Issuu on Google+


Dogville Autor Lars Von Trier Versió Christian Lollike Traducció Susana Cepa Dramatúrgia i direcció Nina Reglero Repartiment Grace Tom Edison Thomas Edison, pare Marta Liz Henson Bill Henson Ben Jack Mckay Ma Ginger Narrador Vera Chuck Gangster Policia

Marta Ruiz de Viñaspre Carlos Pinedo Carlos Tapia Maribel Carro Carmen Gutiérrez Pablo Rodríguez Carlos Cañas Xiqui Rodríguez Olga Mansilla / Lola Salamanca Javier Vilorio Béatrice Fulconis Raúl Escudero Carlos Nuevo Pablo Rodríguez

MOSES DOG BAND Baix i veu Teclat Bateria Guitarra Saxo

Javier Vilorio Pablo Rodríguez Raúl Escudero Fernando Su César Tejero

Espai escènic i disseny general Il·luminació So Vestuari Taller Administració Producció Distribució

Carlos Nuevo José Montero Xabier Sainz Rayuela i F.A.Q. (Madrid) Gonzalo Velasco Verónica Garzón Jacinto Gómez / Carlos Tapia Barranco Producciones

Cap tècnic del teatre

Txema Orriols

Fotografies Màrqueting i comunicació Premsa Aplicacions gràfiques:

Marta Vidanes Publiespec Gerard Gort sSB

És una coproducció de Fundación Siglo para las Artes de Castilla y León, FÁCYL i Rayuela Producciones Teatrales S.L. Amb la col·laboració d’Azar Teatro Espectacle en castellà Primera representació al Teatre Romea l’11 d’octubre de 2011


Sinopsi Perseguida i fugitiva Grace es refugia al miserable poble miner de Dogville. Els habitants del lloc, animats per Tom, un jove aspirant a escriptor, decideixen amagar-la a canvi de treball. Grace creu haver trobat el seu lloc al món. Però, a partir de l’arribada de la policia, a la seva cerca, els veïns exigeixen una major compensació pel risc al qual s’exposen. Maltractada, humiliada, com el més miserable dels gossos, Grace descobreix el rostre més ombrívol de l’ésser humà. No serà ella l’única protagonista, el feixisme, que parapetat darrere la por, s’instal·la de manera subtil, apareixerà finalment com un estremidor espectre. La narració avança a ritme de blues i amb sarcasme, tristesa, ironia i dolor. Els personatges, com cínics espectadors, desgranen aquesta faula perversa, des d’un distanciament, des d’una neutralitat preactuada que generarà l’acció dramàtica.


Text de la directora El feixisme dels pobres No és habitual trobar en un guió cinematogràfic la profunditat que caracteritza la bona literatura, l’escriptura cinematogràfica sol ser pràctica i lleugera, sempre al servei de la imatge, no obstant això hi ha algunes excepcions magistrals, textos de gran qualitat literària independents de l’obra fílmica, com els guions de Fellini, Bergman, Oliveira, etcètera. Una d’aquestes excepcions és sens dubte el magnífic guió de Lars Von Trier, Dogville, història narrada en nou capítols i un pròleg. S’ha escrit molt sobre la teatralitat de la pel·lícula dirigida pel mateix autor; els decorats despullats, la visió de la realització, el tractament de l’estudi com un espai escènic, etc. Però és sens dubte l’autonomia literària del guió el que el fa més teatral, més èpic, més universal. Dogville, el poble dels gossos, és narrada des del primer minut per una veu en off, que descriu i jutja. El text conté diàlegs mig tallats amb opinions en tercera persona i una estructura oberta que s’alimenta de les noves dramatúrgies del segle XX, des de Brecht a Heiner Müllerm i ens remet a dramaturgs contemporanis com Lars Noren, Falk Richter, etc. Sigui com sigui la qualitat del guió permet la seva posada en escena autònoma de la pel·lícula de Von Trier, perquè el text en si mateix és contundentment bo. Dogville descriu la història de la tragèdia d’un poble oblidat en algun lloc perdut dels EUA, curiosament Von Trier el situa a l’Amèrica del Nord decadent dels anys trenta, l’imperi dels gàngsters, les màfies del transport i la dura sortida del crac del 29. La dimensió èpica de l’obra amplia els marcs de referència a qualsevol lloc i moment històric, atès que incideix en la reacció que la societat té davant la seva circumstància político-econòmica. És precisament la reacció davant la por, la que genera la tragèdia que envolta aquest component quotidià, comú i tristament universal que és el feixisme en una escala domèstica. La por a allò desconegut fa que el grup es transformi en un ens compacte capaç de la crueltat més abjecta. En aquest cas el poble de Dogville acollirà amb amabilitat extrema la seva nova veïna Grace fins que progressivament descobreixi que ella pot resultar perillosa per a la seva manera de viure. Amb cada notícia de l’exterior Grace representa pel poble un perill més gran i el tracte que li dispensen va creixent en crueltat i deshumanització. Així el text reflecteix com l’alienació dels individus, alimentada per la por, condueix a la xenofòbia, el classisme i la violència, destruint la tolerància i la convivència.


Sobre la posada en escena El punt de partida per articular la proposta rau en la recerca d’un espai escènic flexible, que permeti la fluïdesa de l’anècdota sense circumscriure-la a un temps i un lloc concret afavorint amb això que el públic trobi el seu propi reflex. Von Trier descriu Dogville com un poble miner de les Muntanyes Rocoses, i és precisament l’entorn miner el que defineix l’estrat social del poble, gent humil i aïllada. A la vegada, l’antagonista, Grace, és una dona diferent, de classe social més elevada i més culta, però amb unes circumstàncies extremes; Grace està fugint d’algun perill i es troba sola i desemparada. Plantegem “el poble” com un espai de joc des de dos àmbits: l’espai públic, el lloc de les seves assemblees, de les seves festes, i l’espai íntim de cada veí, la seva casa, la seva família. Per aconseguir aquesta dualitat funcional projectem l’espai escènic prenent com a referència els vestidors de les mines de carbó, lloc en el qual tant l’àmbit de la privacitat com el d’allò social hi són de manera simultània, Als vestidors de les mines, cada miner disposa d’un penjador enllaçat a una cadena on estiba les seves pertinences i el seu material de treball. Allò individual queda representat pels utensilis penjats per cada personatge. Cadenes que descriuen i defineixen a cada individu a través de les seves propietats. Una ironia que ens dóna la base conceptual per desenvolupar l’espai escènic, gairebé buit, despullat, només hi trobem una mica de mobiliari urbà industrial. Les cadenes a més actuen com a tramoia i conceptualitzen els lligams que ens uneixen a les nostres circumstàncies econòmiques o a un rol social. Grace és encadenada al capítol vuitè, com a mitjà de control i per evitar que fugi. Partint d’aquesta situació establim l’ús de les cadenes com a definició de l’àmbit social de l’espai. La seva utilització possibilita la concreció física i plàstica de l’opressió del grup sobre l’individu, en el moment en el que aquestes cadenes “individuals” passen a teixir una malla de ferro. Un dels signes escènics característics de Dogville és precisament la diferenciació entre el narrador omniscient, aquesta mirada que coneix la història i les seves repercussions i els personatges exemple, que la il·lustren per generar reflexió. Tant el narrador com els personatges viuen a, i per l’obra, sense més autonomia, són personatges que “conten”, que són el seu reflex polític. Els personatges, amb el seu comportament, serveixen d’il·lustració empírica de les teories narradorautor. Dins l’estructura de l’obra és el personatge de Rim, l’escriptor que a manera d’alter ego de l’autor, el que necessita de Grace com “a exemple entre els exemples” perquè aquest poble de gossos aprengui la seva lliçó, pretenent situar-se per sobre dels seus veïns.


Tècnicament l’estructura de narració, que s’alterna amb escenes dialogades, ens permet dibuixar el paper del narrador de manera grupal, de manera que tots els personatges puguin conèixer, descriure i jutjar la història des d’un joc de distanciament i aprensió. “... Aquesta és la trista història del poble de Dogville...”. Així comença el text i aquest és el punt de partida; una tristesa èpica, com un Blues. La rítmica i la musicalitat ens remeten al Gospel, al rock... música realitzada en directe pels mateixos actors que permeten que els recitats i les cançons expliquin per si mateixes la història del “poble de gossos”. L’actor és per descomptat el centre de gravetat, i la força de la posada en escena consisteix en aconseguir la fluïdesa amb el text i energia en l’acció. Els personatges són definits com a peces d’un trencaclosques social i són com baules d’aquesta cadena. I tot enfortit amb la generosíssima entrega dels actors, que s’enfronten al límit de la seva ètica, per intentar descobrir què hi ha de nosaltres en aquest poble perdut de les Muntanyes Rocoses. Nina Reglero


RAYUELA. Trajectòria Rayuela Producciones Teatrales ve desenvolupant la seva tasca des del 1988, des d’aleshores la companyia ha produït més d’una trentena d’espectacles. Nina Reglero i Carlos Nuevo, a la direcció creativa, i Jacinto Gómez, a la producció, han consolidat un equip que col·labora amb múltiples professionals des de fa gairebé 20 anys. Fruit del treball i de la cohesió de l’equip i com a resultat d’un continu procés d’investigació Rayuela ha forjat un peculiar estil, basat en la combinació d’elements expressius aliens al teatre (infografia, vídeo, aplicacions informàtiques, experimentació sonora i musical...) junt amb significants tradicionalment teatrals, en la recerca de solucions pròpies davant els reptes que proposa la dramatúrgia contemporània. L’equip de creació de Rayuela es troba embarcat en redefinir la relació actor-espectador, des de la superposició de llenguatges que possibilita el desenvolupament tecnològic i semiòtic en el que ens troben immersos. La recerca no es limita únicament a aspectes formals de la posada en escena, sinó que també abarca l’escriptura dramàtica (temàtiques emergents, anàlisi de nous comportaments socials i emocionals, estructures dramatúrgiques acords a la multiplicitat d’estímuls presents a la vida quotidiana...). Tots els àmbits creatius implicats en la producció d’un espectacle es veuen activats en una direcció específica. Des de la construcció de dispositius escènics fins a l’escriptura del text, de la composició musical a la direcció d’actors, del disseny espacial fins a la partitura tècnica que els mateixos actors han d’executar per activar els sistemes audiovisuals... La totalitat del muntatge neix i es compacta a l’entorn d’una idea o concepte que es materialitza en un espectacle únic i original que escapa qualsevol intent de classificació. Al llarg de la seva trajectòria Rayuela ha vist reconegut el seu treball amb varis premis estatals i internacionals i ha participat en centenars de programacions, mostrant el seu treball en països tan dispars com Rússia, Txèquia, Bèlgica, França, Cuba, l’Uruguai, l’Argentina i Turquia.


ESPECTACLES PRODÜITS 1997

“El Juego de Hamlet” a partir de “Hamlet” de Shakespeare “Informe para una Academia”. de F. Kafka

1998

“Max”. de Juan Benet “A palos” de Aurora Reglero

2000

“La controversia de Valladolid” de Jean-Claude Carrière

2002

”Yerma” de Federico García Lorca

2003

“3E” - Tres experiencias en las fronteras del teatro

2004

“Fulgor y muerte de Joaquín Murieta” de Pablo Neruda (En coproducció amb la companyia “Trenes y Lunas” de Montevideo)

2005

“Compañía de Comedias Rossado & Santony” de Carlos Nuevo “La Cumbia de Acá” de Nina Reglero

2007

“Manuscrito408” de Carlos Nuevo

2008

“Invasores del espacio” de Nina Reglero i Carlos Nuevo Ferrero

2009

“El jardín de los cerezos” de Txèkhov

2010

“Dogville” de Lars Von Trier

ESPECTACLES PER AL PÚBLIC INFANTIL 1998

“Moby Dick” a partir de l’obra de H. Melville

2001

“El Cielo del Doctor faustino” de Carlos Nuevo Ferrero

2002

“Sinsentidos” (Teatrobús) de Carlos Nuevo Ferrero

2005

“Viaje al centro de la Tierra” a partir de la novel·la de Juli Verne“Clavileño” de Nina Reglero a partir de Miguel de Cervantes

2008

“Sinsentidos” (Versió sala) de Carlos Nuevo Ferrero “Planeta Darwin” de Carlos Nuevo Ferrero “Los colores del agua””

2010

“20000 leguas de viaje submarino” de Juli Verne en versió de Carlos Nuevo


R OMEA

PREU

de 19 a 25 euros

Hospital, 51 08001 Barcelona grupfocus.cat teatreromea.com

PUNTS DE VENDA D’ENTRADES

Funcions el 12 d’octubre a les 18.30 h dijous 13 d’octubre, divendres 14 d’octubre i dissabte 15 d’octubre a les 21 h i diumenge 16 d’octubre a les 18.30 h ESTRENA

Dimarts 11 de octubre a les 21 h

Taquilla del Romea (C/ Hospital, 51), el servei de Telentrada de CatalunyaCaixa (www.telentrada.com / 902 10 12 12) i Taquilla Tiquet Rambles (Palau de la Virreina – La Rambla, 99) Preus especials per a grups a Promentrada: (www.promentrada.com / 93 309 70 04)

El Teatre Romea rep el suport de:

Institucions

Mitjans deTR3SC comunicació


Dogville