Page 1

revista LES PRESde ES

1


DADES D’INTERÈS Ajuntament de les Preses C. Major, 2 Tel. 972 69 32 32 Fax 972 69 34 34 ajuntament@lespreses.cat www.lespreses.cat

EDITORIAL

Horari d'atenció al públic: de dilluns a divendres de 12 a 2 del migdia, també dijous de 5 a 7 de la tarda i dissabtes d'11 a 1 del migdia

Bar la Plaça _________________ 972 69 34 56 Brigada (X.Comas) __________ 639 14 49 22 Càmping ____________________ 972 69 20 93 Casal Avis ___________________ 972 69 34 56 Casa Colònies _______________ 972 69 21 12 Centre Cultural ______________ 972 69 36 42 Centre Empreses ____________ 972 69 47 37 Codella _____________________ 972 69 48 97 Dispensari __________________ 972 69 34 87 Empris, S.L. _________________ 972 69 32 32 Esbart Marboleny ___________ 972 69 34 85 Escola Verntallat _____________ 972 69 32 09 Farmàcia ____________________ 972 69 33 08 Jutjat de Pau ________________ 972 69 32 60 Llar d'Infants _________________ 972 69 34 26 Local social B.T. _____________ 972 69 34 37 Oficina Turisme ______________ 972 69 20 23 Piscina ______________________ 972 69 20 94 Ràdio la Vall _________________ 972 69 33 33 Rectoria ____________________ 972 69 30 92 Registre Civil ________________ 972 69 32 32 Sala Lectura _________________ 972 69 36 10 Sorea (aigua) urgències ______ 904 100 138 Vigilant _____________________ 608 39 91 88 Xenacs _____________________ 972 19 50 87 Bombers Olot _______________ 972 26 00 88 CAP Garrotxa _______________ 972 26 19 16 Creu Roja Olot ______________ 972 27 22 22 Hospital Sant Jaume _________ 972 26 18 00 Mossos d’Esquadra __________ 088 (urgències) Taxis _______________________ 972 26 15 66 Teisa _______________________ 972 26 01 96 SERVEIS Recollida de trastos Cada dijous. S’han de deixar el dia abans, al vespre, al costat d’un contenidor d’escombraries. Assistent Social Primer i tercer dimarts de cada mes, de 9 a 12 del matí, al dispensari municipal.

Sala de lectura De dilluns a divendres de 2/4 de 6 de la tarda a 8 del vespre i dissabtes de 2/4 d’11 del matí a la 1 del migdia. LLAR D’AVIS

Un cop deixat enrere l’estiu i ja entrada la tardor, s’inicia una nova temporada amb molts temes damunt la taula que al llarg d’aquest darrer trimestre de l’any s’aniran concretant. En primer lloc i per una qüestió temporal, esperem que en poques setmanes s’acabin les obres del tercer carril. Unes obres que si bé han suposat molèsties per als veïns i per al trànsit de vehicles, un cop finalitzades donaran una major seguretat a tothom que accedeixi o surti de la zona de Pladevall pel carrer Lilà. Ja que parlem de carreteres, també hi ha el tema de la variant, una qüestió que ens preocupa a tots i en la qual, en les últimes setmanes, estem treballant per trobar la millor solució abans d’acabar l’any. Sabem que no serà fàcil, però ho hem dit en moltes ocasions i ho hem fet saber al conseller: les Preses i el territori ja no podem esperar més. En un àmbit més social, molts de vosaltres ja haureu vist que les obres dels pisos de protecció oficial i el complex sociosanitari amb els habitatges dotacionals van a un bon ritme. Per això el setembre passat ens vam reunir amb la responsable d’Adigsa per començar a concretar el sistema d’adjudicació. Ja us puc avançar que en poques setmanes farem un acte públic informatiu per explicar-vos tot allò que us pugui interessar d’aquest tema i concretar, ja de manera definitiva, el calendari de tot el procés. També hem aprofitat aquest inici de curs per reunir-nos amb el conseller d’Educació, per parlar amb ell del tema de l’escola i fer-li saber de la urgència de les Preses per disposar del nou centre educatiu. Com sabeu, ja s’ha adjudicat la redacció del projecte i esperem que un cop acabat i presentat s’adjudiqui, amb la major rapidesa possible, el projecte de construcció. No voldria acabar sense fer esment a un esdeveniment cultural que tindrà lloc pels voltants de Nadal. Es tracta de la presentació de la pel·lícula El Misteri de Nadal, una iniciativa de l’Associació Amics de les Preses que amb la col·laboració de l’Ajuntament, veïns, entitats i empresaris que,després de tot un any de treball, s’estrenarà coincidint amb les festes nadalenques. Aquests dies estem de Gala. Una Gala que arrencarà amb un pregó ben «guapo». El que ens faran la pubilla i l’hereu de la Garrotxa 2007; dit d’una altra manera, els presencs Mireia Molas i Marc Duran. Que per a ells i per a tots els veïns i les veïnes de les Preses sigui una festa ben especial. Bona Gala a tots!

Servei de podologia Demanar hora per la Glòria Aulinas al tel. 972 69 32 90 / 972 26 36 90 Barber Tots els dissabtes, de 3 a 6 de la tarda. Gimnàstica Dimarts i dijous, de 2/4 de 4 a 2/4 de 5.

revist a deES LES PRES

2

Amb la col·laboració de la: Coordina: Imprimeix: Edita: Dip. legal:

Mateu Batallé Impremta Delta - Olot Edibasa (Tel. 972 26 74 67 - Olot) GI - 859.87


NOTÍCIES MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DEL MUNICIPI En el Ple ordinari del 17 de juliol es va aprovar la proposta inicial del Mapa de capacitat acústica del municipi. Per tal de garantir la protecció contra el soroll a la població i al medi ambient, es divideix el territori municipal en diferents zones de sensibilitat acústica. L’àmbit territorial dels diferents sectors s’ha fet en base a la seva estructura urbanística, el coneixement dels nivells de soroll existents, les activitats instal·lades i la població exposada. El mapa acústic és l’eina bàsica per emprendre accions posteriors relacionades en matèria de contaminació acústica.

S’ APROVA INICIALMENT EL MAPA D’INSTAL·LACIONS I EQUIPAMENTS ESPORTIUS MUNICIPALS En el Ple ordinari del 29 de maig es va aprovar inicialment el Mapa d’instal·lacions i equipaments esportius municipals, realitzat per l’arquitecte municipal Daniel Mallarach. El Mapa d’instal·lacions i equipaments esportius de les Preses és un instrument jurídic i tècnic on es planifiquen les inversions per als propers anys en les instal·lacions esportives municipals. Disposar d’aquest instrument és indispensable perquè la Generalitat ajudi a finançar aquestes obres. A partir d’aquí es sol·licitaran les subvencions corresponents per dur a terme aquestes actuacions. El Mapa preveu les següents inversions: Reformes i ampliacions d’equipaments existents: Camp de futbol de les Preses: millores al camp, vestidors i enllumenat .... 598.300 € Camp de futbol del B. Tosca: millores al camp, vestidors i enllumenat ....... 543.436€ Pista Poliesportiva: pavimentació i marcatges ............................................. 326.400 € Pista de tennis i frontó: millores del paviment, parets i enllumenat ............. 27.810 € Piscina Municipal: reformes vestidors, paviments platges .......................... 230.440 €

L’ESCOLA DE LES PRESES Pel setembre, l’alcaldessa es va reunir amb el conseller d’Educació, Sr. Ernest Maragall, per demanar-li rapidesa i agilitat en la licitació de les obres de la nova escola de les Preses, una vegada redactat el projecte. Actualment, a la zona de la bòbila s’està fent la urbanització dels vials per a la nova escola.

Minigolf: millora de l’enllumenat ..................................................................... 11.690 € Carril bici: enllaç tram ...................................................................................... 19.000 € BTT: manteniment i retolació ........................................................................... 25.000 € Nous equipaments: Sala esportiva Torre Bellot (al costat de la nova escola) ............................. 411.700 € Carril bici tram nou. ........................................................................................ 440.000 € Àrea de pràctica lliure esport. .......................................................................... 15.000 €

Camp de futbol del CF les Preses revista LES PRESde ES

3


NOTÍCIES TERCER CARRIL Continuen les obres del tercer carril, a l’entrada del nostre municipi. Aquesta construcció forma part d’un projecte inicial de Carreteres de la Generalitat que, per problemes econòmics, no es va acabar en el seu dia, fent difícil i poc segur per als veïns i les veïnes l’entrada a Pladevall des del carrer Lilà. L’obra consisteix en l’ampliació de la calçada per tal de poder disposar d’un carril central de gir i d’incorporació. Això obliga, entre d’altres, a desplaçar el pont del torrent de Sant Sebastià. Per no interrompre el trànsit, s’ha fet en dues fases seguides. Primerament es va fer la primera meitat, direcció a Olot (la part esquerre) per tant vol dir que els vehicles passaven pel costat dret de la calçada i ara un cop fet el pont d’aquesta part, seguidament continuen l’obra executant la part dreta del pont direcció Olot. Per tant s’ha habilitat el trànsit al costat esquerre. Les obres finalitzaran d’aquí a un mes i mig. Es va demanar al Departament de Política Territorial i Obres Públiques que no afectessin la zona de davant de la farmàcia i es realitzés l’obra de manera correcta i afectés el mínim la circulació. Amb tot, es pot donar el cas que en alguns moments hi puguin haver restriccions puntuals. Per això es demana paciència durant l’execució de l’obra, per les molèsties que us pugui produir, i alhora es recomana utilitzar vies alternatives que facilitin a cadascú la mobilitat. Des de l’Ajuntament es vetlla perquè aquestes molèsties siguin mínimes, sempre amb el benentès que es tracta d’una obra necessària i molt important per tal d’oferir una major seguretat als veïns i veïnes que circulen i utilitzen habitualment aquest carrer per accedir a la zona de Pladevall. rereviviststaadede LELES SPRPRESESESES

4 4

NOUS PISOS DE PROTECCIÓ OFICIAL

L’alcaldessa es va reunir el setembre passat amb Cristina Andreu, responsable de ADIGSA, que gestiona l’adjudicació dels pisos de protecció oficial. Després de la reunió varen acordar que realitzarien una reunió informativa dels pisos de compra i de lloguer entre els mesos d’octubre i novembre d’enguany.

PLA DIRECTOR D’ABASTAMENT D’AIGUA L’objecte fixat en la redacció del present estudi consisteix en reunir la informació més bàsica sobre les instal·lacions del servei, descriure-les, preveure la demanda que hauran de satisfer per donar compliment a la normativa contra incendis, i possibilitar l’expansió urbanística que s’ha previst a les Normes Subsidiàries. En base a aquesta previsió, analitzar la capacitat que presenten en relació a la demanda que es preveu satisfer i, segons els dèficits o excedents que resultin d’aquesta comparació, proposar una configuració definitiva de les instal·lacions. Val a dir, que aquest Pla Director s’ha estudiat d’una forma completa tot el Municipi de les Preses, on es porta l’abastament en baixa. El Pla Director proposa una sèrie de millores concretes i valorades, la realització de les quals dependrà, a més de les pròpies necessitats del servei actual, d’altres factors, com la planificació de noves àrees a urbanitzar, el compliment d’obligacions legals (normativa contra incendis ets...), o l’aprofitament d’oportunitats existents (altres obres programa de, disposició de recursos, subvencions, etc...). Aquest Pla Director, un cop aprovat per l’Ajuntament de les Preses servirà de base a tots els projectes d’ampliacions i obres parcials que es vagin realitzant, construint cada una d’elles una part de l’abastament futur, evitant tant renovacions prematures d’instal·lacions que encara no han tingut temps d’amortitzar-se, com elements desproporcionat amb la funció que tindran finalment. El propòsit és que vagin conformant un sistema harmònic, coherent i de capacitat àmpliament suficient per les necessitats previsibles.


CENTRE d'Empreses EL VIVER D’EMPRESES Al Centre d’Empreses tenim un dels serveis, potser, més desconeguts per part dels veïns i veïnes de les Preses: el Viver d’Empreses. Cal esperar, però, que responent a les següents preguntes a partir d’ara sàpiguen que es tracta d’un recurs existent i posat al seu abast. Què es? Una sèrie d’espais, set naus de 90 m2 i set despatxos de diferents mides a disposició de les persones que volen iniciar una activitat econòmica, sempre a preus més econòmics que els existents en el mercat. Serveis que tenen Els despatxos estan totalment moblats i els serveis de neteja i de climatització hi són inclosos. Serveis comuns: accés a Internet, lavabos i dutxes, secretaria, fax, sales de reunions, etc. Condicions. Tenen una durada predeterminada de tres anys en els despatxos i de cinc anys en les naus. Cal presentar la sol·licitud acompanyada d’un pla d’empresa del projecte. Tenen prioritat els projectes amb determinades característiques: creació de llocs de treball, etc., i no se n’accepten d’altres, com per exemple fer-ho servir de magatzem. Actualment Tenim quatre despatxos ocupats i un cinquè en tràmit; de les naus, només n’hi ha una de buida. Aquestes dades, del 71,5% d’ocupació, indiquen la bona acollida d’aquest servei.

Un dels despatxos de lloguer

La reflexió final sobre el Viver i els temps actuals de crisi econòmica, o com se li vulgui dir, és que calen, més que mai, ajudes com aquesta per donar suport a les persones que volen crear una empresa per a autoocuparse com autònom i, si tot va bé, crear llocs de treball. Aquestes i d’altres ajudes les necessiten no només perquè comencen, sinó perquè, per motius aliens a ells mateixos, de les entitats bancàries no poden pas esperar gaires suports i les dificultats, per tant, són superiors a les que han tingut fins ara. El darrer aspecte fa referència a millorar els serveis del Viver i poder donar als emprenedors un major nivell

de serveis per tal d’ajudar-los en la difícil tasca de tirar endavant una empresa. En aquest sentit, hem estat cofundadors, amb altres Vivers de Girona i la Universitat de Girona, del Consorci dels Vivers d’Empreses Territorials Demarcació de Girona, amb la voluntat d’ajuntar-nos per tal d’aconseguir recursos que serveixin per a la millora dels Vivers d’Empresa. També, en aquest sentit, l’Esther Pagès ha tingut alguna reunió amb el responsable de la Diputació de Girona, per fer-li saber la nostra voluntat de millorar i estudiar possibles aportacions de recursos que ho facin possible. rerevivista de LELESS PRPRstESa de ESESES

5 5


ACTIVITATS culturals sala de lectura

infantil i juvenil Mn. JOAN PAGÈS

La tercera edició de la Lan Party Unes cent persones van visitar durant el cap de setmana del 18 al 21 de setembre el Centre Cultural del poble per dur a terme la tercera edició de la Lan Party de la Garrotxa. La inauguració va anar a càrrec del Sr. Josué Sallent, director general de la Societat de la Informació; Albert Busquets, conseller de Noves Tecnologies, del Consell Comarcal de la Garrotxa, i Elena Marín, regidora d’Acció Social de l’Ajuntament de les Preses. Durant la Lan Party es van fer diferents xerrades i tallers relacionats amb el món de les noves tecnologies. Amb aquesta tercera edició la volcànica.cat es va consolidant com un referent a les comarques gironines, pel seu caràcter d’oferir un paquet que engloba tant entreteniment com la formació. L’esdeveniment ha estat organitzat per l’Associació d’Ordinadors Enllaçats (AOE) i el Consell Comarcal de la Garrotxa, amb la col·laboració del nostre Ajuntament.

LES PRESES

HORA DEL CONTE Dissabtes, a les 11:30 h del matí Dissabte 11 d’octubre Les tres bessones miren el món A càrrec de: TALEIA Dissabte 8 de novembre Castanyes bullides i castanyes torrades A càrrec de: Cia. DEL BORINOT GROC Dissabte 20 de desembre Quan arriba Nadal A càrrec de: PAÍS DE XAUXA Dissabte 12 de gener Contes molt animals A càrrec de: LA MINÚSCULA

Organitza:

revista deES LES PRES

6

Col·labora:

Un moment de la jornada al Centre Cultural

Noves propostes per a aquest hivern Sota el títol «Aquest hivern no t’adormis», des de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament s’han preparat un munt d’activitats per a aquesta tardor-hivern. Se’n proposen de diferents tipus, dirigides a tots els públics. Per als dilluns hi ha classes de sevillanes; també els dilluns i els dimecres al vespre, classes de gimnàs; els dimarts, teràpia del riure, i els dijous, balls de saló. Les persones interessades en algunes de les propostes poden trucar a l’Ajuntament, tel. 972 69 32 32. El Centre d’Empreses continua fent també la seva oferta formativa, amb cursos i seminaris. El proper curs és «Fes-te la teva web amb Joomla», previst per al 24 d’octubre i amb una durada de vuit hores. És gratuït. Pel que fa seminaris, el 21 de novembre se’n farà un de tècniques de fidelització de clients i el 3 de desembre un sobre «Com fer estudis de mercat amb pocs recursos». Tots dos són gratuïts.

Escola de Plàstica L’Escola està preparant l’exposició de pessebres, per Nadal. Es podran veure uns deu pessebres, realitzats pels alumnes. D’altra banda, l’alumne Lluís Chacon ha creat una pàgina web, en la qual es pot trobar tota la informació de l’Escola, des dels cursos fins a la seva història. La pàgina és www.gratisweb.com/lxanco. En aquests moments, l’Escola està fent els preparatius per tal de celebrar el seu vintè aniversari.


Casal i Casalet d’estiu Uns 227 participants van passar l’estiu passat pel servei de Casal i Casalet. En aquesta edició, a causa de la demanda, es va afegir un nou grup de participants, els quals van poder gaudir d’activitats extres, com taller de tennis, teatre, informàtica i danses tradicionals. Com cada any, es va fer classes de repàs i cursos de natació. També es van incorporar novetats, com sortides a la platja, en bicicleta i excursions a Besalú. El Festival va posar al punt i final del Casal i el Casalet 2008. Els responsables del servei han fet una valoració positiva sobre com van anar les activitats, les colònies i els tallers, tot confirmant la bona feina dels monitors i les monitores i el compromís adquirit des de les Preses en el lleure. En aquesta edició s’ha incorporat com a coordinadora Carme Plana, que ha tingut el suport d’Anna Riu. Des d’aquí s’agraeix el seu treball i dedicació per tal d’aconseguir oferir un servei de Casal de qualitat i a totes les persones que hi han participat.

La pel·lícula de les Preses L’Associació Amics de les Preses ja té gairebé a punt la pel·lícula dels pastorets de les Preses, El Misteri de Nadal. Durant aquests mesos s’han estat rodant les escenes en diferents indrets del municipi, com les ermites de Sant Miquel i Sant Martí del Corb, masies del poble, Parc de Pedra, Xenacs... sota la direcció de Toni Bosch i Rich. L’estructura de la pel·lícula ha seguit el mateix guió de l’obra teatral, però reduint algunes escenes per tal d’adaptar-les al cinema. Més de duescentes persones han participat en el rodatge, entre tècnics, actors i figurants. La direcció artística ha anat a càrrec d’Enric Masó. El Centre Cultural es convertirà amb una sala de cinema durant uns dies per veure la pel·lícula. L’organització preveu que la gran estrena es faci el 25 de desembre, al Centre Cultural, i durant les festes nadalenques es programaran diferents projeccions, com les dels dies 1, 3 i 4 de gener, perquè tothom tingui l’oportunitat de poder anar-la a veure. Serà una cita obligada per al proper Nadal.

revista LES PRESde ES

7


ACTIVITATS socials

Taller de la memòria A partir del 15 d’octubre i fins al 27 de maig. La Regidoria de Salut i Acció Social ha organitzat un taller de la memòria. Es farà cada dimecres, de 2/4 de 4 de la tarda a 2/4 de 5. Les persones interessades es poden dirigir a la Llar de Jubilats i Pensionistes.

SALA LECTURA El 15 de setembre es va tornar a obrir la Sala de Lectura. Per a aquesta nova temporada ha estat equipada amb novetats literàries infantils i juvenils i noves pel·lícules de DVDs per als més petits. Fa poques setmanes es van pintar les parets i s’hi han posat noves cortines.

9è sopar del carrer del Portal Ja és tradició que una vintena de veïns del carrer del Portal organitzin el sopar d’aquesta via pública. Cada primer dissabte de setembre, el carrer de Santa Magdalena es converteix en menjador/sala de ball. Aquest any, però, la pluja amenaçava de fer-se sentir i van optar per efectuar el sopar al garatge d’en Quel. Un sopar que des de l’estiu ja es comença a organitzar i s’envien cartes a tots els veïns, anunciant la festa. El dia del sopar, qualsevol persona que s’acosti fins al carrer pot comprovar com tots els veïns preparen taules i cadires i a partir de les sis de la tarda es comencem a mobilitzar per preparar les amanides, les graelles, posar el cava en fresc... Després del sopar hi ha elecció de l’hereu i la pubilla del carrer del Portal: aquest any els escollits han estat en David i la Maite, que després dels aplaudiments van ballar el Ball de rams sota la pluja. Però la celebració no acaba aquí, perquè que des de fa temps la gent del carrer van crear els seus propis capgrossos, que són l’Abella i la Flor, acompanyats d’un petit pingüí, els quals es van fer ballar davant l’entusiasme de tots els veïns. Després de sopar, en David posa música i ballen fins que es cansen. Per a l’any vinent muntaran una festa molt més sonada, ja que serà la del desè aniversari. Els capgrossos del carrer Portal

Pancarta donadors de sang L’Associació de Donants de Sang realitza una nova campanya de comunicació, amb l’objectiu d’aconseguir més donants de sang i implicar-hi un públic més jove. La campanya consisteix en escollir diferents joves de cada municipi per tal de fer-se una fotografia de grup, perquè sigui la pancarta que anunciï cada vegada que es faci una donació de sang. Des d’aquestes línies volem agraïm la participació dels joves. D’esquerra a dreta, Judit Compte, Laia García, Tània Colomer, Marc Duran, Mireia Molas, Sònia Ayats i Mireia March. Foto: Mercè Terricabras. revist a deES LES PRES

8


EL FUTBOL-7 DE LES PRESES AL CAMP DEL RCD ESPANYOL El CF les Preses de Futbol-7 va fer una trobada al camp de RCD Espanyol, a les instal·lacions de la ciutat esportiva de Sant Adrià del Besòs, amb l’assistència d’un equip de prebenjamins i dos de benjamins; en total, l’expedició de jugadors i d’acompanyats fou de 160 persones, que ompliren tres autocars. Fou una gran festa futbolística i molt positiva, amb tres partits jugats, un partit de prebenjamí i dos de benjamins. Els resultats són el que menys importava en aquesta ocasió, a causa de la gran qualitat d’un equip com l’Espanyol. A les instal·lacions s’hi trobava l’Òscar Sielva (jugador del primer equip de l’Espanyol, nascut a la Garrotxa), que va tenir un comportament molt proper i amable i va permetre fotografiar-s’hi, a la vegada que signà autògrafs als jugadors de les Preses.

Equip de futbol-7 del CF les Preses

Donació de sang El dijous 27 de novembre, de 5 de la tarda a 9 del vespre. Centre Cultural.

Horari Dr. Agustí Dispensari municipal. Dilluns, dimecres, dijous i divendres de 8 del matí a 1/4 de 2 del migdia. Dimarts de les 3 de la tarda fins a 2/4 de 8 del vespre.

48 ena edició d’homenatge a la Vellesa

Més de 100 persones majors de 70 anys residents al municipi de Les Preses varen participar a la 48a. edició d’Ho-menatge a la vellesa. La festa es va iniciar a les dotze del migdia a l’església parroquial de Les Preses amb una missa cantada dedi-

cada als homenatjats, que va comptar amb l’actuació de la Coral Puigsacalm. A continuació es van traslladar amb autobús al restaurant Coll de Condreu on va tenir lloc un dinar de Germanor. Tots els homenatjats van rebre un petit obsequi en record d’aquesta diada. Va

ser una bona excusa per trobar-se tots plegats. L’alcaldessa Esther Pagès i la Regidora d’acció social Elena Marín van acompanyar als avis i àvies en aquesta festa.

revista LES PRESde ES

9


ACTIVITATS esportives CF LES PRESES Es comença una nova temporada amb canvis, sobretot a l’equip de Regional que, després de cinc temporades a 3a, participarà a la categoria de 2a Territorial, que, estem convençuts, és la que correspon al Club per història i per estructura esportiva. El Club comptarà, a més de l’equip de Regional, amb 1 de Juvenil, 1 de Cadets, 5 de Futbol Base 7, 1 de Femení sènior i 1 de Femení Base 7.

Regional L’equip participarà a la categoria de 2a Territorial, tal i com s’ha dit abans, i el seu horari, a les Preses, serà el de sempre: els diumenges, a les quatre de la tarda; llevat de canvis que es puguin fer a darrera hora. Al front de l’equip i com primer entrenador continuarà en Mia Espuña, ajudat per Jordi Martínez; el segon entrenador és Joan Puigvert (entrenador de porters). Es mantenen pràcticament la totalitat de jugadors que van ser campions de lliga, amb algunes incorporacions. Com a delegat continua l’Enric Puigvert. La responsabilitat directiva del primer equip recau en el president del Club, en Josep Pujol.

Equip femení del CF les Preses

Juvenil Continuem amb un equip a la 2a Divisió juvenil, amb algunes incorporacions (UE Olot) que, de ben segur, milloraran globalment la plantilla. Es juga els dissabtes, a les quatre de la tarda. Tenen nou entrenador, Rafel Muro, i el seus directius responsables són Nicolau Sala i Quico Pagès.

Cadet Tenim també un equip a la 2a Divisió cadet, que juga els dissabtes, a les quatre de la tarda, alternant amb l’equip juvenil. Entrenen l’equip l’Albert Pagès, el jugador del primer equip Edu Carrera, i l’Abel Barcons. El directiu responsable és en Jordi Muntada.

Futbol 7 Aquest any comptem amb cinc equips que participen al campionat del Consell Comarcal de la Garrotxa. Juguen els dissabtes, al matí, al camp de les Preses. Els responsables i entrenadors d’aquests equips són Juanca Salinas, Josep Sala, Xavier Colomer, Jordi Comalat, Xevi Comas, Bed Pagès, Santi Morchón, Jordi del Saz, Cutsi Pagès i Àngels Riera.

Femení Els equips femenins continuen participant en les categories de 1a Divisió Catalana i Futbol Base 7. El femení sènior de 1a Divisió juga els partits a les Preses, els diumenges a les quatre tarda. El seu preparador és Jordi Busquets, amb la col·laboració de David Díaz. El Femení-7 juga els diumenges, a dos quarts de dotze, i el continua entrenant Jordi Arimany, amb la col·laboració d’Abel Barcons. Les directives responsables de la secció Femenina són Marta Riera i Sandra Coromina. Continuar Continuar,, un any més, amb tots aquests equips ens fa estar molt il·lusionats i de ben segur que passarem bones estones de futbol. Per molt anys!

Equip de 2a regional del CF les Preses revist a deES LES PRES

10

Molta sort a tots els equips!


Plantejament temporada 2008-2009:

CEF BOSC DE TOSCA RESUM PRETEMPORADA Tots els equips han tingut una temporada molt atapeïda, disputant tots ells partits amb equips d’alt nivell (Girona, Figueres, Peralada, Manlleu, Banyoles, UE Olot), que esperem haurà servit per a motivar i accelerar la seva posada a punt a l’inici del començament de la temporada en cada una de les seves categories.

EQUIP AMATEURS 2a REGIONAL Entrenadors: Albert Danés / Xevi Comas Plantilla: 21 Jugadors Pretemporada excel·lent, aconseguint bons resultats contra equips de superior categoria. A destacar l’empat aconseguit contra la UE Olot en el tradicional Torneig Volcànic. Han començat la temporada i, de moment, els dos primers partits s’han guanyat. Estem molt contents de la composició de la plantilla, però cal ésser prudents i fer camí jornada rere jornada. EQUIP JUVENILS Entrenadors: Albert Planagumà / Albert Rovira Plantilla: 23 Jugadors El fet de tenir molt jugadors ha comportat una pretemporada molt intensa de partits i amb equips de superior nivell (Girona, Banyoles, Figueres, UE Olot, Manlleu, Anglès...), treballant tothom de valent. Tot i la joventut de la plantilla, confiem molt en tots ells i esperem que gaudirem de bon futbol. EQUIP DE CADETS Entrenadors : Robert Félix / Carles Galobardes Plantilla: 16 Jugadors Equip pràcticament nou i que ha comportat que en jugar amb equips

COORDINADOR FUTBOL -11: ........................................ JOSEP CASADEVALL COORDINADOR FUTBOL-7: ........................................... ALBERT DANÉS ENTRENADOR PORTERS FUTBOL BASE: ..................... JOSEP SALA ENTRENADOR PORTERS AMATEURS: ......................... TONI GÓMEZ FISIOTERAPEUTA PER A TOTS ELS EQUIPS: ............... ARCADI TORRAS

de superior categoria es notessin les mancances i la falta d’acoblament, mentre que en jugar amb equips del seu nivell poguéssim valorar que poden fer una bona temporada. EQUIP INFANTIL «A» DE 2a DIVISIÓ: Entrenadors: Josep Casadevall/ Albert Aulinas Plantilla: 14 Jugadors EQUIP INFANTIL«B» DE 3a DIVISIÓ Entrenadors: «Barto» Agustí / Eloi Torrent Plantilla: 15 Jugadors Coneixement de tots ells, uns pares implicats, bon nivell futbolístic... caldrà intentar equilibrar les dues plantilles en les diferents categories i valorar la dificultat dels partits. EQUIP ALEVI «A» DE 1a DIVISIÓ Entrenadors: Santi Coromina / Jordi Rodríguez Plantilla: 14 Jugadors EQUIP ALEVÍ «B» DE 2a DIVISIÓ Entrenadors:Joel Molas / David Atienza Plantilla: 15 Jugadors «A» a la màxima categoria provincial i la formació i l’adaptació al futbol-11 dels jugadors de primer any. EQUIPS FUTBOL-7 Entrenadors: Albert Danés / Marc Cle / Eva Martí / Dani Coromina / Guillem Guix / Edgar Rubies / Josep Vila / Sergi March / Ramon Corominas / Jordi Arimany / Adrià Banús. Aquesta setmana han començat els entrenaments i, de moment, podem confirmar la participació de quatre equips en les lligues del Consell Comarcal de la Garrotxa.

ORGANITZACIÓ DEL XIII TORNEIG VOLCÀNIC Bona afluència de públic i excel·lent resultat esportiu, doncs l’equip va empatar 1-1 amb la UE Olot i es va perdre el torneig després d’un llarg llançament de penals, doncs l‘equilibri de forces fou una constant en un disputadíssim partit. ORGANITZACIÓ DE III TORNEIG PROVINCIAL D’ALEVINS Equips participants: CF Girona (Gironès), CD Banyoles (Pla de l’Estany), CF Peralada, Base Roses (Alt Empordà), AT Bisbalenc i EF Baix Ter (Baix Empordà), UE Camprodon (Ripollès), EF Ter-Brugent (la Selva), UE Olot, CEF Bosc de Tosca (Garrotxa). Fou un gran torneig, amb equips de les comarques gironines i amb un nivell excel·lent. El diumenge al matí es van disputar les finals amb els millors dos equips dels dos grups que es varen formar i el campió fou el FC Girona (divisió d’honor), que va guanyar en la final al CF Peralada per 1-0, essent el partit molt disputat. A destacar que l’equip local del Bosc de Tosca no va pas poder accedir a la final pels coeficients general dels gols, doncs hi hagué un triple empat en el segon lloc del seu grup, però cal remarcar la victòria aconseguida enfront la UE Olot per 2-0. Hi hagué molta gent en els dos dies, més de 300 persones en el dinar de germanor... i excel·lent col·laboració i bon «rotllo» entre tots els equips. PRESENTACIÓ DE TOTS ELS EQUIPS Per al dissabte 11 d’octubre, el Club té prevista la presentació de tots els equips. revista LES PRESde ES

11


VA DE CONTES?... va d'història? per Maria Estrella ARBAT

UN ALTRE SOMNI D’EN MARTÍ Aquell dia en Martí se’n va anar a dormir molt cansat. Havia acompanyat l’avi fins a Sant Esteve d’en Bas passant pel carril bici. Una bona passejada! I, com és de suposar, no van pas parar de parlar ni un moment. Primer va ser en Martí qui va explicar a l’avi, amb tot detall, el viatge que havia fet a Mallorca, amb els seus pares i la seva germana, abans de venir a casa dels avis. - Avi, saps que enyorava les Preses? Sí, tot va anar molt bé, però... jo estic més bé aquí jugant amb els amics i anant a la piscina... Aquí sí que tenim una piscina que val la pena i no aquella de l’hotel que semblava feta de nyigui-nyogui! Ja ho saps, avi, jo no tenia pas gaires ganes de passar una setmana a Mallorca. El que realment em feia il·lusió era el viatge en avió i això sí, se’m va fer curt. I a la Tura també, eh! Saps què va dir quan vam arribar? - Què va dir? - Doncs que volia ser hostessa d’una companyia aèria! L’avi va somriure i en Martí va continuar: - L’única cosa que ens falta a les Preses, és un aeroport! T’imagines veure els avions com s’omplen de viatgers i s’enlairen... i altres que arriben de qui sap on! - Ai, Martí, jo no desitjo pas un aeroport prop de casa. Quant de soroll i quin enrenou! Però el que no t’he explicat mai és que una vegada aquí hi va aterrar un avió, però va tenir molts problemes per a tornar-se a enlairar. Aquell projecte va ser un fracàs. El meu pare, el vostre besavi, se’n recordava i m’ho explicava. Va ser durant la guerra, cap a l’any 1938, justament aquí a prop, entre aquests camps de la plana de Bas i de les Preses, s’hi estava construint un camp d’aviació. Mira, veus aquelles construccions petites, entre els revist a deES LES PRES

12

plàtans, enmig dels conreus de blat de moro? Una més a prop de la carretera, l’altra més cap a la dreta... són les restes d’entrada als refugis. I ja us podeu imaginar de què va anar el somni d’aquella nit: En Martí anava en bicicleta cap a la font del Tortonell quan, tot d’una, va veure la granota i uns calabotins que saltironaven nerviosos. La granota, amb veu rogallosa, li diu sense embuts: - Ei, noi, què fan aquests ximples? - No sé pas què vols dir? - Que no veus que han arrencat els conreus per a fer-hi aquesta pista? - No, no m’hi havia pas fixat. Llavors es va adonar que, davant seu, hi havia una gran pista d’aterratge... A dir veritat, era com un gran prat enfangat ple de profundes roderes... I la granota va continuar xerrant: - I aquest avió militar que acaba d’aterrar, tampoc no l’has vist? Ni has sentit el soroll que feia? I el fang que aixecava? Mira que voler fer el camp d’aviació en un terreny que s’estanya tan fàcilment! Aquí és lloc de granotes i de calabotins i no d’avions! Ni a nosaltres no ens deixaran viure en pau! I sense reposar, la granota va continuar: - I veus aquell home vell recolzat a l’entrada del refugi? És en Xico que somia despert... Està trist, ben capficat amb la guerra i contempla com es va quedant sense terra per a conrear. Vés a fer-li companyia tu que vas més de pressa. Li dónes records meus i dels meus fills i a veure si l’animes una mica. En Martí s’hi acosta i li diu: - Bon dia, Xico. Records de la granota i dels seus fills. - Gràcies, noi. Pobra granota! Té bons sentiments i ja pateix per mi. És mare i ella també pateix pels seus fills. Estaven gaire nerviosos?

Refugi. Foto de Mercè Terricabras

- Una mica potser sí. I vós, us trobeu bé? Esteu cansat? - Sí, estic cansat. Maleïda guerra!... i després vindrà una postguerra... Aquesta terra és terra de pau i l’hem perduda, l’hem poblada d’infants i de vells, els joves ja no hi són... Només desitjo que torni el jovent i la pau! Llavors podrem tornar a cantar i ser feliços! En Martí recordava que la granota li havia demanat d’animar en Xico, però, com fer-ho? - Xico, ara em feu pensar en aquella cançó que l’avi va aprendre quan era molt jove i anaven d’excursió amb Mn. Joan. La sabeu? A aquell avi li van brillar els ulls mentre escoltava com el noi anava cantussejant: «Jo vull la pau, tu vols la pau / nosaltres tots volem la pau». - Au, Xico, diguem ben fort que la guerra no volem! - Ah! el teu pare deu ser de l’edat del meu nét! I no és al front? Ring.... ring.... ring... - Avi, ja no vull aeroport a les Preses! va ser el crit d’en Martí en despertarse. - Què et passa ara? - Amb el somni d’aquesta nit, he vist clar que allò que ens fa feliços a les Preses és la pau que s’hi respira. Que la història d’aquell camp amb pista defectuosa serveixi per a fer-nos estimar més la PAU!


ELS PETITS grans records per Mercè CUXART

SOMNIS Sempre busco refugi en aquestes pàgines blanques que m’esperen que les ompli amb els meus dubtes, amb les meves inseguretats, potser també amb els meus projectes. Però els meus projectes són somnis i res més que somnis. Però, és tant bonic somniar que no voldria despertar mai d’aquesta màgia que t’embolcalla i et fa sentir com si encara estiguessis dintre l’úter matern. Tots somiem i tenim somnis bons i dolents; no podem triar. Els nadons, quan dormen, inicien la primera rialla; els joves somien amb el seu futur; els pobres somien en ser rics; els emigrants amb un món millor; els ambiciosos amb més riquesa; els polítics amb més poder; els cecs hi veuen quan somien i els vells somiem amb una mort tranquil·la. Però jo he estat infant, jove i pobra, podríem dir també una mica immigrant dintre del meu país. Ara sóc vella i no somio res de tot això. Només somio que sóc un ocell i que volo i volo... i deixo que el vent em porti per móns desconeguts, per tal de poder veure i sentir dintre meu l’emoció de contemplar aquests llocs meravellosos, que tantes històries amaguen. Volo sense saber cap on vaig. No m’importa; vull deixar-me portar per la força del vent, seguiré una estona un grup d’ocells que veig que s’apropa. Són aus que comencen a notar la proximitat de la tardor i fan el seu recorregut de cada any buscant refugi en terres més càlides. Ara s’aturen a descansar prop d’un riu; jo també faig al mateix. Jo no necessito descansar, però la curiositat em domina. És en aquell moment que algú nota la meva presència, em miren amb inquietud. No saben que fer i allarguen el coll per poder estar més a l’aguait dels meus moviments. - No patiu, no us faré pas cap mal; jo només sóc un somni –els dic per tranquil·litzar-les. - Un somni? I això, què és?

- Un somni, és com un gran núvol carregat d’il·lusions i de records. I vaig tornar a volar sense saber ben bé cap a on anava. No m’importava, volia anar lluny, fins al lloc on les forces del meu núvol poguessin arribar. Havia sobrevolat la carena del Gran Atles i havia vist nens jugant amb aquella terra rogenca. Des de la meva distància semblaven aquelles granotetes que surten de la pols del camí després d’un fort xàfec d’estiu. La terra anava canviant de color. A mesura que anava entrant en la immensitat del seu territori, coneixia uns altres sistemes de vida, ni millor ni pitjors, però si diferents. La vegetació, a poc a poc, cobria allò que podia quedar d’aquella arena tan fina, però tan erma. Es començava a notar la proximitat de l’aigua. Mentre feia via, anava pensant en el gegant d’un conte que, quan jo era petita, m’agradava molt llegir. Aquest gegant feia unes passes tan llargues que traspassava pobles, rius i muntanyes senceres, i d’aquesta manera jo també anava fent via cap al meu destí, igual que el gegant del conte, saltant d’un lloc a l’altre, passant per sobre de totes aquestes petites nacions que s’han anat formant després d’aconseguir la seva independència, cosa que va motivar que tot Àfrica és commocionès, ja que la paraula llibertat moltes vegades s’ha interpretat com a llibertinatge, i al llarg dels anys ha suportat unes guerres tribals molt sagnants i perjudicials per a tothom. Vaig entrant en el territori que es coneix com l’Àfrica negra, el bressol de la humanitat, ja que, segons diuen els estudiosos, és més que probable que nosaltres siguem descendents dels primats. Costa una mica de creure, però si s’observa bé el comportament i l’anatomia d’aquests animals es descobreix que tenim moltes coses en comú.

He entrat dintre la selva. És fantàstic. Quantitats d’ocells volant i cridant amb els seus xiscles estridents i el seu plomatge exòtic; volant d’una branca a l’altra, tot vigilant que no s’acosti algun animal que tingui gana i busqui el seu dinar. Tots els animals tenen la seva llei, i el seu codi, tots; del més gran al més petit, i tots l’acaten. Llàstima que els humans no demostrem que tenim una intel·ligència superior obeint els dictats de la bona convivència. He sortit de la selva; trobava a faltar la llum de la sabana. Comença a vesprejar. Tot aquest món tan desconegut per a nosaltres comença a posar-se en moviment. És l’hora que tothom té feina. És preparen per passar la nit. Van desfilant molt a prop ramats de zebres, d’antílops, girafes, nyus... tots van a beure aigua, per després buscar un lloc protegit per dormir a recer dels depredadors de la nit, que són molts. Sense quasi adonar-me’n he arribat a la proximitat de la frontera amb Etiòpia; la seva capital és Addis Abeba, que està situada en ple massís d’Abissínia. Etiòpia és un país que sempre ha estat pobre. Moltes guerres i cops d’estat no han deixat que desenvolupés tot el seu potencial i es quedés com la germaneta pobra de tot Àfrica. Entro a Egipte, fa vent i no puc pas parar allà on jo voldria; vaig donant petites llambregades per copsar tota la magnitud d’aquests monuments que tantes vides va costar la seva construcció. Traspasso el mar Roig i no crec allò que veuen els meus ulls. No sé on sóc. Però, que és això? Tot és una ruïna, mares que criden espantades, nens que ploren, homes morts, tirats per terra com si fossin bèsties. Ara ho comprenc: sóc a l’Iraq i... Una forta explosió em desperta. S’acaba el somni, sóc a casa i em sembla impossible que pugui ser feliç. revista LES PRESde ES

13


L'ENTREVISTA per Mateu BATALLÉ

LLUÍS VILA i COLL «La seva passió pels burros li ha fet guanyar molts premis» En Lluís Vila i Coll és conegut com en Lluís de can Massot, el nom de la casa on sempre ha viscut amb el seu pare Bartomeu, al costat de la carretera general al Bosc de Tosca. Nascut a les Preses pel desembre de 1950, casat amb l’Isabel.Té dues filles, l’Eva i l’Anna. Ha dedicat quaranta anys a la cria del ruc català. D’on li ve aquesta passió pels burros? Jo feinejava amb persones que tractaven amb burros, entre ells en Josep Riera, del cal Ferrer. Em trobava que tothom volia muls i mules, però ningú es guardava cap burro per criar i amb prou feines hi havia burres. En aquella època costava molt de trobarne de bons. El burro és un animal que es fa estimar. Jo fa uns quaranta anys que m’hi dedico. De jove em vaig anar introduint en el món del la cria del Ruc Català. Ara puc dir que tinc molt bones burres. Sempre havia volgut fer aquesta feina? Bé, la meva especialitat és el món del bestiar i jo hi estic bé. No sé si realment em volia dedicar al turisme com faig ara, però és una de les sortides que se’ls pot donar a aquests animals. Coneixem l’expressió «ets un burro». Tan ximples són aquests animals? Tenen el nom de burro, però no en tenen res. Són animals molt pacífics i alhora molt valents; també es caracteritzen per aguantar molt bé les inclemències del temps. Quina funció tenen ara els rucs? Jo juntament amb l’empresa Rucs i Someres, els utilitzem per al turisme, en venc i, a més a més, participo en concursos; d’altres persones els revist a deES LES PRES

14

tenen per hobby. Una altra finalitat és la recuperació del burro català. Formo part de l’Associació per al Foment de la Raça Asinina Catalana (AFRAC); amb ells hem recuperat aquest animal. També m’han proposat de fer cosmètics amb la seva llet, però jo ho veig massa lligat. Com van ser els inicis amb la nova empresa? Primer vam sortir per la Fira del Farro, a la Vall de Bianya, i vam tenir molt d’èxit. Després vam fer passejades amb burro per la Moixina, organitzades per l’Ajuntament d’Olot, i ara en fem pel Parc de Pedra Tosca, de les Preses. Al Parc de Pedra es fa un recorregut complert, llarg i bonic. Passem per diferents tipus de camins, alguns d’ells poc coneguts. Cada burro por-

ta una o dues persones, tot i que hi ha gent que dubta si ho pot resistir, i com he dit abans, és un animal molt valent i en podria portar el doble. Una persona vol passejar amb aquests rucs; el que ha de fer és venir al Parc de Pedra? Es pot fer una reserva prèvia o bé anarhi el mateix dia personalment. Per fer la reserva cal telefonar al nostre telèfon, 609 30 49 94, o bé directament al punt de sortida, al km 47 de la ctra. d’Olot a les Preses. Es fan tres sortides els dissabtes: a les onze del matí, a un quart d’una del migdia i a les cinc de la tarda. Els diumenges es fa la passejada les onze del matí i a un quart d’una del migdia. El recorregut sol durar una hora i quart; el preu és de 10 € una persona. Si van dues a dalt d’un burro, són 15 € . És


TEST: Un llibre: Pasajes de la historia, de Juan Antonio Cebrián. Una pel·lícula: El violinista sobre el tejado, de Norman Jewison. Un programa de televisió: La Gorosfera, de TVE-2. Un programa de ràdio: Catalunya Ràdio o escolto Radio 3 (RNE). Un lloc al món: Espanya, perquè és un país molt complert. Un vici: els burros. Un somni: viure amb els burros.

una experiència amb la qual la gent s’ho passa molt bé. Què uneix aquest animal amb les persones? Tota la vida han ajudat molt a l’home. Han estat sempre animals de tir i de càrrega. Jesucrist i la Verge Maria anaven muntats en burro, com hi ha anat moltíssima gent. Han servit per transportar moltes coses, des de llenya, bidons, menjar... fins i tot per fer les torres d’alta tensió. Per curiositat, us explicaré que en època de guerres es canviaven presoners per burros, de tan apreciats que eren. És cert, que són animals que tenen molta memòria? Sí, poden fer itineraris sols, quan han fet un recorregut més d’una vegada, ja se’n recorden. Per dir-te que hi ha hagut burres que, quan han volgut anar amb el mascle, han fet totes soles quatre o cinc hores de camí per anar a buscar-lo. Una altra curiositat era quan, anys enrere, hi havia un hostal a Santa Magdalena que feien baixar una burra tota sola amb un paper lligat on es deia què volien comprar i arribava fins a can Mulleres; li agafaven la llista de la compra, la carregaven amb la comanda i tornava tota sola. Què ha après d’aquests animals? He après a tenir paciència, que en tenen molta. Envejo la seva tranquil·litat, perquè actualment no la gaudeix ningú. Què aconsegueix a través del seu treball? Jo busco donar una utilitat a aquest animal, perquè serveixi per a alguna cosa. Ja em sentiria satisfet si funcionessin les passejades amb burro català que organitzo i que les escoles, amb mainada amb problemes, se’n beneficiïn. El burro és un gran amic de l’home.

Quina diferència hi ha entre el burro català respecte a les altres races? La diferència és la gran elegància i la docilitat que transmet. Són uns grans treballadors, esvelts, alts, negres i la panxa blanca. Les mirades són molt expressives i les orelles sembla que et miren per buscar-te i escoltar-te. Si el millor cavall és el de la raça àrab, la del burro és el català. A Espanya hi ha tres grans races: la millor és la catalana; la segona és la zamoranalleonesa que és molt semblant a la nostra, però l’animal és una mica més pelut i més baix. Després hi ha l’andalusa que és una raça torda (de color barrejat de blanc i negre; s’aplica als èquids i al seu pelatge). Una altra raça és la de la zona del Poitou, de França, que ens van agafar burros nostres per millorar-la. Burros, someres, mules... quina relació tenen? Les someres són les femelles i el guarà és el semental de raça equina. La mula és la germana del matxo, que és el hibrid, és a dir, que són fills d’un burro i una euga i no poden criar. També hi ha una altre híbrid, que és fill d’un cavall i d’una burra i aquest s’anomena mul borrenyo, que es diferencia per petits detalls.

Com es relacionen entre ells? Juguen molt. Els mascles fan aquella dita que coneixem «jugant, jugant els burros es mosseguen». Juguen a mossegar-se, a picar-se amb les potes, a donar-se cops... veure jugar dos mascles ben alimentats és bonic de veure. La seva família també sent la mateixa passió? La família ha hagut de suportar les moltes vegades en què he anat darrere d’aquests animals, però com que les filles ja han nascut en aquest entorn i la meva dona ja em va conèixer quan hi estava treballant, ha estat molt més fàcil. La família sempre m’acompanya als diferents concursos en què participo. Vaig començar a Sant Martirià, de Banyoles; pel Ram anem a Vic; també participo a Campllong; a la Fira del Parc Central del Vallès i a Sabadell; algun any a Olot...

En Lluís de can Massot, amb els seus burros que veiem sovint passant per la carretera general del Bosc de Tosca, ha guanyat tants premis que no sap ni quants en té. És considerat el millor criador de les comarques gironines i un dels millors de tot Catalunya. Ara mateix en Lluís em demana acabar ràpidament la sessió fotogràfica perquè una de les seves burres és a punt de parir. Esperem que tot vagi bé. revista LES PRESde ES

15


PARC DE pedra tosca per Teresa AMAT

UN PROJECTE DE TOTS al parc de pedra tosca

El Parc de Pedra Tosca és un espai recuperat gràcies a la bona gestió que des de fa anys hi ve dedicant l’Ajuntament, a la bona voluntat que han demostrat els veïns i a l’equip entusiasta que hi treballa. Entre els molts projectes que van tirant endavant n’hi ha un que, per diverses raons, ha pres un caire negatiu que convé corregir com més aviat millor. Es va impulsar un abocador de restes vegetals, amb la sana finalitat de disposar de matèria orgànica per tal d’adobar la terra de les artigues a conrear, i així teníem l’oportunitat de tancar el cicle aprofitant uns elements nutritius que, d’altra manera, s’havien de cremar o acumular en un abocador sense opcions clares de recuperació. El projecte, però, ha tingut diferents entrebancs i no s’ha arribat a desenvolupar de la manera que esperàvem. Nosaltres no volem llençar la tovallola, perquè creiem que no tot està perdut; però aquest projecte no depèn només de nosaltres, sinó també de tots els veïns de les Preses i dels professionals de la jardineria que generen restes vegetals.

revist a deES LES PRES

16

Des d’aquí volem dir-vos que és molt important que porteu les restes vegetals, només vegetals, als contenidors corresponents (carrer Murrià, avinguda Constitució i avinguda Zona Esportiva) i que les hi aboqueu sense les bosses de plàstic utilitzades per portar-les ni altres deixalles, perquè hi hem trobat barrejades altres andròmines (vidres,

Compost

rajoles, etc.) què, com és evident, són contaminants i no serveixen per adobar la terra. Només si fem una bona tria en origen aconseguirem tenir un bon adob per a la terra i tancar un cicle natural a casa mateix, evitant haver de buscar solucions sovint més cares i de complicada tramitació. Si les restes vegetals són una riquesa per a la terra quan es fa correctament, també poden ser una porqueria quan no en fem un bon ús.

I encara tenim un altre motiu, que és la satisfacció de fer les coses amb coherència i d’acord amb el medi ambient. Recordeu que el medi ambient no és una cosa estranya que no ens toca, sinó tot l’entorn natural que ens permet viure i que l’esforç que es va fer per recuperar el Parc de Pedra Tosca es mereix aquesta petita contribució. A les Preses hi ha contenidors de residus selectius: utilitzem-los correctament, posant cada cosa al seu lloc; igual que quan anem a comprar pèsols no ho fem a la ferreteria...


ELS MASSATGES simples per Núria SOY

Qui no ha sentit a parlar mai del massatge? El massatge ha acompanyat l’home des del començament dels temps i és probablement una de les teràpies més antigues que es coneixen. És instintiu el fet de cobrir o fregar amb la mà el lloc on ens hem donat un cop. Quantes vegades no hem fregat l’esquena d’un infant quan plora o bé a l’hora d’anar a dormir? I quan donem el condol a algú, els freguem o donem uns copets a l’esquena. És innat i és possiblement l’únic principi d’aquesta teràpia, la de calmar o alleugerir el dolor només amb les mans. Depenent de les civilitzacions i de les èpoques, el desenvolupament del massatge ha estat major o menor, però la seva presència ha estat destacada en civilitzacions com les de la Xina, Índia, Egipte, Grècia i Roma. En el segle XIX, el poeta i dramaturg suec Per Herik Ling va modernitzar i adequar el massatge antic creant el conegut Massatge Suec, base de massatge terapèutic actual. Actualment el massatge té una base científica i després d’estudis i investigacions es pot diferenciar el massatge en especialitats adequades a les diverses necessitats de les persones. L’estudi científic de les diferents aplicacions del massatge ha servit per a desenvolupar tècniques especialitzades, segons l’efecte que es vol aconseguir o el col·lectiu al qual va dirigit. Així, doncs, us explicaré les quatre aplicacions bàsiques del massatge. MASSATGE ESPORTIU Com el seu nom indica, és per a persones que realitzen algun tipus d’esport i necessiten atencions complementàries per a la pràctica del mateix. El massatge s’aplica a la zona o grups musculars més exercitats en funció de l’esport que es practiqui.

En aquesta especialitat es diferencien clarament quatre modalitats, que tenen relació amb el moment en què s’aplica el massatge a l’esportista. Abans de la competició Ha de ser un massatge d’escalfament, de manera que s’intenta que l’esportista estigui en òptimes condicions per tal de rendir al màxim i, alhora, evitar espasmes musculars freqüents quan aquest escalfament no ha estat correcte. Durant la competició En els intervals de descans necessita un massatge de manteniment del to muscular. Després de la competició És necessari un massatge restaurador o regulador i aquesta especialitat és la de major importància, ja que s’intenta que l’esportista torni a l’estat anterior a l’esforç, eliminant o alleugerint la sensació de cansament. Massatges de control S’atén a l’esportista que ha patit alguna lesió durant la pràctica de la competició. MASSATGE CIRCULATORI Té per objectiu activar el reg sanguini del cos. En aquesta variant són de vital importància les direccions de les manipulacions, ja que han de ser sempre en direcció al cor per tal d’afavorir la circulació de retorn. MASSATGE SEDANT És una variant extremadament delicada, ja que requereix d’unes condicions d’ambient adequades (llum i música suau i el lloc on es realitza en harmonia). El massatge ha de ser molt suau i amb moviments lents.

MASSATGE DE RECUPERACIÓ O REHABILITACIÓ Aquest és indicat per a persones amb poca funció motora; és a dir, amb poca mobilitat d’alguna part del cos. La feina del massatgista consisteix en aplicar els massatges sobre les zones afectades per, després, realitzar moviments de les articulacions tot intentant recuperar així la mobilitat i les funcions articulars perdudes. Així, doncs, amb els massatges es poden tractar patologies comunes de l’aparell digestiu, com ara gasos o bé digestió nerviosa; de l’aparell locomotor, com contractures, lumbàlies...; del sistema circulatori, com pot ser una mala circulació o varices, i del sistema nerviós, com pot ser l’insomni o bé l’estrès. També, com amb tot, els massatges tenen contraindicacions, com són les infeccions, les embòlies, les inflamacions i d’altres trastorns que qualsevol facultatiu pot indicar. Dit tot això, puc assegurar que qualsevol persona es pot beneficiar dels efectes del massatge: nens, persones grans, dones embarassades... sempre que el realitzi un professional qualificat i de confiança. Espero haver aclarit, potser, algun dubte sobre els massatges, o bé que aquesta informació us pugui ser d’utilitat. BONA FESTA MAJOR!

rereviviststa de LELESS PRPRESESa de ESES

1 17 7


SAPS que...? Saps que la primera vegada en què apareix el nom de les Preses va ser l’any 899? Saps que el Centre Cultural va ser construït el 1978, en substitució del Casino? Saps que el gegants de les Preses i el seu acompanyament vénen a ser un resum històric a l’abast de tots: l’Elionardis i la Ricarda van ser els primers nobles, a través dels quals hi ha notícia escrita de les Preses. Saps que l’Elionardis, el gegant, porta un document a la mà que representa el testament i que el ram que llueix la gegantessa, la Ricarda, és un manoll de balca, perquè en aquell temps d’aiguamolls n’hi havia molts al pla de les Preses? Saps que el gegant i la gegantessa es van presentar davant l’entusiasme de tot el poble, per la Gala de 1996? Saps que la llegenda més coneguda del poble és la que fa referència a la casa de la Mata, que s’ha considerat com a explicació del naixement del poble?

revista de reviLEstSa PRdeESESES LES PRES

8 118

DADES METEREOLÒGIQUES Estació metereològica del Parc de Pedra Tosca JULIOL Màxima: dia 22, amb 32 ºC Mínima: dies 4 i 15, amb 11º Total pluges: 47,7 litres Dia que va ploure més: dia 11, amb 26,5 litres

AGOST Màxima: dia 5, amb 34 ºC Mínima: dia 16, amb 10º Total pluges: 61,8 litres Dia de més pluja: dia 22, amb 51 litres

SETEMBRE Màxima: dies 5 i 13, amb 29 ºC Mínima: dia 14, amb 5º Total pluges: 21,7 litres Dia de més pluja: dia 11, amb 14 litres


a

agenda OCTUBRE

Del divendres 10 fins al dilluns 13 Gala de les Preses 2008 Pregó de festes, concerts, balls, exposició de pintures, sardanes, ball de gegants, humor amb Pep Plaza, animació infantil, sopar popular, l’Hora del Conte, premis, elecció de la pubilla i l’hereu, concert de festa major... Un munt d’activitats per gaudir de la festa major. Diumenge, 19 Ball d’avis, amb el conjunt Marta, a 2/4 de 6 de la tarda, al Centre Cultural.

Dilluns, 20 Inici del curs d’Atenció personal i atenció telefònica. El dilluns i el dimecres, de 15:30 a 19:30 hores. Finalitzarà el 22 d’octubre. Centre d’Empreses. Inici del curs Els fulls de càlcul: Excel i Calc (inicial). Els dilluns i els dimecres, de 10 a 11,30 hores. Finalitzarà el 19 de novembre. Centre d’Empreses. Gratuït.

Dimarts, 21 Inici del curs Gestió de dades amb Excel. El dimarts i el dijous, de 18,30 a 20,00 hores. Finalitza el 4 de desembre. Centre d’Empreses.

Dilluns, 27 Inici del curs Els processadors de text: Word i Write. El dilluns i el dimecres, de 18,30 a 20 hores. Finalitzarà el 26 de novembre. Centre d’Empreses. Gratuït.

Diumenge, 16 Ball d’avis amb el conjunt Ostres Ostres, a les 5 de la tarda, al Centre Cultural. Dilluns, 24 Inici del curs Iniciació a la informàtica i Internet. El dilluns i el dimecres, de 10 a 12 hores. Finalitzarà el 17 de novembre. Centre d’Empreses. Gratuït.

DESEMBRE

Diumenge, 8 Ball d’avis amb el conjunt Montse, a les 5 de la tarda, al Centre Cultural.

Dimarts, 16 Inici del curs Certificat digital i factura digital 08. El dimarts i el dijous, de 18:30 a 20 hores. Finalitzarà el 18 de desembre. Centre d’Empreses. Gratuït. Dimecres, 24 A ¾ de 12 del matí, a la plaça Major Pessebre Vivent. A les 12 de la nit. Missa del Gall. A la 1 de la matinada Xocolatada (hi hauran fogueres).

Dijous, 25 Gran estrena de la pel·lícula d’Els pastorets de les Preses, El Misteri de Nadal. Centre Cultural. Gran Quina. A les 6 de la tarda, al Local social del Bosc de Tosca. Diumenge, 28 Ball d’avis amb el conjunt Duet Jubi, a les 5 de la tarda, al Centre Cultural.

Dijous, 29 Castanyada. A l’Associació de Jubilats i Pensionistes se celebrarà la castanyada.

GENER

NOVEMBRE

Dijous, 1 de gener de 2009 Pel·lícula d’Els pastorets de les Preses, El Misteri de Nadal. Centre Cultural.

Dimarts, 11 Inici del curs, presentacions: Power Point i Impress. El dimarts i el dijous, de 10 a 11,30 hores. Finalitzarà l’11 de desembre. Centre d’Empreses. Gratuït.

Dissabte, 3 de gener Pel·lícula d’Els pastorets de les Preses, El Misteri de Nadal. Centre Cultural. Diumenge, 4 de gener Pel·lícula d’Els pastorets de les Preses, El Misteri de Nadal. Centre Cultural. revista LES PRESde ES

19


Emyli Latorr

e Crespo 5/5/2008

Maria Sala Clavaguera 7/5/2008

Bernat Costa Lopera 8/8/2008

ercader gaĂąas M /2008 a s s a B Teia 27/8

revist a deES LES PRES

20

Salvador S oliva FĂ bre ga 29/8/2008

Profile for Jordi Bassagañas

Revista de Les Preses 79  

Revista de Les Preses - Octubre de 2008

Revista de Les Preses 79  

Revista de Les Preses - Octubre de 2008

Advertisement