Page 1

FAULES 2nB

Alumnes de 2nB


Ă?NDEX -

Una manera de viure

-

Estafadors del bosc

-

Tinc molta gana

-

Entre tots podem

-

El foelloc i la guineu

-

La Yemna

-

Sapharinus Curiganis

-

Un animal fantĂ stic

-

Petra i el seu problema

-

La gallizebra que li agradava la pluja

-

El problema dels peixos


UNA MANERA DE VIURE Hi havia una vegada un animal que el seu aspecte era molt estrany. Es deia Mister Peter i tenia diferents parts del cos de diferents animals: d’un ocell, d’una zebra, d’un peix,... La seva manera de viure era molt diferent a la de tothom, i era un animal molt sociable, amigable i molt bona persona. Tothom de la zona el coneixia com a un animal molt simpàtic. Pero Peter s'avorria, llavors un dia va anar a fer un volt pel bosc. Va caminar i caminar fins arribar a un riu, on es va sentar a mullar-se els peus i estirar-se per relaxar-se. De cop i volta va aparèixer una guineu, que no havia estat mai en aquella zona i no coneixia a ningú, se li va apropar. La guineu es va paralitzar durant uns segons, fins que en Peter la va saludar i va començar a parlar amb ella. Van estar parlant fins al capvespre, coneixent-se i preguntant-se com vivien, que els hi agradava fer, quines eren les seves costums… es van conèixer, es van fer amics i al dia següent van quedar per trobar-se i continuar parlant. Com que els dos vivien sols i sempre s'avorrien, van pensar de viure junts i ajudar-se entre ells. Pero no es van poder adaptar a la manera de viure de cadascú, sempre tenien problemes i es barallaven. Així que al cap d’uns dies van decidir no viure durant més temps junts, i des del dia que ho van decidir, no es van veure mai més.

Núria Jurjo Jiménez 2n B


ESTAFADORS DEL BOSC En un bosc bastant lluny de la població, es trobava una colla de diversos animals. Era una colla peculiar perquè eren animals tan diferents entre ells i es comportaven com si fossin germans. Un dia van veure passejar pel bosc un animal especial, diferent a tots els altres, en veritat era una barreja de 4 o 5 animals, ja que per començar tenia el cap i el coll de zebra, la part de la panxa era d’una gallina, les potes eren d’elefant i nomes en tenia dues, la cua era d’ocell i per acabar tenia una aleta de dofí. Així que amablement es van apropar a parlar amb ell. -

Bon dia, que podríem saber com et dius? Mmm... Qui sou? Tranquil, no et farem res som de confiança Em dic Kun-Fu dofí Bonic nom, que t’ha fet arribar fins aquí? E...Es... Es que m’he perdut i ara no sé on m’he ficat Estàs al bosc més especial de la ciutat. Tens família? Doncs la veritat és que no, i si en tinc no sé on està en aquests moments, quan era petit em van abandonar. Quedat aquí un moment ara venim

La colla se’n va anar a parlar entre ells, estaven pensant de si afegir-lo al grup o no. Hi havia diferents opinions. -

Jo crec que l’hauríem d’admetre podríem jugar bastant amb ell i fer-lo patir una miqueta Jo, si agafeu aquesta cosa tan estranya, me’n vaig d’aquest bosc volant Jo igual, passo de que em toqui aquesta cosa Nois, penseu que no te família i s’ha perdut el podríem ajudar i després ja fem amb ell el que vulguem Com que jo soc el cap de la colla decidiré jo.

Al final d’estar una bona estona conversant ho van decidir, van dir que li dirien que primer havia de fer una prova, havia de jugar al fet i amagar i si no els trobava a tots no entrava. Que es el que passaria perquè s’anirien tots junts i el deixarien allà plantat. I tal qual això és el que va passar.


En Kun-Fu dofí, quan els va veure els hi va semblar simpàtics i pensava que serien diferents a tots els altres animals, però no tots eren iguals, només per l’aparença la gent no volia acceptar-lo. Avui en dia al mon encara hi ha persones i animals que no es donen conta que tots som iguals, que més dona el físic que tinguem la cultura que tenim. Per això al final en Kun-Fu dofí es va dir per ell mateix, millor estar sol que mal acompanyat. Angela Cabarrocas 2n B


TINC MOLTA GANA Hi havia una vegada, en les profunditats dels boscos d’Alaska, un grup d’animals reunits discutint quin remei posaven a la greu manca d’aliments que estaven patint durant els darrers dies: -Jo proposo, que ens separem per grups i recol·lectem tots els aliments que trobem en bon estat. – proposava la Cabra -A mi em sembla bé! – Afirmava el Trumpulum. Així doncs es van separar en tres grups. El Trumpulum que era l’animal més gros anava amb el cavall i el mussol. Quant el cavall va trobar el primer esbarzer on hi havia mores madures, el Trumpulum se les va menjar totes sense deixar que el cavall i el mussol les poguessin agafar: -Però que fas Trumpulum! Em de recol·lectar-ho i portar-ho amb la resta d’animals! No pots menjar-ho! -Calla ocellot! Jo faig el que em dona la gana i tu no n’has de fer res! Això es va anar repetint cada vegada que trobaven alguna cosa comestible així que quan es van reunir amb la resta d’animals van arribar amb les potes buides i el cavall i el mussol van haver d’explicar morts de vergonya el que havia fet el Trumpulum. La resta dels animals en escoltar l’explicació del cavall i el mussol van decidir que no el deixarien menjar en tota una setmana perquè aprengué la lliçó. A l’hora de sopar, tots els animals van seure en rotllana al voltant del menjar i quan va arribar el Trumpuum i els hi va demanar que li fessin un lloc ells s van negar: -Em feu un lloc per poder menjar amb vosaltres – va preguntar el Trumpulum que va ser l’últim en arribar. -No. Tu ja has menjat, t’has menjat tot el que has trobat pel camí i no has portat res, no et deixarem menjar. – va afirmar la cabra molt segura d’ella mateixa. I així un dia i un altre, fins que el Trumpulum els hi va suplicar que li donessin alguna cosa de menjar, va demanar perdó a tots i cada un dels animals i els hi va fer jurar que mai tornaria a fer cap gest tant egoista. Els animals en sentir les seves disculpes i el jurament que havia fet, li van fer un lloc a la rotllana perquè ell pogués menjar amb ells.

Lola Martín


ENTRE TOTS PODEM Un dia qualsevol, estaven una serp, un esquirol, un ratpenat i un Umpalumpa en un bosc intentant caçar o trobar menjar, quan de cop i volta va començar a ploure i es van refugiar en una cova, just en aquell moment va caure una roca molt grossa i es van quedar atrapats. L’Umpalumpa, desesperat, va començar a buscar alguna sortida, mentrestant, els altres intentaven buscar alguna solució, però no sabien quina. Li van preguntar a l’Umpalumpa però ell no volia ajudar, només volia trobar la solució ell sol, no parava de dir: -Perquè voleu trobar una solució tots junts quan realment jo la puc trobar abans. Però, al veure que sol no podia fer-hi res, es va adonar de que si compartien les seves opinions potser aconseguirien marxar d’aquella cova abans, així que es va oferir a ajudar-los. L’esquirol, que era l’animal més llest va dir: -El ratpenat pot detectar si hi ha algun forat per on sortir i la serp pot comprovar-ho ja que amb el seu cos hi podrà passar. Després, amb la força de l’Umpalumpa, farà el forat més gran per poder-hi passar tots sense cap problema. I així ho van fer, amb cada habilitat que tenien aquells animals van poder trobar la sortida. Al final l’Umpalumpa va aprendre que si es treballa en equip s’aconsegueix més que no pas sol.

Carla Garcia


EL FOELLOC I LA GUINEU Un foelloc estava jugant tranquil·lament amb el seu germà amb una pilota quan va aparèixer una guineu. La guineu com que no tenia una pilota li va prendre la pilota al foelloc. - Ei, la pilota és meva tornemala siusplau. - Jo també vull una pilota i com que tu ja has jugat me la quedo. Així que la guineu es va quedar la pilota i el foelloc i el seu germà se’n van anar tristos. Al dia següent la guineu va anar a jugar amb la seu estel. El foelloc ho va veure i es va voler venjar, i va anar allà i li va prendre l’estel. - Ei tornam l’estel que és meu. - Oi que no t’ha agradat que et prengues l’estel? - No - Doncs a mi no em va agradar que em prenguesis la pilota. Si tu em tornes la pilota jo et tornaré l’estel. - D’acord. Així que es van intercanviar les joguines i la guineu va aprendre la lliçó (el que no vulguis per tu no ho facis a ningú).

Aitana Busquets Fraguas


LA YEMNA   Un dia una Yemna li va demanar als seus pares si li podrien comprar un gelat, els seus pares en veure la insistència de la seva filla van acceptar. Al dia següent la Yemna els hi va demanar un cotxe de joguina i també li van donar. Al dia següent la Yemna els hi va demanar 20 euros i també li van donar Al dia següent la Yemna els hi va demanar un iPad i una Wii i també li van donar. I així successivament, els dies anaven passant, i els pares de la Yemna s’anaven fent més pobres fins al punt de perdre la casa. Així que la sàbia germana de la Yemna va haver que intervenir. li va dir a la Yemna que algun dia podria demanar alguna cosa als seus pares, pero que no ho podia fer cada dia. La Yemna va seguir el consell de la seva germana i (amb molt d’esforç i treball) van recuperar la casa i van ser una família feliç. Aquesta història ens ensenya que sovint demanem massa sense pensar en els altres. Izza Fariji


SAPHARINUS CURIGANIS Hi havia una vegada un animal que es deia Sapharinus Curiganis i tenia una colla de amics, cada dissabte jugaven tots plegats a fútbol o a fet i amagar, un bon dia van anar a un bosc per amagar-se però malauradament, el Sapharinus curiganis i el tigre es van perdre pel bosc, més tard vana anar caminant sense rumb fins que van anar a parar a una cascada i allà es dividia el camí i hi havia un cartell on ficava “en alguns d'aquests camins es torna a l’entrada del bosc” i el tigre va dir, sense pensar-se ni raonar-se la resposta: anem per aquest, i així va ser, van anar per el camí que el tigre havia decidit i van arribar al final i no hi havia res, van tornar al principi i van triar un altre camí i quan van arribar al final i tampoc van tenir èxit pero al final quan van tornar al punt de partida van pensar més solucions i al final rumiant van pensar: - Amb la barreja que tinc jo d’animals puc arribar a volar fins a deu metres, ho puc provar - Doncs prova-ho!! aleshores va començar a volar i va poder arribar a veure el camí correcte per tornar al principi del bosc i al final van poder jugar a fet i amagar tots junts. Els valors que vol transmetre aquesta faula es que quan has de prendre una decisió, no sempre has de temptar a la sort i a vegades si et pares a pensar com sortir d’un problema segurament el solucionaras abans. Bernat Llorens


UN ANIMAL FANTÀSTIC ​

Hi havia una vegada un animal molt estrany que és deia Fozecu. Tenia unes ales de papallona, mig cos de foca, mig de cuc i unes potes de zebra. Quan era petit els seus pares el van abandonar i ara viu sol. Viu en una casa a la ciutat dels animals i treballa de policia i es dedica a detenir als lladres que solen ser guineus o als delinqüents que solen ser tigres. És el cap de tots els policies i cada dia aconsegueix arrestar a 20 lladres o delinqüents. Un dia tots els tigres i totes les guineus van fer una reunió i van decidir segrestar a Fozecu perquè sempre els enxampava i mai havien aconseguit sortir-se’n amb la seva. Així que un dia quan Fozecu va anar a prendre un cafè van aparèixer tots els tigres i totes les guineus i se’l van emportar. L’endemà els policies estaven desesperats perquè no venia Fozecu i com que mai feien res perquè sempre ho resolia l’animal estrany estaven molt desentrenats i només van aconseguir detenir a 3 delinqüents això vol dir que els 17 lladres o delinqüents van poder sortir-se’n amb la seva.

Marc Galceran


LA PETRA I EL SEU PROBLEMA

La Petra és un animal una mica diferent a la resta, ella viu a sota terra, també és de molts colors, té tres caps, però això és el de menys, la cosa és que, no és una altra espècie totalment diferent a la resta, sinó que a ella el que li passa és que és una barreja de molt animals, això és el que no els hi agrada a la a resta. Ella té cap de foca, de granota i l’altre de canari, la foca s’enfada perquè vol ser única i tenir una papada única, la granota s’enfada perquè ella vol ser única i tenir uns ulls únics i el canari s’enfada perquè vol ser únic i tenir un bec únic. Però això no és tot, la Petra té el tronc igual que la zebra, tot i que la Petra el té de colors, la zebra també s’enfada perquè vol ser única i tenir unes ralles úniques, també té ales de papallona, la papallona s’enfada perquè ella vols ser única i tenir unes ales úniques, i per últim també té dues potes d’elefant i dues de gallina, la gallina també s’enfada perquè ella vol ser única i tenir unes ungles úniques i per últim l’elefant, a la Petra li va sorprendre l'opinió de l’elefant perquè no va dir el que diuen tots els animals, ell va dir: - Petra tranquil·la, no et posis així pel que et diguin els altres animal, tu ets única i especial, com tothom, tu pots tenir les mateixes ales que la papallona però que alguna característica de les ales sigui totalment diferent i per això sigui única! - Llavors perquè es fiquen amb mi, no és culpa meva ser com sóc- va dir la Petra amb la llàgrima a punt de caure - Això no ho sap ningú, a mi també em discriminaven per tenir una cosa penjant de la cara i unes orelles tant grosses, a molts altres animals també, els discriminaven i els discriminen pel simple fet de ser com son- va dir l’elefant decebut- el que has de fer és deixa’ls-hi clar que ells no son superiors a tu, i que per això no t’han de dir tot el que et diuen dia rere dia A la Petra, els consells de l’elefant li va servir molt, els animals que es ficaven amb la Petra mai més van dir-li res, després que ella els i deixes clar que no son ningú per ficar-se amb ella i amb els seu aspecte físic.

Lola Farrés


EL GALLIZEBRA QUE LI AGRADAVA LA PLUJA Hi havia una vegada en un camp allunyat de la civilització vivia un gallizebra ​que li encantava la pluja i veure els llampecs brillants i de colors preciosos, i les gotes que es quedaven en les fulles o en les teranyines forman unes mandales precioses. Un dia, mentre el gallizebra veia com plovia van picar a la porta i de seguida va baixar a veure qui era, ja que com vivia allà sol quasi mai estava en companyia i li feia molta il·lusió que algú l’anés a veure i a fer-li companyia una estona. Era una noia que semblava perduda i estava tremolant de fred, el gallizebra de seguida la va fer passar i li va preparar un té ben calent. La noia se’l va prendre i de seguida es va quedar dormida de lo cansada que estaba. Al dia següent, la noia li va dir que moltes gràcies per tot, però que ja es tenia que anar. El gallizebra li va preguntar que si es volia quedar a viure amb ell, perquè estava molt sol allà, pero la noia li va dir que no, perquè la seva família estava esperant a casa. El gallizebra es va posar a plorar suplicant-li que es quedes perquè estava molt sol. -Perquè no vas amb la teva família?- li va preguntar la noia. -Esque la meva família viu molt lluny d’aquí…- va contestar -Si vols pots venir a viure amb mi i amb la meva família.-li va dir la noia. -Moltes garcies! De seguida faig les maletes!- va dir el gallizebra. I van anar tots junts i van viure tots molt feliços. Fi

Carlota Gómez


EL PROBLEMA DELS PEIXOS Un matí de primavera mentre el peixos debatìen assumptes importants un velocitractor vell i quasi cec bevia a la vora del riu. Els peixos al veure l’ombra del vell animal van aprofitar per parlar amb ell, - siusplau animal terrestre ajuda al nostre poble, últimament venen els cocodrils a menjar-nos o robar-nos tots els nostres recursos i aliments. El velocitractor sempre havia sigut amable durant tota la seva llarga vida però en aquesta ocasió li va dir: jo no puc ajudar-vos soc un vell animal que no serveix per a res només aconseguirìa que tinguéssiu més problemes si us porto a la meva esquena, les cames em fan figa. -però almenys tens un coll que et deixa veure el paisatge i així saps on estàs a demés tens uns ulls grossos per poder guiar-nos. El velocitractor va respondre dient: jo sempre porto el coll baixat ja que em pesa massa el cap i els meus ulls no distingeixen ni els colors ni les formes. -nosaltres no volem que ho facis tot tu (van dir els peixos) nosaltres simplement volem ajuda tot i que sigui lo mínim que puguis oferir-nos. Al escoltar això el velocitractor va tenir una idea: un simple lladruc per avisar a la seva manada. Quatre dies després el poble dels peixos havia sigut evitat. Aquesta història ens diu que mai has d’infravalorar-te i sempre has de creure amb tu. Romà Cusí

Profile for Elisenda Benet

Totes les faules 2nB1  

Totes les faules 2nB1  

Advertisement