Page 1

revista LES PRESde ES

1


AGENDA DE TELÈFONS Ajuntament de les Preses

EDITORIAL

C. Major, 2 Tel. 972 69 32 32 Fax 972 69 34 34 ajuntament@lespreses.cat www.lespreses.cat Horari d'atenció al públic: de dilluns a divendres de 12 a 2 del migdia, també dijous de 5 a 7 de la tarda i dissabtes d'11 a 1 del migdia

SERVEIS MUNICIPALS Registre Civil ________________ Jutjat de Pau ________________ Empris, S.L. _________________ Dispensari Mèdic ____________ Llar d'Infants _________________ Escola Verntallat _____________ Sala Lectura _________________ Centre Empreses ____________ Bar la Plaça - Llar d’avis ______ Centre Cultural ______________ Local social B.T. _____________ Ràdio la Vall 107.6 FM _______ Esbart Marboleny ___________ Rectoria ____________________ Oficina Turisme - Estació _____ Àrea recreativa de Xenacs ___ Baixador de Codella _________ Piscina municipal ____________

972 69 32 32 972 69 32 60 972 69 32 32 972 69 34 87 972 69 34 26 972 69 32 09 972 69 36 10 972 69 47 37 972 69 34 56 972 69 36 42 972 69 34 37 972 69 33 33 972 69 34 85 972 69 30 92 972 69 20 23 972 19 50 87 972 69 48 97 972 69 20 94

EMERGÈNCIA A LES PRESES Vigilant mun. - Josep López __ 608 39 91 88 Brigada (X. Comas) __________ 639 14 49 22 Farmàcia ____________________ 972 69 33 08 Servei aigua - Sorea urg. ____ 904 100 138 Recollida d’animals __________ 972 29 08 24 Informació general - www. gencat.cat __ 012 EMERGÈNCIA 24 hores Emergència _________________ Mossos d’Esquadra __________ Ambulància _________________ Bombers Olot _______________ Sanitat respon ______________ Fecsa-Endesa averies ________

112 088 (urgències) 061 972 26 00 88 902 111 444 900 770 077

TELÈFONS COMARCALS Hospital Sant Jaume _________ Cap Garrotxa ________________ Taxis Olot ___________________ Teisa - Bus Transversal _______

972 972 972 972

26 26 26 26

18 19 15 01

00 16 66 96

SERVEIS Recollida de trastos Cada dijous. S’han de deixar el dia abans, al vespre, al costat d’un contenidor d’escombraries. Assistent Social Primer i tercer dimarts de cada mes, de 9 a 12 del matí, al dispensari municipal.

Fa tot just unes setmanes es va acabar l’Ésdansa 2009, el Festival Internacional de Musica i Dansa de les Preses que enguany arribava a la seva 27a edició. Queda lluny aquell primer Festival, l’any 1983, que va començar amb la voluntat de ser una petita mostra de grups del país. Gairebé tres dècades més tard, Ésdansa ha esdevingut el festival de referència, a Catalunya, de la música i la dansa tradicional d’aquí i d’arreu del món. Ens trobem, doncs, davant un festival plenament consolidat que se celebra cada final d’agost al nostre municipi. Per uns dies les Preses obre les seves portes a la cultura d’arrel tradicional d’arreu i el poble es converteix en l’aparador de la dansa, la música, la tradició, la creació, la interculturalitat amb grans dosis de convivència i cohesió social entre persones de qualsevol racó del planeta. I tot això passa aquí, als nostres carrers, a les nostres places, als diferents equipaments municipals. I que això passi ens n’hem de sentir satisfets i orgullosos. Perquè massa sovint tendim a no valorar prou allò que ens toca de prop i cal que ens ho diguin des de fora per donar-li la importància que es mereix. No és fàcil per a un municipi petit com el nostre. Des de l’Ajuntament som conscients que són dies de trasbals per als veïns i veïnes, segurament de molèsties, però ens sembla que el petit sacrifici que pot suposar val la pena per posar el nom de les Preses en el mapa de la cultura tradicional del país i de fora de les nostres fronteres. Enguany, sense anar més lluny, han passat pel nostre poble més de 9.000 persones encuriosides i amb ganes de participar de l’espectacle. Han vingut d’arreu per fer la rotllana de la cultura tradicional més gran i més forta. Una rotllana que va començar el Cercle de Cultura Popular i Tradicional Marboleny –que és l’entitat organitzadora– i que gràcies al seu esforç, treball i constància han posat el nom de l’Ésdansa i les Preses en boca de tots els que ens visiten. Marboleny s’ha sabut envoltar no només de diferents institucions que ajuden a fer possible el Festival, sinó d’un teixit social amb més de 200 voluntaris que, amb la seva dedicació i una bona dosi d’il·lusió, també fan que el projecte esdevingui una realitat estiu rere estiu. Per tant, en nom del poble de les Preses, a tots els qui hi posen el seu granet de sorra, gràcies! I de festa a festa. De l’Ésdansa a la Gala. Una Gala que també és possible gràcies a la implicació d’una comissió de festes «canyera». Això fa poble, i així volem que sigui. Bona Gala a tots!

Sala de lectura De dilluns a divendres de 2/4 de 6 de la tarda a 8 del vespre i dissabtes de 2/4 d’11 del matí a la 1 del migdia. LLAR D’AVIS Servei de podologia Demanar hora per la Glòria Aulinas al tel. 972 69 32 90 / 972 26 36 90 Barber Tots els dissabtes, de 3 a 6 de la tarda. Gimnàstica Dimarts i dijous, de 2/4 de 4 a 2/4 de 5.

revist a deES LES PRES

2

Esther Pagès Alcaldessa

Amb la col·laboració de la: Coordina: Imprimeix: Edita: Dip. legal:

Mateu Batallé Impremta Delta - Olot Edibasa (Tel. 972 26 74 67 - Olot) GI - 859.87


NOTÍCIES Avinguda zona esportiva de Bosc de Tosca

Soterrament de línies elèctriques a la zona d’equipaments de la bòbila

El 21 de setembre passat es van iniciar les obres de la primera fase d’urbanització de l’avinguda Zona Esportiva, del Bosc de Tosca. Aquesta obra ha de tenir una durada de sis mesos. Es farà la instal·lació de la xarxa de sanejament, tant d’aigües pluvials com d’aigües residuals, des de la cruïlla amb la carretera general fins a Pocafarina. A la vegada, es realitzarà el soterrament dels creuaments aeris de la xarxa d’electricitat i telefonia. També es farà la substitució de la canonada de la xarxa d’aigua. Al llarg d’aquesta obra es produiran talls intermitents en la circulació de vehicles. Avinguda Zona esportiva

Nova estació transformadora

S’ha ubicat una nova estació transformadora, substituint l’antiga que hi havia, consistent en la col·locació d’una caseta prefabricada que s’ha instal·lat al perímetre del futur emplaçament del CEIP de les Preses, equipada amb un transformador de major potència capaç de donar subministrament als consums previstos de la nova zona d’equipaments i la futura escola. S’han col·locat noves línies de mitja i baixa tensió soterrades, que connecten fins als transformadors del carrer Hospital. Al mateix temps, s’ha retirat la línia aèria que sortia d’aquests transformadors. L’obra té un pressupost de 175.917,64 euros.

Pla d’ocupació Aquest octubre (i fins al final de desembre) s’ha incorporat a la plantilla de l’Ajuntament, dins el Pla del Servei d’Ocupació de Catalunya, una persona que realitzarà les tasques de paleta en diversos indrets del municipi. Aquesta incorporació permetrà realitzar millores o arranjar espais com el Baixador de Codella, el Parc de Pedra Tosca, les ermites de Sant Miquel i Sant Martí del Corb, l’Àrea Recreativa de Xenacs, etc.

Carretera de les Preses a Sant Privat La Diputació de Girona, com a titular de la carretera de Les Preses a Sant Privat, ha aprovat el projecte de condicionament d’aquesta carretera amb un pressupost d’1.669.902,63 € . Aquesta actuació permetrà millorar l’accés a la carretera de Santa Coloma i es millorarà la mobilitat a la zona. rerevivista de LELESS PRPRstESa de ESESES

3


Espai d’accés a la pista poliesportiva

S’ha pavimentant l’accés a la pista poliesportiva, des del carrer Murrià. Això permetrà que les persones que van amb cadira de rodes puguin accedir sense dificultat a la pista poliesportiva. El fet que aquest tram estigués sense pavimentar feia que, quan plovia, es dificultés el desguàs i el pas per a tothom. Amb aquesta obra s’assoleix una millora per als vianants i del drenatge de les aigües pluvials de la zona.

Actuacions forestals a xenacs L’Ajuntament està duent a terme la neteja forestal de la vessant nord-oest de la muntanya de Puig Rodó. L’actuació consisteix en la reducció dels matolls que formen el sotabosc per tal de facilitar el creixement d’alzines, roures, freixes i altres arbres joves que conformen una zona de repoblació realitzada per l’antiga Escola Taller de les Preses. D’altra banda, una brigada forestal, del Departament de Medi Ambient, també va realitzar l’agost passat una actuació de reducció de l’impacte dels arbres caiguts per les nevades de Sant Esteve a l’entorn dels camins de l’Àrea Recreativa de Xenacs. Durant setembre i octubre hi haurà tres noves actuacions: una d’aclarida de pins, una de tala i, finalment, la d’eliminació de castanyers morts o malalts, afectats per la plaga del fong Gryphonectria parasitica. Aquestes tres actuacions estan programades en el marc de les Actuacions Forestals Sostenibles al mont públic Murrià, aprovades i dirigides pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat, mentre que la reducció de matolls correspon a l’aplicació del Fons de Millores que cada any l’Ajuntament destina a la realització d’obres i millores a l’Àrea Recreativa de Xenacs i la seva rodalia.

A les fotografies es pot veure el nou espai d’accés

Salut pública El ple de l’Ajuntament, en la sessió del 17 de setembre de 2009, va acordar adherir-se al Catàleg de Serveis Salut de la Diputació de Girona. D’aquesta manera la Diputació finançarà les despeses de gestió i control d’instal·lacions de baix risc per a la transmissió de la legionel·losi de les instal·lacions de la piscina municipal, dels dos camps de futbol, de la llar d’infants, del Centre d’empreses i de l’Espai de dansa. També del control de les condicions sanitàries de la piscina municipal, de la gestió del risc derivat de les sorreres infantils (Llar d’Infants) i del control de plagues al municipi. adedede rererevirevivistviststastaade ESESESES ESESESES LELELESLESSPR SPRPRPR

4 4 4

Xenacs


CENTRE d'Empreses Les activitats del Centre d’Empreses Un any més, amb l’arribada del setembre, comença un nou curs a les aules del Centre d’Empreses de les Preses. Com és habitual, els cursos són de temàtica diversa, amb especial incidència en tot el que es refereix a noves tecnologies i la formació dedicada a les competències per als emprenedors i per a les empreses. El Telecentre del Centre d’Empreses també continua a ple rendiment i, com sempre, es troba a disposició de tots els usuaris que el vulguin utilitzar. Des d’aquest any hi ha també un nou servei, que anomenem Aula de Recerca, que té lloc cada divendres de dos quarts de deu a les onze del matí. Es tracta d’una aula de recerca de feina tutoritzada per les tècniques del Centre i el que busca és facilitar i ajudar els usuaris a realitzar una recerca de feina el més òptima possible, mitjançant les eines que proporcionen les noves tecnologies. D’altra part, tal i com es va publicar en el número de febrer d’aquesta mateixa revista, el Centre d’Empreses, en col·laboració amb l’Ajuntament de Besalú, ha endegat un projecte emmarcat dins els Projectes Innovadors, ael Servei d’Anticipació i Inserció L Laboral (SAIL) (SAIL); programa subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i cofinançat pel Fons Social Europeu. Com dèiem aleshores, el SAIL és un servei adreçat a les pimes que han d’aplicar un expedient de regulació d’ocupació (ERO), o han d’acomiadar treballadors per causes objectives, i el que busca és reduir l’impacte que això té en els treballadors afectats. Actualment, ja s’ha pogut iniciar el programa amb els treballadors de dues empreses que han presentat un ERO de tancament; Algiss (Besalú), amb nou treballadors acollits, i Aconda Paper (Flaçà), amb 1cent

Centre d’Empreses

quaranta-nou treballadors acollits. Seixanta d’aquests treballadors són atesos des del Centre; la resta han estat derivats a altres entitats amb les quals s’ha contactat i que s’han mostrat disposades a col·laborar amb el projecte. Les accions realitzades han consistit en oferir un suport a totes aquestes persones que han passat d’una situació activa a l’atur. Al llarg d’aquest període s’han realitzat entrevistes individuals i també grupals, en què s’ha procurat donar el màxim suport psicològic a tots ells. A més d’oferir tècniques i estratègies adreçades a la recerca activa de feina, s’intenta dotar-los de tots els recursos i la informació necessària per tal d’assolir la reinserció, que és la fita que persegueix el projecte, en el menor temps possible. Des de fa un temps, el Centre d'Empreses s'havia adonat que una de les mancances habituals en els polígons industrials era l'absència de serveis de vigilància i seguretat per tal evitar els robatoris i atendre altres tipus d'incidències que poden produir-se. La majoria de les empreses tenen

contractat un servei de vigilància propi que sols afecta a la seva empresa, però que moltes vegades no és suficient per mantenir la seguretat global de tot el polígon. Per intentar millorar aquest aspecte al polígon industrial de Les Preses, el Centre d'Empreses de les Preses va convocar, l'estiu passat, una reunió per explicar a les empreses situades en aquest polígon una proposta d'una empresa de seguretat que ofereix aquest servei. A la reunió es varen explicar els aspectes de millora en seguretat que suposaria el servei de vigilància, i també el cost aproximat. Les empreses assistents van manifestar el seu interès en la proposta i es va acordar mantenir entrevistes amb les empreses que no van poder assistir a la trobada per acabar de concretar la viabilitat econòmica de la proposta. Davant la bona acollida, creiem que el polígon podrà comptar aviat amb aquest servei, que de ben segur millorarà la seguretat de les empreses ubicades en ell. rerevivista de LELESS PRPRstESa de ESESES

5 5


ACTIVITATS culturals L’Ésdansa 2009 ha batut el rècord de públic Més de 9.000 persones van visitar les Preses l’agost passat per participar en alguna de les propostes de l’Ésdansa. És la xifra més alta assolida mai pel Festival, que es confirma com l’esdeveniment de referència en el seu gènere al país. L’increment de públic es pot atribuir a la bona resposta que van tenir dues de les novetats de l’Ésdansa. D’una banda, l’estrena del muntatge Aigua, de l’Esbart Marboleny, la cantant Mirna i el grup de música de Xavi Múrcia, un espectacle produït pel mateix Festival i que va tenir una molt bona acollida per part del públic. Per l’altra, el monogràfic dedicat als cavallets i les mulasses de Catalunya, que va introduir diferents propostes al llarg dels dies del Festival. Algunes d’aquestes propostes, com el Festacarrer del diumenge a la tarda, van omplir de gent els carrers de les Preses. El Petit Ésdansa segueix també amb una línia ascendent. I és que aquest 2009 es van ampliar el nombre de

places dels tallers per a nens i nenes que es fan entre setmana per la gran demanda de participació. Amb tot, Marboleny va tancar un nou Ésdansa amb bon gust de boca, tant per la bona resposta del públic i la dels voluntaris que el fan possible, com per la col·laboració, cooperació i comprensió de tots els veïns de les Preses. Sens dubte, la millor sensació per tal de començar una nova temporada amb energia renovada per tal de continuar treballant.

Petit Ésdansa revista deES LES PRES

6

Nit Ésdansa

Nit Ésdansa

Ésdansa al carrer


Més de 130 nens i nenes han començat nou curs a Marboleny Escola

Després de l’Ésdansa, Marboleny escola inicia nova temporada

L’Espai de Dansa d’Arrel Tradicional de les Preses ja té un nou curs de Marboleny Escola a punt. La temporada, que s’omplirà d’activitats fins al juny, començà el 6 d’octubre. Aquest curs 2009-2010 Marboleny Escola compta amb més de 130 nens i nenes repartits en diferents grups, segons les edats. Els més petits formen part del primer cicle, format per quatre grups amb nens i nenes de 4, 5, 6 i 7 anys. I el segon cicle està format pels més grans, amb 3 grups: el de nens i nenes de 8 anys, el de 9 anys i els nens i nenes de 5è a 1r d’ESO. Durant el curs Marboleny Escola es converteix en una bona oportunitat perquè nens i nenes prenguin consciència de la música i la dansa catalana d’arrel tradicional, tot treballant les seves aptituds rítmiques i l’expressivitat corporal. A més dels assajos setmanals, tots els nens i les nenes de Marboleny Escola poden participar a les activitats que omplen el calendari del curs: la festa de Nadal, la calçotada, el carnaval, la presentació de temporada, les colònies de fi de curs… així com les diferents actuacions programades al llarg de la temporada. Tot un etcètera d’activitats que amenitzen el curs de l’entitat, d’octubre a juny. La inscripció, en alguns grups, segueix oberta. I per qui ho vulgui provar, el primer mes és de prova. Per demanar més informació sobre com inscriure’s, horaris d’assajos, activitats... podeu trucar a l’oficina de Marboleny, al tel. 972 69 34 85, o enviar un correu a l’adreça electrònica marboleny@marboleny.cat. També, si ho desitgeu, podeu passar per l’Espai de Dansa d’Arrel Tradicional, ubicat al carrer de la Fageda, s/n, de les Preses, o consultar la pàgina web de l’entitat, www.marboleny.cat. A més de Marboleny Escola, també han iniciat temporada Marboleny Jove, format per nois i noies de 13 a 16 anys, i Marboleny Cos de Dansa, on es treballa en la creació de nous muntatges coreogràfics, sempre a partir del llenguatge de la dansa catalana d’arrel tradicional. Així, en total prop de 190 balladors formaran les diferents seccions de l’Esbart Marboleny durant la temporada 2009-2010. Ésdansa 2008

CARTA PER ALS MÉS JOVES Les Preses és un municipi que compta amb un entorn natural, ric i divers; per això des del Parc de Pedra Tosca i l’Àrea de Joventut ha sortit la idea d’oferir una activitat destinada als més joves en aquest espai tan bell i canviant durant l’any. Els joves, curiosos i inquiets per naturalesa, tenen una riquesa que, ben conduïda, en aquest cas de la mà d’en Ramon Pujol (professor de teatre i cinema per a joves), podran crear un espectacle, videoclip o qualsevol altra manifestació registrada en vídeo. D’aquesta manera tant hi poden participar joves que vulguin actuar, cantar, ballar... com aquells a qui interessi més el tema de la gravació i l’edició de vídeos, la música o altres. Engegant aquest projecte hi ha un equip format per tres persones (una responsable de Parc de Pedra, una tècnica de l’Àrea de Joventut de l’Ajuntament i el professor de teatre i cinema), tot això amb el suport municipal. En Ramon, engrescat, ens diu així: «Una de les característiques principals d’aquest taller i que el diferencien d’altres tallers de teatre, és l’entorn on es desenvoluparà, el Parc de Pedra Tosca. Aquest espai temporal ens permetrà trobar un estil expressiu més natural i propi i arribar a l’essència de la relació que té l’home amb el seu entorn a partir de la seva expressió. Us convido així a redescobrir el teatre, aquest cop, però, d’una manera més natural». La durada del projecte és de dues tardes al mes, durant el curs escolar. Iniciarem el taller el dissabte 17 d’octubre, a les quatre de la tarda; ens trobarem al Baixador de Codella. El taller té un preu de 25 euros/trimestre. Us hi esperem! Tresa Amat, Anna Prat i Ramon Pujol revista LES PRESde ES

7


ACTIVITATS socials 10è aniversari del carrer del Portal

Associació Garrotxina Amics del Bonsai

Des de primera hora del matí hi ha moviment al carrer del Portal: taules, cadires, tanques... després de fer el cafè a primera hora de la tarda els veïns i veïnes comencen a penjar gallarda, focus i tot el muntatge.... Comença a arribar la gent cap a quarts de nou. Una cinquantena de persones van a sopar-hi, és la festa del carrer! Aquest any com que feia 10 anys, la gent del carrer podíem venir amb convidats. Per celebrar que fèiem 10 anys, vam encarregar que ens vinguessin a fer el sopar i així tothom va poder gaudir de la festa. (fideua i carn a la brasa). Durant els 10 anys hi ha hagut hereus i pubilles. L’hereu i la pubilla de l’any passat (David i Maite) van regalar un obsequi a tots els qui havien estat hereus i pubilles altres anys. La faràndula del carrer s’ha ampliat: teníem l’abella, la flor, i un pingüí petit, ara ja n’hi hem sumat un de gran i tenim dos pingüins.Com cada any el dj del carrer ens va posar tot un repertori de música per ballar.

Ara fa uns quants anys van començar a trobar-se, a l’Orfeó Popular Olotí, un grup de persones a les quals els unia la mateixa inquietud: conèixer els misteris que es troben darrera del cultiu d’un bonsai. Intercanviant experiències i intentant resoldre, entre tots, els dubtes i els problemes que els anaven sorgint, van anar creixent fins a crear l’Associació Garrotxina Amics del Bonsai. L’entitat ofereix, des de fa uns quants anys, classes i tallers a tothom que estigui interessat al local de la sala de conferències de les Preses, sobre el Bar la Plaça, de manera gratuïta. Es reuneixen cada quinze dies, de 2/4 de 10 del matí a 2/4 d’1 del migdia. Actualment són una vintena les persones que formen part d’aquesta associació. Quan se’ls pregunta si és difícil cuidar un bonsai et responen que el bonsai necessita molta cura i molta paciència, però no és difícil. Si teniu ganes de provar una experiència nova no us podeu perdre aquest curs, que començarà al final d’octubre o començament de novembre i es durà a terme fins al final d’abril. Per la Fira del Primer de Maig, d’Olot, l’Associació organitza la Mostra del Bonsais.

Homenatge a la Vellesa: El diumenge 13 de setembre es va celebrar la 49a edició de l’Homenatge a la Vellesa, organitzada pel Patronat Local amb la col·laboració de l’Associació de Jubilats i Pensionistes de les Preses i l’Ajuntament. La diada va començar a dos quarts de dotze del matí amb una missa, cantada per la Coral Puigsacalm, a l’església parroquial de Sant Pere, dedicada especialment als avis i les àvies del municipi. A les dues del migdia, al Restaurant Coll de Condreu es va fer el dinar de germanor. Cent vint-i-dos avis i àvies no es van voler perdre aquesta trobada anual. El bon temps no va fallar i fins ben acabada la festa no va començar a ploure. L’Associació de Jubilats i Pensionistes està molt satisfeta i ja està preparant la propera activitat que durà a terme, que és la tradicional castanyada. revist a deES LES PRES

8

Taller de Bonsais

DONACIÓ DE SANG El dijous 26 de novembre, de 5 de la tarda a 9 del vespre. Al Centre Cultural


Èxit del servei del Casal i Casalet d’estiu El darrer divendres d’agost es va dur a terme al Centre Cultural de les Preses la festa de cloenda del Casal i Casalet de les Preses d’enguany. Durant tot el dia els nens i les nenes varen poder gaudir d’una activitat especial, com va ser una sortida fins a Banyoles per visitar el planeta màgic, un parc infantil d’inflables, piscines de pilotes, llits elàstics... on els nens i les nenes van poder gaudir al màxim. El mateix dia, al vespre, es varen unir a la festa de cloenda tots els nens i les nenes que durant els mesos de juliol i agost havien participat en les activitats del Casal d’estiu i varen oferir als pares i les mares un conjunt de representacions que havien estat assajant al llarg de les últimes setmanes. Espectacles de cowboys, hawaians, danses i cançons van ésser les actuacions de les quals es va poder gaudir i veure representades. El Centre Cultural estava ple de gom a gom i els forts aplaudiments deixaren palesa les bones actuacions de la canalla. L’equip de monitors i premonitors ha valorat molt positivament l’edició d’enguany del Casal i el Casalet, opinió compartida per la majoria dels pares i mares. Les modificacions efectuades

Festa de cloenda

a nivell estructural i de contingut han contribuït a continuar millorant el funcionament d’aquesta iniciativa municipal. En aquest sentit, cal destacar l’oportunitat, aquest any, d’escollir el servei per setmanes, tant pel juliol com per l’agost. Així mateix es destaquen l’adequat assoliment de les diferents

activitats programades, com els cursets de natació, les classes de repàs i les colònies. La voluntat de l’equip de responsables del Casal i el Casalet i de l’Ajuntament és la de continuar mantenint la bona feina i el compromís adquirit des del municipi en la formació i el lleure dels més petits.

Festa de cloenda

Classes de gimnàs i de balls de saló Des de la Regidoria de Cultura es proposa, un hivern més, fer classes de gimnàs i classes de balls de saló. Les de gimnàs es fan els dimarts i els dijous, de 2/4 de 9 a 2/4 de 10 del vespre i els balls de saló és previst que es facin cada dijous, de 9 a ¼ d’11 de la nit, al local social. Les classes van començar el dijous 1 d’octubre, però si teniu ganes de fer algunes d’aquestes activitats que es proposen no dubteu a participar-hi, segur que us agradarà. Per a més informació podeu trucar a l’Ajuntament, al tel. 972 69 32 32. Festa de cloenda revista LES PRESde ES

9


ACTIVITATS socials BRIGADA DE JOVES D’ESTIU Des de l’Àrea de Joventut de l’Ajuntament, aquest estiu hem posat en marxa un projecte per a joves menors de 16 anys, anomenat Brigada de Joves Joves. Es tracta de realitzar una activitat de forma voluntària durant el període de vacances, que permeti al jove participar d’una activitat, alhora que fa i aprèn tasques que beneficien el municipi. Així és com pel juliol un grup va ser al Casal d’estiu com a suport als monitors i monitores, iniciant-se en el món del lleure, i un jove va estar fent un servei al Parc de Pedra Tosca, aprenent i coneixent totes les particularitats de l’indret, construint menjadores per a ocells i altres feines. Projectes com aquest permeten als nois i les noies conèixer millor el seu municipi, els seus serveis, les persones i aprendre a mantenir-lo i a respectar-lo una mica més. La Brigada de Joves d’estiu s’ha portat a terme a nou municipis de la comarca i és per això que, en assemblea, els joves van decidir quina gratificació els agradaria de rebre com a recompensa a la seva dedicació i servei. Després de veure totes les propostes i les possibilitats, es va decidir anar un cap de setmana a Port Aventura, tot donant la possibilitat als joves de conviure durant tres dies, per compartir experiències i conèixer-se entre ells. La intenció és donar continuïtat al projecte i al grup, iniciant un seguit d’activitats que es realitzaran al llarg de l’any. Valorem molt positivament projectes com aquests, en els quals els joves participen molt activament en tot el procés, aprenent així a prendre decisions, responsabilitzar-se i ser cada vegada més autònoms; en definitiva, a créixer. Per últim, volem manifestar l’agraïment, de forma molt especial, a tots rereviviststaadedeES LELESS PRPRESESES

1 0 10

els responsables, directors, coordinadors i monitors del Casal de les Preses i del Parc de Pedra Tosca per acollirse al projecte i estar cada dia al costat dels nois i les noies sense deixar de fer la seva feina.

Trobada de joves Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de les Preses Anna Prat, tècnica de Joventut. Tel. 679.032.872 aprat@garrotxa.cat

Altres serveis de Joventut L’Àrea de Joventut compta amb una persona; això significa que qualsevol iniciativa, idea, dubte... ens la podeu fer arribar. Treballem per activar la dinamització i la participació juvenil al poble, per conèixer i ajudar a millorar la realitat juvenil: estudis, treball, mobilitat, formació, cultura, temps lliure, salut. A continuació us apuntem alguns dels serveis creats pel Servei de Joventut del Consell Comarcal de la Garrotxa que us ajudaran a estar informats i a comunicar-vos amb nosaltres: - Web garrotxajove.cat: aquest és el portal jove de la Garrotxa, és un servei viu, dinàmic i actiu. Entreu i navegueu, hi trobareu webs d’interès, possibilitats de continuar estudiant, consultes les 24 hores del dia, cursos i cursets a la Garrotxa, etc. i diferents borses: o borsa d’habitatge «Busques pis», o borsa de mobilitat «Jo també hi vaig», o i borsa laboral «Fes el primer cèntim». - Butlletí ANR: l’ANR són les sigles de L’Alternador, un butlletí d’informació juvenil. Hi trobareu activitats, concerts, esdeveniments que es fan a la comarca, novetats musicals... El podeu llegir a través del web garrotxajove.cat, o en format paper a l’Ajuntament, a la sala de lectura, al Centre d’Empreses, i si no també el podeu rebre a casa de manera totalment gratuïta. Per això només cal que us doneu d’alta fent arribar les vostres dades a l’Ajuntament o a la tècnica de Joventut. - Missatges a mòbil, SMS: és la forma més ràpida i eficaç que tenim els joves per comunicar-nos. Només cal que donis l’autorització a utilitzar les teves dades i rebràs un SMS al mòbil cada vegada que tinguem una informació que considerem que pugui ser del teu interès: activitats, reunions, trobades... La butlleta la trobaràs a l’Ajuntament.


REPORTATGE EL JOC DE LA VIROLLA Al final de setembre el veïnat de Sant Miquel del Corb celebra la festa del patró. S’inicia amb una caminada, que és l’excusa perfecta per veure tot passejant els paratges de la vall del Corb. Una vegada arribats a l’ermita de Sant Miquel, després de beure un got d’aigua es juga el tradicional joc de la virolla. El joc consisteix en un tauler de fusta amb una broca de ferro. Al teuler hi ha dibuixat un cercle amb caselles. Cada casella té una xifra romana, menys en una casella, en la qual hi ha dibuixat un ram de flors. En Pere Masó, de l’Antiga, paborde de l’ermita de Sant Miquel del Corb, ens explica amablement en què consisteix la dinàmica del joc de la virolla. La fórmula del joc és fer girar la broca i si para a la casella on hi ha dibuixat el ram, al jugador se li dóna una dama (una peça metàl·lica amb la inscripció SM, que volia dir Sant Miquel), que en Pere encara conserva. Seguidament participa un altre jugador; si la broca para a la casella del ram de flors també se li dóna una dama, i així successivament. Si la broca no para a la casella del ram, no es dona cap dama. En el cas que durant la partida no hi hagi cap jugador en què la broca se li atures a la casella del ram, guanya la partida el jugador que treu el número més alt. Quan la broca para al número 31, el jugador té la possibilitat de tornar a tirar, ja que aquest número és el més alt del teuler. Arriba el moment en què la gent ja esta cansada de jugar i no vol tirar més; aleshores només participen en el joc les persones que havien guanyat alguna dama. Com més dames s’han obtingut més possibilitats hi ha d’endur-se el premi final. Aquesta vegada, en cada partida el jugador que no guanya va perdent una de les dames que tenia, fins que al final només que-

Joc de la virolla

da un jugador amb una dama i aquest s’emporta el gran premi. Per participar en aquest joc es paga una petita quantitat de diners i és l’excusa perfecta per poder mantenir el culte al sant. Actualment, al Corb ja no es juga d’aquesta manera, sinó que s’ha simplificat molt més. Compres una tirada a la virolla, que et surt a 1 euro, i si la broca cau en la casella del ram ja t’emportes el pollastre o el conill directament; si no cau a la casella del ram guanya el número més alt, ens explica en Pere. En Pere ens fa descobrir que la virolla que tenim aquí, a les Preses, té més de 200 anys, i ho basa en el fet que el número quatre és fet amb quatre barres, tal com es pot veure en molts rellotges, com és el cas del rellotge públic que hi ha al campanar de l’església de Sant Esteve, d’Olot. Es pot considerar una excepció... però no tant. Parlar amb en Pere de l’Antiga és escoltar una persona que ha tingut un munt d’experiències relacionades amb l’ermita de Sant Miquel i els seus voltants. Ens explica que ja fa uns deu o dotze anys un senyor de les Preses, de 91 anys, va pujar fins a Sant Miquel i fent-la petar li va dir que havia estat

al Soler del Corb, per fer de vaquer quan tenia 17 anys. El curiós del cas és que aquest senyor li explicà amb pèls i senyals com era la virolla, que jugava quan era jove. La sorpresa va ser quan en Pere li descobrí que la virolla que havia descrit tan bé encara ara es conserva i s’hi juga. En Pere i la seva dona, l’Enriqueta, m’ensenyen la safata, molt ben conservada, on es recaptava la voluntat mentre es deia la missa. és una safata especial, ja que hi ha Sant Miquel, clavat al mig i portant barretina, i m’expliquen contents la nova estrena del sant, que ha tingut lloc en aquest últim aplec. Tot va sortir d’una soca de boix, molt gran, que tenia a casa seva i el senyor Josep Cargol, veí de Bosc de Tosca, amb ganes d’esculpir un nou Sant Miquel, ha aconseguit fer-lo amb barretina, tal com s’ha de portar, tombada amb un costat. Com és tradició, després de jugar una estona l’emblemàtic joc de la virolla la gent assisteix a la missa que es diu a l’ermita i s’acaba l’aplec amb un vermut popular, acompanyat de sardanes. Un aplec amb petits tresors d’història que veïns com en Pere de l’Antiga conserven en secret i amb estima.

En Pere i l’Enriqueta de l’Antiga revista LES PRESde ES

11


ACTIVITATS esportives CF LES PRESES

Equip de Futbol-7

Es comença una nova temporada continuant el primer equip a la categoria de 2a Territorial, participant també en diferents campionats de les catego-ries de Juvenil, Aleví, Futbol Base 7 (Benjamins i Prebenjamins), Femení sènior i Femení Cadet-Juvenil.

Aleví

Regional

Futbol 7

L’equip participarà a la categoria de 2a Territorial, tal i com hem dit abans, i el seu horari a les Preses és el de sempre, el diumenge a les quatre de la tarda, llevat de canvis que es puguin fer a darrera hora. Al front de l’equip i com primer entrenador hem incorporat en Joan Luque, conegut de tots, ajudat com a segon entrenador per Jordi Martínez, tal i com ha vingut fent en les darreres dues temporades. Es mantenen la majoria de jugadors del planter i pugen de la categoria de Juvenil set jugadors. Com a delegat continu l’Enric Puigvert.

Altre cop i per tercer any, al començament de setembre van iniciar-se els entrenaments de Futbol -7, amb molta il·lusió, ganes de fer coses i d’ensenyar als més de cinquanta nens. Aquest any som quatre equips: dos de Benjamenins i dos de Prebenjamins. Els entrenadors d’aquest equip són: BENJAMINS - 2000: Josep M. Sala i Miquel Clota. BENJAMINS - 2001: Jordi Comalat i Xevi Colomé. PREBENJAMINS - 2002: Juan Carlos Salinas i Jordi del Saz. PREBENJAMISS - 2003: David Díaz, Cutsi Pagès i Angi Riera. Juguen els seus partits el dissabte al matí.

Tornem a participar en categoria Aleví de 2a divisió amb els nens i les nenes que pugen de Futbol 7 i es juga el dissabte a les quatre de la tarda, alternant amb l’equip Juvenil. Entrenen l’equip Albert Pagès i Santi Morchon.

Equip de segona regional

El Futbol-7 inicià la pretemporada visitant el Sant Andreu El CF les Preses, amb tots el seus equips de Futbol-7 (dos equips de Prebenjamins i dos de Benjamins) i l’equip de Futbol -11, d’Alevins, es varen desplaçar fins a les instal·lacions de l’UE Sant Andreu, a Barcelona, per fer cinc partits amistosos amb el seus equips i iniciar la pretemporada. Més de seixanta nens i noranta familiars, entre pares, germans i tiets, van participar en aquesta sortida, on al matí es varen realitzar els diferents partits. Tot i que el resultat era el de menys, tots els equips presencs van poder demostrar una molt bona preparació. Després van anar a dinar al centre de Barcelona i, per acabar la diada, a la tarda s’arribaren fins al parc Güell. Una bona excusa per fer un bon inici de temporada, perquè aquests joves jugadors comencin a fer rodar la pilota.

Femení

Els equips femenins participaran a les categories de 1a divisió Catalana i Futbol Base Cadet-Juvenil. El femení sènior de 1a divisió jugarà els partits a les Preses el diumenge a les quatre tarda i n’és el seu preparador l’Edu Molas, amb la col·laboració de Benja López. El Cadet-Juvenil jugarà el diumenge a dos quarts de dotze del matí i el continua entrenant Jordi Arimany, amb la col·laboració d’Abel Barcons. A destacar la participació del Femení de 1a divisió a la Copa Catalunya, aconseguida amb l’obtenció del títol de lliga de la temporada passada, i que després de guanyar dos eliminatòries va jugar el 28 d’agost passat la semifinal contra el FC Barcelona, al camp de l’Estartit , que sens dubte va ser una merescut premi per a tots els components de l’equip.

Juvenil Continuarem amb un equip a la 2a divisió Juvenil, format per alguns jugadors de l’any passat i la pràctica totalitat dels nois de l’equip Cadet, amb algunes noves incorporacions. Continua com entrenador Rafel Muro, ajudat per Edu Carrera (jugadors del primer equip.) Com a delegat tenen Joan Azorín. El seu horari a les Preses és el dissabte, a les quatre de tarda. revist a deES LES PRES

12

Equip Femení Senior


EF BOSC TOSCA Inici de la temporada 2009-2010 Molt il·lusionats, després que en la darrera temporada 2008-2009 estigués marcada per les celebracions del 30è aniversari (1978) i, també, dels èxits esportius pel títol de 2a Regional i l’ascens a PRIMERA. En l’organigrama del club enguany hi ha la implicació de molta gent en un projecte esportiu i educatiu molt treballat i que confiem ens portarà moltes satisfaccions. Confiem amb la gent, les institucions, els amics, els pares, els socis i molts aficionats que cada setmana ens ajuden a tirar endavant aquest projecte esportiu; ells no són a l’organigrama esportiu, però tenen cura que es tanquin els llums, la neteja, el bar, els sopars als jugadors... ENTRE TOTS FEM CLUB, FEM ESCOLA... moltes gràcies a tothom!

Cloenda esportiva 30è aniversari

Visita del primer equip del Girona FC Fou una veritable festa esportiva, que va posar fi a un munt de torneigs i celebracions amb motiu del 30è Aniversari. Els diaris esportius de l’11-9 es van fer ressò, en les seves portades, que tot un GIRONA amb 10 jugadors de la primera plantilla (Jorquera, Pociello, Juanma, Migue, Hèctor Simón... els debuts d’Almirón i Calle), no va passar de l’empat a 0, del bon posicionament de l’equip local... sens dubte un gran mèrit per als entrenadors i jugadors. Molta gent al camp i es lliurà una litografia de Quim Domene a la directiva del Girona; en la tradicional rifa es va sortejar una pilota signada per tots els jugadors del Girona i, en acabar el partit, hi hagué un berenar-sopar per a tots els jugadors i els directius. El nostre més sincer agraïment al GIRONA FC, per les facilitats donades en desplaçar la majoria del primer equip i fer, així, que la cloenda sigui un gran record per a molts.

Visita del primer equip del Girona FC

IV Torneig d’alevins Amb la presència dels millors equips de diferents comarques (GIRONA, BANYOLES, MANLLEU, TONA, PERALADA, BAIX TER, BASE ROSES, BISBALENC, TERBRUGENT, i lògicament BOSC DE TOSCA), els dies 19 i 20 de setembre es va celebrar aquest torneig, que va arrelant i agafa prestigi. La prova més palpable és que hi hagué altres equips interessats en participar-hi i que, lògicament, seran convidats en properes edicions. El campió fou el BANYOLES, però el més important és el grau de competitivitat demostrat per tots els equips; tots van disputar quatre partits el dissabte i el diumenge es van fer les semifinals i la final. En el dinar de germanor de tots els equips es van aplegar més de 300 persones, i cal donar les gràcies a tota la gent que va col·laborar en la seva organització, fet i que ens va valdre la felicitació de tots els equips participants.

ELS AMATEURS COMENCEN AMB BON PEU LA NOVA ETAPA A PRIMERA REGIONAL Tres partits i tres victòries... (una d’elles anul·lada per retirada de l’equip de l’EF GARROTXA). Hem de ser prudents, però no podíem començar millor. La mateixa base de l’any passat, amb la tornada de l’Albert Arbussà «Pato», el nou fitxatge d’en Juan Cintado «Juanjo» i dos juvenils (Joan Buixaxes i Jordi Cuadros), que han estat les úniques incorporacions. Una pretemporada seriosa, amb molta il·lusió, molts partits i treball, fa que recollim aquests fruits primerencs i ara cal esperar que la bona pinya i l’harmonia ajudaran a fer tots els possibles per intentar continuar en aquesta bona línia, tot essent ben conscients que segurament som l’únic equip totalment amateur de la categoria i que això, lògicament, ens fa donar les gràcies a tots el jugadors pel seu sacrifici i esforç. Ens sentim molt orgullosos de tots ells. Excel·lent joc en els darrers partits i això fa que animem tots els presencs a gaudir, els dissabtes a la tarda, d’aquest excel·lent equip i grans companys. rereviststa de a de LELESS viPR PRES ESES ES

13


L'ENTREVISTA per Mateu BATALLÉ

DOL ORS ROS i S AL O, infermera DOLORS SAL ALO «...Infermería és una professió de servei a les persones». Quan anava a poble, en aquells temps, tot just acabada la carrera, li deien la «practicanta». Quan ella va estudiar eren ATS (Ajudant tècnic sanitari). Hi hagué un moment en què va tenir l’opció de convalidar el títol pel de diplomat en infermeria. Encara ara, però, per a molta gent gran continua essent la «practicanta». Sempre movent-se amunt i avall amb el seu inseparable Seat 600, que el manté des de 1972 i ha estat el vehicle perfecte per pujar o baixar a pagès i arribar a les eres de moltes cases. Amb nostàlgia i llàgrimes als ulls, d’emoció, de redescobriment d’una nova etapa que tot just acaba d’iniciar, ens anuncia que es jubila d’una professió que ha estat la seva principal vocació. Què t’agrada més que et diguin infermera o «practicanta»? M’és igual. Entenc que per a la gent gran dir practicant té una simbologia d’una manera de fer determinada, que la infermeria en general l’ha perdut i que està fent intents per recuperar-la. L’admiració pel seu pare va ser el fet desencadenant que es dediqués a la infermeria? Sempre vaig admirar molt el meu pare. Va ser una persona molt humanista i de petita vaig viure molt la seva feina. Aquells anys, eren molt diferents als d’ara; a les famílies tothom havia de col·laborar, del més petit al més gran. El meu pare, en aquells moments, era auxiliar de farmàcia a Olot, a cal Ros, avui ca l’Oller; a més a més, a casa feia distribució de medicaments i la gent es venia a punxar. Vaig viure moltíssim aquesta situació. Des de petita l’ajudava a desfer paquets de medicaments que, per cert, venien embolicats amb palla i ens sortien les puces de la palla; era realment una època molt diferent. D’altra banda, de més gran col·laborava a classificar els vals; eren uns comprovants que servien per a justificar que ho havies portat a la farmàcia. Sempre veia revist a deES LES PRES

14

que la gent se l’estimava molt i el respectava molt. Ell procurava ajudar no només en temes de salut, sinó amb tot el que els passava. El vaig admirar molt i vaig pensar que quan fos gran voldria ser com ell.

i, evidentment, al metge no li agradava gens que hi anés; no m’hi volia. Vaig estar-hi un any, però va ser un temps molt difícil, ja que a causa d’aquesta circumstància no podia fer còmodament la feina. La gent de Castellfollit va comportar-se molt bé amb mi i en guardo un gran record.

Els seus inicis no van ser fàcils i menys en aquella època... Quan tenia 15 anys vaig acabar el batxillerat elemental i no tenia edat per anar a la universitat. Volia fer el batxillerat superior, però en aquella època era molt complicat per a la família mantenir-ho. Era una època en què no hi havia dispensari com ara; vaig començar a treballar d’auxiliar, en el que en aquells moments es deia el MEDO, ubicat al Firal d’Olot; hi vaig estar treballant fins a complir els 17 anys, en què vaig poder anar a Barcelona a estudiar. Estava estudiant i treballant alhora, però a mig curs, el pare em va plantejar de tornar a casa, per dificultats econòmiques de la família; per sort a l’Hospital Clínic em va donar feina i vaig estar treballant de nits. Després va sortir una plaça a Castellfollit, d’interí, que vaig aconseguir. Però a vegades, als pobles, si no hi havia infermer al metge li acumulaven el sou de la infermera

Seguidament tens la possibilitat d’anar a Olot? Sí, vaig a Olot, una altra vegada al MEDO, ara ja com a infermera. En aquell moment les infermeres només fèiem receptes i partes de baixa, res més. Hi havia una gran sala d’espera, on s’esperaven totes les persones, a les quals, quan entraven, se’ls havia donat un número i la nostra feina era anar-los cridant de 5 en 5 quan arribava el seu metge. Els metges venien a l’hora que volien; La infermera tenia un paper molt petit. En un moment concret van crear el Servei d’Urgències; fins aquell moment els metges feien les guàrdies a casa seva. Volia treballar d’infermera i vaig optar a la plaça d’Urgències. Recordo que al principi no teníem espai i ens vam posar com a rellogats a l’Hospital Sant Jaume, en un quartet molt petit. Al cap de dos anys i mig van fer l’ambulatori nou i ens van traslladar al passeig

Equip assistencial


TEST: Un LLIBRE: Cien años de soledad, de Gabriel García-Márquez. Una VIRTUD: Optimisme. Un DEFECTE: Sóc massa espontània. Un VICI: Els viatges. Una PEL·LÍCULA: Casablanca. ADMIRES...: A tothom que en el seu dia a dia no pensi només en ell mateix. A la FARMACIOLA no hi pot faltar: El paracetamol. LES PRESES és...: Un paradís.

de Barcelona; va representar una millora molt important, Arriba el moment en què es convoquen oposicions a nivell estatal i... En aquest temps el meu pare estava treballant de practicant a les Preses, però hi va haver un moment en què van convocar oposicions, després de vint anys de no haver-les convocat van considerar que ell era massa gran i no podia accedirhi. El vaig veure tan trist i disgustat que, per ell, vaig decidir de presentar-m’hi, tot i que em trobava com una reina a Urgències. Convoquen les oposicions, tarden un any a cridar-nos i un dia per l’altre t’assabentes que al cap de deu o dotze dies hi ha els exàmens i, casualment, comencen a cridar per les lletres RO. O sigui, que vaig ser de les primeres a anar a Madrid a fer oposicions, l’any 1976. Després dels nervis i els exàmens i de dues anades a Madrid, vaig aprovar; però fins a l’agost de l’any 1978 no em van donar la plaça de Sant Privat de Bas, que tenia annexionat les Preses. Al cap d’uns anys es va fer la reforma de l’Atenció Primària de Salut a Catalunya, fet que va comportar que jo hagués de decidir a quin municipi volia continuar treballant, ja que fins aquest moment treballava en tots dos i com que la Vall de Bas no s’apuntava a la reforma i les Preses, com sempre, ha estat capdavantera i es va apuntar a la reforma, jo hem vaig quedar del tot aquí. Ara ja fa trenta-un anys. Quina situació diries que té avui la infermera? La infermera, en aquest moment, si està atenta i fa una mica de reflexió de quina és la seva feina té una gran oportunitat. No sé i ho desconec a la resta d’Espanya, però a Catalunya hem tingut la sort de tenir una consellera que ha valorat molt el paper de la infermera. Ha legislat i ordenat perquè la infermera pugui ser «la cuidadora» en sentit ampli i al mateix temps pugui tenir unes atribucions que no tenia fins ara. Fer d’infermera avui i

donar resposta a les necessitats de la societat vol dir assumir responsabilitats. Nosaltres, durant molts anys, varem ser les minyones del metge; ara les coses han anat canviant. Com veus la sanitat pública en aquest moment? Actualment penso que tenim moltes oportunitats, però també podem perdre el nord o l’estem perdent. Considero que algú, en algun moment, ha de dir als ciutadans que hi ha «un sostre». Per exemple, no podem pas pretendre que l’Hospital d’Olot tingui tots els serveis que pugui tenir l’Hospital Dr. Trueta o el que pugui tenir el de la Vall d’Hebron; això la gent ens ho hem de posar al cap i si hem de fer cent quilòmetres per tal de ser atesos per segons quina especialitat, els hem de fer. Hem d’efectuar una reflexió, dir-nos que les malalties hi són, que hem d’estar preparats, però també que tots nosaltres, com a ciutadans, tenim molta responsabilitat i hem d’intentar tenir uns bons hàbits per no emmalaltir sovint. Cal fer un esforç en el sentit de tenir cura de nosaltres mateixos, i tenir present que el sistema públic de Salut no es la «bóta de Sant Ferriol» i s’hauran de posar límits, això és difícil per als responsables de gestionar la salut i ho entenc, però si no anem per aquí penso que per força farem un crack i llavors podrem perdre fins hi tot coses bàsiques que tenim molt incorporades. Sí que els serveis bàsics s’han de tenir a prop, però s’han de planificar molt bé en funció del territori i que siguin equitatius per a tothom. S’ha de ser valent, quan es governa. Com podem ajudar per canviar aquesta percepció? Es pot canviar des de l’escola, la família, la comunitat i els serveis de salut integrats i treballant junts des de la infància i això no és fàcil. Avui per avui és complicat; ja hi ha moviments que van per aquí i penso que si tots plegats en prengués-

sim consciència ho facilitaríem. És una filosofia de vida que s’ha d’incorporar. És l’única sortida que veig, construir un nou embrió de ciutadà, de persona. El sistema de salut no ha de ser només assistencial, ha de ser de promoció de la salut. A l’escola s’ha d’ensenyar al nen a ser persona, no esperar a l’adolescència quan el que fem es intentar «apagar foc» i sovint ja hem fet tard. Penso que no només hem d’ensenyar com es posa un preservatiu, sinó com ser persona, ser ciutadans responsables. Què els diries a tots els veïns i veïnes, abans de jubilar-te? Els dono les gràcies per tots aquests anys viscuts aquí. M’ho he passat molt bé treballant amb ells i per a ells. Hem patit junts, però també hem gaudit junts. He conegut moltes generacions, n’hi ha des d’avis que ja no hi són a nens que són pares i aquests tenen nens que en aquests moments no els veig tant perquè a l’escola no hi hem d’anar; les infermeres abans anaven a l’escola i ara això ja ha canviat, però molts que ara són pares els havia vist a l’escola i els havia vacunat, d’això n’hi ha molts que encara se’n recorden... Voldria donar-los les gràcies a tots i cadascun d’ells, perquè han fet que el meu treball aquí fos un plaer. Em costarà oblidar-los i sempre estaran en el meu record! Gràcies a tots!

S’emociona amb facilitat quan parla dels veïns i les veïnes, ja que formen part de les moltes vivències que podrà anar explicant als seus néts. Una maleta carregada de bones intencions i d’una vocació, la d’infermera, que ha aconseguit que fos respectada. Estic segur que amb el sentit comú que sempre ha volgut caminar, aconseguirà, de nou, un camí apassionant, aquest que tot just acaba d’iniciar. Molta sort! revista LES PRESde ES

15


VA DE CONTES?... va d'història? per Maria Estrella ARBAT

ARA SOMIA L’ORIOL La Tura i en Martí, els dos bessons dels nostres contes, van arribar contents com sempre aquell any a les Preses, per passar-hi les llargues vacances d’estiu. Però... què acabo de dir jo? He dit llargues? Ai! que si em senten m’apallissen. Per a ells, no són mai prou llargues les vacances! Aquell any no anirien enlloc més, no hi hauria cap viatge extra. Els pares ja havien deixat clar que sortir fora resultava massa car en aquests temps de crisi. I no us penséssiu pas que aquesta notícia entristís els dos germans! Oh no! Gens ni mica! Ja sabeu que ells no es cansen de repetir que enlloc no s’ho passen tan bé com aquí.

I, com era d’esperar, la Laia i l’Oriol, acompanyats dels seus pares, van arribar a les Preses el cap de setmana següent. Quina alegria! Els quatre amics es trobaven de nou i tots se sentien acollits i estimats a casa dels avis. Junt amb els pares van assistir admirats a diferents actes de l’Ésdansa. I, de sobte, la mare dels dos amics, tot mirant la Tura i en Martí, va exclamar: No m’estranya gens ni mica que somieu tan sovint, perquè, de fet, això és un poble de somni!

I, a més, aquell any van viure-hi una altra novetat. L’avi havia dit, en diverses ocasions, que en una casa, o a la taula, si n’hi quatre també n’hi caben sis... i, per això, els dos bessons es van posar d’acord per demanar als avis si podrien convidar els seus dos millors amics de la classe, l’Oriol i la Laia, a passar també uns dies amb ells. - Avi, la Laia se’n mor de ganes! deia la Tura. Li hem explicat tantes coses! Fins i tot a vegades es pensa que diem mentides perquè no s’ho acaba de creure tot. - I a l’Oriol li passa el mateix... afegia en Martí. Podem convidar-los a passar-hi una setmana? Són bons nanos, faran bondat, encara més que nosaltres, segur.

També van recórrer el poble, atents a tot el que veien i sentien, tot quedant bocabadats. - Mira, uns gronxadors. Pugem-hi! - I aquí un altre parc infantil. - I allà un altre! Mira, un tobogan! Que bé que s’ho deuen passar els petits.

L’avi, tot somrient, va mirar l’àvia i ella esclafint la rialla va dir: -Sí, home sí, que vinguin; no una setmana, quinze dies si volen. Digueu als vostres pares que truquin als pares de l’Oriol i la Laia i que es posin d’acord. - Molt ben dit, Mercè, va dir l’avi. I si els acompanyen els seus pares també ens agradarà conèixer-los... i, si s’ho fessin venir bé, podrien gaudir del Festival Ésdansa. revist a deES LES PRES

16

Com tots podeu suposar, aquells quinze dies van passar volant i, cosa sorprenent, la Tura i en Martí no van tenir cap somni, però el que sí va somiar va ser l’Oriol. Cada nit revivia amb emoció el que havia vist i sentit durant el dia. No s’ho havia passat mai tan bé. Van aprofitar una tarda de pluja per parlar molt amb els avis i van voler aprendre a jugar jocs d’anys enrere. L’àvia Mercè n’era tota una mestra (pedralta, passar l’anell, joc dels disbarats, quatre cantons...) Van deixar per a un dia assolellat saltar a corda i fet i amagar. A la infantesa dels avis, no hi havia encara parcs infantils ni pistes esportives... - I a què jugàveu?, preguntaven els nois. - No teníem més remei que improvisar... –responia l’avi– i a fe que ho fèiem a gust! Amb draps vells

Dones jugant a cartes

fabricàvem una pilota; amb una corda posada en un arbre resistent, fèiem un gronxador... - Que interessant! Després de sopar, només l’Oriol tenia ganes d’anar a dormir: - Com que ja ho tornaré a somiar... deia amb un to de veu mofeta. Tot i així, es van quedar tots quatre a mirar fotos velles amb els avis. - Mira, Laia, unes dones que juguen a cartes al carrer! - Sí, aquesta foto ja té més de cinquanta anys. Els diumenges a la tarda, en diferents llocs del poble, es reunien grupets de dones per jugar la partida. Algun dia d’aquests us acompanyaré, perquè veieu com encara alguna d’aquestes dones es troba amb les seves amigues per jugar a cartes. Ara ja no han d’improvisar la taula al carrer ni portar-hi les cadires. Ja tenim els nostres locals als baixos de l’Ajuntament. Potser us pot semblar una cosa sense importància, però recordeu sempre que EL POBLE QUE ESTIMA ELS INFANTS, PREPARA EL SEU FUTUR, I SI RESPECTA I ESTIMA ELS VELLS, S’HONORA COM A POBLE I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte no s’ha pas acabat. Tots som convidats a acabar-lo!


FAMÍLIES acollidores Família VILANOVA-MACIAS

Tot va començar un dilluns al vespre, mentre sopàvem. A la televisió feien el programa «Entre línias». Un dels tres reportatges que sempre fan tractava de les famílies acollidores. Fins aquell moment no havíem sentit parlar mai d’aquest tema. Per tant, per a nosaltres va ser molt interessant. De sobte, la nostra conversa va anar minvant, fins a acabar tots escoltant aquell reportatge, que des d’aquell moment ja ens va fer trontollar una mica els nostres cors. Eren un avi i una àvia que estaven acollint uns bessons. Explicaven tot el que els representava fer aquesta bona acció, que, per cert, no eren els primers nens acollits que tenien. Tot el que deien i tot el que s’explicava en el reportatge ens va agradar molt. Vam començar a parlar com a parella i com a família si en el nostre cas podríem fer una cosa com aquesta. De seguida tots hi vam estar d’acord. Cal dir que el procés per arribar a ser família acollidora comporta la presentació d’una sèrie de papers, després vénen unes entrevistes amb l’equip de psicòlegs i de treballadors socials i finalment fan una petita formació d’un dia de durada, en la qual hi ha la presència d’altres famílies acollidores que ja fa anys que ho són i que expliquen les seves experiències. Aquest últim pas, el de la formació, és molt enriquidor i interessant. Després d’això ja et diuen si ets apta per a ser família acollidora o no. Però, nosaltres pensàvem que, pel fet de ser família acollidora, de seguida ens donarien un nen o una nena per cuidar. No va ser així, va tardar uns quants mesos, però... per fi va arribar el dia. Es diu Joan, tenia onze dies de vida quan va entrar a formar part de la nostra família. Va arribar el 3 de juliol i amb ell hem passat un dels millors estius de la nostra vida. Però no ha estat fàcil. L’arribada d’en Joan a casa

ens ha comportat tornar a viure moments quasi oblidats per nosaltres. La tasca de criar un nadó no és senzill: biberons, bolquers, menjar cada tres hores, pediatres, nits sense dormir, vacunes... tot és feina de més, però l’hem feta amb ganes, amb il·lusió, i ens ha donat una satisfacció que no es pot explicar amb paraules. Els bons moments amb en Joan ens han ajudat a superar els altres moments més feixucs. Normalment, aquests nens provenen de famílies amb problemes greus i moltes vegades l’infant també pot presentar algun tipus de problema. En Joan era un nen que per poca cosa ja plorava i es posava molt nerviós. Però, veiem que cada dia el nen està millor, dorm més, no plora tant i comença a riure i a dir els seus primers sons; en fi, veiem el seu benestar i això ens fa molt feliços. Pensem que el fet que el nen hagi pogut gaudir d’un ambient familiar, per contra d’haver estat ingressat en un centre amb altra mainada, li ha comportat una forma de vida diferent i una millora en el seu desenvolupament general. Ara farà tres mesos i continua amb nosaltres. Però, què passarà amb aquest nen? On anirà? Quan marxarà? La gent del Servei d’acolliments familiars i d’adopcions de la Generalitat de Catalunya són els encarregats de veure què passarà amb aquest infant. Si la família biològica renuncia a ell, uns pares d’adopció seran el seu destí. Mentre, som nosaltres els que ens fem càrrec de complaure satisfactòriament totes les seves necessitats, tot i que no som els seus tutors legals. Aquest paper de tutor el porta a terme el director de l’Àrea d’Infància de la Generalitat de Catalunya. Tanmateix, com a família acollidora sempre tens al teu servei un grup de psicòlegs i de treballadors socials per a qualsevol problema que es pugui presentar. I

també per informar de tot el que s’està fent amb el nen (tan a nivell sanitari com en qualsevol incidència de la vida quotidiana que es pugui produir). Per a nosaltres, ser família acollidora està essent una experiència inoblidable i molt gratificant. Ha estat positiu, fins i tot, per a la família, parents i amics, ja que ens ha fet unir i gaudir de moments especials i molt autèntics. Els nostres fills estimen en Joan com un germà i nosaltres ens sentim pare i mare veritables. Sabem que un dia en Joan marxarà de casa, però som feliços de tenir-lo i cuidar-lo mentre això no passa. Pensem en el bé que li estem fent al nen i no en el patiment que sentirem quan ens deixi. I això que estem fent totes les famílies acollidores no és ser valent, tal com diu la gent. Per nosaltres és una manera d’ajudar a nens que no es mereixen la vida que els ha tocat, més aviat és més una acció humanitària que no pas un acte de valentia. Des d’aquí ens agradaria fer una crida a totes les famílies que puguin estar interessades a fer accions solidàries i humanitàries com aquestes. Cal pensar en la criatura que, per una cosa o altra, no pot gaudir d’una família biològica. Val la pena donar-li una oportunitat de vida familiar com es mereix qualsevol infant. En aquest món no hi hauria d’haver cap criatura sense una llar i sense una família estable i feliç. Ser infant hauria de ser igual a ser feliç. Les famílies interessades en aquest tema, podeu demanar informació al Servei d’acolliments familiars i adopcions de la Generalitat de Catalunya.

Associació d’Iniciatives Socials c/ Joan Alsina, 3, 2n 17003 Girona El telèfon és el 972 215 917 acolliments@adiniciativessocials.org rereviviststa de LELESS PRPRESESa de ESES

1 17 7


SAPS que...? Saps que el 1911 es va fer la instal·lació, per primera vegada, de l’enllumenat elèctric a les Preses?

Estació metereològica del Parc de Pedra Tosca MAIG:

Saps que el 1989 va entrar en emissió Ràdio la Vall, l’emissora municipal de les Preses?

PLUJA: 17,1 litres. TEMPERATURA MÀXIMA: 28o (dies 22, 23, 24.) TEMPERATURA MÍNIMA: 3,5 o (dia 2).

JUNY: Saps que el 1994 el municipi va rebre la distinció de la Medalla de Plata del Consell d’Europa? Saps que dins el municipi es poden trobar tres tipus de sòl: el que està recobert de blocs de lava, la zona de conreus de qualitat i la zona calcària? Saps que aquest estiu han visitat al Parc de Pedra un miler de persones? Saps que aquest estiu passat tres mil persones han gaudit dels diferents actes de «Les Preses a la fresca»? Saps que durant el tercer trimestre d’aquest any el contenidor de roba que pertany a la Cooperativa Roba Amiga ha recollit 1.462 kg de roba a les Preses?

revista de reviLEstSa PRdeESESES LES PRES

8 118

Parc de Pedra Tosca

PLUJA: 110,8 litres. TEMPERATURA MÀXIMA: 32 o (dia 19). TEMPERATURA MÍNIMA: 10 o (dies 1 i 21).

JULIOL: PLUJA: 46,6 litres. TEMPERATURA MÀXIMA: 32,5 o (dia 29). TEMPERATURA MÍNIMA: 10 o (dia 20).

AGOST: PLUJA: 25 litres. TEMPERATURA MÀXIMA: 36 o (dies 17 i 19). TEMPERATURA MÍNIMA: 14 o (dies 4, 14, 20, 31).

SETEMBRE: PLUJA: 55 litres. TEMPERATURA MÀXIMA: 29 o (dia 1). TEMPERATURA MÍNIMA: 6 o (dia 16).


a

agenda OCTUBRE

Del divendres 9 al dilluns 12 Gala de les Preses 2009 Pregó de festes, balls, concerts, exposició de pintures, ball de gegants, teatre, sopar popular, concert de festa major, elecció de la pubilla i l’hereu, partida de paintball, ball de l’hora i picu, cercavila de gegants, granotada, II Trobada de timbalers... Moltes activitats per gaudir de la festa major. Dissabte, 17 Inici del curs de pedra seca. Cada dissabte, a partir de les deu del matí. Al Parc de Pedra. Inici del taller de vídeo – creació. Dirigit als més joves. A les quatre de la tarda. Parc de Pedra. Diumenge, 18 Ball d’avis, amb el conjunt Marta, a dos quarts de sis de la tarda. Centre Cultural de les Preses.

Dimarts, 20 Inici del curs de processadors de text: Word i Write (competències bàsiques). Dimarts i dijous, de deu a dos quarts de dotze del matí. Finalitzarà el dijous 19 de novembre. Centre d’Empreses. Gratuït.

Dijous, 29 Castanyada. L’Associació de Jubilats i Pensionistes celebrarà la castanyada. Centre Cultural de les Preses.

NOVEMBRE

Dilluns, 2 Inici del curs de fulls de càlcul: Excel i Calc (bàsic). Els dilluns i dimecres , de dos quarts de set de la tarda a vuit del vespre. Finalitzarà el dimecres 2 de desembre. Centre d’Empreses. Gratuït. Diumenge, 8 Taller de danses per la pau, a càrrec de Teia Crosas. A partir de les onze del matí. El Parc de Pedra. Dissabte, 14 Hora del Conte. Sala de Lectura. A càrrec de la companyia País de Xauxa. Amb Torrem castanyes. A dos quarts de dotze del matí.

Dilluns, 16 Inici del curs de processadors de text (competències mitjanes). Els dilluns i dimecres, de deu a dos quarts de dotze del matí. Finalitzarà el dimecres 9 de desembre Centre d’Empreses. Gratuït.

Dijous, 22 Seminari sobre l’inici de les novetats en la norma ISO 9000:2008. Adreçat a empresaris, emprenedors, responsables de qualitat i medi ambient... Centre d’Empreses. Gratuït. Dissabte, 28 Taller de cosmètica natural «La mel». A càrrec de Glòria Bassols. A les quatre de la tarda, al Parc de Pedra.

DESEMBRE

Dissabte, 19 Hora del Conte. Sala de Lectura. A càrrec de Sessi Sitjà. Amb el conte Ja el tenim aquí, el Nadal! A dos quarts de dotze del matí. Diumenge, 20 Taller de composicions florals. A càrrec de l’Anna Colomer A les deu del matí. Parc de Pedra.

Dijous, 24 A ¾ de 12 de la nit, a la plaça Major. Pessebre Vivent.

A les dotze de la nit. Missa del gall. A la una de la matinada, xocolatada (hi haurà fogueres)

Divendres, 25 Gran Quina. A les sis de la tarda al local social del Bosc de Tosca.

GENER

Dimarts, 5 A ¼ de 8 del vespre, concurs de fanals artístics fets a mà. A la plaça Major. A 2/4 de 8 del vespre, cavalcada dels Reis d’Orient amb l’acompanyament dels Grallers de les Preses. Dissabte, 16 Hora del Conte. Sala de lectura A càrrec de la companyia Alma i la mar de contes. Amb Contes d’aquí, d’allà i de més enllà. A dos quarts de dotze del matí. revista LES PRESde ES

19


Manel Erazo Aguilar 17/05/2009 Júlia Matabo sch Perea 10/06/2009

eularia ix Santa 09 Axel Gu 31/07/20

revist a deES LES PRES

20

Martina Sala Pagès 14/09/2009

Revista de les Preses - 82  

Núm. 82 de la revista municipal de les Preses

Advertisement