fer llegir el poema. A mi em va tocar ser la primera... ja tenia prou vergonya, com perquè quan comencés a llegir m’adonés que algú m’havia canviat el

A mesura que l’anava llegint, cada cop més fluixet, notava que m’anava posant vermella i que els meus companys no paraven de riure. Quan vaig acabar, ben suada, em van venir al cap les històries que m’explicava l’avi... i només se’m va acudir dir-li al mestre: -Jo no crec amb els follets, però aquesta vegada hi hauré de creure... Llavors encara sentia com els meus companys reien més fort i enmig de tanta rialla vaig poder sentir una rialleta fina i malvada, que pretenia ser divertida però que, en aquells moments, a mi no em feia cap mena de gràcia. L’endemà, el dia de Sant Jordi, passejava per les parades de llibres i n’anava comprant alguns dels que m’agradaven més. De cop, vaig veure que s’acostava una meva companya amb els seus pares dient: -Mira pare, mira mare; aquesta és la nena que ha escrit aquell poema! -Doncs et felicito; és un poema molt divertit –va dir-me el seu pare. -Quan penses fer-ne un altre? Ens hem fet un tip de riure! –va insistir la seva mare. Jo vaig contestar com vaig poder, mentre pensava: -Doncs si no m’ajuden els follets, no sé com ho faré! Martina Cots


ESTIU... a les Preses per Maria Estrella ARBAT

UN CASAL I CASALET MOLT PARTICIPATIU Un total de 225 nens i nenes, amb una plantilla de 19 monitors i 8 premonitors, han fet enguany que el Casal i Casalet fos, una altra vegada, un lloc idoni per passar-ho bé. El curset de natació al matí, les classes d’informàtica, els tallers de dansa per als més petits... fins a les gimcanes fotogràfiques i colònies, han estat les principals activitats d’enguany. L’últim dia es va fer una activitat molt especial: una sortida, durant tot el dia, a un parc d’aventura, on els nens i les nenes van participar de diferents tipus de circuits, pont tirolès i ponts tibetans amb diferents dificultats. Com és tradicional, al vespre tingué lloc el festival de danses i cançons, que cada grup del Casal i Casalet va oferir dalt de l’escenari. Es va poder veure com imitaven el personatge Luky Luke, com anaven disfressats de boletaires i com exposaven totes les cultures del món amb la popular cançó d’aquest estiu, el Waka Waka. L’organització va estar molt satisfeta de com s’havia desenvolupat el servei al llarg de l’estiu.

Participants al casal

Participants al casalet

Participants al casal

LES BRIGADES DE JOVES Un any més, l’estiu passat hi hagué brigades de voluntaris al municipi. És un projecte dirigit a nois i noies de 14 i 15 anys, en el qual els jo-ves presten un servei de forma voluntària al poble, ja sigui al Casal d’Estiu, la llar d’infants, el Parc de Pedra o la Brigada Municipal, en aquest cas. L’experiència és sempre molt positiva, ja que coneixen de prop un àmbit professional, hi participen, en formen part i aprenen a realitzar determinades tasques pròpies del servei. Durant el juliol i l’agost, doncs, 19 joves van participar a les brigades: 9 al Casal d’Estiu, 6 a la llar d’infants, 3 al Parc de Pedra i 1 a la Brigada Municipal. Com a cloenda del projecte es va fer una sortida amb tots els joves que van participar a les brigades, conjuntament amb altres municipis de la comarca . S’ha d’agrair de manera molt especial a tots els responsables, directors, coordinadors i monitors del Casal de les Preses, de la llar d’infants, del Parc de Pedra Tosca i de la Brigada Municipal que s’acollissin al projecte i estar, així, cada dia al costat dels nois i les noies, sense deixar de fer la seva feina.

Participants a les Brigades de joves

rereviviststa de LELESS PRPRESESa de ESES

1 17 7


SAPS que...? Saps que la poetessa Maria concepció Carreras va escriure el poema “Els teixos de la Mata”?

Estació metereològica del Parc de Pedra Tosca

Saps que és un teix? Un teix és un arbre que costa molt de créixer i també de morir. Pot créixer fins a 10 o 20 metres, excepcionalment pot arribar als 28. El seu creixement és lent però pot viure fins a 4000 anys!! Saps que Ricard Creus ( fill adoptiu de les Preses) va escriure un poema sota el títol el Poema de Les Preses? Saps que la poetessa Montserrat Vayreda va contribuir alhora essent autora de la lletra de la dansa dels gegants i els calabotins de les Preses? Saps que en Josep Gelis i Berga va obsequiar el seu poble natal amb la lletra de la Gala de les Preses i és una sardana per a quatre veus mixtes i cobla? Saps que al llarg de l’estiu, a les Preses han passat un total de 11.690 banyistes a la piscina municipal?

Punt d’informació i bar Àrea de pícnic i dinars

Tel. 972 69 48 95 revista de reviLEstSa PRdeESESES LES PRES

8 118


a

agenda OCTUBRE

Del divendres dia 8 al dimarts dia 12 Pregó de festes, concerts, balls, exposició de pintures, ball de gegants i calabotins, sopar popular, concert de festa major, elecció de la pubilla i l’hereu... Moltes activitats per gaudir de la festa major. Dissabte, 16 Jornada tècnica de Pedra seca A partir de les 10 del matí al Parc de Pedra. Oberta a tothom.

Del 16 d’octubre fins el 4 de desembre Curs de Pedra Seca. Tots els dissabtes al matí al Parc de Pedra. Dilluns, 18 Inici del curs d’iniciació a la informàtica i internet. Dimarts i dijous de 2/4 de 10 a onze del matí. Finalitzarà el dijous 18 de novembre. Centre d’Empreses. Gratuït.

Dilluns, 25 Curs de novetats de normativa i sistemes de gestió ambiental.La seva durarà és de 2 hores i finalitza el ma-teix dia. Centre d’Empreses. Gratuït.

Dimecres, 27 Taller de comunicació interna amb Ferran Ramón Cortés. Dilluns i dimecres de quatre a vuit del vespre. Finalitza el dilluns 1 de novembre. Centre d’Empreses. Preu: 270 € . Dijous, 28 Castanyada. L’Associació de Jubilats i Pensionistes celebrarà la Castanyada. Centre Cultural de les Preses.

NOVEMBRE Dimarts, 2 Inici del curs de Certificat digital i factura electrònica. Dimarts i dijous de 2/4 de 7 de la tarda a 8 del vespre. Finalitza el dilluns dia 8 de novembre Centre d’Empreses. Gratuït. Dissabte, 13 Hora del conte. Sala de lectura. A càrrec de la companyia Contes de Rondalles.

Amb Contes de Tardor. A dos quarts de dotze del matí.

Dimarts, 16 Curs de protocol empresarial. Dimarts i dimecres de 6 de la tarda o 8 del vespre. Finalitza el dimecres dia 17 de novembre. Centre d’Empreses. Preu: 65 € . Dijous, 25 Donació de sang. De 5 a 9 del vespre. Centre Cultural.

DESEMBRE

Dijous, 9 Inici del curs de xarxes informàtiques dilluns, dimarts i dijous de 2/4 de 7 de la tarda a 8 del vespre. Finalitza el dijous dia 16 de desembre. Centre d’Empreses. Gratuït. Dissabte, 11 Taller de cosmètica natural. A les 10 del matí amb Glòria Bassols. Parc de Pedra. Preu: 28 € (inclou productes). Dissabte, 18 Taller de Decoració Nadalenca. A les 10 del matí amb Anna M. Colomer i Teresa Berga. Parc de Pedra. Preu: 13 € .

Hora del conte. Sala de lectura. A càrrec de la companyia Bel contes amb Bon Nadal, patufets! A dos quarts dotze matí. Divendres, 24 A les 12 de la nit Missa del gall. A la una de la matinada, xocolatada (hi haurà fogueres).

Divendres, 25 Gran Quina. A les sis de la tarda al local social de Bosc de Tosca.

GENER Dimecres, 5 A 2/4 de 8 del vespre, cavalcada dels Reis de l’Orient amb l’acompanyament dels Grallers de les Preses. Dissabte 15 Hora del conte. Sala de lectura a càrrec de la companyia el Borinot Groc. Amb Contes de l’Enric Mosquit Pessic! A dos quarts dotze matí.

revista LES PRESde ES

19


cres gà Ci 10 l e D -20 Sònia 01-05

Gina Torren t del Saz 21-06-2010

Pau Puigvert C oromina 09-07-2010 lada Jan Ang 10 0 -2 7 29-0

Roc Rodríguez Plana 06-07-2010

Jan Bosch Mañas 19-08-2010

Martí i Adrià a Turon Codin 10 20 8-0 24

esta nés Pr Iris Da -08-2010 30

Martina Cha cón Brosa 26-08-2010

revist a deES LES PRES

20

llas errade 0 T é ll a t a 01 Maia B 05-09-2

Revista de Les Preses Num. 85  

Revista de Les Preses Num. 85