Page 1

MONTJUÏC13/14 DEL 14 DE MARÇ AL 13 D’ABRIL

EL CABALLERO DE OLMEDO

de FÉLIX LOPE DE VEGA direcció LLUÍS PASQUAL cies. LA KOMPANYIA LLIURE i JOVEN COMPAÑÍA NACIONAL DE TEATRO CLÁSICO intèrprets Laura Aubert Ana Javier Beltrán Don Alonso Paula Blanco Doña Leonor Jordi Collet Don Pedro, músic Carlos Cuevas Don Fernando Pol López Tello Pepe Motos músic Francisco Ortiz Don Rodrigo Mima Riera Doña Inés Antonio Sánchez músic Rosa Maria Sardà - Francesca Piñón Fabia David Verdaguer Condestable Samuel Viyuela González Rey Juan adaptació Lluís Pasqual a partir de la versió de Francisco Rico escenografia Paco Azorín vestuari Alejandro Andújar il·luminació Lluís Pasqual i Fernando Ayuste treball de vers Vicente Fuentes mestre d’armes i coreografies Isaac Morera direcció musical Dani Espasa música i arranjaments flamencs Pepe Motos espai sonor Roc Mateu realització de vídeo Franc Aleu ajudant de direcció Juan Carlos Martel Bayod ajudant de vestuari Adriana Parra professors de cant Pablo Puche i Xavier Mestres professora de ball Montse Colomé alumnes en pràctiques de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona de direcció Dani Monterroso i Héctor Mora de vestuari Paula Maestro coproducció Teatre Lliure i Compañía Nacional de Teatro Clásico agraïments Carmen Machi espectacle en castellà durada aproximada 1h. 20’ sense pausa

L’any 1992 vaig dirigir El caballero de Olmedo a la Cour d’Honneur del Palau dels Papes d’Avinyó. Al peu de les altes torres de pedra, els 3.500 espectadors de cada nit es trobaven al davant d’un immens camp de blat de la Castella més daurada, amb suaus turons i fins i tot un rierol per on circulaven els actors i els cavalls...: el Lope més èpic d’El caballero de Olmedo lluïa fulgurant i poderós, el Lope popular i desvergonyit es guanyava encara els espectadors passats tres segles; però la lírica aletejava de vegades esporuguida davant les envestides d’aquesta gran metàfora sobre la intolerància, sens dubte la més potent del teatre clàssic espanyol. L’obra la vaig fer, és clar, en francès. I encara que la magnífica traducció del poeta Zéno Bianu donava fins i tot un perfum lopesc a la llengua francesa, me’n van quedar sempre ganes de poder respirar l’obra en la seva llengua original. Ara, després de més de vint anys, tinc la sort de poder-ho fer. I en vint anys han passat i m’han passat moltes coses. Quan l’he tornada a llegir, quan li he posat unes altres cares i unes altres veus, més profunda encara que la metàfora he escoltat la lírica més elegant i més punyent al servei del gran poema de l’amor trencat, un amor que passa de la llum a la foscor, de la felicitat de la plenitud al dolor de l’absència. En uns temps difícils, tensos, uns temps que permeten que hi hagi homes que disposin de la vida dels altres, amb la impunitat que els atorga ser un reflex de com es comporten cada dia els poderosos de la terra. En els darrers vint anys l’espectador ens ha reclamat que

El caballero de Olmedo  

La Kompanyia Lliure s’aboca al Siglo de Oro espanyol amb la complicitat de Rosa Maria Sardà i participació de la Joven Compañía Nacional de...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you